JAUME_I i la Crònica-Escartí i Ferrando-ARTICLE

8/13/2019 JAUME_I i la Crnica-Escart i Ferrando-ARTICLE

1/30

1

Sobre Jaume I i elLlibre dels fets

Antoni Ferrando - Vicent Josep EscartUniversitat de Valncia

Al llarg de tots els segles, els valencians han recordat la figura de Jaume I, rei dArag icomte de Barcelona i primer rei cristi de Valncia, com un smbol de la seua identitatcollectiva. No podia ser daltra manera, ja que Jaume I va reintegrar les terresvalencianes a la civilitzaci europea occidental i va fundar el regne de Valncia, amb elslmits fixats en els Furs i amb sobirania jurdica prpia dins la Corona dArag. Enlpoca foral, el record de Jaume I es produa indirectament cada 9 doctubre, data de lareconsagraci de la catedral de Valncia, i cada 23 dabril, festa de sant Jordi, primitiu

patr del Regne, a qui el rei Jaume hauria invocat per a aconseguir la rendici militar deValncia. El record era, en canvi, directe cada 27 de juliol, data de la seua mort, unacelebraci propiciada per la casa reial dArag, sense dubte en parallelisme amb lescommemoracions dels sants que celebra lEsglsia. De fet, el 1633 va hi haver un intentde canonitzar el rei Jaume, el qual, en sentir prxima la seua mort, va vestir lhbit demonjo cistercenc i va manifestar la seua voluntat de descansar al monestir de SantaMaria de Poblet, en una mostra ms de lespiritualitat mariana que havia practicat tota lavida.

Amb la institucionalitzaci de la monarquia hispnica, va decaure lacommemoraci de lobituari de Jaume I, en benefici de la celebraci del 9 doctubre, detal manera que els jurats de Valncia acordaren, el 1557, que la commemoraci del seutrasps se celebrara l11 doctubre, desprs de les festes de sant Dions.


2/30

2

Al segle XVII, laguditzaci del procs de transculturaci en el marc de lamonarquia hispnica, el fracs de lintent de canonitzaci quasi cantat en el contextduna Corona dArag aleshores polticament subalterna i, sobretot, lomnipresnciadels referents religiosos del Barroc van provocar un progressiu oblit de la rememoracide la mort del rei. Per no de la celebraci del 9 doctubre, que va revestir sempre una

gran solemnitat fins que Felip de Borb, en annexionar a Castella el regne de Valncia,por justo derecho de conquista (1707), hi va imposar unes noves institucions quesencarregaren deliminar qualsevol vestigi de lpoca foral.

Ara b, al segle XVIII, el captol de la catedral de Valncia, en continuarcelebrant cada 9 doctubre la festivitat de la dedicaci de lesglsia major de Valncia,no sols va preservar una commemoraci litrgica de primera magnitud per alsvalencians, sin tamb el record de la gesta de la conquesta de la ciutat per Jaume I.Grcies a la tradici litrgica, al manteniment de la memria histrica entre les minoriescultes i a linters dels illustrats valencians pelsFursconcedits per Jaume I, la ciutat deValncia no va oblidar la data histrica de la fundaci del regne. Els escriptors i artistesromntics tamb es van interessar pel nostre passat medieval. Tot plegat va contribuir a

rodejar la figura del rei en Jaume duna aurola mtica.La Renaixena, per la seua part, aprofit la commemoraci del sis centenari de la

mort de Jaume I (1876) per a convocar a Valncia, on shavia produt el seu trasps, unafesta potica extraordinria, que reun les principals figures renaixencistes de Valncia,Catalunya, Balears i Provena, ja que els felibres occitans, pel fet dhaver estat Jaume Isenyor de Montpeller, tamb el van convertir en un smbol de fraternitat entre Occitniai els pobles germans de la Corona dArag. La Renaixena i els seus epgons van

potenciar encara el record de Jaume I no sols amb la recuperaci de la memria de laseua mort, sin amb reedicions de la seua Crnica o Llibre dels fets i amb unainnovaci singular, que part precisament de Montpeller: la commemoraci del VIIcentenari del seu naixement, el qual tingu lloc el dia 2 de febrer de 1208.

Un segle desprs daquella efemride, amb motiu del VIII centenari del seunaixement, es renova, tant a Montpeller com a totes les terres de lantiga CoronadArag, el record emotiu a la figura quasi llegendria del rei Conquistador ambiniciatives molt diverses, entre les quals cal destacar aquelles que tenen com a puntfonamental la difusi i lestudi de la Crnica reial, i que es concreten en la reedici,lactualitzaci lingstica o la traducci a daltres llenges delLlibre dels fets. En el casque ens ocupa, sha optat per la modernitzaci lingstica, per tal de fer ms prxim eltext delLlibre dels fetsals homes i les dones del nostre temps.

El nostre objectiu, ara i ac, s oferir als lectors, en primer lloc, un breurecorregut histric del record del rei en Jaume a travs dels textos historiogrfics

valencians on sha tractat la figura del rei, des del perode medieval fins als actes quecelebr la ciutat de Valncia, el 1908, en recordana del naixement de Jaume I, i, ensegon lloc, un estudi sobre laCrnica, que nanalitzar lestructura, lautoria, la llengua,la transmissi i la recepci.

1. Jaume I el Conquistador en limaginari collectiu valenci


3/30


4/30

4

Aquest rei en Jacme dArag fo lo pus bell hom del mn; que ell era major quealtre hom un palm, e era molt b format e complit de tots sos membres, que ell haviamolt gran cara e vermella e flamenca, e el nas llong e ben dret, e gran boca e benfeita, e grans dents belles e blanques que semblaven perles, e ulls vairs e bellscabells rossos semblants de fil daur, e grans espatles e llong cors e delgat, e els

braces grossos e ben feits, e belles mans e llongs dits, e les cuixes grosses e lescames llongues e dretes e grosses per llur mesura, e els peus llongs e ben feits e gintcauants. E fon molt ardit e prous de ses armes e forts e valent, e llarg del donar eagradable a tota gent e molt misericordis; e hac tot son cor e tota sa voluntat deguerrejar ab sarrans (cap. XII).

Es tracta, per, duna imatge molt idealitzada, que per damunt de la tradicirebuda, sembla haver-se inspirat en els models masculins delJaufri deFlamenca.6

Daltra banda, a pesar de les diferncies que en un cert moment va tenir linfantPere amb el seu pare, Desclot ens el presenta com un fill que ladmirava i lestimava

profundament. Aix, en relatar-nos la mort de Jaume I, Desclot afirma que lhereu

hauria estat a la vora del llit mortuori del seu pare,

plorant e sospirant de pietat e de gran dolor que havia de son pare, qui havia estat lomillor rei qui anc fos e el pus agradable a totes gents, qui aix es partia dell e de son regne,

bes-lo en la boca e puis bes-li les mans e estec-li denant tota via, que anc per menjar neper boure ne per dormir no sen part tro que els ngels del cel vengren ab gran alegria, quili preseren larma del cors e la sen muntaren el cel davant seu. E linfant en Pere fu venirtots los barons de la sua terra e els rics-hmens de les ciutats, e ab gran hondrament port locors del benet rei son pare al monestir de Poblet e aqu fu-lo soterrar molt honradament(cap. LXXIII).

La descripci de Desclot va posar les bases ideolgiques per a convertir la figurade Jaume I en una imatge evidentment venerable des de lptica religiosa: els ngelsshavien emportat la seua nima i el cors esdevenia benet als ulls dels mortals.

El cronista Ramon Muntaner, senyor de Xirivella, ciutad de Valncia i servidorlleial del casal dArag, en escriure la seua Crnica,7 pren precisament el regnat deJaume I com a punt de partena del seu relat pic, en part per una qesti personal:

E per o comen al fet del dit senyor rei en Jacme, con jo el viu, e senyaladament loviu que jo era fadr. Dit senyor rei an a la dita vila de Peralada, on jo nasqu, e pos enlalberg de mon pare, en Joan Muntaner, qui era dels majors albergs daquell lloc e era alcap de la plaa (cap. II).

Segurament aquesta visi del rei el va impactar sobre manera i la va tindre presentdurant tota la vida. La seua ben coneguda veneraci als monarques del casal dArag enva fer la resta. Tot plegat contribu a presentar Jaume I amb una aurloa de santedat.Aix, afirma dell que la sua naixena fo miracle senyaladament de Du e per obra sua(cap. III). Tot seguit passa a narrar detalladament la meravellosa estratgia de la reinaMaria de Montpeller per concebre un fill i hereu dArag tan singular (caps. II-VI), i acontinuaci relata, de manera abreujada, els fets ms destacats del regnat seu (caps. VII-

6Vegeu ESPADALER, A.: El retrat de rei En Jaume a la Crnicade Bernat Desclot,Estudis de llengua i literaturaen honor de Joan Veny, vol. I, Barcelona, 1997, pp. 63-69.

7Donem les referncies a aquest text a partir de MUNTANER, R.: Crnica, a cura de V. J. Escart, 2 vols., Valncia,1999.


5/30

5

VIII). I no sest de buscar qualsevol pretext, en nombrosos llocs de la seua Crnica,per a exalar la figura del rei Conqueridor. Per a illustrar-ho, bastar adduir ac un delspargrafs inicials de la seua Crnicadedicats al nostre rei:

Con ja davant vos he dit, jams no nasqu rei a qui Dus fes tantes grcies en sa vida

com fu a aquest senyor rei en Jacme. E de les grcies que Dus li fu, vos contar partida.Primerament, que mostr gran miracle en lo seu neiximent, aix com davant vos he contat. Eaprs, que es ve lo pus gran prncep del mn e el pus savi e el pus gracis e el pus dreturer ecell qui fo ms amat de totes gents, aix dels seus sotmeses com d'altres estranys e privats, querei que anc fos; que aitant com lo mn dur, se dir "lo bon rei en Jacme d'Aragon". Aprs, ame tem Dus sobre totes coses: e qui ama Du, s ama justcia e veritat e misericrdia; e de toto fo ell ben bastat. E aprs, fo lo mellor d'armes que negun altre. E totes aquestes grcies

pogu jo veure e saber, e tots aquells qui el veeren e d'ell oren ne oiran parlar. Aprs, fu-liDus grcia dels bons fills e bones filles e bons nts e ntes que es ve en sa vida, aix condavant vos he contat (cap. VII).

Probablement hem datribuir a Muntaner, jurat de la ciutat de Valncia, la

iniciativa de celebrar solemnement els anys de la conquesta de la ciutat, ja que, desprs derecordar que a Mallorca tots anys, lo jorn de sent Silvestre e de santa Coloma, que fo

presa Mallorca per lo dit senyor rei, se fa profess general en la ciutat ab la senyera del ditsenyor rei... (cap. XXVIII), ens diu que, a imitaci dels mallorquins,

suplicaria a mon senyor lo rei d'Arag que fos de grcia e de merc sua que ordonen ab losprohmens de la ciutat de Valncia que el dia de sent Miquel tots anys se fes profess generalen Valncia per nima del dit senyor rei, e Dus cresqus e mellors tots temps los seusdeixendents e els dons victria e honor sobre tots llurs enemics, per o con la ciutat fo presa lavespra de sent Miquel per lo dit senyor rei en Jacme; e que tots los preveres de la ciutat deValncia, e hmens d'orde, que hi cantassen misses aquell dia per nima del dit senyor rei e per

la dita ra. E encara, que ordonassen lo dit senyor rei e els dis prohmens de la ciutat, quel'endem se fes caritat general per tots temps. E aix cascuns faran b que s'hi esforcen alsmills que poran, e hauran-ne grat de Du e honor en aquest mn. E majorment con caritat no esfaa neguna en la ciutat de Valncia, e en totes les altres ciutats del mn se fa, e Dus creix-nellurs bns e els ne multiplica (cap. XXVIII).

Era, sense dubte, una forma ms de mantenir viva aquella imatge que Muntaneratorgava a lo bon rei en Jacme dAragon, el qual en ms duna avinentesa hi rep elqualificatiu de sant: ms de vint mlia misses se canten vui en aquell dia e tots dies eno que el sant rei en Jacme conquer (cap. XXXVI).8

Per la seua banda, el rei Pere el Cerimonis, en fer redactar la seua Crnica,9si b

no incorpora el regnat del Conqueridor, s que ens hi dna una dada molt interessant percomprendre fins a quin punt el Llibre dels fets del rei Jaume shavia convertit en unaespcie de text hagiogrfic entre els familiars descendents seus: Aquest digmenge, a horade prim so, ns encara rem gitats e llegem lo Llibreo Crnicadel senyor rei en Jacme,tresavi nostre... (III, 193). No s descartable que la lectura del llibre del seu avantpassatfos el detonant de la seues iniciatives historiogrfiques.10

8Vegeu, tamb, BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, p. 51.

9Vegeu PERE EL CERIMONIS: Crnica, a cura de F. Soldevila, Barcelona, 1984.

10 Aquesta qesti va estar ja analitzada per PAGS, A.: Chronique catalane de Pierre IV dAragon, III deCataloigne, dit le Crmonieux ou del Punyalet, Tolosa-Pars, 1942.


6/30

6

Ja al segle XV, el Dietari del capell dAlfons el Magnnim,11 confegitpossiblemennt per Melcior Miralles, sotsagrist de la Seu valentina, a partir de lesexperincies prpies, per tamb a la vista de diferents fonts que narraven la histria

passada, no sest de donar-nos una breu biografia de Jaume I. Conv assenyalar queMiralles, interessat com est a destacar lentronitzaci dels Trastmares a la Corona

dArag i les conquestes dAlfons el Magnnim a Itlia, per encara pendent del quesucceeix al conjunt de les nostres terres, en parlar de Jaume I, sinteressa sobretot perles dades valencianes referides a la vida del rei Conqueridor, en una mostra delincipient particularisme historiogrfic valenci, que saccentuar el segle segent. Enconcret, reitera que Jaume I fon concebut miraculosament i lanomena lo moltvicturis senyor e rei en Jaume, de bona memria, tot narrant breument les conquestes

balears i valencianes. En arribar al passatge de la rendici de la ciutat de Valncia,Miralles relata com

en lany de nostre Senyor de 1238, lo molt victuris rei e senyor en Jaume, de bonamemria, pres la noble ciutat de Valncia, e la vespra del gloris arcngel sent Miquel foren

alades banderes del senyor rei en les torres del Temple per los moros, ab molts sonys detrompetes, de tabals e altres sons. E lo dit senyor rei era en la rambla, endret les dites torres,e com vu les sues banderes altes, descavalc del cavall e agenolls e bes la terra. Oh,virtut de rei! E en aprs, lo dia de sent Deons, donaren e lliuraren la dita noble ciutat deValncia al dit senyor rei.

Finalment Miralles no deixa dindicar com el rei en Jaume fon soterrat en laseu de Valncia, aprs laltar major, on realment consta que va estar, fins el 1278,12abans de ser traslladat el seu cadver al monestir de Santa Maria de Poblet.

Al segle XVI,13Pere Antoni Beuter, predicador de la ciutat, va ser lencarregatde sermonar en la festa del centenar de la Conquesta, del 1538. Aquell encrrec de les

autoritats municipals va ser lorigen de la Primera part de la Histria de Valncia(Valncia, 1538),14segons ens confessa ell mateix al prleg de lobra. A lepstola queencapala el text, Beuter dna algunes dades sobre la festivaci de lesdevenimenthistric local i, a ms dindicar la presncia de msics, assenyala com en aquella

process

trau-se la bandera real de les venturoses y celestials insgnies de Arag, les quatrebarres de sanc en lo camper de or; y la creu blanca en los fullatges blaus, ab la devisa delRat Penat, que mostra lo valer del regne, encara que no sia tan gran lo poder. Y ab alegra

process que va a la sglsia de Sant Georgi y torna a la Seu, fas lo serm de la conquista.

Beuter revela que, per tal de fer el serm de la Conquesta, shagu damprar dellibre hon est scrita, s a dir, el Llibre dels fets, encara que exagera quancomenta que

11Les citacions daquest text provenen de MIRALLES, M.:Dietari del capell dAlfons el Magnnim, a cura de V. J.Escart, Valncia, 1988. Concretament, de les pgines 37 i 39. En prepara una acurada edici crtica per a la collecciFonts histriques valencianes, de la Universitat de Valncia, el professor Mateu Rodrigo Lizondo.12 Vegeu aquestes dades a Joan Baptista Perales, en lapndix VIII de la seua edici de les Dcadas dEscolano(vegeu ms avall, la nota 22) que les dna tot seguint les ofertes per Flotats i Bofarull a la seua traducci de laCrnicadel rei Jaume al castell (citada ms avall, a la nota 111).

13Vegeu, tamb, la valoraci de BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 59-67, sobre les paraules de Beuter i Vicianaal voltant de Jaume I.

14 Les citacions provenen de BEUTER, P. A.: Primera part de la Histria de Valncia, a cura de V. J. Escart,Valncia, 1998, pp. 36 i 39.


7/30

7

el text de la Crnicareial trobl en alguns passos que demanava ms plena informaciy en altres benigna intelligncia. Evidentment, all que pretenia el cronista valenciera posar en circulaci el seu treball que, fent servir unes fonts falsificades a finals delXV a Itlia per un servidor del papa Alexandre VI, pretenia exalar el projecte demonarquia hispnica dels reis Ferran dArag i Isabel de Castella per damunt de la

importncia que, a lOccident cristi, es reconeixia al passat histric de lImperi Rom.En aquelles mistificacions sexplicava la fundaci de les principals ciutats dHispnia i,entre aquelles, Valncia, per no ultrapassaven l`poca romana. De fet, aspiraven aentroncar la histria bblica amb la romana.15Daquesta manera, Beuter, a pesar que enla seuaPrimera part de la Histria de Valnciaque amplificar i publicar en castellel 1546,16arriba fins als temps immediats a la conquesta jaumina, no sest dintroduirla figura del rei en Jaume. Ho fa en termes de reverncia i admiraci lanomenanclit i de bona memria, sovint i declara que ell mateix arrib a posseir untrellat de la Crnica rgia no comptat fins ara en la llista de les notcies sobremanuscrits del text jaum, si no fa referncia a una cpia del fragment del Llibre dels

fetsincorporat a lAureum Opus(Valncia, 1515), obra que ens consta a linventari des

seus llibres, tal com explicitarem ms avall. Tractar monogrficament la figura del rei iles seues gestes en la Segunda parte de la Cornica general de Espaa, y especialmentede Aragn, Cathalua y Valencia (Valncia, 1551) ttol prou significatiu del canvidorientaci que el mateix cronista havia adoptat, un text adreat a un pblic msampli.17Cal dir que aquesta Segunda parte...s, en molts passatges, una traducci alcastell, amb comentaris i anotacions, de la Crnica del rei Jaume I. Beuter, tot i elcanvi de llengua amb intencions poltiques i comercials clares, no sest de lloar el reifundador del regne de Valncia. Aix, desprs de relatar la seua mort exemplar, en fa unplany, que paga la pena de ser reprodut ara i ac, ja que fomenta la visi dun rei justi ortodoxament creient. Ben mirat, sembla revelar la preocupaci de Beuter per laqesti morisca:

Grandssimo fue el llanto que por la muerte del santo rey se hizo en todas sus tierras, yass como las tristes nuevas yvan de mano en mano, ass pareca que una nuve dolorosa yescura cubra los lugares, perdiendo un tan esclarecido rey. Sola, hallndose en fiestas en

poblados menores, predicarles a los pueblos l mesmo, informndoles cmo havan desiempre tener su fe en Jesuchristo, Dios y hombre verdadero, y seguir su dotrina con caridad

perfeta, esperando en el galardn divinal, por lo qual antes havan de padecer mil muertesque ni un solo fingimiento parecer a los moros ni llegarse a sus ritos o cerimonias. Despusde havelles dado dotrina christiana, socorra sus necessidades con las limosnas. Quin le

pidi justicia y no se la hizo? Quin quiso dl merced y se fue vazo? Quin le apellid,que no le aprovechasse? Rey que ms le tenan respeto de padre que de seor, quin no le

llorara? Con los santos tenga Dios su alma en la gloria y en paz aguarden las cenizas de sureal cuerpo el da grande de la resurrecin para el juyzio de corona en los cielos.

15Sobre aquesta qesti, vegeu laIntroduccide V. J. ESCARTI al volum citat a la nota anterior i, tamb, DURAN,E.: Defensa de la tradici prpia davant dItlia al segle XVI, dins Miscellnia Joan Fuster, III, Abadia deMontserrat, 1991, pp. 246-247.

16BEUTER, P. A.: Primera parte de la Cornica general de toda Espaa, y especialmente del reyno de Valencia,donde se tratan los estraos acaescimientos que del diluvio de No hasta los tiempos del rey don Jayme de Aragn,

que gan Valencia, en Espaa se siguieron, con las fundaciones de las ciudades ms principales della y las guerrascrueles y mutaciones de seoros que ha havido, Valncia, 1546.

17Citar per ledici de Valncia, 1604, reproduda facsimilarment a BEUTER, P. A.: Crniques de Valncia, a curade V. J. ESCART, Valncia, 1995.


8/30

8

Aquesta mateixa visi panegrica del rei en Jaume s la que en bona mesurasencarrega de transmetre el tamb cronista Rafael Mart de Viciana. En efecte, el notari

borrianenc, en el seu Libro tercero de la Crnica de la nclita y coronada ciudad deValencia y de su reino(Valncia, 1564),18li dedica uns quants elogis, en fer un resumde la seua vida. Aix, afirma que fue llamado el bien afortunado, el conquistador, el

vencedor y nunca vencido y venturoso, porque todas las jornadas que emprendi deguerras le vinieron prsperas. Repeteix que el nascimiento fue maravilloso por nasceren la fiesta de la Purificacin de la Madre del Seor, y casi a la media noche y con tandivinos successos, e que el nombre Dios se lo dio. Per altra banda, Viciana, referint-setamb de manera difusa, per a les fonts don beu la informaci que reporta, faconstar que

tratan los scriptores de su tiempo que tuvo estas costumbres y excelencias, es a saber,que fue en el nima buen christiano, benefactor de las iglesias, fue grande de cuerpo, de altariade nueve palmos, hermoso de rostro, humano, comunicable y benigno, en sus hechos venturoso,siempre vencedor y nunca vencido, amador de virtuosos y amado de sus pueblos, porque con

todos se comunicava. Otorg muchas libertades a sus pueblos y a los que le servan y le seguanen las guerras les dava y reparta casi todo lo que tomava. Y ass, quando ms dava ms ganava,para ms dar a sus criados, vassallos y valedores. Tena mucho miramiento a quien hava deencomendar los cargos y officios de su casa y de sus reinos. En las dignidades que hava de

proveer de personas, primero dentro de s y despus con los de su consejo, haza el esamen de lavida y fama del otro, tiniendo siempre respecto ms a la virtud que a importunaciones. E que

jams se hall hombre que de su presencia y merced se partiesse quexoso, porque tena este donde Dios, que a los unos con obras y mercedes y a los otros con palabras amorosas, a todossatisfaza.

Es buscava, potser amb una crtica implcita a determinades actuacions de FelipII de Castella, la construcci de la imatge dun prncep just i prxim al poble. Era la

imatge que es volia per al governant ideal, des dels postullats del Renaixement i delhumanisme cristi.

Aquella imatge de rei sant, o digne de reverncia i modlic, que, com hem dit,prov de Muntaner, s la que uns anys abans havia impulsat els jurats de la ciutat deValncia, a instncies de la mateixa monarquia, a editar la Chrnica o comentaris del

gloriosssim e invictssim rey en Jacme(Valncia, 1557) i a oferir-la al prncep hereu,Carles dustria, com a guia i model del monarca cristi, tal com veurem ms avall, en

parlar de les edicions delLlibre dels fets. Un propsit, en definitiva, que tamb orientarels esforos del canonge de Valncia, ardiaca de Morvedre i desprs bisbe dAlbarras,laragons Bernard Gmez Miedes, el qual far una parfrasi llatina del llibre de JaumeI, que es publicar a Valncia el 1582, i desprs, el 1584, en versi castellana, amb laintenci de servir de llibre de lectura als futurs reis de la monarquia hispnica.19Encara,Miedes influir amb els seus textos en la imatge sobre el rei Conquistador que ens vantransmetre els cronistes Gaspar Escolano i Francesc Diago.20

En efecte, tant Escolano com Diago van contribuir decisivament a la construccide la imatge ideal del rei Jaume, que, elaborada des de lEdat Mitjana, havia estat

18VICIANA, M. de:Libro tercero de la Crnica de la nclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino, a cura deJ. Iborra, Valncia, 2002. Les citacions provenen de les pp. 72, 73 i 78.

19Sobre ledici de la Crnicai els textos de Miedes, vegeu ms avall lapartat 3 daquest estudi.

20Tamb ho considera aix BELENGUER; E.: op. cit., vol. I, p. 69.


9/30

9

filtrada i amplificada pels nostres cronistes renaixentistes. En concret, Escolano21recullla vida i les gestes del rei en Jaume en els captols IV-X delLibro Tercero de la Dcada

primera de la Historia de Valencia (Valncia, 1611).22Segueix, en general, la mateixaCrnicadel rei, de la qual diu que s una historia que el mesmo va composar enlemosn, segons la terminologia de lpoca. Tamb afirma que la part final delLlibre

dels fets hauria estat redactada per un secretario que hauria portat a cap el remate dela historia que el mismo rey andaba escribiendo, de sus hechos. Mossn Escolano, enreferir la mort del rei, no oblida fer un elogi del monarca en clau de croada, ja que

rein casi sesenta y tres aos, en que entr treinta veces en batalla campal con los morosy los venci siempre. Prncipe verdaderamente digno de inmortal nombre y de ser parangonadocon los ms aventajados capitanes de todos los siglos, as por su valor militar como por el celode la religin, pues se cuenta dl que entre iglesias de fundamento y mezquitas ya hechasdedicadas a la Virgen Nuestra Seora, su gran devota, dej dos mil.

Belenguer qualifica genricament laproximaci dEscolano a Jaume I com

decebedora,23

per no sest de reconixer que el nostre cronista no ha tractat, en lespgines que dedica a Jaume, de fer una anlisi definitiva del regnat, sin de realitzar-nenoms un perfil,24i en aquest sentit s que hi hauria reeixit en el seu propsit.

Per la seua banda, Diago, als Anales del Reyno de Valencia(Valncia, 1613),25socupa igualment del regnat de Jaume I i segueix en general el Llibre dels fets, b queintercalant un bon nombre de documents i altres fonts. Dedica el seu Libro sptimo aaquell perode, que ve a representar ms de la meitat del volum segon dels Anales

publicats. Diago, inspirant-se en la introducci a ledici de la Crnica, realitzada aValncia el 1557, apunta que Jaume I lhauria escrita imitant Juli Csar amb qu elrecobria dun varns humanstic ben clar i, desprs de referir la seua mort, no soblidade fer un panegric de clara orientaci antimusulmana, en referncia a un problema

religis i social que feia ben poc que havia somogut els fonaments de la societatvalenciana. Per aix, Jaume I rebria de Du,

de su soberana y liberal mano el premio de los trabajos que ava passado en la conquistade los reynos de Mallorca, Valencia y Murcia, en la reduccin dellos a la fe christiana, en laereccin de dos mil iglesias con que los ava illustrado, y en treynta batallas campales que avatenido contra moros.

A ms, per tot all, calia reivindicar per a Jaume I el qualificatiu degloriosssim amb qu el va presentar la citada edici de 1557:

Tuvo muy merecido por esso el ttulo de Gloriosssimo, que es el de mayor grandeza ygloria que se puede dar a un monarcha, y se hava dado en Espaa a los reyes godos. Y con tan

21Vegeu BELENGUER, E.: op. cit., pp. 69-81; i VICIANO, P.: Mirar el passat amb ulls barrocs: lEdat mitjana enla Crnica dEscolano, dins Cabanilles i el Barroc valenci. Actes de les II Jornades Culturals , Algemes/Valncia,1999, pp. 119-127.

22Citem per ledici dESCOLANO, G..-PERALES, J. B.:Dcadas de la Historia de la insigne y coronada ciudad yreino de Valencia. Primera parte, Valncia/Madrid, 1878. Les citacions provenen de les pp. 271 i 363.

23BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, p. 69.

24Ibidem, p. 71.

25Vegeu DIAGO, F.:Anales del Reyno de Valencia, 2 toms, Valncia, 1613. Les citacions es troben al tom I, p. 392.


10/30

10

justo blasn, y juntamente con el de Invictssimo le honrraron los que despus sacaron a luz laHistoria que l propio hava compuesto de s mismo a imitacin de Julio Csar.

La visi de conjunt que ofereix el dominic Francesc Diago sobre el regnat deJaume I, segons Belenguer, s excepcional, tot i que se centra nicament en la relaci

del rei amb el nostre antic regne, per, sobretot, perqu mant una actitud crtica ambles dades no provades referides al rei, ben diferent de la que adoptaren Beuter iEscolano, que acceptaren ingnuament llegendes i tradicions de poca solidesahistoriogrfica.26

El segle XVII sescola sense cap altra aportaci destacable, a nivellhistoriogrfic, sobre la figura de Jaume I.27El seu record cal buscar-lo, fonamentalment,en la tradici de les celebracions festives vinculades a la data del 9 doctubre. Aix, el1638 es va celebrar el quart centenari de la conquesta de Valncia i lencarregat denarrar aquells actes patrocinats per la Sala de la Ciutat en va ser el secretari, MarcAntoni Ort. Al seu Siglo quarto de la Conquista de Valencia (Valncia, 1640), Ortadopta un to laudatori respecte al rei, que apareix quasi sempre com un instrument de la

voluntat divina per tal de retornar Valncia al cristianisme. Daltra banda, sn freqentsles allusions a Beuter i a Escolano, en referir-se a aspectes histrics, i encara es mantel carcter antimusulm de la imatge de Jaume I, accentuada pel record recent delexpulsi dels moriscos, que s mencionada explcitament.28

El 1666, Gaspar Blai Arbuixech al seu Serm de la Sancta Conquistapredicaten valenci tal com manava la tradici29el dia de sant Dions a la Seu de Valnciatornar a insistir en els aspectes ja coneguts de Jaume I guerrer invicte, conquistador,fundador del regne de Valncia, de gran religiositat i antimusulm tot centrant-se en elfet de la presncia de lespasa que havia estat seua la Tissona- en la processcommemorativa de la rendici de Valncia al rei dArag.30El serm, farcit de citacions

bbliques i erudites, pretn parangonar el rei Jaume i les seues gestes amb les ms

excelces manifestacions prodigioses del passat, tant dels personatges de la Bblia comde la tradici clssica o ms moderns.

La derrota dAlmansa i el decret de 29 de juny de 1707, del Buen Retiro, pelqual el rei Felip V anullava la sobirania jurdica del regne de Valncia, va comportar,entre altres conseqncies desastroses per al futur del poble valenci, la supressi detots aquells elements identitaris que pogueren recordar el seu passat histric.Afortunadament, el captol de la catedral de Valncia no va deixar de celebrar cada anyla festivitat de la consagraci de la mesquita major de Valncia en temple cristi, i, ambaquest pretext litrgic, la ciutat de Valncia va poder reprendre, lany 1738, unssolemnes i lluts actes festius en ocasi del cinqu centenar de la conquesta de Valncia.

26BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 74-81.

27Caldria tenir en compte, ac, la Cornica de los moros de Espaa(Valncia, 1618) de fra Jaume Bleda, que tambfa una espcie de parfrasi, en moltes parts, del Llibre dels fets. Ho comentem, per, ms avall, en parlar de lesedicions de la Crnicajaumina, a lapartat 3 daquesta introducci.

28 ORT, M. A.: Siglo quarto de la conquista de Valencia,Valncia, 1640, p. 4. (Seguim la reproducci facsmilpublicada a Valncia, el 2005, amb una introducci de Manuel Bas Carbonell).

29Sobre la preceptiva lingstica en matria de sermons oficials durant el perode a Valncia, vegeu ESCART, V. J.:Escrits valencians del Barroc: Textos i contextos duna literatura en catal, especialment en poesia, dins Actes delTretz Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. I, Abadia de Montserrat, 2006, pp. 32-33.

30Vegeu ARBUXECH, G. B.: Serm de la sancta Conquista de la molt insigne, noble, leal e coronada ciutat deValncia, Valncia, 1666. Vegeu, tamb, ESTRELA, J. E.: Gaspar Blai Arbuixech, dinsEscriptors valencians delEdat Moderna, Valncia, 2004, pp. 254-255.


11/30

11

Al volum commemoratiu redactat per Josep Vicent Ort i Major, Quinta centuriade la Conquista de Valencia(Valncia, 1738),31la figura del rei s presentada encara en

bona mesura amb els mateixos tocs de religiositat, magnificncia i valor guerrer que enel segle anterior. Tanmateix, els regidors borbnics de la ciutat tamb sencarregaran defer present el record de la conquesta anterior, protagonitzada pel Cid, tot fent

representar una comdia sobre aquell personatge medieval castell.32

No hem doblidarque el record de la Guerra de Successi encara era fresc i que Carles III dustria, quehavia vingut a Valncia des de Barcelona, podia ser fcilment assimilat a la imatge deJaume I arribant a la capital valenciana des dArag i Catalunya, mentre que el Cid, quevenia de Castella, podia evocar la presncia de Felip dAnjou, les tropes del qual havien

baixat per Almansa i Requena fins a les nostres terres. Per conv assenyalar, tamb,que el passat medieval, per a Ort, encara era una imatge suggerent a reivindicar, per talde donar llument a les festes centenries. Ben al contrari del que significar aquellmateix passat per als illustrats que vindran desprs, tal com ha apuntat Belenguer.33Fins i tot, un daquells erudits divuitescos, Josep Villarroya, va negar lautoria del reisobre la seua coneguda Crnica, amb una actitud crtica ben comprensible en aquell

segle, per amb conclusions errnies.34No obstant aix, alguns dels nostres illustrats,com Bartomeu Ribelles i Francesc Xavier Borrull,35 rescataren de loblit els Furs

jaumins, en uns moments en qu la pennsula Ibrica es veia immersa en la Guerra delFrancs i els nims es debatien entre la modernitat que representaven les opcions delsrevolucionaris francesos o la tradici vinculada al mn pretrit, que comenava a servist duna manera diferent.

Ja en ple segle XIX, els liberals valencians, que havien adoptat els ideals delRomanticisme en clau progressista, passen a controlar el govern de la ciutat de Valncia(1833). Davant la perspectiva del VI centenari de la conquesta de Valncia, els nostresregidors del cap i casal reeixiren a rellegir la histria de la conquesta en clau liberal, en

presentar el rei Jaume com el campi de les llibertats enfront de labsolutisme, tot justliquidat amb la mort de Ferran VII. Per a Llus Lamarca, que va ser lencarregat dedeixar-nos el testimoni daquell ambient en la seuaNoticia histrica de la Conquista deValencia por el rey don Jaime I de Aragn(Valncia, 1838),36el record delsFursno s

per a reivindicar-ne la reinstauraci, com demanaven els carlins, sin per a recordar queel liberalisme havia perms davanar en les llibertats de la societat.37

Ara b, no ser fins a la publicaci de laHistoria de la ciudad y reino de Valencia(Valncia, 1845-1847), de Vicent Boix, que es produir, duna banda, la recuperaci dela tradici cronstica valenciana, amb voluntat regncola i patrimonial i, duna altra, es

31 ORT I MAJOR, J. V.: Quinta centuria de la Conquista de Valencia, Valncia, 1738. (Seguim la reproducci

facsmil publicada a Borriana, el 1987).32Ibidem, p. 443.


34VILLARROYA, J.: Colecin de cartas histrico-crticas en que se convence que el rey don Jayme Primero no esel autor de la Crnica o Comentarios que corren a su nombre, Valncia, 1800. Vegeu, tamb, BELENGUER, E.: op.cit., vol, I, pp. 109-113.

35 RIBELLES, B.: Memorias histrico-crticas de las antiguas cortes del Reyno de Valencia, Valncia, 1810;BORRULL, F. X.:Discurso sobre la Constitucin que dio al Reyno de Valencia su invicto conquistador, el seor D.Jaime Primero, Valncia, 1810; i BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 114-135.

36LAMARCA, L.:Noticia histrica de la Conquista de Valencia por el rey don Jaime I de Aragn, Valncia, 1838.

37BELENGUER, E.: op. cit., vol., I, pp. 139-143.


12/30

12

plasmar una voluntat dacostar-se a la figura de Jaume I des duna ptica diferent i japlenament romntica, que estava destinada a marcar la imatge del rei durant bona partdel segle XIX i del XX, en segons quins sectors socials i en lmbit ms concret delsrenaixencistes. Vicent Boix, crtic amb lestat centralitzat i admirador de les glries

ptries de la Corona dArag, tornar a posar en circulaci la imatge quasi mtica del rei

Jaume I. Tanmateix, la visi excessivament polititzada de Boix sobre el passat delsvalencians i una manca de rigor a lhora daproximar-se a la figura de Jaume I msguiat per un afecte emotiu que per una investigaci i reflexi serioses han relativitzat lavalidesa de les seues aportacions.38

Al darrer ter del segle XIX, en plena Renaixena, el record del sis centenaride la mort de Jaume I (1876) va permetre reunir a Valncia un nodrit grup de poetesvalencians, catalans, balears i occitans. s precisament amb la visita a Valncia deFrederic Mistral que es va encetar una bona amistat entre ell i Teodor Llorente, el

patriarca de la Renaixena valenciana.39Convertit en smbol duni entre Occitnia i laCorona dArag i, sobretot, referent inexcusable de limaginari collectiu valenci,Jaume I va ser reiteradament objecte de nombrosos poemes, fins i tot entre els sectors

progressistes de la Renaixena valenciana, com es constata a Lo Rat Penat, CalendariLlemos, fundat i dirigit per Constant Llombart.40

El record de Jaume I torn a fer-se present el 2 de febrer de 1908, aMontpeller, amb motiu del set aniversari de la seua naixena. La ciutat nadiua deJaume I reun amb tal motiu una qualificada representaci de lletraferits valencians,catalans, balears i occitans. Per part valenciana, shi feren presents tant una ambaixadade Lo Rat Penat com de Valncia Nova, s a dir, dels dos corrents ideolgics delvalencianisme cultural. La presncia en la trobada de linfant Jaume de Borb va

provocar les crtiques dels sectors republicans i progressistes francesos, que van veureen lhomenatge al rei Jaume una exaltaci del reialisme i del clericalisme.

A Valncia, la celebraci del natalici no podia passar desapercebuda. El 2 defebrer de 1908, la catedral de Valncia salud lefemride amb un atronador vol decampanes del Micalet, un solemne pontifical i Te Deuma la catedral i una ofrena florala lesttua del Jaume I, ubicada en la plaa aleshores denominada del prncep Alfons. La

polmica sorgida a Montpeller es reprodu a Valncia. LAjuntament del cap i casal,controlat pels blasquistes, que no queran rendir homenaje a ningn rey, es limit asubvencionar una Exposici restrospectiva dart medieval, proposada per Lo Rat Penat,que se celebr als locals de lemblemtica instituci. Els objectes exhibits van serrelacionats en el catleg Exposici dart retrospectiu en memorable recordana delnatalici de Jaume el Conqueridor en son centenari VII(Valncia, Lo Rat Penat, 1908).Entre ells, hi havia la cimera delm del rei Mart lHum, guardada per la Casa reial,

lescut i lesper de Jaume I i el serrell del seu cavall, custodiats aleshores a lArxiu dela Seu valentina, el pen de la Conquesta i lespasa del rei, conservats per lAjuntamentde Valncia, etc. Tot el valencianisme simplic en lorganitzaci dactescommemoratius en record de rei Jaume, no sols a la ciutat de Valncia, sin tamb enaltres poblacions del pas, com Castell, Vila-Real, etc., que volgueren recordar aix la


39Vegeu ROCA, R.: Teodor Llorente, lder de la Renaixena valenciana, Valncia, 2007.

40 A ms del que es pot trobar, sobre el tema, a BELENGUER, E.: op. cit., vol. I, pp. 175-176, podeu consultarESCART, V. J.: Les idees de Constant Llombart a travs de Lo Rat Penat. Calendari llemos i ESTRELA, J. E.:

Linters pel passat histric a Lo Rat Penat. Calendari llemos, dins Constant Llombart i el seu temps, Valncia,2005, pp. 137-165 i 167-183 respectivament.


13/30

13

seua fundaci reial o la conquista cristiana. De fet, la concentraci i lofrena floral alesttua del rei a Valncia van crrer a crrec de Valncia Nova, que aglutinava elsector progressista del valencianisme.

La iniciativa ms slida que produ el record del set centenari del naixement deJaume I, que impuls lesmentada trobada a Montpeller, fou la dinstituir peridicament

els Congressos de la Corona dArag. El primer se celebr a Barcelona aquell mateixany i el tema monogrfic fou precisament lestudi del regnat del rei Conquistador.41Aix, la commemoraci del set centenari va servir per donar un impuls decisiu alsestudis sobre lpoca jaumina, que fins a Roc Chabs, que havia concebut amb el catalFrancesc Carreras Candi i laragons Eduardo Ibarra Rodrguez la idea de convocar elcitat congrs de la Corona dArag, shavien limitat a reiterar les informacions

proporciades pel mateix Llibre des fets i reiterades multisecularment pels nostrescronistes.

2. El Llibre dels fets: estructura i autoria

La Crnicade Jaume I rep tradicionalment el nom de Llibre dels fets d'acord amb larbrica que precedeix el prleg de la cpia oficial de l'Arxiu Reial datada el 1380, i detots els manuscrits que en deriven. Si ms no, aquesta fou la denominaci que ja vautilitzar el 1313 el rei Jaume II en una carta al seu cos San de Mallorca, i la que fou

preferida fins al segle XVI.Amb elLlibre dels fets es passa de les cronologies impersonals dels regnats i de

les dades considerades ms decisives, com es poden trobar als Gesta comitumBarchinonensium, a la biografia dels protagonistes de les Crniques.42Encara que alsGestaja es pot detectar un esperit patritic i una concepci prenacional de la Histria,aquell text encara es trobava ben lluny de lesperit que guiaria la redacci de la Crnicadel rei en Jaume. En concret, el Llibre dels fets es presenta com una autobiografia,escrita en primera persona del plural, que abraa tota la vida del monarca (1208-1276),amb algunes breus referncies als regnats del seu pare Pere el Catlic i del seu aviAlfons el Cast.

Miquel Coll i Alentorn43 suggereix que la crnica jaumina s'elabor en duesetapes. En la primera es narra la naixena i la infantesa del monarca, les seuesexperincies jovenvoles, els conflictes amb Urgell i amb els aragonesos i la conquesta

de Mallorca i del regne de Valncia, i potser s'enllest al voltant de l'abril de 1244, aXtiva, si b s'hi van afegir les notcies desordenades i incoherents sobre la revolta d'al-Azrac, que nallargarien la redacci fins al 1252. Aquesta primera part deviacomprendre els primers 360 captols. La segona part de l'obra del Conqueridor, s a dir,a partir del captol 361 aproximadament, hauria estat redactada a Valncia i aBarcelona, probablement entre el 1270 i el 1274. En ella sn relatats els conflictes amb

41BELENGUER, E.: op. cit., vol. II, pp. 13-18.

42 AURELL, J.: From Genealogies to Chronicles: The Power of the Form in Medieval Catalan Historiography,Viator, 36 (2005), pp. 235-264.

43Vegeu COLLi ALENTORN, M.: Llibre dels feits, dins Gran Enciclopdia Catalana, 9, Barcelona, 1976, pp. 250-251 (s.v.); i RIQUER, M. de:Histria de la literatura..., op. cit., p. 407.


14/30

14

Alfons X de Castella, els problemes interns del pas, com les revoltes nobiliries aArag i les rebellions dels musulmans valencians, la conquesta de Mrcia per aCastella, els diferents problemes familiars del rei i l'assistncia del monarca al Concilide Li. Els darrers captols (547-566) i el prleg serien pstums.

Per no tots subscriuen la hiptesi de Coll, o d'altres d'anteriors que tamb

postulen unes parts per al Llibre dels fets. Aix, Josep M. Pujol44

proposa deconsiderar l'existncia de 51 seqncies, agrupades en 14 seccions, la qual cosa exigiriaun replantejament global de tota la qesti estructural i cronolgica del Llibre dels fets.La proposta de Pujol parteix de la constataci que el text de Jaume I no s en realitatuna crnica, sin una srie de seqncies narratives independents, que correspondrien aunes altres sessions de relat o tertlia, en el curs de les quals el rei contava als seusntims episodis exemplars i dignes de recordaci de la seua biografia.

Historiadors i fillegs coincideixen a assenyalar que el Llibre dels fets, tal comens ha arribat hui recordem que, encara que els manuscrits en vulgar ms antics sn de1343 i 1380, les notcies sobre la crnica jaumina estan documentades, si ms no, des de1313, reflecteix unes estructures comunicatives basades en loralitat i uns trets

lingstics datables a la primera meitat del segle XIV. Segons remarcarem ms avant, nohi ha, en canvi, unanimitat sobre el grau d'intervenci personal del rei. No es potdescartar que el rei haguera dictat la seua Crnica, per s ms probable que van sercollaboradors seus molt prxims els que van posar per escrit els seus records verbals ila visi personal dels fets ms destacats de la seua vida, amb l'ajuda d'altres fontsd'informaci, com documents de la Cancelleria, i algun text historiogrfic preexistent.Si no es tracta d'allusions als Llibres del Repartimentde Mallorca i de Valncia45, elshui desconegutsLlibre de la Pres de MallorquesiLlibre de la Conquesta de Valncia,de qu parla Ramon Muntaner, podrien haver estat la base de nombrosos fragments dela primera meitat de la crnica jaumina.46Cal assenyalar, encara, que historiadors comManuel de Montoliu, Llus Nicolau d'Olwer i Ferran Soldevila han cregut veure petgesde canons de gesta en nombroses seccions de la nostra Crnica, que serienespecialment freqents en aquells captols que narren episodis bllics de la conquestade les Balears o de les terres valencianes.47

Pel que fa a a la conquesta del regne de Valncia, n'oferim, tot seguint lareconstrucci de Ferran Soldevila, una mostra relacionada amb el setge de Borriana. Lacan de gesta evocaria com els sarrans ataquen les cledes d'en Bernat Guillemd'Entena, sense aconseguir desbaratar les posicions cristianes:

E una nuit eixiren los sarrans als mantells,

44

PUJOL, J. M.: Sens i conjointures del Llibre del rei en Jaume. Tesi doctoral indita, Tarragona, 1991. En dnanotcia BADIA, L.: Llegir elLlibre del rei Jaume, Serra d'Or, 385 (Montserrat, gener, 1992), pp. 53-56.

45 Vegeu les notes de SOLDEVILA, F.: Les quatre..., op. cit, pp. 949-950 als captols VII i IX de la Crnica deMuntaner. El text del Llibre del Repartiment de Valncia ha estat editat, i tradut per primera vegada, per A.FERRANDO(Valncia, 1978).

46Aquesta s la hiptesi de MASS TORRENTS, J.: Historiografia de Catalunya en catal, durant l'poca nacional,Reveu Hispanique, XV (1906), p. 522. Encara que no sn segurs, hi ha indicis que podrien avalar-la. Vegeu, perexemple, la referncia adduda per A. FERRANDO a La formaci histrica del valenci, dins Segon CongrsInternacional de la Llengua Catalana. VIII. Histria de la Llengua, Valncia, 1989, p. 424, datada el 1413, o la queens proporciona l'inventari de Gaspar Snchez Muoz, de 1530, on figuren las cornicas de las conquistas deValencia y de Mallorqua por el rey don Jayme de Aragn, en cataln, publicat per MONFRN, J.: La bibliothqueSnchez Muoz et les inventaires de la bibliothque pontificale de Pescola, Studio de Bibliografia e de Storia inonore di Tammaro de Marinis, III, Verona, 1964, p. 245.

47SOLDEVILA, F.:Les quatre..., op. cit., pp. 45-54, aix com a les nombroses notes que glossen la seua edici.


15/30

15

e vengren ab foc e foren b dos-cents,e los altres pels murs ab les ballestes de dos peus,aparellats de tirar si neg acrrer-los volgus.E llev's la crida per la host: A armes, a armes [cavallers],que los sarrans sn eixits a les cledes d'en Bernat Guillem!E ns sentim el brogit. E els qui jaen en la nostra tendadixeren-nos si ensellarien cavalls; e ns dixem:No, mas casc pot acrrer, com mellor puga, a peu.E ns vestim-nos lo perpunt sempre de mantinent,que anc no esperam que ens vestissen la gonella, e ab uns deu,los escuts abraats e els capells de ferre al cap, correntanam tro a les cledes on era en Bernat Guillem,e dixem-li: Qu s a, don Bernat Guillem?E dixem-li: Com vos va? E ell dix: Senyor, gint e b,e veus aqu los moros que cuidaven metre foc [als mantells];mas, la merc de Du, les havem defendudes b.48

Tanmateix, desprs dels estudis de Stefano Asperti i de Josep M. Pujol, ja no spossible d'aplicar la teoria de les prosificacions al Llibre dels fets, perqu ni s un textprpiament pic ni s'hi observen les restes de versificaci i de rima escaients quepodrien servir de suport a la teoria. El Llibres noms un conjunt de relats orals i lessuposades assonncies no deuen ser sin recursos rtmics propis del gnere. Aix nosignifica negar l'existncia d'una pica medieval a la Corona d'Arag, com la que existiaen els pasos vens (Frana, Castella) ni, fins i tot, l'existncia de poemes, potser

joglarescos, sobre les empreses de Jaume I, sin tan sols constatar que, si ha existitpica i ha influt sobre l'autor del nostre text, aquesta influncia s'ha de situar fora del

Llibre dels fets, en la prehistria del text, en el moment de la formalitzaci del recordpersonal, per no dins delLlibre.49

En el moment de produir-se la mort del rei Jaume (1276), no sabem en quin estatde redacci havia quedat el Llibre dels fets, per actualment hi ha consens entre laimmensa majoria dels estudiosos que devia ser un text definitiu, si exceptuem potser el

prleg i els darrers captols, on si ms no es podria advertir la m d'altri, potser deJaume Sarroca. El bo i el cert s que el Llibre del rei Jaume, tingut pels seusdescendents com una espcie de testament espiritual, no va eixir de lmbit familiarestricte fins que Jaume II (1291-1327), nt del Conqueridor, encarreg al dominic fraPere Marsili que realitzara la traducci en llat el text original. La tasca de fra Marsiliqued enllestida el 2 d'abril de 1313. El propsit del rei fou potser potenciarinternacionalment la fama del seu avi i de la Corona d'Arag, i, de manera msconcreta, interessar el papa en el projecte de croada contra Granada, tot intentant

d'establir un parallelisme entre les gestes de Jaume I i les que ell aspirava a dur a termeal regne nazar amb la benedicci del pontfex. Aquesta traducci llatina que algunsestudiosos han arribat a considerar errniament com el precedent de la versi en vulgaractualment coneguda, fou lliurada al rei a Valncia, al convent de Predicadors, el diade la Santssima Trinitat de 1314. Marsili desglossa el text de Jaume I en quatre llibres,amb els seus respectius captols, i hi incorpora ampliacions de carcter geogrfic,

48SOLDEVILA, F.:Les quatre..., op. cit., pp. 273-274.

49 ASPERTI, S.: La qesti de les prosificacions en les crniques medievals catalanes, Actes del Nov ColloquiInternacional de Llengua i Literatura Catalanes. Alacant/Elx, 9-14 de setembre de 1991, vol. 2, Abadia deMontserrat, 1993, pp. 85-137. Vegeu tambPUJOL, J. M.: Jaume I, rex facetus. Notes de filologia humorstica,Estudis RomnicsXXV (2003), pp. 215-236, on fa veure la inversemblana de les hipottiques prosificacions en tresindrets concrets.


16/30

16

sobretot respecte a les illes Balears, i de tipus eclesistic, especialment respecte a l'ordedominic, o en relaci amb alguna tradici religiosa, com la revelaci que hauria tingutel monarca abans de la conquesta de Xtiva.50

Desprs dels judicis de Nicolau d'Olwer, de Soldevila i de Martnez San Pedrosobre la precedncia del text vulgar o del text llat, podem subscriure les conclusions a

qu ha arribat l'editora actual de la Chronica gestorum invictissimi Domini Iacobi PrimiAragonia Registraduda per Marsili: es indudable que fue elLibre dels feyts la pautade la versin latina y casi se podra asegurar que tal y como nos ha llegado a

nosotros.51 En efecte, la conservaci o adaptaci de formes vulgars i els casos

d'alternana de nos/illeen la versi de Marsili, sn arguments de pes per a postular laprecedncia del text vulgar. Encara que la primera constataci documental de la crnicajaumina correspon a la citada carta de Jaume II a San I de Mallorca, aix no significaque no haguera adquirit la seua fixaci textual molts anys abans. Almenys, no sembla

probable que haguera sofert cap retoc desprs de l'hipottic treball de Sarroca. Bastacotejar la versi de Marsili amb els dos manuscrits ms antics del Llibre dels fets, elsdenominats H i el C, copiats a Poblet i a Barcelona el 1343 i el 1380 respectivament, per

a posar en evidncia l'originalitat del text en vulgar i fer veure que no poques alteracionslingstiques, omissions textuals i llions incorrectes daquests manuscrits cal atribuir-les als copistes. De fet, la Chronicallatina de Marsili serveix ben sovint per a restablirmots o fragments omesos, explicar retocs i aclarir errades dels dos manuscrits en vulgar,els quals, entre els conservats, encenten les dues famlies textuals amb qu sens hatransms la Crnicajaumina.

Hi ha casos en qu la versi de 1343 coincideix amb la de Marsili i discrepa de lade 1380. Heus-ne ac uns exemples ben illustratius daquestes diferncies:

Captol Versi de 1343 Versi de Marsili52

Versi de 1380

237 riu d'Uyldecona rivum Duydecona riu de Tortosa457 avotarda avoztardas ostarda563 Jacme, fill nostre Iacobus, filius noster Jacme

N'hi ha d'altres casos en qu la versi de 1380 coincideix amb la de Marsili idiscrepa de la de 1343. Heus-ne ac uns quants exemples:

Captol Versi de 1343 Versi de Marsili53 Versi de 1380

100 quels sirvents anassen et pedites impugnabant rupem ubi quels sirvents anassen combatrecombatre la rocha ---- extra antrum, et equites ascenderunt la rocha e ns que pujssem

per collem de super, ut ab aliqua parte per .I. collet sobre la rocha

50Vegeu MARTNEZ SAN PEDRO, M. de los D.:La Crnica latina de Jaime I. Edicin crtica, estudio preliminar endices, Almeria, 1984, pp. 17-47.

51Vegeu NICOLAU D'OLWER, L.: La Crnica del Conqueridor i els seus problemes,Estudis Universitaris Catalans,XI (1926), pp. 77-88; SOLDEVILA, F.:Les quatre..., op. cit., p. 56; i MARTNEZ SAN PEDRO, M.: op. cit., p. 40.

52Els exemples adduts corresponen a les pgines 271, 368 i 413, respectivament, de l'edici de M. D. M ARTNEZ SANPEDRO(citada a la nota 50). L'exemple del captol 237 ha estat extret de la nota 15, p. 305 de l'edici de S OLDEVILA.Observeu que, en el segon cas, Marsili ha deixat sense traduir avotardai, a ms, l'ha posat en plural: una prova msen favor de la precedncia del text en vulgar. Per a les diferents llions dels manuscrits en vulgar ens servim delaparat crtic l'edici de J. BRUGUERA,Llibre dels fets del rei en Jaume, Barcelona, 1991.

53Lexemple del cap. 100 ha estat tret de J. Bruguera, La roca mallorquina de Jaume I, Randa, 49 (2002), p. 7, que

el comenta. La resta dels seus exemples han estat trets de les pgines 269, 338, 348 i 410 de l'edici de M. D.MARTNEZ SAN PEDRO(citada a la nota 50).


17/30

17

eius exitus non pateret

235 Sogorp Cenobium Scarpi Escarp

393 Anares de Luna Aznarii Darue Aznriz d'Arbe

501 ------- rogavitque ut rex Castelle cum suo e ns pregam al rey que entrs

consorte veniret ad civitatem Valenci en Valencia e ell atorg'ns-hoe plach molt a la regina

559 maestre magister Templi mestre del Temple

En general, predominen les coincidncies textuals de la versi de Marsili amb lesde la famlia que inicia el manuscrit de 1380. Tot fa pensar, per tant, que la bifurcacitextual ja shavia produt a principis del segle XIV.

Pel que fa a lautoria delLlibre dels fets, cal dir que encara que el rei presenta laseua obra com una redacci personal en diverses ocasions (per exemple, quan esrefereix a Guillem de Puyo, qui era ab ns quan faem aquest libre (cap. XVII),d'en que l'erudit valenci Josep Villarroya, el 1800, neg l'autoria de Jaume I, aspecte

que mai no havia estat discutit abans, aquesta qesti va ser fonamental en tots elsestudis realitzats sobre el Llibre dels fets.54Hui tothom est d'acord que, encara que elrei en Jaume no haguera redactat materialment el seu llibre a l'poca medieval l'autoriad'una obra no n'implicava la redacci material,55la seua paternitat s indiscutible, fins itot si va recrrer a l'ajuda de collaboradors.56 Aix, en suport d'aquesta posici,Soldevila i Riquer addueixen, respectivament, l'excepcionalitat del seu carcterautobiogrfic i el to ntim i personal de l'obra, on hi ha una evident intenci

justificativa dels actes de Jaume I i no s'hi parla de determinats fets que podrien minvarla seva glria o la seva habilitat diplomtica.57Per altra banda, Albert Hauf ha destacatrecentment el designi de lautor de presentar les gestes del monarca com a expressionsde la voluntat divina, que es manifestaria aix mitjanant les actuacions del monarca,58aspecte que deixa entreveure clarament la personalssima empremta del mateix Jaume I.

Dues sn, per, les excepcions a aquest consens: la de l'historiador aragonesistaAntonio Ubieto i la de l'erudit principat Jaume Riera. El primer descarta l'autoria reial

perqu es mira elLlibre dels fets amb el prejudici pseudoprofessional d'exigir-ne unacrnica rigorosa, en el sentit estricte del mot, i, sobretot, perqu parteix d'unindissimulat antijaumisme ideolgic.59 El segon, perqu hi veu reflectits una cultura

54Les seues especulacions es troben a VILLARROYA, J.: Coleccin de cartas histrico-crticas en que se convence queel rey D. Jayme de Aragn no es el verdadero autor de la Crnica o Comentarios que corren a su nombre , Valncia,1800. Sobre la qesti del Marsili, vegeu RUBIOi BALAGUER, J.: op. cit., pp. 113-117; MONTOLIU, M. de: op. cit, pp.2128; RIQUER, M. de:Histria..., pp. 395-398; i SOLDEVILA, F.:Les quatre..., pp. 54-64.

55Sobre l's de l'escriptura per part dels sectors dominants d'una societat i sobre la seua projecci en aquesta, vegeuD'HAENENS, A.: crire, utiliser et conserver des textes pendant 1500 ans: La relation occidentale l'criture,Scrittura e civilt, 7 (1983), pp. 225-260.

56SOLDEVILA, F.:Les quatre..., pp. 33-35 i, desmentint Villarroya i altres, pp. 36-45; RIQUER, M. de:Histria..., pp.398-403 i encara, del mateix autor, Jaime I el Conquistador, autor del Libre dels Feyts, introducci a Libre delsFeyts del Rey En Jacme. Edicin facsmil del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitariade Barcelona, Barcelona, 1972. Vegeu tamb ASPERTI, S.: El rei i la histria. Propostes per a una nova lectura delLibre dels Feyts,Randa, 18 (Barcelona,1979), pp. 5-24.

57SOLDEVILA, F.:Les quatre..., op. cit, p. 33; i RIQUER, M. de:Histria..., p. 402.

58 HAUF, A. G.: Ms sobre la intencionalitat dels textos historiogrfics catalans medievals dins Medieval andRenaissance Studies in Honour of Robert Brian Tate, Oxford (1986), p. 60.

59 UBIETO, A.: Orgenes del reino de Valencia: cuestiones cronolgicas sobre su reconquista , 2 vols., Saragossa,1981.


18/30

18

eclesistica i uns coneixements teolgics impensables en Jaume I, per perfectamentesperables de Jaume Sarroca, bisbe d'Osca, possiblement fill natural del rei, tot

postulant que el sc professional de l'eclesistic redactor delLibre dels feytshi s tanclar que noms un cec prejudici ens el podria enterbolir.60

Encara que en la seua redacci definitiva no es poden descartar les intervencions

puntuals dalguna personalitat prxima al rei, com la del bisbe Sarroca, el tipus deredacci i el to tan personal del Llibre dels fets semblen excloure la hiptesi de Riera.Per aix no obsta perqu no puguem considerar la probable incidncia de factorsambientals en la gnesi i el to de l'obra del rei Jaume. Aix, partint d'altres puntsd'enfocament sobretot el de l'impacte de la historiografia rab i el de l'espiritualitat delmonarca, el nordameric Robert I. Burns afirma que el Llibre dels fets reflecteix,especialment en la intenci i en la forma genrica, la influncia de les crniques rabs,

basades en la narraci personal dels fets dels monarques. I aix pot ser cert, perqul'autobiografia ocupava un lloc molt destacat en la producci historiogrfica delsmusulmans. Aquesta literatura mostrava un especial inters a ressaltar elscomportaments tics dels reis, i ho feia, freqentment, mitjanant ancdotes i episodis.

Al Llibre del rei En Jaume, com en les crniques musulmanes, segons Burns, podemtrobar el mateix marc teolgic, el propsit tic dominant, la mateixa narrativa linealque va des del naixement fins a la mort [...], la mateixa concentraci en les guerres i lavictria, el mateix enfocament anecdtic, la mateixa selecci d'alguna feta central (ac laconquesta de Mallorca i Valncia), la mateixa nsia de fama, la mateixa revelaci de la

personalitat humana, el mateix s de subautors o redactors, i (si acceptem lesconclusions de Soldevila) la mateixa presa de notes preliminars pensant en una eventualcomposici.61Totes aquestes consideracions li fan afirmar que el Llibre dels fets sl'obra d'un cavaller seglar, religiosament ingenu, amb un enfocament militarista, centraten la vida del campament, les armes i l'honor, que encaixa perfectament amb lamentalitat que mostra gran part de la documentaci independent del rei i, encara,afegeix que un clergue o un burgs no podrien haver compartit ni la perspectiva

personalista, individual i subjectiva del narrador del llibre, ni les intencionsjustificatives dels fets, ni haurien pogut concebre tampoc una actitud religiosa com laque el rei hi revela.62

Per la nostra part creiem que no s'han valorat suficientment i adequadament elstrets lingstics delLlibre dels fets com a element important per a avalar l'autoria reial.Fins ara les observacions lingstiques, o ms aviat sociolingstiques, en aquest sentits'han centrat en la consideraci de l'element aragons i en la predisposici del rei al

plurilingisme com a conseqncia de les seues experincies d'infantesa i joventut. Per

60RIERAi SANS, J.: La personalitat eclesistica del redactor delLibre dels FeytsdinsX Congreso de Historia de laCorona de Aragn, Saragossa, 1982, pp. 575-589. Per a la biografia de Sarroca vegeu A INAUD, J.: Jaume Sarroca iJaume I,Estudis Romnics, X (1962-1967), p. 133.

61BURNS, R. I.:Moros, cristians i jueus, Valncia, 1987, pp. 403-409; la citaci correspon a les pp. 408-409. Encara,vegeu FERRANDO, A. Les interrelacions lingstiques en la Valncia doscentista. Comentaris a les aportacions deRobert I. Burns.Afers. Fulls de recerca i pensament, IV:7 (1988-89), pp. 224-227.

62 Vegeu BURNS, R. I.: Jaume I i els valencians del segle XIII, Valncia, 1981, pp. 12-13; la citaci, p. 10. En el

mateix discurs han abundat ms recentment Josep M. Pujol, al treball esmentat ms amunt, i en PUJOL, J.M.:Cultura eclesistica o competncia retrica? El llat, la Bblia i el rei Jaume I, Estudis Romnics, XXIII (2001), pp.147-172, on posa de manifest el mal domini del llat i de la Bblia com a arguments favorables a lautoria de rei.

Vegeu, tamb, BRUGUERA, J.:El vocabulari del Llibre dels fets del rei En Jaume. Valncia/Barcelona, 1999, p.82.


19/30

19

a Mart de Riquer, la influncia de l'aragons s un argument ms a favor de Jaume Icom a autor de la Crnica.63Efectivament, el rei es cri primerament a Montpeller iCarcassona (1208-1214) entre persones de parla occitana i francesa i, desprs d'unacurta estada a Lleida, visqu quasi tres anys recls al castell de Monts (1214-1217) encompanyia del seu cos, el futur comte de Provena Ramon Berenguer V de parla

occitana, i entre cavallers catalans i aragonesos sobretot d'aquesta darreraprocedncia, i fins els dnou anys (1227) pass la major part dels seus dies en terresaragoneses o a Lleida. En aquesta darrera etapa convisqu amb la seua primera esposa,Elionor de Castella, amb qui es cas el 1221 i es divorci el 1229, conegu la seua

primera amistanada, la tamb castellana Elo lvares (1225), i probablement ElviraSarroca, mare de Jaume Sarroca, potser originria de la poblaci homnima del Segri.A la vista d'aquests mltiples contactes lingstics, no podem menystenir la importnciade l'element aragons ni considerar la reproducci al Llibre dels fets de dilegs imitantaquestes llenges com un mer recurs per a conferir realisme a les escenes narrades,encara que tampoc no podem deixar de constatar que el rei escoll per a la seua Crnicala llengua paterna i que, aquesta, l'aprengu en gran part pel contacte freqent amb la

gent que l'envoltava en aquells anys dadolescncia i joventut i que fou aquesta la queadopt com a llengua personal.

Des d'un angle geolingstic, el Llibre dels fets manifesta una coloraci dialectalque el podria situar a la Ribagora i a les comarques frontereres amb l'Arag. Ho hacomentat succintament Joan Coromines a propsit de la descripci d'alguns mots com

furt (s ben sabut que la Crnicade Jaume I est escrita en un llenguatge de matsextrem-occidental64), mait (fort mats occidental del vocabulari de la Crnica deJaume I65) i sas(encara usual a Jaume I, la Crnicadel qual est escrita amb lxicmolt tenyit de termes de Ribagora i les comarques totes que confinen amb Arag66).

Una anlisi ms detinguda del lxic del Llibre dels fets sembla corroborar lesafirmacions de Coromines:67no sols hi ha nombrosos aragonesismes alardo, apellido,bando, casar, celosia, cercar, descargar, galego, merino, sobrino, entre altres sintamb les preferncies d'aquells parlars de frontera, entre les quals cal considerar mots ivariants ms acostats a l'aragons, com escondidament, llevar portar, osar, volvre.Certament, alguns d'aquests mots apareixen en altres documents catalans, per no maien les proporcions que registra el Llibre dels fets. La llengua de la cpia realitzada el1380 pel saragoss Joan de Barbastre revela que no s probable que fra dialectalmentcatalano-oriental un text que recorre molt sovint a arabismes i mossarabismes comalbxera, algorfa, alforro, barcella, fvia, recena, tanda, vega, etc, i que usa mots ovariants formals tan tpics a l'poca medieval, i encara als nostres dies, d'aquells parlars

63RIQUER, M. de:Histria...., p. 428.

64COROMINES, J.:Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, vol. IV, Barcelona, 1984, p. 235, s.v. fura.

65Ibidem, vol. V, Barcelona, 1985, p. 541, 5. v. mat.

66Ibidem, vol. VII, Barcelona, 1987, p. 705, 5. v. sas. Cal assenyalar que Jordi Bruguera relativitza el valor lingsticdaquestes dades, amb arguments no gens convincents, a La Crnicade Jaume I: projecci filolgica i lingstica,Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXXIII.Miscellnia Germ Coln, 6, Barcelona, 1996, pp. 5-15, i aLapossible filiaci dialectal delLlibre dels fets de Jaume I,Arxiu de Textos Catalans Antics, 21, (2002), 605-618.

67No va contra aquestes conclusions un comentari del mateix Coromines a propsit d'anadura, en qu, parlant de lacrnica jaumina, afirma essent un text oriental, ja que pel context es dedueix que s'est referint a un aspecte fontic

de la cpia catalano-oriental de Poblet, la contracci de la preposici ai el substantiu anadura(Vegeu COROMINES,J.:Entre dos llenguatges, 2 vols., Barcelona, 1976, vol. I, p. 180, n. 46).


20/30

20

fronterers, com arc de Sant Joan, bres, mamprendre, oroneta. En el cas d'arc de SantJoan, un estudi recent ha fet veure que la seua vitalitat actual se circumscriu a l'alto-aragons, al ribagor i al pallars.68Molts d'aquests mots no apareixen al manuscrit dePoblet, que prefereix, per exemple, en lloc dels darrerament citats, arc de Sant Mart,bressol, emprendre, oreneta. Que algunes opcions del manuscrit de Poblet no semblen

les autorials, ho confirmen: a) els errors de lectura del copista, com quan escriualbexeniaper albxera, o escriu secanspersas, occidentalisme que devia desconixer,que no s sinnim de sec terra frtil que no s de regadiu; b) la incoherncia entrealguns trets fontics orientals i el fort mats occidental de certes opcions lxiques imorfosintctiques que sembla que ja eren ms caracterstics del catal occidental oextrem-occidental, com el numeral invariable dosper dues, el possessiu sonper lur, ol's de certs arcaismes endevinguts ja occidentalismes als inicis del segle XIV com arade mait per de mato de perpontper purpunt; c) les notables coincidncies textuals,suara apuntades, del text de Marsili amb les opcions de la famlia del manuscrit quecopi Joan de Barbastre; d) el privilegi doficialitat, per dir-ho en paraules deBruguera,69que tenia la famlia representada per la cpia de 1380, no sols pel fet de

provenir de lArxiu Reial i contenir notes autgrafes de Pere el Cerimonis (que semblasancionar aix el vist-i-plau reial a aquesta tradici textual en detriment de la delmanuscrit de 1343, encarregada pel mateix Cerimonis i descartada com a font per aaltres cpies institucionals), sin perqu totes les cpies institucionals dels diferentsregnes de la Corona dArag (la del ms. de 1380, destinada a lArxiu de la Ciutat deMallorca, la del ms. de lInstitut Municipal dHistria de Barcelona, procedent

probablement del Consell de Cent de Barcelona, i la del ms. del Palau Reial de Madrid,procedent de lArxiu del Mestre Racional de la ciutat de Valncia) es van fer a partir dela famlia representada per la cpia de 1380; i e) ben significativament, la cpia del

Llibre dels fetsque es va traure el prestigis historiador aragons Jernimo Zurita (Ms.N) t com a base la tradici textual representada per la famlia C. Les modernitzacionsde tipus grfic, morfolgic i sintctic de la cpia de 1380 respecte de la de 1343 tenenuna explicaci fcil: no han passat debades trenta-set anys, que, a ms, han estatdecisius per a la maduraci del model lingstic de la Cancelleria reial.70

Encara que el ms. de 1343 s cronolgicament el ms prxim a l'original, elmanuscrit de 1380 t uns antecedents documentals molt slids, ja que, a ms de laversi de Marsili, el trasllat de Barbastre, dacord amb Asperti,71 sembla que deriva,directament o indirectament, de la cpia del libro del senyor rey don Jayme que

possea el seu nt Jaume II (1291-1327) i que, el 1335, Alfons el Benigne reclamava ala seua germana Maria, que el faria aix documentalment ms antic que el de Poblet. Entot cas, sembla segur que el ms. de 1380 s cpia del que existia al Palau Reial el 1371.

Ara b, els mss. H i C sn textualment i lingsticament complementaris, de manera quetot plegat deixa sense sentit el rebregat discurs de la preeminncia, que Asperti 72critica, per que encara invoca Bruguera en favor del ms. H, un manuscrit que considera

68BUESA, T.: Nombres del arco iris en los Pirineos, Homenaje al Prof. Dr. Alvaro Galms de Fuentes, vol. III,Oviedo-Madrid, 1987, pp. 25-39.

69BRUGUERA, J.:Llibre...,vol. I, p. 24.

70Vegeu FERRANDO, A.:Aproximaci dialectolgica al Llibre dels fets de Jaume I, Arxiu de Textos CatalansAntics, 20 (2001), pp. 512-531.

71ASPERTI, S.: La tradizione..., p. 166.

72Ibidem, p. 163.


21/30

21

de clares caracterstiques orientals.73En fer-ho aix, Bruguera fa seu el criteri seguitpels editors anteriors, excepte Manuel de Montoliu, delLlibre dels fetsi, per tant, va encontra de la praxi de Pere el Cerimonis de fer copiar els manuscrits destinats a lesinstitucions dels seus diversos regnes a partir de la tradici textual representada pel ms.C, procedent del susdit cdex del Palau Reial de Barcelona, documentat el 1371. Daltra

banda, Bruguera74

explica la presncia doccidentalismes, com ara arc de sant Joan,bres, mampendre ooroneta, al Llibre dels fetsper la possibilitat migratria dalgunsmots entre els diversos territoris de la llengua, particularment per obra dalgun redactoro copista ms illustrat. Tanmateix, la presncia daragonesismes i de preferncieslxiques occidentals en elLlibre dels fets, menys interferits pel copista aragons del ms.C que pel copista catalanooriental del ms. H, sembla explicar-se millor perqu el reimir de reproduir trets del tipus de llenga que va aprendre durant els tretze anysdinfantesa i de jovenesa, s a dir, entre 1214 i 1227, que, segons la documentaci queens ha arribat, pass majoritriament en terres catalanes de Ponent i de lArag oriental.Car el Llibre dels fets mant quasi sempre la frescor prpia del relat oral. I, daltra

banda, la personalitat fascinant del rei en Jaume shi deixa entreveure de manera tan

clara que el lector sempre t la sensaci inequvoca que s el mateix monarca qui li estrecomptant colloquialment les seues memries.

En conjunt, aquestes dades semblen confirmar l'autoria del rei. Ara b, malgratel seu carcter autobiogrfic i el seu estil personalssim, que es reflecteix tan b en lesdiverses incrustracions allglotes,75 el Llibre dels fets inaugura entre nosaltres una

particular forma de fer histria que trobar el seu ress ms immediat en la Crnica dePere el Cerimonis. Tanmateix, ni aquesta darrera ni cap altra crnica no aconseguirsuperar-lo en vivacitat, espontanetat i realisme.

3. La transmissi i la recepci delLlibre dels fets

Tal com han confirmat els minuciosos estudis d'Asperti i Bruguera, 76hui sabemque els huit manuscrits que conserven ntegrament el text de la crnica jaumina envulgar s'agrupen textualment en dues grans famlies.77 Prenent com a refernciacronolgica el manuscrit conservat ms antic, el manuscrit conegut com a H encapalala famlia ms antiga, mentre que el manuscrit C enceta la famlia ms moderna, si b

73BRUGUERA, J.:El vocabulari ..., p. 153.

74Ibidem, p. 179.

75Pel que fa aquesta qesti, vegeu BADIA I MARGARIT, A. M.: Coherncia i arbitrarietat de la substituci lingsticadins la Crnica de Jaume I, Discurs llegit en la sessi inaugural del curs 1987-1988 de l'Institut d'Estudis Catalans.Barcelona, 1987. Vegeu, tamb, ARGENTER, J. A.: Lalternana de llenges i la commutaci de codis en laCrnicade Jaume I,Estudis Romnics, XXVI (2004), pp. 109-127.

76 ASPERTI, S. La tradizione manoscritta del Libre dels Feyts, Romanica vulgaria, 7, (1984), pp. 107-167; iBRUGUERA, J.: op. cit, vol. 1, pp. 10-12. Per a les sigles d'identificaci de manuscrits, hem seguit la nomenclaturausada per Bruguera, de ms tradici que no aquella altra proposada per Asperti.

77Hi deixem de banda la recensi dels manuscrits que contenen la traducci llatina de Marsili (es pot veure la seua

descripci i filiaci a MARTNEZ SAN PEDRO, M. de los D.: op. cit., pp. 51-62) i les posteriors versions en vulgar delscaptols referits a la conquesta de Mallorca, aix com tamb els manuscrits en aragons.


22/30

22

sembla que s partir daquesta tradici que fra Pere Marsili va acabar de fer la seuatraducci al llat de la Crnicajaumina el 1313. Heus-ne una descripci sinptica delssusdits manuscrits, on apareix la sigla d'identificaci del manuscrit, la dataci, el lloc deconservaci actual i les caracterstiques dialectals de la cpia.

Sigla Dataci Lloc de conservaci actual Caracterstiques dialectals

Ms. H 1343 Biblioteca Universitria de Barcelona catalano-orientalMs. C 1380 Biblioteca de Catalunya catalano-occidentalMs. D c. 1400 Biblioteca Palau Reial de Madrid valenciMs. E a. 1450 Biblioteca Nacional de Madrid valenci

Ms. N a. 1550 Biblioteca Acadmia Histria, Madrid derivat de CMs. J 1619 Biblioteca Universitria de Barcelona cpia de HMs. G s. XVII Biblioteca Nacional de Madrid cpia de CMs. L c. 1700 Arxiu de la Corona d'Arag cpia de H

El manuscrit H,78en pergam, es guarda a la Biblioteca Universitria deBarcelona (Ms. 1) i l'acab de copiar el 17 de setembre de 1343, al monestir de Poblet,el monjo Celest Destorrens per manament de l'abat Pon de Copons, respon a una

petici del Cerimonis.79El 1619, Jaume Farrera, estudiant de Granollers, reprodua (J),per encrrec del prevere Jaume Ramon Vila, el manuscrit de Poblet, cpia que ara sservada a la mateixa Biblioteca Universitria de Barcelona (Ms. 69).80 Una altrareproducci del text de Poblet s el ms. L, copiat, en paper, pel pare Ribera a lesdarreries del segle XVII o al primer ter del XVIII i que, procedent del convent de laMerc de Barcelona, es troba actualment a l'Arxiu de la Corona d'Arag (Ms. 90).Abans d'acabar de ressenyar aquesta primera famlia de manuscrits del Llibre dels fetscal advertir que la traducci aragonesa, realitzada, al darrer quart del segle XIV, per JoanFerrandis d'Herdia, gran mestre de l'Hospital, i inserida en un cdex miscellani laGran Cornica de los Conqueridores, s'ha de relacionar directament amb la tradicidel manuscrit populet.81

Laltra famlia de manuscrits del Llibre dels fets inclou els cinc manuscritsrestants. El manuscrit C, en pergam, procedeix de la biblioteca del comte d'Aiamans, a

la Ciutat de Mallorca, i es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya (Ms.1.734). Lhavia fet copiar Pere el Cerimonis per a la Ciutat de Mallorca, probablement

78Hi ha constncia, si ms no, de dos manuscrits anteriors, hui perduts, el ms. A i el ms. B (B RUGUERA, J.:Llibre...,vol. I, p. 10).

79D'aquest manuscrit existeixen dues edicions facsimilars, la de Barcelona del 1972 (vegeu ms amunt, nota 56), i lade Valncia del 1989. Aquesta ltima, editada per Vicent Garca Editores, s acompanyada d'un volum d'introducci itranscripci del text i d'un altre amb l'adaptaci de la traducci castellana de Flotats i Bofarull (vegeu infranota 115),tot a cura de Vicente GARCA EDO.

80 Del ms. J existia a la biblioteca de Baldiri Carreras, de Barcelona, una cpia feta al segle XVIII, actualment enlocalitzaci desconeguda (ms. K) (BRUGUERA, J.:Llibre..., vol. I, p. 11).

81Vegeu ASPERTI, S.: La tradizione..., pp. 147-151.


23/30

23

a partir del manuscrit documentat al Palau Reial el 1371. Ja ha estat dit que Manuel deMontoliu va preparar-ne una edici, de la qual noms simprimiren alguns plecs. Elsegon manuscrit ms antic, si b no s cpia directa del de 1380, s el D, de finals delsegle XVo principis del XVI, en paper, hui conservat a la Biblioteca del Palau Reial deMadrid (Ms. 11-475). Probablement s el mateix que els jurats de Valncia, a petici de

Felip II de Castella, li hagueren de regalar desprs d'haver-se'n servit per a l'ediciprnceps del 1557, que va dedicar al prncep hereu Carles dustria. Un tercermanuscrit, amb moltes caracterstiques concretes comunes al D i per tant, de possible

procedncia valenciana, s l'E, de la Biblioteca Nacional de Madrid (Ms. 10.121), enpergam, datable a la primera meitat del segle XV. Prov de la biblioteca del marqus deSantillana, que pass posteriorment al comte-duc d'Olivares i desprs al duc d'Osunafins que ladquir la Biblioteca Nacional.82Un quart manuscrit, l'N, de la primera meitatdel segle XVI, on es troben anotacions marginals atribubles a l'historiador aragonsJernimo Zurita, es guarda a la Biblioteca de la Reial Acadmia de la Histria, deMadrid (Ms. 94.769), i deriva de C, si b no n's tampoc una cpia directa.83El darrermanuscrit que cont sencer el text jaum, el G, de la mateixa Biblioteca Nacional (Ms.

893), pertany ja al segle XVII i s cpia del C, encara que la part corresponent a laconquesta de Valncia reprodueix l'edici fragmentria inclosa a l'Aurem Opus,que s'hiedit el 1515.

Els manuscrits fragmentaris sn tres. El ms antic, del darrer quart del segle XIV,ha estat descobert i descrit per Jess Alturo84 (1998), que lha designat com a ms. O.Consta noms dun foli, pertanyent aleshores a un volum de molta qualitat, ara propietatde lInstitut Municipal dHistria de Barcelona, que correpon als captols 170-178 del

Llibre dels fets. Dacord amb Alturo, les seues variants en relaci a ledici de Bruguerapermeten agrupar-lo clarament dins la famlia textual del manuscrit C. Els altres dosmanuscrits fragmentaris sn valencians, i es limiten als episodis de la conquesta deValncia. Un dells, l'F, de mitjans del segle XV, s ms aviat un compendi dels captolsque en parlen. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Escorial (Ms. Y-III-5).Laltre, l'M, que s el ms. 13.208 de la Biblioteca Nacional de Madrid, s una cpia del'anterior, realitzada per l'illustrat valenci Francesc Prez Bayer i datada el 1779.

En relaci als manuscrits adduts, sobserva que totes les cpies del segle XIVpertanyien a l'Arxiu Reial o estaven relacionades directament amb ell. Al segle XV, eltext jaum ix dels cercle ulics i institucionals. Potser foren els valencians els qui mssinteressaren per obtenir-ne cpies, si ms no fins a la darreria del segle XVI. Unamostra daquest inters podria haver estat la cpia, ja citada, que sabem que va posseirel cronista Pere Antoni Beuter, que sha de relacionar probablement amb ledici delAureum Opus, com veurem tot seguit, amb ms detall.85 Tamb s significatiu, en

aquest sentit, el fet que es publicara a Valncia (1557) la primera edici de la Crnicade Jaume I. A partir del XVII, per, els catalans prenen la iniciativa.

82 Vegeu SCHIFF, M.: La Bibliothque du Marquis de Santillana, Pars, 1905, p. 404; apud ASPERTI, S.: Latradizione..., p. 112.

83Vegeu DEL ARCO, R.:Repertorio de manuscritos referentes a la historia de Aragn, Madrid, 1943, p. 146. Agramaquesta informaci al Dr. Albert Hauf.

84Jess ALTURO I PERUCHO, Un altre manuscrit delLlibre dels fets del rei En Jaume,Arxiu de Textos CatalansAntics, XVII (1998), 490-506.

85A ESCART, V. J.: Estudi introductori a BEUTER, P.A.: Primera part..., p. 17, es pot trobar la referncia a unvolum que contenia la Conquista e privilegis de Valncia.


24/30

24

Aquesta riqussima tradici textual manuscrita prou que evidencia com duranttota l'poca medieval, els valencians, els catalans i els mallorquins conservaren la bonamemria del rei en Jaume. Ja hem vist que la figura del rei adquir fins i tot certa famade santedat. La ciutat de Valncia, en concret, acord el 1372 que el 27 de juliol s'hicelebrara l'aniversari del molt excellent, sant e virtus rey En Jacme.86Val a dir que

aquesta fama perdur, amb major o menor fortuna, fins al segle XVII, en qu, com jahem avanat, un descendent del rei en Jaume en project la canonitzaci i inici elsprimers trmits de procs (1633), que, tanmateix, no result fructfer.87

s cert que al segle XVles crniques ms estimades, i no solament a Valncia,foren probablement les de Desclot i Muntaner, grcies a l'aurola cavalleresca dels seus

protagonistes respectius, el rei Pere el Gran i Roger de Flor, per no s menys cert quela primera gran crnica que fou objecte dimpressi, encara que de manerafragmentria, va ser la de Jaume I, que Llus Alanya va incloure en lAureum Opus(1515).88El fragment editat correspon al procs docupaci militar del regne i acabaamb la rendici de la ciutat de Valncia al rei conqueridor. En opini d'ErnestBelenguer, demostra l'inters en la histria local d'una corporaci local,89 ja que els

jurats de Valncia tendien a identificar els interessos del cap i casal amb els del regne.En tot cas, la seua actitud revela la vigncia d'una idea que ja prefigurava el mateix reien Jaume en dir all de puix que havem guanyada Valncia, havem guanyat tot elregne (cap. 292).

Quasi mig segle desprs, i per motius probablement poltics,90eixia a la llum laprimera edici completa de la crnica jaumina. La publicaci de la Chrnica oComentaris del gloriosssim e invictssim rey en Jacme primer91 responia aix a la

petici del prncep Carles, fill i hereu de Felip II de Castella, el qual, segons la carta delsjurats de Valncia incorporada a l'edici, seria servit que li envissem de ac laChrnica o comentari del rey don Jacme. En la carta, els oficials municipals expliquenque, perqu histria tan cathlica y tant notable no estiga com fins ac oblidada, a moltgran dany de la cosa pblica, se ha treballat ab tota vigilncia d'estampar aquella en lamateixa llengua materna que per dit rey fonch feta y dictada, a exemple del gran Jlio

86BURNS, R. I.:Jaume I..., p. 6, nota 3.

87TOURTOULON, Ch. de: Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragn, conde de Barcelona, seor de Montpeller,segn las crnicas y documentos inditos, vol. II, Valncia, 1873, pp. 414-415. Vegeu, tamb, NARBONA, R.:Hroes, tumbas y santos. La conquista en las devociones de Valencia medieval, Saitabi46 (1996), pp. 293-319.

88 ALANYA, L.: Aurem Opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentie cum historia christiamssimi regisIacobi ipsius primi conquistatoris. (Diego de Gumiel, Valncia, 1515), on s'inclou l'esmentat fragment, tret deregistre autntich de l'archiu del Consell de la present ciutat. Del text d'Alanya hi ha edici facsmil, amb ndexs

preparats per M. D. Cabanes, Valncia, 1972, i el fragment de la Crnica, en numeraci moderna, ocupa les pp. 17-58.

89BELENGUER, E.:Jaume I..., vol. I, p. 58.

90Vegeu FUSTER, J.:La Decadncia al Pas Valenci, Barcelona, 1982, p. 182; i BERGER, Ph.:Libro y lectura en laValencia del Renacimiento, 2 vols., Valncia, 1987, vol. I, pp. 181-182.

91D'aquesta edici se'n feren exemplars amb dues portades diferents. En una se'ns informa que l'edici s'ha fet perservir ab aquella al serenssim senyor don Carlos, prncep dels regnes de Castella e infant de Arag, mentre que enl'altra se'ns dna notcia que la crnica ha estat treyta de l'archiu del molt magnfich rational de la insigne ciutat deValncia hon stava custodiada. Ambdues foren impreses per la viuda de Joan Mey. (Podeu veure aquestes portades aAGUIL I FUSTER, M.: Catlogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, 1923 (edicifacsmil de Barcelona/Sueca, 1977), pp. 680-681). De la Chrnica..., amb la segona de les portades citades, que contl'escut imperial, nexisteix edici facsmil, amb un prleg de M. SANCHIS GUARNER(Valncia, 1978), patrocinada pel

Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Valncia. Una nova edici facsmil, amb prleg de Manuel Bas, haestat feta el 1994 per l'Ajuntament de Valncia.


25/30

25

Csar. El text del rei en Jaume anava acompanyat d'una taula de mots consideratsobscurs per tal de fer-lo ms intelligible al prncep i, en general, als lectorsregncoles, que potser ja acusaven, en el pla lingstic, les dificultats de comprensi d'untext fixat al segle XIV.92

Ledici de la Crnica jaumina sembla que tingu una projecci de lectura ben

escassa,93

sobretot entre la famlia reial hispnica, ja que el 1582, sense que mitjanaracap iniciativa oficial, l'aragons Bernard Gmez Miedes parafrasejava en llat l'obra delrei Conqueridor i la dedicava al prncep Jaume.94Noms dos anys desprs, el mateixardiaca de Morvedre i canonge de la seu de Valncia tradua al castell la seua parfrasillatina i l'endreava al nou hereu, el prncep Felip, tot advertint que aunque a los

principios va la historia muy atada con la latina, de manera que parece ms traductin

que historia por s, es tanto lo que se ha aadido por toda ella, y tambin mudado y

mejorado en muchos lugares, que dexa de ser traductin y, siendo una misma verdad,

haze historia por s en esta lengua.A l'Epstola dedicatria d'aquesta versi castellana,tituladaLa Historia del rey Don Jayme de Aragon, Bernard Gmez Miedes justificavael seu afany per traduir el text reial en llat i castell allegant que aquell monarca la

deix escrita en su lengua corta y peregrina, encara que tan verdadera y llena dehazaas, quanto falta de eloquencia y ornamento. La opini d'un canonge imbutd'humanisme universalitzant, no podia ser una altra, i s per aix que la tradueix en lasdos ms generales y ms estendidas lenguas que hoy se hallan en el universo: latina y

espaola.95Si al segle XVI l'inters pel Llibre dels fets es materialitz en les diferents

edicions que acabem de referir, els segles XVIIi XVIIIi la primera meitat del XIXseranmolt ms pobres en aquest tipus de manifestacions referides prpiament al Llibre dels

fets. Aix, l'nic testimoni de l'atenci editorial durant ms de dos-cents cinquanta anysi no solament a Valncia, sembla ser el Sumario de la vida poltica y hazaososhechos del rey don Jayme I de Aragn, de Juan Tornamira de Soto, editat enll de lesnostres fronteres, a Pamplona, el 1622, i reeditat el 1806-1807, a Valncia.96Tanmateix,hi ha indicis que permeten constatar l'inters pelLlibre dels fets en aquesta poca. Dinsdel segle XVIIpodem observar, per exemple, la utilitzaci que en fa el dominic JaumeBleda a la seua Cornica de los moros de Espaa (1618), on intercala, en traduccicastellana, i all on l'argument li ho demana, fragments del text jaum.97Es tracta, sensedubte, d'una utilitzaci ben interessada de la crnica jaumina per part d'un dels ms

92Vegeu COLN, G.; SOBERANAS, A. J.:Panorama de la lexicografia catalana, Barcelona, 1985, p. 82.

93FUSTER, J.: op. cit., p. 118. Vegeu, tamb, COLN, G.: La Taula de les paraules difcils de la Crnica del rei En

Jaume,

JAUME_I i la Crònica-Escartí i Ferrando-ARTICLE

Documents

Transcript of JAUME_I i la Crònica-Escartí i Ferrando-ARTICLE