Joan Fuster, Comentari Sobre La Pólvora

download Joan Fuster, Comentari Sobre La Pólvora

of 1

Transcript of Joan Fuster, Comentari Sobre La Pólvora

  • 8/16/2019 Joan Fuster, Comentari Sobre La Pólvora

    1/1

      omentar¡ sobre la PO LVD RII

    Diuen que els valencians som mig moros, i la veritat és que, si no

    ho som, no será per falta d'ocasió.

    Els

    moros s'instaLlaren en la nostra

    terra cap a Fan 718, i en 1609, quan eis expulsaren, encara 'onstituien

    una tercera part de la població. Són quasi nou segles de convivéncja,

    1 en tant de temps, ¿com no haurien d'haver influit sobre l'altra gent,

    sobre els "no moros" que residien en el país?

    l

    poble, ingénuament,

    atribuix als moros les coses més velles i més singulars: un castell en

    ruines, un pont deteriorat, el sistema de recs, els costums particular-

    ment vistosos. La pólvora, per exemple. L'afició deis valencians a les

    traques, als masclets, als coets de tota espécie, ¿no sembla que té un

    aire "morisc" ben característjc? Als moros, ja se sap, eis agrada "correr

    la pólvora",..

    s

    probable que tot aixó siguen pures fantasies. Peró, en-

    cara que ho siguen, no es pat negar que tenen un valor molt simpto-

    mátic. El gust pels focs artificia s, i sobretot per les seues formes més

    explosives i estrepitoses, no está massa generalitzat: en tot cas, enlloc

    no és tan viu i tan compartit com entre nosaltres. LIs valencians no sabem

    fer una festa sense cremar una quanhitat considerable de pólvora ino-

    fensiva. Considerem que l'aire d'un dia solemne no está prou alegre si

    no el sentim pie de trons, de fuigors vioients, de fum espés i picant. Lis

    forasters ens ho censuren: opinen que és una inclinació una miqueta

    bárbara i incómoda. Pocs pobles, en efecte tenen una passió per la

    pólvora com la que tenim els valencians. Ni tan sois els moros. Aixó

    que es perdeni Potser es tracta d'una forma de sensualitat molt especial.

    Saber trobar la grácia a l'esclafit rápid d'una traca o al colp fastuós

    d'un masciet,és un privilegi reservat a nosaltres. Jo, personaiment, n'estic

    ben orguilós. 1 si l'hem heretat deis moros, cal dir que hem superat els

    nostres mateixos mestres...

    J F

    i

    F