Joan Salvat-PapasseitJoan Salvat-Papasseit

Vida Vida

RetratsRetrats

Obra poètica Obra poètica

HomenatgesHomenatges Més informacióMés informació

No he escrit mai sense mullar la plomaal cor, esbatanat...

Cada feridala sang d’un poema...

Pere Mayoral

CT2

Vida de Salvat-Papasseit (1)Vida de Salvat-Papasseit (1)

1894 Neix a Barcelona. 1901 Mor el seu pare. 1907 Fa d’aprenent d’adroguer, d’escultor, de vigilant nocturn al moll...1914 Ingressa a la “Juventud Socialista”, però aviat es desenganya de la política.1917 Un enemic del poble (prosa).1918 Es casa amb Carme Eleuterio. Estada a Sitges. Edita Humo de fábrica (recull d’articles) i Arc-Voltaic (revista).

menú

Vida de Salvat-Papasseit (2)Vida de Salvat-Papasseit (2)

1919 Neix la seva primera filla, Salomé. Primera crisi d’una malaltia pulmonar. Poemes en ondes hertzianes.1920 “Contra els poetes amb minúscula. Primer manifest futurista català”. 1921 Estada a Cercedilla per guarir-se de la tuberculosi. L’irradiador del port i les gavines.

menú

Vida de Salvat-Papasseit (i 3)Vida de Salvat-Papasseit (i 3)

1922 Neix la seva segona filla, Núria. Les conspiracions i La gesta dels estels.1923 Els nens de la meva escala (prosa). El poema de La rosa als llavis. 1924 Mor la seva filla Núria. Mor a Barcelona. 1925 Óssa menor (llibre pòstum).

menú

RetratsRetrats

menú

Llibres de poesiaLlibres de poesia

Poemes en ondes hertzianes L’irradiador del port i les gavines Les conspiracions La gesta dels estels El poema de La rosa als llavis Óssa menor

menú

““Columna vertebral: sageta de foc” Columna vertebral: sageta de foc” ((Poemes en ondes hertzianesPoemes en ondes hertzianes))

[fragment]

Hi ha un HOME a la presódels que avançaven.JUNTEU-VOS,traieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans.PERQUÈ FACI CAMÍ.

vida menú

““Pantalons llargs”Pantalons llargs” ((L’irradiador del port i les gavinesL’irradiador del port i les gavines))

Campaneta daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; havem caminat tant pels camins sense iraque ara ens cal reposar i agrair nostre fat. Ja no tornaré més fent osque! osque! correnta carregar amb palets el teu quadrant de fusta.Campaneta daurada, tu em sabies content.Ara em mena la gent i tothora tinc justa: [...]

vida menú

““Pantalons llargs”Pantalons llargs” ((L’irradiador del port i les gavinesL’irradiador del port i les gavines))

[...]i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:si ara jugués a córrer, què diria la gent...Trobaran molt millor que estimi alguna noia tant si és bella com no cavallet tot pintat,campaneta daurada i que no us deixi al terrat.

vida menú

““El somni”El somni” ((Les conspiracionsLes conspiracions))

Guardeu la terra els pagesos germans,guardeu —beseu-la amb delit, pam a pam:ara amb nosaltres, marins i gojats,per Catalunya, els vaixells salparan.Guardeu la terra els pagesos germans. De cara al món altra volta, i firam!Les gestes nostres no temin la mar:—qui duu senyera els dofins li fan pas.Per Catalunya un bell nom voleiant,de cara al món altra volta, i firam! [...]

vida menú

““El somni”El somni” ((Les conspiracionsLes conspiracions))[...]Fornits atletes, a proa s’hi cap;deixeu l’Estadi pels fadrins que es fan.Preneu els estris de viure en combatper Catalunya: Una passa endavant!Fornits atletes, a proa s’hi cap. Vosaltres, dones, heroiques com mai,sigueu valentes, que l’empresa és gran:les nostres filles que aprenguin l’afany.Per Catalunya reseu català,Vosaltres, dones, heroiques com mai. Fendim les ones, tal guerrers d’abans;—de nou la història que ens vegi avançant—vulguem ésser-hi entre els pobles més grans:Per Catalunya, els fanals ben endalt,fendim les ones, tal guerrers d’abans.

vida menú

““Mester d’amor” Mester d’amor” ((La gesta dels estelsLa gesta dels estels))

Si en saps el pler no estalviïs el besque el goig d'amar no comporta mesura.Deixa't besar, i tu besa desprésque és sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient,mes com vianant a la font regalada;deixa't besar sacrifici ferventcom més roent més fidel la besada.

[...]

vida menú

““Mester d’amor” Mester d’amor” ((La gesta dels estelsLa gesta dels estels))

[...]¿Què hauries fet si mories abanssense altre fruit que l'oreig en ta galta?Deixa't besar, i en el pit, a les mans,amant o amada la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor:besa en el coll, la més bella contrada.Deixa't besar i si et quedava enyorbesa de nou, que la vida és comptada.

vida menú

““Si la despullava” Si la despullava” ((El poema de La rosa als llavisEl poema de La rosa als llavis))

Si la despullavaoh, la meva amor!un botó que queiaja em donava goigara la brusetai el cinyell tot pret,mel rosada i frescala sina després: al mig de la toiaclavellets vermells:

vida menú

““Nocturn per a acordió”Nocturn per a acordió” ((Óssa menorÓssa menor))

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.(Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll:però jo he vist la plujaa barralssobre els bots,i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;sota els flandesi els melis,sota els cedres sagrats. Quan els mossos d’esquadra espiaven la niti la volta del cel era una foradadasense llums als vagons:i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop. [...] vida menú

““Nocturn per a acordió”Nocturn per a acordió” ((Óssa menorÓssa menor))[...]Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll:però totes les mans de tots els trinxerairescom una farandolafeien un jurament al redós del meu foc.I era com un miracleque estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll.Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixellsque són de tants colorscom la mar sota el sol:que no li calen veles.

vida menú

A Salvat-Papasseit, I. M.Ah!, si amb levites de verda llustrinaEns amaguéssim darrere aquells sacsPer quan vindrien les noies, i, manyacs,Cantéssim nadalenques amb sordina!

I, si plogués, darrere una cortinaCoféssim la corona com els Mags,I en fer petar per la cambra els xerracsTothom digués que som de rel divina!

O anéssim tots plegats cap a les pistesI amb la raqueta empaitéssim ocellsMentre els estels fan niu al cim dels tells

I els núvols, a ponent, són ametistesQue dibuixen la gepa dels camellsOn cavalquem amb barbes futuristes! Josep V. Foix

QUI HA INTERPRETAT AQUEST POEMAHomenatges (1)Homenatges (1)

Salvador Dalí: Venus i un mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit), 1925 menú

Guinovart: Papasseit, 1999.

A la nostra vora

Com que era teva la llum, la fogataes gela sota els arcs. Dóna’m les mans.Nat de peix el terrat, la fosca ens mata:Salvat, ajuda’ns a portar els instants. Ens hem de batre sota una aigua ingrata,la nostra força és pobra aquí al voltant–aquell peix al terrat era de plata–;però ens sabem valents, l’empresa és gran. La pàtria, esguerrada, duu careta.Que mai no sàpigues el que ha passat;al cel d’abans no hi ha columna dreta. I si esborrem molts noms que hem heretat,el teu és ple de ramells blancs, poetade la claror: no t’oblidem, Salvat! Joan Brossa

QUI HA INTERPRETAT AQUEST POEMAHomenatges (i 2)Homenatges (i 2)

menú