La capacitat intel·ligentd�una abraçadaVal més una mirada que mil paraules.

Número 21 - segona època - Juny 1999

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Una mirada de complicitat, una encaixa-da de mans o un copet a l’esquena tran-quil·litza. Moltes vegades, una situacióqualsevol pot esdevenir límit per un blo-queig personal, per la manca de seguretat otan sols pel poc domini d’un mateix -aran’anomenem autocontrol- que no nomésrau en no donar un cop de puny o una coçafruit d’una empipada o d’un fort malhu-mor. Un matí qualsevol, l’allau de perso-nalitats que, de vuit a nou, entra per la portad’una escola és força important. No tothoms’ha despertat amb el peu que toca: unaempipada matinal o una nit maldormidasón suficients perquè la persona de l’a-lumne de 3, de 10 o de 18 anys no tinguila disponibilitat prou desperta. Seure a lacadira i escoltar, amb la il·lusió, la mo-tivació, les ganes… que desitja l’educador,a qui també li ha sonat el despertador i noestà, en cap cas, exempt de les rutines imaldecaps o personals o casolans, dema-na –afirmant-ho fermament– un cert graude maduresa. S’hi deu poder fer res? Ja

sabem que la vareta màgica que transfor-mi en goig les múltiples –diguem-ne– pre-ocupacions i que actuï a midaque hom s’acosta a l’aula, noexisteix. Però, el que sí que hi ha,a l’aula, és la persona de l’educa-dor-mestre-professor que, en l’e-xercici de la pròpia professió,amb professionalitat, és un refe-rent permanent. L’educador, no-més recolzat per un equip, en elmarc de l’escola, atén aquestallau imprevisible i el pot abra-çar, ben bé en el sentit literal derebre’l, per fer-ne un retorn ca-nalitzat des de l’ordre, el rigor,l’empatia, la comprensió i l’exi-gència. Que uns i altres –equips,escola, institució, educadors–sapiguem trobar la combinacióequilibrada entre l’autoritat i lacompanyia, l’acompliment res-ponsable i la tendresa és el reptede l’educació que tots volem.

parlem de:parlem de:

2 Entrevista.Josep Gallifa

4 Intel·ligènciaemocional.Marian Baqués

5 Les emocions iels sentimentsinteractuen.Equip suport Balmes -Equip mestres Moià -L. Badia/C. Álvarez -Equip mestres Caldes

9 Avaluació de laJornadaPedagògica.

2

Un conjuntde capacitatsParlem amb Josep Gallifa.

entrevista

Què és la intel·ligència emocional? Sa-ber somriure, saber mirar, saber enten-dre, és intel·ligència emocional?Actualment els investigadors de la intel·li-gència consideren que més que una capaci-tat és un conjunt de capacitats. El concepted’Intel·ligència Emocional va sorgir arrelde la constatació que no hi ha sovint mas-sa relació entre un bon rendiment acadè-mic a l’escola i després l’èxit a la vida.Salovey i Mayer van proposar el concepted’IE incloent competències personals comla consciència d’un mateix, la capacitatd’autocontrol emocional i la motivació icompetències socials com l’empatia i leshabilitats socials. Totes aquestes dimen-sions que apuntes formen part de la Intel·li-gència Emocional.Goleman va popularitzar el concepte i enpocs anys s’han obert unes expectativesmolt interessants sobretot en àmbits edu-catius. Salovey que és professor de Yale,em comentava, fa poc, com és comú a totel món que famílies preguntin a les insti-tucions educatives: “Ja treballeu també laIntel·ligència Emocional?”

En l’educació, fer cas de la intuïció, del’instint o del sentit comú, deu ser poccientífic, oi? I l’empatia…?Un dels aspectes interessants amb la IEés que des d’ara ja és científic en educa-

ció fer cas de totsaquests aspectesque comentes. Notant des del vell pa-radigma de cièn-cia educativa del’Institut Jean Jac-ques Rousseau deGinebra, sinó desdel nou paradigmade l’educació ques’està impulsant aHarvard o a Yale.

Quines cegueses o prejudicis tenim elseducadors respecte a les capacitats emo-cionals quan som al davant de l’aula i/ode l’alumne/a?Comencem per les teories actualment di-vulgades i aplicades en els dissenys curri-culars de la Reforma. El predomini delsaspectes cognitius i de la intel·ligència con-vencional és ben clar.Incloure els aspectes relacionats amb pro-cediments ha estat un avenç, però des dela perspectiva de la IE podem ara identifi-car clarament les llacunes de moltes teo-ries en ús. Es tracta doncs de trobar unequilibri. Els bons mestres i educadors desde sempre, i també ara, han donat impor-tància a l’educació de la voluntat i del ca-ràcter, que és una altra manera de deno-minar la IE La finalitat del bon educadorno és només que els alumnes adquireixin co-neixements i competències intel·lectuals,sinó la formació integral. Les dificultatspoden venir en el moment que l’importantsiguin les programacions, complir estric-tament els programes, etc. Altra vegada elpredomini de la racionalitat convencionalper davant de la formació.

Com remuntar personalitats fràgils, ca-renciades…? Treure males notes és sinò-nim de fracàs escolar?Són moltes preguntes i no de resposta fà-cil ni sintètica. Per atendre la diversitat caltambé oferir diversitat. Gardner ens parlade les intel·ligències múltiples on inclou

Josep Gallifa i Roca, nascut a Moià el1960, és doctor en Filosofia i Ciènciesde l’Educació i llicenciat en Matemàti-ques, per la UB. Docent des del 1983, apartir de 1995 és professor catedràticde psicologia i Educació a la Universi-tat Ramon Llull. Ha tingut diferents res-ponsabilitats universitàries, i des del1994 és vicerector de la Universitat Ra-mon Llull. La seva activitat investiga-dora ha estat important en diferentscamps de l’educació. En el seu currícu-lum trobem diferents publicacions: lli-bres, articles, comunicats, informes, en-trevistes diverses.

entrevista

3

entrevistaintel·ligències com la musical, la intraper-sonal, la interpersonal, etc. Potser a les ins-titucions educatives primem excessiva-ment un tipus d’intel·ligència. Aquesta potser una causa que expliqui el fracàs d’al-guns estudiants. A vegades poden fracas-sar estudiants fins i tot amb capacitat. Pot-ser remuntar –com dius- una personalitatfràgil i carenciada sigui més rellevant edu-cativament que tractar els alumnes en fun-ció d’un patró ideal i la perspectiva obertaamb la IE proporciona elements per enfo-car aquests temes. Un exemple a l’àrea deBoston és que s’ha iniciat un movimentd’educadors per la responsabilitat social.Comencen la reforma de baix a dalt, pro-movent aquesta dimensió de la responsa-bilitat social en les institucions educati-ves.

Com crear sintonies que afavoreixin omenin a un aprenentatge integral, quecontempli tant la necessitat de nodrir laintel·ligència i el pensament com la ca-pacitat de sentir i de viure les emocions?És indispensable per avançar potenciar enels currículums les Arts i les Humanitats,així com la formació religiosa i espiritual.No podem justificar la formació només enfunció de criteris pragmàtics i utilitaris, nise sosté avui una educació exclusivamenttecnocràtica.Cal afegir que hi ha també emocions quecom enfadar-se, la por o la tristesa no con-siderem emocions positives com la felici-tat o l’amor i que també s’han de treballareducativament com a part de la Intel·li-gència Emocional. Perspectives molt re-lacionades amb la IE com la Resolució deConflictes aplicada a l’educació estan do-nant molt bons resultats als Estats Units.Vaig visitar fa poc una escola a South, LosAngeles, que tota està organitzada entornla resolució pacífica de conflictes. Allà entenen una necessitat evident, i més, veientfets recents; però, no és en el nostre con-text també una necessitat?.

La tria de metodologies de treball o l’or-ganització d’espais-temps, tenen a veureamb el desenvolupament de les capaci-tats emocionals?Totalment. Precisament s’està produint, enmolts països, una important col·laboracióentre departaments d’educació de les uni-versitats i educadors entorn a la recerca

en Intel·ligència Emocional sobretot perdesenvolupar metodologies. Hi ha moltesexperiències. També és important valorarel fet que les emocions o els conflictes nonomés es donen a dintre l’aula, sinó en elspassadissos, al pati,...Qualsevol ocasió onhi hagi implicades emocions pot ser unmoment educatiu privilegiat. Es pot treba-llar també amb les famílies. Ja veus: unainstitució potser també emocionalment in-tel·ligent...

Des del teu punt de vista, quins suggeri-ments faries a un educador del s. XXI?Al segle XXI, és a dir ben aviat, la tecno-logia de la comunicació (internet, tecno-logia digital...) obrirà unes portes insospi-tades fins fa ben poc per l’educació. Latecnologia no serà una dificultat afegida al’educació sinó que entrarà amb una granfacilitat i naturalitat, si és que no ho ha fetja. La funció clàssica de transmissió delsaber i del coneixement farà millor la tec-nologia sofisticada que es desenvoluparà.L’educador quedarà lliure per dedicar-sea allò que és més important: la formacióintegral de la persona. Això posarà l’e-ducació al lloc capdavanter que li corres-pon a la societat. Als educadors ens tocaràde viure uns temps apassionants i senseprecedents. Més que fer una recomanacióenvio a tots els educadors i a l’estimadaEscola Pia el meu desig que gaudiu d’a-quests temps que ens tocarà de viure i queja tenim ben a prop.

entrevista

què podem llegir?què podem llegir?

• Barraquer, L. El sistema nervioso como un todo. Paidós, Barce-lona 1995

• Goleman, D. Inteligencia Emocional. Kairós, Barcelona 1996• Goleman, D. La salud emocional. Kairós, Barcelona 1997• Goleman, D. La pràctica de la Intel·ligència Emocional. Kairós,

Barcelona 1998• Rovira, F. Com saber si un és emocionalment intel.ligent? Rev.

Aloma 2, 57-68. Barcelona, 1998. Fac. de Psicologia i Ciènciesde l’ Educació. URL.

• Salovey, P. - Mayer, J.D. Current directions in Emotional Intelli-gence research. Book chapiter in press 1999

• Sternberg, R.J. Inteligencia Exitosa. Paidós, Barcelona 1997• Zaraï, R. Emociones que curan. Martínez Roca, Barcelona 1996

4

Entrellat d�intel·ligènciai d�emocionsUn puzzle ple misteri.

escola pia

La publicació del llibre de Da-niel Goleman sobre la intel·li-gència emocional ha represen-tat el rellançament d�una vellaidea: la intel·ligència no abra-ça solament els aspectes méscognitius, sinó que comprèntambé les dimensions afectivesi relacionals.

Podríem espigolar en la nostra cultura iveuríem com s’ha contemplat aquest tema.Citaríem els clàssics greco-romans, elspensadors d’arrel cristiana, mencionaríemles xerrades de Freud a la Clark Universi-ty, acabaríem fent referència a alguns cor-rents que han reaccionat davant l’eixutesade l’ànima contemporània.Què ens diu la intel·ligència emocional?Ras i curt: l’entrellat de la persona huma-na té diferents vessants prou rics que noes limiten a allò que tradi-cionalment s’anomena in-tel·ligència. Vivim d’altrescompetències. Peter Salo-vey en marca cinc aspectesque entre ells es relacionen.Consciència d’un mateix.Es tracta de reconèixer elssentiments que experimen-tem en el nostre interior.Poder-los seguir moment amoment. Una persona que es conegui, po-drà governar millor la seva vida.Control dels sentiments. La consciènciad’un mateix és una habilitat bàsica que enspermet de controlar els nostres sentiments.Un bon equilibri anímic que domini elsimpulsos. Les emocions han de ser les apro-piades. Les pertorbacions interiors podenser pacificades.Motivació. Saber posar totes les forces alservei de l’assoliment d’una finalitat. Pera motivar-se, cal un bon estat d’ànim, deperseverança, d’optimisme i també decreativitat. Es tracta de pensar positiva-ment, de saber diferir la recompensa im-mediata, de sufocar la impulsivitat.Empatia. És aquell reconèixer els senti-

ments de l’altre i ”posar-se a la seva pell”,sintonitzar. Saber captar, llegir i respon-dre als sentiments expressats de forma noverbal.Control de les relacions. Relacionar-seadequadament davant les emocions d’altri.Interrelacionar-se. És un exercici de l’auto-control i de l’empatia. Sempre emetemsenyals emocionals; es tracta de saber-losusar socialment.Nosaltres, educadors, educadores, quina ac-titud prenem davant la intel·ligència emo-cional? Sempre ens va bé que algú ens re-cordi els principis de cada dia, que són lesgrans realitats. Obrim les finestres de l’es-cola a la seva acció. Aquí tampoc no valdir allò que “això sempre ho he tingut pre-sent” o “res de nou sota el sol”.Algunes preguntes que ens podem fer:Ensenyem als nostres nois i noies a practi-car el “coneix-te a tu mateix”? Van esdeve-

nint cada vegada més amosdel seu interior? Com abor-dem la motivació? Conreemels valors de l’empatia? Tre-ballem les relacions inter-personals?I encara més preguntes quesón reptes. Atenem la diver-sitat d’estils d’aprenentatgedels nostres alumnes? El te-ma -sempre nou, sempre vell-

dels valors, té el seu marc a l’escola? Vo-leu dir que no estem massa encaparrats ambels aspectes cognitius de la reforma i ensoblidem d’allò que més humanitza? La tec-nologia educativa, la posem al servei de labondat, de la veritat, de la bellesa? Obser-vem que els objectius de la darrera As-semblea van en la línia dels postulats de laintel·ligència emocional? Creem eines queens ajudin a solcar aquest camp? (I qui sig-na aquestes ratlles no serà qui n’explicitialgunes que tenim a les nostres mans).Bufa el vent de la intel·ligènciaemocional en el vaixell de l’es-cola. Deixem que infli l’accióeducativa. Hissem veles!Marian Baqués

L�entrellat de la per-sona humana té dife-rents vessants prourics que no es limitena allò que tradicional-ment s�anomena in-tel·ligència. Vivim d�al-tres competències.

5

Les emocions i elssentiments interactuen

Quan els alumnes se senten estimats.

intel·ligènciaemocional

cop més que l’atenció forma part del’amor. Evidentment aquests alumneshan rebut atenció en moltes altres situa-cions i això en cap moment ho qüestio-nem, però quan l’atenció és molt mésindividualitzada l’afecte i la percepcióper part d’ells augmenta. Així ens hohan demostrat.

– Constatem fins a quin punt pot millorarel rendiment intel·lectual d’aquestsalumnes després d’un seguit d’accionsfetes des del departament de suport, peròen tot cas aquest tampoc n’és el nostreobjectiu prioritari. Pretenem ajudaraquests alumnes a créixer, a situar-secorrectament enfront les seves dificul-tats i que es puguin orientar de cara alseu progrés personal. Acceptant així lesseves limitacions haurem col·laborat enla seva formació com a adults equilibratsi evolutivament madurs. La intel·li-gència cognitiva és també intel·ligènciaemocional.

– Moltes de les activitats que es fan enaquests grups pretenen situar l’alumnedavant de situacions quotidianes en lesquals pugui actuar segons les seves pos-sibilitats i aprengui a conèixer i a mi-llorar les seves habilitats socials. Aixòté molt a veure en saber-se relacionaramb els seus sentiments i per tant de caraal seu futur creiem que és important unguany en aquests aspectes. És unmoure’s d’acord amb els criteris funcio-nals i pragmàtics de la vida de cada dia.

– És important conèixer bé l’historial aca-

RETALLS D�UNA EXPERIÈNCIADE L�AULA DE SUPORTDepartament suport ESO - E.P. Balmes

«La intel·ligència emocional… força de laconsciència de la voluntat humana per atenir maduresa, habilitat per a compren-dre què li passa a l’altre, entesa de les prò-pies emocions i guany en les destreses so-cials.»Un parell de trimestres en el departamentde suport de l’Escola Pia Balmes ens hanpermès d’incidir en certs aspectes delsalumnes atesos, ben relacionats amb laintel·ligència emocional.– un reconeixement de les emocions –sa-

ber el que estic sentint i el que sentl’altre- per arribar a l’objectiu darrer:l’èxit en les emocions socials. Aquestafou la primera acollida que oferiren ireberen els nois i noies en aquest tallerd’aprenentatge.En tractar-se de grups petits els alum-nes han vist facilitada la tasca de mos-trar els propis sentiments tot gosant co-mentar la sensació que han tingut i so-vint tenen en el grup classe quan no po-den seguir. Aquest intercanvi vivencialels ha permès alleugerir la seva percep-ció d’experiència en el fracàs. Predis-posar-nos a acollir les seves experièn-cies des del diàleg i l’escolta ha estat elnostre primer pas.

– La millor manera que té un alumne demostrar-se a si mateix que és capaçd’aprendre és quan pot explicar allò quesap a un altre. L’aprenentatge, diuen elsentesos, només és possible quan ens en-senyem quelcom a nosaltres mateixos iaquesta presa de consciència de l’ense-nyar-nos, de l’aprendre, passa per éssercapaç de mostrar-ho als altres.En aquests grups els alumnes s’ajudenforça entre ells i fins i tot demanen deser ells qui expliquin allò que s’està fent.No en serà aquesta una de les bases del’aprenentatge cooperatiu?

– Els alumnes s’han sentit atesos, és a dir,s’han sentit estimats. Remarquem un

6

intel·ligènciaemocional

UNA EXPERIÈNCIA DE TREBALLDE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONALL. Badia i C. Álvarez – E. P. Sabadell

La nostra experiència es basa en l’adap-tació curricular i afectiva feta a nivell detot un grup de quart de primària que presen-taven molt desnivell d’aprenentatge res-pecte als altres cursos del mateix nivell.Un seguit de coincidències, fruit de l’atzar,

dèmic de l’alumne de suport, la seva si-tuació familiar i establir-ne relació ambels pares. No podem estudiar un noi desd’una perspectiva aïllada. Hi ha tota unaestructura familiar que el cuida i en técura. Un noi sol no existeix, és part es-sencial d’una relació on les interacci-ons són tan significatives que tenen in-fluència cabdal sobre els aprenentatgesde l’escola. Difícilment es pot “apassio-nar” per l’accentuació de les paraules oper l’estructura d’una cèl·lula si se sentpoc estimat.

quan avaluem. Tenim clar que «el que ava-luem és el que volem que aprenguin».Treballem la IE quan a les activitats con-cretes de tutoria parlem de la gestió delssentiments, coneixement d’un mateix, as-sertivitat, empatia, resolució de conflic-tes… quan el món dels valors plana en lanostra intervenció educativa. Tot això hofem a partir de jocs de rol, simulacre desituacions, debats, comentaris de les notí-cies dels mitjans de comunicació…El mestre és un mediador i no pas un àrbi-tre que treu les castanyes del foc als alum-nes. Xics i grans anem aprenent a exerciruna actitud d’escolta i, en definitiva, d’em-patia.En el PAI i el PAM tenim una font inexhau-rible de recursos per a treballar la IE. Elllibre de Saphiro, La inteligencia emocio-nal de los niños, ens forneix de bones ideesper a preparar activitats concretes.Si dins del currículum treballem l’atencióa la diversitat vol dir que personalitzem larelació amb cada infant, alhora que ensfacillita tenir present el seu món interior.Una bona mina la constitueix el treball deracons, les matemàtiques per la diversitat,el treball per projectes, els tallers, la con-vivència dia rere dia, les festes a l’escola,el teatre, el club de lectors de llibres, eldiàleg amb els pares, l’escola de pares…Ens queda constància que, treballant totsels aspectes de la persona –no sols elsintel·lectuals– els nostres alumnes creixenmillor, més feliços, més confiats en ellsmateixos i amb més perspectives d’èxit al’escola i, per tant, a la vida.Sabem que si els nostres alumnes somriuentot anirà millor.Pel que fa als mestres la clau és aquesta:saber estar amb els infants.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, COM?Claustre de mestres - Escola Pia de Moià

Quan va arribar per primera vegada a lanostra oïda la paraula «Intel·ligència Emo-cional» vàrem expressar a la una : «Oh!Una altra cosa a ensenyar!» Però, com sem-pre, vam creure que, abans de prendre de-cisions, havíem de formar-nos en aquestcorrent psicològico-social que irrompia enel món educatiu.

Una vegada informades ens vàrem plante-jar: «Què és el que hem de fer a l’escolaper potenciar la IE?» Treballar per a edu-car les capacitats emocionals i socials delsnostres alumnes. No ho veiem com un con-tingut nou i aïllat que ens plou del cel, sinóque podem insertar-ho en tot el que fem.D’entrada, tenim clar que quan programemles àrees, no solament treballem concep-tes, sinó també actituds, valors i normes.Cal donar-li un significat suggerent aaquests termes que tant ens costen d’ava-luar. Hem de seguir canviant la mentalitat

7

intel·ligènciaemocional

al llarg de la seva història escolar, ens fanun grup amb unes característiques moltdeterminades:• autoestima baixa,• un sentiment d’inferioritat respecte als

altres cursos del mateix nivell,• capacitat d’aprenentatge baixa,• nivell baix de raonament i d’expressió

oral i escrita,• manca d’hàbits de treball,• no se saben organitzar,• baix rendiment acadèmic.La metodologia utilitzada, normalment, enels grups de reforç no ens funciona enaquest grup per la qual cosa, com a escola,decidim d’aplicar una “adaptació curricu-lar grupal”. És així que:– Plantegem que el treball de la majoria

de les activitats es faci en grup.– L’objectiu del treball no és la quantitat

sinó la qualitat.– No hi ha límit de temps. Una activitat

dura tant com dura la necessitat de tempsde l’últim nen del grup per arribar-la aassimilar.

Als nens, constantment, se’ls creen expec-tatives d’èxit. Se’ls valoren tots els pro-gressos encara que siguin molt petits.Hi ha una intensificació d’aquelles activi-tats que van dirigides a consolidar els apre-nentatges bàsics.S’estimula la comunicació oral i les tècni-ques d’organització.Tots els conflictes se solucionen a l’aula i ambgrup: normes, organització i plantejamentde treball, actituds, problemes de relació…

ALGUNES ACTIVITATS REALITZADESLectura:S’ha utilitzat la gravadora i el mètode au-tocorrectiu tant individualment com engrup.Expressió oral i escrita:a) A través d’una obra de teatre amb elsdiàlegs adaptats pels propis alumnes treba-llant en grup i moderats per la professora.La representació dels personatges també haafavorit la projecció emocional en escena.b) Es fa un procés de preparació de les as-semblees discutint i preparant per escrit elcontingut de la sessió abans de fer-la.Comprensió:S’usa de manera gairebé abusiva el dic-cionari com una eina indispensable i esprepara de manera individual una lecturaque després s’explicarà a la resta de com-

panys mitjançant un joc que s’organitza.Ortografia:Les normes ortogràfiques es visualitzenper tota la classe i es busca maneres dife-rents i més lúdiques de treballar l’ortogra-fia a través de jocs de taula.Projectes:El treball per projectes és molt motivador.Es treballa cooperativament i en grup. Noes valora tant la recerca d’informació comla capacitat de classificació i la compren-sió que puguin fer de la informació quehan trobat i seleccionat.

Imaginació:Aquest aspecte es treballa a partir de te-mes que proposen els mateixos nois i noiesi que el tractament acostuma a ser pocusual un exemple pot ser Com tapar el fo-rat de la capa d’ozó?Us de l’ordinador:A través de l’ordinador es fan exercicis queafavoreixen l’atenció i el raonament.Tècniques d’estudi:Es busquen maneres que estimulin l’ús sis-temàtic d’alguna tècnica. Els mapes con-ceptuals els estimulen especialment.Cartellera:A la classe hi ha una cartellera amb un rètolon es llegeix: Ho sabies?. Els nois i noiespengen informacions diverses que van tro-bant per tot arreu i que centren la seva aten-ció per alguna raó. Tots ho poden llegir.Quan, per casualitat, algun tema que esparla té relació amb alguna de les infor-

8

intel·ligènciaemocional

Objectius d’autoconcepte– Conèixer i valorar l’alumne– Dinamitzar la vida sòcioafectiva del

grup– Seguir el procés individual de cada

alumne– Promocionar la participació dels alum-

nes per tal que aprenguin a modular con-flictes senzills de la vida quotidiana

– Fomentar la integració de cada alumneen el grup

– Orientar escolarment el procés evolu-tiu de l’aprenentatge

– Ajudar l’alumne a prendre consciènciade les dificultats personals, necessitatsafectives, seguretat i independència

– Fer reflexionar els alumnes sobre elstrets fonamentals de la seva personali-tat: jerarquia de valors, criteris perso-nals i capacitat crítica

A més del seguit d’activitats que hi hahagut entorn de l’autoconeixement, hemtreballat les diferents tècniques d’estudidonant molta importància a la correcta uti-lització de l’agenda, la responsabilitat i or-ganització del treball i l’agilització del’observació, l’atenció, la comprensió i lamemòria, sense oblidar l’aprenentatged’uns hàbits posturals correctes.Hem seqüenciat aquestes activitats durantel curs i tots els professors s’han implicaten la tasca. Tots plegats hem fet que l’a-lumne se sentís estimat i recolzat en el seuprocés maduratiu.

CLASSE AFECTIVA,CLASSE EFECTIVAMª T. Álvarez, Mª M. Pascual, Mª C. Rú-bies - Escola Pia de Caldes

El curs 98-99 se’ns presentava un repte noua quart. Ampliàvem el nombre d’alumnesi passàvem de dues línies a tenir-ne tres.Això comportava una entrada inusuald’alumnes nous que calia integrar dins delsdos grups que ja estaven consolidats. Elprimer pas fou distribuir els dos grups exis-tents en tres classes i anar incorporantl’alumnat nou. A fi de repartir-los equita-tivament es va reunir l’equip psicopeda-gògic.El mes de setembre urgia replantejar-nosla nostra metodologia per tal de crear unbon caliu. Volíem que tots els alumnes sesentíssin ben integrats, tant els que haviencanviat de companys com els nouvinguts.Vam programar un nou pla d’acció tuto-rial de tot el cicle que vam desglossar entres parts diferents: autoconcepte, tècni-ques d’estudi i hàbits de convivència. Amés vam buscar activitats per als diferentsobjectius.

macions que hi ha penjades a la cartellerase senten molt motivats a parlar-ne, a bus-car-ne més informació i ho expliquen a laresta de companys molt entusiasmats.Matemàtiques:Pel que fa aquesta àrea es treballa, sobre-tot, la lògica dels enunciats dels proble-mes.Actituds:Es crea de manera constant un sentimentde pertinença i d’identitat amb el grup. Esverbalitza davant de tot el grup qualsevolconflicte que hagi sorgit. Hi ha inclosos,també, tots els problemes de relació inter-grupals.

VALORACIÓ:Després d’un cert temps, veiem que és ungrup que ha madurat considerablement.Són uns alumnes més receptius a l’apre-nentatge i tenen bons instruments perafrontar les dificultats. Ha augmentatl’autoestima i podem dir que estan forçamotivats. Cal dir, també, que hi ha una fortadependència de la tutora.

9

Una culturadel comportament cívic

Avaluació de la Jornada Pedagògica.

jornadapedagògica

Com cada any, es demana als participantsa la Jornada que vulguin fer-ne una valo-ració, a partir d’unes preguntes tancadesi d’unes d’obertes. Enguany, al final de laJornada, es van recollir 330 enquestes d’a-valuació que significa que el 66% dels ins-crits van expressar la seva opinió sobre laJornada.Les preguntes tancades es valoren en unaescala ascendent d’1 a 5, segons la valo-ració, el nivell de suport o el grau d’acord.A continuació es detallen els enunciats deles preguntes i en el quadre annex hom hitrobarà la puntuació mitjana

1. Valoració de la Jornadaa) des del punt de vista organitzatiub) atenent als continguts de la conferèn-

ciac) atenent a l’intercanvi realitzat en els

grups de treball

2. Oportunitat de la Jornadaa) quant a la creació d’ambient col·lectiu

d’Escola Piab) pel que fa a la facilitat d’assistir-hic) quant al tema escollitd) pel que fa a l’estructura dels grups de

treball

3. Aportació concreta d’aquesta Jorna-da a la teva docent.

4. Nivell d’adequació del grup de tre-ball al qual has assistit amb la teva tasca al’escola

5. Nivell d’acord a la nova manera devincular la Jornada pedagògica al tre-ball a l’escola, segons la proposta realitza-da a l’inici de la Jornada que consisteix en as-senyalar el tema de la Jornada al comença-ment de curs i en fer d’aquesta un momentd’intercanvi dels treball realitzats a les es-coles en la línia proposada que, necessà-riament, hauria d’anar lligada a les políti-ques i objectius comuns. Aquesta proposta,concretada millor, seria una ocasió per in-corporar al treball habitual elements tre-ballats ja en altres escoles, en el darrer tri-mestre del curs. La Jornada, doncs, seria

com un reforçament de la feina habitual icom una ocasió d’enriquiment mutu.Hi havia encara tres preguntes obertes. Enla primera es demanava per l’aspecte méspositiu de la Jornada. Els que més s’es-menten són l’intercanvi entre els docents il’ocasió dels contactes i coneixences, lapròpia trobada, el treball realitzat en elsgrups de debat i elaboració de propostes ila conferència. D’altres opinen que nos’han de deixar de fer perquè ajuden a crearambient d’Escola Pia i que caldria apro-fundir més sobre el tema.Quant a l’aspecte més negatiu de la Jorna-da, s’esmenta el fred que va impedir gau-dir-ne amb bones condicions o fins la pocaadequació d’un pavelló a un acte comaquest. D’altres opinen que la conferènciava ser desordenada o difícil de seguir. Al-guns es queixen de la poca implicació d’al-gunes persones en els grups. I, com altresanys, hi ha persones que lamenten haverde deixar la família un dissabte o realitzardesplaçaments llargs.La tercera pregunta oberta demanava sug-geriments sobre temes concrets per prope-res Jornades o altres aspectes a tenir encompte. No es poden esmentar aquí totesles propostes fetes però bé caldrà tenir-lesen compte per properes edicions, sobretottotes les aportacions que donen pistes pràc-tiques i possibles en el marc d’una jorna-da multitudinària i global sobre l’escola.

5

4,5

4

3,5

3

2,5

2

1,5

1

4,2

3,8 3,8 3,7 3,84 3,9

3,3

3,8

3,1

Avaluació de la Jornada Pedagògica

Preguntes

Puntu

ació

mit

jana

1a 1b 1c 2a 2b 2c 2d 3 4 5

10

Noticiari breuactualitat

JORNADA ESPORT I CONVIVÈNCIAA VILANOVA

El divendres 7 de maig es va celebrar a Vilano-va i la Geltrú la XI Jornada Esport i Convivèn-cia de l’Escola Pia de Catalunya. Aquesta jor-nada organitzada pel Secretariat se celebra enuna població diferent cada any. Enguany, hi vanparticipar 1.086 alumnes de 6è de Primària de14 de les nostres escoles.L’objectiu és compartir amb alumnes de dife-rents escoles escolàpies una jornada de convi-vència i que els alumnes passin una bona esto-na practicant l’esport o l’activitat lúdica o cul-tural a la qual s’hagin inscrit. Es busca l’ager-manament de tots els alumnes a través l’esportL’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va cedir-nos moltes de les instal·lacions on van celebrar-se les activitats, mentre que d’altres van realit-zar-se a la platja o a les instal·lacions de l’es-cola. Només arribar a Vilanova, els participantsvan rebre com a record de la Jornada una gorrade color blau amb el nou logo institucional, queva fer un bon servei per defensar-se del sol que,finalment, va lluir al Garraf.Després de les activitats, fetes al matí, a migdiai a les pistes d’atletisme tingué lloc un dinar degermanor i l’acte de cloenda, que consistí enl’actuació d’un grup musical d’animació per alnois i noies i en el lliurament de premis i parla-ments de les autoritats, entre les quals vam po-der comptar amb l’alcalde de Vilanova i laGeltrú, Sr. Esteve Orriols i la del SecretariGeneral de les Institucions Escolars, Sr. RamonFrancolí.

IGUALADA

COOPERACIÓ AMB LA UNESCOL’escola ha rebut el reconeixement de la Co-missió Espanyola de cooperació amb la Unes-co, dins del PEA –pla d’escoles associades dela Unesco- pel seu treball en el projecte “Elsjoves en la preservació del Patrimoni Mundial”.

SABADELL

SOPAR «MIQUEL MARTÍ I POL»El 20 d’abril, els alumnes de batxillerat i el pro-fessorat van celebrar el 1r sopar literari en ho-nor de Miquel Martí i Pol. Aprofitant l’ocasió,també es va homenatjar, per primera vegada ala ciutat, Joan Oliver en motiu del seu centena-ri. En el context d’aquest sopar es va fer el lliu-rament de premis dels JJFF de l’escola.

SABADELL

DIADA DE SANT JORDIEnguany, la celebració de la diada de Sant Jor-di va ser especial. Els alumnes de primer cicled’ESO van fet uns tallers relacionats amb elmón audiovisual i la diada, els de 2n cicle van

SANT ANTONI

PREMIS AL DISTRICTELa Laura Ares de 2n primària, la Júlia Rodrí-guez de 6è Primària, en Jordi Clarés i la Mi-riam Guillen de 3r d’ESO han estat classifi-cats, pel districte, per anar a les finals de Bar-celona on concursen tots els alumnes guardo-nats en els JJFF de totes les escoles de Barce-lona. El lliurament de Premis tindrà lloc al Salóde Cent de la Ciutat. Molta sort!

OLOT

PREMIS LITERARISEl segon curs de cicle inicial de l’escola haparticipat en el concurs de la revista Leo Leode l’editorial Bayard, en el qual participavenmés de 300 escoles de tot Espanya i ha obtin-gut el setè premi amb el conte “Les aventuresd’en Pota de Pal”.

OLOT

UNA AUCA MEDIAMBIENTALPREMIADA

El 3r curs d’ESO de l’escola ha obtingut unpremi en el concurs d’auques sobre reciclatgeque organitza el departament de Medi Ambientde la Generalitat de Catalunya a través de laDirecció General de Programació i EducacióAmbiental. El lliurament de premis serà presi-dit per l’Hble. Conseller del Medi Ambient,Sr. Joan-Ignasi Puigdollers.

BALMES

100 ANYS, PER MOLTS ANYS!Amb el lema que els alumnes han triat: 100anys, per molts anys! l’escola celebra el seucentenari. El lema és el tema transversal a tra-vés del qual passen un seguit d’aspectes rela-cionats amb el centenari de l’escola. A travésde l’educació de diferents idees com la tradi-ció, el respecte a les persones, a les institucio-ns, a les infraestructures, la importància demirar enrera, la convivència, la celebració dela multiculturalitat… volem que els nostresalumnes entenguin que vivim, tots plegats, unaocasió propícia per commemorar el passat iprojectar, amb renovada il·lusió el futur.

IGUALADA

PREMI ARNAU DE VILANOVALídia Alcobero i Gabarró, alumna de 2n debatxillerat de l’Escola Pia d’Igualada, ha estatguardonada en la XIX edició del premi Arnaude Vilanova, de filosofia i ètica pel seu treballAspectes Socials de la Sida.L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc elpassat dia 28 d’abril, a la sala d’actes delcol·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres iCiències de Catalunya. Moltes felicitats!

11

Noticiari breu actualitat

envoluparan als nous locals de l’Espai XXI.Completen l’oferta d’aquest any les tradicio-nals estades a Olot, Pineta i Delta de l’Ebre.

COORDINADORSDE FORMACIÓ OCUPACIONAL

I BORSA DE TREBALLEl 20 de maig va tenir lloc la darrera reunióprogramada per aquest curs dels responsablesde formació ocupacional i borsa de treball, ones van tractar diferents temes: resolució delscursos de formació ocupacional per a l’any1999, formació per al curs vinent, valoració deles accions realitzades entorn de l’orientacióprofessional, la posició del Departament d’En-senyament per a les pràctiques dels alumnesde Cicles Formatius; així com la configuraciófinal del Diploma del PGS per lliurar als alum-nes i la participació, d’aquest any, a la Firad’Interocupació que organitza el Departamentde Treball.

RESPONSABLES D�INFORMÀTICAEl passat 17 de maig va fer-se la reunió del 3rtrimestre dels responsables d’informàtica de lesescoles. En aquesta reunió es va tractar fona-mentalment sobre la formació que es realitzaràpels responsables d’informàtica de cara al ju-liol i de cara al proper curs, i es va fer balançde les principals realitzacions del curs actual iuna projecció de les principals tasques a fer decada una de les escoles de cara al proper curs.Va ser especialment interessant la discussiósobre els possibles projectes conjunts a ende-gar el curs vinent, els quals s’han d’acabar deconcretar i definir per veure si es podran dur aterme.

FE D�ERRADESEn el nº 20 de PAPERS, en l’apartat de Noticia-ri Breu, comentàvem la reunió que havia tingutlloc amb els responsables dels PGS de les nos-tres escoles. Concretament, referenciàvem lavaloració que els assistents a la reunió havienfet sobre les accions del curs 1998-1999. Noobstant, volem deixar constància que els PGS,malgrat que per a la majoria de les nostres es-coles ha estat una primera experiència, és unprograma que, des de fa diversos cursos, esdesenvolupa a l’Escola Pia de Catalunya.

fer una gincana de les Llengües i els de Batxi-llerat una ruta literària per la Barcelona Mo-dernista.

DOCENTS DE 3R ANYEls dies 20 i 21 de maig es van celebrar duessessions de treball interescolars amb els docentsque estan en el seu tercer any de docència acasa nostra. És el darrer graó d’una formacióbàsica en l’Escola Pia i en el Caràcter Propique fa ja una bona colla d’anys que es realitza.Entre els dos dies, van prendre part en aquestaacció formativa 48 docents de quasi totes lesescoles.

RETORN DELS TREBALLSDE L�ASSEMBLEA

Durant la primera quinzena de maig, els coor-dinadors de les escoles s’han anat reunint peretapes a l’Equip de Gestió per ser informatsamb detall dels resultats de l’Assemblea i, con-cretament, de l’anàlisi de cada etapa que vanrealitzar els relators, després del treball pergrups estables realitzat entre octubre i desem-bre. En el moment que a les escoles es concre-ten les polítiques i objectius que s’emprendranel proper curs, sembla important de conèixerles anàlisis globals de les etapes, per tenir méselements de cara a formular propostes concre-tes o activitats innovadores.

TAULES SALARIALS 1999S’han signat les taules salarials per a l’any 1999.L’augment del sou base ha estat de l’1,8% peral personal docent i del 2% per al personald’administració i serveis. Els triennis no enre-gistren cap increment. El nou salari ho és ambefectes del dia primer de gener d’enguany.L’aplicació d’aquestes noves taules ja la veureureflectida en la nòmina del mes de maig, tant lacorresponent al Pagament Directe com la delPagament Delegat.

ESTADES PEDAGÒGIQUESDE LA FUNDACIÓ

Un curs més la Fundació Joan Profitós ha con-vocat les Estades Pedagògiques per als alum-nes de les nostres escoles que cursen ESO,Batxillerat o CFGM. Enguany s’han ofert 7estades amb un total de 154 places, sis de lesquals es faran durant la darrera setmana delcurs. La novetat d’aquest any és l’estada a Tai-zé per als alumnes de Batxillerat o CFGM quees farà del 3 a l’11 de juliol. També desta-quem la recuperació de l’estada d’informàticaa Moià per als alumnes del 1r cicle d’ESO,centrada en el disseny i creació de pàgines web.Canvien de lloc les estades de Fotografia i In-ternet adreçades al 2n cicle d’ESO, que es des-

Els qui formem part de l’Escola Pia de Ca-talunya volem fer arribar el nostre sincercondol a la família Pera i Castro, per larecent pèrdua del seu fill Carles, alumnede 4t d’ESO de l’Escola Pia de Mataró,que, fa pocs dies, va morir d’accident.

12

Un adéu,un repte nouFi de curs: repòs i obertura al futur.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Jordi Cadevall, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Miquel Mateo i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París

e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

L�esperat i, alhora, temut finalde curs s�apropa inexorable-ment, amb totes les tensions iamb totes les potencialitats.

Els rituals de final de curs són més feixucsque els d’inici i de preparació. A estonesel veiem a prop –queden tantes coses percloure!–, a moments ens sembla encarallunyà, com si costés molt d’arribar-hi. I,és clar, estem cansats: en el frec a frec decada dia hem deixat com escates de nosal-tres mateixos i ens sabem més vulnerablesi més necessitats de regeneració interior.Sempre estem sotmesos a tensions –quinafeina no?– però ara pot semblar ques’accentuïn: aquella activitat que hemdeixat a mitges, allò que havíem promès al’alumnat, el material que volíem renovar,una relació que caldria refer, el llibre pen-dent d’acabar que ens servia per la reflexióo la millora.I ens immergim en un ritual quasi sagrat:proves finals, informes, entrevistes de dar-rer moment, avaluacions, àlbums a confe-gir i decorar, crèdits de síntesi, revisionsde curs i propostes per al nou, petits o granscanvis que s’apropen, nous encàrrecs, dar-reres activitats formatives, inacabablesreunions, i allò inesperat que ens surt decop i volta.I ens passen per davant els rostres i lespersones dels nostres alumnes: els esti-mem, ens han fet patir o ens l’han fetagruar, però els estimem i ens sabem al ser-

vei del seu ple creixement com a perso-nes. Però els hem de deixar per uns mesos:és bo per a ells i per a nosaltres.Per als docents les vacances són tan pro-ductives com el temps lectiu, si restem ambels ulls oberts, l’esperit acollidor i si sen-tim més a prop batecs quotidians que so-vint ens passen com distants. Alerta, però,de no confondre silencis amb buits, pro-jectes amb desigs que mai no seran, dis-tensió amb deixadesa, atenció personalamb mirar-se el melic.En paraules del nostre gran poeta tan guar-donat darrerament:

Posem en ordre els sentiments;no pas per retre comptes a ningú,

sinó per saber bé l’espai que ocupen.Tot és en tot, i el cicle recomençacada vegada que el desig detura

l’ocell del temps i en fixa bé la imatge.Zum-zum

agendaagenda

JUNY

2 • Lliurament premis a la Creativitat de laFundació Joan Profitós, a l’Escola PiaNtra. Sra., a 2/4 de 7 de la tarda.

7 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

10 • Formació administradors, de 10 a 2/4 de 2.

• CEP-1. de 4 a 6 de la tarda.

14-18 •Estades Pedagògiques de la Fundació.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran alslocals de l'Equip de Gestió.

Des del Secretariatus desitgem unes

molt bones vacancesi ens retrobarem

el mes de setembreamb una nova edició

de «Papers»