Juguem a pescar infantil mmb

L'activitat comercial i marítima

Juguema pescar

Dossier del professorat | educació infantildossier

Dossier del professorat | educació infantil

imprés en paper reciclat

Text: Marta Lacruz i Cristina PuigActualització text: Ana VicoDisseny: Eva RafecasIl·lustració portada: Juan González

Revisió juny 2016

Juguema pescar


1L’activitat comercial i marítima

dossier Juguem a pescar


Presentació de l’activitat

La pesca és l’única activitat del sector primari que queda a la ciutat de Barcelona. Més de 600 pesca-dors surten diàriament per fornir els mercats de peix, marisc i crustacis.

La pesca es remunta als mateixos orígens de la humanitat. Tot i els molts i importants avenços tec-nològics, el nostre paper és essencialment el de recol·lectors de productes del mar, essent la pro-ducció piscícola encara molt inferior al producte de les captures a mar.

Juguem a pescar s’adreça a l’alumnat d’educa-ció infantil i de primer cicle d’educació primària que, assistint a aquesta activitat educativa, po-dran aprendre els mètodes principals de pesca que s’efectuen al Port de Barcelona.

El Llibre del Professorat que teniu a les mans pretén ser una eina útil per a desenvolupar els continguts de Juguem a pescar a l’escola. Hi trobareu activitats proposades per fer amb els vostres alumnes en les que podreu aprofundir en els principals aspectes del món de la pesca.

Objectius

Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer les dues tècniques principals, l’arrossegament i l’encerclament; alguns peixos de consum i el seu cicle reproductiu; la comercialització del peix i els efectes de la sobrepesca en el medi marí.

> Referits a procediments: observació directa de les embarcacions de pesca; comparació entre la morfologia i l’hàbitat dels peixos i determinació de la maduresa del peix a través de la comparació de mides.

> Referits a actituds i valors: defensa del medi marí davant les activitats humanes i foment del consum responsable.

Juguem a pescarDossier del professorat

2 L’activitat comercial i marítima

Estructura de l’activitat

L’activitat s’estructura en tres parts:

Conte: el nostre protagonista, l’Oriol, s’embarca a la Tibaxarxes i a la Llumencès, dues barques de pesca. De la mà dels pescadors aprendrà les dues tècniques principals de pesca que es duen a terme a Barcelona, l’arrossegament i l’encerclament, i les espècies que es capturen amb cadascuna d’elles.

Taller-joc: en un taller realitzat a la mateixa aula, els alumnes juguen a pescar les tres espècies que han aparegut en el conte, les identifiquen i les superposen en un pòster per comparar la seva mida amb la talla de maduresa. Retornen els individus immadurs al mar i dipositen els adults en una paella.

Itinerari a peu al moll de Pescadors: acompanyats pel mateix monitor que ha desenvolupat el treball a l’aula, els alumnes visiten el moll de Pescadors i reconeixen les dues embarcacions protagonistes de l’activitat educativa.

En resum, aquest programa fa les següents propostes a l’alumnat:

> Que descobreixin l’activitat pesquera a Barcelona. > Que coneguin els dos tipus principals d’embarcacions de pesca. > Que es familiaritzin amb tres espècies d’interès pesquer. > Que coneguin la problemàtica del consum del peix petit.




1. La pesca, una activitat del sector primàri

2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament 3. Adaptació dels peixos al medi

4. Maduresa dels peixos

5. La comercialització del peix

6. Valor nutritiu del peix

7. Activitats suggerides per fer a l'escola

1. La pesca, una activitat del sector primàri

La pesca és una de les activitats més antigues que es coneixen, practicada des del temps en que els humans eren caçadors-recol·lectors.

A diferència de l’agricultura i la ramaderia, l’activitat pesquera es basa encara en l’extracció de recur-sos directament del medi. La demanda creixent, unida als avenços tecnològics i a la potència de les embarcacions utilitzades, han comportat una sobreexplotació dels recursos marins.

Les piscifactories són el primer pas per a la producció a gran escala de productes del mar i la minimit-zació de l’impacte ambiental però, actualment, aquesta activitat només subministra el 10% del peix dels nostres mercats.

2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament

Els dos tipus principals de pesca a Barcelona són l’arrossegament i l’encerclament, representades en el programa per les embarcacions Tibaxarxes i la Llumencès. Al Port de Barcelona hi ha 26 barques d’arros-segament i 36 d’encerclament.

Les embarcacions d’arrossega-ment utilitzades per capturar aque-lles espècies que viuen al fons marí s’anomenen bous. L’art està format per dues peces de xarxa o bandes de malla ampla per on entra el peix i es continua en una xarxa de malla més fina, el cóp, on el peix queda retingut. La xarxa s’arrossega pel fons gràcies a les portes, elements molt pesats que ajuden també a mantenir l’art obert transversalment. Per mantenir la xarxa oberta verticalment, aquesta disposa d’una banda de suros a la part superior i una de ploms a la inferior. Els bous surten a les set del matí i tornen cap a les cinc de la tarda.

De nit, surten les barques d’encerclament o teranyines. La tècnica d’encerclament consisteix a envoltar i encerclar una mola de peix amb una xarxa -una mola és un conjunt de peixos de la mateixa espècie que neden a la mateixa velocitat de forma sincronitzada-. La tècnica és adequada per a les espècies que s’amolen i són atretes per la llum: sardines i seitons, bàsicament. L’embarcació surt de port a les 11 de la nit i feineja durant tota la nit.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Els vaixells de pesca i El mar de dia, El mar de nit.



Vaixell d’arrossegament

3. Adaptació dels peixos al medi

La forma i el color dels peixos ens dóna indicis del lloc on viuen.

Els peixos que viuen en estreta relació amb el fons marí són de colors marronosos per a camuflar-se amb el substrat sorrenc. Sovint te-nen formes aplanades per tal de passar desa-percebuts i poder enterrar-se. Són peixos poc actius, que pesquen a l’aguait i que viuen indi-vidualment. Els dos exemples més clars i de consum més habitual són el llenguado i el rap.

Per contra, les espècies de mar oberta tenen el cos afusat i comprimit, silueta que els ajuda a nedar més ràpidament. Per a defugir els depredadors adopten colors similars al medi aquàtic: el dors blau-grisós per confondre’s amb la penombra i el ventre blanc-argentat, per assemblar-se al color que té la superfície de l’aigua amb el reflex del sol. Aquestes es-pècies formen moles. El peix més caracterís-tic és la sardina.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Com és un peix? i El mar de dia, El mar de nit.

4. Maduresa dels peixos

L’edat i la talla de maduresa dels peixos varia, evidentment, segons l’espècie que es tracti. És conve-nient tenir-la present a l’hora d’anar al mercat, ja que la sortida de peix immadur depèn, en gran part, dels consumidors. La talla mínima a partir de la qual una espècie es pot consumir, està regulada per llei. A continuació teniu la d’algunes espècies:

Font: Reglament (CE) núm.: 1.967/2006.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix petit, al mar i Quants peixos han nascut?.




Peix blau © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Peix blanc © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm) ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm)

Tonyina 115 Rap 30

Seitó 9 Sardina 11

Verat 18 Llenguado 20

Lluç 20 Rossellona 2,5

5. La comercialització del peix

El peix es descarrega a la llotja del moll de Pescadors on hi ha, diàriament, dues subhastes. A les 7 del matí es subhasta el peix blau que es pesca durant la nit i a les 5 de la tarda la Confraria de Pescadors duu a terme la subhasta del peix blanc capturat amb l’art d’arrossegament.

El peix que es captura a Barcelona és desti-nat, sobretot, a proveir els mercats i restau-rants de la ciutat. La quantitat de peix que es captura és insuficient per cobrir la deman-da. La resta es subministra a través del Mercat Central del Peix, a Mercabarna, i prové d’altres confraries de la costa catala-na (14%), de la península (26%) i d’altres països, sobretot de França (16%).

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix va del mar al mercat.

6. Valor nutritiu del peix

El peix és un component essencial de les dietes equilibrades i variades, ja que el contingut en prote-ïnes, minerals i vitamines és alt i el seu aport calòric no és elevat.

El contingut en proteïnes és d’un 15 al 23%, i en algunes espècies com el caviar, les sardines i la tonyi-na, superior. Els peixos i mariscs tenen un contingut baix en greix (per sota del 5% en el cas de peix blanc) i de colesterol. S’ha demostrat que la seva ingesta redueix el risc de malalties coronàries. Pel que fa a hidrats de carboni, en contenen poca quantitat, especialment els crustacis i mariscs (del 0,01 al 0,7%). Quant a sals minerals contenen sobretot fósfor, calci, sodi, potassi, magnesi i altres. El con-tingut mitjà de sals oscil·la entre el 0,9 i l’1,5%. Els productes del mar són també font de vitamines (tiamina, vitamina B12, riboflavina, ...), destacant especialment el peix blau que té un contingut elevat de vitamines A i D.

Podeu treballar amb els alumnes aquest tema amb l’activitat Fem una sopa de peix.



Llotja de peix.




7. Activitats suggerides per fer a l'escola

Al llarg de l’activitat Juguem a pescar s’apunten alguns conceptes que poden tenir una continuïtat a l’escola. A continuació, trobareu algunes propostes d’activitats que podeu utilitzar a l’aula i adaptar en funció de l’edat, els coneixements dels vostres alumnes i el centre d’interès que vulgueu treballar.

Activitat 1: Els vaixells de pesca

> Fotocopieu les fitxes 1 i 2 i repartiu-les entre l’alumnat. En els dibuixos hi ha representades les dues barques de pesca que els alumnes han estat treballant durant l’activitat: una barca d’arrossegament, la Tibaxarxes, i una d’encerclament, la Llumencès.

> Recordeu als alumnes els trets diferencials dels dos tipus d’embarcacions i de les dues tècniques de pesca, quan surt a pescar una embarcació i l’altra, i quins peixos es captu-ren amb cada embarcació.

> Els alumnes poden pintar les barques dels colors que han vist en el conte, la Tibaxarxes de color blau i blanc i la Llumencès de vermell i verd.

> Finalment, ressegueixen el seu nom.

Activitat 2: El mar de dia, el mar de nit

En el transcurs de l’activitat Juguem a pescar, els alumnes han après a distingir quins peixos són actius durant el dia i quins durant la nit. També saben com són les barques d’arrossegament i les d’encerclament. Basant-vos en els dibuix de la fitxa 3, podeu fer dos murals per a la classe o el rebedor de l’escola on s’hi mostri l’activitat pesquera de nit i de dia.

> Dibuixeu en un paper d’embalar de la mida que vulgueu, el perfil del fons marí i d’una costa amb un far.

> Fotocopieu els elements de la fitxa 5, retalleu-los i distribuïu-los entre l’alumnat. > Discutiu amb la classe en quin dels dos murals s’hauria de col·locar cada objecte i com el

podríeu representar d’acord amb la seva forma, el seu color i el seu tacte. Per exemple, el núvol pot ser de cotó, les sardines de paper d’alumini, la llum del far de cel·lofana groga, el fons pot ser fet amb sorra, ...

> Segur que els vostres alumnes coneixen molts altres elements relacionats amb el mar.També hi tenen lloc.

Activitat 3: Com és un peix?

> Expliqueu als alumnes què són les aletes i quina funció tenen. Expliqueu-los també que els peixos tenen escates per a protegir el seu cos enlloc de pell com nosaltres.

> Fotocopieu la fitxa 4 i repartiu-la entre l’alumnat. > Els alumnes hauran d’identificar les aletes en el dibuix i pintar-les de blau i enganxar

gomets en el seu cos que representin les escates.



Activitat 4: Quants peixos han nascut?

> Fotocopieu la fitxa 6 i repartiu-la entre l’alumnat. En el dibuix hi ha representat un rap adult amb els juvenils que ha tingut, tot i que en realitat fora difícil de precisar ja que els raps passen un estadi larvari essent integrants del plàncton.

> Els alumnes han de recordar els colors dels raps que han vist al llarg de l’activitat i pintar-los. > Finalment, han de comptar el número d’alevins i resseguir el número.

Activitat 5: El peix petit, al mar!

> Fotocopieu la fitxa 7 i repartiu-la entre l’alumnat. > Els alumnes han d’unir els punts grans en color verd i els petits en color vermell per

conèixer el destí d’un peix adult i d’un peix immadur. > Raoneu entre tots per què els peixos petits no s’han de consumir i, en canvi, per què convé

menjar peixos grans.

Activitat 6: El peix va del mar al mercat

> Fotocopieu la fitxa 8 i repartiu-la entre l’alumnat juntament amb un full en blanc. > Els alumnes han de pintar els dibuixos i fixar-se en el que cadascun representa. > Decidiu entre tots l’ordre lògic dels dibuixos des que el vaixell surt de port fins que el peix

es ven al mercat. > Un cop fet això, han de retallar-los i enganxar els dibuixos en un full en blanc. > Podeu inventar un conte basat en els dibuixos. Activitat 7: Fem una sopa de peix

> Fotocopieu la fitxa 9 i repartiu-la entre l’alumnat. Al dibuix hi ha representada una sopa de peix a mig fer a la qual cal afegir-hi alguns ingredients.

> Els alumnes han de reconèixer els productes que hi ha dibuixats i pintar-los. > Un cop pintats, han de retallar-los amb punxons o tisores per la línia de punts i enganxar-los

dins l’olla. > Aprofiteu per explicar que convé menjar de tot, especialment verdura, fruita i peix.

Activitat 8: Juguem a ser peixos

> Dividiu el grup classe en tres grups i assigneu una espècie a cadascun d’ells: sardina, llenguado i rap.

> Utilitzant els dibuixos de la fitxa 5, doneu a cada alumne una fotocòpia del peix que li correspongui.

> Cada alumne haurà de pintar el peix i retallar-lo amb tisores o punxons. > Utilitzant un cordill, feu-ne collarets. A partir d’aquí podeu: > Repassar els números fent que els alumnes s’organitzin en bancs de 3 sardines quan

s’aturi la música, bancs de 2 peixos diferents, bancs de peixos de diferent color, etc. > Fer activitats de psicomotricitat: els raps es mouen pel fons, les sardines neden depressa,... > Fer activitats en les que es repassin els continguts apresos: fer aixecar la mà als peixos que

viuen al fons o als peixos que captura la Llumencès, etc.




Fitxa 1: Els vaixells de pesca



Fitxa 2: Els vaixells de pesca




Fitxa 3: El mar de dia, el mar de nit

Fitxa 4: Com és un peix?



Fitxa 5: El mar de dia, el mar de nit




Fitxa 6: Quants peixos han nascut?



Fitxa 7: El peix petit, al mar

mar paella




Fitxa 8: El peix va del mar al mercat



Fitxa 8: Fem una sopa

xup

xup


imprés en paper reciclat

Text: Marta Lacruz i Cristina PuigActualització text: Ana VicoDisseny: Eva RafecasIl·lustració portada: Juan González

Revisió juny 2016

Juguema pescar


L'activitat comercial i marítima

Juguema pescar

Dossier del professorat | educació infantildossier

Juguem a pescar infantil mmb

Education

Transcript of Juguem a pescar infantil mmb