“Hi havia una vegada...”

...CONTES ENCETATS,

CONTES CONTATS!!! abril 2010

LA BRUIXA COLORAINA

Inici: Òscar Morales i Joan Antoja. Contes SPC http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/index.htm

Nus: Alumnes P4A Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Laura González – Coordinació: Sonia López) Desenllaç: Alumnes P4B Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Anna Mercader – Coordinació: Sonia López)

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

VET AQUÍ QUE UNA VEGADA HI HAVIA UN PAÍS ON TOT ERA NEGRE I GRIS: EL CEL, LA

MUNTANYA, L’HERBA, EL SOL I LA ROSELLA.

I TOTS ESTAVEN TRISTOS, MOLT TRISTOS...

FINS QUE UN DIA VA PASSAR PER ALLÀ UNA BRUIXA QUE ES DEIA...

... BRUIXA COLORAINA, PERQUÈ ERA LA BRUIXA DEL COLOR.

PORTAVA UNA BOSSETA PLENA DE SORRA.

PERÒ NO ERA UNA SORRA NORMAL, ERA MÀGICA: ELS GRANETS EREN

DE TOTS ELS COLORS.

N’HI HAVIA DE GROCS, VERMELLS , MARRONS, VERDS I BLAUS .

NUS P4A Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat-

LA BRUIXA COLORAINA TENIA UNA ESCOMBRA I UNA GRANOTA I ERA DOLENTA: NO VOLIA

COMPARTIR ELS COLORS AMB NINGÚ DEL MÓN, ELS VOLIA PER A ELLA SOLA. ERA MOLT

DOLENTA.

NUS

P4A Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat-

ELS QUE VIVIEN EN AQUELL PAÍS NO HI VEIEN I HAVIEN DE PORTAR SEMPRE UN FANALET.

PERÒ ENCARA ESTAVEN TRISTOS I VAN DECIDIR ANAR A CASA DE LA BRUIXA A DEMANAR-LI, SI

US PLAU, LA SEVA MÀGIA PER POSAR EL PAÍS MÉS BONIC AMB TOTS ELS COLORS.

PERÒ LA BRUIXA COLORAINA NO ELS HI VA VOLER DONAR.

- NO, NO VULL COMPARTIR LA MEVA MÀGIA AMB VOSALTRES, FORA!

LA GENT, TRISTA, ENFADADA I PLORANT VA MARXAR.

NUS P4A Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat-

LA BRUIXA VA GUARDAR LA BOSSETA A L’ARMARI I VA DEIXAR LA CLAU AL DAMUNT.

ELS NENS I LES NENES DEL PAÍS QUE EREN

ELS MÉS LLESTOS I PENSAVEN MOLT, VAN

DECIDIR TORNAR A CASA DE LA BRUIXA AMB

ELS SEUS PARES I LES SEVES MARES A

TREURE-LI LA CLAU I LA BOSSETA DE COLORS.

PORTAVEN UNA ESCALA DE BOMBERS D’UNA

MARE BOMBERA, PERÒ LA PORTA ESTAVA

TANCADA.

LA BOMBERA VA PUJAR PER L’ESCALA I VA

ENTRAR PER LA FINESTRA.

VA OBRIR LA PORTA I TOTHOM VA ENTRAR.

NUS P4A Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat-

ANAVEN A POC A POC, DE PUNTETES I EN SILENCI PERQUÈ LA BRUIXA NO ELS SENTÍS I ES

DESPERTÉS.

VAN AGAFAR LA CLAU DE L’ARMARI, VAN OBRIR I VAN AGAFAR LA BOSSETA.

I LA BRUIXA... DORMINT I DORMINT.

NUS P4A Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat-

AL MARXAR, COM QUE JA ESTAVEN MÉS CONTENTS, VAN RIURE I VAN ANAR MÉS RÀPIDS I VAN

FER UNA MICA DE SOROLL.

LA BRUIXA ES VA DESPERTAR I LA LLUM DELS FANALETS LI MOLESTAVA I DEIA: :

- QUÈ ÉS AQUEST SOROLL QUE EM DESPERTA I AQUEST LLUM QUE EM

MOLESTA ALS ULLS?

FORA, FORA DE CASA MEVA!

PERÒ QUAN VA VEURE QUE S’EMPORTAVEN LA BOSSETA VA SORTIR CORRENTS, PERÒ NO ELS

AGAFAVA.

VA VOLAR UNA MICA I ELS HI VA TREURE.

ELS NENS I LES NENES DEIEN:

- DEIXA’NS LA BOSSA, DEIXA’NS ELS COLORS, SI US PLAU! - NO, NO. SÓN PER A MI SOLA –VA DIR LA BRUIXA.

NUS

P4A Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat-

LA BRUIXA SE’N VA ANAR VOLANT CAP AL MAR,

PERÒ COM QUE LA BOSSETA S’HAVIA QUEDAT UNA

MICA OBERTA QUAN L’HAVIA AGAFAT, LI VAN CAURE

TOTS ELS COLORS AL MAR I VA QUEDAR TOT

BARREJAT COM LA PLASTILINA, QUÈ MALAMENT!

DESENLLAÇ P4B Salvador Espriu –Sant Feliu de Llobregat-

L’AIGUA ERA DE TOTS ELS COLORS I VAN CAURE ALS ULLS DELS PEIXOS. ELLS, TOTS

EMOCIONATS, SE’LS VAN MENJAR I ES VAN TORNAR DE MIL COLORS DIFERENTS. ELS TAURONS,

ELS CRANCS, ELS CALAMARS, LES ESTRELLES DE MAR, LA MANTA I ELS PEIXOS ESPASA ES VAN

TRANSFORMAR I LA SEVA PELL VA CANVIAR DE COLOR.

LA BRUIXA VA CAURE A L’AIGUA I TAMBÉ EL COLOR DE LA SEVA PELL VA CANVIAR.

I DE SOBTE, DEL MAR AMB TOTS ELS COLORS VA SORTIR L’ARC DE SANT MARTÍ.

TOTS ELS NENS I TOTES LES NENES EL VAN VEURE I L’ARC DE SANT MARTÍ ES VA ENGANXAR

ALS SEUS COSSOS. NO SE’L PODIEN TREURE I ES VAN DISFRESSAR I ES VAN PINTAR LA CARA.

TOTS I TOTES VAN ACABAR MOLT FELIÇOS PER SEMPRE MÉS I LA BRUIXA GRÀCIES A TOTS ELS

COLORS ES VA TORNAR BONA.

AIXÍ DONCS, CONTE CONTAT AQUEST CONTE JA S’HA ACABAT.