La vaga debusos causapolèmica

Els participants de la Marxa Blavavan fer sentir el seu clam, "per unanova cultura de l'aigua", coincidintamb la cimera de ministres deMedi Ambient de la UE a Mallor-ca. Segons el portaveu de la Plata-forma en Defensa de l'Ebre, Fer-ran Barreno, “hem vingut a dema-nar que la UE no financi aquest PlaHidrològic i a recordar als mi-nistres que hi ha solucions mésracionals al problema de l'aigua”.Es tracta d'un acte més de denún-cia al rerafons del PHN: construc-ció de 66 camps de golf queserveixen com a reclam a futuresurbanitzacions, blanqueig de din-ers procedents dels negocis turís-

tics, benefici dels grans empresarisque disposen d’hivernacles i uncontundent impacte ecològic.

Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

52juny 20025.000 exemplarsMensual

2 1098Agraïts a Le PenAlerta

antifeixista aPremià

Dona i sexualitat:l’aparell

reproductiu femení

Can Vies va al psicoanalista

Opinió ArreuEn movimentEn movimentCSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)

Teléfon: 93 422 16 13Correu electrònic:

laburxa@llibertat.com

Distribució gratuïta

El cobriment no satisfàEl projecte de l’Ajuntament pretén construir un calaix de sis metres. La idea desperta descontentament entre el veïnat

> pàgina 4

> pàgina 5

> pàgina 11

Festa per laIndependència a les Cotxeres

Marxa blava aMallorca pel PHN

L’Estat contral’esquerraabertzale

>pàgina 4 Nou anys decastellers a Sants

> breu a la pàgina 10

>QUÈ ESTÀ PASSANT AL MÓN?

Amb el pla presentat, l’edifici de Can Vies, que acaba de complir cinc anys d’okupació,resultaria afectat per les obres

“Cascos no paga, Clos es caga i Sants no traga”. Aquest és l'es-lògan proposat per un veí per una de les pancartes que es volenposar a les façanes dels edificis del carrer Sant Antoni. Façanesque donen directament al mar de vies que travessen el nostre

barri i li donen una semblança plenament loachiana. És sabutque l'opció municipal per l'estació de Sagrera i la ruta costane-ra de les vies de l'AVE ha representat vendre's la reivindicacióveïnal de soterrament total a Sants a baix preu. Mentre les altres

capitals de província catalanes i un munt de pobles i viles apro-fiten les obres ferroviàries per desmuntar antigues barreresarquitectòniques, aquí ens proposen un calaix que semblarà eltúnel de la bruixa. I, és clar, Sants no “traga”.

Propaganda contra la CimeraDel 17 al 19 de maig les Cotxeres foren un punt de reunió nacional. IVAN

> pàgina 4

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniójuny 2002

Editorial

Cartes a la BurxaEnvia’ns el teu escrit a l’adreça electrònicalaburxa@llibertat.com o a Can Vies (c/ Jocs Florals42 BCN 08014) o a mà a les bústies de l’Associació

Cultural Arran (c/ Premià 20) o del Centre Social deSants (c/ Olzinelles 30)

La Burxa és una revista editada per un equip de redacció que es troba doscops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comPropera assemblea de redacció: dilluns 11 de març 2002

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

Després d'haver exhaurit el discursde guerra de civilitzacions, que vaservir de banda sonora al NouOrdre Mundial versió 2.0 (amb laque Bush Junior culmina l'obra deBush Senior), ara s'imposa parlarde l'ascens de la ultradreta a Euro-pa. Tothom en pot treure benefi-cis: els primers, la dreta de sempre,que utilitza l'espantall de l'extrema-dreta bàrbara per presentar-se coma civilitzada (nosaltres no enviemels immigrants a camps de con-centració, sinó d'internament); des-prés, la socialdemocràcia que fa unacrida a l'ordre dirigida als votantsd'esquerres per a què no perdin eltemps amb opcions marginals.Finalment, serveix també per do-nar oxigen a la constel·lació de par-tidets post-comunistes que va a lesmanifestacions a la recerca de l'in-caut, que intentarà redimir el seusentiment de culpabilitat per omis-sió (què has fet tu per aturar el fei-xisme?). Tots contents gràcies a LePen, àdhuc el lobby sionista d'EUAn'ha tret partit: si Europa no afala-ga en públic al genocida Sharon, ésperquè estem a punt de reviure lavictòria del partit nazi l'any 1933.

Mentrestant, el consens tornaa regnar a l'Estat francès. Neces-

sitats com estaven d'un enemicinterior fictici que servís de bocexpiatori amb què redimir elspecats de la grandeur, un errorimprevist quan van dissenyar elsistema proporcional ha donatl'excusa per què tothom sortís alcarrer a salvar la Republique.

Sorprèn que gairebé cap delsexperts que han pontificat sobrel'ascens de Le Pen hagi recordatque a la pròspera Itàlia l'empresariSilvio Berlusconi governa en coali-ció amb Aliança Nacional, el par-tit hereu del feixisme mussolinià, ila Lliga Nord, que ha substituït elseu discurs pseudo-independentistaper una obsessiva xenofòbia; quela ultradreta no qualla a l'Estat

espanyol perquè aquesta es trobaintegrada dins el Partit Popular ique les protestes europees contrael pacte entre la dreta austríaca i elpartit de Haider han quedat en focd'encenalls. I, ves per on, ara resul-ta que en Pim Fortuyn no era xe-nòfob sinó una mica populista,després del seu benhaurat accident.

I, mentrestant, què passa a l'Es-tat espanyol? Que a falta d'unaultradreta, caldrà inventar-la i, així,ens trobem que, fruit d'un exerci-ci de surrealisme irresponsable, elsmitjans de comunicació fan publi-citat gratuïta del fracassat JoséAnglada, el qual, fart de promouremisses en memòria de Franco aVic (motiu de rialla entre els seusveïns), s'ha convertit en l'aban-derat de les protestes contra laconstrucció de la mesquita a Pre-mià (cosa que ja no fa tanta grà-cia). Potser és que després de lalliçó francesa els polítics d'aquíhan comprès que la ultradreta potser funcional i que ja és hora quepugui caminar sola. Tanmateix, sihan de confiar amb líders de l'alça-da d'Anglada i Ynestrillas, vanservits.

Jordi Bonet

Ser pluralSants 3 Ràdio s'ha caracteritzatsempre per ser un mitjà plural:donem veu als veïns, a les insti-tucions, als partits polítics i atothom que tingui una repre-sentivitat dins del barri. Peròaquesta pluralitat no ha acabatd'agradar a tothom i un exem-ple ha estat la denegació con-stant d'entrevistes que ens haviade concedir el regidor del dis-tricte, el sr. Pere Alcober.Només dir que amb quatre anysque fa que funciona la ràdioencara no ha vingut.

El nombre d'entrevistes de-manades l'últim any ha estatgairebé una trentena i totes elleshan estat denegades una vegadai una altra, mentre que el regi-

Muntanyes de cartes al director bramant contra els vaguistes auto-buseros de TMB: que com aniré a treballar?, que quantes pagues cobren?,que què demanen?, etc. Vam prendre'ns el temps d’enviar unes quantescartes a favor de la vaga. Cap diari va publicar ni una. És per això queLA BURXA us presenta la notícia declaradament esbiaixada. Per com-pensar, encara que només sigui una mica. Obligar a serveis mínims delcinquanta per cent és una burla a més d'una provocació.

És la manera més directa i clara de fer que fracassi qualsevol vaga.Recordareu la televisió dient: ha anat tot molt bé, ningú ha notat la vaga.Els dies que els piquets van evitar els serveis mínims, tothom, premsai govern en descarada unitat d'acció, va carregar contra els vaguistestractant-los quasi de perillosos terroristes. Als treballadors ens caldràtornar a aprendre que davant d’una vaga obrera, qualsevol vaga obre-ra, el nostre lloc ha d'estar sempre amb els vaguistes. En els piquetsd'extensió, en el suport econòmic a les caixes de resistència, en la soli-daritat i en la defensa davant la patronal i davant els polítics, fa uns anys,d'esquerres i ara, administradors, com a nova oligarquia, dels serveismunicipals.

Agraïts a Le Pen

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, BernatCosta Reimondez, Toni Gonzàlez, Ivan, Miqui, Gemma Parera Àlvarez,Ivan Rubio i Garcia, Raül, Guillem Sànchez, Roger i Laia Sánchez Amat,Jordi Bonet, Joan Teran, Tinta Negra (CNT) , David Positiu, Soto, Guillem,Pau, Lancelot, Anna de Roma, Oriol i Roger (CV),

dor ha visitat la resta d'emissoresdel territori. Creiem que el sr.Alcober, per molta majoria quetingui al districte, no es pot per-metre el luxe d'ignorar 18.000oïents. Nosaltres l'esperem, i ambun dossier de temes: Casa delmig, Can Batlló, Can Mantega, 12d'octubre, festa major i unllarguíssim temari.... Esperem queno se li acumuli la feina. Suposoque aquest any quan arribin leseleccions el problema es solu-cionarà. Llavors, de ganes n'hisobraran per venir a parlar.L'esperem el dia i hora que vostèvulgui!

Junta directiva de Sants3Ràdio

Una bibliotecaSembla que algú vulgui tapar

Gràcies al terrabastall causat per l'elecció de LePen a la segona volta de les eleccions presiden-cials franceses, el gremi d'opinòlegs, professo-

rat universitari i experts en totologia ha poguttornar a optar al minut de fama que AndyWarhol promet a tothom

d'una vegada per sempre elsvestigis de la derrota dels cata-lans al 1714 construint una bib-lioteca sobre les runes d'unbarri on Felip V i els invasorsvan condemnar els derrotats(nosaltres) a derruir les sevescases amb les seves pròpiesmans. L'excusa de la cultura ésuna mala excusa, ja que unabiblioteca pot construir-se a totarreu. Nosaltres proposem lesnaus industrials de Can Batlló.Així podríem començar adeslocalitzar del centre els gransequipaments de ciutat. La gentpodria venir a llegir o buscar lli-bres a La Bordeta i totspodríem anar a plorar els nos-tres herois al Born.

Jordi Soler

La classe obrera no va al paradís

Sembla que aquest maig ha estat bo per als moviment socials del barrii això que no sembla que hagi passat res extraodinari. Però potser lescoses més importants són les ordinàries, les petites quotidianitats que,poc a poc, sense que ens n'anem adonant, fan que haguem fet una micamés de camí. I és precisament això el que ha passat: no és que tinguemun nou casal independentista, ja en tenim un i de fa molts anys, sinóque el Casal canvia de cara i una mica de tot, es fa més gran, de micaen mica, i ha inaugurat local nou, més cuidat, més obert, fent un xic mésde camí. Tampoc podem dir que tinguem un nou centre social auto-gestionat, precisament si Can Vies fa el cinquè aniversari és que no ésnou, però només cal acostar-se a la cafeta (que torna a estar obertadesprés de molt de temps) per notar al moment que sí que és una micanou, i no només perque l'hagin tornat a pintar És quelcom més, sónaires i ganes noves, de mica en mica, i ja s'ha fet més camí. Felicitats.

Felicitats

Aquests dies tothom parla de laVaga General. Normal. L' estranyés que no se n'hagi parlat fins ara. I és que fa massa temps que el patino va bé... Les polítiques laboralsdictades pel PSOE ja anaven en ladirecció de retallar més i més elsdrets dels treballadors. El PP no hafet res més que rematar-les. De dec-retazo en decretazo l’oca final laguanyen sempre els empresaris. Aqui va beneficiar sinó la imposiciósocialista del contractre-basura, i eldecret popular per retallar l'atur? Anosaltres segur que no.

Reforma laboral per desregularles modalitats de contractació,retallada de drets en relació amb laIncapacitad Laboral, amenaces a lanegociació col·lectiva, Reforma deles pensions, etc. Aquestes mesuress'han anat succeint mentre elssindicats majoritaris no han dit nipiu, menys per signar acords ipactar a la baixa. Cada cop més lli-

gats a les subvencions, aquestssindicats tenen la memòria delsrucs, que mai obliden la mà que elsdona de menjar. Ara bé, desde lamajoria absoluta, el PP pot pre-scindir d’ells i el menjar s'ha tornatmés escàs. Després de 8 anys sensecap mobilització important (sub-vencions sindicals=pau social?) laseva debilitat és escandalosa.Només la prepotència del PPsumada a la reconciliació d'UGTamb els socialistes els empenta allençar-se a la piscina, queda persaber si encara queda aigua...

Malgrat tot, una Vaga Generalés sempre una gran notícia. Enmoments de desencís, impotènciai ràbia, ens l'hem de fer nostra,però no només contra el governsinó també contra un sindicalismed'oficina que ha abocat al joventa la precarietat.

Alba

Malgrat tot, a la vaga!

juny 2002

3

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Es reinicia la campanya pelcobriment de les vies

> TEMA DEL MES

Redacció/SANTS

Hem viscut per cinquè any con-secutiu la primavera al CentreSocial Autogestionat Can Vies.L'aniversari s'ha celebrat duranttota la setmana del 10 al 18d'aquest mes oferint diferentsactivitats, des d'una exposició dels5 anys d'okupació acompanyadad'un mini video i diapositives delcentre social, passant per la xer-rada setmanal del col·lectiu Cons-truint que va desenvolupar el te-ma de la Revolta dels Clavells dePortugal, fins a una festa a la cafe-ta la nit del dia 10 amb l'actuaciódels Pirat's Sound System i el djVig Tortuga, partits de futbol, unpassi de la pel·lícula interactiva"The Rocky Horror Picture Show",un sopar popular al carrer JocsFlorals amb el pregó correspo-nent i batalles lúdiques diverses.La celebració va concloure ambuna cercavila solidària sota ellema "Ni llei seca ni fronteres...botellón donde tu quieras" fins lesCotxeres, on tot seguit es vacol·lectivitzar uns litres de vi.

Aquest any, degut a motiuseconòmics, no s'ha pogut fer el jahabitual concert a la pl. Màlaga,però es va substituir per un con-cert al CSA Hamsa amb la pre-sentació del nou disc de Kuero,els Bullanga i Hij@s de la amne-sia, que va continuar amb festafins a la matinada. D'aquesta ma-nera, i després d'una llarga tem-porada en obres, el centre socialestrena un nou any donant pas aun procés amb el qual es volregenerar tot el projecte. Aquestaregeneració comença amb la idead'oferir l'espai a tota aquella gentque de forma constructiva en vul-gui fer ús, obrint les portes a totesaquelles persones i col·lectius quecreguin que poden necessitar l'es-pai per a fer tallers, xerrades,debats, etc. Així, es convocaràuna assemblea oberta per a par-lar del que es vol fer d'ara enda-vant. A la secció d’En moviment deLA BURXA apareix un escrit queexplica millor el procés endegat.Així doncs, només cal afegir queesperem que en complim moltsmés.

Can Vies celebra el seucinquè aniversari

Des de fa molts anys, el veïnat deSants estan demanant el soterra-ment de les vies. El nombre devies ha crescut amb el temps i lasolució va ser protegir-les amb un

mur, sense fer cap consulta al veï-nat. L'Àngels, de la Comissió pelSoterrament de les Vies del CentreSocial de Sants, presenta el proble-ma i les reivindicacions veïnals.

Quins problemes suposa tenirencara vies destapades per unbarri de Barcelona?Les vies divideixen el barri, creencarrers que són culs de sac, quecomporten brutícia, problemes decomunicació, robatoris, agressions,i fins i tot violacions. Tenim trespassos per sota les vies que sónterrorífics.

Podries fer-nos cinc cèntimsdel contingut de les vostresreivindicacions?La nostra reivindicació és que essoterrin les vies. El barri s'ha d'u-nir i fer una rambla ajardinada.Parlem d'un o dos kilòmetres.Això representa un pressupostmolt petit. Per a un ministeri és elque es gasten en un vermut. Ensvan dir que tècnicament no erapossible, però nosaltres vammostrar amb l’estudi d'una empre-sa que el soterrament és tècnica-ment possible. Darrera hi ha unproblema polític i econòmic.

Quins camins ha atravessat lademanda del soterrament?Quan s'intueix que a Barcelonaarribaria l'AVE, ens vam començara mobilitzar per veure què pas-saria. Ens va costar molt quel'Ajuntament ens escoltés. Fa unany ens va presentar la maqueta,on les dues vies de l'AVE queda-ven soterrades i les altre quatrecobertes per un calaix. Però aque-st calaix quedaria a l'alçada d’entreun primer i un tercer pis. Seria unpasseig aeri. Ens van dir que lamaqueta no era definitiva i que noes podia ensenyar. Vam esperar

durant mesos, fins que vam feruna assemblea el mes de novem-bre. Des d'aleshores hem tingut elsilenci com a resposta. Ens sentimignorats, estafats. Davant d'això, què penseu ferd'ara endavant?Hem pensat mobilitzar-nos, fer unaassemblea. Hem tingut massatemps per pensar que un passeig aaquestes alçades no uneix el barri.Per moltes rampes que posis, tor-narem a tenir carrers tallats, ambproblemes, bosses de porqueria. Iel que no aconseguim ara no hoaconseguirem ni en cent anys.

>> QUÈ PASSA AMB LES VIES?

Roser Benavent/SANTS

El passat dijous 23 de maig va ce-lebrar-se una assemblea-mitin alcostat de la paret de les vies. Uncentenar de veïns van encoratjar-se per rebutjar la proposta del'Ajuntament i, suposadament, delMinisteri de Foment i trobar unasolució millor. La proposta actualrepresenta construir un calaixd'uns sis metres i "matisar-lo" ambpendents i talussos de terra. Ningúno ha explicat mai com se salvaranpunts com l'encreuament amb elCinturó o llocs crítics com la can-tonada de Burgos-Badal, on elmetro passa a tocar de les cases, oel tram de Badal cap a l'Hospitalet,on les vies ara ja s'aixequen moltsmetres sobre els laterals.

El mar de vies que travessa elbarri produeix contaminació acús-tica i visual, però, sobretot, talla elbarri en dos. L'efecte barrera esveu agreujat pels quatre tèrbols"passos" soterranis: Riera de Tena,

dos a Badal i la Riera Blanca. El Ministeri presenta una pro-

posta d'entrada de l'AVE a l'àreaurbana que permetrà soterrar to-tes les vies fins a una nova macro-estació a prop de Santa Eulàlia.Des d'aquesta estació fins a laplaça de Sants serà l'únic tramdescobert. Els veïns, organitzatsal voltant de la Comissió pel Soter-rament, van demostrar que fer en-

trar les vies per sota terra era tèc-nicament possible, enfront l'opi-nió dels tècnics oficials. Tant ésaixí, que l'AVE entrarà finalmentsoterrat però la resta de vies no.Motiu: purament econòmic o, mi-llor dit, especulatiu, ja que no hiha espais suficients al voltant ambquè poder fer negoci i així pagarl'obra. El veïnat té clar que hi hapoc a perdre i molt a guanyar iestà dissenyant una campanya queinclou grans pancartes penjantdels edificis, cartells de mobilit-zació, invasions de plens, talls deles vies i, per què no, campanyaelectoral i subhasta al millor pos-tor de cara a les properes munici-pals.

A més, en el projecte de l’Ajun-tament trobem un problema afe-git: queden afectats dos edificis i,precisament, un d’ells és Can Vies,al carrer Jocs Florals, fet que po-dria provocar el desallotjament delconsolidat centre social okupat.

"Ens sentim estafats">> L’ENTREVISTA

Un gran calaix taparia les vies,mentre que l’AVE aniria soterrat

Podria provocar el desallotjament de Can Vies

Assemblea a peu de carrer el passat 23 de maig. TINTA NEGRA

Les pancartes, ja groguenques, decoren els entorns de les vies. ARXIU

MIQUI

Després de sopar es reokupà simbòlicament l’edifici i es va llegir el pregó. IVAN

juny 2002

4

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Més accionsper Can Batlló

Raül/LA MARINA-ZONA FRANCA

Ja fa més d´un any que el sr. Alco-ber, regidor del districte i alhorapresident de la corporació delsMercats Municipals, s´ha proposattraslladar el Mercat de la ZonaFranca a la plaça de la Marina.Mentrestant, cada dijous al vespre,el veïnat, recolzat per les associa-cions del Port i d´Estrelles Altes,es manifesta sorollosamen recla-mant una transformació de la plaçadura i dels baixos infrautilitzats enun espai d´aprofitament socialcom, per exemple, un casal per agent gran. A més, s’han presentatdiverses alternatives a la reubicaciódel mercat i més de 600 al.lega-cions al projecte, les quals no hantingut cap resposta.

"Si hem d´agrair quelcom a lagestió del sr. Alcober, és que enshagi donat motius per a despertarde la letargia conformista en quèvivíem, potser ens imposaran unmercat, però no els ho posaremfàcil", esmenten en una octaveta.

Trasllat d’unmercat

Gemma P.A./LA BORDETA

Les mobilitzacions per la reubicacióde Can Batlló no s'aturen. Desprésd'un mes des de la concentració-cassolada al Parlament i davant delsilenci tant del Parlament, com dela Generalitat i l'Ajuntament, lespersones que treballen a Can Batllóes van manifestar divendres 17 demaig per la Gran Via fins a la plaçaEspanya, des d'on retornaren alrecinte industrial.

Una altra de les accions dutesa terme per demanar la reubicacióva consistir en penjar pancartes alrecinte on es podia llegir: "Batlló,reubicació, SEAT, la solució";"Ajuntament, urbanisme, especu-lació", "Batlló, una empresa de200 treballadors".

Tot i que la propietat haviadonat permís per al seu penjament,divendres 12 de maig a la nit les vanarrencar, adduint que així ningú elsllogaria cap espai. Paral·lelament, lamateixa propietat, immobiliàriaLlés, es dedica a rescindir con-tractes d'algunes de les empreses.

Autobusos en vaga indefinida

Acció contraNikeRedacció/MONTJUÏC

El 18 de maig, diversos indepen-dentistes van realitzar una acciódurant un torneig de fútbol juve-nil celebrat a la Fira de Montjuïc,on van desplegar una pancartaamb el lema "Nike explota lainfància" i van repartir díptics. Elsactivistes van patir un intent d'a-gressió i menyspreus per part delpúblic i dels treballadors de Nike,que davant la situació defensavenque "esto de la explotación infan-til es una cuestión moral, y lamoral es variable". "Estáis estro-peando la fiesta de los niños" o"esto de que Nike explote a lainfancia es un bulo" són algunesde les altres perles que van haverde sentir.

Als díptics es denunciava que aIndonèsia hi ha nenes que tre-ballen 60 hores setmanals per 250ptes. al dia en vaixells per escaparde qualsevol normativa.

Elisenda Barrera“Els diners dels sous no pagats aaquells treballadors que han fetvaga és més que suficient per acobrir els costos de les destrossesfetes en els piquets. O sigui, que novagin tant de víctimes!”Ruth, Dani, Marta, Laia i Alina“Tenen dret a reclamar el que con-siderin just, el problema és queningú els ha recolzat. Si durant lavaga ningú hagués pagat el ticket,les pèrdues serien considerables i

potser la vaga no s'hagués repetit.”Enric“Suposo que tindran raó, però lainformació que donen no t'aclareixmassa la situació, com sempre.”Gerard Fernández“Em sembla bé. La gent hauria desolidaritzar-se enlloc de criticar.”Mundo“Penso que, si el govern vol untransport públic que funcioni, had'apostar per allò públic i negociaramb els treballadors que són els

que tiren endavant el país.”Hernan“Era un esclat que era d’esperar:desigualtat de condicions laboralsentre el propi sector treballador, unsol dia de descans, pèrdua de poderadquisitiu... Només ens queda re-colzar la vaga salvatge i els piquets.”Alberto“Caminant, caminant me'n vaig decasa al treball si cal. Espero quesigui just el que reivindiquen. Quela ciutat transport necessita.”

Què opines de la vaga d'autobusos?Hem sentit parlar molt de la vaga d'autobusos.Els mitjans de comunicació han publicat en-questes on les respostes eren oposades a la

vaga. Des de LA BURXA hem volgut recollir al-gunes opinions favorables, que d’haver-n’hi,n’hi ha!

Un nou mitjàper al barri

Guillem Sànchez/ZONA FRANCA

Després d'una primera vaga de cincdies, insuficient per a què l'empre-sa discutís un conveni just, el con-flicte als autobusos urbans s’haendurit. El 28 de maig va comen-çar una vaga indefinida i salvatge(sense serveis mínims), convocadaen assemblea al finalitzar l'anteriorconvocatòria, on quedà palès queamb les aturades tradicionals no espot trencar el bloqueig de l’empre-sa i que s'ha d'optar per una via depressió més contundent.

El 27 de maig, en una multitu-dinària assemblea a les Cotxeres deSants, es va ratificar la convocatòria,en vista que durant les dues darre-res setmanes tampoc s'havia acon-seguit l'acord. Com a mesura deforça, en acabar l'assemblea es sortíen manifestació per la Carretera deSants fins a la plaça Espanya, de-mostrant que aquesta vaga no és uninvent de les cúpules sindicals, sinóque és tota la plantilla la que estàdisposada a anar fins al final perlluitar per allò que consideren just.

Precisament, és aquesta pressióde la base la que assegura la unitatsindical (tot el comitè d'empresa lidóna suport), ja que en paraulesd'un treballador, "a veure qui és elque es fa enrere ara mateix". La

decisió de no respectar els serveismínims es va prendre el mateix dia28 davant de les cotxeres de ZonaFranca. El fet que aquests siguinclarament abusius, utilitzats perdividir els treballadors i distribuïtsde manera arbitrària perjudicant elsbarris obrers i més aïllats, ha estatdeterminant per negar-se a complir-los: "el que cal és resoldre el con-flicte i no funcionar amb serveismínims", afirma un altre trebal-lador. Aquest cop no hi ha haguttrencadissa de vidres ni tensió ambla policia, ja que ni tan sols hi hahagut esquirols. Dels 60 vehiclesque havien de sortir, tant sols hohan fet tres, que han atravessat unpiquet d'unes 400 persones, i vigi-lat per cinc furgonetes d'antiava-lots. Un cop passats aquests, veient

que no en sortia cap més, l'ambients'ha relaxat, la policia ha marxat i elpiquet s'ha dedicat a jugar futbol icuinar llom a la brasa.

Les reivindicacionsDescrita pels conductors com "lavaga de la justícia", ha d’assolir unconveni que permeti treballar i viu-re amb dignitat. Així, una pujada desou, els quals en cap cas superen les160.000 ptes., és una reivindicacióimportant, però no l’única. Tambéestan presents la igualtat salarial icontractual, els descansos en cap desetmana, les 35 hores i cuidar la sa-lut laboral. També denuncien la hi-pocresia dels directius socialistes,que sent gestors d'una empresa pú-blica, cobren sous desorbitats i do-nen lliçons de democràcia.

El conflicte és el més dur de la història de l’empresa

Els treballadors no respectenels serveis mínims per abusius

Redacció/SANTS

LA BURXA dóna la benvinguda auna nova publicació semi-clandes-tina, “Contrainformatiu”, que pu-blica en el seu primer número su-culenta i incisiva informació sobreel Secretariat i el Districte. Ambdesig, esperem una segona part.

El nombrós piquet, davant les cotxeres de la Zona Franca. B.C.

juny 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

5

Joan Teran/SANTS

La Festa per la Independència, queenguany Endavant organitzava perprimera vegada a les Cotxeres deSants, transcorregué enmig d'unaconcorreguda assistència durantels tres dies del cap de setmana del17 al 19 de maig. Des de primerahora del divendres, els voltants deCotxeres ja començaven a tenir unaspecte sorprenent, omplint-se depancartes, banderes, paradetes isobretot gent que li donava uncontingut de festa i de lluita.

El cor de la festa fou el passadísque va des de Carretera de Santsfins la Plaça Màlaga, on la presèn-cia de paradetes, barres i músicaanimà un espai que esdevinguépunt de trobada de diferents per-sones i col·lectius vingudes de dinsi de fora dels Països Catalans.

L'auditori de Cotxeres fou l'es-cenari de concerts durant tres diesconsecutius. El primer dia, Mes-

clat, Skalariak i Terroristas del Sonanimaren la vetllada amb els seussons festius; dissabte fou el tornd'Obrint Pas (que presentaven elseu nou disc), Berri Txarrak, RedBanner i Ràbia Positiva, mentreque el darrer dia en Merino, enFeliu Ventura i l'Ensaladilla tan-caren la festa.

Un dels punts forts de la festafou les xerrades que es desenvolu-paren a les instal·lacions del CentreCívic de Cotxeres. El primer dia,representants de les FARC, delFront Polisari, del Front Popularper l'Alliberament de Palestina i delconsolat de Cuba denunciaren l'ac-tual onada imperialista i les conse-qüències d'aquesta sobre els seusrespectius pobles. El segon dia fouel torn de representants de Rescati d'Alerta Solidària els quals, junta-ment amb represaliats de la darreraonada repressiva de Gràcia, denun-ciaren el caràcter repressiu de l'Es-tat espanyol. A la tarda, i sota el

títol de "Els Països Catalans en llui-ta", tingueren la seva veu la Plata-forma en Defensa de les terres del'Ebre, Papers per Tothom, en PepRiera i un representant de la lluitacontra la base de l'OTAN a Bètera,que defensaren la lluita com l'úni-ca via per aconseguir resultats posi-tius per les lluites populars. El diu-menge, un membre de Batasunadenuncià la criminalització i l’in-

tent d’il·legalització de l'esquerraabertzale.

També es realitzaren altres acti-vitats com una cercavila en defen-sa de la cultura popular, dinarspopulars o una espectacular actua-ció dels diables de Sants. L’orga-nització de la festa va mostrar laseva satisfacció per l'èxit assolit iva prometre repetir quan siguipossible.

Festa i lluita a CotxeresGemma P.A./SANTS

Tres cases okupades del barris deSants i la Bordeta es veuen ame-naçades per la possibilitat d'undesallotjament proper. El 3 de maigva arribar a la Torreta, que portaokupada gairebé tres anys, una noti-ficació que exigia l'abandonamentde la casa en un mes i, sinó, es fariaarribar l'ordre de desallotjament. Laparadoxa es troba en la impossibili-tat per part dels propietaris dedonar-li cap ús a la casa. El Tajo,situat al carrer Gavà, que funcionacom a centre social des de fa unany, també ha rebut sentència des-favorable i la immobiliària propie-tària del cas, Unitat S.A., n'ha dema-nat l'execució. Malgrat això, el jutgeencara no l'ha fet efectiva. La dar-rera situació precària és la viscudaper La Karraca. Aquesta casa delcarrer Miquel Àngel es troba sotaprocés judicial des de fa un mes imig. Es tracta d'un procés pel civilque, segons afirma el jutge, potresultar força ràpid, al voltant delsdos mesos. L'edifici és patrimoniarquitectònic i fins al 2004 la immo-biliària propietària de la casa no hipodrà construir.

Tres okupacionsen perill

El Llençol/SANTS

El diumenge 12 de maig, els Caste-llers de Sants van celebrar l'actecentral del novè aniversari. L'acteva ser la culminació d'una gran fes-ta que es venia preparant de feiamesos i que es va fer visible quinzedies abans, amb la inauguració del’exposició del concurs de pòstersde la canalla del barri.

Onze escoles del districte vanparticipar en una recollida de di-buixos per confeccionar el cartellque havia d'anunciar la festa. Entotal se'n van recollir 522. Un juratformat per representants d'entitatsi associacions amigues (l'Arran, laCAL, Sants 3 Ràdio...) i també pergent que ha col·laborat en el dis-seny gràfic de la colla va fer la triadefinitiva. També es va donarrebuda a una colla castellera de

fora del principat, els Al.lots deLlevant, de Manacor. En un soparfet a les Cotxeres se'ls va oferir els

150 plats diferents fets per cada undels membres de la colla local. Totamanit amb un ressopó de gralles

i danses amb "ElVentall".

El diumenge, a lapl. Bonet i Muixí, lafesta va començarben d'hora amb unacercavila seguida d'u-na festa infantil. Mésde 250 nens i nenesvan fer acte de pre-sència per fer unaxocolatada, veure elsseus dibuixos, ballaramb un grup d'ani-mació, menjar cocade la Trini Polo i re-collir un petit regaletpreparat per als nensque havien presentatun dibuix. El més

destacable del matí va ser la pre-sentació dels "Bastoners dels cas-tellers de Sants", que va sorpren-dre a tothom amb el seu ball.

L'actuació castellera va tenir, amés de les dues colles esmentades,la participació dels Minyons deTerrassa que van oferir la milloractuació d'enguany. Va ser el primercop que es veia a la nostra plaça el5 de 8. També van fer el 2 de 8amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla,aquest sols carregat. Els Al.lots perla seva banda, van descarregar el 3de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6, fent el quees coneix com a clàssica actuacióde 7. Finalment els Castellers deSants van descarregar el 5 de 7, unemocionant 3 de 7 aixecat per sotai finalment el 4 de 7 amb l'agulla.La festa va acabar amb un pilar de4 dels "Borinots" que va pujar lesescales de l'esglèsia.

Nou anys de colla castellera

El pilar pujant les escales, l’ emblema de la colla. TONI

Milers de persones van disfrutar de la 1a Festa per la Independència

Joves de nombroses comarques es citarenal centre cívic durant el cap de setmana

Obert de 9 a 22htot l’any

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

El LokalEl LokalAssociació Cultural Associació Cultural

El RavalEl Raval

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

Carrer Premià 20 baixos 08014 Sants Barcelona

Telèfon i fax: 93 422 16 13

Art TattooArt TattooPiercingPiercing

Art Tattoo 1C/ Bèjar, 4

Tf. 93 423 25 02Art Tattoo 2C/ Rector Triadó, 24

Tf. 93 426 23 3208014 BarcelonaMetro L1 i L3 -

FF.CC. pl. EspanyaMòbil: 696 11 79 19

L’acte final va concloure amb el cant dels Segadors i la Internacional. TONI

Ivan Rubio/SANTS

El 4 de maig, el Casal Independen-tista de Sants "Jaume Compte" vafer l’Assemblea general. Enguany,a més de valorar l'any i de marcarobjectius per al vinent, es va estre-nar nou local. La inauguració ofi-cial, però, no serà fins el 23 de juny,amb activitats tot el dia i un final defesta tronat a la pl. d'Osca. Deixantenrera les dificultats que presenta-va el local del c/ Demòstenes, arael casal vol obrir-se més al barri ipoder oferir, a més d'un espai polí-tic de lluita, formació i discussió,també un espai on poder anar tran-quil·lament a fer una cerveseta i xer-rar. Així doncs, esteu tots i totesconvidades a passar-vos qualsevoldia de l'any a partir de les sis de latarda pel carrer Premià, 31.

El Casal obreun nou local

juny 2002 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

Ingredients: pa d’un dia abans (8 llesques),½ litre de llet, sucre (tres cullerades), canyel-la, oli d'oliva, ous.

Barregem el sucre amb la llet i posem una pes-sigada de canyella. Suquem el pa amb aques-ta barreja i deixem que s'escorri una mica.Escalfem l'oli al foc, arrebossem les llesquesescorregudes amb els ous batuts i les fregim.Les deixem damunt d’un paper absorbent iles empolsem amb sucre i canyella. Es potsubstituir la llet per un vi tinto o moscatell,per això és convenient enfarinar-les amb ouabans de fregir.

La Burxa ofereix un espai publici-tari per comerços, bars, localssocials, editorials, discogràfiques id'altres que vulguin anunciar-se. L'espai es compon de quatre anun-cis per pàgina de 63’5x60 mm. Encap cas, els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.

Cada requadre costarà 21 E (3500 ptes)Si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

Les aventures del Drac Malaherba Les cabòries del Drac Aureli

Els àpats de la precarietat

Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge atotes aquelles persones o generacions que per diversosmotius han patit la fam o la misèria. Volem fermemòria d'aquests precaris però efectius coneixementspopulars de subsistència.

“Torrijas” amb llet

El raconet cannàbicAl juny... la mariacreix com un puny.Aquest mes parla-rem de sexe (eh?!).Sí, sí, parlarem delsexe de la marihua-na i, per a què usfeu una idea, éscom el “cuento”que us van explicara l´escola: la flor,l’abella vola, el pis-til, bla bla bla... Po-dem distingir entretres tipus de plan-tes: les mascles, que serveixen perprodigar l´espècie i poca cosa més(per variar!), les hermafrodites, queapareixen ocasionalment i són capacesd´autopol·linitzar-se, i les femelles, lesquals són realment les que ens interes-sen per les seves propietats psicoac-tives i terapèutiques. En tot cas, hemde fer un control regular de les plantesper preveure possibles plagues ocarències i també per esbrinar el sexede la planta tan aviat com sigui possi-ble per apartar els mascles del nostrehortet i, així, evitar que pol.linitzi lesfemelles, cosa que no volem per resdel món.

Per a distingir el gènere de les plan-tes ens hem de fixar en les flors. Lesplantes mascles produeixen unes florspetites i blanques que pengen de laplanta en ramals i en què, si ens hi

fixem bé, distingirem els pètals. Lesfemelles formen flors enganxades alstalls en forma de càpsules, de les qualssurten dos pistils en forma de “v”. Jaho anireu veient.

A lA BURXA som humils peròorgullosos i diem el que ens dóna lagana. Per això volem dir-li quatrecosetes al sr. Bush i els seus amics dela DEA (agència antidroga), que repri-meixen i rebenten la subsistència delscocaleros a tota Amèrica llatina, men-tre els productes utilitzats en l´elabo-ració de la cocaïna son made in USA.Cocaïna que, després, reportarà moltsbeneficis als seus amigots i li serviràper a dominar possibles elements sub-versius, reaccionaris i/o descontents,és clar, amb la seva gestió. Pagant, santPere canta. Prou ja de prendre´ns elpèl!

Buffet lliure Cuina casolanaNits,divendres idissabte

Migdies, de dimarts a diumenge

Nits de dimarts a dijous, grups (mínim 10 persones)

PLAÇA OSCA, 10 TL. 93 332 89 48

Argentina... Lakos

Alguns es pensen, estimat

Malaherba, que les fogueres de Sant

Joan són una festa antiga, però jo

t’explicaré d’on venen...Setmana Tràgica, Barcelona 1909Setmana Tràgica, Barcelona 1909

Aquest és un disc que no podeu deixar escapar per moltes raons, així quefarem un resum per demostrar-ho. Els Aluminosis són una banda que pro-cedeix de diferents pobles de l'interior de Castelló. Es dediquen profes-sionalment al camp i el seu estil és l'agro rock. Canten en català i aquest ésel seu primer treball, pel qual no pots pagar més de 6 euros. Si tot plegat etsembla poc, et direm que les seves melodies s'enganxen a la primera de canvii les seves lletres són divertides i alhora reivindicatives. Fishler, Loyola dePalacio i Celia Villalobos ja comencen a tremolar, les vaques "loques" no

perdonen, les oliveres i els Aluminosis tampoc.Rural'Punk

juny 2002

7

ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

Segona entrega dels barcelonins Radio Raheem. Aquest cop, setze temesque intenten reflectir l'energia que transmeten en el seu directe, la qualcosa aconsegueixen. El disc sona bastant compacte i les influències esdeixen sentir en molts temes, fins i tot utilitzant estrofes de bandes comPotato o de cançons tradicionals i populars. "La casa de Putxineli"supera l'anterior "Guaguançó Barna Party" en quant a qualitat, sobre-tot a la secció de vents, però segueix sonant igual de festiu i compro-

més. Quan el reggae i el punk es van trobar en un local d'assaig, es van mirar a la cara i es van posar atreballar. Un cop mans a l'obra, van començar a convidar gent, entre la qual no podien faltar els amicsque feien grafittis a les parets. El nom de tot plegat el van posar aquests darrers, Radio Raheem.

R+R=R+

Després de O'Brother, els germans Cohen canvien d'estil i ens ofereixen "El hombre que nuca estuvoallí", un clar homenatge al cine negre dels anys 40. El protagonista, un barber, un home gris i avorrit, esveu involucrat en una sèrie de circumstàncies dins una complexa trama que gira al voltant d'ell i que can-via totalment el que fins ara havia estat la seva monòtona vida. Un dels grans encerts d’Ethan i JoelCohen ha estat donar el paper de protagonista a Billy Bob Thorton, excel·lent en el seu personatge.També l’habitual Frances Mc Dormand, com a desagradable esposa del protagonista, compleix a la per-fecció. Una adequada banda sonora i una esplèndida fotografia en blanc i negre completen les fitesd'aquest film, que algú podria considerar lent, però que, crec, té el ritme que necessitava la història.

Lancelot

En l'ordre polític global, qui exerceix el domini és l'Imperi, fase actualdel mode de producció capitalista que imposa el mercat com a reguladorde les relacions socials, més enllà de l'anterior imperialisme dels estats-nació. És el resultat de la conjunció d'organismes "nacionals" (estats) i"supranacionals" (multinacionals, institucions tipus FMI, etc), units enuna mateixa lògica de domini: incorporar noves zones a un Imperi enpermanent expansió. Zones no només de caràcter territorial, sinó que alpretendre dominar la globalitat de la vida, l'Imperi pren la forma debiopoder: recrea la vida des dels seus paràmetres, interioritzem l'Imperi.Per a estudiar amb calma, el llibre de Hardt i Negri interessa, no només-que déu n'hi do- perquè identifica les transformacions productives queha experimentat històricament el capitalisme, sinó perquè indica el tipus de subjectivitats que s'oposarana l'Imperi i seran capaces d'enderrocar-lo. Aquestes ja no només neixen en l'escenari "fàbrica", sinó que,des que les relacions d'explotació capitalista ocupen tot el territori social, la subjectivitat opositora al'Imperi es materialitza en la cooperació dels cervells i dels cossos de la multitud de treballadors mòbilsi flexibles, de l'energia intel·lectual, comunicativa i afectiva de la gent. La creativitat social de la multitud,la voluntat d'estar en contra de l'Imperi i el desig de viure alliberadament atravessaran l'Imperi per desen-volupar formes de sociabilitat no capitalistes.

Radio Raheem"La casa de Putxineli" Lupara (Bip Bip Records)

“El hombre que nuca estuvo allí”Joel i Ethan Cohen

“Imperio” Michael Hardt i Antonio Negri.Ed. Piados, 2002.

Aluminosi "Agro Rock" Cuarto Oscuro + Kamilosetas Muskaria

Música

cinema

música

llibres

PassatempsMots encreuats especial Can Vies

A B C D E F G H I J K L123456 57 è8910111213141516171819

Les solucions les publicarem el proper número.

dissabte 15 de juny a les 22h a CSA Hamsa

Habeas Corpus + BKCi

El Oso Yonky

Org. L’Assamblea del Barri de Sants

CONCERT3 €

Vertical1A.- Són com fotos i es van poder veure a l'exposició de Can Vies. 2C.- El divendres10 de maig ho vam celebrar. 1E.- S+Grup de música de Cuenca, que van tocar el dis-sabte 11 de maig. 1F.- Si...no, qui? Si ara no, quan? 4F.- Ciutat italiana propera a Venècia.1I.- Casa okupada del barri. 1J.- En un judici s'aixeca... Fer... de presència. 1K.- Diumenge12 de maig al vespre a Can vies es va fer un.... 6B.- Conjunció. 4L.- Animal australià.7J.- Si no és meva, ni seva és.... 8B.- Pronom feble. 8D.- Terra 9A.- A l'exposició n'hihauran de Can Vies. 9M.- Carruatge a la romana. 10E.- Sindicat universitari pròxim alsCJC. 10F.- Ho fa el llop a la lluna. 10I.- Espai. 10L.- Jugant al kiriki fa totxo amb la K.12G.- Dissabte 18 se'n va fer un al carrer Jocs Florals 12J.- Tal com sona la x. 15L.-Revista de barri. 14E.- Algú que no hi veu. 14K.- Ocell. 15B.- Per remodelar la kafetahem fet jornades de... 15F.- Nom de la nau filla de la Moya a ScareFace. 16A.- Arbreque caracteritza els barcelonins. 16J.- Nom de noia i de flor

Horitzontals1A.- DJ que va animar la festa del dissabte 11 de maig sense R (Baban + Roger) 1I.-En superman en porta una. 2M.- Tinc una llàntia a la samarreta. 3C.- Salari. 3G.- Vilaalliberada. 4A.- Bol. 4E.- Exclamació. 4I.- Habitant d'Euskal Herria. 5C.- Associaciócultural del Barri. 5A.- Ninfa de la mitologia grega que es va transformar en vedell. 6A.-Afirmació. 6E.- Què hi ha més gran que l'amor a la llibertat? 7M.- Què cal a sobre lesquatre barres? 8B.- On es va fer el concert del 5è aniversari de Can Vies? 8J.- Parellad'Adam. 9A.- Present d'indicatiu, primera persona del singular del verb finar. 9G.- Nomde noia. 9J.- Es pot prendre amb cola. 10C.- Després de l'aniversari la Kafeta de CanVies va quedar... 11A.- Tren d'Alta Velocitat. 11M.- Nota musical. 11K.- Ser. 12C.- Estàpenjada a la kafeta de Can Vies. 13A.- Títol de monja. 13F.- Si no és absurd és... 13L.-Conjunció. 14C.- Si tu ets, jo ... 14G.- Fruita amb nom de ferida. 15B.- Del 10 al 18 demaig es va obrir la ......... de Can Vies. 15K.- Universitat de Barcelona. 16A.- Sense adi-tius. 16E.- Lloc on es va fer el sopar d'aniversari. 17A.- Arc de Sant Martí. 17J.- Os+R.18E.- Van tocar divendres 10 de maig i són Sound System. 19A.- Grup de música ambnom de discogràfica que va tocar dissabte 11 de maig a l'Hamsa. 19J.- Exclamació.

juny 2002 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

8

D’ON VENIM...

La regeneració que ensplantegem comporta lanecessitat de gent novaper a trobar idees noves.L’original procés seguitper Can Vies amb aque-sta finalitat ha consistiten una quasi completaremodelació de l'espai.Calia canviar aquellsespais de mantenimentinviable o ús inexistent.

Fou així que recon-struírem la "cafeta";vam reconvertir la bi-blioteca en magatzem(portant els llibres cap ala biblioteca de l’Ham-sa); transformàrem lasala de reunions i trastosen una sala ben condi-cionada per aquells/esque requerissin aquellespai, sense que el sorollde la "cafeta" no elsdestorbés; uns bons la-vabos que oblidessinque la mandra es converteix enbrutícia; un jardinet on prendre elsol o la fresca; unes sales en condi-cions per als col·lectius que envolguessin fer ús; etc. L'objectiud'aquesta transformació físicaanava més enllà de maquillar elcentre social. Això era, en part, unobjectiu se-cundari. Lacol.laboracióde nova genten aquestes o-bres ha per-mès que tot un seguit de person-es ens trobéssim engrescats endonar una nova visió de l'espai.

Cal contextualitzar la situaciórecordant la importància de l'e-volució realitzada per l'Assembleade Barri, el fet que la constitucióde la nova etapa de LA BURXA es

localitzés a Can Vies i que les insti-tucions cada dia ho posen mésfàcil per a què la gent dubti d'elles.És en aquest moment, un cophavent superat el tràfec de l'aniver-sari, quan hem de seure i comen-çar a plantejar-nos què en volemfer d'aquest espai i, potser encara

més important,qui el pot volerfer servir. Valo-rem que aquestprocés de re-c o n s t r u c c i ó

continua obert, tant a nivell d'ideescom de persones i col·lectius.Volem acostar a la gent del barriuna imatge del centre social allun-yada dels tòpics i basada en elsfets, oferint un punt de trobadaper a la gent on donar sortida a lesinquietuds socials, culturals i polí-

tiques de tots ple-gats. Des d’enriquir-se mentre es xerraamb altres o es lle-geix un diari o un lli-bre i assistint a ex-posicions, especta-cles teatrals, actua-cions musicals depetit format; fins aorganitzar-se en col-lectius de lluita so-cial, aportant debatsi accions, des d'onpuguem donar for-ma a les alternativesmés diverses; per apoder analitzar críti-cament aquelles co-ses que generalmentno es qüestionen alsmitjans "oficials" i,fins i tot, entre nos-altres...

Passat, present ifutur poden ser re-flectits en aquest de-

bat. Pretenem generar quelcommés que una entitat gestora del'espai, volem donar un continguta les quatre parets que composenel centre social, valorant com vo-lem i/o podem transformar l'en-torn. Creant alternatives, de formaassembleària i autogestionada, ales estructures de poder que ensdominen. És per tot això que con-voquem a tots/es a participar enl'assemblea del CSA Can Vies.

Assemblea del CSA Can Vies

Can Vies va al psicoanalista

Si bé és cert que, quan sentim a parlar d'un pro-jecte que ha sobreviscut durant cinc anys, enspot semblar quelcom ja consolidat amb unaforma fixa i inamovible, la gent del Centre SocialAutogestionat Can Vies creiem que, després dels

últims alts i baixos, ens hem de plantejar unprocés de regeneració. Veiem necessari fer unretorn a una posició inicial o, si més no, ja queaixò és impossible, intentar refrescar-nos unamica les idees.

El 28 de juny es celebra el naixe-ment del Moviment d'Allibe-rament Gai i Lesbià modern. Ales darreries de juny de 1969s'esdevingué la revolta de Stone-wall a Nova York quan la policiaentrà en un bar d'ambient gai (elStonewall In) amb la intenció,com sempre, de fer una batuda.Els gais s'hi oposaren i aixòmotivà un enfrontament amb lapolicia. Es detingueren algunespersones i un homosexual por-torriqueny es llençà al carrer desde l'edifici central de la policia.La reacció fou immediata.

Milers d'homosexuals, homesi dones, i gent simpatitzant esmanifestaren per Nova York. Escreà el Gay Liberation Front i, apartir d'aleshores, nasquerengrups semblants a la majoria depaïsos europeus. Aquests fetsforen cabdals, repercutint tambéa Catalunya amb la creació delFAGC (Front d'AlliberamentGai de Catalunya) l'any 1976, elqual aconseguí la modificació dela llei de Perillositat Social l'any1979. El Fagc, juntament ambl'EHGAM (a Euskal Herria),han sigut dels pocs que hanmantingut hissada la senyera del'alliberament gai combatiu.

La primera manifestaciód'homosexuals catalans tinguélloc a Barcelona el 26 de juny de1977. El diari Avui d'aquella dataparlava de les motivacions de lamanifestació: "Una és la com-memoració de la Jornada Mun-dial i l'altra és exigir la derogacióimmediata de la Llei de Peri-llositat Social que margina i cas-tiga àmplies capes de la poblacióentre les quals hi ha els homo-sexuals". Amb aquella primeramanifestació, els gais demanavenla seva integració a la societat. Al'Avui del 28 de juny hi llegim:"La manifestació de l'Orgull Gaifou un èxit. La policia, però, car-regà durament a Canaletes".

Ivan Miró

El 28 de juny, diade l’alliberament

gai i lesbià L'anomenada eufemísticamentllei de partits, potser ja aprobadaen el moment de llegir aquestesratlles, representa un altre cop depuny a les aspiracions nacionals isocials del poble basc. Neix, comho ha reconegut tothom, ambl'única finalitat d'il·legalitzar Bata-suna. Ras i curt. Qualsevol altrainterpretació és una falòrnia.

Davant aquest fet, no cal dirque no ens defrauda el paper delspartits polítics catalans, car non’esperem res. I encara menys enaquest tema. Potser algú argu-mentarà que això no és un temaprioritari, o bé que ells sí ques'han manifestat en contra. Alsprimers els direm que, pel méselemental sentit de la democrà-cia, en nom del qual s'omplen laboca, s'han de negar rotunda-ment a il·legalitzar una formacióque malda per l'autogovern. Alssegons, i no recordarem el paperde comparsa que han fet, elsdirem que no cal fixar-se en elsaspectes de forma sinó en els defons. Hom té la sensació queEuskadi s'ha tornat a convertir enun camp de proves. Són diversesles iniciatives (llei del menor, judi-cis ràpids, etc) que assagen noustipus de repressió.

Ara bé, el fracàs de la iniciati-va sembla ser més que previsible,fet que aguditzarà encara més latensió, alhora que disminuïrà lapoca credibilitat que li resta aaquesta democràcia que tancadiaris, clausura ràdios, censurarevistes, permet la tortura oempresona persones per llursidees. Que, en definitiva, vulnerales llibertats. Mentrestant, i men-tre es rumien si s'empresonatambé a tot aquell que tingui lli-bres de l'editorial Txalaparta acasa, la millor cosa que podemfer és seguir plantant cara cadadia, tot recordant que lluitar perla independència del nostre pobleés lluitar per la independència dequalsevol nació sotmesa.

Casal Independentista de Sants

EL RACÓ DEL CASAL

La llei de partits

Valencia, 166, 4t 2a, 08011 BarcelonaTel i Fax 93 533 42 38www.acciosolidaria.orgigman@acciosolidaria.org

‘la Caixa’ c.c 2100-0227-11-0200272343

“volem donar un contingut a les quatreparets que composen

el centre social”

juny 2002

9

En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentLA BORDETA, MON AMOUR

Una de les moltes assignaturespendents de la transició espanyo-la va ser el reconeixement políticdels maquis. Els maquis, guer-rillers de l’exèrcit vençut que novan abandonar la lluita i que,després de la traïció de les demo-cràcies occidentals al final de la2a Guerra mundial, van entrarpels Pirineus en un romànticintent de revoltar el país.

Inicialment els maquis vanestar nodrits per comunistes ianarquistes, però els primers vanabandonar el combat quan laseva cúpula política va decidirpassar a una nova “estratègia”.Van deixar tirats a molts delsseus. Només van quedar les par-tides llibertàries com a focus delluita enfrontades al cos de laGuàrdia Civil i després també alssometents armats. El suportpopular, que no va faltar mai, vaajudar a crear unes rutes d’en-trada i sortida al país, que vanesdevenir llocs mítics en lahistòria d’aquest.

Ara, la gent de la Comissió idel Centre Social, amb els amicsde l’Ateneu Enciclopèdic ens envolem anar a descobrir una d’a-questes rutes. En concret el dia 8de juny ens n’anem al Pedret iSanta Eugènia, per Fígols, alBerguedà. Companys d’aquellpaís ens faran de guies i compar-tirem amb ells la jornada. Enqualsevol cas, segur que sentiremplegats l’emoció de rememorarels combats d’aquells herois delpoble, tan molestos per als polí-tics que ens governen avui. Ja usexplicarem, en una altra colum-na com aquesta, com ens ha anati us donarem adreces de contacte.

Comissió de Veïns de la Bordeta

La hipòfisi és laglàndula mare delnostre cos, l'en-carregada de seg-regar les hormo-nes. L'hipotàlem,situat a la partinferior del cer-vell, es qui con-trola les segrega-cions hormonalsde la hipòfisi.Regula automàti-cament la pro-ducció de les hormones sexualssegons la taxa de concentració a lasang. El primer dia del cicle és elde l'aparició de la regla.

Dia 6 a dia 13Inmediatament després de la men-struació, entre el dia 6 i el 13 delcicle, la hipòfisi comença a segre-gar hormones. Amb l'hormonafol.liclestimulant, estimula la ma-duració dels òvuls que es trobensituats dins d'un teixit anomenatfol.licle. Sis dies després, un delsfol.licles comença a dilatar-se mésque els altres.

Els estrògens són els responsa-bles del canvi de la nena a dona,s'encarreguen de la implantaciódel pèl, de la distribució del greix,de la configuració òssia i muscu-lar... Durant el cicle menstrual, sónles hormones que regeixen l'en-gruiximent de la mucosa uterina oendometri, sota la forma de teixitesponjós dotat d'una aportacióenriquida de sang, que serà la baseper a poder rebre un possible em-baràs. Per això, durant aquestsdies, ens sentim com inflades,

perquè realment les parets del nos-tre úter s'estan inflant.

Dia 14El fol.licle dilatat expulsa l'òvulmadur xuclat pel pavelló de latrompa de Fal.lopi: és l'ovulació.A partir d'aquest moment són elsdies més fèrtils, en què el risc dequedar-nos embarassades és méselevat. Des que l'òvul és expulsat,la producció d'estrògens dismi-nueix. El fol.licle buit es queda al'ovari i es transforma en cos groci segrega, llavors, la seva pròpiahormona: la progesterona.

Dia 15 a dia 28La progesterona estimula el desen-volupament de l'endometri perrebre i nodrir l'òvul si ha estatfecundat. Durant aquest temps,l'òvul entra a la trompa de Fal.lopii comença el seu camí cap a l'úter.Si l'òvul es troba aleshores enpresència d'un espermatozou, po-drà ser fecundat i començarà l'em-baràs. La progesterona és l'encar-regada de produir tots els canvisque es donen a l'organisme per a

poder gestar unembaràs (aug-ment de pits, glu-cosa, endometrinodrit...). En a-quest cas, l'òvulcontinua el seutrajecte fins ques'allotja a l'úter,on es fixa a laparet protectora inutritiva: l'em-brió comença adesenvolupar-se.

El cicle menstrual s'interrompprovisionalment durant l'embaràs.

Dies de l' 1 al 5Si l'òvul no ha estat fecundat, mori es desintegra: el cicle continua.Quan aquest embaràs no es du aterme, els nivells de progesteronacauen en picat, les cèl.lules de l'en-dometri ja no reben aliment iaquest es desfà, provocant eldespreniment i la sortida per lavagina: és la menstruació. Per tant,el flux menstrual està compost dedeixalles de la mucosa uterina i desang. Torna a començar el cicle.

Hem de tenir en compte que elnivell d'algunes hormones femeni-nes pot alterar-se degut a canvisen el pes corporal o la dieta, lesemocions, l'estrès o alguna malal-tia. Això pot causar que la men-struació sigui irregular o, fins i tot,que s'interrompi temporalment. Iper acabar, només vull remarcaruna cosa: no és habitual, peròrecorda que et pots quedar emba-rassada durant la regla.

Anna

Consisteix en l'elaboració d'unarxiu històric que serveixi perguardar la memòria i documen-tar col·lectius, organitzacions iassemblees locals que lluiten pertransformar la societat.

El projecte es va començar agestar a finals de l'any 1999 apartir de la donació d'un arxiuper part del col·lectiu Revuelta.La necessitat d'endreçar arxiusexistents en desús i de recopilar-ne de personals va motivar queun grup de gent es proposés ferun centre de documentaciópúblic i dinàmic. Més endavant,la idea inicial va anar prenent cosi es va emmarcar dins de l'Asso-ciació Cultural Arran.

El Centre de Documentació(CD) pretén fer una contribucióa la memòria històrica: la realitatque preval és la dels poderosos,mentre que l'altra cara, la quepateixen els pobles i personesoprimides, la de la gent que tren-ca el silenci i surt al carrer, haestat sempre silenciada i manip-ulada. Des de la necessitat mésteòrica d'aportar un granet desorra en el trencament del pen-sament únic, el CD té fixats elssegüents objectius: - Recopilar la producció políticadels moviments i organitzacionssocials al llarg de la història.- Ordenar i sistematitzar tota ladocumentació en bases de dadestemàtiques.- Oferir altres fonts d'informa-ció i facilitar l'accés a tothomque vulgui per tal d'anar impul-sant la cultura de la resistència.

(Està obert els dimarts, dijousi divendres de 17 a 21h)

EL COL·LECTIU

Centre de documentació

ArranArxiu dels moviments socials

El maquisAnatomia de l’aparell reproductor

El cicle menstrual

>> DONA I SEXUALITAT

Ens preocupem i coneixem el nostre cos o anemfent-lo servir com si fos un envàs que ens mantéen peu? No hem de concebre la salut noméscom l'atenció curativa i inmediata, realitzadaper un professional especialitzat qui, per a resol-dre el problema, orientarà les accions (medica-ments, dietes i exàmens ) de la persona "desco-

neixedora del seu cos". Necessitem informacióper conèixer el funcionament natural, per apoder conèixer i saber escoltar els signes i elssímptomes, per a entendre el llenguatge del cosque tants cops ens parla i no sabem escoltar iconvertir-nos així en participants actives de lanostra salut.

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o u

illacrua@pangea.orgtel/Fax: 93 319 50 22

Aparell reproductiu femení. ANNA

juny 2002 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

Josep Anglada, reconegut feixista de Vic."Jo porto l'àguila al cor""Hem d'actuar d'amagat,

perquè si no, no triomfarem"

"Si pogués mataria FidelCastro demà mateix"(declaracions fetes en un

parany preparat pel Canal 9)

Redacció/EL MARESME

El debat entorn de la construcciód'una mesquita a la població dePremià de Mar està sent utilitzatcom excusa per l'extrema dreta perimplantar-se a la comarca. Un sec-tor del veïnat, oposat a la con-strucció de la mesquita, ha buscatel recolzament de Josep Anglada(reconegut feixista ex-membre deFuerza Nueva, ex-cap de l'organ-ització "Justícia, Dios y Patria",amb conexions amb el MPC, iactual promotor de la "Plataformaper Catalunya" de Vic) per fer sen-tir la seva veu. Des d'aquesta plata-forma es va convocar una mani-festació contra la immigració per aldia 18 de maig.

Davant aquestes actituds xenò-fobes, la Plataforma per la Con-vivència va mostrar la seva pre-ocupació, apostant per una pos-tura dialogada. Una concentracióel dia 11 de més de 600 personesva demostrar la solidaritat amb elsimmigrants i el rebuig a la mani-festació racista. Finalment, però,la convocatòria xenòfoba es vamantenir. Per això, des de dife-rents grups antifeixistes es va feruna crida per fer una contramani-festació el mateix dia.

La concentració contra la mes-quita va aplegar unes 500 perso-nes, majoritàriament veïnat i unsquants joves d'organitzacions fei-xistes. D’altra banda, un altre grupde gent s'anava concentrant a l'es-

tació del tren, on la Guàrdia Civilesperava preparada per identificar,gravar i escorcollar a tothom.Quan les dues manifestacions esvan trobar, el grup de gent anti-feixista va intentar penjar una pan-carta amb el lema "Aturem el fei-xisme". En aquest moment, elsmatons de l'acte feixista van anartreure-la i aleshores va esclatar unaminibatalla campal on volavenpals i cascs.

Segons la Plataforma per laConvivència es tracta d'un conflicteinflat i manipulat per tal d'extendreel rebuig contra l'immigrant i, així,diluir el descontentament d'aquellssectors socials més necessitats, onprecisament acostuma a aparèixeraquesta llavor d'odi irracional.

Alerta antifeixista aPremià

El més obscur...

Can Masdeu resisteixRedacció/BARCELONA

Després de 60 hores de l'arri-bada de la policia a la masia oku-pada Can Masdeu i 60 hores des-prés d'una arriscada resistència perpart de les persones ocupants, eljutge va acabar retirant l'ordre dedesallotjament. L'edifici okupat,antiga leproseria, propietat del'Hospital de Sant Pau i abandonatdes de feia 40 anys, va intentar ser

desallotjat el passat 30 d'abril. Pertal d'impedir-ho, una dotzena depersones es van lligar amb cordesa diferents punts de la façana del'edifici, de tal manera que si elsagents els treien corria perill la sevaintegritat física. L'assetjament a lacasa va durar prop de tres dies, jaque el jutge, tot i la impossibilitattècnica de la policia i la negativadels bombers a actuar, seguia dem-anant l'execució del desallotjament.

Durant aquests temps, les forcesde l’ordre no van permetre que elsresistents rebessin menjar ni beure,fet que ha provocat una denúncia. Les accions en solidaritat no esvan fer esperar: talls de trànsit a laRonda de Dalt, persones emma-nillades a l'Hospital de Sant Pau,una acampada al davant de lamasia, manifestacions i, fins i tot,una okupació del consolat espan-yol a Amsterdam.

Actualment, la finca és en mansd'una Unió Temporal d'Empreses(UTE), que la va adquirir a canvide la concessió de les obres delNou Hospital de Sant Pau. Aques-ta entitat està formada per l'em-presa EMTE (propietat de CarlesSumarroca, co-fundador de Con-vergència i Unió) i Guinovart &Osha (propietat d'Antoni Guino-vart, un dels empresaris més adi-nerats de Catalunya). El projecteurbanístic es basa en la construc-ció de luxosos habitatges per ametges jubilats. Les pressions perefectuar el desallotjament són,doncs, d'una dimensió notòria.

Redacció/BARCELONA

El dimarts dia 14 de maig es vainiciar el judici contra els 68 detin-guts pels incidents que es van pro-duir fa onze anys a la Fira de Tea-tre al Carrer de Tàrrega. Al 1991,el poble lleidatà va ser l’escenaride violents disturbis motivats, se-gons testimonis presents, pel con-trol policial accentuat aquell anyper netejar la Fira, convertida lla-vors en una cita festiva obligatòriaper al jovent català del moment.

Ens trobem amb un cas queens torna a demostrar que la justí-cia en aquest país no funciona.Després de tots aquests anys,s´han perdut els expedients delsmaltractaments i tortures que granpart dels acusats va denunciar des-prés de les detencions, s´ha can-viat de jutge dues vegades, sensecomptar el de guàrdia, i la fiscalias´ha tret de la màniga un tracterealment ridícul. Es tracta d’un casple d’irregularitats.

Després que onze dels pre-sumptes culpables i els seus advo-cats (els que no havien acceptat eltracte de la fiscalia) denunciessinal jutge per prevaricació, el judicis´ha posposat a l’espera que esdesigni un altre jutge. Entre elsinculpats hi ha joves que quan vansucceir els fets tenien entre 18 i 25anys i ara tenen fills, hipoteques,feines, petits negocis, en definiti-va, una vida que ara poden perdreper un delicte que molts d´ells novan cometre. Se’ls demana d´un acinc anys de presó, fet que hamotivat que alguns implicats haginacceptat les acusacions per tal deno arriscar-se a ser condemnats,tot i considerar-se totalment inno-cents.

Aquests últims han acceptat eltracte i han pagat una multa de200.000 pessetes, una indem-nització a dos agents de policia itenen pendent una sentència, en-cara per definir, d´arrest domici-liari més 6 euros per dia d´arrest,passant a tenir tres faltes encomptes de tres delictes.

Alliberen enCarlesRedacció/BARCELONA

El jove independentista, en presópreventiva durant un mes acusatde cremar un caixer, ha estat posaten llibertat després de pagar unaquantiosa fiança. Malgrat tot, elscàrrecs contra ell es mantenen i estroba a l'espera de judici. Nombro-ses entitats i persones han signat elmanifest que demanava el seu allib-erament i continua la campanya desolidaritat. El primer de juny estàprevista una manifestació contra larepressió, que alhora vol reivin-dicar la llibertat del pres políticJuanra.

Vendre’t ono vendre’t

Redacció/Illes BalearsMilers d'activistes antitransvassa-ment han recorregut l'illa durant elsdies 23, 24 i 25 de maig per partici-par a la cimera alternativa ambmotiu de la reunió de ministres deMedi Ambient de la UE a Palma.La marxa blava per mostrar eldesacord amb el Pla Hidrològic ésun acte més de la contracimerabatejada amb el lema “Un altremedi ambient és possible” que vaconcloure amb una gran mani-festació de més de 6000 persones.L'objectiu dels organitzadors ésfomentar un debat crític sobre lesdinàmiques que provoquen elsproblemes mediambientals.

Marxa blava aMallorca

De la dotzena de resistents inicials, cinc suportaren fins el final. EL PERIÓDICO

LA BURXA es presentaa Capellades

Dissabte 1 de juny a partir deles 19 h al Jazz Roig

Aquí podriesAquí podriesposar el teuposar el teu

anuncianunci

juny 2002

11

ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Què està passant al món?

L’incansable Noal camp de golfde Torrebonica

...i el mésdescarat

Caldria remuntar-nos a l'escenaricreat per la treva indefinida de-clarada per ETA l'any 1998 i perla Declaració de Lizarra per enten-dre com una majoria social i políti-ca del conjunt d'Euskal Herria esposicionava a favor "d'una sortidapolítica per a un conflicte polític".

L'estratègia repressivaEl final de la treva d'ETA suposàel final de les esperances per ini-ciar un procés de pau a curt ter-mini i, alhora, la intensificació del'estratègia repressiva de l'Estat,una estratègia que, no només nos'havia aturat durant l'etapa detreva, sinó que es pot considerarcom un dels principals factors quel'avortaren.

I és que des de l'empresona-ment de la Mesa Nacional d'HerriBatasuna, arran de la difusió isocialització de la proposta de paude l'esquerra independentista bas-ca, i el tancament d'Egin el mes dejuliol del 98, aquesta estratègiarepressiva havia començat amostrar-se en els seus objectiusfinals: la destrucció total de l'es-querra independentista. El sumari18/98 elaborat per BaltasarGarzón és l'instrument jurídic apartir del qual es desenvoluparàtota una sèrie de procediments pertal de situar fora de la llei tot elconjunt d'organitzacions políti-ques, juvenils, socials, etc. ambl'excusa de la seva vinculació ambl'anomenat "complex ETA".

Solucions policials o polítiques?L'Estat espanyol i el seu govern,encoratjats per la psicosi antiter-rorista de després de l'11 de se-tembre, han vist ampliat el suporta la seva estratègia repressiva grà-cies a l'elaboració d'una llista d'or-ganitzacions terroristes aprovadaal Parlament Europeu. Gràcies aaixò, han pogut legitimar davantd'una opinió pública anestesiadales successives il·legalitzacions deles organitzacions juvenils basquesJarrai, Haika i, darrerament, Segi ide l'organització de suport als pre-sos i preses polítiques GestorasPro-Amnistía. Batasuna està con-demnada a seguir el mateix camí.

Però a Euskal Herria tota estra-tègia repressiva, que busca tractarels símptomes i no pas l'arrel delproblema, ha demostrat fins araestar condemnada al fracàs. L'es-

querra independentista basca hatingut sempre una capacitat deregeneració que demostra queestà profundament inserida en lasocietat basca. Prova d'això són lacreació de Gara després del tan-cament d'Egin, la constant regen-eració del dinàmic movimentjuvenil basc, la fundació d'Askata-suna després de la il·legalitzacióde Gestoras, etc.

La situació actual del conflictebasc, que no és res més que elproblema espanyol, no semblaapuntar gaire probabilitats de reso-lució ni a curt ni a mig termini.Només una solució política, queplantegi l'arrel del problema, és adir, el dret dels i les basques adecidir lliurement el seu futur,podrà solucionar aquest conflicte.

Joan Teran

Euskadi: l’Estat contra l’esquerra independentista

Sense papers,sense fronteres

Juan Carlos Aparicio,ministre de Treball.

Després de desafiar lapoblació amb un cop de

decret per imposar lareforma de l'atur, té la

poca vergonya d'afirmarque es tracta de saber quiestà disposat a treballar...

Redacció/VALLÈS OCCIDENTAL

El diumenge 26 de maig, 3500 per-sones (la meitat segons la policiamunicipal) es van manifestar a Ter-rassa contra l'antiecològic camp degolf de Torrebonica i Can BonVilar. La manifestació és la conti-nuació de 8 mesos, des que van ini-ciar-se les obres, d'accions ininter-rompudes de denúncia al projectepromogut per Royes, Navarro i totl'equip de govern del PSC deTerrassa. Tot els recursos acceptatsa tràmit no han servit per a tirarendavant el camp, seguint una des-carada política de fets consumats.Què passarà si la justícia dóna la raóals opositors? Aquests temen elpitjor. Per altra banda, el grup eco-logista ADENC ha denunciat l'aug-ment de la superfície afectada enun 142% a més a més de la talail·legal d'arbres.

Euskadi és un punt de referència a l'horad'estudiar la realitat política i social de l'Es-tat espanyol. I és que l'activitat armada del'organització Euskadi Ta Askatasuna, ETA,és, segons els mitjans de comunicació del

poder, el principal obstacle per al lliuredesenvolupament de la democràcia. La suc-cessió actual dels esdeveniments porta apensar que aquest discurs és més aviat unacoartada per dur a terme l'eliminació de tot

un moviment d'alliberament nacional queqüestiona en la seva essència les estructuresmateixes de l'Estat espanyol. És des d'a-quest punt de vista que cal entendre la futu-ra aprovació de la nova Llei de Partits.

En el marc de la 1a Festa per laIndependència, l'Akelarre, queés membre de la comissió derelacions internacionals de Ba-tasuna, parlà de la deriva fei-xista de l'Estat espanyol, de lareforma de la llei de partits i deles propostes de l'esquerra in-dependentista basca. Aquí uspresentem les quatre cites sig-nificatives de la xerrada.

"L'Estat espanyol ha de complirels requisits que el bloc imperialistali imposa a nivell econòmic, polític

i ideològic per facilitar la circulacióde capitals, destruir les diferènciesidentitàries dels pobles i eliminarles conquestes assolides per les cla-sses populars els últims 150 anys"

"La finalitat d'aquesta ofensivaés acabar amb els trets identitarisque ens constitueixen com a poble:la llengua, la cultura, les relacionssocials, les relacions econòmiques,les relacions entre els pobles... Éscom quan un fuster ha de treureun ressalt de la fusta: comença pelque més sobresurt, però va baixant

fins que arriba a la base.""És un error greu entendre que

aquesta reforma es dirigirà única-ment contra Batasuna o contral'independentisme basc. I és quel'Estat, per la seva pròpia situacióinterna, s'està dotant de mitjansper estructurar-se i per combatrela seva dissidència."

"És responsabilitat no nomésdels i les basques, sinó de qualsevoldemòcrata oposar-se a aquest tipusde reformes i a aquest tipus d'ac-tuacions."

Des d’ aquest espai emprenem un llargviatge per diferents pobles i països. Noes tracta, però, d'una visita guiada permuseus ni d'una guia d'hostals barats,sinó d'una aproximació a la realitat que

viu la gent arreu del món. Volem ferd'altaveu a les formes de resistènciaque desenvolupen els pobles per plantar cara a les injustícies que genera el sistema capitalista.

Redacció/BarcelonaNomés a Barcelona s'han denegatmés de 35.000 peticions de regu-larització presentades entre el marçi abril de l'any passat. Aquestesdenegacions condemnen les per-sones immigrades sense papers ala indefensió, l'exclusió i la xeno-fòbia. La campanya Jo Dejuno, queha ecollit més de 1.500 firmes desuport, pretén denunciar la Lleid'Estrangeria i la duresa del gov-ern actual, que amenaça amb ex-pulsions massives i que ha tancatel Règim General de regularització.L'eix d'Immigració de la Campanya2002 contra l'Europa del Capitalconvoca a un dejuni solidari perfinals de maig, ja que la lluita de lespersones immigrades incumbeix atothom.

“La finalitat de l'Estat espanyolés destruir-nos com a poble”

>> LA XERRADA

Els postulats abertzales reben el suport de milers de persones. JABI/KALE GORRIA

juny 2002

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA BURXA

9 €(1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 €(3000ptes)

Aportacions voluntàries a

LA BURXA

_______ €(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la sevadistribució no arriba i ajudar econòmica-ment al seu manteniment. Es pot fer de

diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps

Subscriu-te

Reunions

dilluns i dijous de 18h a 21h Escletxa:Punt informació violència domèstica CS de Santsdimarts i dijous 18h a 21h Anglès (12 € al mes) CS de Santsdimarts de 19h a 20:30 Advocat (telefoneu abans, gratuït per socis) CS de Santsdimecres a les 19:30 a 21h Jocs d'improvització (gratuït) CS de Santsdimecres de 19h a 20h Ioga (12 € al mes) CS de Santsdisssabtes 10h a 15h Tai Txi (15 € al mes) CS de Santsdimecres de 19:30 a 21h Dibuix (20 € al mes) CS de Santssegon dilluns de cada mes Grup de reflexió CS de Sants6 de maig al 5 de juny Exposició de Graffitis AC Arran A partir del 6 de juny Exposició de Cartells de la Guerra civil AC Arran

Tallers, assessorament i exposicions

dissabte 1 de juny Festa de la FACG CSA Hamsadijous 6 de juny a les 19h Xerrada sobre l’iniciativa legislativa popular

a favor de l’educació de 0-3 anys CS de Santsdijous 6 de juny a les 20h Cinema, “Guateque CSA Hamsadissabte 8 de juny a les 8h Excursió per la ruta dels maquis

(Inscripcions al Cs de Sants) pl Espanyadijous 13 de juny a les 20h Cinema, “El Sentido de la vida” CSA Hamsadissabte 15 de juny a les 22h Concert amb: Habeas Corpus + BKC i El Oso Yonky

Org. L’Assamblea del Barri de Sants CSA Hamsadijous 20 de juny a les 20h Cinema, “Chicken Run” CSA Hamsadijous 27 de juny a les 20h Cinema, “Mi tío” CSA Hamsadissabte 29 de juny Kafeta querr CSA Hamsadimecres 5 i 19 de juny Sopadors de l’Hamsacada diumenge Kafeta Kore CSA Hamsadll, dm, dv i ds de 18h a 22h Kafeta Can Vies

Activitats

primer i tercer dimecre a les 19:30 Attac Sants-Les Corts CS de Santsprimer dijous de mes a les 20h Jo també em planto CS de Santsdimarts cada 15 dies a les 19:30 Plataforma Cívica 12-O en llibertat CS de Santsdiumenges a les 19h Alma Peruana CS de Santscada dimarts a les 20:30 CAL CS de Santscada dijous a les 21h Endavant-Sants Casal Indepecada dilluns a les 20:30 Alosa Can Viescada 15 dies, dimarts a les 21h CSA Hamsa CSA Hamsacada dilluns a les 22h Tenses CSA Hamsacada dimecres a les 20h Assamblea CSA Can Vies Can viescada dimarts a les 20h Amics de la Bici local propicada dimecres a les 21h Casal Independentista de Sants Casal Indepecada 15 dies, dilluns a les 17h Maulets Casal Indepe

dissabte 1 de juny a les 19h Xerrada presentació de LA BURXA Jaç Roig a Capellades

diumenge 23 de juny Inaguració del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”12h Pintada d’un mural, exposició i passi de video pl Osca13h Vermut popular18h Xerrada presentació del Casal20h Cercavila21h Sopar22h Espectacle de foc. Diables de Sants22:30 Concert de Revetlla

i després a partir de les 2h continua la revetlla. dos ambients CSA Hamsapatxanga 70’s 80’s amb DJ’s Strangelove i Carrà Tencno-FreeStylie amb el Col·lectiu Punxa l’Orella

Org. L’altaveu, periòdic alternatiu a la cimera de la UE

Revetlla de Sant Joan

Hamsa c/ Miquel Bleach 15, Can Vies c/ Jocs Florals 42, CS de Sants c/ Olzinelles 30, Casal Indepedentista c/ Premià 31, Espai Obert c/ Blasco de Garay 2, AC Arran c/ Premià 20Adreces