fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.497

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

19 de març de 2017 Diumenge III de Quaresma

LecturesDiumenge III de Quaresma

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Sant Josep, en el centre de la història

Santa Teresa de Jesús tenia 27 anys, es trobava prostrada al llit, no podia caminar, a vegades s’arrossegava per

terra. Arriba a tal extrem de gravetat que se la dóna per morta. En aquestes circumstàncies recorre a sant Josep i la seva vida va tornant a la normalitat a poc a poc. Des d’aquest moment la devoció al sant i la familiaritat amb ell marcarà la seva vida. Partint d’aquesta realitat escriu: «Vaig prendre sant Josep per advocat […]; i ell va fer, com qui és, que pogués aixecar-me i caminar i no estar impedida» (Llibre de la Vida, 6).

Partint d’aquesta experiència tan decisiva en la seva vida, va recomanar la devoció a sant Josep i la seva poderosa intercessió: «No recordo ara haver-li suplicat res que hagi deixat de fer.» En les seves fundacions a totes posa el seu nom: Monestir de Sant Josep d’Àvila, Monestir de Sant Josep de Medina del Campo, i així els de Malagón, Toledo, Sevilla, Salamanca, Segòvia, que va inaugurar el mateix dia de Sant Josep, l’any 1574, etc.

La santa d’Àvila va donar un gran impuls a la devoció al sant fuster de Natzaret i després altres autors han ajudat a fer que la devoció a sant Josep s’estengués a tota l’Església.

Bernard Martelet, autor de Josep de Natzaret, l’home de la confiança, explica, utilitzant conceptes d’avui: «El seu document d’identitat no conté cap dada interessant. No se sap ni el lloc ni la data del seu naixement. No ha deixat cap escrit ni cap obra d’art. No se cita cap paraula seva. Els autors clàssics i escriptors contemporanis seus no fan

cap al·lusió a la seva persona. Tot el que se sap d’ell està contingut en alguns versets dels Evangelis, com a molt una dotzena.»

Això no obstant, el seu nom es troba en el centre de la història. Casat amb la Mare de Déu, va ser el pare de Jesús, el cap de la Sagrada Família, i els pocs trets que coneixem de la seva vida són lliçons impagables: el seu amor a Jesús i a la Mare de Déu, la seva humilitat, la seva vida de treball, la seva obediència prompta, la seva resolució per marxar a Egipte, la seva acceptació del misteri quan no comprèn algunes coses i sens dubte les ha de meditar en el seu cor, com feia Maria.

Aquest any la seva festa cau en diumenge, la festa del Senyor. Que el sant ens porti a Jesús en la nostra vida de cada dia.‘ Els pocs trets que coneixem de la seva

vida són lliçons impagables

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 17,3-7)

En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès:

«Per què ens has fet pujar d’Egipte! Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?» Moisès s’exclamà al Senyor: «Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m’apedregaran.» El Senyor li respongué: «Passa al davant del poble i emporta’t alguns ancians d’Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa’t en camí. Jo estaré allà davant teu dalt la roca, a l’Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure.» Moisès ho va fer així davant els ancians d’Israel. I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?»

Salm responsorial [94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)]

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la roca que ens salva;presentem-nos davant seu a lloar-lo,aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Tant de bo que avui sentíssim la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors.»

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat;ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els vostres cors com a Meribà, com el dia de Massà en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares,

i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.» R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 5,1-2.5-8)

Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu. I l’esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor. Adoneu-vos bé d’això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l’amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 4,5-42) Versió breu

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dóna’m aigua.» Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?» Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada.» Ella li diu:

«Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D’on la traieu, l’aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?» Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna.» Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d’aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou.» «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.» Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s’acosta l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s’acosta l’hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han de fer-ho en esperit i en veritat.» Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.» Ell li respon: «El Messies sóc jo, que parlo amb tu.» Molts samaritans d’aquell poble van creure en ell. Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l’hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món.»

De la quietud del pou al dinamisme de l’accióJesús canvia d’escenari per anar a l’encontre de la persona. És Ell qui arriba primer i pren la iniciativa. Es mostra com un home cansat, assedegat i a la seva demanda, la samaritana li posa objeccions.

A mesura que avança la conversa, Jesús es presenta davant d’ella com el Messies. El canvi és espectacular! La samaritana, transformada i impulsada per la fe, passa de la desconfiança a l’anunci joiós que ha trobat el Messies. L’escena s’omple de dinamisme: Jesús, la samaritana, els deixebles i els qui cregueren.

Estimats, quan ens trobem en el pou de les nostres preocupacions, busquem excuses rebutjant el que Jesús ens demana? Quina és la nostra resposta davant Jesús, davant la comunitat eclesial i davant la societat? Obrim els nostres cors!, permeables a l’esperit que ens impulsa a l’acció.

5

DESTAQUEM...

(p.2)

Mirada endins per Maite Muñoz, catequista de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

jornadaProp de Déu i dels germans

Aquest és el lema del Dia del Seminari 2017, que enguany celebrem avui diumenge 19 de març, vigília de la

Solemnitat litúrgica de Sant Josep.

Es tracta d’una frase inspirada en la carta als Hebreus, que presenta el sacerdoci de Crist com a expressió de la seva missió entre els homes, com el veritable Gran Sacerdot que té una singular proximitat tant a Déu com als homes.

• Propers a Déu, perquè l’origen del nostre ministeri es troba en Ell i perquè Ell és el protagonista del nostre treball com a pastors.

• Perquè estem interiorment unificats per l’amor del Senyor i hem d’estar disposats a difondre l’alegria de l’Evangeli.

• Perquè mai no deixem de ser deixebles i missioners de Crist, «enamorats» del Mestre.

• Propers als homes perquè hem nascut en un context humà concret on hem après els nostres primers valors, on ens hem relacionat amb la nostra gent, la nostra família, els nostres amics i veïns. El papa Francesc ens recorda freqüentment que hem estat presos del propi ramat.

• Perquè som sacerdots per a servir als germans. No som sacerdots per a nosaltres mateixos i la nostra santificació està estretament relacionada amb la del poble que servim.

• Perquè habitem enmig dels altres homes com entre germans amb «entranyes de misericòrdia» i «una mirada amorosa», com sovint ens recorda el Sant Pare.

Per això, el lema d’enguany resulta especialment adequat per als seminaristes que han de fer un camí de formació com a configuració amb Crist i, com Ell, estar a prop del Pare i dels germans per ser en l’Església i en el món un signe visible de l’amor misericordiós de Déu.

Norbert Miracle i Figuerola, pvre.Rector del Seminari Pontifici de Tarragona

Donar-ho tot a Déu és la millor opció

En el meu cas, la crida de Déu s’ha anat desplegant al llarg de la meva vida. La vocació religiosa no entén d’edats. Ja des de la infantesa, he

anat percebent, a través dels fets viscuts i de totes les activitats que he anat duent a terme, com Déu m’ha anat afermant la convicció que havia d’emprendre el camí de resposta a la seva crida, que és la millor manera de servir i donar-se als altres. Tots els anys previs han estat una preparació per arribar a iniciar ara ja fa quatre anys l’etapa de formació al Seminari en vista al presbiterat.

Els anys de Seminari constitueixen una etapa única en la qual la vida en comunitat et va forjant per a esdevenir sacerdot al servei de la comunitat. S’aprèn a renunciar a les coses pròpies i a obrir-se als altres. És un temps en el qual es van adquirint virtuts humanes que et fan créixer i madurar com a persona i, sobretot, obrint-te a la vida espiritual, d’acostament a Déu. El desig de trobar-se i servir Jesucrist en l’Església és el que dona ple sentit a la vida, ja que en la vocació al sacerdoci hi ha un amor que es renova cada dia. En el Seminari m’he

adonat que és Jesús qui crida, qui escull, no pels mèrits propis, sinó per una elecció misteriosa plena d’amor per a esdevenir el cor de Crist enmig del món, com va dir sant Joan Maria Vianney, el rector d’Ars.

Si et sents cridat i tens la inquietud per seguir el que el Senyor et proposa, comenta-ho amb el sacerdot de la teva parròquia perquè t’ajudi a veure-ho clar, ja que la vocació és un regal de Déu i qui l’accepta és molt afortunat ja que per a Déu no es perd res i ningú el guanya en generositat.

Antonio Rodríguez Moreno, seminarista de TarragonaQuart curs de Teologia

en primera persona

D’esquerra a dreta: (drets) Damià Tarragó, Rubén Blasco, Mn. Norbert Miracle, Juan Carlos Turcios i Adrià Fernández. (En primera línia) Antonio Rodríguez, Albert Font i Robert Otaba

—Acte de cloenda amb la creu de Lampedusa:Eucaristia a la Catedral de Tarragona

—Dia del Seminari 2017 amb el lema«Prop de Déu i dels germans»

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 19: Diumenge III de Quaresma [Ex 17, 3-7; Salm 94, 1-2.6-7.8-9; Rm 5, 1-2.5-8; Jn 4, 5-42, o bé més breu: 4,5-15.19b-26.39a.40-42 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 20: Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria (Sol) [2Sa 7, 4-5a.12-14 a.16; Salm 88, 2-3.4-5.27 i 29; Rm 4, 13.16-18.22; Mt 1,16.18-21.24a; o bé: Lc 2, 41-51a(LE/LH pròpies)]

Dimarts, 21: [Dn 3,25.34-43; Salm 24, 4bc-5ab.6-7bc.8-9; Mt 18,21-35] Sant Serapió

Dimecres, 22: [Dt 4,1,5-9; Salm 147, 12-13.15-16.19-20; Mt 5, 17-19] Sant Octavià

Dijous, 23: [Jr 7,23-28; Salm 94, 1-2.6-7.8-9; Lc 11,14-23] Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe (Comm.)

Divendres, 24: [Os 14,2-10; Salm 80, 6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17; Mc 12,28b-34] I vespres de la solemnitat de l’Anunciació del Senyor. Dia d’abstinència

Dissabte, 25: Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39, 7-8a.8b-9.10.11; He 10,4-10; Lc 1,26-38 (LE/LH pròpies)]

Diumenge, 26: Diumenge IV de Quaresma [1Sa 16,1b.6-7.10-13a; Salm 22,1-3.4.5.6; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41, o bé més breu: 9, 1.6-9.13-17.34-38 (LE/LH pròpies)]

publicació

agendaper a reflexionar

—Viacrucis amb el papa FrancescEd. Balmes, 2016. 63 p. PVP: 4,50 €.

El dijous 29 de juliol el Sant Pare va presidir el Viacrucis amb milers de joves al Campus de la Misericòrdia de Cracòvia, en

el marc de la Jornada Mundial de la Joventut 2016. La reflexió de cada estació del viacrucis va anar relacionada amb una obra de misericòrdia corporal o espiritual. Aquest llibret recull els textos pronunciats en aquella ocasió.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (Edifici del Seminari. C. de sant Pau, 4. Tarragona)

La distància curta de la mort

Les costes de l’illa de Lampedusa o de Lesbos són el punt neuràlgic de bona part dels

naufragis que pateixen els refugiats que fugen de la guerra i la misèria absoluta per tal d’arribar a la vella Europa pensant trobar en aquest continent el paradís desitjat de l’esperança. Però en canvi, si tenen sort i poden travessar el mar amb èxit, es troben amb la fredor institucional dels governs occidentals que posen murs a l’hospitalitat. El mateix papa Francesc s’ha dolgut intensament d’aquesta insolidaritat i per aquest motiu encarregà a un fuster amic seu que amb les restes dels naufragis de Lampedusa confeccionés una gran creu que simbolitzés l’única pàtria possible per a tots els refugiats: la justícia.

Ara, aquesta gran creu de Lampedusa, amb la col·laboració de Càritas Diocesana de Tarragona, ens arriba provinent del bisbat de Girona i anirà

recorrent unes quantes parròquies i escoles dels nostres arxiprestats fins arribar a la Catedral, el dia 26 de març. Allí presidirà la celebració de l’eucaristia.

I és que se’ns gela el cor de veure com plora el mar per la indiferència cap a la vida de tants desvalguts que només han pogut trobar refugi al fons de les ones. Se’ns encongeix l’ànima per la ineptitud dels governants i la voracitat capitalista que tolera el negoci d’armes per aixecar murs de guerra infranquejables. Practicar la humanitat no pot ser mai una il·legalitat i acollir els desvalguts és un dret natural. Càritas espera els refugiats i no admet dilacions dels governants que legalitzen la indignitat de posar murs a l’hospitalitat. Perquè si no acollim deixem de ser humans i ajudem a fer més real la distància curta de la mort entre el patiment i l’esperança. Les fronteres no poden arriscar les vides.

Francesc Roig QueraltDirector de Càritas Diocesana de Tarragona

Eucaristia amb la creu de Lampedusa a la Catedral

Aquest proper diumenge dia 26 de març tothom és convidat a participar en l’eucaristia que se celebrarà

a la Catedral de Tarragona, a les 11.00 h, on es comptarà amb la presència de la creu de Lampedusa.

Aquesta creu, feta amb restes de fustes de les embarcacions d’immigrants que han arribat a aquesta illa siciliana, ha pelegrinat per diferents països.

A l’arxidiòcesi, acollida en diferents realitats diocesanes, arxiprestals i parroquials que l’han demanada, s’hi estarà fins el dia 29 de març.

El sentit de la Quaresma

La Quaresma és el temps de preparació de la Pasqua. I el conjunt que formen els temps de Quaresma i Pasqua és el

centre de l’Any Cristià, perquè és la celebració d’allò que és central en la nostra fe: la mort i la resurrecció de Jesucrist. Per tant, la Quaresma forma part del cicle pasqual, ja que la finalitat no és la Quaresma en si sinó la celebració del Tridu Pasqual i la Pasqua.

La Quaresma –que vol dir «el dia quarantè»– recorda el temps de desert de Jesús i del poble d’Israel, i significa que és un temps de desert i de conversió de l’Església per tal de buscar el que és essencial en la nostra vida, o sigui, la unió amb Jesucrist i també celebrar la Pasqua amb un cor ben disposat a viure la nostra vida imitant la vida de Crist.

Cal dir que la Quaresma sempre ha estat un temps de preparació baptismal, amb els catecúmens que es preparen per a rebre el baptisme la nit santa de Pasqua, i hi ha una sèrie de diumenges en què l’Església rep els catecúmens i fan els últims passos decisius per a rebre el sagrament del baptisme.

Centre de Pastoral Litúrgica

—Conferència quaresmal. El cicle de conferències quaresmals, organitzat per l’arxiprestat de Tarragona Centre, va començar el dilluns 6 de març, amb la predicació del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona. Sobre el tema «La família, Església domèstica», el prelat va definir la família cristiana com una comunitat dins l’Església, un lloc privilegiat de trobada amb Crist i un reflex de l’Església universal com també l’àmbit on els pares comparteixen amb els fills el do de la fe i ells descobreixen la bellesa del que significa ser cristià. També va destacar el paper dels avis que són «la saviesa de l’Església», va dir.

—El Cristianisme en la cultura contemporània. El reconegut periodista i escriptor Antoni Puigverd va impartir una conferència, organitzada per l’arxiprestat de Reus, el dia 8 de març al Teatre Auditori Sala Santa Llúcia de Reus. Davant d’una gran afluència de públic, Puigverd va compartir, des d’un punt de vista crític, diverses notes d’òptica cristiana sobre la cultura del nostre temps. «La predicció de Nietzsche ha pres cos a Catalunya, “Déu ha mort”. Els joves ni tan sols en tenen notícia», va dir. Segons Antoni Puigverd, Catalunya és el lloc amb més laïcitat del món.

Davant la buidor espiritual present a la societat Puigverd creu que l’Església ha de replegar-se, unir forces i actuar com a «hospital de campanya». «Cal ser una alternativa a la mundanitat promovent la cultura del trobament i l’amor fraternal», va afegir.

20 de març

—Conferència quaresmal «L’alegria de l’amor, un obsequi del papa Francesc a les famílies», a càrrec del Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona. Va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1997 i 2004. La conferència tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, a les 20.00 h. Organitza l’arxiprestat de Tarragona Centre.

21 de març

—Conferència sobre «El sagrament de la penitència», a càrrec de Mn. Rafael Serra, delegat diocesà de Litúrgia i rector de la parròquia de Crist Rei de Reus. Tindrà lloc a l’Abadia de Mont-roig del Camp, a les 20.00 h. Organitza la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Mont-roig del Camp.

22 de març

—Conferència «La petjada de Torras i Bages a la Catalunya contemporània», a càrrec de l’historiador Joan Solé i Bordes, al Centre Tarraconense El Seminari, a les 20.00 h. Organitza la Fundació privada Mútua Catalana i el Centre Tarraconense El Seminari.

23 de març

—Inauguració de l’exposició «Joan Curieses, escultor» al Museu Bíblic Tarraconense, a les 20.00 h. Una hora abans, a les 19.00 h, es presentarà el llibre amb el mateix títol, obra d’Antonio Salcedo Miliani, volum 37 de la col·lecció Tamarit, al Museu d’Art Modern de Tarragona (c. Santa Anna, n. 8). L’exposició es podrà visitar fins el dia 23 d’abril de dimarts a divendres de 18.00 a 20.30 h i els caps de setmana i festius de 10.00 a 13.00 h. Les visites acadèmiques i de grup es poden concertar trucant al tel. 977 25 18 88 o enviant un correu a museu.biblic@arqtgn.cat.

24 de març

—Missa a favor de la vida presidida pel Sr. Arquebisbe a la capella del Centre Pastoral de les Oblates de Tarragona (Portal del Carro, 13), a les 19.00 h. Són convidats a participar especialment en aquesta celebració que s’escau en el marc de la Setmana de la Família i la Vida aquells voluntaris i col·laboradors dels diferents projectes de la pastoral familiar. Organitza la Delegació diocesana de pastoral familiar.

24 i 25 de març

—24 hores per al Senyor a Tarragona. Tindrà lloc els dies 24 i 25 de març a la parròquia de Sant Pau. El divendres, dia 24, se seguirà el següent horari: missa a les 19.30 h; vespres a les 21.00 h; meditació a les 22.30 h i a la 01.00 h ofici de lectura. Durant la nit hi haurà torns de vetlla. L’endemà, dissabte 25, a les 08.30 h se celebrarà la missa, a les 10.00 h rés de laudes i de les 10.30 a les 12.30 h recés conduït per la delegació diocesana de pastoral familiar. A les 13.00 h, Sexta; a les 16.00 h, meditació; a les 18.00 h, vespres i a les 19.00 h es clourà amb la reserva del Santíssim. Organitza l’arxiprestat de Tarragona Centre.

—24 hores per al Senyor a Reus, a la parròquia de Sant Francesc d’Assís. El divendres dia 24, a les 08.30 h es resarà laudes i se celebrarà la missa. Seguidament s’exposarà el Santíssim a l’altar major de l’Església. De les 21.00 a les 23.00 h hi haurà una pregària per a joves. L’església restarà oberta fins a les 09.00 h del dissabte dia 25 de març. Hi haurà preveres per a confessar. Organitza l’arxiprestat de Reus juntament amb la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

25 de març

—Celebració del 75è aniversari del nou pas del Sant Sepulcre de Tarragona, obra de l’arquitecte modernista Josep M. Jujol. L’acte començarà amb l’eucaristia presidia pel Sr. Arquebisbe, a les 17.30 h, a l’església de Sant Llorenç. El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona organitza aquest acte amb motiu de la seva reincorporació a la Setmana Santa de Tarragona després que es pogués salvar de la crema de 1936. Actualment és la més antiga de la processó tarragonina.

26 de març

—Trobada de famílies cristianes a la Sagrada Família de Barcelona, a les 17.00 h. Eucaristia, organitzada per totes les delegacions de Pastoral Familiar de les diòcesis amb seu a Catalunya, en la cloenda de la Setmana de la Família i de la Vida. L’entrada és amb invitació. La Delegació diocesana de pastoral familiar ofereix un servei d’autobús des de Tarragona (10 euros).

per a saber més