Jocs tradicionals

PISSIPISSIGANYA:manera, com Ametleta Torradeta

Hi ha uns altres textos que es reciten, jugant de la mateixa

On se sol jugar? Sol jugar-se estant els jugadors asseguts a terra, dins de casa o fora si fa bon oratge. Quants jugadors? Tres o ms a partir de 3,4 anys. Quins materials sutilitzen? Simplement les mans dels jugadors. Com es juga? Els xiquets i xiquetes sasseuen a terra, fent rogle i posant les mans al mig. Hi ha un jugador/a que s Lamo i amb les puntes dels vits va pegant pessic a les mans dels altres mentre canta: Pissipissiganya, oli de la ganya. Filla melenguera, agranam esta casa. No t la vull agranar, que tinc la m sangrada. Qui te lha sangrada? El fill del rei, que t una bareta, Que arriba a Frana i de Frana a Madrid. Que no lendevines en tota la nit.

La m que corresponga a lultima sil.laba s eliminada i es retira. La can es repeteix tantes voltes com calga per tal deliminar totes les mans meyns una, que s qui guanya. Variants dels joc: 1. Una variant del joc consisteix que els xiquets i xiquetes sassenten a terra fent un rogle. Tots posen les dues mans al mig. Un jugador/a recita la can i va pessigant les mans dels altres xiquets i xiquetes mentre canta:Pissipissiganya, mata la ganya, pobra ganyeta, estira lorelleta

Al qui pessiga en el moment que sacaba la can lleva la m del mig del rogle i la posa agafant lorella de la persona que t al seu costat. Aix continua el joc fins que totes les persones tenen les mans en les orelles dels companys/es. Desprs es torna a cantar la can i en acabar tots/han de tirar fort de les orelles que tenen agafades. 2. Una altra variant del joc consisteix a substituir les mans pels peus, posant-se rogle cadasc amb les soles de les sabates juntes. El qui recita la can va tocant un per un dels peus. El peu que corresponga a lultima sl.laba de la can s eliminat i samaga davall laltra cama. Continua el joc fins que selimimen tots els peus meyns un, i aquest es qui guanya. Amb aquesta variant pot cantar-se tamb una altra canAmetleta Torradeta que diu aix: Ametleta torradeta. Corfa dou, pinyol doliva De la xica del vicari Sha trobat un reliquiari, De que s, de que no, De Vivent el viol.Que samague aquest coix.

Jocs tradicionals

La Sabateta:On se sol jugar? Sol jugar-se estant els jugadors asseguts a terra, dins de casa o fora si fa bon oratge. Quants jugadors? Tres o ms a partir de 3-4 anys. Quins materials sutilitzen? Simplement, la sabata dalguns dels participants. Com es juga? Els xiquets/etes, agenollats, fan rotgle. Toquen terra amb el cap i es tapen els ulls amb les mans. Un altre xiquet va per la part exterior portant una sabata, que ha damagar darrere dalg. Els del rotgle posen les mans, de tant en tant, darrera, per saber si hi s la sabata. Quan alg troba la sabata, lagafa i ha de agafar el qui lha deixada, fins que aquest ocupa el lloc de laltre.

Joan Petit:On se sol jugar? Sol jugar-se estant els jugadors en el carrer. Quants jugadors? Tres o ms a partir de 3,4 anys. Quins materials sutilitzen? Cap. Com es juga? Es una coneguda can. Els jugadors sagafen les mans fent rogle i roden mentre canten: El Joan Petit quan balla, balla, balla, balla, el Joan Petit quan balla, balla ..... al moment es solten i dirigint el dit al centre del rogle continen cantant..... amb el dit, dit,dit, ara balla Joan Petit... Tornen a gafar-se les mans i rodant cantent la primera part i quan arriben a all del dit, cambien per la m, bra, cap peu.....

Jocs tradicionals

Les Boletes/ Caniques:On se sol jugar? Sol jugar-se als carrers o patis, a un lloc on puga fer-se o trobarse un clotet. Quants jugador? Dos o ms a partir de 5 anys. Quins materials sutilitzen? Boles de vidre o ferro, dargila o fang, que solen tenir un centmetre i mig de dimetre. Com es juga? Cal tenir en compte que hi ha formes diferents de jugar-hii. Una delles s la que expliquem: Es fa un clot xicotet el cau, guas, qua..... al terra, i es marca una ratlla a uns dos metres. Els jugadors llancen plantats les boles des del clot per veure qui lacosta ms a la ratlla. Aix se sap lordre per comenar a jugar. Dara endavant llancen, ajupits, de la manera segent: la bola es colpeja amb lungla del dir ndex, que fa palanca amb el dit gros. Quan es desdoblega lndex, li pega a la boleta i la llaa. El joc consisteix a colpejar la boleta daltre jugador amb la teua boleta. Aix es boleta morta. Desprs caldr fer una tirada amb la teua boleta per tal que caiga dins del cau i si nentra dins guanyes la boleta morta. Si sacossegeuix cau, el jugador continua jugant. Desprs continen els altres jugadors, seguinet el mateix procs. Variants: Hi ha mltiples variants que van evolucionant al llarg del temps. Caldria buscar-ne i triar la que es juguen ms a prop, o aprende a jugar les daltres zones.

Les Xapes:On es sol jugar? Al carrer, sobre una superficie de terra o de ciment. Quants jugadors? Dos o ms a partir de 3 anys. Quins materials sutilitzen? Xapes de diverses botelles. Com es juga? Es dibuixa un cam a terra. Una vegada se sap lordre de comenament, el primer jugador pot tirar tres vegades per desplaar la seua xapa dins del cam. La xapa es colpeja amb lungla de qualsevol dit i no pot eixir-se fora. Si sen ix, perd el torn i ha de colocar la xapa a leixida. Ara continua altre jugador. Durant el joc es por colpejar la xapa dun altre jugador per traure-la fora del cam. Guanya el jugador que aiirbe primer a la meta. Variants: Xapes de parte. A una distancia determinada a una parte, totos els participans deuen llanar la xapa cap a la partt sense tocar-la. Aquell qie sacoste ms, guanya.

Jocs tradicionals

El diable/ Divolo:On se sol jugar? Al carrer o espai obert. Quants jugadors? Es juga sol/ sola, per es poden fer competicions entre dos o ms jugadors, o jugar paral.lel. Es juga a partir de 9 anys. Quins materials sutilitzen? Un diable, que est formar per dues peces semiesfriques o cniques enganxades per la part estreta, i dos pals units per un cordell....

Com es juga? El joc consisteix a dominar el diable, posant-lo en equilibri damunt el cordell i fer figures amb ell, tirar-lo amunt....etc. Els pals sagafen de les mans per tal destirar ms o meyns el cordell. El diable es fa rodar, es llaa a laire i sempoma altra vegada, es pasa per sota la cama, etc. s un joc que necesita molta prctica per a poder arribar a dominar el diable, per una vegada iniciats es poden aconseguir figures espectaculars. Sha de tenir en compte que el diable pot fer mal li li pega a alg, per la qual cosa sahaur de tenir cura en jugar no massa prop del qui estant mirant o jugant a altres coses.

Pollastre angls:On se sol jugar? Al carrer. Quants jugadors? Tres o ms a partir de 3 anys. Quins materials utilitzen? Una paret i un clari per marcar. Com es juga? Un xiquet/eta ( el que paga) es sita de cara a la part i els dems es situn a uns cinc metres, a una imaginria lnea deixida. El que paga ha de dir desquenes al grup un, dos, tres, pollet angls i mentrestant el grup va avanant el ms depresa que puga cap a la pard on sta el que paga. Quan aquest acabe la frase i es gire, si veu alg encara en movimient, comenar de nou en la lnea deixida. Guanya qui abans arribe a la part sense que el vegen moure i diga pollet.

Jocs tradicionals

Mocadoret: On se sol jugar? Al carrer o un espai obert. Quants jugadors? Mnim 6 a partir de 7 anys. Quins material sutilitzen? Un mocador. Com es juga? Es formen dos grups amb un nmero de participants sempre pars. Cadascun dells sels asigna un nombre que sempre anir correlatiu i que ser el mateix que el del altre grup. Desprs , els dos grups es coloquen a la mateixa distancia i al centre es sita el que paga amb un mocador a la m estesa. Aquell diu en veu alta un nmero i al moment ix una persona de cada grup per el mocador. Hi ha que agafarlo i dur-lo a la teva zona sense que el toque el contrari.

Mocadoret nugat: On se sol jugar? Al carrer o un espai obert. Quants jugadors? Mnim 6 a partir de 9 anys. Quins material sutilitzen? Dos mocadors. Com es juga? Es el mateix funcionamet que en el joc del mocadoret per hi ha dos mocadors. Quan el que paga diu un nmero un participant de cada grup va per el mocador a una part i es dirigeix cap lequip contrari on t que nugar el mocador primer al bra dun contrari ( al tems el contrari f el mateix) i anar a desnugar el mocador que li han nugat al seu compayn; desprs per el mateix procs nugarlo a la cama i tornar a desnugar el del seu equip. El primer que ho faja t que dur el mocador a la persona del mig camp que li habia agafat el mocador.

Jocs tradicionals

Jocs amb monedes:On se sol Jugar? Normalment es juguen al terra, la majoria al carrer. Quants Jugadors? Dos o ms a partir del 7 anys. Quins materials s'utlitzen? S'utilitzen monedes. Abans solien gastar-se "xavos negres" (una moneda antiga), pero a hores d'ara poden utilitzar-se monedes o xapes. Com es juga? El joc de les monedes: Aplegats els jugadors, cadascun d'ells llana dues monedes a I'aire cara per avall. Guanya el qui aconsegueix que totes dues monedes queden cara per amunt en caure a terra. " Al Xavo Negre": Es marca un cercle a terra. Cadascun deis jugadors posa una moneda actual dins del cercle. Es fa un torn de tirades i cada jugador intenta traure una moneda actual fora del cercle marcat I en terra, amb una moneda antga, un xavo negre. Guanya qui ms monedes trau fora del cercle.

" A Ungleta o Encreuellada": Els jugador fan un clotet a terra. Desprs cadascun tira una moneda al cotet des dun punt marcat. El jugador que hi fa ms a prop, empeny tres vegades amb lungla les monedes i guanya totes les que pot ficar dins del clotet.

Rall o Rallet: Els jugadors tiren les monedes a una ratlla marcada en terra. Qui la deixa ms a prop de la ratlla guanya a cadascun dels companys de joc all que shan jugat. En cas dhaver-hi empat, els qui han empatat tornen a llanar per a desempatar. A la Ratlleta o Cara o Creu Des de darrere duna ratlla, tiren les monedes a la part. Qui deixa la seua mes a prop de la paret, les arreplega totes i les llana a laire. Desprs arreplega per a ells les que han quedat amb la cara cap amunt. A continuaci, segons lordre daproximaci de les monedes a la part, els altres jugadors les llancen fins que no en quede cap.

Hi ha molts jocs que es juguen amb monedes. A tan sols hi h una representaci.

Jocs tradicionals

El

Canut/ Tanganilla, Tanganet, Tangano:

On se sol jugar? Al Carrer Quants jugadors? 2 o ms jugadors, individualment o per equips a partir de 9 anys. Quins materials sutilitzen? - Un canut de 10 a 15 cm de canya. - Monedes o cromos per a posar damunt del canut, per a realitzar les apostes. - 2 o 3 monedes, per a llanar. Com es juga? Damunt del canut que est plantat a terra, es col.loquen les monedes o cromos que cada jugador saposta, i cada jugador ha dintentar tirar-les colpejant al canut amb les 2 o 3 monedes, dels que cada un disposa. La distncia de llanament s duns 3 metres aproximadament on hi ha una ratlla traada a terra. El jugador guanya les monedes o cromos que cauen a major distncia del canut que la moneda llanada. Si amb la primera moneda fa caure el canut, amb les altres intentar dallunyar-lo de les apostes. Per a comenar a jugar, les persones participants es col.loquen al costat del canut i tiren una moneda a la lnea de llanament, la que ms saprope a ella s la persona que comena a jugar, i aix t ms possibilitats de guanyar laposta.

Els Ramellets/ La Ratlleta, les parelletes:On se sol jugar? Al carrer, al costat duna paret. Quants jugadors? Els que siguen, dos o ms de dos. Tamb podria jugar una persona noms per sense poder competir. Quins materials sutilitzen? Croments, estampetes, figuretes retallades de paper o cart: ramellets. Com es juga? Els jugadors es col.loquen a prop de la paret. Per ordree i dun en un sostenen amb el dit una estampeta o cromet a la paret, a una altura determinada i marcada per a tots igual, i el solten perqu caiga al terra. Quan un ramellet cau damunt un altre i el tapa total o parcialment, aquest ramellet tapat s per a qui ha tirat el que lha tapat. Van jugant mentre els queden ramellets a les mans, tenint en compte que tots nhan de tirar la mateixa quantitat.... Quan ja no els en queden a les mans, cadasc agafa els seus i els que ha guanyat i tornen a comenar.

Jocs tradicionals

Lluna, Lluneta:On se sol jugar? Al carrer, normalment per la nit. Quants jugadors? Indeterminat. Quins materials sutilitzen? Cap Com es juga? Joc molt popular entre la mainada, practicat en les nits en qu lluu la lluna. La xiqueta o el xiquet que paga (mare) roman dins la zona lluminosa projectada per la lluna i , els altres jugadors romanen dins lombra que fan els edificis al carrer. Els xiquets i xiquetes passen a la zona il.luminada, i quan es troben alli li diuen al qui paga: En la la teua lluneta estic i em ric, em ric, em ric

El qui paga va a agarrar-los i si toca alg dins la zona del clar de la lluna, aquest paga. Les regles del joc no permeten que el qui paga puga passar a lombra, si entre (passa a ) en la zona fosca els altres jugadors li poden pegar calbot.

Pic i Pala:On se sol jugar? Al carrer, o en un terreny llarg i ample. Quants jugadors? Dos equips digual quantitat de jugadors. Cada equip duns tres o quatre jugadors. Quins materials sutilitzen? - Una pala de fusta, amb un mnec de 40 cm x 10 cm. - Un pic, que s un bastonet de fusta de 10 cm de llargria, el qual acaba en punta a cada cap. Com es juga? Es traa una ratlla al terra, darrere de la qual se situen els jugadors. El joc consisteix a colpejar una punta del pic, situat en terra, amb el tall o canto de la pala, amb la finalitat denrailar-lo i, quan el bastonet s en laire, el jugador el torna a colpejar per la part ampla de la pala, i el llana el ms lluny possible. Sols hi ha una oportunitat, si no li pega o no lenraira li se passa el torn. Guanya el joc el jugador o lequip que llance el pic el ms lluny de la ratlla. Cada jugador pot personalitzar el seu pic i la seua pala amb dibuixos, colors, adhesius, etc.

Jocs tradicionals

Sambori/ Tello/ Xarranca:On se sol jugar? Al carrer, en superficie relativament plana, on es puga fer el dibuix del joc. Quants jugadors? Ms de 2 i meyns de 6 (per poder aclarir-se) Quins materials sutilitzen? Una tella per a jugar i un guix o un palet per fer-les ratlles al terra. Com es juga? Amb el guix o el palet es fa el dibuix a terra prou gran. A uns 5 passos ms o meyns- es marca la lnea deixida. Des de darrere daquesta ratlla comena el primer jugador llenat la tella a la caseta nmero 1. Si lencerta es col.loca davant daquesta i , a peu coix, va botant des de la primera caseta fins a la 10, excepte en les numerades amb el 3,4,6,i 7 que cal que bote amb les cames obertes, ficant un peu en cada quatre. Quan arriba al 10, pegar la volta per tornar al quadre on tenia la tella arreplegar-la. Si aconsegueix fer tot el que hem descrit sense xafar cap ratlla, passar a tirar a la segina caseta i es torna a repetir loperaci. Si es xafara la ratlla o la pedra caiguera fora del lloc es perd el torn i comena el segent jugador. Guanya el primer que arriba al 10. Variants: Hi ha multiples variants i regles: en algunes es numeren les casetes de l1 al 8 i en el que seria el 9, ho anomenen Cel i s un lloc on poder descansar quan peguen la volta per tornar. Seria interessant preguntar i investigar per trobar les variants ms prximes.

Jocs Tradicionals

El Tac/ Les peces/ Els Cartons: On se sol jugar? Al carrer. Normalment es juga al terra. Quants jugadors? Dos o ms de dos. Quins materials sutilitzen? Tacons de sabata i tapes soltes de caixetes de mistos o cromos. Com es juga? Els xiquets i xiquetes marquen al terra un rotgle, i a casa de tres metres, una ratlla. Dins del cercle fiquen les tapes soltes o els cromos. Llancen els tacons a la ratlla per determinar lordre dels jugadors, sent primer el qui ms a prop de la ratlla tire el tac. Desprs tiren el tac per ordre per a traure les caietes del cercle, les quals seran per a qui les traga. Sha de llanar des don quede el tac desprs de fer cada tirada. Sacaba la partida quan ja no quede cap de cromo dins el rogle. Variants del joc: Una variant consisteix a fer una ratlla al terra i llanar els tacons des daquell lloc. Els tacons van quedant-se al tera, i els qui tiren, han dintentar pegar-li amb el seu tac al dun altre de laltre jugador. Si un jugador li pega, laltre es considera Mort. Si no arriba a tocar-lo, per es queda a una distncia aproximada dentre dos dits i un pam s Pam. Si li pega i es queda a aquesta distncia es diu Mort i Pam. El jugador que fa Mort cobra de laltre els cromos estipulats o els que shavien apostat abans. Si fa Pamm en guanya la meitat, i si s Mort i Pam, el doble. Cas de fer Mort o Mort i Pam, el jugador torna a tirar el seu tac o tella contra el dun tercer jugador, fins que erra el tir. Es continua jugant fins que els queden croments als jugadors, o sacaba el temps marcat per al joc.

Xata Merenguera:On se sol jugar? Al carrer, o a qualsevol pati. Quants jugadors? Indeterminat a partir de 5 anys. Quins material sutilitzen? Simplement, les mans del jugadors. Com es juga?

Popular can de xiquetes. Formen dues files paral.leles i dos xiquetes corren pel mig en sentit contrari una de laltra i canten fins raure a altres dos: La xata merenguera (vuit, nou deu) com que s tan fina ( trico,trico, tras) com que es tan fina ( lair, lair, lair, lair,lair). Es pinta els colorets (vuit, nou, deu) amb plastilina (trico,trico,tras) amb plastelina (lair, lairo, lair, lair, lair). Sa mare li cridava (vuit, nou deu) rentat les galtes ( trico,trico,tras) rentat les galtes ( lair, lair, lair,lair,lair) que ara vindr Joanet (vuit, nou, deu) a festejar-te (trico,trico,tras) a festejar-te ( lair, lair,lair,lair,lair...)

Jocs tradicionals

La cadireta:On se sol jugar? Sol jugarse en el carrer, pati o espai obert. Quants jugadors sutilitzen? Mnim 6 a partir de 7 anys. Quins materials sutilitzen? Cadires. Com es juga? Es forma un grup de , mnim cuatre persones, i al mig es siten tantes cadires com siga el grup meyns una. Sona una can i quan aquesta pare de sonar, els jugadors han dasseure rpidament. Sempre es quedar un sense cadira i queda eliminat. Es lleva una cadira i contina el joc fins que sols es queda un jugador, que es el que guanya.

Corda que roda:On se sol jugar? Al carrer o en un espai obert. Quants jugadors? Tres o ms. Quins material sutilitzen? Corda. Com es juga? Tots els xiquets fan un rogle i en el centre es coloca un amb una corda. A la senyal, comena a rodar tot fort com es puga. La corda va rodant i quan passa per davall dels xiquets que fan rogle, ells boten per a que no els toque la corda. Aquell al que toque la corda deur posar-se al mig del cercle i ser ell el que agafe la corda.

Corda i mocadoret:On se sol jugar? Al carrer o en un espai obert. Quants jugadors? Tres o ms. Quins material sutilitzen?

Corda y mocador. Com es juga? Es dibuixa una ratlla al terra, cada equip agafa la corda dun extrem amb el mocador nugat al mig de la corda. Es formen dos grups amb el mateix nmero de jugadors. Es siten per tal que el mocador es quede al damunt de la ratlla. El joc consisteix en tirar de la corda i guanya el grup que al tirar d'lla desplaa el mocador el ms prop dells.

Jocs tradicionals

Les pedretes, Les tabes, les cinquetes:On se sol jugar? Asseguts a terra, al carrer o al pati de casa. Quants jugadors? De dos en avant, a partir de 6 anys. Quins materials sutilitzen?: Es necessiten 5 pedretes, de diferents formes, com ms fines millor. Nha dhaver una que siga ms grossa que les altres i sanomena tirol, que es llaa a laire cada jugada. Una altra pedra cal que siga ms punteaguda. Les pedres poden ser pinyols o fruits de xiprer o daltra fruita, o b les anomenades tabes ( osets del tal que sarreplegaven antigament a les carnisseries). Com es juga? El primer jugador/a sost a la m les 5 pedretes, llana el tiros a laire al mateix temps que deixa a terra les 4 pedres restants. Larreplega de les pedres es fa de la segesnt manera: llana el tirol a laire i mentre senlaira i cau, amb la mateixa m arreplega una pedra, la deixa i arreplega el tirol, torna a llanar el tirol, arreplega una altra pedra fins que les arreplega totes. Desprs fa el mateix, per les arreplega per parelles. A continuaci, trs a lhora i laltra que resta. I, a lltim, quan llena el tirol, arreplega les quatre juntes. Passa el torn quan en arreplegar un apedra, no lempoma o en les parelles narreplega sols una, o b, en llaar el jugador no larreplega i el tirol cau a terra. Cada vegada que es llana el tirol, es poden anar acostant les pedres aquestes estn mol dispersades. Guanya el jugador que ms prompte acaba en replegar les pedres. Variants: El quico Sagafa una pedra ms punteaguda entre el dit xicotet i la palma de la m. Mentre senlaira el tirol i aquest cau, es pega un colpet amb la pedra punteaguda i sarreplega les pedres de la forma descrita anteriorment. Passa el tor quan el tirol no sarreplega, o no es fa el so amb la pedra punteaguda, o quan no sarrepleguen les pedres de la forma abans explicada, segons la fase del joc. Un altre joc amb les pedres s el segent: Sagafen les pedres en la m i es llaen a laire a poca altura, mentre girem la m i sintenta empomar alguna o algunes pedres en el tors de la m. Daquesta manera anem arreplegant una a una les pedres sense que ens caiguen les que mantenim damunt la m, i les deixem a terra. A lltim, enlaire les pedres

que hem tingut al dors de la m i cal que les arrepleguem sense que cap caiga a terra.

Jocs tradicionals

Tapa forat:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Cassoleta dargila, banc o taula. Com es juga? El joc consisteix en voltejar amb una m la cassoleta i llanar-la en terra, damunt dun banc o una taula, de tal manera que la comprenssi de laire produesca un forat a la part superior de la cassoleta. El resultat dquesta operaci ser una coca esclafada amb un forat enmig. Segons lordre, establit, el segon participant ha domplir amb una part suficient de la seua argila el forat de la coca del seu antecessor; fer-ne amb la resta la seua cassoleta i aconseguir foradar-la. De la mateixa manera ho han de fer tots els altres participants succesivament. Perd qui se queda ms promte sense argila, la qual cosa pot produir-se com a conseq:uncia de tindre poca sort en la realitzaci de forats o de la percia del predecesor, autor de majors i ms nombrosos forats a la seua casoleta i aix el jugador ha dutilitzar ms argila per tapar els forats del seu antecessor.

A les claus de deu:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Una pedreta cadasc. Com es juga? El joc consisteix en passar la pedreta al company al mateix temps que es canta a cor: A les claus de Du Sant Pere i Sant Joan Sant Pere que anava Darrere amb el triqui Triqui, trac.

El recitat de cada estrofa correspon a dos movimients: un per agafar la pedreta i un altre per dipositar-la en terra a disposici del company. En recitar les dues darreres estrofes i abans del darrer trac el jugador

pot deixar la pedreta a la seua esquerra i simular que encara la t a la m. Si el jugador contigu no percep el parany i fa la mateixa cosa per conservar la seua pedreta, perd, entre lalegria dels xiquets, i ha de pagar la penyora que li demanen els jugadors o el cap de joc.

Jocs tradicionals

Catxerulo:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert ( era). Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Es tracta dun altre joguet en lelaboraci del qual shi fa palesa el gust esttic del xiquet. Tradicionalment la milotxa o estel adopta formes romboidals o hexagonals. Amb canyes nugades amb fil dempalomar es forma una creu llatina o una aspa amb sis raigs iguals. Els caps de les canyes es lliguen amb fil per formar-hi lesquelet del catxerulo. Fent servir paper de seda o tela sen retalla, ara la forma de la figura descrita, ara retalls de diferents colors que, apegats, conformen la dita figura. Sapega el paper o la tela damunt els fils de lesquelet. Desprs sadorna el catxerulo amb una cua adornada amb llaos de paper de diferents colors, la qual actua com contraps i orientaci de la milotxa. Noms falta que enlairar el catxerulo.

Cavall fort/ Churro vaOn se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge mnim 5. Quins materials sutiltzen? Cap. Com se juga? Es tria mitjanant sorteig un jugador que haur de recolzar-se contra la paret i aguantar amb les mans el cap dun altre jugador que sinclina perqu els altres participants, un a un, hi puguen botar damunt. Lordre per botar sestableix, aix mateix, per sorteig. Quan ja han botat tots, el primer ha de dir: Churro, mediamanga o mangotero adivina quien est en el montero

Si es churro el genet sagafar la monyica, si s mediamanga lavant-bra si s mangotero, el muscle. Si el cavall no encerta la posici, ha de continuar en el seu paper, per si lencerta, el genet es convertir en cavall i hi botaran els altres participants.

Tamb, si el genet cau a terra abans de pronunciar el recitat, es convertir en cavall fort. I si el cavall cau abans dhaver provat la sort dendevinar la posici, perd i ha de continuar en el seu paper.

Jocs tradicionals

Tragaboles:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Caixa cart, fil daram, cola, paper de diari. Com se juga? Es combinen en aquest joc lhabilitat manual, la fantasia plstica i la destresa requerida per al joc. Els participants han de confeccionar un cap de cart, ara amb una caixa, amb cola i paper de diari, sobre un ormeig de fil daram. Aquest cap ha de tindre una boca gran on cada jugador, des duna distncia acordada, hi tractar dintroduir consecutivament tres boles. El que hi introduesca les tres boles o un nombre ms gran que els altres en ser el guanyador. El cap o tragaboles pot sser decorat amb profusi de colors i ornaments a gust dels jugadors.

La Trompa:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge, es individual. Quins materials sutiltzen? Trompa Com se juga? s un objecte de fusta de figura cnica que es fa ballar amb una corda. Avui en dia es fa ballar amb una corda que s'enrotlla a la trompa, llanant-la al sl i agarrant la corda per un extrem. Els ms manyosos fan ballar la trompa sobre la m. Per a fer este joc ms complicat es dibuixa en la terra un cercle i s'ha de fer ballar la trompa dins d'ell. Hi ha persones que decoren la trompa pintant-ho de distints colors i amb dibuixos geomtrics. Hi ha diverses formes de jugar a la trompa. Una d'elles s llanar-lo a una superfcie, fent-lo ballar i alar-lo amb la m, de manera que continue ballant i desprs tornar-lo a llanar, sense que deixe de girar. A vegades este joc es fa entre dos o ms, i el que est en el torn de jugar llana la seua trompa damunt d'un altra trompa, que es troba tirat en el pis. L'objectiu s espentar la trompa tirat i fer-lo avanar cap a una meta (com una carrera).

Jocs tradiconals

La Corda:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Corda Com se juga? Es juga amb una corda. Dos jugadors l'agarren, un per cada extrem, per a donar voltes a la corda. Els altres es colloquen en fila per a anar passant a botar sense perdre torn, una vegada que comena a botar el primer. Si un no bota quan li toca, o entropessa amb la corda, se per al joc i este passa a "lligarse-la", o el que s el mateix, a "donar a la corda". Mentres que un bota, els altres canten una can i segons com siga esta, es dna a la corda a un ritme diferent. En el joc de la corda hi ha moltes variants, quasi sempre acompanyada d'una can determinada. Tius de jocs amb corda: * BALANCEIG * CORDA ELEVADA * CORDA PER PARELLES * SEGUIR CORDA * DOBLES En tots es canten canons o es diuen retafiles sense sentit mentres es va botant.Si en el joc interv un grup, dos agarren la corda i donen a la corda i els altres boten en perfecte orde, entrant i eixint de la corda sense perdre el ritme de la can. En la modalitat de balanceig els moviments de la corda sn lents balancejos d'un costat a un altre i les canons que acompanyen solen ser lentes i assossegades com correspon al moviment de la corda.

Corda amb balanceig: "Soy la Reina de los mares".Una, dos y tres". "Soy la reina de los mares, y ustedes lo van a ver, tiro mi pauelo al agua(deja el pauelo en el suelo) y lo vuelvo a recoger(lo recoge). Pauelito, pauelito, quin te pudiera tener? Guardadito en el bolsillo(lo guarda) Como un pliego de papel"

Jocs tradicionals:

"Al pasar la barca" "Al pasar la barca, me dijo el barquero: las nias bonitas, no pagan dinero. Yo no soy bonita, Ni lo quiero ser, Arriba la barca, Una, dos y tres"

Corda elevada:La modalitat de corda elevada s la ms practicada. Consistix a elevar la corda per damunt dels xiquets que boten, batent-la de conformitat amb el ritme de la can. El Cocherito El cocherito ler me dijo anoche, ler, que si quera, ler, montar en coche, ler. Y yo le dije, ler, Con gran salero, ler No quiero coche, ler, Que me mareo, ler." Al dir "ler" la corda gira en l'aire i el ni@ es posa aponat. "Las Tijeras" "Yo tengo unas tijeras, que se abren y se cierran. Yo toco el cielo, Yo toco la tierra. Yo me arrodillo Y me salgo fuera" Jocs tradicionals

Corda per parelles:Per a jugar a la corda per parelles s'invita a botar al company/a amb la segent can mentres el/ ella ja est botant: Convide a " MARINA, PEPE ..." (El nom que es desitge)

A qu? A un pasts. A quina hora? A les tres. Que una, que dos i que tres. En el moment de comptar fins a Tres entra el/l'altre/a Xiquet/a a botar , boten enfront de front i compten fins que un dels/les dos xafa la corda i llavors s eliminat/a.

Seguir la corda:En la modalitat de Seguir Corda interv un grup que entra i ix de la corda en perfecte orde. Entren i ixen Sense perdre el ritme de la can, i quan alg xafa la corda perd, i substitux a un de qu estan donant. Una, dos i tres Una, dos i tres. Ploma, tinter i paper. Per a escriure una carta. Al meu volgut Miguel. Que s'ha anat esta nit. En el correu de les tres. Que una, que dos i que tres.

Jocs tradicionals

Corda amb dobles:Per a botar a la corda a dobles, han de donar en determinats moments a "cansalada" ( Girar la corda a gran velocitat, mentres qui est botant ha d'elevar molt els peus per a evitar xafar la corda). En cada moment sol pot botar una persona. "Al pasar por Toledo" Al pasar por Toledo, me corte un dedo, me hice sangre, (tocino) y una "gachi" morena. me dio un pauelo para limpiarme.(tocino) Y despus del pauelo, me dio una cinta para mi pelo.( tocino)

Y despus de la cinta, me dio recuerdos para mi abuelo.( tocino)

Moros i cristians:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Cap Com se juga? Es formen dos equips i es col.locaran en files una davant de l'altra i separades una certa distncia. Tots els membres d'un equip es col.locaran amb una m estesa i de cara amunt mentres un menbre de l'altre equip s'hi acostar i anir passant la seva m suaument per damunt mentres un membre del'altre equip s'hi acostar i anir passant la seva m suaument per damunt de la m de cada un dels components de l'equip fins que li semble oport de picar la m d'un jugador en lloc de passar- la suaument. En aquest moment arrencar a crrer fins al seu equip mentre aquell a qui ha picat la m ix corrents a empaitar-lo . Si l'atrapa, queda eliminat, si no , queda eliminat el perseguidor . Continua el joc invertint els papers entre els equips.

Jocs tradicionals

Els quatre cantons:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Cap Com se juga? Un dels jugadors para i els altres se situen als quatre angles d'un quadrat dibuixat a terra. El joc consisteix en anar intercambiant els seus llocs els quatre jugadors , mentre el del mig (el que para) intentar collocar-se en algun angle mentre els altres efectuen els canvis, el que queda sense lloc para.

El mn al revs:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors?

Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Cap Com se juga? Consisteix en fer el contrari del que digua el director de joc. Per exemple, si diu crrer, han de fer el contrari, s a dir , aturar-se. L'ultim que ho faci, quedaria eliminat fins que noms quede un jugador que ser el vencedor. Les accions poden ser: crrer, saltar, asseure's, riure, plorar, braos en creu , cap quiet. Variant: Fer- ho patrulles i puntuar els que s'equivoquen. Guanya aquella que al final tinga menys punts.

Jocs tradicionals

El terratrmol:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Cap Com se juga? Els participants es distribueixen per tot l'espai en grups de tres persones. Dues fan de casa i una,a dins,fa dinquili.Un cop els grups estan organitzats lanimador comena el joc tot dient unes consignes.Si diu: -canvi de casa!; les cases es mouen i van a buscar un altre inquili.Si diu: -canvi dinquili!,es mouen els inquilins per buscar una altra casa.I si diu: -terratrmol! tots cauen a terra i sha de construir una nova ciutat.(fer grups diferents.

Barrera, Barrera:On se sol jugar? Al carrer o a un espai obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen?

Cap Com se juga? S'han de posar dos grups de persones ms o menys iguals. Aquests els dos grups s'han de posar de cara i comenar a cantar: " Barrera barrera " contnuament . LLavors un d'un grup surt i si passa es queda al seu grup i si no es queda al grup contrari i els que abans aconsegueixin el mxim de persones guanyen.

Jocs tradicionals

La Mare carabassera:On se sol jugar? En un lloc tancat o obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Cap Com se juga? Es un joc de colla. Sol jugar-se en llocs tancats o oberts, per que donen per seure en rotgle. Perqu el joc no es faa massa llarg i tedis, s convenient que la quantitat de jugadors/es no siga molt nombrosa. Abans de comenar , es tria la mare carabassera i ella numera la resta de jugadors /es . De manera que qui t l'u s una carabassa; qui t el dos , dos carabasses; el tres, tres carabasses...El joc adopta la tipologia dialogada entre la mare carabassera i la resta de jugadors que fan de carabasses, conversa en la que els jugadors no poden distreure's . La finalitat del joc s que, mitjanant la frmula de pregunta i resposta, la mare aconseguesca penyores dels jugadors, les quals per poder-les recuperar hauran de realitzar alguna cosa que mantinga la gresca entre la colla. Veiem-ho amb un exemple. - Tinc una carabassera que a l'any em fa cinc carabasses- diu la mare carabassera. - Com que cinc ?- pregunta el nmero cinc. -Qu quantes ?- replica la mare carabassera. -Tres - contesta el nmero cinc, passant-li la carabassa ( ha dit tres com podria haver dit qualsevol altre nmero que es trobe en el joc). -Com que tres ? - pregunta rpidament el nmero tres. -Qu quantes ? - pregunta el nmero cinc. - Set- contesta el nmero tres. - Com que set? - pregunta el nmero set. Aquest dileg noms s'interromp quan alg s'equivoca. Aleshores, el jugador que s'equivoca paga penyora i queda eliminat, si ha consumit les penyores acordades a principi del joc. Es paga penyora quan es falten a les segents normes: a) Si no diu b la frmula. b) Si no contesta, quan pertoca.

C) Si contesta quan no pertoca. d) Si es recorreix a un nmero que ha estat eliminat. Per recuperar les penyores s'ha de fer all que qui ha quedat l'ltim mane. Per recuperar-les la frmula s: - De qui s esta penyora? -pregunta l'ama. Meua, senyora - contesta el propietari. - Qu em donaria vost per ella? -pregunta la senyora ama. - El que vost vulga i una miqueta ms - respon el propietari. I aleshores el guanyador o guanyadora en combinaci amb la resta de jugadors li mana que faa una determinada cosa, per exemple: pegar tres panxades en terra , donar-li un bes a... A vegades, la recuperaci de les penyores adoptava frmules ms lingistiques. Aix , l'ama i la resta de la colla feia a la persona que havia de recuperar la penyora contestar amb s o no preguntes malintencionades que desconeixa , per exemple: Ests enamorat /da de...? O b , feien preguntes obertes on s'omitia el nom de la cosa per provocar la rialla entre la colla.

Jocs tradicionals

Morts I vius:On se sol jugar? En un lloc obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Pilota Com se juga? Els jugadors es disposen per tot el camp, i es dona la pilota a un jugador que inicia el joc.Es tracta d'anar a matar al companys ms prxim d'ell procurant que no et maten.La pilota va lliurement pel camp i cap jugador pot tenir-la ms de tres segons.Si la pilota toca a un jugador aquest es mort i ha de seure.Per salvar-se haur d'esperar a poder agafar la pilota ( no podr moure mentre sigua mort)i intentar passar-la directament a un altre mort.Si ho aconsegueix es salva.Els morts no poden matar i els vius no poden ajudar ni tocar als morts quan tenen la pilota. Es pot introduir ms pilotes.

La petanca:On se sol jugar? En un lloc obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Boles de fusta, fang o ferro. Com se juga? S'hi jugava amb una bola de fusta de carrasca de 12 cm. de dimetre, la qual era llanada pel jugador cap al lloc on havia estat llanada una bola xicoteta de 4 cm. de dimetre , tornejada amb fusta de boix . Guanyava qui aconseguia acostar mes la bola gran a la xicoteta, llanant-la des de la mateixa linia des d'on havia estat llanada aquella.

Jocs tradicionals

Jocs amb la Goma:On se sol jugar? En un lloc obert. Quants jugadors? Tot el que ho desitge. Quins materials sutiltzen? Goma elstica ( 4 metres). Com se juga? Canoneta: Tres jugadors formen un triangle ( els que pagen) amb la goma, la resta es sita cadasc a un costat del triangle. Deuran anar creuant els diferents costat del triangle al s de la canc: En la calle, lle, lle, venticuatro, tro, tro habido do, do una asesinato, to,to,una vieja ja, ja, mat un gat,to, to, con la punta, ta,ta del zapato,to, to, pobre vieja ja, ja pobre gato, to,to pobre punta,ta,ta del zapato,to,to.

La telaraa: Dos jugadors sotenen la goma y diuen en veu forta: La telaraa que sube i baja mentrestant van menejant la goma i fen.li un embolic. Tots el participant deuen pasar al altre costat de la goma per el lloc on pugen sense tocarla. El nombres saltarins: Els jugadors deuen botar la goma de la forma que correspon a cada nombre:1: En el peus junts botar la goma. 2: Xafant les dues parts de la goma. 3: Xafes la goma cada part amb un peu i fas tres bots.... 4: Com el 2 pero cuatre vegades.....

Les alades: Padguen dos persones i es siten de front agafant la goma per els extrems. El joc es molt sencill, sanirn situant la goma a diferents alades i els participant deuen botar-la. El que falle paga. Orden a seguir: sol, turmell, genoll, baix cul, cintura, axiles, muscle, coll, cap, cel.....