IV AGO - ANC

2

Diari de la IV Assemblea General de l’ANC · 17 d’abril del 2016, Manresa

Informació bàsicaBenvingut a la IV Assemblea General Ordinària (AGO) de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Tot seguit trobaràs l’ordre del dia, l’informe de Gestió del Secretariat Nacional en un codi QR, l’informe econòmic, Estatuts, Reglament de Règim Intern i el Full de Ruta en codis QR, així com les esmenes dels documents que podràs votar.

Bona assemblea, Endavant, República Catalana!

Ordre del dia1. Obertura i benvinguda2. Elecció o ratificació de la Mesa3. Elecció dels interventors d’acta4. Presentació i aprovació, si escau, de l’informe de gestió del Secretariat Nacional5. Presentació i aprovació, si escau, de l’informe econòmic de l’exercici6. Presentació i aprovació, si escau, de la proposta de pressupost ordinari per l’exercici 2016-2017

i de les quotes de l’associació7. Presentació i votació de les propostes de modificació dels Estatuts i del Reglament de Règim

Intern8. Presentació i aprovació, si escau, de la proposta de convocatòria del procés electoral per es-

collir els membres del Secretariat Nacional, prorrogant en el seu cas el mandat de l’actual Se-cretariat Nacional fins a la data en què els nous membres escollits prenguin possessió del seu càrrec

9. Presentació i votació de les propostes d’actualització del Full de Ruta10. Presentació i votació de les propostes d’adherir-nos com a socis de ple dret a:

• Caixa de Crèdit dels Enginyers Societat Cooperativa de Crèdit, Caixa d’Enginyers • Som Energia, cooperativa de producció i consum d’energies renovables

11. 11S201612. Cloenda

3


Informe de gestió del Secretariat Nacional

Informe econòmic

Pots consultar el document complet al codi QR situat a la part superior d’aquesta plana.

Benvolguts socis:

Durant el 2015 s’han produït esdeveniments molt significatius que han tingut un fort impacte en la eco·nomia de l’associació. Les diferents campanyes han suposat un gran esforç econòmic, tècnic i humà per la nostra organització. Campanyes com la del 27S On tot comença, la Campanya d’estiu amb els 10 eixos per la República i el 11S, s’han vist recompensades amb l’èxit. També les diferents actuacions dels organismes de l’Estat Espanyol han incidit a les nostres comptes.

A nivell d’ingressos, els derivats de les quotes dels nostres socis han pujat un 15,29% respecte al 2014.

En canvi els ingressos per donacions baixen. Això és així per que al 2014 hi havia els ingressos derivats de la campanya Ara és l’Hora del 9N i a més es van comptabilitzar les donacions recollides durant la cam·panya Signa un Vot. Els ingressos per marxandatge es mantenen estables.

Les despeses tenen un increment important per dos motius principals. Per una banda s’ha augmentat la plantilla professionalitzant la nostra estructura. Per altra banda, s’ha fet un esforç molt important en les diferents campanyes, a nivell de material, impressions i actes principalment. Es van esmerçar tots els recur·sos disponibles.

Finalment, diferents actuacions del Estat (sanció LOPD AGO de Tarragona i Inspecció d’Hisenda) han su·posat pagaments de més de 245 mil €, el que explica el dèficit després d’impostos de 132 mil €.

Respecte al pressupost ordinari del 2016, es presenta una situació continuista, ja que l’ANC ha de seguir treballant per eixamplar la majoria social i ajudar en la participació en els debats constituents. No es presenta enguany el pressupost extraordinari ja que no hi ha excedent del exercici anterior i les diferents campanyes del 2016 es realitzaran amb els ingressos que s’efectuïn al 2016.

4


Informe econòmic

5


Estatus i Reglament de Règim InternTot seguit trobaràs el llistat de propostes de modificació dels Estatus i del Reglament de Règim intern.

VOTACIÓ 1 | BLOC 1

MODIFICACIONS ESTATUTS (EE) I REGLAMENT DE RÈGIM INTERN (RRI)Nota: per a ser aprovada qualsevol modificació dels EE cal el 65% de vots afirmatius dels membres amb dret a vot presents. Per a la modificació del RRI és suficient la ma-joria simple, si bé prevaldran sempre els EE sobre el RRI. Cas que superin aquest llindar dues o més propostes in-compatibles entre sí, es considerarà aprovada la que hagi aconseguit el major nombre de vots favorables.

La votació de les modificacions no és excloent. Per tant, poden ser votades afirmativament totes o algu·nes, sense limitació.

PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS EE I DEL RRI SO-BRE RECONEIXEMENT DE LES ASSEMBLEES EXTE-RIORS, A INICIATIVA DEL SECRETARIAT NACIONAL:

PONÈNCIA

ESTATUTS

ARTICLE 9

REDACCIÓ ACTUALEls òrgans de l’Assemblea Nacional Catalana són:1. L’Assemblea General de l’Associació, que està cons·tituïda per tots els membres i n’és l’òrgan sobirà col·lectiu.

2. El Secretariat Nacional, que fa les funcions de la Junta Directiva de l’Associació i la representa entre dues Assemblees Generals.

3. Les Assemblees Territorials, que són organismes sobirans en el seu àmbit i tenen la consideració de Seus Territorials de l’Associació, i són una de les dues unitats de base de l’Associació.

4. Les Assemblees Sectorials, que estan dedicades a les activitats i a la promoció de les finalitats de l’Asso·ciació, organitzades per àmbits professionals, socials o culturals, i que són l’altra de les unitats de base.

REDACCIÓ QUE ES PROPOSAEls òrgans de l’Assemblea Nacional Catalana són:1. L’Assemblea General de l’Associació, que està cons·tituïda per tots els membres i n’és l’òrgan sobirà col·lectiu.

2. El Secretariat Nacional, que fa les funcions de la Junta Directiva de l’Associació i la representa entre dues Assemblees Generals.

3. Les Assemblees Territorials i Exteriors, que són or·ganismes sobirans en el seu àmbit i tenen la conside·ració de seus territorials de l’Associació, i són dues de les tres unitats de base de l’Associació.

4. Les Assemblees Sectorials, que estan dedicades a les activitats i a la promoció de les finalitats de l’Asso·ciació, organitzades per àmbits professionals, socials o culturals, i són l’altra de les unitats de base.

CAPITOL IX

REDACCIÓ ACTUALCapítol IX. Les Assemblees Territorials.

REDACCIÓ QUE ES PROPOSACapítol IX. Les Assemblees Territorials i Exteriors.

ARTICLE 18

REDACCIÓ ACTUAL1. El Secretariat Nacional (o “Secretariat”) és l’òrgan de govern executiu, que regeix, administra i represen·ta l’Associació entre dues Assemblees Generals, fa un seguiment de les tasques dels òrgans que en depe·nen i dóna suport a les Assemblees Territorials i a les Assemblees Sectorials.

2. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta·cinc (75) persones, que exerciran les seves funcions de forma col·legiada.

3. El Secretariat nomenarà, d’entre els seus membres, les diferents persones que ocuparan els càrrecs de Presidència, Vicepresidència, Secretaria i Tresoreria, així com un Comitè Permanent.

4. A l’empara del que estableixen els articles 321·4.1 lletra i) i 322·12 del Llibre Tercer del Codi Civil de Ca·talunya, l’elecció dels membres del Secretariat, que han de ser necessàriament membres de l’Associació, es farà d’acord amb el procediment electoral definit en aquest article i desenvolupat en el Reglament de Règim Intern i, si escau, per un Reglament Electoral.

El procediment electoral es fonamentarà en la se·güent regulació:

a) L’Assemblea Nacional Catalana, per a la seva ope·rativa, té dividit territorialment el seu àmbit d’ac·ció en Regions. Les Regions es determinen en el Reglament de Règim Intern de l’Associació. Dintre de cada Regió operaran les Assemblees Territorials corresponents.b) Correspondrà al Secretariat Nacional, per delega·ció de l’Assemblea General, acordar la convocatòria del procediment electoral, fixant la data per a la ce·lebració de les eleccions i els càrrecs que s’hauran de proveir.c) Dues terceres parts dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de represen·tació territorial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es definirà quants membres corresponen a cada Regió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candi·dats que hi hagin obtingut més vots.d) Una tercera part dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representa·ció nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, i resulta·ran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.e) Les Assemblees Territorials actuaran com a seus electorals, sense perjudici de la seva possible agru·pació de cara a les votacions, i les seves meses ai·xecaran acta de l’escrutini, que serà comunicat al Secretariat Nacional per a l’agregació dels resultats.f) El procediment electoral haurà de garantir el seu rigor democràtic, així com la igualtat de drets dels candidats que es presentin a elecció, i el respecte a les disposicions del Codi Civil de Catalunya.

5. Les persones elegides entraran en funcions després d’haver acceptat el càrrec.

6. Els membres del Secretariat exerciran el seu càrrec

BLOC 1

6


gratuïtament, i no rebran cap retribució, sens perju·dici del possible rescabalament de les despeses pro·duïdes en exercici de la seva funció, que hauran de ser raonables i degudament justificades. Serà incom·patible ser membre del Secretariat Nacional i estar contractat laboralment per l’Associació mentre s’exer·ceixi el càrrec.

7. És incompatible ser membre del Secretariat i te·nir un càrrec públic o polític rellevant, d’acord amb el que s’estableixi en el Reglament de Règim Intern.

8. En el cas que l’Associació nomeni un secretari ad·ministratiu, aquest haurà de participar, amb veu i sense vot, en les reunions del Secretariat Nacional, excepte quan, aquest, per la naturalesa del tema a tractar, no consideri oportuna la seva presència.

REDACCIÓ QUE ES PROPOSA1. El Secretariat Nacional (o “Secretariat”) és l’òrgan de govern executiu, que regeix, administra i repre·senta l’Associació entre dues Assemblees Generals, fa un seguiment de les tasques dels òrgans que en depenen i dóna suport a les Assemblees Territorials i Exteriors i a les Assemblees Sectorials.

2. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta·set (77) persones, que exerciran les seves funcions de forma col·legiada.

3. El Secretariat nomenarà, d’entre els seus membres, les diferents persones que ocuparan els càrrecs de Presidència, Vicepresidència, Secretaria i Tresoreria, així com un Comitè Permanent.

4. A l’empara del que estableixen els articles 321·4.1 lletra i) i 322·12 del Llibre Tercer del Codi Civil de Ca·talunya, l’elecció dels membres del Secretariat, que han de ser necessàriament membres de l’Associació, es farà d’acord amb el procediment electoral definit en aquest article i desenvolupat en el Reglament de Règim Intern i, si escau, per un Reglament Electoral.

El procediment electoral es fonamentarà en la se·güent regulació:

a) L’Assemblea Nacional Catalana, per a la seva ope·rativa, té dividit territorialment el seu àmbit d’ac·ció en Regions. Les Regions es determinen en el Reglament de Règim Intern de l’Associació. Dintre de cada Regió operaran les Assemblees Territorials i Exteriors corresponents.b) Correspondrà al Secretariat Nacional, per delega·ció de l’Assemblea General, acordar la convocatòria del procediment electoral, fixant la data per a la ce·lebració de les eleccions i els càrrecs que s’hauran de proveir.c) Cinquanta-dos (52) dels membres del Secre-tariat tindran la consideració de membres de re·presentació territorial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es definirà quants membres correspo·nen a cada Regió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hi hagin obtingut més vots.d) Vint-i-cinc (25) dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representa·ció nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, i resulta·ran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.

e) Les Assemblees Territorials actuaran com a seus electorals, sense perjudici de la seva possible agru·pació de cara a les votacions, i les seves meses ai·xecaran acta de l’escrutini, que serà comunicat al Secretariat Nacional per a l’agregació dels resultats. Pel que fa als socis que pertanyin a les Assem-blees Exteriors, es facilitaran els mecanismes necessaris perquè aquests puguin exercir el seu dret de vot de manera telemàtica i sense prèvia sol·licitud.f) El procediment electoral haurà de garantir el seu rigor democràtic, així com la igualtat de drets dels candidats que es presentin a elecció, i el respecte a les disposicions del Codi Civil de Catalunya.

5. Les persones elegides entraran en funcions després d’haver acceptat el càrrec.

6. Els membres del Secretariat exerciran el seu càrrec gratuïtament, i no rebran cap retribució, sens perju·dici del possible rescabalament de les despeses pro·duïdes en exercici de la seva funció, que hauran de ser raonables i degudament justificades. Serà incom·patible ser membre del Secretariat Nacional i estar contractat laboralment per l’Associació mentre s’exer·ceixi el càrrec.

7. És incompatible ser membre del Secretariat i te·nir un càrrec públic o polític rellevant, d’acord amb el que s’estableixi en el Reglament de Règim Intern.

8. En el cas que l’Associació nomeni un secretari ad·ministratiu, aquest haurà de participar, amb veu i sense vot, en les reunions del Secretariat Nacional, excepte quan, aquest, per la naturalesa del tema a tractar, no consideri oportuna la seva presència.

ARTICLE 28

REDACCIÓ ACTUAL1. L’Associació s’estructurarà en Assemblees Territo·rials. El propòsit de les Assemblees Territorials serà promoure en el seu territori les finalitats de l’Assem·blea Nacional Catalana.

2. L’àmbit de les Assembles Territorials generalment serà el municipal. A Barcelona serà el districte o el barri, com també podrà ser·ho en alguna altra ciutat gran. Excepcionalment, l’àmbit territorial també po·drà ser un o més nuclis separats del mateix munici·pi, l’agrupació de diferents municipis d’una comarca, una comarca o una regió, si és el cas.

3. L’estructura i el funcionament de les Assemblees Territorials seran regulats mitjançant el Reglament de Règim Intern.

4. Les Assemblees Territorials no tindran personali·tat jurídica pròpia separada de l’Assemblea Nacional Catalana.

5. Sense un acord previ del Secretariat, les Assemble·es Territorials no podran, en cap cas, pretendre repre·sentar el conjunt de l’Associació, contreure deutes en el seu nom o contractar personal.

6. Les Assemblees Territorials, amb l’efecte de dis·tingir·les, tindran per nom el de l’àmbit territorial corresponent al poble, ciutat, barri, districte o àmbit

supramunicipal, segons sigui el cas, seguit de la frase “per la Independència”.

7. Les Assemblees Territorials constituïdes podran agrupar·se en una Coordinadora Comarcal, correspo·nent a la comarca a què pertanyen. Aquesta Coordi·nadora Comarcal només tindrà caràcter organitzatiu i coordinador, i les Assemblees Territorials que la inte·gren mantindran totes les seves competències.

8. Els apartats 2, 6 i 7 d’aquest article no són d’aplica·ció a les Assemblees Exteriors.

REDACCIÓ QUE ES PROPOSA1. L’Associació s’estructurarà en Assemblees Territori·als i Exteriors. Els seus propòsits seran promoure en el seu territori les finalitats de l’Assemblea Nacio·nal Catalana.

2. L’àmbit de les Assembles Territorials generalment serà el municipal. A Barcelona serà el districte o el barri, com també podrà ser·ho en alguna altra ciutat gran. Excepcionalment, l’àmbit territorial també po·drà ser un o més nuclis separats del mateix munici·pi, l’agrupació de diferents municipis d’una comarca, una comarca o una regió, si és el cas.

3. L’estructura i el funcionament de les Assemblees Territorials i Exteriors seran regulats mitjançant el Reglament de Règim Intern.

4. Les Assemblees Territorials no tindran personali·tat jurídica pròpia separada de l’Assemblea Nacional Catalana.

5. Sense un acord previ del Secretariat, les Assem·blees Territorials i Exteriors no podran, en cap cas, pretendre representar el conjunt de l’Associació, con·treure deutes en el seu nom o contractar personal.

6. Les Assemblees Territorials, amb l’efecte de dis·tingir·les, tindran per nom el de l’àmbit territorial corresponent al poble, ciutat, barri, districte o àmbit supramunicipal, segons sigui el cas, seguit de la frase “per la Independència”.

7. Les Assemblees Territorials constituïdes podran agrupar·se en una Coordinadora Comarcal, correspo·nent a la comarca a què pertanyen. Aquesta Coordi·nadora Comarcal només tindrà caràcter organitzatiu i coordinador, i les Assemblees Territorials que la inte·gren mantindran totes les seves competències. De la mateixa manera les Assemblees Exteriors podran agrupar-se a través d´una Coordinadora, de caràc-ter organitzatiu i coordinador.

8. Els apartats 2 i 6 d’aquest article no són d’aplicació a les Assemblees Exteriors.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

CAPITOL III.

REDACCIÓ ACTUALCapítol III. Les Assemblees Territorials

REDACCIÓ QUE ES PROPOSACapítol III. Les Assemblees Territorials i Exteriors

7


ARTICLE 3.1

REDACCIÓ ACTUAL1. Per a la vertebració de la seva acció en el territori, l’Assemblea Nacional Catalana s’organitzarà en As·semblees Territorials.

2. Les Assemblees Territorials seran preferentment d’àmbit local, si bé quan motius demogràfics, geogrà·fics o d’idiosincràsia del territori ho aconsellin, podran tenir àmbit supralocal (agrupar diversos municipis, una comarca, etc.), i informaran el Secretariat Naci·onal sobre l’establiment de convenis de col·laboració amb entitats del seu territori, que mai no podran ser partits polítics.

3. Per a la coordinació de determinades activitats i, en particular, per a l’elecció dels membres del Se·cretariat Nacional que hagin de ser escollits per re·presentació territorial d’acord amb el que estableix l’article 8.1 d’aquest Reglament, l’àmbit d’actuació de l’Assemblea Nacional Catalana es divideix en deu (10) Regions identificades en l’esmentat article 8.1.

4. Les Assemblees Territorials no tenen naturalesa jurídica pròpia separada de l’Assemblea Nacional Ca·talana.

5. Correspon a les Assemblees Territorials el desen·volupament de tota classe d’activitats i accions per al compliment de les finalitats de l’Associació en el respectiu àmbit territorial.

6. Les Assemblees Territorials, a més de les funcions estatutàries, tenen les següents:

a) Fer de Seu Territorial de l’Associació en el respec·tiu àmbit.b) Fer de seu per al debat i la proposta al Secreta·riat Nacional i a l’Assemblea General d’acords que s’hagin de sotmetre a la votació en els esmentats òrgans, així com ser seu electoral per a l’elecció dels membres del Secretariat.c)Realitzar el debat d’esmenes sobre les ponències proposades, d’acord amb el que prevegi el Regla·ment de l’Assemblea General.d) Fer de seu per al debat i la votació de qualsevol proposta, iniciativa o acord que l’Assemblea Gene·ral o el Secretariat Nacional considerin oportú de sotmetre a la decisió conjunta de tots els membres de l’Associació, a l’empara de l’article 312·7 del Codi Civil de Catalunya sobre acords adoptats sense re·unió.

7. Els apartat 1, 2 i 3 del present article 3.1 no seran aplicables a les Assemblees Exteriors.

8. Seran especialitats de les Assemblees Exteriors les següents:

a) La iniciativa de crear una Assemblea Exterior cor·respondrà a un mínim de cinc (5) membres de ple dret de l’Associació residents de forma permanent en un estat concret.b) El nom que utilitzaran les Assemblees Exteriors serà “Assemblea Nacional Catalana (o ANC), As·semblea Exterior a (estat)”.c) En el cas que almenys cinc membres d’una As·semblea Exterior es vulguin escindir per crear·ne una de nova corresponent només a un estat fede·rat, regió o ciutat caldrà que ho acordin amb la res·ta de membres de l’Assemblea Exterior preexistent

i, en cas de manca d’acord, el Secretariat Nacional resoldrà.d) Fora d’allò que està previst en els Estatuts i en el present Reglament de Règim Intern per a les As·semblees Territorials i que pugui ser aplicable a les Assemblees Exteriors, aquestes determinaran el seu propi règim d’organització interna i el seu fun·cionament.

REDACCIÓ QUE ES PROPOSA1. Per a la vertebració de la seva acció en el territori, l’Assemblea Nacional Catalana s’organitzarà en As·semblees Territorials i Exteriors.

2. Les Assemblees Territorials seran preferentment d’àmbit local, si bé quan motius demogràfics, geogrà·fics o d’idiosincràsia del territori ho aconsellin, podran tenir àmbit supralocal (agrupar diversos municipis, una comarca, etc.), i informaran el Secretariat Naci·onal sobre l’establiment de convenis de col·laboració amb entitats del seu territori, que mai no podran ser partits polítics.

3. Per a la coordinació de determinades activitats i, en particular, per a l’elecció dels membres del Secretari·at Nacional que hagin de ser escollits per represen·tació territorial d’acord amb el que estableix l’article 8.1 d’aquest Reglament, l’àmbit d’actuació de l’As·semblea Nacional Catalana es divideix en onze (11) Regions identificades en l’esmentat article 8.1.

4. Les Assemblees Territorials no tenen naturalesa jurídica pròpia separada de l’Assemblea Nacional Ca·talana.5. Correspon a les Assemblees Territorials i Exteriors el desen·volupament de tota classe d’activitats i accions per al compliment de les finalitats de l’Associació en el respectiu àmbit territorial.

6. Les Assemblees Territorials i Exteriors, a més de les funcions estatutàries, tenen les següents:

a) Fer de Seu Territorial de l’Associació en el respec·tiu àmbit.b) Fer de seu per al debat i la proposta al Secreta·riat Nacional i a l’Assemblea General d’acords que s’hagin de sotmetre a la votació en els esmentats òrgans, així com, en el cas de les Assemblees Ter-ritorials, ser seu electoral per a l’elecció dels mem·bres del Secretariat.c) Realitzar el debat d’esmenes sobre les ponències proposades, d’acord amb el que prevegi el Regla·ment de l’Assemblea General.d) Fer de seu per al debat i la votació de qualsevol proposta, iniciativa o acord que l’Assemblea Gene·ral o el Secretariat Nacional considerin oportú de sotmetre a la decisió conjunta de tots els membres de l’Associació, a l’empara de l’article 312·7 del Codi Civil de Catalunya sobre acords adoptats sense re·unió.

7. L’apartat 2 del present article 3.1 no seran aplica·bles a les Assemblees Exteriors.

8. Seran especialitats de les Assemblees Exteriors les següents:

a) La iniciativa de crear una Assemblea Exterior cor·respondrà a un mínim de cinc (5) membres de ple dret de l’Associació residents de forma permanent en un estat concret.

b) El nom que utilitzaran les Assemblees Exteriors serà “Assemblea Nacional Catalana (o ANC), Assem·blea Exterior a (estat)”.c) En el cas que almenys cinc membres d’una As·semblea Exterior es vulguin escindir per crear·ne una de nova corresponent només a un estat federat, regió o ciutat caldrà que ho acordin amb la resta de membres de l’Assemblea Exterior preexistent i, en cas de manca d’acord, el Secretariat Nacional resol·drà.d) Fora d’allò que està previst en els Estatuts i en el present Reglament de Règim Intern per a les As·semblees Territorials i que pugui ser aplicable a les Assemblees Exteriors, aquestes determinaran el seu propi règim d’organització interna i el seu funciona·ment.

ARTICLE 8.1

REDACCIÓ ACTUAL1. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta cinc (75) membres.

2. Dues terceres parts dels membres del Secretariat Nacional (50 membres) tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin ob·tingut més vots.

3. A fi d’escollir els membres de representació terri·torial, les Regions en què es divideix l’àrea d’acció de l’Assemblea Nacional Catalana i el nombre de mem·bres del Secretariat que seran escollits per cada Regió seran els següents:

FIGURA A (inici pàgina 8)

4. Una tercera part dels membres del Secretariat (25) tindran la consideració de membres de representació nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.

5. En ambdós casos les candidatures seran uninomi·nals.

6. Tots els membres electes del Secretariat Nacional tindran els mateixos drets i les mateixes obligacions, amb independència del bloc pel qual hagin estat es·collits.

REDACCIÓ QUE ES PROPOSA1. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta-set (77) membres.

2. Cinquanta-dos (52) dels membres del Secretari-at Nacional tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es pre·sentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.

3. A fi d’escollir els membres de representació terri·torial, les Regions en què es divideix l’àrea d’acció de l’Assemblea Nacional Catalana i el nombre de mem·

8


bres del Secretariat que seran escollits per cada Regió seran els següents:

FIGURA B (peu pàgina 8)

4. Vint·i·cinc (25) membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.



ARTICLE 8.9

REDACCIÓ ACTUAL1. L’exercici del dret de vot és personal, secret, lliure i directe.

2. Mentre no es disposi dels mitjans tècnics que asse·gurin la fiabilitat i no duplicitat del vot no presencial dels membres, així com la inalterabilitat del contin·gut del vot, aquest serà emès presencialment.

3. Mentre el vot es faci presencialment, els votants hauran d’acreditar a la mesa de votació la seva identi·tat. Tot seguit, la Mesa, després de comprovar la seva inclusió en el cens electoral, introduirà la papereta doblegada, sense sobre, a l’urna corresponent.

4. En el Reglament Electoral específic per a cada elec·ció es podrà articular un sistema de vot per delegació que garanteixi les característiques que s’especifiquen en els punts anteriors.

REDACCIÓ QUE ES PROPOSA1. L’exercici del dret de vot és personal, secret, lliure i directe.

2. Mentre no es disposi dels mitjans tècnics que asse·gurin la fiabilitat i no duplicitat del vot no presencial dels membres, així com la inalterabilitat del contin·gut del vot, aquest serà emès presencialment.

3. Mentre el vot es faci presencialment, els votants hauran d’acreditar a la mesa de votació la seva identi·tat. Tot seguit, la Mesa, després de comprovar la seva inclusió en el cens electoral, introduirà la papereta doblegada, sense sobre, a l’urna corresponent.

4. En el Reglament Electoral específic per a cada elec·ció es podrà articular un sistema de vot per delegació que garanteixi les característiques que s’especifiquen en els punts anteriors.

5. En el mateix Reglament es regularà el sistema de vot específic per als membres adscrits a les As-semblees Exteriors, el qual haurà de garantir la no discriminació, fiabilitat i no duplicitat del vot. A més es facilitaran els mecanismes necessaris per-què aquests puguin exercir el seu dret de vot de manera telemàtica i sense prèvia sol·licitud.

FIGURA B: (subratllats els canvis)

FIGURA A:

9


ESMENA VIVAVOTACIÓ 2 | BLOC 1

ARTICLE 18 ESTATUTS

TEXT PROPOSAT(...)

2. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta-cinc (75) persones, que exerciran les seves funcions de forma col•legiada.(...)

c) 53 dels membres del Secretariat tindran la con·sideració de membres de representació territorial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es definirà quants membres corresponen a cada Regió, i aquests membres seran escollits per recompte 4 del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hi hagin obtin·gut més vots.(...)

d) 22 dels membres del Secretariat tindran la con·sideració de membres de representació nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, i resultaran escollits els

candidats que hagin obtingut més vots.ARTICLE 8.1 REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

1. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta-cinc (75) membres.

2. 53 dels membres del Secretariat Nacional tindran la consideració de membres de representació territo·rial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candi·dats que hagin obtingut més vots.(...)

FIGURA C (peu de pàgina)

4. 22 membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació nacional i seran esco·llits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.(...)

PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS EE I DEL RRI A INICIATIVA DE DIVERSES AS-SEMBLEES

VOTACIÓ 3 | BLOC 1

TEMA: CANVI DE DOMICILI SOCIAL

ESTATUSCAPÍTOL 1, ARTICLE 3, PARÀGRAF 1-LA DENOMINACIÓ, LES FINALITATS I EL DOMICILI

TEXT PROPOSATL’Assemblea Nacional Catalana té el seu domicili so·cial al carrer de Paris 189, entresòl, de Barcelona, tot i que el lloc de reunió dels seus òrgans socials podrà ser qualsevol altre degudament anunciat. Per acord del Secretariat Nacional es podrà modificar el domi·cili social de l’Associació.

TEXT ACTUALL’Assemblea Nacional Catalana té el seu domicili soci·al al carrer de la Marina, 315, de Barcelona, tot i que el lloc de reunió dels seus òrgans socials podrà ser qualsevol altre degudament anunciat. Per acord del Secretariat Nacional es podrà modificar el domicili social de l’Associació.

JUSTIFICACIÓActualitzar el domicili social actual als estatuts.

VOTACIÓ 4 | BLOC 1

TEMA: COMPOSICIÓ DEL SN: BLOC NACI-ONAL, REPRESENTANTS TERRITORIALS I D’EXTERIORS

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII, ARTICLE 8.1, PARÀGRAFS 2 A 4- PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL

c) Dues terceres parts dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació territorial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es definirà quants membres corresponen a cada Re·gió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hi hagin obtingut més vots.

d) Una tercera part dels membres del Secretariat tin·dran la consideració de membres de representació nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, i resultaran esco·llits els candidats que hagin obtingut més vots.

ESTATUSCAPÍTOL IV, ARTICLE 18, PARÀGRAF 4C I 4DEL SECRETARIAT NACIONAL

2. Dues terceres parts dels membres del Secretariat Nacional (50 membres) tindran la consideració de

FIGURA C: (subratllats els canvis)

10


membres de representació territorial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin ob·tingut més vots.




TEXT PROPOSATESTATUSCAPÍTOL IV, ARTICLE 18, PARÀGRAF 4C I 4DEL SECRETARIAT NACIONAL

c) Seixanta-un dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació terri·torial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es definirà quants membres corresponen a cada Regió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de ma·nera que resultaran escollits els candidats que hi ha·gin obtingut més vots.

d) Catorze dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, i resultaran escollits els can·didats que hagin obtingut més vots.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII, ARTICLE 8.1, PARÀGRAFS 2 A 4- PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL

2. Seixanta-un membres del Secretariat Nacional tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran esco·llits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.


FIGURA D (pàgina 10)

4. Catorze dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.

JUSTIFICACIÓActualment existeix un important desequilibri en la

representació territorial al SN, i en la mateixa con·figuració de les demarcacions regionals. L’estructura creada en el moment fundacional avui no s’ajusta a la realitat: les dades que es presenten en l’annex sobre nombre de socis i nombre d’ATs no es poden deixar de tenir en compte.

S’observa que les regions 1a1 (Ciutat de Barcelona), 1d (Vallès Occidental) i 2 (Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany i Selva) pateixen una clara infrarepresentació en comparació amb el conjunt. Això significa que existeixen, correlativa·ment, àrees sobrerepresentades; malgrat això, no es considera positiu que cap de les regions perdi repre·sentants per compensar l’esmentat desequilibri, i per això, es proposa la compensació mitjançant l’incre·ment dels representants al Secretariat Nacional pel bloc territorial i la disminució corresponent dels del bloc nacional. Tots els territoris mantenen un mínim de 3 representants, i les regions infrarepresentades incrementen el seu nombre, en base a una ponde·ració de població i nombre d’associats. Es manté el nombre de 75 secretaris nacionals, que ja es consi·dera prou nombrós, i s’incorpora la representació de les assemblees exteriors. S’entén que l’augment dels representants territorials ha de comportar una vincu·lació més estreta amb el territori i una interlocució més fàcil d’aquests amb les estructures centrals, en la línia de les conclusions del CTSE de novembre de

2015.FIGURA E (inici pàgina 11)

FIGURA D: (subratllats els canvis)

11


VOTACIÓ 5 | BLOC 1

TEMA: ELIMINAR DISTINCIÓ MEMBRES DEL BLOC TERRITORIAL/NACIONAL EN EL SECRETARIAT NACIONAL. NOMBRE DE MEMBRES DEL SECRETARIAT NACIONAL

ESTATUTSARTICLE 18, PARÀGRAF 2 I 4, LLETRES C I D

TEXT ACTUAL2. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta·cinc (75) persones, que exerciran les seves funcions de forma col·legiada.

4. [...]c) Dues terceres parts dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació territorial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es definirà quants membres corresponen a cada Re·gió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hi hagin obtingut més vots.

d) Una tercera part dels membres del Secretariat tin·dran la consideració de membres de representació nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associ ció, i resultaran esco·llits els candidats que hagin obtingut més vots.

TEXT PROPOSAT2. El Secretariat Nacional estarà integrat per cinquan·ta·tres (53) persones, que exerciran les seves funci·ons de forma col·legiada.

4. [...]

c.· En el Reglament de Règim Intern es defini-rà quants membres corresponen a cada Regió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hi hagin obtingut més vots.(supressió lletra d)

JUSTIFICACIÓEs proposa eliminar la distinció entre membres na·cionals i territorial del SN, de manera que tots els membres siguin territorials per garantir un contacte real amb el territori. Reducció del nombre de mem·bres del Secretariat Nacional resultant de la supressió de la distinció entre membres del bloc nacional i del bloc regional. Això permetrà simplificar les eleccions de manera que l’electorat pugui tenir un millor conei·xement dels candidats i simplificar el funcionament del Secretariat Nacional. El nombre de membres és el resultat de 50 membres de les Regions i 3 provinents de les Assemblees exteriors.

TEMA: NOMBRE DE MEMBRES DEL SN PER REGIÓ

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNARTICLE 8.1TEXT ACTUAL1. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta cinc (75) membres.

2. Dues terceres parts dels membres del Secretariat Nacional (50 membres) tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin ob·tingut més vots.






TEXT PROPOSAT1. El Secretariat Nacional estarà integrat per cinquan·ta·tres (53) membres.

2. Els membres del Secretariat Nacional (53 mem·bres) tindran la consideració de membres de repre·sentació territorial, i seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de ma·nera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.

3. Les Regions en què es divideix l’àrea d’acció de l’As·semblea Nacional Catalana i el nombre de membres del Secretariat que seran escollits per cada Regió se·ran els següents:

FIGURA F (peu pàgina 11)

4. En tots els casos les candidatures seran uninomi·nals.

5. Tots els membres electes del Secretariat Nacional tindran els mateixos drets i les mateixes obligacions.

(l’anterior paràgraf 4 queda suprimit)

FIGURA F (es mostra només allò que canvia):

FIGURA E:

12


JUSTIFICACIÓEn coherència amb la modificació introduïda a l’arti·cle 18 dels Estatuts.

VOTACIÓ 6 | BLOC 1

TEMA: NOMBRE DE MEMBRES DEL SECRE-TARIAT NACIONAL PER REGIÓ

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNARTICLE 8.1TEXT ACTUAL2. Dues terceres parts dels membres del Secretari·at Nacional (50 membres) tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin ob·tingut més vots.



TEXT PROPOSAT2. Dues terceres parts dels membres del Secretari·at Nacional (50 membres) tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin ob·tingut més vots.


SÁSSIGNARÀ A CADA REGIÓ UN NÚMERO DE SE-CRETARIS NACIONALS EN PROPORCIÓ AL SEU NOMBRE DÁDHERITS

JUSTIFICACIÓEs proposa que la distribució de representants terri·torials es faci en proporció al nombre dádherits de cada Regió.

VOTACIÓ 7 | BLOC 2

TEMA: DISTRIBUCIÓ MEMBRES SN ENTRETERRITORI I NACIONAL

ESTATUTSARTICLE 18.4TEXT ACTUAL4. A l’empara del que estableixen els articles 321·4.1 lletra i) i 322·12 del Llibre Tercer del Codi Civil de Ca·talunya, l’elecció dels membres del Secretariat, que han de ser necessàriament membres de l’Associació, es farà d’acord amb el procediment electoral definit en aquest article i desenvolupat en el Reglament de Règim Intern i, si escau, per un Reglament Electoral.El procediment electoral es fonamentarà en la se·güent regulació:

a) L’Assemblea Nacional Catalana, per a la seva ope·rativa, té dividit territorialment el seu àmbit d’ac·ció en Regions. Les Regions es determinen en el Reglament de Règim Intern de l’Associació. Dintre de cada Regió operaran les Assemblees Territorials corresponents.b) Correspondrà al Secretariat Nacional, per dele·gació de l’Assemblea General, acordar la convocatò·ria del procediment electoral, fixant la data per a la celebració de les eleccions i els càrrecs que s’hau·ran de proveir.c) Dues terceres parts dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de represen·tació territorial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es definirà quants membres corresponen a cada Regió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candi·dats que hi hagin obtingut més vots.d) Una tercera part dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representa·ció nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, i resulta·ran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.

TEXT PROPOSAT4. A l’empara del que estableixen els articles 321·4.1 lletra i) i 322·12 del Llibre Tercer del Codi Civil de Ca·talunya, l’elecció dels membres del Secretariat, que han de ser necessàriament membres de l’Associació, es farà d’acord amb el procediment electoral definit en aquest article i desenvolupat en el Reglament de Règim Intern i, si escau, per un Reglament Electoral.El procediment electoral es fonamentarà en la se·güent regulació:

a) L’Assemblea Nacional Catalana, per a la seva ope·rativa, té dividit territorialment el seu àmbit d’ac·ció en Regions. Les Regions es determinen en el Reglament de Règim Intern de l’Associació. Dintre de cada Regió operaran les Assemblees Territorials corresponents.b) Correspondrà al Secretariat Nacional, per dele·gació de l’Assemblea General, acordar la convocatò·ria del procediment electoral, fixant la data per a la celebració de les eleccions i els càrrecs que s’hau·ran de proveir.c) El 80% dels membres del Secretariat tindran la

consideració de membres de representació territo·rial. A tal fi, en el Reglament de Règim Intern es de·finirà quants membres corresponen a cada Regió, i aquests membres seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres de cada Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hi hagin obtingut més vots.d) El 20% dels membres del Secretariat tindran la consideració de membres de representació nacio·nal i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, i resultaran esco·llits els candidats que hagin obtingut més vots.

JUSTIFICACIÓActualment existeix un important desequilibri en la representació territorial al SN, i en la mateixa con·figuració de les demarcacions regionals. L’estructura creada en el moment fundacional avui no s’ajusta a la realitat, ja que existeixen dades sobre nombre de socis i nombre d’ATs que no es poden deixar de tenir en compte. El següent quadre reflecteix la situació actual:

FIGURA E (inici pàgina 11)

S’observa que les regions 1a1 (Ciutat de Barcelona), 1d (Vallès Occidental) i 2 (Gironès, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Pla de l’Estany i Selva) pateixen una clara infrarepresentació en comparació amb el conjunt. Això significa que existeixen, correlativa·ment; àrees sobrerepresentades; malgrat això, no es considera positiu que cap de les regions perdi repre·sentants per compensar l’esmentat desequilibri. Es proposa modificar el nombre de representants al SN que marquen els Estatuts per cadascun dels blocs, tot mantenint el nombre total de 75 membres, in·crementant els representants del bloc territorial i la disminució corresponent dels del bloc nacional. Això, de rebot, ha de comportar una vinculació més estreta amb el territori i una interlocució més fàcil d’aquests amb les estructures centrals, en la línia de les conclu·sions del CTSE de novembre de 2015.

TEMA: DISTRIBUCIÓ MEMBRES SN ENTRE TERRITORI I NACIONAL

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNARTICLE 8.1TEXT ACTUAL1. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta cinc (75) membres.

2. Dues terceres parts dels membres del Secretari·at Nacional (50 membres) tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es presentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin ob·tingut més vots.


FIGURA E (inici pàgina 11)

4. Una tercera part dels membres del Secretariat (25) tindran la consideració de membres de representació

BLOC 2

13


nacional i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.5. En ambdós casos les candidatures seran uninomi·nals.6. Tots els membres electes del Secretariat Nacional tindran els mateixos drets i les mateixes obligacions, amb independència del bloc pel qual hagin estat es·collits.

TEXT PROPOSAT1. El Secretariat Nacional estarà integrat per setanta cinc (75) membres.

2. El 80% dels membres del Secretariat Nacional (60 membres) tindran la consideració de membres de representació territorial, i els candidats que es pre·sentin a elecció com a representants de la seva Regió seran escollits per recompte del vot del conjunt dels membres d’aquella Regió, de manera que resultaran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.


FIGURA G (peu pàgina 13)

4. El 20% dels membres del Secretariat (15) tindran la consideració de membres de representació nacio·nal i seran escollits per recompte del vot total de tots els membres de l’Associació, de manera que resulta·ran escollits els candidats que hagin obtingut més vots.

5. En ambdós casos les candidatures seran unino·minals.


JUSTIFICACIÓLa mateixa que l´anterior.

VOTACIÓ 8 | BLOC 2

TEMA: ELECCIÓ DIRECTA PER A LA PRESI-DÈNCIA I VICEPRESIDÈNCIA

TEXT ACTUALESTATUTSCAPÍTOL VII(no hi ha text)

TEXT PROPOSATCanvi de títol del capítol: La Presidència i la Vicepre·sidència

Article 25; paràgrafs nous:

3. El procediment per la seva elecció serà d’acord amb el que s’estableixi en el Reglament de Règim Intern.4. Les persones elegides entraran en funcions des-prés d’haver acceptat el càrrec i són membres nats del Secretariat.

5. Els membres que ocupin la Presidència i la Vice-

presidència exerciran el seu càrrec de manera gra-tuïta ja que no rebran cap retribució, sens perjudici del possible rescabalament de les despeses produï-des en exercici de la seva funció, que hauran de ser raonables i degudament justificades.

6. Serà incompatible ocupar la Presidència o la Vi-cepresidència i estar contractat laboralment per l’Associació mentre s’exerceixi el càrrec.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL V. LA PRESIDÈNCIA I LA VICEPRE-SIDÈNCIA

Secció 1a: Procediment electoral per escollir la Pre-sidència i la Vicepresidència

Article 51. La Presidència i la Vicepresidència seran esco-llides d’acord amb el que determinen els Estatuts de l’Associació i en aquest Capítol, relatiu al règim electoral.

2. Per a ser elegible per als càrrecs de Presidència i Vicepresidència, cal complir amb els requisits per a ésser elegible establerts en el capítol VIII, Secció 2ª.

3. Els membres que vulguin ocupar les càrrecs de Presidència o Vicepresidència, hauran d’indicar per quin càrrec presenten la seva candidatura. No s’acceptarà la candidatura d’una mateixa persona per als dos càrrecs alhora.

4. Les persones que hauran d’ocupar la Presidència o la Vicepresidència hauran de ser elegides directa-ment pels membres de l’Associació.

5. Els candidats a la Presidència o Vicepresidèn-cia estaran sotmesos a les mateixes obligacions i incompatibilitats que els candidats al Secretariat Nacional i tindran les mateixes possibilitats i me-canismes de promoció de la seva candidatura.

JUSTIFICACIÓEl sistema actual no garanteix que el president elegit sigui aquell que volen els membres de l´Assemblea. L’elecció directa garanteix una major democràcia en el nomenament dels càrrecs.Evidentment en el Reglament de Règim Electoral s’hauria de desenvolupar el sistema d’elecció del la Presidència.

VOTACIÓ 9 | BLOC 2

TEMA: REQUISITS PER FORMAR PART DEL SN: ANTIGUITAT I INCOMPATIBILITATS

TEXT ACTUAL REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII, SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGIBLES; ARTI-CLE 8.2, PARÀGRAFS 1 I 2:PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL;1. Per a ser elector i elegible per als càrrecs del Secre·tariat Nacional, cal:

FIGURA G:

14


a) Ser membre de l’Associació inscrit amb almenys trenta (30) dies d’antelació a la data de celebració de les eleccions convocades per l’Assemblea Gene·ral.b) Estar al corrent de pagament de les quotes esta·blertes en la data que s’assenyali en el Reglament que reguli el procediment electoral a què es refereix l’article 8.4.c) No estar afectat per cap incompatibilitat estatu·tària o reglamentària.

2. Per a ser elegible, a més, cal no tenir càrrecs or·gànics nacionals de cap partit polític ni ocupar llocs de responsabilitat en àmbits polítics de rang nacional des de la presentació de la candidatura fins a la fina·lització del mandat. S’entendrà com a lloc de respon·sabilitat en àmbits polítics de rang nacional el fet de formar part d’una candidatura a unes eleccions, ésser càrrec electe o ocupar un alt càrrec de designació po·lítica.

ESTATUTS CAPÍTOL II, ARTICLE 5, PARÀGRAF 2:- ELS MEMBRES DE L’ASSEMBLEA NACIO-NAL CATALANA. DRETS I OBLIGACIONS;

2. Elegir i ser elegits per als llocs de representació o executius que es determinen en els presents Estatuts o els que es puguin establir en el futur, sempre que estiguin al corrent del pagament de les aportacions econòmiques a què s’hagin compromès, i tinguin una antiguitat mínima de trenta dies com a membres de l’Associació.

TEXT PROPOSATREGLAMENT RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGIBLES; ARTICLE 8.2, PARÀGRAFS 1 I 2:

1. Per a ser elector per als càrrecs del Secretariat Na·cional, cal:

a) Ser membre de l’Associació inscrit amb almenys noranta (90) dies d’antelació a la data de celebració de les eleccions convocades per l’Assemblea Gene·ral.b) Estar al corrent de pagament de les quotes esta·blertes en la data que s’assenyali en el Reglament que reguli el procediment electoral a què es refereix l’article 8.4.c) No estar afectat per cap incompatibilitat estatu·tària o reglamentària.

2. Per a ser elegible cal, a més de complir les condi-cions per a ser elector:

a) Ser membre de l’Associació, inscrit amb al-menys tres-cents seixanta-cinc (365) dies d’ante-lació a la data de celebració de les eleccions con-vocades per l’Assemblea General.b) No ostentar càrrecs orgànics nacionals de cap partit polític ni ocupar llocs de responsabilitat en àmbits polítics des de la presentació de la can-didatura fins a la finalització del mandat. S’en-tendrà com a lloc de responsabilitat en àmbits polítics el fet de formar part d’una candidatura a unes eleccions, ésser càrrec electe o ocupar un càrrec de designació política.c) No estar investigat per temes de corrupció

econòmica.

ESTATUTS CAPÍTOL II - ELS MEMBRES DE L’ASSEMBLEA NACI-ONAL CATALANA. DRETS I OBLIGACIONS; ARTICLE 5, PARÀGRAF 2:

2. Elegir i ser elegits per als llocs de representació o executius que es determinen en els presents Estatuts o en els que es puguin establir en el futur, sempre que estiguin al corrent del pagament de les aportacions econòmiques a què s’hagin compromès, i tinguin una antiguitat mínima de noranta (90) dies, per elegir, o tres-cents seixanta-cinc (365) dies per a ser ele-gits, com a membres de l’Associació.

JUSTIFICACIÓGarantir que els candidats elegibles tenen una vincu·lació real i duradora amb l’Associació.Garantir la independència de l’Associació, mitjançant la incompatibilitat de càrrecs públics, pels membres del Secretariat Nacional. Entenem que la prohibició d’exercir un càrrec públic ha de fer referència a qual·sevol àmbit (nacional, regional o local) i no única·ment nacional.

VOTACIÓ 10 | BLOC 2

TEMA: INCOMPATIBILITATS

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGIBLES; ARTICLE 8.2, PARÀGRAFS 1 I 2:

1. Per a ser elector i elegible per als càrrecs del Secre·tariat Nacional, cal:

a) Ser membre de l’Associació inscrit amb almenys trenta (30) dies d’antelació a la data de celebració de les eleccions convocades per l’Assemblea Gene·ral.b) Estar al corrent de pagament de les quotes esta·blertes en la data que s’assenyali en el Reglament que reguli el procediment electoral a què es refereix l’article 8.4.c) No estar afectat per cap incompatibilitat estatu·tària o reglamentària.

2. Per a ser elegible, a més, cal no tenir càrrecs or·gànics nacionals de cap partit polític ni ocupar llocs de responsabilitat en àmbits polítics de rang nacional des de la presentació de la candidatura fins a la fina·lització del mandat. S’entendrà com a lloc de respon·sabilitat en àmbits polítics de rang nacional el fet de formar part d’una candidatura a unes eleccions, ésser càrrec electe o ocupar un alt càrrec de designació po·lítica.

TEXAT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR

EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGIBLES; ARTICLE 8.2, PARÀGRAFS 1 I 2:

1. Per a ser elector i elegible per als càrrecs del Secre·tariat Nacional, cal:a) Ser membre de l’Associació inscrit amb almenys trenta (30) dies d’antelació a la data de celebració de les eleccions convocades per l’Assemblea General.b) Estar al corrent de pagament de les quotes esta·blertes en la data que s’assenyali en el Reglament que reguli el procediment electoral a què es refereix l’ar·ticle 8.4.c) No estar afectat per cap incompatibilitat estatutà·ria o reglamentària.

2. Per a ser elegible, a més, cal no tenir càrrecs orgà·nics nacionals de cap partit polític ni ocupar llocs de responsabilitat en àmbits polítics de rang nacional ni percebre retribució o sou de cap partit polític, des de la presentació de la candidatura fins a la finalit·zació del mandat. S’entendrà com a lloc de respon·sabilitat en àmbits polítics de rang nacional el fet de formar part d’una candidatura a unes eleccions, ésser càrrec electe o ocupar un alt càrrec de designació po·lítica.


TEMA: DURADA DELS MANDATS DEL SN I REELIGIBILITAT

TEXT ACTUALESTATUTSCAPÍTOL VI - EL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 19; PARÀGRAF 1:

1. Els membres del Secretariat exerciran el càrrec du·rant un termini d’un any i podran ser reelegits, úni·cament, per dos períodes successius d’igual durada.

TEXT PROPOSATESTATUTSCAPÍTOL VI - EL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 19; PARÀGRAF 1:

1. Els membres del Secretariat exerciran el càrrec du·rant un termini de dos anys i podran ser reelegits, únicament, per un altre període d’igual durada.

Estatuts; nova disposició transitòria:Tercera. En les eleccions al Secretariat Nacional I ALS SECRETARIATS TERRITORIALS previstes per a 2016, els secretaris que hagin esgotat els tres mandats consecutius que s’hi preveuen no po-dran formalitzar la seva candidatura, en virtut de la limitació de mandats establerta per l’arti-cle 19, paràgraf 1, vigent en el moment de la seva elecció. Els secretaris que hagin complert un o dos mandats anuals consecutius podran forma-litzar candidatura per un sol mandat més, de dos anys de durada, tal com estableix l’article 19, pa-ràgraf 1.

JUSTIFICACIÓ

15


La celebració d’eleccions anuals, que ve precedida a més per l’Assemblea General Ordinària, suposa que cada any, des del mes de febrer fins al maig, la majo·ria d’esforços de la nostra entitat es dediquen a l’orga·nització d’aquestes tasques internes. La previsió inici·al, i la il·lusió, que la independència s’esdevingués en un temps molt ràpid, no s’ha complert, i, a dia d’avui, s’ha de considerar negatiu que una tercera part de la durada del mandat estigui tan focalitzat i s’hagin de restar esforços i recursos a la principal finalitat de l’ANC, que és promoure les condicions per aconseguir una majoria social favorable a la independència.Per això, es proposa que el mandat dels secretaris que resultin elegits en les properes eleccions d’abril·maig 2016 tingui una durada de dos anys, i que els candidats es presentin amb aquesta perspectiva. La possibilitat de reelecció es proposa per a un sol pe·ríode més, és a dir, per un termini màxim de 4 anys.


TEMA: DURADA DELS MANDATS DEL SN I REELEGIBILITAT

TEXT ACTUALESTATUTSARTICLE 19.1 I 3

1. Els membres del Secretariat exerciran el càrrec du·rant un termini d’un any i podran ser reelegits, úni·cament, per dos períodes successius d’igual durada.

3. Les vacants que es produeixin en el Secretariat s’hauran de cobrir a la primera reunió de l’Assemblea General. Mentrestant, un altre membre de l’Associa·ció podrà ocupar, provisionalment, el càrrec vacant per cooptació del Secretariat fins a un màxim de cinc membres de conformitat amb allò que s’estableix en el Reglament de Règim Intern.

TEXT PROPOSAT1. Els membres del Secretariat exerciran el càrrec durant un termini de dos anys i podran ser reelegits, únicament, per un altre període d’igual durada.

3. Les vacants que es produeixin en el Secretariat s’hauran de cobrir a la primera reunió de l’Assemblea General. Mentrestant, un altre membre de l’Associa·ció podrà ocupar, provisionalment, el càrrec vacant per cooptació del Secretariat fins a un màxim de deu membres de conformitat amb allò que s’estableix en el Reglament de Règim Intern.

Disposició transitòria 3ª (NOVA)En les eleccions al Secretariat Nacional i als Secre-tariats Territorials previstes per a l’abril-maig de 2016, els secretaris que hagin esgotat tres man-dats consecutius no podran formalitzar la seva candidatura, en virtut de la limitació de mandats establerta per l’article 19.1 dels Estatuts vigent en el moment de la seva elecció. Els secretaris que ha-gin complert un o dos mandats anuals consecutius podran formalitzar candidatura per un sol mandat més, de dos anys de durada, tal com estableix el text modificat de l’article 19.1 dels Estatuts.

JUSTIFICACIÓLa celebració d’eleccions cada any, que ve precedida a més per l’Assemblea General Ordinària, suposa que cada any, des del mes de febrer fins al maig, la majo·ria d’esforços de la nostra entitat es dediquen a l’orga·nització d’aquestes tasques internes. La previsió inici·al, i la il·lusió, que la independència s’esdevingués en un temps molt ràpid, no s’ha complert, i, a dia d’avui, s’ha de considerar negatiu que una tercera part de la durada del mandat estigui tan focalitzat i s’hagin de restar esforços i recursos a la principal finalitat de l’ANC, que és promoure les condicions per aconseguir una majoria social favorable a la independència. Per això, es proposa que el mandat dels secretaris que resultin elegits en les properes eleccions d’abril·maig 2016 tingui una durada de dos anys, i que els candi·dats es presentin amb aquesta perspectiva. La pos·sibilitat de reelecció es proposa per a un sol període més, és a dir, per un termini màxim de 4 anys.

TEMA: COBRIMENT VACANTS

TEXT ACTUALREGLAMENT RÈGIM INTERNARTICLE 5.1 1. El Secretariat Nacional serà escollit d’acord amb les regles que es determinen en els Estatuts de l’Asso·ciació i en el Capítol VIII del present Reglament de Règim Intern, relatiu al règim electoral.

2. Malgrat el que determina el punt anterior, les va·cants produïdes podran proveir·se per cooptació del Secretariat Nacional, fins a un màxim de cinc per or·dre de producció:

a. En el cas de vacants de membres provinents del bloc territorial, es farà d’acord amb les propostes de les assemblees terri·torials de la Regió on s’hagi produït la vacant.b. En el cas de vacants de membres provinents del bloc nacional, es farà seguint l’ordre de les persones més votades en el procediment electoral que hagi donat lloc a l’elecció en què s’ha produït la vacant.

TEXT PROPOSATREGLAMENT RÈGIM INTERNARTICLE 5.1 1. El Secretariat Nacional serà escollit d’acord amb les regles que es determinen en els Estatuts de l’Asso·ciació i en el Capítol VIII del present Reglament de Règim Intern, relatiu al règim electoral.

2. Malgrat el que determina el punt anterior, les va·cants produïdes podran proveir·se per cooptació del Secretariat Nacional, fins a un màxim de deu per or·dre de producció:

a. En el cas de vacants de membres provinents del bloc territorial, es farà d’acord amb les propostes de les assemblees territorials de la Regió on s’hagi produït la vacant.b. En el cas de vacants de membres provinents del bloc nacional, es farà seguint l’ordre de les persones més votades en el procediment electoral que hagi donat lloc a l’elecció en què s’ha produït la vacant.


TEMA: SUBSTITUCIÓ DE VACANTS AL SN

TEXT ACTUALESTATUTSCAPÍTOL VI - EL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 19; PARÀGRAFS 3 I 4:3. Les vacants que es produeixin en el Secretariat s’hauran de cobrir a la primera reunió de l’Assemblea General. Mentrestant, un altre membre de l’Associa·ció podrà ocupar, provisionalment, el càrrec vacant per cooptació del Secretariat fins a un màxim de cinc membres de conformitat amb allò que s’estableix en el Reglament de Règim Intern.

4. Qualsevol canvi en la composició de membres del Secretariat serà comunicat a tots els socis de l’Associ·ació en el termini màxim d’una setmana.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL V - EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 1A: QÜESTIONS GENERALS; ARTICLE 5.1; PA-RÀGRAF 2:

2. Malgrat el que determina el punt anterior, les va·cants produïdes podran proveir·se per cooptació del Secretariat Nacional, fins a un màxim de cinc per or·dre de producció:

a. En el cas de vacants de membres provinents del bloc territorial, es farà d’acord amb les propostes de les assemblees territorials de la Regió on s’hagi produït la vacant.b. En el cas de vacants de membres provinents del bloc nacional, es farà seguint l’ordre de les persones més votades en el procediment electoral que hagi donat lloc a l’elecció en què s’ha produït la vacant.

TEXT PROPOSATESTATUTSCAPÍTOL VI - EL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 19; PARÀGRAFS 3 I 4:

3. Les vacants que es produeixin en el Secretariat s’hauran de cobrir amb els candidats que corres-pongui, seguint l’ordre de vots obtinguts en el mo-ment de l’elecció del SN.

4. Qualsevol canvi en la composició de membres del Secretariat Nacional serà comunicat pel Secretari de l’Assemblea Nacional Catalana a tots els socis de l’Associació en el termini màxim d’una setmana. En cas que el membre a substituir fos el Secretari, la comunicació es durà a terme pel Vicepresident en el mateix termini.

BLOC 3

18


REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL V - EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 1A: QÜESTIONS GENERALS; ARTICLE 5.1; PA-RÀGRAF 2:

2. En el cas de vacants de membres es farà seguint l’ordre de les persones més votades en el procedi-ment electoral que hagi donat lloc a l’elecció en què s’ha produït la vacant.

JUSTIFICACIÓNo és admissible que hi pugui haver un substitut no escollit en el si del SN, ni que sigui de manera provi·sional.Un cop fet aquest canvi, no hi ha cap motiu per a limitar el nombre de substitucions · que són ja in·suficients i que caldria ampliar més si s’augmenta el mandat a 2 anys.S’ha d’identificar i especificar la responsabilitat de la comunicació d’aquests casos.


TEMA: CAUSES DEL CESSAMENT DELS SE-CRETARIS NACIONALS

TEXT ACTUALESTATUTSCAPÍTOL VI - EL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 19; PARÀGRAF 2:

2. El cessament dels càrrecs del Secretariat abans d’extingir·se el termini del seu mandat podrà esde·venir·se per:

a) Dimissió voluntària presentada per escrit.b) Mort o declaració d’absència.c) Incapacitat o incompatibilitat sobrevinguda.d) Baixa com a membre de l’Associació.e) Separació acordada per l’Assemblea General.f) Qualsevol altra que estableixin la Llei o els Esta·tuts.

TEXT PROPOSATESTATUTSCAPÍTOL VI - EL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 19; PARÀGRAF 2:

2. El cessament dels càrrecs del Secretariat abans d’extingir·se el termini del seu mandat podrà esde·venir·se per:

a) Dimissió voluntària presentada per escrit.b) Mort o declaració d’absència.c) Incapacitat o incompatibilitat sobrevinguda.d) Baixa com a membre de l’Associació.e) Separació acordada per l’Assemblea General.f) Haver detectat que alguna de les dades de l’au-tocandidatura és falsa.g) Qualsevol altra que estableixin la Llei o els Es·tatuts.

JUSTIFICACIÓPodria ser que un candidat no hagués declarat a la seva candidatura que és militant d’un partit. Si s’aca·ba descobrint que ho era (o ho és) se’l podria expul·

sar del SN. També si hagués mentit en qualsevol altra informació donada a l’auto·candidatura.


TEMA: DURADA DEL MANDAT DELS CÀR-RECS DELS SECRETARIATS TERRITORIALS

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL III - LES ASSEMBLEES TERRITORIALS; SECCIÓ 5A - ORGANITZACIÓ INTERNA; ARTICLE 3.10; PARÀGRAF 3:

3. La durada del mandat dels càrrecs del Secretari·at Territorial serà d’un any, sense perjudici de la seva possible reelecció per un màxim de dos períodes anu·als més.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL III - LES ASSEMBLEES TERRITORIALS; SECCIÓ 5A - ORGANITZACIÓ INTERNA; ARTICLE 3.10; PARÀGRAF 3:

3. La durada del mandat dels càrrecs del Secretariat Territorial serà de dos anys, sense perjudici de la seva possible reelecció per un únic període successiu d’igual durada.



TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERN CAPÍTOL III - LES ASSEMBLEES TERRITORIALS; SECCIÓ 5A - ORGANITZACIÓ INTERNA; ARTICLE 3.10; PARÀGRAF 3:

3. La durada del mandat dels càrrecs del Secretariat Territorial serà d’un any, sense perjudici de la seva possible reelecció per un màxim de dos períodes anu·als més.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERN CAPÍTOL III - LES ASSEMBLEES TERRITORIALS; SECCIÓ 5A - ORGANITZACIÓ INTERNA; ARTICLE 3.10; PARÀGRAF 3:

3. La durada del mandat dels càrrecs del Secretariat Territorial serà de dos anys, sense perjudici de la seva possible reelecció per un altre període més d´igual durada.

JUSTIFICACIÓLa celebració d’eleccions cada any, que ve precedida a més per l’Assemblea General Ordinària, suposa que

cada any, des del mes de febrer fins al maig, la majo·ria d’esforços de la nostra entitat es dediquen a l’or·ganització d’aquestes tasques internes.

La previsió inicial, i la il·lusió, que la independència s’esdevingués en un temps molt ràpid, no s’ha com·plert, i, a dia d’avui, s’ha de considerar negatiu que una tercera part de la durada del mandat estigui tan focalitzat i s’hagin de restar esforços i recursos a la principal finalitat de l’ANC, que és promoure les con·dicions per aconseguir una majoria social favorable a la independència.Per això, es proposa que el mandat dels secretaris que resultin elegits en les properes eleccions d’abril·maig 2016 tingui una durada de dos anys, i que els candidats es presentin amb aquesta perspectiva. La possibilitat de reelecció es proposa per a un sol pe·ríode més, és a dir, per un termini màxim de 4 anys.



TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL IV - LES ASSEMBLEES SECTORIALS; SECCIÓ 3A - ORGANITZACIÓ INTERNA; ARTICLE 4.4; PARÀGRAF 4:

4. El mandat del Secretariat Sectorial serà d’un any, sense perjudici de la seva possible reelecció.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL IV - LES ASSEMBLEES SECTORIALS; SECCIÓ 3A - ORGANITZACIÓ INTERNA; ARTICLE 4.4; PARÀGRAF 4:

4. El mandat del Secretariat Sectorial serà de dos anys, sense perjudici de la seva possible reelecció.


TEMA: REQUISIT QUE LES ACTES DEL SE-CRETARIAT NACIONAL REFLECTEIXIN LES VOTACIONS I SIGUIN PÚBLIQUES

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL V - EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 4A - DE LES REUNIONS PLENÀRIES DEL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 5.14, PARÀGRAF 1:

1. L’acta de la reunió inclourà únicament les resoluci·ons aprovades i el resultat de les votacions fetes so·bre cadascuna d’elles.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERN

19


CAPÍTOL V - EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 4A - DE LES REUNIONS PLENÀRIES DEL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 5.14, PARÀGRAF 1:I INSERIR NOU PARÀGRAF 3

1. L’acta de la reunió inclourà totes les resolucions sotmeses a votació i el resultat de les votacions fetes sobre cadascuna d’elles, i indicarà nominalment el sentit del vot de cada membre del Secretariat Na-cional.[...]

3. El Secretariat facilitarà una còpia de l’acta a les Assemblees Territorials en un termini no superior a 3 dies des de la celebració del Plenari.

JUSTIFICACIÓAugmentar la transparència en les votacions.


TEMA: VOTACIONS NOMINALS EN EL SE-CRETARIAT NACIONAL

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL V - EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 4A - DE LES REUNIONS PLENÀRIES DEL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 5.15, PARÀGRAF 2:

2. Les votacions es faran a mà alçada, llevat que al·menys cinc (5) membres dels presents demanin que la votació es faci de forma secreta.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL V - EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 4A - DE LES REUNIONS PLENÀRIES DEL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 5.15, PARÀGRAF 2:

2. Les votacions seran sempre públiques i nomi-nals excepte en el cas que es tracti de temes sobre membres del Secretariat Nacional, per exemple, en l’elecció de càrrecs o mesures disciplinàries. Per facilitar l’elaboració de les actes, es facilitarà un document de vot en el qual constarà l’objecte de la votació així com el nom de tots els membres del Secretariat Nacional. Aquests hauran d’indicar el sentit del seu vot i signar-lo. El secretari farà cons-tar, en el document de vot, el nom dels membres del Secretariat Nacional que no participin en la vo-tació així com el sentit del vot d’aquells membres que hi participin de forma no presencial.

JUSTIFICACIÓPer tal d’establir mecanismes eficients de control sobre el SN considerem que el vot ha de ser nominal i limitar al màxim el vot secret, ha de constar en acta i les Assem·blees territorials han de tenir·hi accés. D’aquesta mane·ra, les Assemblees territorials podran tenir coneixement del signe del vot dels membres del Secretariat Nacional.


TEMA: RESPONSABILITZAR ELS MEMBRES DEL SN DE LA COMUNICACIÓ AMB LES RE-GIONS I TERRITORIS

TEXT ACTUAL(no n’hi ha)

TEXT PROPOSATESTATUTSCAPÍTOL VI - EL SECRETARIAT NACIONAL; ARTICLE 20, PARÀGRAF 2:

2. Tots els membres del SN han d’assistir a les re-unions de les coordinadores del seu territori i/o regió, demanar l’opinió sobre els punts a tractar al SN i reportar-ne els resultats.


TEMA: REQUISITS PER A POSTULAR CANDI-DATURES AL SN

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGI-BLES; ARTICLE 8.3, PARÀGRAF 1:

1. Els membres que vulguin concórrer als llocs del Secretariat Nacional, ja sigui pel bloc de representa·ció territorial o bé pel bloc nacional, presentaran les seves postulacions en forma d’autocandidatura indi·vidual.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGI-BLES; ARTICLE 8.3, PARÀGRAF 1:1. Els membres que vulguin concórrer als llocs del Secretariat Nacional, ja sigui pel bloc de represen-tació territorial o bé pel bloc nacional, han de pre-sentar la seva postulació avalada per majoria sim-ple d’una Assemblea Territorial, preferentment la seva. En el cas de les postulacions de representació territorial, l’aval ha de ser d’una Assemblea Terri-torial de la Regió.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 5A - PRESENTACIÓ DE LES CANDIDATURES; ARTICLE 8.6, PARÀGRAF 4 (TEXT NOU):

4. Les candidatures han d’adjuntar certificació de

la coordinació i secretaria de l’Assemblea Territori-al que els avala, en compliment de l’article 8.3.

JUSTIFICACIÓEvitar candidatures de persones totalment descone·gudes entre l’activisme de l’organització.Tot i que és desitjable que cada candidat sigui avalat per la seva AT, per evitar problemes de cens i prevenir possibles vetos, es permet que l’avali qualsevol AT.Nota tècnica: les Assemblees Exteriors, en el regla·ment, estan tractades com a Territorials.


TEMA: ELIMINACIÓ DEL CONCEPTE D’EQUIP EN LES ELECCIONS AL SN

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGIBLES; ARTICLE 8.3, PARÀGRAF 2:

2. Els candidats que es postulin per al Secretariat Na·cional, també podran fer·ho indicant la voluntat de formar un equip amb altres candidats. No obstant això, l’elecció serà sempre oberta i individualitzada per candidats, i no s’admetran llistes tancades que s’hagin de votar en bloc.

CAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CAN-DIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 2:

2. En la fitxa tècnica cada candidat podrà introduir, en l’espai que es determini, una fotografia i un text amb les motivacions i mèrits que considera que l’ava·len. Si s’integra en un equip ho haurà de fer constar juntament amb el nom complet de la resta de mem·bres de l’equip i el programa comú que es comprome·ten a dur a terme.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CAN-DIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 3:

3. Des de Secretaria s’enviarà un correu electrònic a tots els membres comunicant, com a mínim, el nom de tots els candidats, la seva pertinença o no a un equip i l’enllaç per accedir a les candidatures. Cap al·tra publicitat ni campanya no estarà permesa, i po·drà ser exclòs el candidat i/o els membres de l’equip que ho incompleixin, si a criteri de la Junta Electoral aquest incompliment fos de rellevància significativa.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 2A - DELS ELECTORS I ELS ELEGI-BLES;

BLOC 4

20


ARTICLE 8.3, PARÀGRAF 2:

2. L’elecció serà sempre oberta i individualitzada per candidats, i no s’admetran llistes tancades que s’hagin de votar en bloc ni noms d’equips o altres indicadors de grup.

CAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CAN-DIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 2 (SUPRESSIÓ DE LA 2A FRASE):

2. En la fitxa tècnica cada candidat podrà introduir, en l’espai que es determini, una fotografia i un text amb les motivacions i mèrits que considera que l’avalen.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CAN-DIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 3:

3. Des de Secretaria s’enviarà un correu electrònic a tots els membres comunicant, com a mínim, el nom de tots els candidats i l’enllaç per accedir a les can·didatures. Només estarà permesa la publicitat i/o campanya que s’estableix al Capítol VIII i podrà ser exclòs el candidat que ho incompleixi, si a criteri de la Junta Electoral, aquest incompliment fos de relle·vància significativa.

JUSTIFICACIÓEls equips es poden considerar com un mecanisme generador de “blocs” i que elimina incentius per als votants per conèixer individualment els candidats.


TEMA: QUE ELS CANDIDATS TERRITORIALS ACTUÏN COM A INTERVENTORS EN UNA AL-TRA REGIÓ

TEXT ACTUAL(no n’hi ha)

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 4A: DE LA SUPERVISIÓ ELECTORAL; ARTICLE 8.5, PARÀGRAF 4:

4. És obligació dels candidats territorials posar-se a disposició de la Junta Electoral per fer tasques d’interventors en col·legis on no s’hi presentin. Els candidats exerciran el seu vot per anticipat.

JUSTIFICACIÓAmb aquesta obligació es pretén:1r. Facilitar una feina que han de fer voluntaris.2n. Treure del col·legi, i de fet del costat de l’urna el candidat per tal d’evitar així coacció visual de la seva candidatura.3r. Si cada candidat fa d’interventor en un col·legi aliè a la seva postulació, podem suposar transparència de

tots els col·legis i facilitem també aquesta feina a la Junta Electoral que evita haver de cercar voluntaris.4t. És una manera que el candidat com a tal comenci a demostrar la seva dedicació al Secretariat Nacional.5è. Es permet als candidats votar per anticipat per tal que puguin participar també de les eleccions de manera democràtica i plena.


TEMA: OBLIGACIÓ DELS CANDIDATS D’IN-FORMAR EXHAUSTIVAMENT DE LA SEVA RELACIÓ AMB PARTITS

TEXT ACTUALCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CANDIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 2:

2. En la fitxa tècnica cada candidat podrà introduir, en l’espai que es determini, una fotografia i un text amb les motivacions i mèrits que considera que l’avalen. Si s’integra en un equip ho haurà de fer constar jun·tament amb el nom complet de la resta de membres de l’equip i el programa comú que es comprometen a dur a terme.

TEXT PROPOSATCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CANDIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 2:

2. En la fitxa tècnica cada candidat ha d’introduir, en l’espai que es determini, una fotografia i un text amb les motivacions i mèrits que considera que l’avalen, el pla de treball que vol dur a terme i una descripció detallada de la vinculació que hagi po-gut tenir amb partits polítics i organitzacions afins durant els últims quatre anys, inclosa la simple militància i, per descomptat, els càrrecs públics de designació política que hagi pogut ocupar, així com qualsevol col·laboració com a militant o simpatit-zant, amb indicació dels períodes. Serà tasca de la Junta Electoral vetllar per la veracitat d’aques-tes informacions proporcionades pels candidats i informar els electors de qualsevol incorrecció. Si s’integra en un equip ho haurà de fer constar junta·ment amb el nom complet de la resta de membres de l’equip i el programa comú que es comprometen a dur a terme.

JUSTIFICACIÓEs prefereix aquest mecanisme · imperatiu de trans·parència total respecte a la vinculació amb partits· als possibles mecanismes reglamentaris (e.g. exigir un període de no militància o similar) perquè cada cas és un món i perquè “feta la llei, feta la trampa”.Nota tècnica: En cas que l’esmena que vol eliminar la possibilitat de presentar candidatures per equip sigui aprovada, caldrà eliminar l’última frase de l’art. 8.8.2.


TEMA: INTRODUIR UNA CAMPANYA ELEC-TORAL AMB GARANTIES D’IGUALTAT

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CAN-DIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 3:

3. Des de Secretaria s’enviarà un correu electrònic a tots els membres comunicant, com a mínim, el nom de tots els candidats, la seva pertinença o no a un equip i l’enllaç per accedir a les candidatures. Cap al·tra publicitat ni campanya no estarà permesa, i po·drà ser exclòs el candidat i/o els membres de l’equip que ho incompleixin, si a criteri de la Junta Electoral aquest incompliment fos de rellevància significativa.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 6A - DE LA PUBLICITAT DE LES CAN-DIDATURES; ARTICLE 8.8, PARÀGRAF 3:

3. Des de Secretaria s’enviarà un correu electrònic a tots els membres comunicant, com a mínim, el nom de tots els candidats, la seva pertinença o no a un equip i l’enllaç per accedir a les candidatures. Per tal de millorar el coneixement dels candidats, aquests podran respondre públicament preguntes dels electors tant a través d’aquesta web o de manera presencial en un acte central de cada regió i/o en actes de les AT. En tots aquests actes presencials es convidarà a tots els candidats de representació territorial de la regió on es faci l’acte i/o a tots els candidats del bloc nacional, i seran gravats i els vídeos publicats a la web abans referida. Cap altra publicitat ni campanya no estarà permesa, i podrà ser exclòs el candidat i/o els membres de l’equip que ho incompleixin, si a criteri de la Junta Electoral aquest incompliment fos de rellevància significativa.

JUSTIFICACIÓEs considera una carència clau del procés actual d’elecció la manca de coneixement dels candidats per part dels electors. Aquesta proposta té com a objectiu millorar aquest aspecte sense comprometre la igualtat d’oportunitats, clau per a assegurar que l’elecció es fa per mèrits individuals i no per influèn·cia de grups organitzats.

BLOC 5

21



TEMA: EXIGÈNCIA DEL VOT TELEMÀTIC

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 7A - DE LES VOTACIONS; ARTICLE 8.9 PARÀGRAFS 2 I 3:

2. Mentre no es disposi dels mitjans tècnics que asse·gurin la fiabilitat i no duplicitat del vot no presencial dels membres, així com la inalterabilitat del contin·gut del vot, aquest serà emès presencialment.3. Mentre el vot es faci presencialment, els votants hauran d’acreditar a la mesa de votació la seva iden·titat. Tot seguit, la Mesa, després de comprovar que estan inclosos en el cens electoral, introduirà la pa·pereta doblegada, sense sobre, a l’urna corresponent.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL VIII - PROCEDIMENT ELECTORAL PER ESCOLLIR EL SECRETARIAT NACIONAL; SECCIÓ 7A - DE LES VOTACIONS; ARTICLE 8.9 PARÀGRAFS 2 I 3:

2. L’Assemblea Nacional Catalana garanteix que les votacions es realitzaran per procés telemàtic, de forma alternativa o concomitant a les votacions presencials, ja sigui el mateix dia de les eleccions o en procediment de vot anticipat.

3. Quan el vot es faci presencialment, els votants hau·ran d’acreditar a la Mesa de votació la seva identitat. Tot seguit, la Mesa, després de comprovar que estan inclosos en el cens electoral, introduirà la papereta doblegada, sense sobre, a l’urna corresponent.

RRI, (NOVA) DISPOSICIÓ FINAL: El Secretariat Nacional es compromet a instaurar un mecanisme que garanteixi que les votacions puguin ser telemàtiques, amb unes garanties de seguretat i fiabilitat suficients. Aquest mecanisme de votació telemàtic, en el cas que no estigui dispo-nible per a les eleccions al SN del 2016, haurà d’es-tar instaurat en un termini de 3 mesos a comptar des de la primera reunió del SN escollit en aquestes eleccions.

JUSTIFICACIÓGarantir la possibilitat d’utilització de mitjans tele·màtics per tal d’augmentar la participació en les vo·tacions, especialment d’aquells que estan a l’exterior o tenen impediments físics o personals per a votar presencialment. També permetrà garantir la presa de decisions de manera més àgil tenint en compte la ne·cessitat que cada cop es fa més palesa de donar res·postes i realitzar pronunciaments de manera ràpida.


TEMA: TIPIFICAR LA INFRACCIÓ D’OMETRE LA PERTINENÇA A UN PARTIT

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL IX - DE LES INFRACCIONS I EL RÈ-GIM SANCIONADOR; SECCIÓ 2A - LES INFRACCIONS; ARTICLE 9.2 PARÀGRAF 2:

2. Són infraccions molt greus:a) Apropiar·se de dades personals dels membres de l’Associació per a ús propi o per a facilitar·les a tercers, encara que aquesta conducta no suposi la pèrdua de les dades per part de l’Associació.b) Cometre actes que constitueixin delictes o faltes en perjudici de l’Associació o dels seus membres.c) Dur a terme qualsevol tipus d’actuacions amb l’ànim de perjudicar els interessos de l’Assemblea Nacional Catalana o d’impedir l’acompliment de les seves finalitatsd) La comissió de tres infraccions greus en un ter·mini de tres anys.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL IX - DE LES INFRACCIONS I EL RÈ-GIM SANCIONADOR; SECCIÓ 2A - LES INFRACCIONS; ARTICLE 9.2 PARÀGRAF 2:

2. Són infraccions molt greus:a) Apropiar·se de dades personals dels membres de l’Associació per a ús propi o per a facilitar·les a tercers, encara que aquesta conducta no suposi la pèrdua de les dades per part de l’Associació.b) Cometre actes que constitueixin delictes o faltes en perjudici de l’Associació o dels seus membres.c) Dur a terme qualsevol tipus d’actuacions amb l’ànim de perjudicar els interessos de l’Assemblea Nacional Catalana o d’impedir l’acompliment de les seves finalitatsd) La comissió de tres infraccions greus en un ter·mini de tres anys.e) Estar afiliat o militar en un partit sense ha-ver-ho dit a la candidatura per presentar-se a les eleccions

JUSTIFICACIÓSi bé una persona no està obligada a declarar la seva militància política, ocultar aquesta informació quan es presenta la candidatura tindrà consideració de fal·ta molt greu en cas de que es detecti que s’ha falsejat aquesta dada.


TEMA: ADOPCIÓ D’UN CODI ÈTIC

TEXT ACTUALREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL IX - DE LES INFRACCIONS I EL RÈ-GIM SANCIONADOR; SECCIÓ 1A - QÜESTI-ONS GENERALS; ARTICLE 9.1, PARÀGRAF 1:1. El Secretariat Nacional és l’òrgan competent per sancionar les infraccions comeses pels membres de l’Associació, d’acord amb els Estatuts i amb aquest Reglament.

TEXT PROPOSATREGLAMENT DE RÈGIM INTERNCAPÍTOL IX - DE LES INFRACCIONS I EL RÈ-GIM SANCIONADOR; SECCIÓ 1A - QÜESTI-ONS GENERALS; ARTICLE 9.1, PARÀGRAF 1:

1. El Secretariat Nacional és l’òrgan competent per sancionar les infraccions comeses pels membres de l’Associació, d’acord amb els Estatuts, amb aquest Reglament i amb el Codi Ètic.

RRI; (NOVA) DISPOSICIÓ FINAL::El secretariat Nacional haurà de redactar i apro-var un Codi Ètic en un termini de tres mesos des de la seva constitució després de la celebració de les eleccions al Secretariat Nacional de l´any 2016. Aquest Codi Ètic entrarà en vigor de forma provisi-onal des de la seva aprovació pel Secretariat Nacio-nal en tot allò que no contradigui els Estatuts i/o el Reglament de Règim Intern, si bé s´haurà de rati-ficar en la següent Assemblea General, juntament amb l’aprovació de les modificacions dels Estatuts i del Reglament de Règim Intern que siguin neces-sàries per a la seva adopció completa.

JUSTIFICACIÓCreiem necessària l’adopció d’un Codi Ètic per l’Asso·ciació que eviti tota mala praxi (per exemple, la con·tractació de familiars). Entenem que aquesta qüestió no pot demorar·se més i cal doncs establir un termini per a la seva adopció.

22



CONSULTA ALS MEMBRES DE L’ANC

Láctual art. 19.1 dels Estatuts estableix “Els mem·bres del Secretariat exerciran el càrrec durant un ter·mini d’un any i podran ser reelegits, únicament, per dos períodes successius d’igual durada.”

Aquest text dona peu a dues interpretacions. Una pri·mera en el sentit que únicament es pot ser Secretari Nacional durant tres anys successius, sense cap altra possibilitat de reelecció futura o una segona segons

la qual un cop passats tres anys déxercici com a Se·cretari Nacional, quedant un any fora del Secretariat Nacional, es pot tornar a presentar per ser escollit. En aquest sentit, per tal de donar seguretat jurídica a la Junta Electoral, es considera escaient que sigui la totalitat dels socis qui defineixin i delimitin quina és la interpretació correcta del text actual, pel cas que lÁssemblea General no aprovi una proposta de modi·ficació del mateix article que explícitament aclareixi el dubte.

En conseqüència es demana als membres de ple dret de lÁNC estableixin la interpretació de lárt. 19.1 dels Estatuts, escollint entre les dues opcions següents :

A) CAP SECRETARI NACIONAL PODRÀ, EN CAP CAS, EXERCIR EL CÀRREC MÉS DE TRES MANDATS.

B) ELS MEMBRES DEL SECRETARIAT NACIONAL QUE HAGIN EXERCIT EL CÀRREC DURANT TRES MAN-DATS, PODRAN TORNAR-SE A PRESENTAR COM A CANDIDATS DESPRÉS DE DEIXAR-NE TRANSCORRE UN SENSE FER-HO.

Nota: La interpretació que resulti majoritària serà dàplicació en cas que lárt. 19.1 quedi modificat per acord de lÁssemblea General, un cop esgotats els mandats que s´hi prevegin, excepte si el seu redactat regula explícita-ment la qüestió.

Consulta

Full de rutaTot seguit tens el llistat d’esmenes vives dels Estatus i del Reglament de Rè·gim intern.


TEXT DE L’ESMENAObjectius estratègics.En aquests moments, l’ANC ha d’actualitzar els seus objectius prioritaris, tant a nivell de funcionament in·tern com d’acció pública. També les seves línies d’ac·tuació estratègiques, adaptant·se a l’actual situació política a Catalunya, a Espanya i a Europa. Pel que fa als objectius, fonamentalment han de consistir en els que s’enuncien, en el benentès que molts d’ells s’interelacionen:

· Millorar la relació entre el SN i les AT, AS i AE, aug·mentant el nivell decomunicació mutu, especialment pel que fa a la transparència dels debats i la feina del SN i posant en marxa mecanismes de participació i consulta davant les decisions urgents que caldrà adoptar de ben segur.

· Augmentar la base social de l’independentisme fins assolir la majoria suficient, sobretot en base a tre·ballar junt a diferents plataformes i moviments que pretenen incidir en aquells aspectes socials, polítics, mediambientals i regeneradors de la nostra societat.

·Potenciar el debat constituent entre la societat,amb la participació de diferents entitats i organitzacions socials per definir entre tots com volem que sigui el nou estat.

· Mantenir alta la mobilització social que permeti, en un moment determinat, una resposta popular acti·va i pacífica front a les actuacions que qüestionin les nostres institucions, instruments d’autogovern i els valors democràtics.

· Adoptar una actitud vigilant i, si cal, de pressió res·pecte als grups polítics i institucions pròpies que ga·ranteixin l’acompliment del full de ruta votat majo·ritàriament en les passades eleccions, potenciant la negociació i acord entre els diferents actors i evitant les dilacions i l’aigualiment dels objectius.

· Mantenir la independència de l’ANC respecte als partits, com a garantia de la llibertat de moviments respecte a aquests i per preservar l’efecte multiplica·dor de la transversalitat cara a la mobilització de la societat.

JUSTIFICACIÓEls darrers mesos, sobretot a partir de les eleccions plebiscitàries del 27S, quan calia arribar a acords per a la formació del nou Govern, hom va detectar una

certa paràlisi o inacció de l’ANC, amb manca d’acció efectiva per pressionar les diferents forçes polítiques independentistes a pactar. D’una manera o altre s’ac·ceptava que l’Assemblea havia d’estar inactiva i espe·rar esdeveniments. Essencialment només es va con·vocar l’acte del Passeig dels Til·lers convocat amb poc marge de temps i amb poca projecció als mitjans.

En els darrers temps de funcionament del Secretariat Nacional, s’ha constatat una manca de transparència i poca comunicació entre el SN i les AT. No han arri·bat pràcticament informacions sobre els temes que es tractaven als plenaris ni dels acords presos. D’altra banda, les AT es poden haver sentit orfes d’indicaci·ons i orientacions sobre com actuar en el propi ter·ritori per continuar la tasca d’augment de la majoria social necessària per continuar el procés després del 27S.

Afegim que dissenyar un Full de Ruta sense esmentar la voluntat de l’Assemblea de defensar·lo i pressionar, si cal, els actors polítics i institucions, pot esdevenir un brindis al sol, com en les successives propostes polítiques i calendaris presentats en Fulls de Ruta an·teriors, que després queden superats pels esdeveni·ments immediats.

A més a més, el Full de Ruta ha d’incloure una reflexió

BLOC 6

23


i, si cal, modificació del funcionament passat, a la vis·ta de les mancances observades.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIA:La ponència creu que aquesta esmena ha de ser valo·rada en el marc de l’AGO.


TEXT DE L’ESMENALínies d’actuació estratègica.L’ANC ha excel·lit fins ara com a element dinamitzador de les més grans mobilitzacions polítiques del nostre País i d’Europa els darrers anys, reclamant la indepen·dència de Catalunya amb les concentracions de l’11 de setembre.

En el moment actual, quan tenim per primera vegada un Parlament amb majoria independentista i un Go·vern amb un full de ruta explícit al respecte, creiem que cal fer un gir respecte a anys anteriors, repensant el sentit i l’oportunitat de mobilitzacions similars.Per això, en aquests moments es propugna un altre tipus de mobilitzacions amb les següents caracterís·tiques:

·Més freqüents en nombre, no necessàriament coin·cidint amb la Diada.·No només per exigir la independència, sinó relaci·onat amb problemàtiques de justícia social, medi·ambientals, econòmiques, solidàries, de regeneració política, etc.

·No necessàriament dirigides i/o organitzades per l’ANC, sinó cercant la complicitat d’organitzacions cíviques, plataformes, moviments populars, etc. que les treballen. Dit d’altra manera, l’ANC aportaria la seva capacitat d’organització i convocatòria al servei de qüestions prou transversals per no ser·li estranyes, i que donaran sentit al projecte de la República Cata·lana.

Això no és inèdit: va en la línia del recent acte de mo·bilització en defensa de l’Ebre. No es pot pretendre que cada una d’aquestes concentracions tingui el ca·ràcter massiu i extraordinari de les darreres diades, però té altres avantatges:

·Permet una mobilització més freqüent, tenint acti·vades més sovint les eines de convocatòria habituals, sense les pauses anuals acostumades.

·Permet visualitzar el sentit positiu i útil de la Inde·pendència, no només perquè com a Nació la volem, sinó per construir una República més justa, més equi·librada, més democràtica, més solidària... És per aquí que augmentarem la majoria social.

·Ajuda a anar definint alguns dels elements fonamen·tals del Procés Constituent per la via dels valors de·mocràtics emergents.

·Potencia la projecció internacional positiva del nos·tre procés, en la mesura que pot qüestionar la in·solidaritat, la xenofòbia i l’aïllacionisme creixent en molts indrets d’Europa.

JUSTIFICACIÓ:Amplis sectors socials a favor de la independència no entendrien una nova convocatòria amb la mateixa data i els mateixos objectius. Cada any la gent ha res·post perquè tenia la sensació que aquella era la dar·rera mostra de voluntat popular per assolir el nostre gran Objectiu Nacional.D’altra banda, després d’haver realitzat la mobilitza·ció del darrer 11 de setembre coincidint amb l’inici de la campanya electoral, i constatat el silenci de l’ANC posterior als comicis, pot donar tota la impressió que l’ANC és un mer instrument d’agitació política al ser·vei de les opcions independentistes a les quals des·prés cal deixar fer.Cal valorar també el cansament de tants i tants vo·luntaris que poden creure que el seu gran esforç és capitalitzat per uns o altres, quan no es malmet en les disputes entre ells.I hem de tenir molt present que l’independentisme ha d’estar a primera línia de la regeneració democrà·tica, la lluita pels Drets Humans i la creació d’una so·cietat més justa per a tothom.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIA:La ponència creu que aquesta esmena ha de ser valo·rada en el marc de l’AGO.


PUNT 3

TEXT ACTUAL:Al llarg d’aquesta etapa de transició hem de treba·llar intensament continuar ampliant la majoria social perquè permeti, en primer lloc, guanyar les eleccions constituents, i després el referèndum de la constitu·ció republicana.

TEXT PROPOSATAl llarg d’aquesta etapa de transició hem de treba·llar intensament continuar ampliant la majoria social perquè permeti guanyar el referèndum de la consti·tució republicana.

JUSTIFICACIÓ:En els programes electorals dels partits independen·tistes de les eleccions del 27S NO es parlava “d’elec·cions constituents”, es parlava només de fer un refe·rèndum per aprovar la constitució al cap de 18 mesos i aquest és el camí que ens permetrà guanyar la in·dependència.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIATant el programa electoral de Junts pel Si com el Lli·bre blanc de la transició nacional de Catalunya fan es·ment d’aquestes eleccions constituents com a punt de partida de la redacció d’una constitució que poste·riorment s’hauria d’aprovar en un referèndum.


PUNT 3

TEXT ACTUALEls eixos per reforçar i incrementar la majoria social independentista s’hauran de centrar en:

a) Les polítiques socials, sanitàries, laborals, educa·tives, culturals, econòmiques i internacionals que responguin a les necessitats de la societat catalana, així com en la denúncia dels obstacles financers, ju·rídics i de tot tipus que imposa l’estat espanyol per dur a terme aquestes polítiques.b) El debat públic, com a eina de participació ciu·tadana i de les entitats civils, centrat en els trets bàsics de la nova constitució republicana en l’àmbit de la Convenció Constitucional.c) Els acords i compromisos, els que ja tenim i els que encara s’han de teixir, amb forces polítiques i organitzacions socials partidàries del dret a decidir: sindicats, entitats empresarials i socials, a l’entorn de les eines del nou estat i la constitució republi·cana.d) La defensa permanent en coordinació amb les entitats civils i socials en relació a: la creació de tre·ball de qualitat i l’impuls de l’activitat econòmica i empresarial; les bases per l’impuls del coneixe·ment, el talent i la creativitat des de l’educació, les universitats, els centres d’investigació i tecnologia i la cultura; i un nou acord social per blindar l’estat del benestar en benefici de les persones, i especial·ment més vulnerables entre els quals la gent gran, els immigrants i els joves i les persones dependents.

TEXT PROPOSATLáctuació en defensa de les garanties del drets de les persones i el posicionament al costat dels pro·blemes diaris de la gent, emprenent si séscauen, accions judicials penals contra els responsables del govern espanyol pels incompliments de pactes i obli·gacions, que per desídia i negligència conculquen els drets ciutadans. LÁNC, arribat el cas, es presentarà com acusació popular per demanar responsabilitats penals als responsables dels departaments espanyols corresponents.

JUSTIFICACIÓDácord amb lárticle 125 de la Constitució Española qualsevol ciutadà, persona, jurídica, associació, etc... pot presentar·se com acusació popular davant de qualsevol procés sense estar·hi directament implicat, aspecte que habilita a la nostra organització per actu·ar en aquest sentit.De tots és conegut la sagnant pèrdua de vides hu·manes producte dáccidents de trànsit a la N·II i N·340, les infinites incidències i incompliments que registre la xarxa de Rodalies de Barcelona per part dels governs dÉspanya, les greus conseqüències de líncompliment de la llei de la dependència, etc...

Per tot això creiem que és imprescindible per aug·mentar la base social favorable a la construcció dún nou estat, actuar en defensa de les garanties del drets de les persones i posicionar·se al costat dels proble·mes diaris de la gent, emprenent si séscauen, acci·ons judicials penals contra els responsables.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que l’ANC ja es posiciona a fa·vor dels problemes socials de la ciutadania però ja hi ha altres instàncies, associacions i canals d’actuació per demanar responsabilitats penals. Excedeix de l’àmbit d’actuació central de l’ANC.

24



PUNT 3


a) Les polítiques socials, sanitàries, laborals, edu·catives, culturals, econòmiques i internacionals que responguin a les necessitats de la societat catalana, així com en la denúncia dels obstacles financers, jurídics i de tot tipus que imposa l’estat espanyol per dur a terme aquestes polítiques.b) El debat públic, com a eina de participació ciutadana i de les entitats civils, centrat en els trets bàsics de la nova constitució republicana en l’àmbit de la Convenció Constitucional.c) Els acords i compromisos, els que ja tenim i els que encara s’han de teixir, amb forces polítiques i organitzacions socials partidàries del dret a decidir: sindicats, entitats empresarials i socials, a l’entorn de les eines del nou estat i la constitució republi·cana.[...]

TEXT PROPOSATEls eixos per reforçar i incrementar la majoria social independentista s’hauran de centrar en el debat públic, com eina de participació ciutadana i de les entitats civils, centrat en els trets bàsics de la nova constitució republicana en l’àmbit de la Convenició Constitucional, que ha d’incloure necessàriament:

a) Les definicions de polítiques socials, sanitàri·es, laborals, educatives, culturals, econòmiques i internacionals que responguin a les necessitats de la societat catalana, així com en la denúncia dels obstacles financers, jurídics i de tot tipus que imposa l’estat espanyol per dur a terme aquestes polítiques.b) Els acords i compromisos, els que ja tenim i els que encara s’han de teixir, amb forces políti·ques i organitzacions socials partidàries del dret a decidir: sindicats, entitats empresarials i socials, a l’entorn de les eines del nou estat i la constitució republicana.[...]

JUSTIFICACIÓCreiem que el debat públic és la base i fonament per incrementar la majoria social, i en qualsevol cas, només dins d’un debat públic es podran determinar i esboçar els eixos bàsics que han de definir com serà la República Catalana.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que no només es pot basar incrementar la majoria social amb debats, hi ha maneres complementaries. L’esmena situa tots els eixos subordinats als debats organitzat per un ens que encara no està definit ni està en funcionament i que pot patir variacions que invalidarien aquest FdR. A part centraria tots els esforços en un sol eix i cre·iem que seria massa restrictiu de cara a les accions que hauria de prendre la ANC. Proposem mantenir el redactat original.



a) Les polítiques socials, sanitàries, laborals, edu·catives, culturals, econòmiques i internacionals que responguin a les necessitats de la societat catalana, així com en la denúncia dels obstacles financers, jurídics i de tot tipus que imposa l’estat espanyol per dur a terme aquestes polítiques.b) El debat públic, com a eina de participació ciutadana i de les entitats civils, centrat en els trets bàsics de la nova constitució republicana en l’àmbit de la Convenció Constitucional.c) Els acords i compromisos, els que ja tenim i els que encara s’han de teixir, amb forces políti·ques i organitzacions socials partidàries del dret a decidir: sindicats, entitats empresarials i socials, a l’entorn de les eines del nou estat i la constitució republicana.d) La defensa permanent en coordinació amb les entitats civils i socials en relació a: la creació de treball de qualitat i l’impuls de l’activitat econòmi·ca i empresarial; les bases per l’impuls del conei·xement, el talent i la creativitat des de l’educació, les universitats, els centres d’investigació i tecno·logia i la cultura; i un nou acord social per blindar l’estat del benestar en benefici de les persones, i especialment més vulnerables entre els quals la gent gran, els immigrants i els joves i les persones dependents.

TEXT PROPOSATe) Constatar l’argument de la impossibilitat de poder fer un referèndum consensuat i vinculant, per què s’haurien d’aconseguir tres condicions inversemblants per la mentalitat política española: 1, majoria als congres de diputats i al senat per qualsevol modificació, ampliació o exclusió de noves lleis, i articles, 2, que aquesta majoria ac·ceptés la modificació dels articles que prohibeixen la inclusió de la llei del Dret d’Autodeterminació (Dret a Decidir) i que aquest fóra vinculant, i 3, determinació de la d’execució, mai superior al sis mesos de la legislatura que l’ aproves.

JUSTIFICACIÓFent visible la impossibilitat del referendum pactat, farem que molts votants de CSQP i d’altres forma·cions, s’adonin que només amb la Independència podem constituir un Pais Nou

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que aquest tipus d’argumen·tari ja forma part de l’argumentari general de l’ANC, i no cal explicitar·lo en el Full de Ruta ja que no es considera un argumentari clau per a reforçar la majoria social.


TEXT DE LA PONÈNCIAEls eixos per reforçar i incrementar la majoria social independentista s’hauran de centrar en:

a) Les polítiques socials, sanitàries, laborals, edu·catives, culturals, econòmiques i internacionals que responguin a les necessitats de la societat catalana, així com en la denúncia dels obstacles financers, jurídics i de tot tipus que imposa l’estat espanyol per dur a terme aquestes polítiques.b) El debat públic, com a eina de participació ciutadana i de les entitats civils, centrat en els trets bàsics de la nova constitució republicana en l’àmbit de la Convenció Constitucional.c) Els acords i compromisos, els que ja tenim i els que encara s’han de teixir, amb forces políti·ques i organitzacions socials partidàries del dret a decidir: sindicats, entitats empresarials i socials, a l’entorn de les eines del nou estat i la constitució republicana.d) La defensa permanent en coordinació amb les entitats civils i socials en relació a: la creació de treball de qualitat i l’impuls de l’activitat econòmi·ca i empresarial; les bases per l’impuls del conei·xement, el talent i la creativitat des de l’educació, les universitats, els centres d’investigació i tecno·logia i la cultura; i un nou acord social per blindar l’estat del benestar en benefici de les persones, i especialment més vulnerables entre els quals la gent gran, els immigrants i els joves i les persones dependents.

TEXT DE L’ESMENAe) Diàleg d’igual a igual amb els federalistes. No hi ha indecisos, tothom està legitimament posici·onat, en tot cas encara hi ha desinteressats amb la república catalana i amb marc mental espa·nyol. Des de la nostra independència, les bases de diàleg són:

Demanem que el procés català no sigui subordinat als de regeneració de l’espanyolitat. Agraïm, tot i que no els agrada, com estan respectant la nostra ruta cap a la independència. La democràcia ens uneix i iguala.

Som sobirans i estem construint un estat propi, però no ens és indiferent el que passa amb Espa·nya. Trenquem amb l’estat, no amb Espanya. Hi volem relacions fraternals. Estarem en tot movi·ment que pugui contribuir a una regeneració de l’espanyolitat, mentre no sigui a costa de l’estat propi o subordinats a l’estat espanyol. Els volem ajudar amb això. No els cal dissimular al seva es·panyolitat a Catalunya, per nosaltres és ben vista; el que no volem és una espanyolitat anclada en la tradicional suposada supremacia. En el procés constituent català volem comptar amb ells, en peu d’igualtat, per definir punts necessaris: La política lingüística (a debatre l’obligatorietat de conèixer el català i el castellà, el dret d’usar el català, i l’oficialitat del català a les institucions pú·

BLOC 7

25


bliques, l’educació obligatòria i l’acollida, res més)

El respecte als signes d’identitat espanyols pels catalans que desitgin seguir essent espanyols: na·cionalitat, festes, cadenes TV, mobilitat, seleccions esportives, bandera... Ningú ha de perdre identitat per passar a ser ciutadà d’un estat català... en canvi tindrà molt a guanyar (com a espanyols el seu estat els es còmode, però ineficient i injust). Això s’ha de deixar molt clar, deixar·ho per escrit i solemnitzar·ho.

Estem oberts a qualsevol relació amb Espanya que respecti la nostra sobirania. Ens comprometem a estar oberts a ofertes als respecte, a debatre·ho, i a tenir un procediment per a que es puguin refrendar.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAAmpliació de la base social.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que aquest tipus d’argumen·tari ja forma part de l’argumentari general de l’ANC, i no cal explicitar·lo en el Full de Ruta ja que no es considera un argumentari clau per a reforçar la majoria social.


PUNT 3

TEXT DE LA PONÈNCIAAquests eixos, junt amb la reacció davant dels nous conflictes provocats per la recentralització de l’estat espanyol ·tant polítics com econòmics, o de qualsevol altre índole· i un discurs argumentat i transversal, explicant l’oportunitat que representa la independència per arribar a una societat més justa, inclusiva i equitativa, que garanteixi un futur per a tothom, ens han de permetre decantar la nova majoria, arribant a sectors on encara no hem arribat. Al seu torn, a través d’aquest discurs es combatran, també, els atacs de l’estat espanyol que afavoreixen la por a la independència. Pel seu compliment en els propers mesos caldrà que l’ANC reordeni els recur·sos existents per poder prioritzar aquestes tasques i obtenir resultats significatius, a l’hora d’ampliar la majoria social a favor de la República Catalana.

TEXT DE L’ESMENATanmateix, haurà de fiscalitzar que es doni com·pliment al termini màxim de 18 mesos, des de la constitució de l’actual Parlament, per assolir les estructures d’estat i proclamar la independència.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENA Al redactat original no s’hi especifica a partir de quan es compten els divuit mesos, i cal ser molt clars en aquest aspecte.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIATal com han manifestat els principals actors polítics i també els analistes, el termini de 18 mesos és indi·catiu i l’ANC també està d’acord que no passarà res si enlloc de 18 mesos des de la constitució de l’actu·al Parlament en són 16 o en són 20. No creiem que

calgui filar tan prim perquè al final aquest tipus de terminis només serveixen de cotilla auto imposada. Tot això sense oblidar que aquest és un compromís fixat pels partits com a compromís electoral.


PUNT 3

TEXT DE LA PONÈNCIAAquests eixos, junt amb la reacció davant dels nous conflictes provocats per la recentralització de l’estat espanyol ·tant polítics com econòmics, o de qualse·vol altre índole· i un discurs argumentat i transversal, explicant l’oportunitat que representa la independèn·cia per arribar a una societat més justa, inclusiva i equitativa, que garanteixi un futur per a tothom, ens han de permetre decantar la nova majoria, arribant a sectors on encara no hem arribat. Al seu torn, a tra·vés d’aquest discurs es combatran, també, els atacs de l’estat espanyol que afavoreixen la por a la inde·pendència. Pel seu compliment en els propers mesos caldrà que l’ANC reordeni els recursos existents per poder prioritzar aquestes tasques i obtenir resultats significatius, a l’hora d’ampliar la majoria social a fa·vor de la República Catalana.

TEXT DE L’ESMENAÉs responsabilitat de l’ANC aprofundir, explicar i prac·ticar les formes i tàctiques de resposta valenta, de·mocràtica i no violenta, per denunciar, reivindicar i respondre de forma adequada a les diferents situaci·ons que se’ns vagin presentant, en plena obediència al Govern i al Parlament de Catalunya.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENADonat que les nostres respostes hauran de ser dife·rents segons vagin sent els fets, ens cal estar prepa·rats. Molt sovint no es pot improvisar, sobretot quan les respostes han de ser àmplies i contundents. Ens cal formació i pràctica.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que el què s’explicita en aquest paràgraf ja es du a terme amb l’acció normal desen·volupada i no aporta novetats en l’apartat en qüestió.


PUNT 3

TEXT DE LA PONÈNCIAAquests eixos, junt amb la reacció davant dels nous conflictes provocats per la recentralització de l’estat espanyol ·tant polítics com econòmics, o de qualse·vol altre índole· i un discurs argumentat i transversal, explicant l’oportunitat que representa la independèn·cia per arribar a una societat més justa, inclusiva i equitativa, que garanteixi un futur per a tothom, ens han de permetre decantar la nova majoria, arribant a sectors on encara no hem arribat. Al seu torn, a tra·vés d’aquest discurs es combatran, també, els atacs de l’estat espanyol que afavoreixen la por a la inde·pendència. Pel seu compliment en els propers mesos

caldrà que l’ANC reordeni els recursos existents per poder prioritzar aquestes tasques i obtenir resultats significatius, a l’hora d’ampliar la majoria social a fa·vor de la República Catalana.

TEXT DE L’ESMENAAquests eixos, junt amb la reacció davant dels nous conflictes provocats per la recentralització de l’estat espanyol ·tant polítics com econòmics, o de qualse·vol altre índole· i un discurs argumentat i transversal, explicant l’oportunitat que representa la independèn·cia per arribar a una societat més justa, inclusiva i equitativa, que garanteixi un futur per a tothom, ens han de permetre decantar la nova majoria, arribant a sectors on encara no hem arribat. Al seu torn, a tra·vés d’aquest discurs es combatran, també, els atacs de l’estat espanyol que afavoreixen la por a la inde·pendència. Pel seu compliment en els propers quinze mesos caldrà que l’ANC reordeni els recursos exis·tents per poder prioritzar aquestes tasques i obtenir resultats significatius, a l’hora d’ampliar la majoria social a favor de la República Catalana.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAQuan s’aprovi el full de Ruta en el AGO ja no quedaran 18 mesos.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIATal com han manifestat els principals actors polítics i també els analistes, el termini de 18 mesos és indi·catiu i l’ANC també està d’acord que no passarà res si enlloc de 18 mesos des de la constitució de l’actu·al Parlament en són 16 o en són 20. No creiem que calgui filar tan prim perquè al final aquest tipus de terminis només serveixen de cotilla autoimposada. NOTA: La justificació de l’esmena és referent a que en el text original de la ponència s’explicitava “Pel seu compli-ment en els propers divuit mesos...”, i fruit de vàries trans-accions s’ha eliminat la paraula “divuit”.


PUNT 5

TEXT DE LA PONÈNCIAAquest procés es durà a terme en quatre fases: la participativa d’iniciativa ciutadana, iniciada fa un cert temps; la participativa amb suport institucional, en què els debats ciutadans es fan amb un acord tàcit amb les institucions; la de democràcia representati·va, amb el protagonisme del Parlament de Catalunya, que treballarà, tenint en compte les aportacions de les fases anteriors per elaborar el text constitucional i, finalment, la fase de democràcia directa, mitjan·çant un referèndum democràtic per ratificar el text constitucional.

TEXT DE L’ESMENAAquest procés es durà a terme en les següents fa·ses: la participativa d’iniciativa ciutadana, iniciada fa un cert temps; la d’iniciativa parlamentària cre·ant una Assemblea Extraordinària Constituent Mixta (A.E.C.M.) composta per majoria ciutadana i minoria de parlamentaris en que els debats han de ser oberts i transversals i els resultats vinculants per les insti·tucions; la de democràcia representativa, on el Par·

26


lament haurà de donar cos articulat i/o aprovar el consensuat per l’A.E.C.M. i, finalment, la fase de de·mocràcia directa, mitjançant un referèndum ofert a tot el cens català, per ratificar el text constitucional, que donarà lloc a noves eleccions legislatives i consti·tuents, per conformar el primer Parlament i Govern de la República Catalana d’acord amb la nova Consti·tució Catalana referendada.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENALa fase participativa d’iniciativa ciutadana és cert que està iniciada fa temps. Precisament la Territorial d’Arenys de Mar vàrem organitzar l’any passat uns De·bats Constitucionals, les conclusions dels quals estan en poder d’institucions com CONSTITUÏM i REINICIA.La fase participativa amb suport institucional és la mes complexa i on hem d’estar més al cas. És on rau la clau de la efectiva participació ciutadana. Algun grup polític, vol fer·ho tot des de les institucions, Go·vern i Parlament, no pas en forma Institucional Mixta amb majoria de participació ciutadana i minoria de polítics, sinó amb alguna fòrmula en que des de les institucions (Govern·Parlament) es triarà qui hi parti·ciparà, quanta gent hi participarà, i en quina propor·ció es farà.Ens crea dubte també la tercera fase perquè rebudes les aportacions, seran aquestes vinculants?I, en la quarta fase, el Parlament i/o el govern o amb·dós faran el text constitucional que es sotmetrà en bloc o per part a Referèndum. Aquesta Constitució que volen fer i controlar els polítics, regularà el fet de que la ciutadania ha de seguir exercint llur sobirania més enllà de votar cada X anys?On rau doncs l’esperit de l’esmena? Doncs en que, si el Full de Ruta es deixa tal i com es proposa, es pot sostreure a la ciutadania la possibilitat de fer una constitució de baix a dalt. El que cal, en fase DOS, és crear una Assemblea Extraordinària Constituent Mix·ta (ens atrevim a fer una proposta de 60% ciutadania i 40% polítics) amb continguts vinculants, a aprovar pel Parlament en la següent fase. Fer·ho d’altra mane·ra, no garanteix que la nostra constitució sigui feta i respecti el que la ciutadania vol per la nostra Repúbli·ca, més social i justa, en harmonia amb la natura, on el ciutadà, mes enllà de votar periòdicament pugui seguir exercint, amb efectivitat, llur sobirania amb dret inclòs a revocar càrrecs electes, a escollir per cir·cumscripcions comarcals i en llistes obertes, ..., tal i com està recollit en les propostes que es van fer a Arenys de Mar l’any passat, tal com s’ha esmentat, i en els diferents debats i treballs que ja s’han fet per tot el territori (més de 3300 aportacions).

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència no ha volgut entrar en tant de detall ja que tots els actors implicats en el procés constitu·ent s’estan alineant en col·laborar i no podem encoti·llar·nos en una proposta concreta que ens podria de·salinear·nos amb la resta d’entitats i/o el Parlament. Cal no ser restrictius en aquest aspecte. Proposem mantenir el text original.


PUNT 5

TEXT DE LA PONÈNCIAAquest procés es durà a terme en quatre fases: la par-ticipativa d’iniciativa ciutadana, iniciada fa un cert temps; la participativa amb suport institucional, en què els debats ciutadans es fan amb un acord tàcit amb les institucions; la de democràcia representati-va, amb el protagonisme del Parlament de Catalunya, que treballarà, tenint en compte les aportacions de les fases anteriors per elaborar el text constitucional i, finalment, la fase de democràcia directa, mitjan·çant un referèndum democràtic per ratificar el text constitucional.

TEXT DE L’ESMENAAquest procés es durà a terme en quatre fases: la participativa d’iniciativa ciutadana, iniciada fa un cert temps; la participativa amb suport institucional, en què els debats ciutadans es fan amb un acord tàcit amb les institucions; la de democràcia representati-va, amb el protagonisme del Parlament de Catalunya, que assumirà les aportacions de les fases anteriors per elaborar el text constitucional i, finalment, la fase de democràcia directa, mitjançant un referèndum democràtic per ratificar el text constitucional.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAConsiderem que el llenguatge ha de reflectir el com·promís d’incorporar les aportacions emanades dels debats constituents organitzats per les estructures cíviques creades per a vertebrar el procés constitu·ent. Un tret cabdal del procés és que es basa en el poble, que neix en el poble, que és qui impulsa l’acció dels partits polítics. Aquest element identificatiu s’ha de manifestar en la manera com s’articula el contin·gut de la proposta de constitució i en el fet que tal contingut ha de ser definitori del text constitucional que se sotmeti a l’aprovació de la ciutadania. És així que el text tindrà una legitimitat reforçada.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que no podem assumir dins el nostre full de ruta el què el parlament assumirà o no de les nostres aportacions. En qualsevol cas és una reclamació que s’haurà de fer si no es tinguessin en compte. Es proposa mantenir el text original del paràgraf.


PUNT 5

TEXT DE LA PONÈNCIALes assemblees territorials, exteriors i sectorials de l’ANC han d’organitzar la seva intervenció en aquest procés de debat, entre d’altres, elaborant eines que facilitin la participació (enquestes, treballs monogrà·fics, argumentaris, etc.). Les territorials, col·laborant amb les altres entitats al seu territori, creant con·juntament els comitès organitzadors dels debats, participant de les diferents tasques a fer, coordinant les actuacions, contactant amb les institucions per cercar la seva col·laboració. Les exteriors, coordinades en el sí del CAEC, col·laborant amb les altres entitats com ara els Casals Catalans, Delegacions i altres orga·nitzacions catalanes que hi puguin haver als nostres països d’acollida. Les sectorials, participant i promo·vent les plataformes que el conjunt de la ciutadania organitzada promogui en els seus àmbits d’actuació sectorial, contactant amb les entitats cíviques del seu sector, aportant els treballs que han realitzat du·rant aquests darrers anys, etc.

TEXT DE L’ESMENALes assemblees territorials, exteriors i sectorials de l’ANC, sota les directrius del Secretariat Nacional, han d’organitzar la seva intervenció en aquest procés de debat, entre d’altres, elaborant eines que facilitin la participació (enquestes, treballs monogràfics, argu·mentaris, etc.). Les territorials, col·laborant amb les altres entitats al seu territori, creant conjuntament els comitès organitzadors dels debats, participant de les diferents tasques a fer, coordinant les actua·cions, contactant amb les institucions per cercar la seva col·laboració. Les exteriors, coordinades en el sí del CAEC, col·laborant amb les altres entitats com ara els Casals Catalans, Delegacions i altres organitzaci·ons catalanes que hi puguin haver als nostres països d’acollida. Les sectorials, participant i promovent les plataformes que el conjunt de la ciutadania organit·zada promogui en els seus àmbits d’actuació sec·torial, contactant amb les entitats cíviques del seu sector, aportant els treballs que han realitzat durant aquests darrers anys, etc.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAForçar al Secretariat Nacional de l’ANC a marcar unes directrius d’actuació clares i concises, per ajudar a fer més efectiu el procés de debat.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que com a Secretariat Naci·onal no li correspon prendre la decisió d’acceptar aquesta esmena, per això la deixa viva perquè sigui valorada a l’AGO.

BLOC 8

27



PUNT 5

TEXT DE LA PONÈNCIAI tot per fer de la participació popular un eix d’am·pliació del moviment independentista, d’il·lusió col·lectiva sobre el país que construïm i d’unitat del poble a l’entorn del procés per la independència.

TEXT DE L’ESMENAI tot perquè el moviment independentista sigui d’il·lusió col·lectiva sobre el país que construïm i d’unitat del poble a l’entorn del procés per la independència.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAReunits en Assemblea per unanimitat hem conside·rat que parlar només de participació popular era en detriment de l’abast del concepte independència, que ha de ser molt més ampli.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que no es pot assegurar que encara que el procés de participació sigui d’il·lusió col·lectiva, també ho sigui el moviment independen·tista.


PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIAEl fraccionament de les forces polítiques espanyoles pot dificultar la formació d’un govern espanyol de certa estabilitat, en un context de corrupció política extrema i d’esgotament del model de bipartidisme vigent fins ara que ha tornat a introduir el caciquis·me d’altres èpoques, i d’un model d’activitat eco·nòmica sustentada en els favors de l’administració i l’especulació financera. S’ha constatat que si hi ha acord de governabilitat a Espanya serà sobre la base d’un nou no al referèndum d’autodeterminació de Catalunya amb l’exclusió expressa de les forces polítiques favorables.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAAT Pineda de Mar: L’única cosa que és realment vàli·da i important del que pugui venir per part del futur govern d’Espanya, és si estaran disposats a convocar un referèndum vinculant a Catalunya.AT Eixample Esquerra: No correspon al Full de Ruta de l’Assemblea fer una anàlisi de les dificultats dels partits polítics ESPANYOLS i encara menys especular sobre si seran capaços de formar un govern ESPA·NYOL o bé si la situació de bloqueig determinarà la convocatòria de noves eleccions ESPANYOLES. De fet, tot el paràgraf 16 només és una argumentació justificativa del paràgraf 17, que l’únic que diu és que si hi ha eleccions les forces polítiques indepen·dentistes s’han de presentar juntes a les eleccions ESPANYOLES. Aquest debat, ara traslladat a unes eleccions espanyoles, demostra dues coses: 1. Com ens costa als catalans “desconnectar” mentalment del marc polític espanyol i 2. Que sempre ensope·guem amb la mateixa pedra: Tornar a debatre en el

sí de l’Assemblea si CDC i ERC haurien d’anar juntes o separades a unes eleccions espanyoles (perquè la CUP té clar que no hi participaria) és confondre el paper que correspon als partits i el paper de l’Assem·blea i, de passada, fer·nos perdre de vista els ob·jectius dels punts 8 i 9, que el Full de Ruta defineix com a prioritaris: AMPLIAR LA MAJORIA SOCIAL. No podem permetre que els partits polítics tornin a intentar instrumental·litzar l’Assemblea a favor d’una posició o l’altra.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que en aquest Full de Ruta, al haver ajuntat la ponència marc en el mateix docu·ment, cal posar·hi una certa part d’anàlisi. En aquest cas, la ponència considera que en qualsevol contesa electoral que pugui afectar al procés l’ANC hi ha de tenir un posicionament al respecte.


PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions pel mes de juny. En les actuals condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’experiència de les darreres eleccions es fa més necessari que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid. Caldrà promoure la formació d’una candidatura de la màxima unitat independentista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, en el nou Parlament espa·nyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l’estat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets demo·cràtics al llarg de tot el procés polític.

TEXT DE L’ESMENASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions pel mes de juny. En les actuals condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’experiència de les darreres eleccions es fa més necessari que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid. Caldrà promoure la formació de candidatures de la màxima unitat independentista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, en el nou Parlament espa·nyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l’estat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets demo·cràtics al llarg de tot el procés polític.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAEstà provat que la diversificació de les ofertes electo·rals mobilitzen més quantitat de vot.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que en aquest Full de Ruta, al haver ajuntat la ponència marc en el mateix docu·ment, cal posar·hi una certa part d’anàlisi. En aquest

cas, la ponència considera que en qualsevol contesa electoral que pugui afectar al procés l’ANC hi ha de tenir un posicionament al respecte. El fet que en l’úl·tima contesa electoral espanyola la primera força a Catalunya no sigui independentista ens resta força.


PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions pel mes de juny. En les actuals condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’ex·periència de les darreres eleccions es fa més necessa·ri que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid. Caldrà promoure la formació d’una candidatura de la màxima unitat independen·tista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, en el nou Parlament espanyol, que perme·ti qüestionar sistemàticament les agressions de l’es·tat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.

TEXT DE L’ESMENASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions al mes de juny. En les actuals condicions de progrés independentista a Catalu·nya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’experiència de les darreres eleccions es fa més necessari que mai incrementar la presència del ca·talanisme sobiranista a Madrid. Caldrà promoure la formació d’una candidatura de la màxima unitat in·dependentista o la participació dels partits polítics independentistes a títol individual amb un programa independentista comú que contempli un full de ruta cap a la independència clar i consensuat prèviament per aconseguir un pes rellevant, encara que mino·ritari, en el nou parlament espanyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l’Estat Espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENACreiem que promoure una candidatura unitària no és una opció que es contempli majoritàriament per part dels sectors independentistes catalans. Considerem que l’ANC ha de treballar per sumar efectius a l’in·dependentisme i no provocar un nou enfrontament entre partits per formar la suposada candidatura uni·tària, i la divisió entre els ambients independentistes. Ningú pot afirmar taxativament que l’opció JUNTS PEL SÍ a les eleccions catalanes hagi estat millor que la participació individual de cadascun dels partits po·lítics.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que en aquest Full de Ruta, al haver ajuntat la ponència marc en el mateix docu·ment, cal posar·hi una certa part d’anàlisi. En aquest

28


cas, la ponència considera que en qualsevol contesa electoral que pugui afectar al procés l’ANC hi ha de tenir un posicionament al respecte. El fet que en l’úl·tima contesa electoral espanyola la primera força a Catalunya no sigui independentista ens resta força.


PUNT 6


JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAAT Pineda de Mar: L’única cosa que és realment vàlida i important del que pugui venir per part del futur go·vern d’Espanya, és si estaran disposats a convocar un referèndum vinculant a Catalunya.AT Sant Pere de Ribes: Proposem de suprimir tot el paràgraf ja que el text no fa una valoració dels resul·tats de la llista unitària a les eleccions del 27·S. També perquè les funcions que li atribueix a la llista unità·ria (pes rellevant en el nou parlament espanyol que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l’Estat Espanyol al procés democràtic del poble ca·talà, que pugui facilitar la negociació de la indepen·dència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític) es poden aconseguir també amb llistes separades i des del Parlament Català. La pressió per tal d’aconseguir una llista unitària provo·carà un desgast que no és segur que produeixi bons resultats finals.AT Eixample Esquerra: No correspon al Full de Ruta de l’Assemblea fer una anàlisi de les dificultats dels partits polítics ESPANYOLS i encara menys especular sobre si seran capaços de formar un govern ESPA·NYOL o bé si la situació de bloqueig determinarà la convocatòria de noves eleccions ESPANYOLES. De fet, tot el paràgraf 16 només és una argumentació justi·ficativa del paràgraf 17, que l’únic que diu és que si hi ha eleccions les forces polítiques independentistes s’han de presentar juntes a les eleccions ESPANYO·LES. Aquest debat, ara traslladat a unes eleccions es·panyoles, demostra dues coses: 1. Com ens costa als catalans “desconnectar” mentalment del marc polític espanyol i 2. Que sempre ensopeguem amb la matei·xa pedra: Tornar a debatre en el sí de l’Assemblea si CDC i ERC haurien d’anar juntes o separades a unes eleccions espanyoles (perquè la CUP té clar que no hi participaria) és confondre el paper que correspon als partits i el paper de l’Assemblea i, de passada, fer·nos

perdre de vista els objectius dels punts 8 i 9, que el Full de Ruta defineix com a prioritaris: AMPLIAR LA MAJORIA SOCIAL. No podem permetre que els partits polítics tornin a intentar instrumental·litzar l’Assem·blea a favor d’una posició o l’altra.AT Gava: Un element cabdal de l’ANC és l’essència transversal de la seva actuació, conseqüentment no ha d’entrar en jocs polítics partidistes. Com a entitat independentista pot manifestar el suport genèric, tot i que explícit, a les forces polítiques que expressen el compromís inequívoc de treballar per aconseguir la independència del nostre país, però no fer manifesta·cions que puguin ser interpretades com a afavorido·res d’algunes opcions independentistes, ni pretendre influir en les estratègies partidistes.Aquesta qüestió, a més a més, va ser objecte de de·bat a final del 2014 i, malgrat que va ser objecte d’interpretacions diverses, la posició majoritària era partidària de donar suport a la unitat d’acció política; en cap cas de fer·ho només a unes opcions polítiques independentistes.Igualment, aquesta va ser l’opció del grup que deba·tia aquesta qüestió al CTSE.D’altra banda cal tenir en compte que l’altra gran en·titat social que sustenta el procés, Òmnium, ha ex·pressat clarament que, en el cas que un altre cop hi hagi eleccions legislatives al parlament espanyol al juny, no pressionarà els partits polítics catalans per·què formin una candidatura unitària.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que en aquest Full de Ruta, al haver ajuntat la ponència marc en el mateix docu·ment, cal posar·hi una certa part d’anàlisi. En aquest cas, la ponència considera que en qualsevol contesa electoral que pugui afectar al procés l’ANC hi ha de tenir un posicionament al respecte. El fet que en l’úl·tima contesa electoral espanyola la primera força a Catalunya no sigui independentista ens resta força.


PUNT 6


TEXT DE L’ESMENASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions al mes de juny. En les actuals condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’ex·periència de les darreres eleccions es fa més necessa·ri que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid. Caldrà impulsar la unitat de les forces polítiques, amb la tasca explícita d’una banda de qüestionar sistemàticament les agressions de l’Es·tat Espanyol al procés democràtic del poble català i d’una altra, facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENACreiem que no hauriem de tornar a entrar en debats de si llista única si o no. El que és important és la unitat d’acció política.



PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions pel mes de juny. En les actuals condicions de progrés independentista a Catalunya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’ex·

BLOC 9

29


periència de les darreres eleccions es fa més necessa·ri que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid. Caldrà promoure la formació d’una candidatura de la màxima unitat independen·tista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, en el nou Parlament espanyol, que perme·ti qüestionar sistemàticament les agressions de l’es·tat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.

TEXT DE L’ESMENASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions pel mes de juny. En les actu·als condicions de progrés independentista a Catalu·nya i de fraccionament i feblesa a Espanya, després de l’experiència de les darreres eleccions es fa més necessari que mai incrementar la presència del ca·talanisme sobiranista a Madrid. Caldrà donar suport a la formació d’una candidatura de la màxima unitat independentista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, en el nou Parlament espanyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressi·ons de l’estat espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facilitar la negociació de la indepen·dència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAPensem que no pertoca a l’ANC promoure candidatu·res, però si donar·hi suport si sorgeixen des de l’àmbit polític.



PUNT 6


TEXT DE L’ESMENASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions al mes dejuny. En les actuals condicions de progrés indepen·dentista a Catalunya i defraccionament i feblesa a Espanya, després de l’expe·riència de les darrereseleccions es fa més necessari que mai incrementar la presència del independentisme català a Madrid. Caldrà donar suport a les diferents candidatures en el nou parlament espanyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l’Estat Espanyol al procés democràtic del poble català, que pugui facili·tar la negociació de la independència de Catalunya, i que plantegi amb valentia la defensa de la primacia dels drets democràtics al llarg de tot el procés polític.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENA·No entenem aquesta obsessió per amagar els mots i parlar amb claredat, “catalanisme sobiranista” és molt abstracte, “independentisme català” és clara·ment millor.·No estem d’acord en demanar una “única formació independentista”, atès que la presència a Madrid no·més ha de servir per a bloquejar l’increment imme·rescut d’escons en les formacions unionistes i que la unitat, no ha de suposar automàticament un incre·ment de vots i/o escons.



PUNT 6


TEXT DE L’ESMENASi no es pot constituir el nou govern, Espanya va a unes noves eleccions al mes de juny. Davant la volun·tat majoritària de tots els grups polítics espanyols de la cambra a no negociar la independència, no hi ha marge de negociació que no impliqui la rebaixa de les

demandes independentistes, entenent que en la con·juntura actual, la demanda del referèndum ja ha que·dat transcendida. El diàleg i l’assoliment de possibles acords sols serà en un context de debilitament del programa independentista, per tan, no hi ha marge de maniobra per tal de tenir incidència a l’agenda po·lítica espanyola en pro de les demandes nítidament independentistes. Entenent la conjuntura, cal buscar una alternativa en la que els partits independentis·tes no participin d’unes eleccions al Regne d’Espanya, afavorint així en termes més pragmàtics i visibles, la desconnexió amb l’Estat. No obstant, cal incentivar a la unitat d’acció dels partits independentistes en pro d’aconseguir una visibilització del moviment ( ja sigui a través del vot nul, la mobilització al carrer, etc.) al dia de les eleccions de forma que quedi palesa la vo·luntat majoritària del poble català. En cas de no assolir aquets objectius, l’ANC es man·tindrà al marge de la campanya electoral.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAEl partidisme només crea divisió interna en el si de l’ANC i resta incidència política en diversos sectors socials sobiranistes o autodeterministes que no són afins als dos partits polítics majoritaris independen·tistes, per això, des d’una visió estratègica a nivell del moviment, no presentar·se a les eleccions ens pot enfortir. D’altre banda, no presentar·se a les eleccions sería un pas ferm en el reconeixement de la pròpia sobirania.



PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIAEn cas que l’Estat Espanyol respectés el dret a l’auto·determinació i es comprometés a fer, a curt termini, un referèndum vinculant a Catalunya, coherents amb els nostres principis democràtics, caldrà acordar·lo, en el benentès de no aturar el procés independentis·ta. En aquest cas el referèndum haurà de fer·se no·més a Catalunya, tenir caràcter vinculant, respectar unes condicions democràtiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alte·rar el cens de votants, assegurar l’exercici del vot dels ciutadans a l’exterior i intervenció d’observadors in·ternacionals. Aquestes condicions de mínims s’hau·ran d’acordar abans mitjançant un acord vinculant signat per totes les forces polítiques. En cap cas la proposta o aprovació de la convocatòria del referèn·dum per part de l’Estat Espanyol suposarà cap renun·cia en el procés i en els terminis previstos.

TEXT DE L’ESMENALa modificació proposada és:1· “els votants hauran de figurar en el cens electoral,

30


hauran de tenir la nacionalitat espanyola i estar em·padronats als pobles de Catalunya de manera conti·nuada en els últims 5 anys”.2· “exercici del vot a léxterior per mitjà del vot elec·trònic”.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENADavant de la transcendència dúna votació en refe·rèndum cal que els participants coneguin la idiosin·cràsia de la societat catalana, els seus valors, llengua, cultura i els seus costums. Demanar un nombre mí·nim dánys evitarà la manipulació del cens a darrera hora.Respecte el vot exterior, cal garantir el vot a tots els catalans de naixement o fills de catalans residents a l’estranger a través del vot electrònic per evitar els im·pediments del govern, ambaixades i consolats espa·nyols que s´han produït en eleccions anteriors.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que no podem entrar en aquest nivell de detall que ens podria arribar a fer rebutjar un referèndum amb uns mecanismes que no siguin els mateixos que esmenta l’esmena i que en canvi serien acceptables.


PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIAEn cas que l’Estat Espanyol respectés el dret a l’auto·determinació i es comprometés a fer, a curt termini, un referèndum vinculant a Catalunya, coherents amb els nostres principis democràtics, caldrà acordar·lo, en el benentès de no aturar el procés independentis·ta. En aquest cas el referèndum haurà de fer·se només a Catalunya, tenir caràcter vinculant, respectar unes condicions democràtiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alterar el cens de votants, assegurar l’exercici del vot dels ciu·tadans a l’exterior i intervenció d’observadors inter·nacionals. Aquestes condicions de mínims s’hauran d’acordar abans mitjançant un acord vinculant signat per totes les forces polítiques. En cap cas la propos·ta o aprovació de la convocatòria del referèndum per part de l’Estat Espanyol suposarà cap renuncia en el procés i en els terminis previstos.

TEXT DE L’ESMENAEn cas que l’Estat Espanyol respectés el dret a l’auto·determinació i es comprometés a fer, en 6 mesos, un referèndum vinculant a Catalunya, coherents amb els nostres principis democràtics, caldrà acordar·lo, en el benentès de no aturar el procés independentista. En aquest cas el referèndum haurà de fer·se només a Catalunya, tenir caràcter vinculant, respectar unes condicions democràtiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alterar el cens de votants, assegurar l’exercici del vot dels ciu·tadans a l’exterior i intervenció d’observadors inter·nacionals. Aquestes condicions de mínims s’hauran d’acordar abans mitjançant un acord vinculant signat per totes les forces polítiques. En cap cas la propos·ta o aprovació de la convocatòria del referèndum per part de l’Estat Espanyol suposarà cap renuncia en el procés i en els terminis previstos.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENA·A curt termini no és un període de temps concret, curt termini que són?, mesos, anys?

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que no podem entrar en aquest nivell de detall que ens podria arribar a fer rebutjar un referèndum amb uns mecanismes que no siguin els mateixos que esmenta l’esmena i que en canvi serien acceptables.


PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIAEn cas que l’Estat Espanyol respectés el dret a l’auto·determinació i es comprometés a fer, a curt termini, un referèndum vinculant a Catalunya, coherents amb els nostres principis democràtics, caldrà acordar·lo, en el benentès de no aturar el procés independentis·ta. En aquest cas el referèndum haurà de fer·se només a Catalunya, tenir caràcter vinculant, respectar unes condicions democràtiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alterar el cens de votants, assegurar l’exercici del vot dels ciu·tadans a l’exterior i intervenció d’observadors inter·nacionals. Aquestes condicions de mínims s’hauran d’acordar abans mitjançant un acord vinculant signat per totes les forces polítiques. En cap cas la propos·ta o aprovació de la convocatòria del referèndum per part de l’Estat Espanyol suposarà cap renuncia en el procés i en els terminis previstos.

TEXT DE L’ESMENAEn cas que l’Estat Espanyol respectés el dret a l’auto·determinació i es comprometés a fer, a curt termini, un referèndum vinculant a Catalunya, coherents amb els nostres principis democràtics, caldrà acordar·lo, en el benentès de no aturar el procés independentis·ta. En aquest cas el referèndum haurà de fer·se no·més a Catalunya, tenir caràcter vinculant, respectar unes condicions democràtiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alte·rar el cens de votants, assegurar l’exercici del vot dels ciutadans a l’exterior i intervenció d’observadors in·ternacionals. Aquestes condicions de mínims s’hau·ran d’acordar abans mitjançant un acord vinculant signat per totes les forces polítiques. En cap cas la proposta o aprovació de la convocatòria del referèn·dum per part de l’Estat Espanyol, no alterarà el pro·cés ni el full de ruta de l’ANC. El possible referèndum no ha de suposar cap renuncia en el procés i en els terminis acordats.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENATenint en compte la unilateralitat que està prenent el procés i el reconeixement de la sobirania pròpia, ha de quedar clar que el full de ruta no ha d’estar subjec·te a l’agenda política de l’Estat Espanyol.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que un referèndum proposat per part de l’Estat, tot i que és pot provable, podria suposar fins i tot un accelerador del procés en funció de com es produïssin els esdeveniments. Per tant, no podem ser inflexibles en referència a la temporalitat del procés.


PUNT 6

TEXT DE LA PONÈNCIAEn cas que l’Estat Espanyol respectés el dret a l’auto·determinació i es comprometés a fer, a curt termini, un referèndum vinculant a Catalunya, coherents amb els nostres principis democràtics, caldrà acordar·lo, en el benentès de no aturar el procés independentis·ta. En aquest cas el referèndum haurà de fer·se no·més a Catalunya, tenir caràcter vinculant, respectar unes condicions democràtiques, una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, no alte·rar el cens de votants, assegurar l’exercici del vot dels ciutadans a l’exterior i intervenció d’observadors in·ternacionals. Aquestes condicions de mínims s’hau·ran d’acordar abans mitjançant un acord vinculant signat per totes les forces polítiques. En cap cas la proposta o aprovació de la convocatòria del referèn·dum per part de l’Estat Espanyol suposarà cap renun·cia en el procés i en els terminis previstos.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENALa situació actual de Catalunya, amb el procés enge·gat i majoria parlamentària favorable a la indepen·dència, ja no està en el camí de fer un referèndum. Ja hem votat el 9N i el 27S, aquest últim cop trans·formant unes eleccions al Parlament de Catalunya en plebiscitàries. No interessa que l’ANC segueixi insis·tint amb el referèndum.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que no podem descartar cap escenari. Tot i que per nosaltres ja no sigui un ob·jectiu, es podria arribar a donar el cas. Hem de tenir previst un posicionament al respecte.


PUNT 8

TEXT DE LA PONÈNCIACap inhabilitació o intent d’intervenció pot canviar el compromís i l’actuació dels nostres dirigents i de la ciutadania, ni la seva fidelitat i disposició al servei de les institucions nacionals catalanes. Per tant, l’ANC vetllarà i exigirà perquè així sigui mobilitzant·nos i donant suport a qui s’escaigui.

TEXT DE L’ESMENADurant aquesta etapa del Procés Constituent l’ANC es compromet a impulsar campanyes en contra de qualsevulla intervenció jurídica de l’estat espanyol i del T.C. que vagi en contra de les lleis que emanin de les institucions catalanes ja existents (Parlament i

BLOC 10

31


Govern) encaminades a l’estructuració de la nova Re·pública catalana.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENACrec que les entitats civils independentistes, i per tant l’ANC també, tenen la tasca de fer “pedagogia” de l’actitud ferma que s’haurà de mantenir per part de tots els qui voldrem que el Procés arribi a bon port: institucions, partits i societat civil.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència creu que no cal entrar en tant de detall a l’hora de descriure les accions a dur a terme. Un full de ruta ha de marcar les línies generals, no entrar en una enumeració de les accions.


PUNT 8

TEXT DE LA PONÈNCIADavant dels intents d’ofegament financer de la Gene·ralitat per l’estat espanyol, que vol deteriorar greu·ment els serveis als ciutadans i crear malestar, inten·tant paralitzar el funcionament de l’administració i perjudicar al teixit empresarial del país, en una situ·ació en que les aportacions tributàries de Catalunya són ja excessives, és imprescindible preveure, progra·mar i realitzar accions continuades, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional. En aquests casos l’acció governamental i ciutadana, haurà de ser coordinada i decidida.

TEXT DE L’ESMENATanmateix, s’haurà de prevenir l’empara legal i eco·nòmic de les persones i entitats civils que puguin ser represaliades per motiu de la defensa del procés d’in·dependència, de les institucions catalanes i els seus representants electes.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAÉs molt important deixar clar el nostre total recolza·ment a les persones i entitats civils que puguin ser represaliades per l’Estat Espanyol.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència no creu que la funció de l’ANC sigui donar empara legal ni econòmica de ningú. En el sentit de la justificació, la ponència proposa afegir el següent text: També serà necessari mostrar el recolzament de forma explícita a persones o entitats civils que pu·guin ser represaliades en motiu de la defensa del pro·cés d’independència.


PUNT 10

TEXT DE LA PONÈNCIAL’ANC i en especial la Taula de Forces polítiques i soci·als seran els agents actius del procés d’independència i contribuiran a la màxima participació ciutadana al mateix.

TEXT DE L’ESMENAL’ANC serà un dels agents actius del procés. Aquest procés seguirà un full de ruta clar, concret, el més curt possible en el temps i totalment consensuat per les forces polítiques independentistes del Parlament de Catalunya. L’ANC contribuirà perquè hi hagi la mà·xima participació ciutadana.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAConsiderem que hi ha d’haver consens entre els dife·rents partits polítics en el full de ruta a seguir cap a la independència. L’ANC no pot seguir un full de ruta partidista i ha de treballar per aconseguir que n’hi hagi un d’acceptat per tots els partits.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que precisament a la Taula de forces polítiques i socials hi ha la representació de tots els partits, per tant no es segueix un full de ruta partidista. I és el marc on els partits i les entitats co·ordinaran les seves accions.


PUNT 10

TEXT DE L’ESMENAEl Secretariat Nacional de l’ANC promourà uns plans d’acció amb directrius clares i concises, coordinant les diferents Assembles Territorials i assegurant·se que aquestes duen a terme les accions proposades, fruit del desenvolupament de cada un dels punts d’aquest Full de Ruta.

JUSTIFICACIÓ DE L’ESMENAAssegurar que el desenvolupament d’aquest Full de Ruta te com a resultat final l’elaboració d’uns plans d’acció, que arriben a les AT i que son efectius, fruit d’una coordinació i definició de directrius clares i con·cises.

JUSTIFICACIÓ DE LA PONÈNCIALa ponència considera que com a Secretariat Naci·onal no li correspon prendre la decisió d’acceptar aquesta esmena, per això la deixa viva perquè sigui valorada a l’AGO.

Plànol de seguretatRECOMANACIONS DE SEGURETAT

Per assegurar el bon funcionament de l’Assemblea General, us preguem que seguiu les següents reco·manacions de seguretat:

• Seguiu en tot moment les indicacions de l’orga·nització i els voluntaris.

• Familiaritzeu·vos amb el plànol, la vostra ubi·cació i la ruta de sortida corresponent en cas d’emergència.

• Seguiu sempre les indicacions de la senyalitza·

ció del recinte.• En cas de detectar qualsevol emergència feu·ho

saber de seguida al responsable més proper.

IV AGO - ANC

Documents

Transcript of IV AGO - ANC