Retaule de So N'Amer (segle XVI) propietat de la família Escales - Suau

1

SAL I XEIXAPUBLICACIO MENSUAL DEL TERME DE SANTANYI - ANY 1 - Núm. 6 - DES. 84 - 100 PTES.

Ha nascut el Nadalóde la sina de Maria.I altra volta espigariala palla per cobrir-ló!

Blai Bonet(Entre el coral i l'espiga)

SA NOSA

FABRICA DE QUESOS

GRIMALTQUESO MALLORQUIN

GRASO Y SEMI GRASO

TAMANOS NORMAL Y MINI

TIPO EDAM

Escuelas, s/n

Tel. 65 39 14ES LLOMBARDS

SANTANYÍ

SAL I XEIXASi encara no estau subscrits podeu adquirir SAL I XEIXAen e Is establiments següents:-Fotografia Bordoy, Santanyí-Can Talaia, Santanyí-Estanc de Can Corriola, Santanyí-Estanc de Can Prim, SantanyíBotiga de Can Gató d'Avall, S'Alqueria Blanca

-Comestibles Can Pe'rlo, Es Llombards-Fom des Molí, Es Llombards-Botiga Can Polla, Calonge-S upermerca‘ Germans Vallbona, Calonge-Llibreria Migjorn, Cala d'Or

CAIXA DE BALEARS"SA NOSTRA'

EN LA MES AMPLA XARXA D'OFICINES

EN EL TERME AMB DUES OFICINES:DE LES BALEARS VOS ATENEN

SANTANYI I CALA D'OR

PERSONALMENT I AUTOMATICAMENT

SIRVASECajero Autorrkitico AUTOMATICAMENTE

SALIXEIXAPUBLICACIO MENSUALDEL TERME DESANTANYI

Dep. Legal PM 393 - 1984

Consell de redacció:

Cosme Aguiló AdroverMiquel Barceló VidalAntoni Burguera CabrerMiquel Pons BonetAndreu Ponç FullanaMarc Vallbona Adrover

Col.laboradorsMaria del Mar PonsJoan Coves TomàsAndreu Server MasPep Rigo GinartPerico Pomar FortezaMiquel Pomar BoschDaniel CodorniuMaria SuauGeroni Burguera

Fotògrafs:Joan Pinya AmengualCosme Aguiló Ad roverAntoni Burguera Cab rerFoto BordoyPep Rigo Ginart

Administrador:Simó Escales Escales

Redacció, Administració iPublicitat

Biblioteca Casa deCultura Santanyí

Preu de la suscripció:100 pts. el número

Dels articles publicats enaquesta revista sols en sónresponsables els seusau tors

Imprimeix:Edicions Manacor S.A.Ronda del Puerto, 60Manacor

•447

NADAL, TEMPS DE J0111Colguen les gents ab alegria festeslloant a Déu, entremesclant deports...

Ausiàs March

La festa de Nadal, amb tot el seuencant, la seva escalfor, i el seu caràctermarcadament familiar, és una festa ex-traordinàriament segellada pels estig-mes de la cristianització. L'església, en elsseus primers intents crescampar la llavorevangèlica, va topar amb un compactenucli de resistència passiva, constituïtpel pregon arrelament d'antiquíssimescreences i de ritus ancestrals dels vells po-bles de la Mediterrània. Ni els romansamb la instauració per imperial decret deles seves doctrines, ni l'església amb elseu intensiu apostolat, no aconseguirenesborrar del tot els vellíssims credos pa-gans propis de l'edat del bronze, ambsupervivències neolítiques, alguns delsquals, la romanització, han arribat a l'ac-tualitat, degradats per la pèrdua del seusentit primari i dissimulats per unagruixada pàtina cristiana. L'església,'veient que les comunitats i novamentacudien al seu sacerdot, revistit de mà-gics poders, es decantà cap a una solu-ció intel.ligent situant les seves festesprincipals sobre les dates més assenyala-des del calendari pagà. Nadal, com SantJoan de juny, representa una fita moltmarcada en la divisió de l'any. Coinci-deix amb el moment en què el sol passamés baix, més acostat a la línia de l'ho-ritzó, i per tant amb l'época en què irra-dia més poca calentor. El costumista JoanAmades ens ha fet notar com aquestperíode ha marcat sempre un punt impor-tant en els afers agrícoles i ramaders. Elretorn a casa, tan pregonat ara per la tele-visió, no és cosa d'avui. L'home, abansd'esser agricultor, havia estat ramader ifeia vida trashumant, instal.lant la sevacasa mbvil on el bestiar trobava herbafresca. A l'estiu s'enfilava als prats mun-tanyencs. A la tardor retornava a lesterres baixes, on restava fins que naixienels primers anyells, i vers les darreries dedesembre podia fer una estada a la pròpiacasa amb els seus. Amb els desplaçamentsque feia, portava sempre el foc sagrat, quemai no deixava apagar, i encara avui l'es-calfar-se amb foc de llenya per aquestesfestes té un caràcter semi-sagrat. Peròamb el temps, l'home va aprendre de ferfructificar la terra i , si seguim al gran cos-tumista suara esmentat, veurem com eltemps intermedi entre l'equinocci de latardor i el solstici de l'hivern coincideixamb l'importantíssim moment de la sem-bra i l'home antic, igual que quan acabavales messes, celebrava amb festes la fid'aquesta feina, i ho feia amb el sacrificid'un animal sagrat, el xot entre elspastors, el porc (la matança del porc) i elgall (gall d'indis o indiot ara) entre elsagricultors. Les primícies de la recolec-

ció eren també degustades. Es feia una co-ca amb el producte de les espigues de laprimera garba, coca que amb el temps es-devindria torró, i que abans s'havia men-jada dins el temple. A la ciutat la Sibil.latallava amb l'espasa el fil d'on penjavenles coques:Sibil.la aguanta sa cocaque no et caiga de ses mansque aquí hi ha set escolansque baden un pam de boca.

La Sibil.la mateixa és una figu -ad'origen pagà que profetitza l'adveni-ment del Crist, la sibil.la Eritrea que Mi-quel Angel pintà a la volta de la CapellaSixtina. El seu cant de la nit de Nadalconstitueix un valuós testimoni del tea-tre religiós de l'edat mitjana. L'oracleque emet, en un moment de gransolemnitat, és esfere•clor, d'una cerimo-niositat aterridora, solament apavaiga-da per la suavitat de la melodia, subrat-llada però per la lluentor de l'espasa i peltest, d'una bellesa immensa, però horri-pilant:Gran foc del cel davallaràmars, fonts i rius tot cremarà...

la lluna no darà clarori tot lo món serà tristor.

anau-vos-ne en el foc eternamb vbstron príncep de l'infern!

La nit de Nadal també és una nitd'estels. Té fama d'esser la nit més clara iestelada de l'any. Hom diu que els estelsaquesta nit brillen més i que s'atura el re-llotge del cel. Hi ha mariners que afirmenque aquesta nit la mar sempre és unabassa d'oli, però és pecat sortir a pescar.

Qui és avui que coneix els estels? Quies podria deixar guiar per un estel com elstres reis? Possiblement sols qualque mari-ner que encara estima la mar, i qualquepastor que estima les ovelles de la se-va guarda, perquè les coneix, i conèixer ésestimar. Sols aquests us parlaran de l'es-tel dels Bovers, de les Tres Maries o de lesCabrelles:Ma mare sortiu veureues Deiols i ses Cabrellessa Reguarda darrera ellesi a darrera la Vera Creu.

Nadal: fredor climatològica i escal-for del foc de la llar; blancor de neulesi d'estrelles mostrejades i verdor humidade molses; vermell encès de pometes delBon Pastor; cant ancestral de la SibiLla;modèstia de pastors i de reis; plàcid vole-teig d'arcangels i dolçor de torrons; bullamansa; intimitat familiar; en definitiva,una herència de tradicions, uns símbolsinequívocs de la nostra personalitat, deles gents que ens han precedit i ens hanforjat, del grup humà que som, del pobleque sempre hauríem d'esser:Lo jorn del judiciparrà qui haurà fet

C. Aguiló.

MATADERO DE AVES

M. CABRERC/. Estación, 44 -

ES LLOMBARDS

LLIBRES

En el Bolletí de la So-cietat Arqueològica Lul.lia-na ha aparegut un treball,original de Joan Carreras iJoan Covas, titulat "La ce-ràmica incisiva a Santanyí"i subtitulat "Avenç per al'estudi dels seus jaciments:L'hàbitat des Velar (d'A-prop)". Ens trobam davantd'un excel.lent estudi dematerials arqueològics ar-caics, que els autors enqua-dren cronològicament entreels anys 2000 - 1800 a. deJ.C. L'interés d'aquesta obraradica essencialment en lagran aportació de ceràmicaincisa d'un jaciment nou(una trentena de frag-ments), de ganivets de sí-

lex (setze), i d'algunes tro-balles que evidencien unaintensa, i molt antiga, acti-vitat metal.lúrgica en lazona d'Es Velar. La feinaés feta ordenadament iacurada i apareix il.lustra-da amb dotze làmines de di-buixos d'una esplèndida

"SA NOSTRA"

El passat dia 22 deNovembre tingué lloc el sor-teig de la campanya de l'es-talvi a les oficines de la Cai-xa de les Balears "Sa Nos-tra" i els números i perso-nes premiades varen esserels següents:Oficina de Santanyí-100.000 - pessetes al no.6.357.517 Da. Angeles Se-rrano Morcillo-40.000 pessetes al no.6.329.993, premiat Da. An-

qualitat. Té endemés el mè-rit d'aportar una documen-tació qrqueológica òptimaque esdevé imprescindibleper a la coneixença delsmés remots assentamentshumans sobre la terra san-tanyinera. Enhorabona icoratge!, amics.

***Una altra publicació ar-

queològica recent és tam-bé la que hem rebuda deVíctor Guerrero sobre "Lacolonización púnico-ebu-sitana de Mallorca. Estadode la cuestión "apareguda enel número 11 dels "Tra-bajos del Museo Arqueo-lógico de Ibiza". Es unaposada al dia dels resultatsde les excavacions duitesa terme per l'autor sobrelilla de Na Guardis de laColònia de Sant Jordi.Les dites excavacions id'altres recerques entre elsmaterials de diverses col-leccions han permès l'au-tor de seguir cronólogi-cament els contactes co-mercials entre els cartagi-

na SchaffnerOficina de Cala d'Or-100.000 pessetes al no.7.842.004 , premiat D.Pedro Obrador Bennàs-sar.-40.000 pessetes al no.7.880.943, premiat D.Cristòfol Bennasar Va-dell.-250.000 pessetes al no.7.850.371 , premiat D.Francisco Galves Castillo.

Enhorabona a tots i queles puguin gastar en salut ialegria.

nesos d'Eivissa i els indí-genes de la Mallorca pre-romana, contactes que tro-baren la seva consolidacióvers els segles IV-111 a. deJ.C., el seu apogeu en elsegle II, i l'abandona-ment en el mateix segleamb la conquesta romana.La factoria metal.lúrgico-comercial de Na Guardisn'és l'exponent més clar. Lapublicació honora I 'autorper la seva pulcritud, per laqualitat dels inmillorablesdibuixos i fotografies, peròsobretot per la valuosacontribució que represen-ta per al coneixement delsestadis anteriors a la con-questa romana. Animamdes d'aquí l'autor aseguir el bell camí ence-tat.

JOAN VINYOLI ENS HADEIXAT

El passat 30 de novem-bre morí a Barcelona, a l'e-dat de setanta anys, el poetaJoan Vinyoli i Pladevall.De la seva mort se n'han fetressò tots els mitjans decomunicació. La seva pro-ducció literària s'inicià el1937 amb Primer desen-llaç. Recordem entre d'al-tres obres El Callat, Enca-ra les paraules, Vent d'a-ram, El griu, etc. En els seusversos no hi és absent elpaisatge camperol. JoanVinyoli d'alguna manera es-tava lligat amb Santanyí. Fados, o per ventura més dedos estius que havia fetuna curta estança a la ca-

Dos llibres es presenta-ren el dia de Sant Andreu,el pregó de les festes deSant Jaume que llegí enMiquel Pons i que ara l'a-juntament ha tengut l'encertde publicar, cosa que hau-ria de fer-se cada any.

Per altra banda Mn.Jaume Serra ex-rector deSantanyí ens oferí la pri-mícia de la seva darreraobra "Als Amics". Aquestllibre és un recull de poe-mes i vivències dedicadesals amics de l'autor, comresa el títol, alguns d'ellsde Santanyí. Hem gauditde la lectura d'aquesta obra,que potser és de les mi-llors publicades per JaumeSerra. La nostra enhorabonaals dos autors.

sa de la seva germana Carmed'Es Molí d'en Felanitxer,a qui volem acompanyaren condolència i en el re-cord. El poeta havia ditsí a la mort amb aquestsversos:Cada moment és el momentde néixeri cada instant és l'instant demorirD'aquest saber morir vivintvull créixerfins al trànsit darrer. Quinnou camíse m'obre fosc? Malconei-xem laquíi no tenim cap lluc de latenebraSols sé que sóc un brot Iagut de febreno recurrent, i que a lamort dic: sí.

C.A.

Meteorologia del mes de novembreDades obtingudes per Gregori Suau en es Molí Petit

PluviometriaDia 3 5,5 litresDia 6 2,5 litresDia 11 10,05 litresDia 12 2,5 litresDia 14 10,0 litresDia 18 25,0 litresTotal 56,0 litres

TemperaturesA les 8 horesM ín ma, dia 28 1.Màxima, dia 9 19,5o.A les 14 hores:M íni ma, dia 15 12o.Màxima, dia 30 24 o.A les 20 hores:Mínima, dies 14 i 15 12.0.Màxima, dies 1 i 8 19 o.

1.'Ae k.› . firi t 1P2¥

‘N` 41"4n 0•P4111n . 0>

L'ART EN LA MATERIACARTAS A «SAL I XEIXA»

Srs. redactors de "Sal i Xeixa".

Fa devers un mes l'Ajun-tament va treure al carrer uncomunicat, per a crear una pla-ça —de moment interina— pera l'ensenyament de solfeig alsmembres i aspirants a la bandade música. Cal dir que del co-municat, a part d'esser públic,no se n'ha fet massa propagan-da. La poca informació muni-cipal en certs temes s'ha fetja habitual a! nostre poble.

La concurrència de parti-cipants va esser mínima, acu-dint-ne només dos: en MiquelBonet que presentà quatrecursos de solfeig preparatoride piano, un curset de pedago-gia i unes oposicions militarsi na Francesca Suau amb cinccursos de solfeig, dos d'har-monia, dos de transport, und'estètica, un d'h istbria dela música, un d'histbriad'art, dos de cant coral, setde piano i tres de flauta.

El consistori es va de-cidir a favor del Sr. Bonetamb nou vots a favor, tresabstencions i un en blanc.Malgrat la votació fou secre-ta, els socialistes varen dirque ells no varen votar perquècap dels dos aspirants tenienels mèrits que s'exigien a laconvocatbria.

Srs. del PSOE, per què enlloc de gastar tanta saliva inú-til als plens no duis abansa terme una campanya d'in-formació un poc seriosa?

Algú d'UM va dir quehavia votat en blanc perquèd'aixó ell no se n'entenia.Amb la vostra mateixa situa-

ció es trobava més de la mei-tat del consistori. Vos diréque al Conservatori de bongrat vos haurien informat.Si la vostra gestió dinsl'Ajuntament es limita alfutbol i a la hosteleria, els quitenim uns altres gusts quedamben desemparats. La músicatambé és cultura.

Destacam també l'actua-ció d'un músic, en Marc Vall-bona: Marc, val la pena jugar-seel prestigi de més de deu anysde carrera, pels colors d'un par-tit?

Quant als set vots queresta comentar, sobren comen-taris, és una cosa molt sem-blant a la Santíssima Trinitat,que són tres, perb només ésun, ho enteneu...?

-I l'opinió dels cornpo-nents de la banda, no compta?

-I el poble, què diu?-I els altres músics san-

tany iners, se'ls ha consultat?Ja per acabar, Sr. Presi-

dent de l'Excel.lentíssim, nodubtam que tant vós com elsmembres del consistori que pie-sidiu sou prou competents en lesvostres respectives professions,perb de música quasi tots sou"ben músics". Si tanmateix,mai heu demostrat el més m í-nim interés per la música deSantanyí, fet que sentim en lanostra pròpia carn, no inten-teu resoldre-ho ara, i deixau quesigui un tribunal de música i nol'ajuntament qui jutgi alsmúsics.

Molts d'anys.Ma. Antbnia Burguera i Rigo

Joan Antoni Sufler Monserrat

a cd.~ d Ya-La

Nadal: El Sol ja hadavallat al fons de l'a-bisme i en reneix, pertornar a créixer i ferque la roda de l'any empren-gui de nou la seva voltada.

A les ciutats, decoradesamb llums rutil.lants, al sode músiques mil vegadessentides, els mercaders ofe-reixen als vianants la sevamercaderia entre adornsde plàstic i purpurina: quel-com sona a buit, i un re-corda amb certa melangiala imatge de l'infant boca-badat davant els pastorets

de fang del mostrador deGa'n Gaspar.

A vegades, Nadal potesser terrible, si un pensala plastificació i la co-mercialització de la festamés familiar, en els ar-bres esponerosos arrencatsde socarrel o assassinats ambla destral criminal o la xor-recada impia. Però semprequeda dins el cor delshomes el caliu encés, col-gat, que sol reviure, encaraque només sigui una mique-ta, contemplant el Nadó o

pensant en el renai-xement de tantes coses.

A principis de segle, unpoeta avantguardista, JoanSalvà-Papasseit, expressavaaixí els seus sentimentsde la nit de Nadal:

NADALA Emili Badiella.

Sento el fred de la niti la ximbomba foscaAixí el grup d'homes jovesque ara passa cantantSento el carro dels apisque l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencentots d'adreça al mercatEl de casa a la cuinaprop del braser que cremaamb el gas tot encès hanenllestit el gallAra esguardo la lluna quem'apar lluna plenaDemà posats a taulaoblidarem els pobres

tan pobres com som-Jesus ja serà natEns mirarà un moment al'hora de les postresi després de mirar-nosarrencarà a plorar.

Un dels escassos ele-ments decoratius que com-posen l'arquitectura interiorde les antigues cases san-tanyineres són les estrellesmostrejades.

En parlam en aquestmes de Nadal per la simi-litud que tenen amb les de-coratives neules de paper,abans de farina cuita, quepengen airoses dellànties, i coves de Bet-lem; tradició nadalenca sor-tosament conservada.

Les estrelles mostre-jades, tenien la utilitat dela vigilància si estaven a laparet mitgera entre l'ai-guavés de davant i la cui-na; claror si estaven a laparet de l'escala i l'aireigsi donaven al rebost.

La fotografia que pre-sentam reprodueix la que

es troba a Can Maimó.La tipologia d'aquest

element és molt variada. Desd'unes senzilles perforacionssàviament ordenades, auna complicada composicióde fullatges, creus, estrellesi altres motius geomètricsamb preferència per lescurvatures.

Sobre les estrelles mos-trejades de Santanyí hi hauna publicació prou inte-ressant, i dissortadamentpoc coneguda. Comprènexastiu estudi sobre aquestelement, tipologia , origen,situació i planimetria dequasi un centenar d'es-trelles del nostre terme.

Que per molts d'anyses conservin.

A Ponç i FullanaFotografia: Joan Pinya

LA NOSTRA ESGLESIA

EN TEMPS DEL

RECTOR CERDA ( II)

Miquel Barceló Vidal

La trona, que era de pe-dra de Santanyí, estava col-locada entre les capelles deSt. Francesc i St. Josep.L'escala era de fusta i par-tia de dins St. Francesc.

No sabem les raons perquè es sustituí aquesta tro-na per l'actual:1879.-"Son data 342 pe-setas 75 céntimos a JaimeEscalas carpintero, por elpúlpito nuevo y escalera...y puertas mayores del can-cel del portal segundo yotras cosas".

El retaule de l'altarmajor, resta així descrit al'inventari:...2.-"Un cuadrode piedra de gusto moder-no, de dos órdenes dearquitectura, en cuya par-te baja y en su centro estàcolocado un sagrario nue-vo para la exposición de laDivina Magestad. En el nin-cho principal hay una telaen la que esta pintado elnacimiento de la B.V. Ma-ría, Titular de esta Iglesia?,al igual y sobre dos mén-sulas laterales estàn las figu-ras de S. Pedro y S. Juanapóstoles. En el segundoorden y en su ninchoprincipal, hay una figura deSan Andrés, (avui hi haSt. Jaume), Patrón prin-cipal de este pueblo; sobre

la cornisa y en sus extre-mos hay dos figuras, la unade S. Mateo y la otra deS. Gregorio Papa. En elcentro de la definición hayuna tela de la SantísimaTrinidad".

No parla aquí de l'a-nyell, situat en el cucu-rull del retaule. Però síque parla d'ell en J.J.Adrover dins la mateixa è-poca, dient"...por llevarcorona cruzada parece aprimera vista un carnerocon sus astas..." (5).

Tampoc figura el SantAndreu actual, ja que aquestfou posat el 30 de novem-bre del 1.898 en tempsdel Rector Llobera, (6) dequi parlarem un altre dia.

El Ilantoner,"...con sólouna tercera parte devasos..." era l'únic sistemad'il.luminació, a més deles llànties i canalobres deles capelles i altar major.

La distribució de lescapelles, la majoria sensel'ornamentació dels retau-les, eren com avui, ambunes diferències com són:La primera de la part del'evangeli estava dedicada alStm. Nom de Jesús, icol.locat dins el nínxolun Nin Jesús, que teniaonze vestits tots de seda iportava una corona de plataque regalà l'Honor Bernat

Rosselló "Cosmet". Si ensfixam bé veurem que en elcoronament d'aquest retau-le es troba una rodellaamb l'anagrama del Nomde Jesús.

La segona capella dela mateixa part estava dedi-cada a la Beata CatalinaThomàs.

A la part de l'Ep ístola,teniem la primera capella(avui la de S. Antoni), dedicada a les ànimes, ons'hi venerava un Sant Cristde creu negrosa.

La capella on avui hiha la Sang era la de SantAntoni de Viana.

Aquestes eren les dife-rències.

La pica del baptis-me"...de piedra del país,de mal gusto..." no sabemsi tenía els forrellats. No enparla d'ells l'inventari quecomentam.

En el Roser sí quetrobam dissemblança d'ai-x( com és avui.

Hi havia cinc altars:el primer amb la imatgedel Sant Miquel Arcàngel;el segon dedicat a SantDomingo.

El tercer era l'al-tar major, el de Nostradona del Rosari, que te-nia fins a dotze vestits totsde seda de diversos colors.aquest era l'altar de la co-

munió i per això hi haviaun sagrari i el combrega-dor.

El quart altar, ja a l'al-tra banda, dedicat a SantaBàrbara.

El cinquè era el deSant Isidre Llaurador, demolta devoció per quanthem llegit a un vell paperde l'arxiu, un goigs, delsquals no hem trobat latonada.

A part d'aquests altarshi havia tres quadres: Sta.Llucia, Sta. Filomena i elde N.S. del Amor Hermoso

( 7 ).

Sols hi havia dos bancsde pi, i un d,ells molt es-panyat.

Una trona de fustablanca, que creim que és laque encara hem conegudaaquella que es posavadavall l'orgue per cantarla Pàssio el Dia del Ram,abans de les darreres re-formes litúrgiques".

En el Campanar, quehavia estat construït entemps de l'Ecónom Sebas-tià Oliver "Lluc", hi haviales quatre campanes debronze i les matraques ques'hi troben avui en dia.

També hi havia un re-llotge, del qual hem trobatqualque peça.

(Contin uarà)

pctit tXtlt

1394.- Delme de San-tanyí en aquest any: Bes-tiar 15 Iliures, vi "no fouvenut aquest any per çocom no hi age gens", blats:28 quarteres de for-ment i 136 d'ordi. Equiva-lent a 49 Iliures, 13 sous idiner. (ARM).

1466.- abril. Pagaren18 sous a Joan Balaguer queavisà al Lloctinent, queera a Ses Salines, d'una ar-ma que es feia a Barcelona(ARM).

1562.- novembre. Elbisbe D. Diego de Arnedovisità Santanyí.

1632.- Expedient con-tra Onofre Abrines i mullerJoana Alou de Santanyí.Parlaven contra l'església

i ella tenia relàcions ambels torrers de Porto Petra(AHN. secció inquisició).

1759.- Elisabet Fuster,filla de Joan, i "del carrer'"morí a l'edat de 110 anys;era natural de Sta. Eulà-lia (Ciutat) i habitadora deSantanyí (APS).

1880.- agost. Es paga-ren 72 reals al rector deSantanyí per una estàtuadel Bon Jesús de Pas-qua, venuda a la parròquiade S'Horta. (AP s'Horta).

1940.- gener. Morí aSantanyí Mn. Miquel Sas-tre. Fou vicari de SantaMaria i de la nostra villa(AAP).

CINCCLAUS.

HERBES DEL MARBlai Pons i Coves

Quan de vegades sen-tim a dir a gent de la mar(pescadors, bussejadors osenzillament als qui estimenla mar) anomenar la parau-la "algues", de cop ens vé-nen al cap unes hgrbes benconegudes per tots que elsdies de tempesta van surantd'una manera rara i que elcorrent (el qual els arrabas-sa) les fa anar d'un lloc al'altre. També les veimenmagatzemades damuntles platges amb un colormarronenc, degut a la pèr-dua del seu pigment clo-rofílic. Es bo de fer veure-les en el seu estat vivent,sols cal agafar una caretai anar mirant per les plat-ges i cales, ja que viu entreels 1-40 m., la planta té uncolor verdós obscur en elseu estat de vida normal.

Aquesta alga, és benconeguda pels pescadors debou, que de vegades en po-den fer una bona ensacada.Els mariners de xarxes,també la coneixen i no percosa bona, ja que a vega-des les corrents arrosseguenles xarxes pels llocs on hi hamolta d'alga, fent unesbones embolicades essentmolt laboriosa la seva nete-ja. També els pagesos la co-neixen per la seva utilitatcom a abonament per alscamps de conreu. També ésemprada en ramaderia. Finsi tot els nins que juguen perdamunt l'arena coneixen lesfamoses patates o pets demonja que no són més queacumulaments de rizomesd'aquesta planta. En re-sum és una herba prouconeguda per tots. Anemara que la coneixem a dis-criure-la morfològicament ia col.locar-la dintre delseu grup botànic que li cor-respon.

Es una planta perta-nyent a la Classe de lesmonocotiledbnies o plan-tes que a la seva època d'em-brió sols tenen un cotiledói tenen la tija i arrels ordi-nàriament sense formacionssecundàries, les fulles sónassegudes i normalment deformes allargades, solen es-ser sempre herbes (és a dir

no són arbres ni arbuts).El gènere que li pertany ésPOSIDONIA, introdu•t perKoenig el 1805 i l'espèciePOSIDONIA OCEANICA,nomenada per primera vega-da per Linnaeus (famósnaturalista, i autor de Siste-ma Natura).

Es una herba submari-na, amb tiges aèries, sensepèls, de rizoma gruixat radi-cant i articulat. Pot formarescates.

Les fulles són linealsen forma de cinta d'uns5,45-10 mm. d'ample. Solentenir una dotzena més omenys de nervis, fulles sen-ceres i alternes. La inflo-rescència, encara que ésmal de fer trobar-ne, estàformada per espiguetes col-locades damunt de tot de laplanta, espigues amb unaflor mascle i una femella,i l'element mascle (estams)fecunda el femení mitjan-çant el pol.len, pels cor-rents que el transporten (E1mateix passa a la terra ambel vent). El seu fruit és enforma de baia i del tamanyd'una oliva. Ara anem a des-criure uns quants aspectesecològics d'aquesta herba.Vull fer una puntualització,aquesta planta no és una al-ga encara que popularmentse la coneix per alga, és unaplanta superior sistemàtica-ment no pertany a les plan-tes inferiors (Algues, bolets,fongs, etc).

Planta que viu en elMediterrani (és endèmica) espot trobar a les costes At-làntiques de la península.Aquesta herba es reprodueixper les flors hermafroditesper estolons radicals. Viupreferentment als llocs d'ai-gues clares i d'arena neta irica en nodriments. Crec deforma que constitueix verta-ders prats submarins. Raresvegades els seus rizomes elposen damunt roques.

A l'ombra de les fullesi a l'abric del conjunt de ti-ges i arrels solen viure ungran nombre d'espècies ani-mals i altres vegetals com afongs i algues epífites quesolen viure damunt les fu-Iles. Molts d'aquests animals

s`han adaptat amb el tempsa la coloració de les fulles iaixí els seus depredadors in-mediats els confonen ambherba.

Damunt les fulles hi hamolts d'invertebrats que s'llifan la vida, actínies, espon-ges, cucs, foraminífers,algunes estrelles, ermitans,unes gambetes emprades pera pescar amb volantí, unagamba d'herba, una sípiaanomenada morralet,orellut, sipió o també fote-sa. Quant a peixos hi hacabots xucladors. Copinyescom els gèneres Venus, Li-ma. També hi ha toros, ser-rans, vaquetes, fadrins,molls, oblades, sards, mar-bres, salpes, cavallets de lamar, Ilisses, escórperes, sí-pies, pops, gambetes de pin-ces grosses, cigales, gambe-tes. També vull remarcar lesNacres (Pinna nobilis) queviven aficades dins les prade-ras de posidonia amb el vè r-tex.

Es pot comparar elsprats d'herbes marines ambels de la Terra, hi ha animalsque per la seva morfologiao fisiologia viuen a les fullesi les tiges, uns altres viuen

baix de les fulles també n'hiha que viuen enterrats ambles arrels. També hi hapeixos que sols cacen a lespraderes submarines jaque hi ha molta variaciód'espècies.

També podem trobaraltres animals que habitendins les praderes de Posido-nia oceànica, però no sóntant comuns com els ante-riors.

Les prosinínies són ele-ments formadors de sedi-ment marí, ja que amb lesseves arrels aguanten el se-diment i tots els animalsamb formació calcària quehabiten allà quan es morendeixen les cloques i restesd'altres materials, pues d'es-trelles i eriçons, forami-nífers, copinyes, i moltsd'altres.

Amb aquesta petitaintroducció a les her-bes de la mar, no és lameva intenció donar cap lli-çó a ningú, sinó que solsvull fer una petita introduc-ció i aproximació a la natu-ra que ens enrevolta imoltes de vegades a moltsles dóna de menjar.

Fins una altra....

RENAULT

COMPRA - VENTA

VEN1CULOS NUEVOSY IISADOS

Talleres

PONS - PERELLÓC/. Llaneras, 48 - Teléfono 653668

SANT ANYI (Mallorca)

SOLUCIONS DELSPASSATEMPS

Per Maria del Mar Pons

MOTS ENCREUATSHoritzontals1.-Enderroc. Ed2.-Saüc. Ilo3.-C.B. Eina S.4.-Octubre. Ca.5.-L.A. Unics.6.-Alumnes. Ni.7.-L.I. Cera.8.-Pudent R.S.9.-Arna. Ap.10.-Ancó. E. Nora11.-Tes. Saïm. C

Verticals1.-Escola . P.A.2.-Na. C. Lluent.3.-D.Ce4.-Ec. U.M.E. ós5.-R.Eb. Nina6.-Ir. E. Tres.7.-0. Neus. N.A.8.-C.A.N. Crani9.-I.Cine .0m.10.-El. Acir. Ar.11.-Dos. S. Aspac

SOPA DE LLETRESAmengualAguiló

MunarOrellBurgueraPouSastreCollObradorVadellPonsVilaAdroverMuntanerPerellóEscalesRigoOliverSuauCovasMasBonetVidal

SOBRE NORMALITZACIO LINGülSTICA

Aprofitant la iniciati-va del Govern Autònom deposar en marxa una cam-panya per la NormalitzacióLingüística a casa nostra,faré quatre consideracionsal respecte, tot i essentconscient que el fenomenlingüístic mereixeria unampli estudi que aquí, perraons evidents, resulta ina-bordable.

Està a l'abast de tot-hom que la llengua esdevéuna eina imprescindibledins qualsevol societat car,entre d'altres funcions, enté una de capital: la de lacomunicació entre els seusmembres. Si profunditzamuna mica en la qüestió,ens adonam que la llenguasignifica quelcom més:quan la colectivitat —el con-junt d'emissors i receptors—és capaç d'intercanviar mis-satges mitjançant el codi designes lingüístics, alhora duua terme tot un procésd'identificació com a co-munitat, transmetent tot elbagatge cultural que ha anatadquirint el seu tarannà. Elcurs de la història, però,actua de vegades de forma

arbitrària, fent virar el seunatural devenir. I aquest haestat el cas de la Comuni-tat de Països Catalans. No-saltres, els baleàrics, com laresta dels catalano-parlants,restam fraternalment lli-gats a Catalunya. Per això,al Ilarg de la història, hempatit i gaudit semblantsatzars. Fins l'arribada de lajovenívola democràcia as-senyalaria, tres fites decisi-ves per al devenir dels nos-tres pobles. La primera, es-pecialment celebrada, lesaltres dues, font de sofri-ment i frustració. M'estic re-ferint a l'alliberació ser-rafna del Rei En Jaume(Mallorca-31 desembre,1229 - Eivissa 1235, Menor-ca 1287 per Alfons elLiberal) i a les successivesrepressions de Felip V deBorbó (11 setembre de1714, assalt a Barcelona)i als quasi quaranta anysdel Dictador (1939-1975).Entremig d'aquest períodehen conegut etapes deprosperitat (per exempledurant la II República), pe-rò quan de debò tenim unagran oportunitat és ara amb

el tresor de l'Estatut. Elsmallorquins, i tots elsillencs tal volta donats alnostre caràcter plàcid i repo-sat, ens hen oblidat sovintde reivindicar la nostra iden-titat com a poble. Precisa-ment en aquesta missiócrec que és quan la parlacobra ple sentit. Donemsuport, doncs, tots plegats, ala iniciativa del Govern,enriquint-la des de la pròpiapersonalitat i amb les mésvariades realitzacions dia-lectals.

Català, sí; castellà, tam-bé. Prèviament, però, asso-liment absolut de la pròpiaIlengua. Sens dubte que elquefer del Govern haurà de

ser extens i complexe, inci-dint en els aspectes méssignificatius de la convi-vència: des de l'escola finsals mitjans de comunicació—premsa, ràdio, T.V.—M illor encara si la iniciativaés individual i, per què no,tirar endavant projectes comés aquí "Sal i Xeixa", asse-gurant la vigència de la llen-gua. Seria una llàstima quel'obra de Fabra i Alcoverfos només paper escrit.

Amb aquestes quatreratlles sols he volgut dirque Llengua i Vida són lamateixa cosa, i per aixòinviolables.

A. Server Mas.

<I n:.-/

......e 11~%.....•r

alwrkv.mw,mzemwiorzívlui

.....,

•

..._

RETABLO DEL NACIMIENTO DE JESUS

(SANTANYI)

O W 20cm.ESCALA 1-10

Dibuix fet per En Marc Esca/as.

eol.labopació

RETAULE DEL NAIXEMENT DE JESUS ( I)

Es tracta d'un retaulerenaixentista, de caràcterreligiós, damunt post i depetites dimensions, que estrobava inicialment a la ca-pelleta de la possessió deSon Amer (Es Llombards),i que actualment és a lacasa d'En Bernat Escalas(2), hereu dels darrersamos d'aquella.

El retaule, fet amb latècnica del clarobscur, ésmolt fosc predominant elstons grisos i marrons.Consta d'un cos central, unapredel.la i uns ornamentsa la part superior.

El cos central presentael naixement de Jesús. LaVerge Maria i Sant Josepestan agenollats devora elnin Jesús enrevoltant el qualhi ha la mula, el bou idues figures amb ales.A la part superior estàpintada l'anunciació de l'àn-gel als pastors que pasturenles seves ovelles i tres grupsd'àngels que canten aln in Jesús. Aquesta compo-sició, entranyablement re-ligiosa, irradia una sere-nitat i una ternura indes-criptibles. L'eix sobre el quegira la composició és elnaixement de Jesús, iper això s'ha prescindit qua-si de tot dels fons arqui-tectònics i paisagístics,i s'ha insistit religiosa i so-lemnement en el que real-ment interessa per a desper-tar encara més la devociódels creients. La Verge Ma-ria i Sant Josep són les fi-gures que estan més benrealitzades,a pesar de la s,n-zillesa dels seus gests i delplegat de les seves vesti-mentes, essent la corona dela Verge el més destacatper la seva riquesa de-corativa si bé és la carade Sant Josep la millortreballada. Les figuresestan agrupades en varisplans paral.lels a l'especta-dor i la I ínea de l'horit-zó és alta.

Les columnes (3) queenmarquen l'escena central

són típicament renaixen-tistes, amb el fust estriat iIlanella en el terç inferiordecorat amb els caps d'unsangelets, i el capitell ésd'estil corintí (4). Els ele-ments decoratius del marcdel retaule recorden moltles finestres dels palausmallorquins d'aquell temps.

A la predel.la hi hatres escenes, separades entresí per dues petites colum-nes , i al costats hi haunes decoracions onades. Ala dreta, Sant Francescd'Assís resa davant un

santcrist. Al centre, unesmonges i Santa Clara, queté la Sagrada Formadins les mans, fan fugirels moros que segons latradició havien entrat al seuconvent. I a l'esquerra, Santjeroni, penitent al desert,està agenollat i resa davantun santcrist.

A la part superior estroba un medalló, deforma ovalada i seguramentd'època posterior a la res-ta de l'obra, on s'hi repre-senta l'Anunciació de l'àngela la verge Maria. A cada

costat del medalló hi haun conjunt de decoracions.

Una vegada analitzatsels detalls del conjunt del'obra es fa difícil assenya-lar la data de la seva rea-lització per quant nomésdisposam del testimoni del'obra en sí i no tenim almanco per ara, altres fontsd'informació com són elcontracte entre l'artista iel client, els rebuts , etc.Crec de totes maneres queés una obra de finals delsegle XVI o principis delXVII (5), però no puc de-terminar, de moment, quiva ésser el seu autor.

M. Danús

1.-Arquest artIcle formapart d'un treball més ampli,presentat a la Facultat deFilosofia Iletres de PalmaPany 1975, titulat "Estudiode dos retablos renacentis-tas", en el que es posavade relleu la similitud exis-tent entre el retaule que acontinuació descric elretaule de l'Anunciació,de 1590, obra de MateuLópez, que es troba alconvent de Santa Clarade Palma,2.-De Ca 'n Conill (Carrer dela Pau, no. 15)3.-EI retaule de Sant leronide la catedral de Palma, da-tat entre 1593-1600, obrade Gaspar Hones i Gasparlaner, té el mateix tipusde columnes i que forenintroduides a Mallorca perluan de Salas, imatger ara-gonès, el trebal del qualestà documentat a Ma//or-ca entre 1524-1536.4.-Com a cutiositat se

' pot dir que Francisco Ber-nareggi (1 8 78- 1 959) al qualagradà el retaule, dibuixàen una ocasió la part esquer-ra de la moldura i decora-cions, dibuix propietat delpintor Sebastià Busquets,"Busser".5.-Del mateix criteri sónBernat Vidal i Tomàs,Miquel POI7S i Andreu Ponçi Fullana.

El rellotge de la vilacompleix aquest any 80anys. Dia 27 de novembrede l'any 1904, el batleD. Joan Verger i Tomàs iels regidors redactaren elcontracte de compra del'esmentat rellotge, pel preude 3.200 pts. El rellotgeral qual s'encarregà la ma-quinària i demés arreusfou D. Miquel Girben. Enuna propera ocasió donarema conèixer aquest interes-sant contracte.

***

El passat dia 23 de no-vembre, el professor de l'Es-cola Pública, el nostre bonamic Antoni Vidal i Ferran-do, llegí la Memòria deLlicenciatura, titolada "Lapoblació i la propietat de laterra en el municipi deSantanyí (1868-1920).

El tribunal compostpels doctors Ramon Garra-bou, Isabel Moll i MiquelDuran, qualificaren el tre-ball en la màxima puntua-ció, excel.lent per unanimi-tat.

Molt bé Toni. Enho-rabona.

***El nostre amic Mn.

Joan Matas, ex-vicari deSantanyí i ara resident aLos Angeles, ha estat no-menat recentment capellàde la Seva Santedat, gau-dint ara del tractament demonsenyor.

***

Dia 24 de novembrecelebraren les noces d'orGuillem Ferrer i Antònia

Peña, de Ca na Marçala.La més sincera felicitacióper a ells i pels seus fami-liars.

***

El mateix dia tambécelebrà les seves nocesd'or Sor Catalina de Sta.Tereseta Rado, monja dela Caritat, natural de San-tanyí. Professà l'any 1934a Son Roca. Actualmentestà a Porto Cristo. Enho-rabona.

IV TROBADA DEBANDES DE MUSICA

La nostra banda deMúsica va participar a laIV Trobada de Bandes queenguany va tenir lloc a laciutat d'Inca el passat dia9 de desembre. A aquestatrobada varen assistir-hitotes les bandes que hi haa Mallorca que són 21, lle-vat de la Banda Municipalde Palma i la Banda Mili-tar, que els seus componentssón professionals, totes lesaltres son no professionals.El total de músics quecomponen les diverses ban-des i que es varen juntareren uns 700.

Cada una de les bandesva desfilar per separat alllarg de l'avinguda Colóncol.locant-se després davantde la tribuna d'autoritats

- des d'on totes juntes in-terpretaren "La Balanguera"i l'Himne Nacional sota ladirecció del director de laBanda "Unión Musical In-quense" mestre Vicenç Bes-tard.

La nostra Banda Muni-cipal, que va tenir unabrillant actuació, anavaprecedida d'una pancartaque deia "Banda Municipalde Santanyí" i que por-taven una parella de ninsdel nostre poble vestitsde pagesos. El númerod'ordre de intervenció vaser el 8.

Entre el nombróspúblic es veien bastants desantanyiners uns que hihavien anat amb els auto-cars que llogà l'Ajuntamenti altres que s'havien despla-çat amb cotxes particulars.

Acabat l'acte tothom,músics i acompanyats, fo-ren convidats a una torra-da al puig de Santa Mag-dalena.

Va presidir l'acte elPresident del ConsellInsular de Mallorca queés l'entitat que patrocina iorganitza aquestes trobades.

***

El passat dia 22 de no-vembre, festa de Sta. Ce-cília patrona dels músics,va haver-hi missa amb in-tervenció de la Coral SantAndreu, la qual interpretàuna selecció del seu reper-tori en les distintes partsde la celebració.

Acabada aquesta, enMateu Oliver oferí unconcert d'orgue amb el se-güent repertori: Invencionsde J.S. Bach, Meditación iAndantino de L. Jacob,Ofertorio (temps de l'A-vent et de Noel) de A.Chauvet, per acabar ambuna improvisació sobre eltema "Ave Maris Stella".El concert fou molt cele-brat i aplaudit pels assis-tents.

Després, els membresde la Coral i convidats pas-saren al local de la Recto-ria on tingué lloc un bonrefresc. Mn. Joan Ferrer re-galà un saborós pastís, or-namentat amb xocolata re-presentant els primers com-passos de la música de"La Balanguera". Malgratque els de la Coral són molt

golosos i els agrada eldolç, no varen poder acabar-se'l tot.

***

A l'horabaixa del dia21 del mes passat, els alum-nes de la segona etapa del'Escola Pública, varen assis-tir en una de les aules delmencionat centre, a unaprojecció de diapositives,explicades pel sr. Planells,sobre el Parlament Autonò-mic i la restauració de lesdistintes dependències delque abans era el "CircolMallorquí". Després tinguélloc un col.loqui on es ma-nifestà l'interès que desper-tà entre els nins aquestasessió. Tots quedaren con-vidats, en nom del Presi-dent, per a visitar el palau,cosa que es durà a termepròximament.

***

L'Ajuntament del nos-tre poble ha concedit lacompra de tres extintorsdestinats a l'Escola, dismi-nuint així el perill que su-posaria un foc fortuït, araque les estufes són impres-cindibles. Completantaquesta informació diremque tots els nins i nines desetè i vuitè dels dis-tints centres escolars dela vila, assistiren a una con-ferència amb projecció dediapositives sobre el temaprevenció d'incendis i pa-trocinada per la ProteccióCivil provincial.

L'ED1TORIAL MOLL I ELS ESCRIPTORS

DE SANTANYI

Per Miquel Pons.

Hem de ser realistes,Santanyí i son terme no haestat terra Ilecorosa, anysenrera, per a les arts i les lle-tres. Fa poc ens privarend'un autor, Fra Romeu Bur-guera, autor de la Bibliamada en en romans. Tam-poc no estàvem massa se-gurs que fos de Calonge nide Santanyí ni de Mallor-ca. Cal suposar que es con-fonia amb Romeu Burgue-ra, que segons mossenLlorenç Riber, juntamentamb alguns ermitans bastíel santuari de Sant Salvadorde Felanitx.

Pel fet de no gaudird'una abundància d'artis-tes, és perquè hem de recor-dar i estimar tots aquellssantanyiners, que destacarendins qualsevol manifestacióde l'art, si bé avui em limita-ré als conreadors de qualse-vol rama de les lletres. Re-cordem al Bisbe Rafel Jo-sep Verger, el Doctor An-dreu Danús, el Doctor Jau-me Riera, Fra Miquel Bur-guera, Llorenç Bonet, el ca-pellà Toni, el CanongeSalvador Rigo, Mossèn Gas-par Aguiló, Sor Maria . derAmor Hermós Rigo, Joa-na Aina Vidal i Ferrer...Els glosadors com En PereVidal, mestre Antoni de saDida, Madò Gustineta, EnTomeu Pastor, FranciscaRigo, els llombarders l'amoEn Joan de So n'Amer, la

madona Maria Vidal, rainoEn Llorenç Vidal de Ca-longe la madona Catalinade Can Baltasar, l'amo EnTomeu Roig, conegut pesCoix de Sa Torre, l'amo EnSebastià Adrover, Maganet,l'amo En Toni Vadell, deCan Roca... Sol he fet me-mòria dels ja al cel sien.

Una altra cara ofereix,sens dubte, el Santanyí dedesprés de la guerra civil.Des de llavors i per ser mésexactes hem de passarcomptes a partir dels anyscinquanta i seixanta quanel nom de Santanyí va lli-gat a la poesia i a la novel-la, quan es parla de la poè-tica Escola de Santanyí,agradi o no agradi, quan so-nen els noms de Blai Bo-net, Bemat Vidal i Tomàs,Llorenç Vidal i, un poc des-prés, Antònia Vicens. Jobatiaria aquest anyscom l'época daurada delSantanyi literari, per laqualitat i quantitat. dins tanpoc redol.

Avui, amb l'escaiençad'acomplir-se el cinquantèaniversari de l'EditorialMoll, 1934-1984, he escor-collat dins les col.leccionsde la mateixa editorial pera localitzar aquells santa-nyiners, que hi són pre-sents amb una manifesta-ció literària de tipus di-vers.

Crec de justícia men-cionar, en primer lloc, almateix mestre i amic Fran-

cesc de Borja Moll, que famig segle publicà el treballTranscripció de cançons po-pulars amb notes sobre fo-nètica sintàctica. La trans-cripció de les cançons fouelaborada l'any 1922 enEs Llombarts. En semblaque seria una col.labora-ció adequada per repro-duir al programa de les fes-tes de Sant Domingo, sitornassin reemprendre latasca trencada fa uns anysi que continuen els restantsnuclis urbans del municipi.

Perb, i els santanyiners?A "Les Illes d'Or", l'any1951, Blai Bonet i Ber-nat Vidal i Tomàs, col.labo-ren, amb poemes molt signi-ficatius i de nou encuny, arantologia arreplegada perManuel Sanchis Guarner,

Els poetes insulars de lapostguerra, núm. 43.Blai Bonet, la veu renovadai valuosa de la poètica ca-talana, el 1592, hi publicael seu segon llibre depoemes, Entre el coral irespiga, núm. 48. L'anyseguent és Bernat Vidal iTomàs que s'hi incorpo-ra amb la novel.la ruralMemòries d'una estàtua,núm. 54. Passats els anys,el 1968, Antònia Vicens,novella fita dins la novel-Iística catalana, hi fa actede presència amb Banc defusta, núm. 92. Un poe-met tan celebrat, entre al-tres per Salvador Espriu,El viatger, Tanit, la

tumbaga/aquella la tumba-ga...) de Bernat Vidal, ja el1963, s'inclou a la His-tória de Mallorca cantadapels poetes, núm. 82.

El gener del 1953, elsescriptors mallorquins po-saren molta d'il.lusió ambuna revista "Raixa". En sor-tí el primer número i unsegon, aue fou retirat dela circulació per la censura.a "Raixa" hi col.labora-ren Benat Vidal, Amb NaMaria Antònia a Llucma-jor, i Blai Bonet amb Ele-gia i amb una recensióa Proses en carn, de Xa-vier Casp. A la vegada hiha recensions d'Entre elcoral i l'espiga, per JosepMa. Llompart, i de Cantespiritual, per Jaume Vidal.

"Raixa" continuà coma col.lecció i el núm. 19correspon a La vida enrosa, 1957, de BernatVidal i Tomàs, conjunt denarracions que havien que-dat finalistes al premi "Ciu-tat de Palma". AntòniaVicens hi publica, l'any1968, Material de fulletó,núm. 85, i el 1980, Primeracomunió, núm. 118 . A"Retórica i poètica, I, deJosep Ma. Llompart, l'any1982, inserta Memòria deBernat Vidal i Tomàs, núm.127. Seguint el vell costumdels almanacs mallorquins,"Raixa" publicava els "Capd'any", 1957, hi envia

i Bernat Vidal, Me-mòria personal i alienaprofecia de l'any finit i del

qui ve. L'any següent BernatVidal col.labora amb Memò-ria d'un any cometari, iLlorenç Vidal amb el poe-ma A. Mokusai.

El 1964, neix una no-va col.lecció, "Els treballsi els dies" i fins ara solshi és present Antoni Vidal,formant part d'un equipautor de la Història deMallorca, 1 i II, editada el1982. Amb tota seguretattrobaríem referències a laLiteratura moderna a les Ba-lears, de Josep Ma. Llom-part, als quatre volums delCançoner popular deca, del Pare Rafel Ginard,les Memòries de Francescde Borja Moll, i potser, aaltres volums de la col-lecció.

El 1961 és l'any del'aparició de "Balenguera",col.lecció de poesia, tal vol-ta per a suplir l'absènciade la mateixa a "Raixa".Si bé no hi ha cap poetade Santanyí, el primer nom-bre porta un títol ben san-tanymer, Poemes de Mon-dragó, de Josep Ma. Llom.part, amb una segona edi-ció de l'anv 1972.

A l'" Antologia de tex-tos inèdits", Poemes i nar-racions, edició commemora-tiva del cinquanta aniver-sari, sols hi figura una nar-ració d'Antónia Vicens, Mi-rall buit.

I aquí posam pany iclau, fins al present, a lapresència santanyineraa l'Editorial Moll, 1934-1984.

SANT ANDREU 84El dia abans havia plo-

gut, però l'albada del dia deSant Andreu, fou clara i llu-minosa. No feia gens de fredi un sol gaire bé primaverals'ensenyorí de la matinadafestiva. 1 és que SantAndreu és festa grossa pelssantanyiners.

La d'enguany fou unadiada plena d'actes cultu-rals patrocinats per l'Ajun-tament i la Parròquia.

A les 10 del matí, talcom estava enunciat, la ban-da de música encetà la jor-nada amb una animada cer-cavila, acabant el recorre-gut a l'Escola Pública, ons'havia concentrat l'Ajun-tament i nombrós públic.Allà tingué lloc la inaugu-ració de l'exposició de foto-grafies antigues. Fou pre-sent a l'acte el Sr. Bisquer-ra, inspector tècnic d'edu-cació. El director delCentre presentà la mostra,dient entre altres coses, "...si la història és la mestra dela vida, aquí en tenim unalliçó ben il.lustrada que ensparla d'unes persones i d'unsesdeveniments que poc apoc anaren posant els fona-ments espintuals i mate-

rials del Santanyí d'avui".Per acabar el parlamentrecordant els versos deCosta i Llobera: "Siau quisou niés no us tanqueu om-brívols dins una llarga histò-rica sense horitzons„. apre-sa la lliçó del passat, cami-nem tots cap a un futurple d'esperança". Composa-ven la mostra més de milfotografies. L'exposició foumolt visitada al flarg del diai s'hagueren d'allargar elsdies prevists de visita.

Acabat aquest acte, lacomitiva precedida per labanda de música s'encami-nà cap a la Parrbquia, ones digué l'Ofici solemne.L'organista Mateu Oliverestigué a l'altura de l'ins-trument recentment restau-rat i acompanyà la CoralSant Andreu, Ia qual des-prés d'una quinzenad'anys tornà a cantar ambl'orgue el Glòria de la missa"Gratia Plaena". La Coralinterpretà altres composi-cions del seu reperton so-ta la direcció de DamiàVidal, totes elles engran perfecció i ajustament.

Actuà com a celebrantMn. Jaume Serra, ex-rector

nostre i actualment d'Al-cudia, qui brodà un poèticsermó del que en tetumaquests fragments: "... Elssantanyiners, sens Soliminai Sa Cala, sens Es Pontàs iS'Estret des Temps, senseEs Camp de Sa Vinya i EsCamp d En Torrella, no se-rien santanyiners, serienuns altres. Com la vila éscom és. Llevau el Roser iL'orgue, Sa Rectoria i SaPorta Murada, S'Aljub iS'Abeurador, tomau elsportals rodons que encaraqueden i Santanyí no fóraja Santanyí, seria una carasense ulls ni llavis, diguemsense fesomia..

"No sé els romansque visqueren per aquí,quines festes cekbraven aaquests indrets. El que séés que estimaven la murta ila mata, el llorer i el fasser,la sal i l'espiga, l'herba i larosa. Si la fe de Santanyíarribà a Mèxic, és perquèRoma arribà aquí. Si la fearribà a Roma és perquèSimó Pere germà d'Andreula hi dugué....

A la sortida de l'Ofi-ci s'inaugurà l'exposició-homenatge al pintor Mi-

quel Llabrés, que moríl'any 1983 i que tant esti-ma el paisatge santanyiner.Es presentaren -24 obres deles quals n'hi havia pinta-des a Santanyí i les seves ca-les així com d'altres indretsde l'illa i de Menorca.Aquesta estava muntada a lasala d'actes de la Casa deCultura. Al mateix lloc del'exposició i a una salacontínua se serví un bon re-fresc a tots els assistents.

A les 8,15 del vespre,en el saló de sessions de laCasa Consistorial, foren pre-sentats, el llibre de Mn.Jaume Serra "Als amics" iel "Pregó de Sant Jaume"de Miquel Pons, cronista dela vila. En primer lloc el bat-le féu entrega d'un artísticgerro a l'autor del "Pregó"el gual després de donargràcies per la deferència pas-sà a presentar el llibre de.1aume Serra, format perun conjunt de poemes envers i prosa, dedicats alsamics personals, tots ellsplens d'humanitat i trans-fons religiós. Per acabarMn. Serra dirigí unes parau-les al nombros auditon.

Acte seguit, en diri-

gírem a la Parròquia on secelebrà el concert amb el se-güent programa: La primerapart fou a càrrec , de Mn.Bartomeu Veny, organistai ex-vicari de la nostra esglé-sia, el qual interpretà ambgran mestratge obres deP'achelbel, Cabanilles, Cou-perin, Clerambault i J.S.Bach. Dins la segona part,la Coral Universitària dirigi-da per Joan Company in-terpretà amb tota perfec-ció Ave Maria de T.L. deVictoria, O vos omnes deJoan Verdalet, Cantate Dó-mino de Heinrich Schutz,Aleluia de Randall Thomp-son, Bresol de Nadal Harm.de Baltasar Bibiloni, La Cal-ma del Mar Harm. Enric Ri-bó, Una dona llarga i pri-ma Harm. de Baltasar Bibi-loni i Aubada de M. Tor-tell-J.Ma. Tomàs.

L'assistència foumolt nombrosa i les inter-pretacions molt aplau di-des.

Amb aquest concert esposà fi al Sant Andreu1984. Molts d'anys i finsel que ve.

M.B. i V.

CALONGE

Els calongins han cele-brat enguany les noces dediamant de la benediccióde la nostra església.

L'església de Calongeromànico-alcoveriana foubeneïda per l'admirat Bisbede Mallorca Pere Joan Cam-pins i Barceló dia 29 de se-tembre de l'any 1909açompanyat de l'll.lim. Sr.Antoni Ma. Alcover, Vica-ri General i Canonge de laSeu de Mallorca i del cape-llà el senyor Toni. Els ac-

te commemoratius les hemcelebrat per la festa de laPuríssima.

Durant molts d'anysuna bella imatge de laPuríssima a l'església ve-lla fou la bona mare aco-llidora de les pregàries i an-hels dels nostres avantpas-sats. La vesprada de SantMiquel de l'any de la bene-dicció, pels carrers plensde murta, com una nova ar-ca de l'aliança fou traslla-dada al nou temple, que la

fe del poble de Calonge ha-via aixecat. Aquesta imat-ge a l'església nova continuaessent l'acollidor recer delscalongins.

Sota la dolça miradad'aquesta imatge a la vigí-lia de la festa celebrà laMissa i predicà Mn.Llorenç Sastre, Vicari Espis-copal de la zona III, l'en-demà festa de la Puríssima,

celebrà i predicà Mn.Guillem Julià, Canongede la Seu de Mallorca, lacloenda d'aquests actescommemoratius, el diumen-ge a vespre, fou a càrrec deMn. Jaume Serra, rec-tor d'Alcúdia.

Records, història i pie-tat han omplert plenamentaquests dies commemora-tius.

Bella de la Puríssima procedent de l'Església Vella,que amb la seva dolia mirada plena de pau, continua acollint

amorosament les pregàries del poble calongí des del nou temple, que.enguany celebra les noces de diamant de la seva benedicció.

1909 - 1984

FUNCIO DE TEATRE.

Tal com anunciàremen l'anterior númerod'aquesta revista, els jovesi al.lotes de Calonge va-ren fer la representació del'obra de teatre LA CAN-ÇO DEL MAR. Va ser el dia8 de desembre a les 20,30al Saló Parroquial.

Els improvisats actors,que tenien entre 15 i 17anys, foren: na CatalinaRoig Vallbona, na CatalinaAdrover Vallbona, na Sebas-tiana Adrover Adrover, naMaria Llucia VallbonaAdrover, na Miquel Bi-nimelis Adrover, enTomeu Vallbona Adro-ver, en Guillem Roig Julià,en José Maria Plaza, enToni Adrover Barceló i Pep

Adrover Vallbona. Les varenajudar a preparar l'escenifi-cació i la interpretació naJoana Adrover Vallbona, naMargalida Adrover Manresai en Marc Vallbona.

Tots 'tengueren una ac-tuació molt correcta i dignade tota alabança, així ho vademostrar el nombróspúblic que omplia de gomen gom el local, amb fervo-rosos aplaudiments, inter-rompent sovint els actors.

Des d' aqu í volem ferarribar als comediants calon-gins la nostra més sinceraenhorabona, ja que varencol.laborar a que les fes-tes de la commemoracióde les noces de diamantde la benedicció de la nos-tra església, fossen encaramés lluïdes i agradables.

S'ALQUERIA

NADAL.

Per Nadal els meus pa-drins estan contentsperquè es reuneix tota lafamília...A mi m'agrada Nadal perquèno tenim escola, menjam co-ses bones, tenim regals pelsReis...

Així ho posava sobre elseu quadern d'escola, unnin, fa uns dies. Un qua-dern, que, malgrat els seuspecats: algunes taquesdel berenat, el seu veinatde cada dia dins la maletai alguns "burots", quedavamés que redimit per aques-tes sinceres i netes parau-les. Per Nadal estan con-tents els padrins, els nins,però...

Es estrany? A mi nom'hi ha comptat! No hiha ningú de nins fins a pa-drins?

Pareix que dins el sen-zill esquema del nin, nosón més que dos els prota-gonistes de l'alegria de Na-dal. Com si tots els queens deim la gent activa,que generam riquesa,benestar, i jo que sé quar-tes coses més, no fossimsinó uns personatges desegona fila dins la festa.

S'haurà equivocat?Després de pensar-hi

un poc, per desgràcia,m`he identificat amb la in-fantil visió de la festes ques'acosten.

Es bon temps Nadal pera canviar, per a saludaramb més gust la gent delcarrer, per a aprendre aperdre un poc el tempsamb els detnés i deixar lespresses...

Haurem d'esperar a serpadrins per a saber fer fes-ta?

Demana, demana-hoal padrí. Ell està contentper a Nadal. Ell està con-tent per a Nadal. Ell ensho dirà que jo tampocno ho sé. Demana-li. Parlaamb ell.

Deu ser tenir bona vo-luntat?

Tal vegada reunir a lafam ília?

Voler fer festa senzi-llament?

Saps? Potser també elnin ho sabrà. Mira'1, mira

com fa festa. Juga amb ell.També està content per aNadal.

Facem nostre el móndel nin aquestes festes, fa-cem nostre el món del pa-drí. Potser, ens convé per ala nostra pròpia felicitat,millorar aquesta visió de lesfestes de Nadal que té unnin del 1984.

Molts d'anys.S'Alqueria Blanca.

NOTICIES.

No es farà enguanya S'Alqueria la Comèdia delsReis pareix que seria millorfer la representació cada unparell d'anys.

Els que no faltaranseran els Màgics de la Ca-balgata. Arribaran si Déuvol i hi ha bon temps dia 5 ales 7 a Porto Petre. Com quesegurament hauran de repar-tir algunes coses per allàs'espera la seva arribada aS'Alqueria a les 8,30 delvespre després de la missa.Pel que hem pogut saberels detalls de la Cabalga-ta seran com l'any pas-sat.

Els tres Màgics enshan fet arribar que volendar les gràcies a totesaquelles persones quecol.laboren amb ells pera fer possible l'acte, encaraque no volen nomenar-necap per por a deixar algú.

També ens han dit queduen moltes de coses.

Que així sia.

CELEBRACIONSEUCARISTIQUES.

La Vigília de Nadal vaser a les onze amb el tradi-cional Cant de la Sibil.laper la nina M iquela Maimó.

Per a Nadal, Cap d'anyi els Reis, seran corn els diu-menges.

El dissabte dels Reisles vuit. Acte seguit labenvinguda als tres Màgics.

El dia de Sant Antoni,a les 10 del matí. Despréshi haurà les Beneïdes.

SANT ANTONI.

Com cada any hi hauràfogueró per Sant Antoni pera tastar la sobrassada nove-lla, beure un tassó de vi icantar quatre cançons, en-cara que potser hi hauràalgun pagès poc amic delSant enguany.

El dia 17, que és festalocal a tot el Terme, hihaurà una missa a les deu idesprés es beneiran carros-ses, i animals, com diu lacançó "tant de pèl comde ploma". Animau-vosa fer una carrossa.

Demanam a tots elsque tenguin vestits de pa-gès pels nins que els ho po-sin. La festa té més color.

RESIDENCIA.

A l'hora de tancaraquesta revista encara nos'han obert les pliquesde la segona fase de laresidència. Sabem quasicert però, que sols n'hiha dues i que són del ter-me, s'han d'obrir dilluns(dia 17).

CEMENTIRI.

L'obra nova del cemen-tiri ha quedat acabada percomplet, amb la venda de ladarrera tomba. Ara la Co-missió que se'n cuida, pareixque vol embellir ,un pocl'exterior sembrant uns pinsi cipresos, detall que semblade molt bon gust.

PORTO PETRE.

De Portopetre, sabemque els Reis hi arribaran ales 7, i que hi repartiranalguns paquets.

Seguim, per altra part,sense cap notícies sobre ellocal del Club Nàutic. Lesnegociacions són gairebé elmateix lloc que fa un mes.Si aquestes festes, quepossiblement s'omplirà unpoc pels seus assidus visi-tants, hi hagués alguna nova,la vos contarem el mes queve.

J. Rigo.

NOTICIES DES LLOMBARDSjocs infantils: corregudesde cintes, a peu i dinssacs, joies, etc. hi va ha-ver molta participació perpart del jovent, nins i majors,éssent un horabaixa moltanimat i alegre per totsels qui volgueren fer festaamb noltros.

El moment culminantdel dia va ésser la missasolemne que damunt les7,30, una vegada hague-ren arribat les autoritats ci-vils i Sor Maria, que quant

la gent la veié entrar al'església varen esclafir enmambelletes, començà encàntics del grup cantadord'Es Llombards i quefou concelebrada pel P.Vila i P. Capó C.R., D.Joan. D. Bartomeu Ramis,rector d'Es Llombards i pre-sidida pel vicari episcopalD. Joan Bauzà. El ball del'oferta va ésser ballat persis nines del poble totescoordinades per Joan Nadal.

Una vegada acabada lamissa la Coral de Sant An-

dreu de Santanyí oferí unconcert a tots els assis-tents que va ésser moltaplaudit, ho varen fermolt bé, així com sem-pre.

Si a la missa hi haguémoita gent no em parlemen el fogueró que tinguélloc a la plaça i abansde torrar la llonganissa ibotifarrons, el grup san-tanyiner Ordi Broix vacantar i ballar, molt bé,per tota la gent, que era

molt, allà reunida.I per acabar, tothom

al voltant del fogueró torrà-rem els seus bocins de Ilon-ganisses i ho vàrem passarmolt bé.

De part dels organit-zadors vull donar les grà-cies per la massiva par-ticipació a tots els actesi esperam que de cadaany augmenti aquesta festaorganitzada per la parròquiad'Es Llombards.

Enhorabona a tots imolts d'anys.

Toni Burguera

Així com estava pre-vist el dia 8 de desembreEs Llombards va celebrar lafestivitat de la ImmaculadaConcepció, patrona i titularde la parròquia, i ho vàremfer amb tota solemnitat,aquí i ara és el moment decontar, un poc resumit totel que va passar aquelldia a Es Llombards.

A primeres hores delmatí el poble es donà comp-te que estava en festa,veient el moviment que hihavia a la plaça prepara-rant el fogueró que el ves-pre havien d'encendre.

A les 2 de la tarda elsalta-veus exteriors del'església anunciaven queanaven a començar els ac-tes oficials del dia amb mú-sica popular mallorquina iparaules, recordant al po-ble el programa preparat percelebrar la festa de la pa-trona.

Vers les 3,15 de l'ho-rabaixa començà el partitde futbol sala entre dosequips d'Es Llombards,

l'equip A format pels ju-gadors: M. Vicens, M. Sit-ges, LI. Nadal, J. Mas,A. 3urguera, J. Vidal, Lluís,J. Barceló i D. Burguerai l'equip B integrat pelsjoves: B. Burguera, J. Ga-rí, J. Cabrer, M. Burguera,A. Garí, N. Vicens, A.Vidal, Josep Lluís, M. Ca-brer, éssent l'àrbitre del ma-teix en Toni Obrador.

Hi havia al pati del'escola bastant de públicque interessat pel partit oque volia participar de lafesta.

El joc va ésser moltdisputat quedant com aresultat final: Equip A 9gols i el equip B 5 gols,els mateixos varen ésserrealitzats per: Equip A, M.Vicens 3, LI. Nadal 2, D.Burguera 1, Lluís 2 i J.Barceló 1. Equip B, JBurguera 3, M. Cabrer 1,i A. Vidal 1.

Una vegada acabat elfutbol sala i davant elConvent tingueren lloc els

foto estaidi()

Mayoral, 15 - Tel. 653082 - SANTANYI

VIDEO

TRABAJOS INDUSTRIALES

REPORTAJES

CINEMATOGRAFIA FOTOCOPIAS

MURALES

Foravila

LA PESTA PORCINA AFRICANA

Don Cosme, manescal de la vila.

L'any 1984 és ben se-gur que serà un any de malrecord pels criadors deporcs, que a la nostra co-marca són molts, entre elsque tenen granges i elsque engreixen el porc perfer les matances. La pestaporcina africana ha deixatquasi net de porcs el termede Santanyí.

Dins la nostra eco-nomia, el capítol delsporcs és molt important,perquè si a les cases page-ses ja no tenen tantes deguardes de porcs com an-tany i que els porquersmanaven a pasturar tot eldia, ara hi ha moltes degranges, algunes d'aquestestenen més de mil animalsi bastantes més que entenen més de cinc-cents.Fent una estimació apro-ximada, podríem dir que elsporcs de la nostra contradavalen tal vegada vuitantamilions de pessetes.

Per parlar de la pestaporcina africana hem en-trevistat al cap dels ser-veis veterinaris del nostremunicipi, Don Cosme Adro-ver Obrador.

-Don Cosme, quan icom va arribar a Espanya

aquesta pesta, que comdiu el seu nom procedeixd'Africa?

-La pesta africana vaarribar a Europa l'any 1953a través de Portugal. Elsportuguesos duien restes demenjar d'Angola per donarals seus porcs i dinsaquests menjars s'hi va durel virus, després, el malva passar a Extremadura,que tenien molts de porcspels camps, i així s'ha anateste nen t.

-Enguany n'hi ha hagutmolt d'aquesta malaltia, re-corda altres anys semblants?

-Encara que quasi totsels anys sol haver-n'hi, notots tenen la intensitat d'a-quest, si bé record, que el1971 també va ser moltgreu, sobretot a S'Alque-ria Blanca a on no quedàquasi cap porc viu.

-Quants de porcs s'hanhagut de sacrificar que estas-sin afectats de la pesta?

-El cens dels porcs delnostre terme és d'uns 4.000,i han estats sacrificats perles autoritats 411 que es-taven afectats de lapesta porcina africana, entregrossos i petits.

-A mi m`havien dit que

eren mils, no és veritat?-No, el que passa és que

per por que el mal els pe-gàs es varen atropellar ivaren vendre els que porien,i els que tenien el porc perfer matances també les va-ren fer aviat.

-Del nostre terme,quines han estat les zonesmés afectades?

-Santanyí i Es Llom-bards, S'Alqueria tambén'ha tingut i ara pareixque comença a Calonge.

-Sap d'altres indrets deMallorca on també han ten-gut la pesta africana?

-Que jo sapi n'hi ha acas Con cos, a S'Horta,Ariany Marratxí..

-No existeixen possibi-litats de prevenir aquest malamb vacunes?

-Actualment no hi hacap vacuna que pugui pre-venir aquesta malaltia nitampoc cap medicina percurar-la. Ara bé, si les sollso lloc a on estan els porcsestà ben desinfectada i netde tota classe d'insectes,difícilment el virus hi entra.Un lloc ben net, queno hi entrin mosquPs, nirates, ni ocells ni paparresquasi segur se'n lliuraran,ja que aquests animals solenser els portadors del virusd'una part a l'altra. Lesrates, mosques i ocells pelspeus i les paparres que hanpicat un porc afectat,agafen el virus a la sangi quan pican a un altre l'hitrasmeten el mal.

-Són atacats per unigual els porcs petits que elsgrossos?

el que passa esque les trujes tenen el seuorganisme més gastat iper aixe, les seves defensesnaturals són més reduïdesque les dels animals joves,per això a elles les afectamés aviat, però el malataca igualment a uns queals altres.

-Els propietaris que hanhagut de sacrificar porcs, re-ben qualque indemnització?

-Cobren a raó de 60

pessetes quilo, al pès viu,si els porcs estaven vacu-nats és un 10 per cent més,i si a més, les solls o porque-ries estaven en bones con-dicions higièniques un altre10 per cent més.

-Si una persona té unporc que no està bo ipels síntomes reconeix queté la pesta africana què hade fer?

-Té l'obligació d'avi-sar a les autoritats sanità-ries, al manescal. Es laIlei i qui no ho fa aixíno cumpleix la llei.

-La indemnització tam-bé la cobren els qui novaren declarar el porc quanel varen comprar?

-S í.-Queden porcs vius a

la nostra comarca?-Encara en queden, n'hi

ha de particulars i a diversesgranges bastant importantsque no han tingut mal niles han venut a tots.

-Li pareix que a aques-tes persones tan afectadesles tornaran venir ganes deposar porcs?

-Jo supós que sí, noés la primera vegada quehi ha passa grossa depesta africana.

-Com ataca els animalsel virus?

-El virus ataca a lasang, lesionant les venes iels nirvis.

Moltes de gràcies i resmés.

Fins aquí el que ensha contat el menescal,nosaltres per altre part hemparlat amb alguns dels afec-tats i com és natural, ma-nifesten que ha estat unrevés molt gros per la

' seva economia i troben queno estaria gens malamentque el govern les donàsalguna ajuda més, ja queencara que hagin po-gut vendre part o totsels seus porcs les han malvenuts. També ens handit que pensen tornar po-sar en marxa les granges,quan hagi passat un temps.

C.D. ALQUERIAJOVENILS:AT. INCA, 1C.D. ALQUERIA, 1

El passat diumenge elsjovenils varen aconseguir elprimer positiu de la tempo-rada. S'enfrontaren els dosdarrers equips de la classifi-cació. Va ésser un partitmolt disputat que haguéspogut acabar amb victbriavisitant si no hagués estatper una fallada garrafal detota la defensiva visitant queva permetre que l'equip lo-cal, ja ben avançada la pri-mera part, inauguràs elmarcador. Però a la segonapart l'equip visitant es vallançar a un desenfrenat ataci va aconseguir el seu fruita cinc minuts del final quanM. Rigo Ballester va acon-seguir empatar el partit. Elmarcador ja no es mouria iva quedar amb un empatque podem considerar just.

Varen jugar pel C.D.Alqueria: Rosselló, Escalas,Rigo Martorell, Barceló,Pons, Ballester I, BallesterII, Rigo Ballester, Rotger,Josep Maria i Mario.

Canvis : Vallbona perMario i Rigo Pons per Es-cales.

rar la defensa i va feraigua pels quatre costats.L'equip visitant va sofrirla més estrepitosa goleja-da de la temporada, acabantperdent per sis a u. Es Xo-po va salvar l'honor trans-formant un penalt un tantdubtós.

Contra 1Alcúdia, dins"Sa Teulera", l'equip visi-tant va marcar en el pri-mer quart d'hora, aixbva provocar que la parrb-quia tornàs començar asofrir. Executant J. Salomuna falta assajada en els en-trenaments, va aconseguirempatar el partit abansd'arribar al descans. La se-gona part va ésser de do-mini altern, sense crear-seperill a cap de les duesporterires. S'ha de desta-car que durant la segonapart varen debutar en B. Sa-lom i en T. Hidalgo.

Abans de partir capal "Miquel Nadal" per jugarcontra el Génova, ningú nodonava un duro per l'equipcuriablanquer, perb unscinc minuts de total inspi-ració de la davantera ver-diblanca varen fer que elstres davanters, amb un gol

cada un, posassen el marca-dor amb 0-3. Llavors vabastar aguantar les envesti-des locals que varen tenirels seus fruits en els darrersminuts de partit, aconse-guint el gol de l'honor.

C.D. ALQUERIA, 4J. BUNYOLA, 1

Alineació del C.D. Al-queria: T. Rigo, Barceló,Pons, Adrover, M. Rosse-lló, Salom, G. Rigo, D. Ri-go, G. Rosselló, Medinai L. Rigo.

L'arbitre no ha tengutproblemes, encara que no-més estàs auxiliat a la ban-da per un linierman. Hamostrat dues targes gro-gues a l'equip visitant iuna al jugador local M.Rosselló.

1NCIDENCIAS: Bonaentrada a "Sa Teulera", en-cara que el camp no s'om-plís fins a la bandera.Temps primaveral i terrenyde joc amb perfectes con-dicions. El públic es vaportar correctament, comés habitual en ell.

GOLS:Min. 24: Córner tret

per L. Rigo a l'esquerradel porter i G. Rigo pen-tina la pilota en el primerpal amb molta astúcia.

Minut 29: D. Rigo re-mata el llançament d'unafalta treta per la bandadreta.

Minut 50.- Falta tre-ta pel Bunyola i el seu cen-tral remata després d'atu-rar amb el pit.

Minut 80.- Xut fort deD. Rigo de fora l'area queentra per devora el pal.

Min. 87.- J. Salom,culminant un supercon-traatac duit per L. Rigo.

COMENTARI: avuila parrbquia no ha sofrit,ja que l'equip local ha do-minat el partit de cap apeus fins el punt que elmarcador hagués pogut és-ser d'escandol. Unes vega-des els pals, altres el por-ter i altres les fallades delsdavanters ho han evitat.L'equip ha superat ac-tuacions anteriors i ha do-nat esperances a l'afeccióper borrar el proper diu-menge dins el camp delRotlet l'únic negatiu queté i que es pugui començard'una vegada per semprel'escalada.

EQUIP DE la. REGIONAL

L'equip de la. Regionaln'està donant una de calç iuna d'arena. Contra el SonRoca, equip que visità "SaTeulera" ocupant el darrerlloc, l'afecció va sofrir finsels darrers minuts, ja quel'equip visitant havia avan-çat en el marcador a prin-cipis de la segona part ambl'únic xut a porta que vatirar durant tot el partit,i fins els darrers deu mi-nuts l'equip local no vadonar la volta al marcadorgràcies a la inspiració deM. Rosselló i J. Adrover.

Dins "Cas Vicari",contra La Real, l'Alque-ria no va treure cap enlloc;degut a un parell de lesions,es va haver de reestructu-

El partit ( LXVI)

SANTANYI, 5 - SES SALINES, 2Fixa Tècnica:CAMP: La millor entra-

da en el que va de tempora-da. Ambient festiu i nutri-da representació salinera.Destacà al llarg de l'encon-tre els continuats crits de su-ports a l'equip local perpart d'una jove penya san-tanyinera. Els gols d'amb-dós contrincants, sobre totels del Santanyí, forensaludats amb una autèn-tica artilleria de coets. Elterreny de joc presentava,com darrerament, extensesclapes mancades d'herba.

C.D. SANTANYI: Mar-tínez, Adrover, Ballester,Camps, Barceló, García,Amengual, Manjón, Vidal I,González, Miquel. Com asuplents: Pons, Rigo, VidalII i Vicens.

M. 52.- Vicens perCamps; m. 62 Vidal II perManjón.

SES SALINES: Vidal I,Rigo I, Romo, Bonet I,Vidal II, Garí, Vicens I,Gimeno, Salvà Rosselló,Vicens ll. Com a suplents:Bonet II, Rigo II, Servera, iOliver.

Min. 55.- Servera perRigo I; m. 60, Oliver perGimeno.

ARBITRE: Sr. Here-

dia, auxiliat per Armenta iArbona. Arbitratge a prio-ri compromès i a posterio-ri enterbolit pel desvari delpropi col.legiat. Als inicisanul.là inexplicablement ungol a Garcia per suposadaplanxa al porter. Mostràfins a deu targes grogues,tres als locals, set als visi-tants. Pel Santanyí veierenla cartolina Barceló, Gar-cía i Amengual; per partsalinera Vicens I (dues-ro-ja), Bonet I, Romo (dues-roja), Vidal I i Rosselló.

GOLS: M. 29, Con-tracop visitant en el queRosselló i Vicens I se'nvan totsolets, i el darrermarca sobre la sortida delporter. M. 38. La defensarebutja una pilota morta iVicens I, oportú, fusella elporter. M. 63. En plenapressió santanyinera, Balles-ter creua l'esfèrica rasa i se-ca a l'esquerra del guarda-xarxes visitant. M. 65. Esnovament Ballester quiamb un cop de geni fora-da la porteria, l'olla esta-va a punt de vessar. M. 88.-García remata de cap i dedaltabaix un excel.lent ser-vei de Barceló que haviavengut a pressionar. M. 90.Penalty al propi Garcia que

transforma Miquel amb pa-radeta. M. 93 Ja en tempsde descompte, els nervis sali-ners s'entrebanquen ambtot: nou penalty i Miquel,a ulls clucs, incrementala diferència.

COMENTARI: En pocmenys de cinc minuts elSantanyf ha donat la voltaun partit en el que anà perdarrera en el marcador du-rant la major part del ma-teix. Llavors, no va esserfins que tan sols manca-ven dos minuts per a la fina-lització quan va arribar lavictòria i el deliri. Perquè,es vulgui o no, aquest par-tit era quelcom més queun partit. Es la primeravegada que al que escriupresencia quí aconteixe-ments tan enfervoritzats.El Santanyí ha dominatterritorialment tot l'encon-tre, però qui a la primerameitat ha estat millor col.lo-cat a la gespa s'ha anomenatSes Salines. A la segona parthan bufat vents diferents.A partir d' aquest momentel Santanyí ha guanyat perfutbol i per força. Tot iaixí no hem vist un partitbrillant per la seva tècnica.Tal vegada seria remarcableel fet un tant sorprenent

que anant perdent per 0-2es mantengui a la banda en-calentint a Cipri V. per llargtemps, quan tots sabem dela seva solvència. No és horaja que estigui a l'equip titu-lar? En definitiva aquest haestat un diumenge de grà-cia per el Santanyí i les co-se han sortit bé. Es de justí-cia destacar la labor de doshomes que han estat sensa-cionals: Ballester i Garcia.

S.M.

Resultats i classificacions.Llosetense, 0 -Santanyí, 2Santanyí, 1 - Soller, 1Santanyí, 5 - Ses Salines, 2Andratx, 1 - Santanyí, 1

El C.D. Santanyí és elPrimer classificat. Duu 32gols a favor, 32 en contra,11 partits guanyat, 5 par-tits empatat, 1 partit per-dut. Conta amb 9 positius.

El màxim golejador del'equip és Miquel amb11 gols.JOVENILS 2a. Reg. B.:Santanyí (3er.), 13 partits,18 puntos.INFANTILS: la. Reg. B:Santanyí (13è), 15 partits,6 puntos.ALEVINS: 1 a. Reg.: C.D.Santanyí (14), 11 partits, 0punts.

Banda

ON ES SA VEDELLA?

No és cap descobri-ment el dir que els enfron-taments entre el Santanyíi els Salines, o viceversa,sempre han ultrapassat lesbarres d'allò meramentesportiu. Tampoc no es trac-ta de creure que estamdavant un Madrid-Barça,però sí què és cert que lacausa del fenomen l'hau-ríem de cercar tambéals paranys de la histò-ria. I tot, per culpad'aquell vetust ditxós re-llotge. Es clar, el pobre eradèbil, i va passar el queva passar. De llavors ençà,saliners i santanyiners han

lluitat per llur prepotèn-cia. I quin escenari tanadient per això que en-mig de la gespa d'un campde futbol. Afortunadamentamb el pas dels anys s'haanat substituint la forçabruta per la dialèctica, iel darrer diumenge en fouuna delitosa mostra d'aixbmateix.

La disputa va prendreper camins certament insos-pitables. Així, de bones aprimeres, la cosa agafà ma-tisos del més elevat bucolis-me, no mancats de fort sur-realisme: sa vedella, sa ve-della, muuu, sa vedella,

muuu, muuu, sa vedella, savedella. 1 ", cridanejava lamultitud. Incomprensible,perquè ambdós contrincantsenvestien com a autènticsbraus. No obstant això, amesura que transcorria lacursa, els blaugranes pale-saven l'esforç realitzat icedien en l'empenta. Pelcontrari, els roigblancs re-venien poderosos. I la turba,eufbrica: sa vedella, sa ve-della, muuu, muuu, on és savedella? Sobtosament, desd'un cantó de l'estadi unhomeneu enfundat dins unobscur abric i amb un tre-molós cigar apagat a la boca

enfilà el camí de la sortida.La multitud va callar permoments. Silenci sepulcral.I refent-se, de bell nou: Onés sa vedella: Volem veu-re sa vedella. L'estadi eraun bramul, i encara no ha-via sortit cap vedella. Mi-nuts després, el subjecte quetenia a la dreta em va des-vetllar el misteri: l'homedel cigar havia marxat, cai-xes destemplades, a indul-tar l'embanyada, que haviapromès per la victòria delssaliners. Aquella tarda, elsacrifici humà va redimirl'animal.

Vivién.

11 1 1

1 •1111•1111111MWM1112.

3 1•4111•111111"/-

41 111111111111111111111•INV,11 - ANOW'AMEN11111111111•111111111W1111

111111111111111111MIlyv.111111111"meni

111 EIN1•11111111111111E•ze1111511•1111111

Per Maria del Mar Pons

MOTS ENCREUATS

Horitzontals1.-Tir a terra una casa. Alrevés, preposició.2.-Arbre. Al revés, fet d'o-lives.3.-Consonant. Consonant.Utensili. Consonant.4.-Mes de la tardor. Ani-mal.5.-Consonant. Vocal. Ex-cl usi us.6.-Deixebles. Partícula nega-tiva.7.-Consonant. Vocal. Subs-tància de fàcil combustió.8.-Fa mala olor. Consonant.Consonant.9.-Vocal. Insecte que criaentre la roba i la destrueix.Al revés, bo per menjar.10.-Badia petita. Vocal.La dona del fill.11.-Al revés, número. Greix.Consonant.

Verticals1.-Col.legi. Consonant. Vo-cal.2.-Partícula femenina. Con-sonant. Brillant.3.-No estau segurs. Conso-nants. Nom de llel a.4.-I-terjecció, senyal de fàs-tic. Vocal. Consonant. Vo-cal. Element de l'esquelet.5.-Consonant. Al revés, cor-recte. Al.lota petita.6.-Consonant. Terminacióverbal. Número.7.-Vocal. Nom de dona.Consonant. Vocal.8.-Consonant. Vocal. Con-sonaht. Cavitat òssia delcap.9.-Vocal. Lloc on passenpel ícules. Arbre.10.-Article. Al revés, donaamb dobiers, terminació ver-bal.11.-Número. Consonant. Alrevés, per guardar-hi cosesdintre.

SOPA DE LLETRES23 llinatges

S'ULLASTRE ESBRANCAT

\\.." -

1 ''%-'‘t ---

....

,

/

El proper dia 28, hi haurà dues inauguracions. Per una ban-da la nova pizzeria que ha estat instal.lada a S'Aljub i peraltra un artístic brollador que s`ha col.locat dins la pica des'Abeurador amb la finalitat d'alegrar la vista als parellersmentres abeuren el seu bestiar. A la inauguració de la pizze-ria hi haurà coca amb verdura per a tothom i un vinet moltespanyol.

G IJ

L O

N 0

A R

✓ H

U E

R S

V

I A

0 N D

I U

0

D L

V T L

G A

AI

AL

OU

0

L V

N E E

•

C

A Ivi

E R

L L

E R

R 0

R

AD

•

ikoM%

LICORS DE TARONGES

Ara que els tarongerscomencen a fruitar de bonde veres és hora de pensaren fer un barralet d'aquestlicor. Vet ací la recepta:

Es posen dins una an-col la de vidre 2 litresd'aigua, 1 litre d'esperit,i un quilo de sucre. Esprenen les peladures

d'una dotzena de taronges,un dàtil confitat, una po-ma i un poc de vainillai es mesclen amb l'aigua,l'esperit i el sucre. S'hade deixar un mes reme-nant-ho cada dia. Al finals'ha de filtrar.

Desitjam que vos surtibo.

CAIXA DE PENSIONS

77 P7

Tot un símbol