Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina

L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA

Nerea RodríguezJosefina Pillonetto 3r ACiències socialsIES Port D’Alcudia20-04-12

ÍNDEX

1-L’agricultura, la ramaderia i la pesca1.1-General1.2-Agricultura1.3-Ramaderia1.4-Pesca1.5-Explotació forestal

GENERAL

SECTOR PRIMARIQUÈ ÉS?

El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i la producció d’aliments

1.Agricultura 2.Ramaderia 3.Pesca 4.Explotació forestal

CARACTERÍSTIQUES

És el primer dels tres sectors en que s’agrupen les activitats econòmiques.

Actualment el 39% de la població treballa al sector primari.

Hi ha grans diferències entre les diverses zones de la Terra.

EXEMPLES

Agricultura

Ramaderia

Pesca

Explotació forestal

EXCEDENT

L’excedent és la part de la producció que sobra o és restant.

CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES

Hi ha dos tipus d’excedent: Excedent del consumidor Excedent del productor

Ex: Excedent de tomàtigues. Excedent d’arròs.

AGRICULTURA

QUÈ ÉS?

És el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural.

CARACTERÍSTIQUES

Els condicionals fisics de l’agricultura són molt importants quan els grups humans disposen de pocs mitjans econòmics i tècnics.

Les societats molt tecnificades poden superar més fàcilment qualculs d’aquests condicionants gràcies a l’aplicació de sistemes d’irrigació i d’adob, sòls artificials, etc.

EXEMPLES

Camps de conreu

GEOGRAFIA AGRÀRIA

Ciència que s’encarrega de l’estudi del sòl modificat per l’agricultura i tots els processos vinculats a la mateixa.

CARACTERÍSTIQUES

El paisatge agrari esta determinat pel tipus i la combinació de varis components visibles.

PAISATGE AGRARIQUÈ ÉS?

És una variant dels paisatges humans o resultants de l’acció de les persones en el medi natural amb diverses finalitats.

CARACTERÍSTIQUES

Els elements que caracteritzen els paisatges agraris són: Parcel·les Sistemes de conreu Poblament

EXEMPLES

Camp obert o openfield Camp closos o bocage

AGRICULTURA INTENSIVAQUÈ ES I CARACTERÍSTIQUES

És la producció agrícola de màxims rendiments en una àrea determinada mitjançant tractaments de l’ús del sòl y pràctiques especials de cultiu.

EXEMPLES

En mà d'obra, estan els conreus d'hortícoles, com l'espàrrec, que tot just està mecanitzada.

En insums, ens trobem amb el cultiu de flors, que per arribar en perfectes condicions al mercat requereix d'un ús de fitosanitaris important.

Els cultius de capitalització intensiva són aquells que requereixen d'un ambient controlat i una inversió en capital molt forta,especialment en instal · lacions, com poden ser un cultiu hidropònic en hivernacle.

AGRICULTURA EXTENSIVAQUÈ ÉS?

És un sistema de producció agrícola que utilitza poc treball, fertilitzants i capital, en relació amb l’ àrea de terra cultivada.

CARCATERÍSTIQUES

Es practica als llos poc poblats amb molt terreny.

S’utilitza poca mà d’obra. Les màquines fan una bona part de la

feina. S’utilitza el guaret.

EXEMPLES

Una forma tradicional es troben en els països del Tercer Món, que utilitzen limitats recursos tècnics i una mà d'obra relativament elevada, atès el baix nivell de maquinària agrícola utilitzada. El seu tipus extrem és l'agricultura itinerant, sent comú a Àfrica i Sud-Amèrica.

Una moderna, altament mecanitzada i industrialitzada específica dels països "nous" que disposen de grans extensions,especialment a Amèrica del Nord o a Àsia Central (Kazakhstan),però sovint amb una mà d'obra limitada.

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIAQUÈ ÉS?

Està orientada a produir tot el que és necessari per a la supervivència.

CARACTERÍSTIQUES

Les tècniques de conreu que s’utilitzen són rudimentàries i es basen en les que es varen desenvolupar durant el Neolític.

Es treballa amb les mans i poques eines.

El rendiment és molt baix. Quasi no hi ha excedents per al mercat.

EXEMPLES

Agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i a diverses zones d’Àsia.

AGRICULTURA DE MERCAT

És la forma d’agricultura en la qual la producció està destinada a ser venuda.

CARACTERÍSTIQUES

Té dos grans objectius: Augmentar les vendes Reduir els costs

Utilitza maquinària per fer la feina S’especialitza en la producció agrària

d’un producte o uns quants. Té ràpida comercialització dels

productes agraris.

EXEMPLES

Es practica principalment

a l’Amèrica del Nord, a l’Europa Occidental, al Japó, a Austràlia, a

Nova Zelanda i a diverses zones de l’Argentina.

AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ

En aquest tipus d’agricultura els camps s’obtenen cremant els boscs o la sabana. En algunes regions de clima càlid i de vegetació densa es practica una agricultura itinerant de subsistència.

CARACTERÍSTIQUES

Els camps són productius tres o quatre anys perquè els sòls s’erosionen i s’exhaureixen ràpidament.

Els camps abandonats tornen lentament al seu estat original i poden tornar a ser conreats al cap d’uns quants anys.

Els agricultors abandonen les terres i es desplacen a altres zones a iniciar de nou el proces.

EXEMPLES

Es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i a diverses zones de l’Àsia.

AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ

Aquest tipus d’agricultura es basa en l’associació de les activitats agrícoles i ramaderes.

CARACTERÍSTIQUES

Gràcies a l’adob que proporcionen els animals és posible de fer una explotació permanent del sòl.

Les terres te dultiu estan dividides en tres llenques separades per tanques.

Les parcel·les segueixen una rotació triennal.

EXEMPLES

Es fa a les zones seques de l’Àfrica.

AGRICULTURA IRRIGADA DE L’ARRÒSQUÈ ÉS?

Allà on les pluges abunden a causa dels monsons es conrea arròs, una planta que empobreix el sòl i permet alimentar moltes persones.


Té plujes abundants a causa del monsons, hiverns càlids i terres fèrtils.

Aquesta agricultura és molt intensiva.

AGRICULTURA MEDITERRÀNIA

És una agricultura tradicional que, a fi d’entrar en l’economia de mercat, ha hagut d’adaptar-se a noves tècniques amb la finalitat d’augmentar la producció i la rendibilitat.


Se la coneix per tres cultius que donen lloc a paisatges característics: olivera, blat, vinya.

Poseeix gran varietat de sistemes, desde les tècniques tradicionals com el guaret a tècniques avançades de regadiu, que permeten alts rendiments i cultius variats d' horta, frutals cítrics i últimament de productes tropicals mitjançant la instalació d'hivernacles

Té lloc al mediterràni.

AGRICULTURA D’ESPECULACIÓQUÈ ÉS?

Té com a objectiu aconseguir molta producció d’uns productes determinats, de bona qualitat i amb un cost raonable.

CARACTERÍSTIQUES

Vol aconseguir el major benefici possible al mercat internacional.

AGRICULTURA ESPECIALITZADA(EEUU)

Es caracteritza per disposar de grans explotacions d’un monocultiu , per tenir explotacions molt tecnificades que necesiten poca mà d’obra i tenir una productivitat molt alta.

CARACTERÍSTIQUES

Disposa de grans explotacions dedicades al monoconreu. Ex: conreu de blat, cotó,etc.

Explotacions molt automatitzades que necessiten molta mà d’obra.

S’utilitzen les tècniques i els coneixements per tal de seleccionar les llavors, lluitar contra les plagues, etc.

Obtenen grans quantitats de productes de qualitat.

EXEMPLES

L’agricultura especialitzada es troba a certes zones dels Estats Units.

AGRICULTURA DE PLANTACIÓQUÈ ÉS?

La agricultura de plantación está destinada a abastecer los mercados de los países ricos.

CARACTERÍSTIQUES

Es caracteritza per ser explotacions dedicades al monocultiu.

Utilitzar molta mà d’obra Realitzar grans inversions La explotació i comercialització la

realitzen grans empreses transnacionals.

EXEMPLES

Es troba a certes zones tropicals.

PARCEL.LA

És un tros de terra sencer pertanyent a un sol o varis propietaris.


Pot ser soport d’aprofitament en les condicions previstes en la normativa urbanística.

Es diferencien en: mida, forma i límits. Una parcel·la es pot trobar a una finca.

BOCAGE(CAMPS CLOSOS)

Es caracteritza pel fet de tenir parcel.les relativament grans i irregulars, tancades amb parets o tanques.


El Bocage està compost per petites parcel.les irregulars (terres de cultiu i prats), separades entre sí per tanques vives i per arbres que sobint bordetgen els camins.

El bocage és típic de les regions atlàntiques d'Europa, com França Aquest paisatge és característic a l’Europa Central.

http://www.fondosdeescritorio10.com/wp-content/uploads/2010/02/Campo_verde_y_montanas.jpg

http://www.fondospantallagratis.com/wp-content/uploads/2010/02/Mar_y_campo.jpg

OPENFIELD(CAMPS OBERTS)

Són un sistema d’ordenació en els quals les parcel·les no estan separades per cap tipus de tanca.


Les seves parcel·les són grans i irregulars. Estan tancades amb parets o tanques.

Es pot trobar a l’Eruopa atlàntica.

POLICONREU

Tipus d’agricultura que utilitza collites múltiples sobre la mateixa superfícies.


L’espai agrari es divideix en moltes parcel·les.

Es conreen espècies diferents. Ex: policultiu d’horta.

MONOCONREUQUÈ ÉS?

És la pràctica de cultivar una sola espècie de planta en una zona més o menys ampla.

CARACTERÍSTIQUES

Són característiques la monocultura de l'arròs, del tabac i de la vinya en algunes regions.

El concepte de monoconreu s'oposa al policonreu o conreu diversificat.

EXEMPLES

Plantació de tomàtigues.

Plantació d’arros.

PAISATGE DE REGADIUQUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES

Als paisatge de regadiu l’aigua s’extreu del subsòl o d’embassaments i, per mitjà de canals, síquies, aspersors, etc. es condueix cap als camps.

EXEMPLES

Els paisatges de regadiu es troben a llocs on la pluja no es molt abundant.

PAISATGE DE SECÀQUÈ ÉS I CARACTERÍSTIQUES

Només reben l’aigua de la pluja, encara que sovint es veuen tècniques de regadiu a paisatges de secà.

EXEMPLES

Les dues depresions ibèriques, la de l’Ebre i el Guadalquivir, tenen un volum considerable de labradius de secà.

POBLAMENT RURAL DISPERSQUÈ ÉS?

El poblament dispers resulta de l'ocupació de terres noves per migrants d'altres regions, països o continents que van desenvolupantuna ampliació de les zones d'agricultura pionera a partir de determinats centres urbans de difusió.

CARACTERÍSTIQUES

És el més freqüent. Es tracta d’una dispersió de cases a partir de primitius nuclis concentrats deguda al creixement demogràfic. Les cases mantenen amb els nuclis concentrats relacions religioses, socials i administratives o comercials.

EXEMPLES

Dins del poblament intercalar es distingeixen: El poblament de muntanya mitjana. El poblament tradicional de l'Espanya costanera

mediterrània i insular: consisteix en edificacions intercalessis agràries.

El poblament de les *vegas andaluses i de certes zones manxegues: uneix al poblament concentrat predominant una gran varietat de construccions agràries intercalessis.

El poblament periurbà: q es disposa al voltant de les ciutats en relació amb petites explotacions agràries, només rendibles per la proximitat del mercat urbà.

POBLAMENT RURAL CONCENTRATQUÈ ÉS?

És l’agrupament de les vivendes de l’aldea a un lugar concret, deixant l’altre per poder ser cultivat.


El major grau de conentració de la població es troba a les ciutat.

Es tracta d’un procés progresiu.

Es troba a llocs on la gent viu aprop, com finques no molt llunyanes.

MINIFUNDIQUÈ ÉS?

Un minifundi és una finca rústica de dimensions reduïdes, la seva producciól és insuficient per a l'abastiment de la família

CARACTERÍSTIQUES No són necesariament petites

propietats. És força freqüent que una gran

propietat s'arrendi a molts pagesos individuals en minifundis, o explotacions molt petites que no tenen la superfície suficient per a ésser rentables.

També és possible el cas invers, una petita propietat que s'explota conjuntament amb d'altres, que poden ser també petites, però que no constitueixen un minifundi perquè el conjunt té prou superfície per a ésser suficient.

LATIFUNDIQUÈ ÉS?

Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió.

CARACTERÍSTIQUES

Caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada

NOMADISMEQUÈ ÉS?

És un sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.


És practicat pels grups humans d'economia caçadora-recol·lectora,els caçadors de l'Àrtici els pobles d'agricultura primitiva.

La vida nòmada per excel·lència és la dels pobles d'economia ramadera, que han d'anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d'aigua o de sal que convenen als animals.

La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió tribal

. Els habitatges són sempre mòbils (tendes), i els objectes d'ús comú es redueixen al mínim possible, a fi que els trasllats dels grups siguin com més fàcils millor.

ROTACIÓ TRIENNAL DE CONREUS

És un metode de cultiu que distribuía la terra de labor en 3 grans parts equivalents en les que s’anava rotant els cultius.


En aquest sistema, que perdura en alguns països fins al segle XIX només quedava improductiva una tercera part de la zona de cultiu i cada any es disposava d'una collita a l'estiu (cereals) i una altra a l'hivern (llegums).

EXEMPLES Guaret Sistema Norfolk

GUARET

El guaret (també anomenat goret) és una pràctica agrícola ancestral per tal d'evitar esgotar el sòl.

CARACTERÍSTIQUES I EXEMPLES Estava lligada amb el sistema de rotació

de conreus, especialment a l'agricultura de secà.

Actualment està en regressió ja que la disponibilitat de fertilitzants i la intensificació de l'agricultura permeten en molts casos prescindir-ne

La tècnica tradicional, coneguda als Estats Units com a Fallow només es fa en zones de pluviometria inferior a 500 litres anuals.

BANCAL O FEIXA

Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.

La imatge no se correspon amb el concepte


Es típica dels països d'agricultura pobra i d'èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies (normalment de vinya i oliveres) o l'Àsia dels monsons. La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes.

RAMADERIA

La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats o serveis .


El bestiar és font d'aliment: carn, llet i subproductes. El bestiar converteix en carn de valor econòmic

elevat, plantes, herbes el valor econòmic directe és molt menor.

Utilitza terra no gaire apta per a l'agricultura i per tant fa que el seu valor econòmica s'incrementi, són pastures.

Contribueix a mantenir l'equilibri ecològic ja que torna a terra, mitjançant excretes, gran part de la fertilitat de les plantes que consumeix.

EXEMPLES Llana, cuir, etc.

RAMADERIA TRADICIONAL

És la que acostuma a complementar l'agricultra, perquè el bestiar serveix per treballar el camp i produir adobs

CARACTERÍSTIQUES

Es practica a zones intertropicals, a diverses zones monsòniques i a certes zones mediterrànies.

El ramat s'alimenta amb les restes de les collites i pastuara als guarets i muntanyes.

EXEMPLES

Un exemple de ramaderia tradiconal és el pastuartge nòmada del Tibet.

RAMADERIA DE MERCAT

L'objectiu d'aquesta ramaderia és vendre la producció al mercat i obtenir-ne el màxim benefici.


Zones de clima temperat (extensiva), els prats naturals serveixen d'aliment al bestiar oví i boví la producció es destina al mercado.Se sol localitzar en les grans planes d'Amèrica de Nord, Argentina, Austràlia i Europa.

Zones de clima temperat (intensiva), predomina el bestiar boví per a l'obtenció de llet i derivats lactis, el porcí i aviram. Sol practicar-se de forma intensiva.

RAMADERIA INTENSIVA

És la que es practica en explotacions molt especialitzades en les quals es destina molt de capital a mà d'obra, inversions, instal·lacions i aliments per al bestiar.

CARACTERÍSTIQUES

Els animals són criats en estables o granges en règim d'estabulació.

Es dedica de manera preferent al bestiar boví per obtenir-ne carn i llet, i a l'avicultura.

EXEMPLES

L'exemple de ramaderia intensiva és la avicultura, en la qual existeix una selecció artificial de gallines, bé sigui per a la producció d'ous o carn.

RAMADERIA EXTENSIVA

Es practica a llocs que disposen de molt de terreny de pastura.


Es caracteritzen essencialment per formar part d'un ecosistema natural modificat per l'home.

Necesita poca mà d'obra perquè els ramats pasturen lliurement.

EXEMPLES Cries d’animals

RAMADERIA ESTABULADA

El ramat s'alimenta amb pinsos a les granges o en estables.


Es troba sotmesa a constants controls sanitaris i de qualitat dels productes.

És propia dels paisos desenvolupats d'Europa i d'Amèria del Nord.

RAMADERIA SEMIESTABULADA

És un tipus de ramaderia intensiva en la qual el bestiar s'alimenta de les pastures naturals a l'estiu farratges la resta de l'any.


És un tipus de ramaderia intensiva en què el bestiar s'alimenta de pastures naturals a l'estiu i de farratges la resta de l'any.

Es troba a llocs com la zona atlàntica d'Eruopa, dels Estats Units, de Nova Zelanda i de certes zones d'alta muntanya.

RAMADERIA NO ESTABULADA

Els animals s'alimenten exclusivament de les pastures naturals.


Es tracta d'una ramaderia extensiva que es dedica, principalment, a l'obtenció de carn.

Es practica a zones poc poblades de l'oest dels EUA, a l'Argentina, a Austràlia i a la República de Sud-àfrica.

TRANSHUMÀNCIA

És la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any.


Es defineix com un tipus de pastura en continu moviment, adaptant-se en l'espai a zones de productivitat canviant.

Es diferencia del nomadisme a tenir assentaments estacionals fixos i un nucli principal fix (poble) del qual prové la població que la practica.

Exemples d'aquesta situació poden ser certs sistemes tropicals amb zones de clima equatorial i altres de clima monsònic.

PESCA

És l'esport de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos.


La pesca ha consistit en una de les activitats econòmiques més primerenques de molts pobles del món.

Entre les arts de pesca més comuns es poden citar la d'arrossegament, la pesca al setge, la pesca al curricà, l'almadrava, el tremall, la pesca a palangre i les xarxes de deriva.

PESCA TRADICIONAL O ARTESANA

La pesca artesanal és un tipus d’activitat pesquera que utilitza tècniques tradicionals amb poc desenvolupament tecnològic.


Es fa prop de la costa i utilitza la força humana i ormeigs de pesca senzilss.

Les tècniques de pesca que s'utilitzen són variades.

Com a exemple, es manté a regions poc desenvolupades.

PESCA INDUSTRIAL

És la que té com a objectiu obtenir un gran nombre de captures.


Necessita recursos economics per equipar els vaixells i investigar nous sistemes de pesca.

També necesita tecnologia avançada per augmentar el volum de les caputres i que l'activitat sigui rendible.

PESCA COSTANERA

A la pesca costanera els vaixells no són gaire grans i s'allunyen poc de la costa.


Cada dia tornen a port per desembarcar caputres i les caputres són cada vegada menys nobreses perquè els fons s'exhaureixen.

PESCA D’ALTURA

La duen a terme les flotes més importants, que disposen de vaixells grans i ben equipats que s'estan a alta mar setmanes o mesos.


Duen radars per detectar els bancs de peixos i la direcció i la velocitat a què es desplacen.

També duen sonars per mesurar la importància dels bancs detectats.

GRAN PESCA

Són països que tenen unitats que pesquen en aigües molt llunyanes juntament amb grans vaixells d'abastament.


Diariament surten a pescar nombroses embarcacions.

El peix es classifica i se sala, es congela o es posa en conversva.

Alguns exemples són: Japó i Rússia.

PESCA D’ARROSSEGAMENT

Consisteix en l'ús de xarxes que agranen els fons marins.

CARACTERÍSTIQUES

És un sistema molt productiu, ja que permet per nombroses captures.

Aquesta tècnica destrossa les cries dels peixos i arrabassa la flora marina.

PESCA AMB DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES

Aquesta tècnica atreu les possibles captures cap a zones en les quals els peixos són xuclats i dipositats al vaixell.


Aquesta tècnica impedeix el pas dels peixos i els concentra a zones on són capturats per mitjà de trompes aspiradores.

CALADOR

Un calador és un lloc apropiat per fer-hi la pesca, on els pescadors tiren les xarxes de pesca.


S'acostumen a estar a: les zones on la plataforma continental és extensa, com passa, per exemple, al Mar del Nord

A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids hi ha les zones costaneres prop de les quals passa un corrent marí fred.

AQÜICULTURA

L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals.


Les finalitats de l'aqüicultura poden ser alimentàries, de repoblació o de caire científic.

L'aqüicultura rep noms específics segons l'espècie que es tracti.

Exemples: algicultura, peneicultura

AIGÜES JURISDICCIONALS

La tradició marítima es basava en la lliure utilització dels mars, fins que Nacions Unides va reconèixer el dret de cada país a disposar de les pròpies aigües territorials.

CARACTERÍSTIQUES

Els països amb flotes pesqueres importants varen haver d'abandonar qualcuns dels seus caladors tradicionals.

EXPLOTACIÓ FORESTAL

L'explotació forestal, està orientada principalment a l'obtenció de fusta destinada a la fabricació d'objectes, el combustible, la producció paperera, etc.

EXEMPLES

Explotació de les selves

SILVICULTURA

La silvicultura és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.

DEFINICIÓ MILLORABLE


Té el paper d'ajudar a evolucionar els boscos aprofitant els factors ecològics.

El silvicultor vetlla principalment per la regeneració, la formació i la collita dels arbres.

La silvicultura permet obtenir un valor econòmic, paisatgístic i mediambiental.

Exemples: Plantació d'avet de Douglas.

BIBLIOGRAFIA

http://www.slideshare.net/Txeli/sector-primari http://geo3r.blogspot.com.es http://www.google.es Llibre de socials http://www.fao.org/DOCREP/005/Y3918S/y3918s10.htm http://www.bioterra.info/index.php http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/union-

europea-podria-vetar-pesca-atun-rojo-por-sobreexplotacion/700794/

http://www.buxaweb.com/historia/socials/geografia.htm http://www.wikipedia.com Etc.

Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina

Documents

Transcript of Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina