ista SERVEI D'ASSISTÈNCIA MUNICIPAL - dipta.cat · L’Ecotaxa: noves propostes per a la gestió...

D I P U T A C I Ó D E

T A R R A G O N A

10número

GEN

ER, 2

001

Presentació

À mbits

SAMcalendariNormativa d’interèsBreusModels d’expedients administratius

JURÍDIC Les irregularitats en la contractació de personal laboral temporal,no converteixen els treballadors públics en fixos de plantilla

PROTOCOL Models orientatius de necessitats protocol·làries

PROMOCIÓ La promoció econòmica local.ECONÒMICA No n’hi ha prou amb incentius

MEDI AMBIENT Programa de suport a l’elaboració d’agendes 21 localsde la Diputació de Tarragona

CULTURA Convocatòria de subvencions de la Unió Europeaa favor de l’agermanament de ciutats per al 2001

TURISME L’Ecotaxa: noves propostes per la la gestiódel medi ambienti el turisme

C ol·laboracions

SOCIETAT DE LA OASI: Una proposta innovadoraINFORMACIÓ de l’Administració local

GERÈNCIA La gestió dela comunicacióa l’Administració local

saMSERVEI D'ASSISTÈNCIA MUNICIPAL

revista

saMrevista 2

saM

SERV

EI D

'ASS

ISTÈ

NC

IA M

UN

ICIP

AL

revi

sta

C R È D I T S

EDITA: DIPUTACIÓ DE TARRAGONADIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Formació - SAMCOORDINACIÓ: Josep RibéTÈCNIC EDITORIAL: Amadeu RoigDISSENY: Sergi GrauFOTOGRAFIA: Mireia Buyó, Ramon CornadóCORRECCIÓ: Àngels GrauIMPRESSIÓ: Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SADIPÒSIT LEGAL: T-273-1999

Servei d’Assistència MunicipalPasseig de Sant Antoni, 10043003 Tarragona

Tel. 977 29 66 50Fax: 977 29 66 49E-mail: [email protected]: http://www.sam.altanet.org

SumariPresentació 3

À mbits

SAMcalendari 4Normativa d’interès 6Breus 6Models d’expedients administratius 8

JURÍDICLes irregularitats en la contractacióde personal laboral temporal,no converteixen els treballadorspúblics en fixos de plantilla 10

Recull de jurisprudència 13

PROTOCOLModels orientatius de necessitatsprotocol·làries 14

PROMOCIÓ ECONÒMICALa promoció econòmica local.No n’hi ha prou amb incentius 18

MEDI AMBIENTPrograma de suport a l’elaboraciód’agendes 21 locals de la Diputacióde Tarragona 20

CULTURAConvocatòria de subvencionsde la Unió Europea a favorde l’agermanament de ciutatsper al 2001 24

TURISMEL’Ecotaxa: noves propostes per a lagestió del medi ambient i el turisme 28

C ol·laboracions

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓOASI: Una proposta innovadorade l’Administració local 30

GERÈNCIALa gestió de la comunicacióa l’Administració local 34

Aquesta revista fa servir paper reciclat

saMrevista 3

Presentació

INICIEM UN ANY NOU, UN SEGLE I UN MIL·LENNI NOUS. ENS

TROBEM EN UN MOMENT DE CANVI. AL DAVANT NOSTRE

S’OBRE UN HORITZÓ PLE DE POTENCIALITATS QUE CALDRÀ

ANAR FENT REALITAT AMB EL DIA A DIA. ÉS PER AIXÒ QUE, AL

COSTAT DELS DESITJOS DE FELICITAT I BONAVENTURA PER A

AQUEST TEMPS QUE ENCETEM, HEM DE SITUAR LES PREVISIONS

TANT LES PERSONALS I PROFESSIONALS COM LES

CORPORATIVES. HEM DE PREVEURE COM AFRONTAREM ALLÒ

QUE ENS DISPOSEM A TIRAR ENDAVANT. NO TINC CAP DUBTE

QUE DE L’ANÀLISI DELS PROJECTES MUNICIPALS, COMARCALS

I DE LA MATEIXA DIPUTACIÓ QUE DONEN FORMA ALS DIFERENTS

OBJECTIUS MARCATS PER LES RESPECTIVES CORPORACIONS

TROBAREM PUNTS DE CONTACTE, ELEMENTS QUE ENS SERAN

COMUNS A TOTES LES ADMINISTRACIONS LOCALS.

Dels organismes autònoms de la Diputació, se n’han de re-marcar dos com a eines més destacades al servei dels muni-cipis de les comarques tarragonines. BASE, organisme que ésben conegut pels nostres ajuntaments i que reuneix la condi-ció de ser l’únic d’aquestes característiques de l’Estat ques’autofinança —amb la nota de valor afegir que això suposacom a demostració de la qualitat de la seva gestió— i OASI,organisme també innovador a tot l’Estat on conflueixen ad-ministracions locals, ciutadans, món empresarial i universi-tat, en una plataforma conjunta.

El segle XXI serà sens dubte un temps de transformació de lessocietats, serà com afirmen els analistes un espai de globalit-zació i de continu moviment. Hem de treballar amb instru-ments com OASI per fer que tots i cadascun dels pobles deles comarques tarragonines puguin gaudir dels avantatges dela nova Societat de la Informació, com diu un dels seus prin-cipis, pensant globalment, actuant localment.

El primer pas ha estat la confecció dels pressupostos per al’exercici 2001. A la vista dels números podem adonar-nosde cap on va l’acció d’aquella administració local en con-cret.

En el cas de la Diputació, la missió aprovada per unanimitatdels grups polítics representats, ha estat el punt de partida,fins i tot abans de definir les diferents partides del pressu-post. La ferma voluntat de mantenir i reforçar el suport alsajuntaments i mitjançant aquests, al territori, ha marcat unpressupost que el situa com el més elevat de la història de laCorporació. Conté dues partides ben significatives que s’hannodrit d’una operació de crèdit de 3.000 milions per fer-lespossibles: 1.000 milions per dotar el Programa d’Acció Mu-nicipal (PAM) i 2.000 milions per a les accions en la xarxa decarreteres. A aquestes actuacions s’han d’afegir d’altres rela-cionades amb els treballs necessaris per a fer front als efectesdels darrers aiguats que suposen obres superiors als 900 mi-lions de pessetes.

Josep Mariné i GrauPresident de la Diputació de Tarragona

saMrevista 4

ACTIVITATS COMUNESTOTS ELS MESOS DE L’ANY

1 - Revisió contínua delpadró municipal.D’acord amb la Llei 4/1996,de 10 de gener, de modifica-ció de la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les ba-ses del règim local, i amb lanormativa de desenvolupa-ment dictada per l’INE, men-sualment s’han de trametre aaquest ens, les variacions pro-duïdes en el padró d’habitants.

2 - Cotització al règimgeneral de la SeguretatSocial. Abans de cada final de mess’han de presentar els impre-sos TC1 i TC2 del personal la-boral, funcionaris integrats(procedents de MUNPAL) ifuncionaris de nou ingrés (noprocedents de MUNPAL), se-parats per grups, correspo-nents al mes anterior.

3 - Estadística d’edificació ivivenda.Dins els deu primers dies decada mes s’ha de presentar ala Direcció General d’Arqui-tectura i Habitatge l’Estadísti-ca d’Edificació i Vivendaestablerta a l’Ordre de 29 demaig de 1989.

saMcalendariCALENDARI D’ACTIVITATS, PRIMER TRIMESTRE 2001

À mbits

saMrevista 4

GENER

1 - IRPFFins el dia 20 de gener l’Ajuntament haurà de presentara la Delegació d’Hisenda la declaració de les quantitatsretingudes en el quart trimestre de l’any anterior i el re-sum anual.

• Retencions i ingressos a compte de rendiments deltreball

• Quart trimestre de l’any anterior Model 110• Resum anual Model 190

Fins el dia 20 de gener es presentarà declaració de laretenció practicada el trimestre anterior per rendimentsprocedents de l’arrendament d’immobles urbans.

2 - IVA.Fins el dia 1 de febrer es presentaran els impresos 300(règim general) i 311 (règim simplificat) corresponentsal quart trimestre de l’any anterior. Igualment es presen-tarà l’imprès 390 de resum de l’any anterior.

3 - DEUTE PERPETU A FAVOR DELS AJUNTAMENTS.Els Ajuntaments que tinguin inscripcions nominatives deDeute perpetu han de presentar aquestes inscripcions,degudament facturades, a la Intervenció d’Hisenda dela seva província, perquè els sigui liquidada i recone-guts els interessos corresponents al venciment del tri-mestre anterior.

4 - JUTJATS DE PAU.Abans de final de gener els Ajuntaments han de justifi-car a la Direcció General de Relacions amb l’Adminis-tració de Justícia de la Generalitat les despeses de l’anyanterior. Aquestes subvencions es convoquen anualmenti estan regulades per l’Ordre d’1 d’octubre de 1997, delDepartament d’Economia i Finances, sobre tramitació,justificació i control d’ajuts i de subvencions. El darreratorgament per a l’any 2000 és a la Resolució del De-partament de Justícia de 20 d’abril del 2000, en la ques’atorguen subvencions als ajuntaments dels municipisde Catalunya on hi ha jutjat de pau.

5 - RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.Abans del 31 de gener s’ha de presentar, corresponentals funcionaris integrats (procedents de la MUNPAL), elsimpresos per a l’assistència sanitària concertada amb laSeguretat Social TC3/4 i TC2/3. Es presenten els corres-ponents al darrer trimestre de l’any anterior.

4 - Dipòsit de detinguts.L’Ordre de 20 de juliol del2000 del Departament de Jus-tícia de la Generalitat de Ca-talunya ha modificat laquantitat que han de percebrea partir de l’1 de gener del2000 els ajuntaments de Ca-talunya que tenen dipòsit mu-nicipal de detinguts enfuncionament, per la seva con-dició de cap de partit judicial.Per als anys posteriors al 2000,la quantitat fixada a l’ordres’incrementarà amb l’IPC cor-responent. Aquests ajunta-ments encarregats de lacustòdia de detinguts han depresentar, cada mes, a la Con-selleria de Justícia (Presó deTarragona) mitjançant certifi-cació acreditativa del nombrede detinguts o presos per dia,amb indicació de circumstàn-cies personals, expedida pelSecretari de la Corporació oper l’Encarregat del dipòsit,amb el vistiplau de l’Alcalde,on s’acompanyarà còpia cer-tificada de les ordres dedetenció, presó, trasllat o lli-bertat dictada per les Autori-tats Judicials.

5 - Tutela financera.L’Ordre de 28 de juny de 1999del Departament d’Economia

Octavi AngueraServei d’Assistència Municipal

saMrevista 5

FEBRER

1 - CONVOCATÒRIA DE LLOCS VACANTS RESERVATS AFUNCIONARIS D’ADMINISTRACIÓ LOCAL, AMB HABILITACIÓ DE

CARÀCTER NACIONAL.Els Presidents de les corporacions locals amb llocs va-cants aprobaran la convocatòria i la trametran durantels deu primers dies de febrer de cada any a la Comuni-tat Autònoma respectiva per a la seva publicació con-junta dins la segona desena del mes, segons estableix elReial Decret 1732/1994, de 29 de juliol, sobre provisióde llocs de treball reservats a funcionaris d’Administra-ció local amb habilitació de caràcter nacional.

2 - LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI ANTERIOR.El pressupost de cada exercici es liquidarà, quant a re-captació de drets i pagament d’obligacions el 31 de de-sembre de cada any, segons la Llei 39/1998 reguladorade les Hisendes Locals. La liquidació del pressupost esfarà per l’ens local abans del primer de març i s’aprova-rà pel President de la corporació, previ informe de laIntervenció. De la liquidació del pressupost es donaràcompte al ple en la primera sessió que tingui lloc.

MARÇ

1 - LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI ANTERIOR.Tal com estableix l’article 174.5 de la Llei 39/1988 re-guladora de les hisendes locals, abans de finalitzar elmes de març es trametrà còpia de la liquidació del pres-supost a la Delegació del Govern de la Generalitat i alMinisteri d’Economia i Hisenda.

2 - RELACIÓ D’OPERACIONS AMB TERCERES PERSONES.Durant el mes de març els ens locals han de presentar al’Administració d’Hisenda, tal com estableix el Reial De-cret 2027/1995, de 22 de desembre, una declaració anu-al d’operacions realitzades l’exercici anterior, relacionantles adquisicions en general de béns o serveis que efec-tuïn al marge de les seves activitats empresarials o pro-fessionals o, fins i tot, quan no realitzin activitatsd’aquesta naturalesa. Les Administracions Territorialshauran de relacionar les subvencions o ajudes donadesa càrrec dels Pressupostos Generals. Aquesta declara-ció s’haurà de fer quan en el seu conjunt, per a cadapersona o entitat, s’hagi superat la xifra de 500.000 PTAdurant l’any natural corresponent. Es realitza amb l’im-près 347.

3 - PUBLICACIÓ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL.Trimestralment, les capitals de província i poblacionsde més de 50.000 habitants (ROF) i poblacions on siguiobligatòria segons la Llei 7/85, han de publicar un But-lletí d’informació municipal on s’inserti un extracted’acords i resolucions adoptats.

i Finances de la Generalitat hamodificat la informació quehan de trametre els ens localsi els ens dependents en les sol·-licituds d’autorització i en lescomunicacions relatives a laconcertació d’operacions decrèdit.

Els deu primers dies de cadames, els ens locals, els seus or-ganismes autònoms i les soci-etats mercantils de capitalíntegrament local han de co-municar a la Direcció Gene-ral de Política Financera lesoperacions de crèdit de termi-ni igual o inferior a un any, for-malitzades o avalades durant

el mes anterior. Aquesta comu-nicació s’ha d’efectuar mitjan-çant la tramesa del model CT“Operació de tresoreria” querecull aquesta ordre.

D’altra banda, també han decomunicar a la Direcció Ge-neral de Política Financera lesoperacions de crèdit no sub-jectes a autorització, de termi-ni superior a un any, quehaguéssin realitzat. Aquestacomunicació es farà durant elsdeu dies primers del mes se-güent al de la formalització, enl’ordre en què hagin estat for-malitzades.

saMrevista 6

À mbits

NO V E TAT S I M O D I F I C A C I O N S

N O R M AT I V E S P U B L I C A D E S

E L T R I M E S T R E A N T E R I O R

DESEMBRE

NOVEMBRE

DOGC NÚM. 3282 D'11 DE DESEMBRE DE 2000DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

Resolució de 28 de novembre de 2000, per la qual s'apro-va una ordenança municipal tipus reguladora de la in-tervenció administrativa de les activitats en el marc dela Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció inte-gral de l'administració ambiental i disposicions que ladespleguen

S'aprova l'ordenança municipal tipus reguladora de laintervenció administrativa de les activitats en el marc dela Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integralde l'administració ambiental, i disposicions que la des-pleguen. Aquesta ordenança pot ser adoptada pels mu-nicipis íntegrament o bé adequant-la a les sevespeculiaritats i necessitats.

DOGC NÚM. 3278 D'1 DE DESEMBRE DE 2000DEPARTAMENT DE TREBALL

Ordre de 24 de novembre de 2000, per la qual s'esta-bleix el calendari de festes locals a Catalunya per a l'any2001

Es fixa el calendari laboral de festes de caràcter local peral 2001 a Catalunya.

BOE NÚM. 280 DE 22 DE NOVEMBRE DE 2000MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES

Resolución de 14 de noviembre de 2000, de la DirecciónGeneral de Trabajo, por la que se aprueba la publicaciónde las fiestas laborales para el año 2001

Es publica la relació de festes d'àmbit estatal, de comu-nitat autònoma i de les ciutats autònomes de Ceuta iMelilla

ACTUACIONS SAM

La Diputació ha realitzat fins el 31 de desembre 5.548 actuacions,que representen un augment del 30,42% sobre l’any passat.

ASSESSORIA JURÍDICA

Actualment s’estan defensantuns 80 contenciosos administra-tius dels Ajuntaments de la de-marcació.

AUDITORIES ENERGÈTIQUES

Segueix oberta la línia per a larealització d'auditories energè-tiques a les xarxes d'enllume-nat públic i als immobles delsajuntaments.

ARQUITECTURA

S’ha redactat entre d’altres unprojecte de llars d’infants, depiscina municipal.

FORMACIÓ

A l’any 2.000 s’han portat a ter-me 67 activitats formatives, pera les quals, entre funcionaris ilaborals dels ajuntaments, hihan passat 2.143 persones.

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.00020001999

desnovoctsetagojuljunmaiabrmarfebgen

EVOLUCIÓ COMPARADA ASSISTÈNCIES SAM

saMrevista 6

saMrevista 7

Breu sPREUS PÚBL ICS

A conseqüència d’haver aprovat una nova ordenan-ça del preu públic que han de pagar els Ajunta-ments per l’ajuda tècnica en la redacció dememòries valorades, avantprojectes, reformats deprojectes, projectes i direccions d’obres tant d’arqui-tectura com d’enginyeria, els Ajuntaments de menysde 500 habitants pagaran el 30%, els de 501 a2.000 habitants el 40%, els de 2.001 a 5.000habitants el 50 %, els de 5.001 a 10.000 habitantsel 60 % de les tarifes orientatives del Col·legi.

COOPERACIÓ ECONÒMICA

• 24 ajuntaments han demanatla subvenció dels interessos delspréstecs concertats fins a un im-port màxim de 25 milions en elmarc del conveni signat amb lesentitats financeres, amb una in-versió aproximada de 486 mi-lions de pessetes.• 6 ajuntaments han demanatla subvenció dels interessos delspréstecs pels aiguats amb unainversió aproximada de 66 mi-lions de pessetes.• 21 ajuntaments han obtingutla subvenció per a l’arranjamentd’ermites i els seus espais anne-xos, amb una subvenció total de8 milions de pessetes.• 10 ajuntaments i 19 parròqui-es s’han acolllit a la línia de sub-vencions per obres deconsolidació d’edificis d’Esglé-sies Parroquials amb una sub-venció total de 12 milions depessetes.

MEDI AMBIENT

• 15 ajuntaments han demanatla confecció de les agendes 21local amb l'objectiu d'efectuarla redacció dels Plans d'AccióLocal per a la sostenibilitat(PALS).• S’estan redactant diversosprojectes innovadors i sosteni-bles com són la recuperacióambiental i reutilització d’espaisi l’explotació sostenible dels re-cursos d’un espai natural.• S’estan realitzant, entre d’al-tres, diversos estudis amb lacol·laboració de la Unitat deGeografia de la Universitat Ro-vira i Virgili com per exempleels estudis per a la gestió delsusos d’un espai d’interès natu-ral i per a la gestió de les aigüesresiduals.• S’han redactat 3 auditoriesmedioambientals de municipis.

INVENTARIS MUNICIPALS

Dels 130 ajuntaments que handemanat l'inventari de béns, sen’han facilitat 42 amb el seu cor-responent compact dics, suportpaper, programa informàtic i lesdades introduïdes dels béns del'ajuntament.

ALTANET

• S'ha publicat l'expedient com-plert sobre l’aprovació de lesnormes subsidiàries i de plane-jament municipal.• S'han publicat les normes re-guladores de les 5 exposicionsitinerants que són:– Seguint les petjades de Goya,dibuix, de l’autor Josep SanchoPiqué– Un passeig pel paisatge, pin-tura, artistes dels segle XX– Dones, pintura i escultura.– Imatges monàstiques, fotogra-fia, Ramon Cornadó.– Fotografia i modernitat, foto-grafia, Isidre Valentines.• Els ajuntaments que desitiginactualitzar la seva WEB, podenaportar les dades que vulguincanviar.• Aquells Ajuntaments quevulguin, poden demanar uncompte FTP per poder fer elmanteniment de les seves pla-nes WEB.

URBANISME

Amb motiu de la bona acollidaque ha tingut el servei per la tra-mitació dels expedients de dis-ciplina urbanística, s’ha obert elservei a tots els Ajuntaments demenys de 5.000 habitants quehi estiguin interessats.

ENGINYERIA

• Té molt bona acollida entreels ajuntaments el servei de to-pografia.• S’està duent a terme un pro-jecte de senyalització urbanad’un municipi.• S’ha executat un projecte desubministrament d’aigua a unmunicipi.

ECONOMIA

S’ha preparat un pla d’assistèn-cia comptable per facilitar en-tre d’altres la implantació del’EURO i una adequada planifi-cació i seguiment dels resultatseconòmics i financers.

INFORMÀTICA

• S’han revisat les connexionsa ALTANET, el funcionament delsmòdems i s’ha actualitzat la ver-sió del navegador de 34 ajunta-ments.• S’ha assessorat als ajunta-ments en la compra d’equipa-ment informàtic.• S’ha efectuat una prova pilota dos ajuntaments, d’instal·laciódel programa de registre d’en-trades i sortides, software des-envolupat per la Diputacióde Tarragona.

CULTURA

• S’ ha dut a terme un estudiper a la rehabilitació d’un anticmolí paperer situat a la comar-ca de l’Alt Camp. L’estudi pro-posa la creació d’itinerarisinterpretatius de l’entorn natu-ral i històric de la zona, recupe-rant l’edifici del molí com acentre de turisme cultural inno-vador.• Cinc municipis de la demar-cació s’han acollit durant elsmesos de setembre a desembreal programa d’exposicions itine-rants als ajuntaments, iniciat perla Diputació dins el programade suport als equipaments cul-turals locals.

saMrevista 8

Models d ’expedientsadminis t ra t ius

À mbits

MO D E L AT G E P E R A L ’A P R O VA C I Ó D E L E S NO R M E S S U B S I D I À R I E S

LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT MUNICIPAL TENEN COM

A FINALITAT DEFINIR PER ALS MUNICIPIS SENSE PLA GENERAL,L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA CONCRETA DEL SEU TERRITORI

L’APROVACIÓ INICIAL I PROVISIONAL DE LES NORMES

CORRESPON AL PLE DE LA CORPORACIÓ MENTRE QUE

L’APROVACIÓ DEFINITIVA CORRESPON A LA COMISSIÓ

D’URBANISME O AL CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL OI

OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN

FUNCIÓ DE SI ES TRACTA DE MUNICIPIS AMB MENYS DE

50.000 HABITANTS O DE MÉS DE 50.000 HABITANTS

RESPECTIVAMENT.EL MODELATGE QUE SEGUEIX, RECULL ELS DIFERENTS TRÀMITS

DEL PROCEDIMENT PER A L’APROVACIÓ DEFINITIVA D’UNES

NORMES SUBISIDIÀRIES DE PLANEJAMENT MUNICIPAL I ES

DEDICA UN APARTAT AL PROCEDIMENT PER ADJUDICAR UN

CONTRACTE DE CONSULTORIA I ASSISTÈNCIA PER A LA

REDACCIÓ DE LES NORMES, PENSAT PER A AQUELLS MUNICIPIS

QUE NO TENEN TÈCNIC COMPETENT.

TRAMITACIÓ

Contractació per a la redacció de les Normes

Concurs per a la contractació(Veure quadre adjunt)

Contracte

Decret de l’alcaldia demanant l’informe tècnic sobre laprocedència de suspendre l’atorgament de llicències

Informe tècnic sobre la procedència de suspendrel’atorgament de llicències

Acord del ple d’obertura del termini d’informació públicaper proposar suggeriments i alternatives al planejament i

la suspensió d’atorgament de llicències

Anunci i oficis de tramesa al BOPa un dels diaris de major difusió

Certificat dels resultat del tràmit d’informació pública

Proposta de l’equip redactor

Acord sobre la procedència dels suggerimentso alternatives al planejament

Trasllat de l’acord plenari a les persones que van proposarsuggeriments o alternatives al planejament

Informe del/de la secretari/ària interventor/a

INICIACIÓ

Proposta de l’alcaldia d’iniciar l’expedient de formulacióde les normes subsidiàries

Acord del ple d’iniciació de l’expedient


Plec de clàusules administratives particulars

Plec de prescripcions tècniques particulars

Informe dels serveis tècnics municipals

Servei d’Assistència Municipal

(2)

(2)

(3)

saMrevista 9

CONCURS PER A LA CONTRACTACIÓ

Resolució de l’alcaldia/Acord del ple

Anunci d’informació pública i oficis al BOP i al DOGC

Certificat del/de la secretari/ària interventor/ade les propostes presentades

Convocatòria de la mesa de contractació per qualificarla documentació presentada

Acta de la mesa de contractació dequalificació de la documentació presen-

tada

Convocatòria de la mesa de contractació per obrir lespliques

Acta de l’obertura de pliques

Valoració del tècnic municipal

Convocatòria de la mesa de contractació per formularla proposta d’adjudicació del concurs

Acta de la mesa de contractació propo-sant l’adjudicació

Resolució/Acord d’adjudicació

Trasllat de l’acord d’adjudicació

Contracte

Aprovació inicial de les normes subsidiàries

Acord del ple

Ofici demanant informes a les entitats del’art. 57 del Decret legislatiu (DL) 1/90

Anunci d’informació pública de l’acord d’aprovació inicial

RESOLUCIÓ

Trasllat de l’acord d’aprovació inicial a lescorporacions limítrofes

Anunci

Ofici de tramesa al BOP i a un dels diarisde major difusió

Certificat del resultat de l’exposició al públic

Informe dels tècnics redactors de les Normes subsidiàries


Acord d’aprovació provisional

Trasllat de l’acord i tramesa de l’expedient a la Comissiód’Urbanmisme/al conseller de Política territorial i Obres

Públiques

Publicació de l’aprovació definitiva

(1) El desenvolupament d’aquest diagrama es pot trobar ales pàgines web del SAM a ALTANET, a la secció Models d’expe-dients administratius en l’apartat d’urbanisme. L’adreça és:www.altanet.org/sam/docintloc/modexp/urban/urb001.htm(2) Els pasos de les fases d’iniciació i tramitació del’expedient enquadrats en gris són optatius i es poden obviarquan el municipi disposa d’un equip tècnic competent.(3) Hi ha la possibilitat de fer un contracte menor deconsultoria i assistència, si bé es desaconsella per la duradad’aquest tipus de contracte, inferior a 1 any.(4) Quant a terminis i sentit del silenci, veure l’art. 59 delDecret 1/90; la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règimjurídic de les Administracions públiques i del procedimentadministratiu comú; i la resolució de l’11 de maig de 1999, depublicació de les relacions de procediments administratiusregulats de la Generalitat de Catalunya, modificada per laresolució de 27 d’octubre de 1999.

(4)

D E P L A N E J A M E N T M U N I C I PA L (1)

saMrevista 10

ANTECEDENTS

1.1. Augment contractaciópersonal laboralÉs un fet constatat que a partirdels anys vuitanta s’ha produ-ït a les Administracions Públi-ques un gran augment de lacontractació de personal labo-ral en detriment de la funciópública. Els ens locals no hanestat aliens a aquesta tendèn-cia, fins que per causa de ladoctrina del Tribunal Constitu-cional, s’ha aturat aquestapràctica, i ha calgut procedira la funcionarització de moltpersonal laboral.

1.2. Distorsions legalsAquesta laboralització de lafunció pública local s’ha pro-duït sovint amb tres distorsionslegals.

• per una part s’ha col·locatpersonal laboral en llocs detreball clarament típics defuncionaris. Així tenim per-sonal laboral administratiu,

À mbits

àmbit JUR ÍDIC

arquitectes, secretaris dele-gats de comissions informa-tives, etc. Però és més, tenimagutzils, policies locals, iàdhuc secretaris interven-tors que són personal labo-ral. Sobren els comentaris alrespecte.

• en altres casos, aquest per-sonal laboral ha estat selec-cionat amb proves que notenen res a veure amb lesque es fan per als funciona-ris de places similars, ambel conseqüent detriment dela qualitat dels treballadorspúblics.

• per últim, sovint s’ha con-tractat personal laboral ambcontractes de caràcter tem-poral, que posteriorment al’encadenar diversos con-tractes temporals, ha esde-vingut personal laboral fixde plantilla, sense haver su-perat una selecció segonsels criteris constitucionals

LE S I R R E G U L A R I TAT S E N L A C O N T R A C TA C I Ó D E P E R S O N A L L A B O R A L

de mèrit i capacitat, ni sotaels principis d’igualtat, pu-blicitat i concurrència.

1.3. Aconseguir la condicióde fixesaAquests treballadors tempo-rals, han aconseguit la condi-ció de fixesa, perquè la pròpiaCorporació Local els ha reco-negut aquest caràcter, o per-què així ho han determinat elsJutges i Tribunals de l’ordresocial.

1.4. Declarar com a fixA la pràctica, molts ajunta-ments, davant del perill que elMagistrat social declarés im-procedent l’acomiadamentdesprés de diversos contractestemporals amb infracció de lanormativa vigent, preferien de-clarar el treballador temporalcom a fix de plantilla.

Aquest és el problema queavui volem estudiar en aquesttreball.

Pere-Joan Torrent i RibertCap dels Serveis Jurídics de la Diputació de Tarragona

N O C O N V E R T E I X E N E L S T R E B A L L A D O R S

saMrevista 11

FONAMENTS DE DRET

2.1. Conversió de contractetemporal en fixÉs un principi constant de lajurisprudència social que lesirregularitats que comet l’em-presari en els contractes labo-rals de duració determinada,comportin la conversió delcontracte laboral temporal enindefinit.

És una sanció de la llei per pro-tegir la part més dèbil de larelació laboral, tal com esta-bleix l’article 15 de l’Estatutdels Treballadors.

2.2. Sotmetiment a la lleiAquest principi, s’ha anat apli-cant també quan l’empresariés una Administració Pública,en virtut del sotmetiment ge-neral de les AdministracionsPúbliques a la llei.

D’aquesta manera, molts tre-balladors contractats tempo-ralment, sense cap procés

selectiu, han esdevingut treba-lladors públics, fixos de plan-tilla, amb relació laboralindefinida.

2.3. Mandat constitucionalAquest procedir irregular deles Administracions Públiques,ha comportat que en molts ca-sos, s’hagi vulnerat l’article103.3 de la Constitució Espa-nyola, la qual estableix que lallei regularà l’accés a la fun-ció pública d’acord amb elsprincipis de mèrit i capacitat.

Desplegant aquest mandatconstitucional, l’article 19 dela Llei 30/1984, de 2 d’agost,de Mesures per a la Reformade la Funció Pública, assenya-la que les Administracions Pú-bliques hauran de seleccionarel seu personal, tant funcionaricom laboral, d’acord amb laseva oferta pública d’ocupa-ció, mitjançant convocatòriapública i pel sistema de con-curs, oposició o concurs opo-

11saMrevista

SENTÈNCIES DELTR IBUNAL SUPREM

a) STS de 07-10-1996. Sala Social.

Ponent: Excm. Sr. Antonio Martín ValverdeAranzadi: RJ 1996/7492

b) STS de 10-12-1996. Sala Social.

Ponent: Excm. Sr. Rafael Martínez EmperadorAranzadi: RJ 1996/9139

c) STS de 30-12-1996. Sala Social.

Ponent: Excm. Sr. Pablo-Manuel Cachon VillarAranzadi: RJ 1996/9864

d) STS de 14-03-1997. Sala Social.

Ponent: Excm. Sr. Victor Fuentes LópezAranzadi: RJ 1997/2471

e) STS de 24-04-1997. Sala Social.

Ponent: Excm. Sr. Victor Fuentes LópezAranzadi: RJ 1997/3498

f) STS de 20-01-1998. Sala Social.

Ponent: Excm. Sr. Aurelio Desdentado Bonete.Aranzadi: RJ 1998/1000.

Cal destacar que aquesta llarga i definitivasentència fou votada per la Sala General, ambla presència de 13 magistrats: 8 vots a favor, i5 en contra.

g) STS de 25-03-1999. Sala Social

Ponent: Excm. Sr. Aurelio Desdentado Bonete.Aranzadi: RJ 1999/3516

h) STS de 23-04-1999. Sala Social

Ponent: Excm. Sr. José-Mª Marin Correa.Aranzadi: RJ 1999/4435.

T E M P O R A L ,P Ú B L I C S E N F I X O S D E P L A N T I L L A .

saMrevista 12

sició lliure, en els que es ga-ranteixi, en tot cas, els princi-pis constitucionals d’igualtat,mèrit i capacitat, així com elde publicitat. En aquest mateixsentit, els articles 91.2 de laLlei 7/1985, de 2 d’abril, Re-guladora de les Bases de Rè-gim Local i 293.1 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Munici-pal i de règim local de Cata-lunya.

2.4. Relació laboralindefinidaA partir de l’any 1995, algunsTribunals Superiors de Justíciavaren començar a dictar sen-tències en les quals s’aparta-ven de la teoria dominant finsaquell moment, interpretantque per imperatiu de la Cons-titució Espanyola, no es podiaconvertir en treballadors fixosde plantilla, aquells que no ha-vien superat cap procés selec-tiu, malgrat l’Administracióhagués vulnerat la normativasobre contractació laboraltemporal. En aquest supòsit lessentències declaraven al treba-llador contractat amb una re-lació laboral indefinida fins laprovisió reglamentària de laplaça, però en cap cas se’lconsiderava fix de plantilla.

En aquest sentit cal citar coma pionera, la sentència de laSala Social del Tribunal Supe-rior de Justícia de Castella iLleó (Burgos) de 15 de maigde 1996, ponent Il·lma. Sra.Maria-Teresa MonasterioPérez (Aranzadi AS- 1996/1516).

2.5. Jurisprudència uniformei consolidada Per fi, la Sala Social del Tribu-nal Suprem adopta aquesta lí-nia jurisprudencial, des de lasentència de 7 d’octubre de1996, fins els nostres dies, demanera que avui es pot consi-derar com una jurisprudènciauniforme i consolidada del Tri-bunal Suprem, que han de res-

pectar i aplicar tots els tribu-nals i jutjats de l’ordre juris-diccional social, i també lesadministracions públiques.

Un recull de les principals sen-tències del Tribunal Suprem enaquesta línia jurisprudencial,és en el quadre de la pàginaanterior.

2.6. Tribunal Superior deJustícia de CatalunyaPel que fa a la Sala Social deTribunal Superior de Justíciade Catalunya, ha acceptat la“novedosa doctrina jurisdicci-onal” del Tribunal Suprem, apartir de la Sentència de 20-01-1998 (Sala General de loSocial) esmentada adés.

En aqueix sentit val la penadestacar dues sentències: unaper la seva claredat, resum dela doctrina anterior i actual, il’altra per haver-se dictat re-centment.

La primera és la STS de J deCAT, Sala Social, de 2 de se-tembre de 1998, ponent Il·lm..Sr. Sebastián Moralo Gallego.

La segona és la STS de J deCAT, Sala Social, de 11 demaig de 2000, ponent Il·lm..Sr. José Quetcuti Miguel.

2.7. Doctrina jurisprudencialD’aquesta manera, i d’acordamb aquesta doctrina jurispru-dencial, clarament fixada pelTribunal Suprem, a les Admi-nistracions Públiques, el con-tracte laboral amb relació defixesa, tan sol es produeixquan el lloc de treball s’ha pro-veït respectant els principis demèrit i capacitat, amb concur-rència i publicitat.

En els altres casos, la relaciólaboral que no sigui claramenttemporal, pot qualificar-secom per temps indefinit, peròfins la cobertura reglamentà-ria de la plaça.

CONCLUS IONS

3.1. Contracte per temps indefinitAixò significa que el personal laboral que ha estatcontractat per l’Ajuntament de forma irregular oil·legal, perquè, o bé no era correcte el tipus decontracte temporal aplicat, o perquè s’han repetit deforma successiva i incorrecta diversos contractestemporals no es converteix en personal fix deplantilla, amb les prerrogatives que l’Estatut delsTreballadors atorga al treballador fix, sinó que se’lconsidera lligat a la Corporació amb un contracteper temps indefinit.

3.2. Causa justaEl contracte (d’aquest tipus) per temps indefinit ambuna Corporació local comporta:

• l’Ajuntament no pot procedir a l’acomiadamentdel treballador sense causa justa.

• però, si l’Ajuntament procedeix a la provisió dellloc de treball en la forma reglamentària, i eltreballador no és el seleccionat, aquest causaràbaixa sense dret a indemnització, ja que existiràuna causa justa de rescissió del contracte laboral.

3.3. Aplicació de la ConstitucióÉs cert que aquesta doctrina del Tribunal Supremsuposa una interpretació “violenta” de l’Estatut delsTreballadors, però cal tenir present que la teoriacontrària era una “violació” de la ConstitucióEspanyola. Cal coincidir amb l’encert del TribunalSuprem, perquè al cap i a la fi, s’ha limitat a aplicarel principi indiscutible de la supremacia de laConstitució.

saMrevista 13

GESTIÓ INDIRECTA DE SERVEIS PÚBLICS QUE COMPORTEN

EXERCICI D’AUTORITAT O POTESTATS ADMINISTRATIVES

Tribunal Suprem Sala 3a Secció 7aSentència 27-06-2000Ponent: Excm. Sr. D. Fernando Martín GonzálezAranzadi RJ 2000/5495

El Tribunal Suprem declara il·legal l’adjudicació, a una entitatprivada del servei de recaptació en voluntària, d’alguns tributslocals de l’Ajuntament de Torrevieja, perquè les potestats admi-nistratives no es poden gestionar indirectament per empresesparticulars.

Pere-Joan Torrent

FUNCIONARIS AMB HABILITACIÓ DE CARÀCTER NACIONAL.LLIURE DESIGNACIÓ.

Tribunal Constitucional. PleSentència 235/2000 de 5 d’octubre de 2000Suplement BOE núm. 267 de 7 de novembre de 2000

Es declara constitucional l’article 99 de la Llei 7/1985, de 2d’abril, de bases de règim local, que permet la provisió per lliu-re designació dels llocs de treball reservats a funcionaris d’Ad-ministració Local amb habilitació de caràcter nacional, en certescorporacions importants.

Pere-Joan Torrent

DISCRECIONALITAT EN LA DETERMINACIÓ D’ÚS INDUSTRIAL

DEL SÒL EN EL PLANEJAMENT

Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de TarragonaSentència 3-11-2000Il.lm. Sr. Eduardo Saavedra Maldonado

El Jutjat declara ajustat a dret l’acord de l’Ajuntament de Vila-seca que denega la llicència d’obres i d’activitats a REPSOL pera la construcció de dipòsits de productes derivats del petroli.

L’Ajuntament té potestat discrecional per fixar en el planeja-ment municipal l’ús industrial del sòl, en atenció a criteris urba-nístics, turístics i altres, malgrat no siguin econòmics.

Pere-Joan Torrent

RECULLde jur i sprudència1

2

3

GESTIÓ DIRECTA DEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA

POTABLE PEL PROPI AJUNTAMENT. INNECESSÀRIA L’AUTO-RITZACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA PER L’APROVACIÓ

O MODIFICACIÓ DE LA TARIFA DE LA TAXA.

Tribunal SupremSentència 2-7-1999Ponent: Excm. Sr. Alfonso Gota LosadaAranzadi: RJ 1999\7094

El Tribunal Suprem declara que quan el servei de subministra-ment d’aigua potable es presta directament per part d’un Ajun-tament, i no pas a través d’un concessionari, el preu que s’exigeixals usuaris no és un preu privat, sinó una taxa. Llavors per l’apro-vació o modificació de la tarifa de la taxa no és necessària laprèvia autorització de la Comunitat Autònoma, sinó que l’Ajun-tament té la llibertat d’establir o modificar la taxa d’acord ambel procediment i requisits previstos en la Llei reguladora d’hi-sendes locals.

Neus Ollé

INTERESSOS PELS DEUTES DELS ENS LOCALS ESTABLERTS PER

SENTÈNCIA

Tribunal Constitucional. Sala SegonaSentència de 16-10-2000Ponent: Excm. Sr. Gullermo Jiménez SánchezSuplement BOE 17-11-2000

Es declara constitucional i no contrari a l’article 14 de la Cons-titució ( dret d’igualtat) el fet que els deutes dels ens locals i lescomunitats autonòmes establerts per sentència, han de pagarl’interès legal més 2 punts. En canvi els deutes de l’Estat tan solspaguen l’interès legal.

El Tribunal Constitucional declara que correspon al Parlamentde l’Estat establir o anul.lar aquesta diferència.

4

5

saMrevista 14

SOVINT ENS TROBEM QUE VOLDRÍEM EXCUSAR UN ACTE, DONAR

UN CONDOL, O BÉ FELICITAR ALGUNA PERSONA PER UN

ESDEVENIMENT IMPORTANT, I DEIXAR CONSTÀNCIA DE LA

NOSTRA COMUNICACIÓ, PERÒ TAMBÉ SOVINT ENS TROBEM

AMB LA POR DE NO FER-HO BÉ, DE NO SABER COM DIR LES

COSES.HI HA LLIBRES D’ESTIL, FORMULARIS, MODELS, PERÒ S’HA DE

VIURE DES DE DINS L’ADMINISTRACIÓ PER CONÈIXER BEN BÉ

LES NECESSITATS PROTOCOL·LÀRIES ADAPTADES AL NOSTRE

ENTORN.¿QUANTES VEGADES NO HA VINGUT UN CÀRREC ELECTE IENS HA DEMANAT QUATRE RATLLES PER UNA FELICITACIÓ A

UN COMPANY?, O BÉ EL TEU CAP T’HA DEMANAT QUE

REDACTIS UNA NOTA DE CONDOL?.

Tots sabem que quan un càr-rec electe, un cap o un com-pany et fa una sol·licitudd’aquest tipus, espera una res-posta favorable i a la majorbrevetat possible, avui per avuique sembla que domina mésla màquina que l’home, ésquan hem d’estar convençutsque la norma ètica oprotocol×lària , és una normade qualitat a complir.

Des d’aquestes línies us volemcrear un tipus/modelorientatiu, per aquest motiu lacompanya A. Grau Elias, delservei de correcció de català,ha preparat una sèrie de do-

cuments bàsics que no prete-nen ser res més que una eina,i espero que us sigui veramentútil.

ELS MODELS

El primer model el faré com-plert, un xic carregat, i potseramb un estil impropi a la ideaque teniu. Però serà el marc,no es tracta de transcriure’líntegrament, vull que aprofiteules oracions que us facin real-ment falta per transmetre elvostre pensament. Des d’aquí,pretenc que expresseu ambnaturalitat el que penseu, allòque voleu expressar.

À mbits

àmbi t de PROTOCOL

Josep Canadell Armengol i Àngels Grau EliasCap de Protocol i Servei de correcció de català de la Diputació deTarragona

MO D E L S O R I E N TAT I U S D E N E C E S S I TAT S P R O T O C O L · L À R I E S

saMrevista 15

FEL IC I TAC IÓPER NOU CÀRRECBenvolgut amic/ company// (Si hi ha confiança)Sr. si no hi ha confiança o és desconegut.

I seguint les normes d’ús de la Generalitat de Catalunya:

tractament + nom i cognom/s, càrreco bé

càrrec, tractament + nom i cognom/s

MODEL MARC – 1

Benvolgut amic/ company/

Assabentat/da del nomenament com a Cap d______________,us vull expressar la més cordial i sincera enhorabona per tan altadistinció.

El nomenament d’aquest càrrec, ha estat sens dubte un reconei-xement merescut per la vostra trajectòria plena d’encerts i dedi-cació, càrrec per altra banda, del qual en sou mereixedor per lavostra total dedicació i disposició durant tots aquests anys d’es-forços i treball, en la/el ______________

Compteu amb la meva total col×laboració i la més fervorosaadhesió , us reitero la felicitació i resto sincerament a la vostradisposició per a tot allò que us calgui.

Com he dit adés, pot resultar molt rebuscada, però si anemsuprimint oracions, podria quedar així:

Assabentat/da del nomenament com a Cap d______________,us vull expressar l’enhorabona pel nou càrrec.

Compteu amb la meva col×laboració per tot allò que us calguia l’ensems que resto a la vostra disposició.

O així :

Assabentat/da del nomenament com a Cap d______________,us vull expressar la més cordial i sincera enhorabona per tan altadistinció.

Compteu amb la meva total col·laboració i la més fervorosa ad-hesió , us reitero la felicitació i resto sincerament a la vostra dis-posició per a tot allò que us calgui.

us adjunto altres models:

MODEL 2

En motiu del vostre nomenament com a _____________, us vo-lem manifestar la nostra més sincera felicitació pel nou càrrecde ______________.

Aquest / a administració, departament, ajuntament , o bé ennom de l’ajuntament us donem l’enhorabona més sincera al’ensems que quedem a la vostra disposició per tot allò que uscalgui.

MODEL 3

No em puc estar de manifestar-vos la meva admiració pel vostrenomenament com a _____________, ni la satisfacció que sento /que sentim/ pel reconeixement merescut en la vostra trajectò-ria/ tasca/ en aqueixa Institució. Des d’aquest/departament/servei/ institució .... us desitgem els millors encerts en el càrrec iaprofitem l’avinentesa per a reiterar-vos la nostra complaençaen tan encertat nomenament.

Us saludem atentament.

MODEL 4

El departament/l’Ajuntament/la delegació de / us vol donarl’enhorabona pel càrrec_____________pel qual heu estat nome-nat.

Aprofitem l’avinentesa per a saludar-vos atentament.

saMrevista 1616saMrevista

ACCEPTANT

MODEL 1

Us agraeixo l’atenció que heu tingut invitant-me a l’acte ( o alsopar, o a l’homenatge, o a la biennal, etc , ) __________

Accepto gustosament la invitació i expresso l’agraïment per l’aten-ció que heu tingut, per això prego que em vulgueu reservar (entrades, tiquets, invitacions, etc.,) ja que m’hi acompanyaranels Srs., ____________

Mentrestant, una cordial salutació

MODEL 2

En motiu de la invitació a __________, us fem saber que confir-mem l’assistència i que el nombre de persones que hi participa-rem serà de ___(nombre)______,. els Srs ________( nom icognoms o càrrecs, )_______________

Atentament.

MODEL 3

El/ la Sra. ( nom o càrrec) agraeix la vostra invitació i expressa elseu agraïment per l’atenció rebuda. El propvinent dia _________tindrà molt de gust en assistir a _____________

Atentament,.

MODEL 4

Davant la vostra invitació hem decidit d’assistir a l’acte/ bien-nal/ etc., el propvinent ____________, confirmem l’assistènciade ____( nombre)_____ persones, ( si cal noms i càrrecs) .

Us regraciem la vostra invitació tot saludant-vos atentament,

ACCEPTANT,EXCUSANT,DELEGANT,UN ACTEPROTOCOL · LAR I

Amb més raó quan un acte és protocol·lari, cal teniren compte els tractaments de cortesia que cal donara una persona en motiu del càrrec, categoriasocial, títols, etc.

Recomanem les Normes d’ús que podeu trobar a:

www.gencat.es/ptop/llengua/tractam/tprotoc

B IBL IOGRAF IA

Formulari de correspondència catalana . JosepBaiget

Correspondència comercial i privada en català.Manel Riera

La correspondència comercial en català. OsvaldCardona

Correspondència privada de N’ Àngel Elias.Funcionari de la Generalitat del 1936.


EXCUSANT

MODEL 1

Us agraeixo l’atenció que heu tingut invitant-me a l’acte ( o alsopar, o a l’homenatge, o a la biennal, etc , ) .................

Lamento profundament que un compromís contret amb anterio-ritat m’impedeixi d’acceptar la vostra invitació.

Això no obstant, us prego que feu constar a tots els qui us acom-panyaran en tan emotiu acte, la meva més fervorosa adhesió.

Molt agraït, us saluda afectuosament

MODEL 2

Em dol molt haver-vos de comunicar la impossibilitat d’assistir al’acte ........................, a causa d’uns assumptes urgents / a cau-sa d’un compromís contret anteriorment/ a causa de la mevaabsència en motiu d’un viatge previst.

Us agraeixo per endavant l’interès que heu demostrat al invitar-me a ........................., i tot i que he fet els possibles per poder-hi assistir us demano que m’ excuseu i em tingueu present per atot allò que us calgui.

Atentament,

MODEL 3

Us preguem que em dispenseu per la impossibilitat de poderassistir a .......................

Per endavant, us dono les gràcies per la vostra atenció, i us salu-do ben atentament.

MODEL 4

Molt a desgrat meu, em veig obligat a declinar la vostra invita-ció, en motiu d’uns assumptes urgents / a causa d’un compro-mís contret anteriorment/ a causa de la meva absència en motiud’un viatge previst,etc........................................................................

En espera d’una ocasió més favorable, aprofito l’avinentesa peragrair-vos la invitació.

Us saludo atentament / ben atentament/ atentament.

DELEGANT

MODEL 1

Us agraeixo l’atenció que heu tingut invitant-me a l’acte ( oal sopar, o a l’homenatge, o a la biennal, etc , ) .................

Lamento profundament que un compromís contret amb an-terioritat m’impedeixi d’acceptar la vostra invitació.

Això no obstant, hi assistirà el Sr. .............................., en nommeu i representant a ..............( ajuntament, institució, dele-gació ...) .

Desitjo a tots una excel×lent vetllada i esperem que un altredia en puguem celebrar una altra tots junts/ o bé/ i esperopoder assistir a la propera.

Us saluda atentament,

MODEL 2

Em dol molt haver-vos de comunicar la impossibilitat d’assis-tir a l’acte ........................, a causa d’uns assumptes urgents/ a causa d’un compromís contret anteriorment/ a causa dela meva absència en motiu d’un viatge ja previst.

En el meu nom i /o en representació d’aquest /a.................................., hi assistirà el/la ........................, .

Us agraeixo per endavant l’interès que heu demostrat al invi-tar-me, us saluda atentament.

MODEL 3

Us preguem que em dispenseu per la impossibilitat de poderassistir a .......................

Si més no però, us vull fer avinent que el/la .............................assistirà en nom ............ o en representació de ....................amb molt de gust.

Ben atentament,

Per endavant, us dono les gràcies per la vostra atenció, i ussaludo ben atentament.

- En qualsevol dels models excusant l’assistència, despréss’hi pot afegir la delegació-

saMrevista 18

Aquesta voluntat implica uti-litzar una sèrie d’instrumentsdes de l’administració localper assolir aquest objectiud’impuls econòmic d’unaàrea; anem a valorar-los. Enprimer lloc, aquests es plante-gen generalment a partir desubvencions, ja siguin directeso per la disminució de taxes;tot i ser instruments vàlids sónactuacions cada vegada méscondicionades, i fins i tot li-mitades per una doble realitat,això és, els ajustos d’equilibripressupostari que obliga laplena integració a la zonaEURO i per altra les limitaci-ons per la normativa de laUnió Europea en les ajudes di-rectes. Un altre esquema o ins-trument de promoció ques’està utilitzant, encara quemenys generalitzable que l’an-terior ha estat la creació de pa-tronats, consorcis o empresesper intervenir en un mercat ons’ofereixen avantatges o pro-ductes, que es volen diferen-ciar, a l’hora de promocionaro atraure empreses, a partird’una actuació pública per

satisfer la demanda de nova lo-calització o ampliació de lesque ja hi ha.

L’activitat econòmica els dar-rers anys es troba emmarcadaen nous paràmetres, conse-qüència del canvi tecnològicque ha permès avantatges deposicionament al mercat perles empreses innovadores i lanecessitat, per altra banda,d’adaptació pel conjunt de lesempreses, i l’estructura pro-ductiva en general a aquestespossibilitats d’una tecnologiahoritzontal, és a dir, que es potaplicar a tots els sectors de pro-ducció. En aquest sentit, lesempreses innovadores són es-sencials per al dinamisme glo-bal d’una àrea i les empresesque tradicionalment no ho hanestat, s’hi han de convertir,produeixin el que produeixinho han de fer, considerant laseva adaptació a unscondicionants tècnics que ac-tualment ho són de mercat.

Continuant aquesta argumen-tació i donada una certa limi-

UN DELS ASPECTES ESSENCIALS DE LA PROMOCIÓ ECONÒMICA

LOCAL ÉS COL×LABORAR EN LA DINAMITZACIÓ D’UN TERRITORI,EN EL SENTIT D’AUGMENTAR RENDES I MANTENIR UN EQUILIBRI

SOCIAL. TOT SOVINT AQUEST OBJECTIU ES VOL ASSOLIR JA

SIGUI ATRAIENT EMPRESES O BÉ AJUDANT AL CREIXEMENT DE

LES QUE HI HA. LA MAJORIA DE VEGADES LA MOTIVACIÓ OJUSTIFICACIÓ D’AQUESTES ACTUACIONS ES PLANTEJA COM

UNA RELACIÓ DIRECTA ENTRE L’ATUR I LA NECESSITAT DE

DISMINUIR-LO MITJANÇANT LA CREACIÓ DE NOVES EMPRESES

A LA ZONA, EL QUE EN DEFINITIVA POT SIGNIFICAR AUGMENTAR

ELS LLOCS DE TREBALL QUEHI HA AL MUNICIPI I TAMBÉ LA

RENDA. SÓN PLANTEJAMENTS CORRECTES I D’EFECTE CAUSA

IMMEDIATA SI S’ASSOLEIX L’ÈXIT ESPERAT EN L’ACTUACIÓ DE

PROMOCIÓ QUE ES PORTA A TERME.

àmbit de PROMOCIÓÀ mbits

LA P R O M O C I Ó E C O N Ò M I C A L O C A L .NO N’H I H A P R O U A M B I N C E N T I U S

Joaquim Margalef i LlebariaCap del Servei de Promoció i Estudis Econòmics

saMrevista 19

ECONÒMICAel quadre s’assenyalen quinssón aquests i quina influènciapoden tenir les administraci-ons locals per afavorir-les.

Davant aquests criteris potsercal plantejar que és necessariestablir unes opcions més he-terodoxes, per la novetat quepot significar davant de lesactuacions més clàssiques depromoció. No obstant, cal as-senyalar que l’actuació del’administració local en aquestnou marc, tot i ser molt neces-sària continua sent relativa-ment modesta i això obliga aque sigui molt voluntariosa iper altra part continuada. Enaquest sentit, no hem d’obli-dar que els instruments de quèdisposa l’administració localsón limitats, però sí que podenorientar-se a diferenciar i apro-fundir en els aspectes que an-

tació en l’aplicació i èxit delsinstruments de promoció ha-bituals utilitzats per les admi-nistracions locals, com dèiemanteriorment, potser cal refle-xionar sobre el tema i consi-derar quins són els criteris quedeterminen les decisions delocalització d’empreses queutilitzen les noves tecnologi-es, que no podem oblidar quecada cop són més, per adap-tar-hi instruments i objectiusde promoció local. En un es-tudi realitzat per Deloitte &Touche Fantus i comentat a TheWall Street Journal (vegi’sCinco Días 27/9/00) s’assenya-len deu criteris decisius a l’ho-ra de valorar les opcions delocalització empresarial, i elsclassifica com a essencials,importants i desitjables perestablir els criteris de nou em-plaçament d’una empresa. En

19saMrevista

ELS DEU CR ITER IS DEC IS IUS

Possibilitats d’afavorir-les des de l’administració local

Directament Indirectament

CRITERIS ESSENCIALS

1 Mà d’obra formada i preparada x x2 Proximitat d’institucions d’investigació

3 Qualitat de vida x4 Accés a capital risc

CRITERIS IMPORTANTS

5 Despeses raonables x6 Base Tecnològica

7 Disposició de banda ampla i infraestructura adequada x x8 Clima de negocis i ambient favorable x

CRITERIS DESITJABLES

9 Presència de subministradors i possibles socis

10 Disponibilitat d’incentius x xFont: Elaboració pròpia a partir de Deloitte & Touche Fantus

teriorment assenyalàvem en elquadre, com a nous criteris dedecisió de les empreses per lesseves noves instal×lacions oampliació, l’administració lo-cal pot actuar en aquests cri-teris de localització i potdeterminar una influència im-portant en una sèrie de crite-ris que poden ser essencials,entre els quals i en els anteri-ors ementats hi ha un campd’actuació relativament ampliper la promoció local. Unsamb possibilitat d’intervenciódirecta i uns altres a través dela seva insistència i negocia-ció indirecta per aconseguir laseva efectivitat.

Del quadre es pot reflexionarque les possibilitats d’actuacióde l’administració local enaquesta tasca de promoció,poden ser importants, a l’ha-

ver-hi sis -de les deu preferèn-cies assenyalades- on es potjugar de manera directa i qua-tre de manera més indirecta,però complementàriament sig-nificatives. Si ajustem encaramés aquesta visió, a partir delquadre, cal contemplar que espot actuar de manera directaen dos dels criteris que es de-terminen com a essencials, undels quals és la qualitat devida; en tres criteris impor-tants, amb molta possibilitat depes en l’administració local endonar avantatges específics aaquests criteris; mentre que enels desitjables n’hi ha un queprecisament és el darrer delsvalorats, com és la disponibi-litat d’incentius, que preocu-pa molt i on en realitat pocacosa es pot fer, però que nodeixa d’entrar dins les opcionsde promoció local.

saMrevista 20

A mbits

àmbit de MEDI AMBIPR O G R A M A D E S U P O R T A L ’ E L A B O R A C I Ó D’A G E N D E S

Gabriel Sanz BaezaUnitat d’Agricultura i Medi Ambient (SAT)

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA HA COMENÇAT AQUEST ANY, DINS

DE L’ÀMBIT DE SUPORT ALS MUNICIPIS EN MATÈRIA

MEDIAMBIENTAL, EL PROGRAMA DE SUPORT PER A L’ELABORACIÓ

DE LES AGENDES 21 LOCALS I LA REDACCIÓ DELS PLANS

D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT (PALS).ACTUALMENT 17 MUNICIPIS HAN INICIAT EL PROCÉS, I DOS:AIGUAMÚRCIA I VILA-RODONA, S’HAN AGRUPAT PER LA SEVA

REALITZACIÓ.L’ESTRETA COL·LABORACIÓ ENTRE LA DIPUTACIÓ I

L’AJUNTAMENT, IMPRESCINDIBLE PER A L’ELABORACIÓ I

AVALUACIÓ DELS TREBALLS, ES MATERIALITZA MITJANÇANT UNA

COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT.

L’Agenda 21 Local no és sola-ment una sèrie d’estudis (anà-lisi i diagnosi de la situacióactual, plans de participacióciutadana i d’acció, etc.), estracta d’un procés continu quepot durar molts anys: desenvo-lupament de les accions i pro-jectes conseqüència del Plad’Acció Local i amb l’objec-tiu bàsic d’aconseguir un des-envolupament sostenible(progrés social i econòmic,però sense hipotecar el futur).

La importància i originalitat del’Agenda 21 Local radica, amés de la seva transcendènciaen el futur del municipi id’abastar el conjunt de les se-ves necessitats, en que vol im-plicar tots els seus habitants,mitjançant la participació, i nonecessita un temps rígidd’execució. D’altra banda, re-presenta un segell de garantiaa l’hora de la concessió desubvencions públiques (perexemple, de la Unió Europea),etc.

1. SÍNTESI DE LES BASES DELA DIPUTACIÓ PER A LACONCESSIÓ DESUBVENCIONSCORRESPONENTS AAQUEST PROGRAMA

a) Objecte• Divulgar els principis de sos-

tenibilitat

• Impulsar els processosd’Agenda 21 Local i la re-dacció dels Plans d’AccióLocal cap a la Sostenibilitat(PALS).

b) Destinataris• Ajuntaments amb un cens in-

ferior a 20.000 habitants(prioritat per als de menysde 5.000).

c) Documentació necessària• Acord de participació en el

Programa

• Certificació d’acord del Pled’adhesió a la Cartad’Aalborg

D E L A D I P U TA C I Ó

saMrevista 21

• Comunicació d’adhesió iqüestionari a la CampanyaEuropea de Ciutats i PoblesSostenibles.

d) Finançament• Diputació i Ajuntament

(preu públic: 20 % per amenys de 500 habitants – 50% a partir de 5000).

• S’ha atorgat un ajut del pro-grama ‘FEDER’ 2001 de laUnió Europea de 10 milionsde pessetes.

e) Contractació de l’empresaconsultora• A realitzar per la Diputació,

però amb el benentès del’Ajuntament i previ acorddel Plec de Condicions Tèc-niques, del preu de licitaciói del termini d’execució delstreballs. L’Ajuntament had’acceptar el preu públiccorresponent.

f) Procediment posterior• Comissió de seguiment

Amb representació del’Ajuntament i la Diputació,per portar, de forma coordi-nada, el seguiment dels tre-balls.

2. METODOLOGIA PER AL’ELABORACIÓ I ELDESENVOLUPAMENT DEL’AGENDA 21 LOCAL

Reunions informatives• Anàlisi prèvia dels estudis

dels què disposi l’Ajunta-ment i de les característi-ques generals del municipi(població, territori, proble-màtica bàsica, motivacióper a realitzar l’Agenda 21local, etc.)

• Coordinació amb altres tre-balls en curs o en previsió(ordenació del territori, plaestratègic, auditories especí-fiques: il·luminació, etc.)

• Confecció del Plec de Con-dicions tècniques, en basea un model general redac-tat per la Diputació, totadaptant-lo a les condicionsespecífiques del municipi.S’ha de fixar, a més, el preude licitació i el terminid’execució del treballs

• Licitació i adjudicació delstreballs

• Seguiment i col·laboracióamb l’empresa adjudicatària,

ALGUNESDEF IN IC IONSBÀSIQUES DEL’AGENDA 21 LOCAL

AGENDA 21 LOCALPrograma acordat en la denominada Cimera de Riode Janeiro (1992), amb caràcter no vinculant, i quepromou bàsicament, una planificació i explotaciódels recursos naturals amb caràcter sostenible irespectuoses amb el medi ambient.

AUDITORIA MEDIAMBIENTALEina de gestió constituïda per un conjunt d’estudis,anàlisis i propostes d’actuació que donen a conèixerl’estat ambiental de tot el territori municipal.

INDICADORS DE SOSTENIBILITATInstruments per avaluar el nivell de desenvolupa-ment, eficiència i rendiment de les actuacionscontemplades en el Pla d’Acció Local cap a laSostenibilitat.

MEDI AMBIENTConjunt de factors físics, culturals, econòmics isocials que envolten l’ésser humà.

PLA D’ACCIÓ LOCAL CAP A LA SOSTENIBILITATEn base a la diagnosi ambiental de l’auditoria,planteja actuacions de manera coherent i sostenible,dirigides a millorar el medi ambient local:

• Incideix sobre mitjans, organitzacions o infraes-tructures• Respon a objectius a llarg, a mitjà i a curt termini• Dóna prioritat a les actuacions en el temps.

SOSTENIBILITAT (DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE)Forma de desenvolupament que cobreix les necessi-tats actuals sense comprometre la capacitat de lesfutures generacions, amb una millora de la qualitatde vida i progrés social.Cobrir les necessitats actuals sense hipotecar el futur.

21saMrevista

ENT21 L O C A L S

D E TA R R A G O N A

saMrevista 22

mitjançant la comissió Ajun-tament-Diputació (facilitarinformació, pla de participa-ció ciutadana, etc.)

• Aprovació del Pla d’AccióLocal cap a la Sostenibilitatper l’Ajuntament

• Presentació del treballs i di-fusió.

El dia després:

• Seguiment en l’execució delPla d’Acció Local. Aplicaciódel sistema d’indicadors

• Posar al dia els treballs.

3. CONTINGUT BÀSIC

• Anàlisi i diagnosi. Auditoriamediambiental (el territori,l’entorn humà, organitzaciómunicipal, ordenació i regu-lació d’usos del sòl no ur-banitzable, etc.)

• El pla de participació/infor-mació ciutadana

• El Pla d’Acció Local cap a laSostenibilitat (PALS): estratè-gies i accions (programes iprojectes) vers un desenvo-lupament sostenible: objec-tius, Administracions i enssocials responsables i afec-

tats, pressupost i vies possi-bles de finançament, viabi-litat, calendari, avaluacióperiòdica mitjançant un sis-tema d’indicadors

• Sistema d’indicadors de sos-tenibilitat, per poder avalu-ar els resultats del Plad’Acció Local

• Document de síntesi, a l’ob-jecte de divulgar,bàsicament, el Pla d’AccióLocal.

4. SITUACIÓ ACTUAL DELPROGRAMA

El contempla en les taules ad-juntes

REFERÈNCIABIBLIOGRÀFICA SOBREAGENDES 21 LOCALS

Departament de MediAmbient de la Generalitat• Guia de l’Agenda 21 l’Ali-

ança global per al Medi Am-bient. Cimera de la Terra.Conferència de les NacionsUnides per al Medi Ambienti el Desenvolupament. Riode Janeiro, 1992 NacionsUnides 1993

• Carta d’Aalborg. Carta deCiutats i Viles Europees cap

TAULA NÚM. 1 .MUNIC IP IS QUE H IPART IC IPEN

(des dels que elaboren ja l’Agenda fins els queestan realitzant les primeres reunions de treball)

Comarca/Ajuntament Nombre d’habitants

ALT CAMP

Aiguamúrcia 670

Alcover 3.810

El Pla de Santa Maria 1.603

La Riba 764

Vila-rodona 1.038

BAIX CAMP

Mont-roig del Camp 6.693

Riudecanyes 692

Riudoms 5.167

BAIX PENEDÈS

Cunit 4.974

Santa Oliva 1.245

CONCA DE BARBERÀ

L’Espluga 3.702

MONTSIÀ

Alcanar 7.727

PRIORAT

Falset 2.504

Marçà 608

RIBERA D’EBRE

Flix 4.372

TARRAGONÈS

El Catllar 2.297

TERRA ALTA

Horta de Sant Joan 1.270

TOTAL 49.136

gfgfg

22saMrevista

saMrevista 23

TAULA NÚM. 2 .D ISTR IBUCIÓ PERCOMARQUES

Comarca Nombre d’ajuntaments

Alt Camp 5

Baix Camp 3

Baix Ebre 0

Baix Penedès 2

Conca de Barberà 1

Montsià 1

Priorat 2

Ribera d’Ebre 1

Tarragonès 1

Terra Alta 1

Total 17

a la Sostenibilitat. Pla d’Ac-ció de Lisboa (Col·leccióDocuments – 1 –). 1997

• Guia bàsica del Consell deMunicipis i Regionsd’Europa per a l’Agenda 21local (Col·lecció Docu-ments – 2 –). 1998

• Programa per a la continuï-tat de l’aplicació de l’Agen-da 21 (Col·leccióDocuments – 3 –). 1998

• Instruments de gestió ambi-ental. Una guia per les au-toritats locals (Col·leccióDocuments – 5 –). 1999.

Federació Espanyola deMunicipis i Províncies(FEMP)• ‘Código de Buenas Prácticas

Ambientales’. 2000.

Diputació de Barcelona.Xarxa de Ciutats i Pobles capa la Sostenibilitat• Eines per a una gestió muni-

cipal cap la sostenibilitat. Lapràctica diària de l’Agenda21 Local. 1998

• ‘Los procesos de Agenda 21local en España (una visiónmediterránea)’. 2000

• Sistema municipal d’indica-dors de sostenibilitat. 2000

• Els processos de l’Agenda 21Local en els municipis deBarcelona: Manual I Meto-dologia per a l’elaboraciód’Auditories AmbientalsMunicipals, Manual III Ladiagnosi ambiental: docu-ment bàsic de l’auditoriamunicipal. 2000.

Diputació de Girona• Plans d’Acció per a la Soste-

nibilitat. 1s. Jornades Locals.Sarrià de Ter. 2000

Diputació de Tarragona• Programa de Medi Ambient

de la Diputació de Tarrago-na. Proposta 2000.1999.

• Curs de protecció del mediambient i desenvolupamentdel territori. 1998.

• Curs de desenvolupamenteconòmic i protecció delmedi ambient. 1999.

• Jornada sobre gestió muni-cipal ambiental i desenvo-lupament sostenible:Agendes 21 locals. 2000.

• Curs sobre elaboració, im-plantació i avaluaciód’Agendes 21 Locals. 2000

• Jornada sobre Agenda 21 Lo-cal. Consell Comarcal AltCamp. 2000.

23saMrevista

saMrevista 24

À mbits

àmbi t de CULTURA

LA COMISSIÓ EUROPEA VA CREAR L’ANY 1989, A INSTÀNCIA DEL

PARLAMENT EUROPEU, EL PROGRAMA D’AGERMANAMENT,AMB EL QUAL PATROCINA DIFERENTS ACTIVITATS, COM ARA

INTERCANVIS ENTRE CIUTADANS DE LES CIUTATS I MUNICIPIS

AGERMANATS, CONFERÈNCIES TEMÀTIQUES PER A LA

PROMOCIÓ DELS AGERMANAMENTS I SEMINARIS DE FORMACIÓ

I INFORMACIÓ DELS RESPONSABLES DELS AGERMANAMENTS.LA CONVOCATÒRIA DE PROPOSTES DE SUPORT A LES ACCIONS

A FAVOR DE L’AGERMANAMENT DE CIUTATS PER A L’ANY 2001HA ESTAT PUBLICADA AL DOCE NÚM. C-320, DE 9/11/2000, PÀG. 9. AMB AQUESTA CONVOCATÒRIA LACOMISSIÓ EUROPEA PRETÉN, UNA VEGADA MÉS, ASSOLIR

L’OBJECTIU FINAL DE CONTRIBUIR A L’APROPAMENT DELS POBLES

I DE REFORÇAR LA CONSCIÈNCIA EUROPEA.

Patronat Català Pro EuropaDelegació de Tarragona

CO N V O C AT Ò R I A D E S U B V E N C I O N S D E L A UN I Ó EU R O P E A

A FAV O R D E L ’A G E R M A N A M E N T D E

saMrevista 25

ACCIONS I CRITERIS DESELECCIÓ

Intercanvis entre ciutadansde ciutats agermanadesLes sol·licituds de subvencióhauran de ser presentades perl’administració municipal o elpresident del comitè d’ager-manament de la ciutatamfitriona i hauran de conte-nir un programa detallat ambcontingut europeu. En el casque es tracti d’una primerasol·licitud, caldrà provar l’exis-tència o la preparació del’agermanament.

La Comissió donarà prioritatals projectes relatius als temessegüents:

• el diàleg sobre les gransqüestions de l’actualitat co-munitària, en especial: lesinstitucions, el model soci-al i l’ampliació;

• els drets fonamentals i la ciu-tadania europea;

• la lluita contra el racisme ila xenofòbia;

• la protecció del medi ambi-ent;

• la diversitat cultural aEuropa;

• els joves i l’ensenyament;

• el lloc dels discapacitats dinsla societat;

• el desenvolupament del’economia local i l’associ-ació;

• les xarxes d’informació i lacomunicació multimèdia.

Es consideraran també actua-cions prioritàries els intercan-vis relatius a la preparació i lacelebració de nous agermana-ments, particularment ambmunicipis de regions en elsquals aquestes pràctiques es-tiguin pot desenvolupades (en

particular, amb candidats al’adhesió); els intercanvismultilaterals; els celebrats en-tre municipis menys afavoritsper la seva situació geogràficao pel nivell de desenvolupa-ment de la regió a la qual per-tanyen; els intercanvis queincloguin municipis de tamanyreduït (menys de 5.000 habi-tants); els adreçats principal-ment a joves i dones; els queincloguin ciutats i municipisamb una llengua poc difosa;les accions relatives a campa-nyes o esdeveniments euro-peus; finalment, les actuacionsque garanteixin una millor re-lació acció/despesa.

Conferències temàtiques iseminaris de formacióLes propostes de finançamentseran presentades per col·-lectivitats territorials, federaci-ons i associacions de poderslocals dels estats beneficiaris,acompanyades d’un programaadreçat a intensificar el diàlegi els intercanvis d’experiènci-es entre les ciutats agermana-des. En aquest programas’indicaran els objectius, l’au-diència, els temes tractats, elsresultats previstos i el mètodeutilitzat.

Es prioritzaran els temes se-güents:

BENEF IC IAR IS

La convocatòria va adreçada a ciutats i municipisdels quinze estats membres, i molt especialment,dels països de l’Europa central i oriental (Polònia,República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria,Romania, Bulgària, Albània, Bosnia-Hercegovina,Antiga República Federal de Macedònia, Eslovènia),Xipre, Malta, les Repúbliques bàltiques (Estònia,Letònia i Lituània) i Turquia.

C I U TAT S P E R A L 2001


convidat —per als intercan-vis multilaterals en els qualsparticipin més de cinc mu-nicipis, el nombre mínim depersones serà de cinc;

• les conferències i els semi-naris en els quals participinmenys de vint persones;

• els intercanvis que incloguinmajoritàriament càrrecselectes;

• els intercanvis, les conferèn-cies i els seminaris que pu-guin rebre finançamentd’altres programes comuni-taris;

• els intercanvis turístics od’esbarjo;

• els dedicats a pràctiques es-portives sense contingut pe-dagògic;

• els intercanvis, les conferèn-cies i els seminaris ambànim de lucre;

• els intercanvis que hagin re-but un ajut l’any anterior pera una acció idèntica percontingut i per persones des-tinatàries.

CONDICIONS FINANCERES

La Comissió no ha fixat enca-ra l’import total anual dispo-nible per a aquestes accions.No obstant això, la subvencióde la UE no podrà ultrapassarel 50% de l’import dels costosadmissibles, essent l’importmàxim de la subvenció de50.000 euros i l’import mínimde 1 .000 euros.

Els organitzadors hauran depresentar una declaració quecertifiqui el cofïnançament

• teoria i pràctica del treballd’agermanament entre ciu-tats avui en dia;

• tractament dels temes euro-peus en aquests agermana-ments;

• comparació dels treballsd’agermanament realitzatsen diferents països;

• cooperació transnacionalentre municipis a escala eu-ropea;

• possibilitats d’informació so-bre la Unió Europea;

• estructures administratives itasques de les col·lectivitats

territorials locals en la sevaarticulació a Europa.

Queden exclosos d’aquestaconvocatòria:• els intercanvis entre muni-

cipis d’un mateix país;

• aquells en els quals la sol-licitud, sigui presentada perla ciutat convidada;

• els intercanvis i les manifes-tacions entre països candi-dats a l’adhesió sense laparticipació d’una ciutat oun municipi d’un estatmembre;

• els que incloguin menys dedeu persones del municipi


PRESENTACIÓ DE LESSOL · L IC I TUDS

La presentació de les propostes es farà d’acord ambels criteris següents:

• Abans del 22 de desembre de 2000, per a lesaccions que tinguin lloc entre l’1 de febrer i el 30d’abril de 2001.

• Abans del 9 de març de 2001, per a les accions quetinguin lloc entre l’ 1 de maig i el 30 de setembre de2001.

• Abans del 10 d’agost de 2001, per a les accionsque tinguin lloc entre l’1 d’octubre i el 31 de desembrede 2001.

d’un50% del projecte, com amínim, sense que es pugui re-bre cap altre finançament co-munitari per la mateixaactivitat.

Les despeses que poden serfïnançables son les despesesde viatge (segons uns mòdulspredeterminats en el propidocument) i allotjament, les detraducció i interpretació i lesdespeses administratives, entred’altres. No seran en cap mo-ment elegibles els costos deviatge en intercanvis entre ciu-tats que distin menys de 250km.

Per a les subvencions superi-ors als 20.000 euros, la Comis-sió concedirà una bestreta del50%.

En els altres casos, la totalitatse satisfarà després de la pre-sentació i l’acceptació, perpart de la Comissió, d’un in-forme d’activitat, de la llistadels participants, d’un balançfinal detallat d’ingressos i des-peses, o de qualsevol altre jus-tificant que sol·liciti.

TERMINIS PER A LAPRESENTACIÓ DE LESSOL·LICITUDS*

Les propostes de finançamentes presentaran obligatòriament

mitjançant un formulari que espot trobar a l’adreça d’Internetsegüent:

http://europa.eu.int/comm/dg1O/towntwin/index_es.html

o bé a:

Comissió EuropeaDirecció General d’Educaciói CulturaUnitat “Diàleg amb elsciutadans - Associació ambla societat civil - Agermana-ment de ciutats”VM-2 435Rue de la Loi/Wetstraat 200B- 1049 Bruxelles/Brussel

El formulari de sol·licitud ani-rà acompanyat d’una carta desol·licitud oficial datada i sig-nada pel responsable del pro-jecte, el programa detallat dela trobada, el certificat oficialde l’entitat bancària dels orga-nismes beneficiaris, i en el casd’intercanvis entre ciutadans,d’una carta de l’administraciómunicipal en la qual s’aportiprova de l’agermanament o dela seva preparació

Per a més informació us podeuadreçar al Centre d’InformacióEuropea del Patronat CatalàPro Europa (Tel. 977 24 59 58,e-mail: [email protected]).

* No s’acceptaran les ofertes trameses per faxo per correu electrònic.

saMrevista 28

ÉS UN FET CONEGUT QUE EL TURISME, DES DE LA PERSPECTIVA DE LACORRECTA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ, ÉS UN DELS MILLORS

MITJANS A L’ABAST D’UN PAÍS, D’UN TERRITORI, PER TAL DE

CONDUIR EL SEU CREIXEMENT ECONÒMIC PER LA VIA DEL

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. DE LA MATEIXA MANERA

TAMBÉ ÉS CERT QUE QUAN L’ORGANITZACIÓ EN EL NOSTRE

SECTOR NO HA ESTAT L’ADIENT HAN SORGIT PROBLEMES DE

CAIRE MEDIAMBIENTAL: ALTA CONCENTRACIÓ TEMPORAL DE

VISITANTS EN CERTS ESPAIS, MANCANCES INFRAESTRUCTURALS,PROBLEMES DE SUBMINISTRAMENTS BÀSICS, INCONVENIENTS

DERIVATS DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS, ETC...

En aquest sentit, al llarg delsdarrers mesos, un nou concep-te ens ha portat un debat for-ça interessant per al nostresector: “l’ecotaxa”. De ben se-gur que ha estat un tema queencara es mantindrà viu, a me-sura que les passes del GovernBalear continuïn generant re-accions des d’una banda i al-tra dels diferents agentsresponsables del Turisme.

Curiosament hem vist com aremolc de les propostes arri-bades de les Illes a Catalunyai a la Costa Daurada s’anavenafegint opinions, valoracions,i iniciatives que intentavenconjugar l’ecotaxa amb la re-alitat local i més propera aaquell que les manifestava. Enaquest sentit semblava que alfinal cadascú es fes una mena

de “vestit fiscal” a mida, pres-cindint de la veritable dimen-sió i competència d’aquesttema.

En altres paraules, l’ecotaxa nopot tenir un caràcter local per-què no hi ha capacitat norma-tiva des del municipi perestablir-la. No estem davantuna taxa sinó davant d’un im-post que com a tribut es recla-ma a canvi de no res o perdesenvolupar una activitat oper disposar d’una determina-da capacitat econòmica.

L’impost és de tipus directe ical entendre’l així ja si es trac-tés d’un impost indirecte so-bre el propi acte del consums’estaria establint una dobleimposició car l’ allotjament jave gravat per l’IVA. De fet

àmbit TURISME

À mbits

L’EC O TA X A: N O V E S P R O P O S T E S P E R A L A G E S T I Ó

Octavi Bono i GispertGerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

saMrevista 29

aquest ha estat un dels puntsde conflicte i fricció entre elsempresaris d’hoteleria i elGovern Balear.

Si ens trobem doncs davant d’unimpost, caldrà regular-lo mitjan-çant una llei i sobre aquest par-ticular si es decidís la sevaaplicació des de l’administraciócompetent, és clar, que no esfaria discriminant determinatsterritoris per a la seva aplicaciómunicipi a municipi.

Més enllà d’aquest aclarimentel que cal pensar és si ambl’anomenada ecotaxa es volefectivament generar recursosper tal d’atendre alguns delsefectes no desitjats de l’activi-tat turística o si d’altra bandaho hem d’entendre com unavia de solució parcial als pro-blemes de finançament delsmunicipis, que en els cas dels

municipis turístics, sónespecialment greus.

De fet quan hem anat seguintbona part de les manifestaci-ons dels responsables públicsdel sector, s’intueix més aques-ta segona opció que no pas laprimera. Doncs bé, si el pro-blema de fons és el finança-ment i la manca de recursos,l’ecotaxa no és la solució i enel cas que ho fos, hi ha massainconvenients i dubtes que esderiven de la seva aplicació:s’ha d’aplicar només sobredeterminats subsectors de lanostra oferta? S’ha d’aplicarnomés sobre els turistes quearriben de l’estranger? S’hanvalorat correctament els dife-rents sistemes de recaptació iels problemes que es podenderivar en cada cas? S’ha va-lorat l’impacte que pot gene-rar sobre la demanda? S’ha

sospesat l’opinió dels“touroperadors”? S’ha previstalgun organisme de controlcert, de l’aplicació dels fonsgenerats per l’impost?

Si pensem que el respecte almedi ambient es fa necessari,no només per garantir el futurde l’activitat turística sinó pelsentit de la pròpia responsa-bilitat, veurem com una me-sura de tipus fiscal no és elmillor instrument per tal d’ac-tuar, i com tampoc no ésl’únic.

La definició de polítiques pelmedi ambient i el complimentde les normatives existents, les

exigències mediambientalsdels “touroperadors” en defen-sa dels interessos i inquietudsdels seus clients, el rigor delsestudis d’avaluació d’impacteambiental o els sistemes degestió derivats de les normesISO 14001 han de ser einesforça més efectives.

Els millors resultats en la de-fensa del medi ambient han devenir de la interacció de totsaquells agents que intervenend’una forma o altra a l’activi-tat turística: els proveïdors delsserveis, les autoritats locals, lesempreses d’intermediació i dela mateixa manera els propisturistes.

D E L M E D I A M B I E N T I E L T U R I S M E

saMrevista 30

PRESENTEM OASI, ORGANISME AUTÒNOM PER A LA SOCIETAT

DE LA INFORMACIÓ. AQUEST ORGANISME, CONSTITUÏT

L’ANY 2000 PER LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA,DETERMINA EL LIDERATGE DE LA DIPUTACIÓ EN LA IMPLANTACIÓ

DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ A LES COMARQUES DE

TARRAGONA. OASI INTEGRA ESTRUCTURES TÈCNIQUES I

HUMANES EXISTENTS PER CONVERTIR-SE EN EL MÉS GRAN

PROVEÏDOR DE SERVEIS TELEMÀTICS DE LA PROVÍNCIA.

fons públics ha passat, en l’úl-tima dècada, a convertir-se enel paradigma de la societat delcanvi de mil·leni i en una einaindispensable per afrontarqualsevol projecte de futur in-dependentment del seu àmbitd’actuació. Noves tecnologies,nova economia, societat de lainformació, societat del conei-xement i altres termes ques’han popularitzat i que moltsovint són defensats davantd’altres amb argumentacionselaborades, en realitat són “eu-femismes” que s’han utilitzatper parlar d’Internet i del seuimpacte.

L’Administració ha adoptat unpaper passiu fins fa ben pocdavant del fenomen Internet.En aquest sentit, és curiós ob-servar com en l’informeBangemann del 1994, que va

marcar el tret de sortida percentrar l’atenció de la UnióEuropea sobre la societat de lainformació, només es presta-va una atenció tangencial aInternet. D’aquesta forma,mentre el terme “societat de lainformació” (que en gran me-sura es va popularitzar a partirde l’esmentat informe) aparei-xia fins a 60 vegades, la pa-raula Internet només sortia 5vegades, i totes en un petitparàgraf (enmig d’un extensdocument) en el qual s’anima-va a Europa a “seguir de propl’evolució d’Internet”. Sis anysdesprés, les coses han canviatradicalment i, encara que elterme societat de la informa-ció ha fet sort, avui ja són pocsels que des de l’Administració(sigui europea, estatal, autonò-mica o local) s’atreveixen a re-lativitzar el paper d’Internet en

C ol·laboracions

OASI : Una apos tade l ’Administració

Manel SanromàDirector d’Oasi. Diputació de Tarragona.

D’aquesta manera, la xarxaALTAnet de serveis als muni-cipis (amb més de 2.000 usu-aris), la xarxa ciutadana TINET(la primera existent a l’Estatespanyol que dóna servei amés d’ 11.000 ciutadans i en-titats) i la xarxa CEPTANET(Confederació Empresarial dela Província de Tarragona, ambmés de 5.000 empreses afilia-des), constitueixen el nucli da-munt del qual s’assenta OASI.En el Consell d’Administraciód’OASI hi participen, a més dela Diputació de Tarragona,l’Ajuntament de Tarragona,CEPTA i la Universitat Rovira iVirgili de Tarragona. Així,OASI, a més de mancomunarrecursos, aporta un fòrum defoment i suport a les iniciati-ves del teixit social de les co-marques de Tarragona.L’Administració local, per laseva proximitat al ciutadà i a

la realitat social, disposa delselements necessaris per a unacorrecta valoració de les estra-tègies d’acció, i assumeixd’aquesta forma el lideratge enel desenvolupament de la so-cietat de la informació.

INTRODUCCIÓ: EL PAPERDE L’ADMINISTRACIÓLOCAL EN LA SOCIETAT DELA INFORMACIÓ.

El creixement expansiu de l’úsd’Internet, produït en gran me-sura a partir de la creació delWorld Wide Web el 1990 i delnavegador Mosaic el 1993, hafet que la gran xarxa de xar-xes s’hagi convertit en l’eixcentral d’un procés revoluci-onari que afecta totes lesparcel·les de l’activitat huma-na. Una tecnologia creada idesenvolupada en centresd’investigació avançada amb

saMrevista 31

la construcció d’aquesta novasocietat.

Si analitzem el paper que hanadoptat en els últims (pocs)anys les diferents administra-cions pel que fa al desenvolu-pament d’Internet, podríemclassificar les diferents inicia-tives de manera sintètica entres categories: Les podríemanomenar com Instrumental,Política i Motriu. No s’exclo-uen, malgrat que cadascunad’elles suposa un estadi crei-xent d’implicació de l’Admi-nistració en eldesenvolupament de la socie-tat de la informació.

En l’aproximació Instrumental,seguida majoritàriament fins almoment per totes les adminis-tracions, Internet es concep is’utilitza com una eina, tantper a l’organització interna del’Administració com per laseva relació amb els ciutadans.Internet és, d’aquesta forma,

una prolongació dels esforços“d’informatització” de les ad-ministracions portades a termeen les dues últimes dècadesque, a més de facilitar els pro-cessos interns, proporcionauna possibilitat d’interaccióamb els ciutadans. Exemplesd’aquesta aproximació els tro-bem en totes les pàgines webde les diferents administraci-ons que van des de la simplepàgina estàtica informativa finsa aquelles que ofereixen ser-veis interactius. Cal destacarels serveis de l’Agència Esta-tal d’Administració Tributària,pionera tant en la utilització decertificacions digitals com enoferir a ciutadans i empresesla possibilitat de realitzar lesseves declaracions a travésd’Internet, com a exemple bri-llant que estableix un elevatestàndard internacional.

En l’aproximació política, l’Ad-ministració no només utilitzaInternet, sinó que en promou

l’ús i defineix polítiques de su-port a les iniciatives empresa-rials, institucionals i ciutadanesencaminades a l’ús i aplicaciósocial de les noves tecnologi-es. En aquest esquema s’em-marquen totes les iniciatives decreació d’estructures dins de lesadministracions a tots els ni-vells per portar a terme aques-ta tasca política. Així, elMinisterio de Ciencia yTecnología, a l’AdministracióCentral de l’Estat, o exemplescom el Departament d’Univer-sitats, Recerca i Societat de laInformació de la Generalitat deCatalunya o les regidories deNoves Tecnologies y/o Societatde la Informació que han anatcreant molt ajuntaments en elsdarrers anys.

Finalment, hi podem trobaruna tercera aproximació, queanomenarem Motriu, en laqual l’Administració no nomésutilitza i promou la Xarxa sinóque es converteix en un factoractiu del desenvolupament dela societat de la informació enel territori. En aquest cas, nor-

malment el protagonisme l’ad-quireix l’Administració local,ja que per a l’aplicació de po-lítiques actives o d’iniciativesen el camp de la societat de lainformació, és convenient unconeixement detallat de les di-ferents realitats socials i geo-gràfiques. Un delsensenyaments pràctics del des-envolupament d’experiènciesamb èxit és que les aproxima-cions “de baix - a dalt” (coor-dinació d’iniciatives locals)acostumen a ser molt més efi-cients que les “de dalt - a baix”(extensió d’iniciatives centra-litzades). Exemples d’aquestaaproximació Motriu els tro-bem també a Localret, el con-sorci de pràcticament tots elsmunicipis catalans (98%) queoriginàriament va ser concebutper coordinar el desenvolupa-ment de les xarxes de teleco-municacions a Catalunya,però que en aquest moments’ha convertit en una einamancomunada per al desenvo-lupament d’iniciatives en elcamp de la societat de la in-formació.

UT I L I TZACIÓ D’ALTA NET ( I )

(total de municipis de Tarragona: 187)

Convenis signats Municipis amb connexió Municipis amb pàgina Entitats amb serveia Internet web d’agenda d’actes

31/08/1998 131 101 20

31/12/1998 162 152 34

31/12/1999 178 174 149 63

29/02/2000 181 178 151 65

28/06/2000 182 180 156 65

innovadoraloca l

31saMrevista

saMrevista 32

LA DIPUTACIÓ DETARRAGONA COM AMOTOR DE LA SI ALTERRITORI: ANTECEDENTS.

Podríem dir que, des del 1995fins ara, la Diputació de Tarra-gona ha adoptat de forma ac-tiva les dues primeresaproximacions, Instrumental iPolítica, de manera decidida iamb un notable èxit. Això haportat a donar un pas més i apoder aportar la tercera apro-ximació. L’aproximació instru-mental s’ha reflectit en laposada en marxa de la xarxaALTAnet per prestar serveis ales administracions locals dela província de Tarragona.Quant a l’aproximació políti-ca, ha tingut el seu màxim ex-ponent en el suport continuatde la Diputació de Tarragonaa la Xarxa Ciutadana TINET.

La iniciativa ALTAnet (acrònimde la xarxa de l’Administraciólocal de Tarragona), nascuda el1996, és un exemple típic, pi-oner i innovador de l’aproxi-mació que hem anomenatinstrumental. ALTAnet es vacrear amb un acord entre laComissió Tècnica d’Adminis-tracions Locals de Tarragonaen Tecnologies de la Informa-ció (formada pels tècnics eninformàtica dels consells co-marcals i de determinats ajun-taments) i la Diputació deTarragona, a través del Serveid’Assistència als Municipis(SAM), com una plataformatecnològica de serveis entretotes les administracions lo-cals.

L’objectiu d’aquest projecteera la millora de les comuni-

cacions, l’intercanvi d’infor-mació i la prestació de serveisentre les diferents administra-cions locals de Tarragona, ientre aquestes administracionsi la resta d’organitzacions iciutadans. El projecte va supo-sar que la Diputació de Tarra-gona es constituís com aproveïdor de serveis d’infor-mació per a les administraci-ons locals de Tarragona.

SERVEIS ALTANET

Els serveis s’agrupen en setàmbits:

1. Correu electrònic

2. Transferència d’informació

3. Notícies i debats de la co-munitat d’usuaris

4. Accés a Internet

5. Hostalatge de pàgines web

6. Serveis de valor afegit:

• implementació de serveis decertificació

• edició electrònica del BOP

• selecció personalitzada d’in-formació normativa

• resum de premsa en el web

• versió web de la revista delSAM

• realització i seguiment de lespeticions d’assistència delSAM

• caixa de crèdit

UT I L I TZACIÓ D’ALTA NET ( I I )

Usuaris Adreces Missatges (mes) Accesos (mes)per Infovia de correu enviats/rebuts al servidor

31/12/1997 75 170 6.000

31/08/1998 230 930 8.000

31/12/1998 300 1.150 12.000 50.000

31/12/1999 370 1.500 30.000 100.000

29/02/2000 404 1.758 42.000 140.000

28/06/2000 498 2.012 45.000 170.000

• informació del Pla d’Assis-tència Municipal (PAM)

• calendari de formació iautomatrícula

7. Estratègies colaterals:

• Programa ÀRTIC de la Di-putació de Tarragona: Reno-vació del parc informàtic deles administracions locals deTarragona.

• Subvencions de mòdems perpossibilitar la connexió.

• Assistència “help-desk” i“hot-line”: els ajuntamentstenen el suport de primernivell dels consells comar-cals. Servei d’Assistència isuport de segon nivell, desde la Diputació de Tarrago-na.

• Es facilita un compte d’accésper facilitar l’actualització depàgines mitjançant ftp.

• Realització de webs per alsmunicipis de menys de2.000 habitants.

La iniciativa TINET (acrònimde Tarragona Internet) es vaposar en marxa el 1995 per

part de la Fundació Ciutat deTarragona. La Fundació es vacrear el 1993 per promoureactivitats de caràcter cultural,especialment les que facilitenuna interacció entre la ciutat ila Universitat.

ELS OBJECTIUS GENÈRICSDE TINET

• Promoure la universalitzacióde l’accés a Internet a les co-marques de Tarragona.

• Suport a les iniciativestelemàtiques del teixit soci-al tarragoní.

• Proporcionar serveis de for-mació i informació dirigitsa la ciutadania.

Els fons necessaris per al fun-cionament de TINET han estataportats per:

• Ajuntament de Tarragona

• Diputació de Tarragona

• Autoritat Portuària de Tarra-gona

• Quotes bàsiques aportadesper ciutadans i empreses perdiferents serveis.

32saMrevista

saMrevista 33

OASI: UN INSTRUMENT PERAL DESENVOLUPAMENT DELA SOCIETAT DE LAINFORMACIÓ

L’èxit i l’experiència obtingutstant en el desenvolupamentd’ALTAnet com de TINET haimpulsat la Diputació de Tar-ragona a donar un pas més.D’aquesta forma, prenent lainiciativa d’integrar les duesxarxes en un mateix organis-me, amb infraestructura i per-sonal propi, s’assegura nonomés el seu futur sinó l’am-pliació dels seus serveis i ob-jectius. El desembre de 1999es va prendre la decisió de cre-ar un Organisme Autònom pera la Societat de la Informació(OASI) que, en el seu Conselld’Administració integra, amés, representants de l’Ajun-tament de Tarragona, de laUniversitat Rovira i Virgili deTarragona i de la Confedera-ció Empresarial de la Provín-cia de Tarragona (CEPTA).

Amb OASI es persegueix unasèrie d’objectius estratègics:

• Disposar d’unainfraestructura tècnica i hu-mana que permeti OASIconvertir-se en el principal

actor en el territori en l’àm-bit de la promoció social deles noves tecnologies i quepermeti, també, l’execuciói l’aplicació de projectes dedesenvolupament.

• Actuar com a motor de la so-cietat de la informació en elterritori com un model inno-vador que integra la inicia-tiva pública i la privada,d’acord amb les directriusproposades per la iniciativaE-Europa per vetllar per undesenvolupament social-ment integrador que afirmila confiança dels ciutadansi reforci la cohesió social.

• Ser un punt de referència enla participació transnacionalen projectes de la societatde la informació en el terri-tori. Promoure l’intercanvid’experiències locals, regi-onals, nacionals i europees.

• Promoure el desenvolupa-ment local i la innovaciómitjançant el desenvolupa-ment de projectes de la so-cietat de la informació.

• Obrir noves oportunitats enels àmbits d’educació i la

formació, les activitatsassistencials, el turisme,l’accés al patrimoni, la ges-tió del medi ambient i la desituacions d’emergència.

• Promoure, a través de la po-tenciació de les noves tec-nologies, noves fonts decreació d’ocupació.

A més d’assumir i potenciar eldesenvolupament de les duesxarxes existents, ALTAnet iTINET, i d’acollir en la sevainfraestructura la xarxa de laConfederació Empresarial,CEPTANET, amb la creaciód’OASI s’estableix unainfraestructura i un fòrum po-lític de coordinació i promo-ció d’iniciatives en el marc dela Societat de la Informació ala província de Tarragona.

El paper d’ OASI no és simple-ment el d’una acció instru-mental que utilitza les novestecnologies per millorar elsprocessos propis de l’ Admi-nistració, ni tampoc eld’incentivar el desenvolupa-ment de la Societat de la In-formació. Amb OASI, laDiputació de Tarragona assu-meix el paper de lideratge i decoordinació de les iniciativesde la societat, amb la convic-ció implícita que el desenvo-lupament de la societat de lainformació és un procés decanvi profund en el qual l’Ad-ministració no només ha devetllar pels interessos públics,sinó plantejar models de par-ticipació oberta i democràticade tots els agents socials percrear nous espais d’oportuni-tats per a tot el teixit social.

UT I L I TZACIÓ DE T INET

Número Missatges (mes) Número de visitesd’usuaris enviats/rebuts a www.fut.es

1997 5.500 820.000 3.861.386

1998 8.013 1.000.000 4.515.806

1999 10.114 1.432.708 8.355.642

Previsió 2000 12.000

Previsió 2001 17.000

33saMrevista

saMrevista 34

Als ajuntaments, el gestor dela comunicació acostuma a serun periodista, tot i que comanirem veient, això no sempreés així, per causa de l’especi-alització dels estudis de comu-nicació o perquè elresponsable de gestionar la co-municació és una persona ques’hi ha anat trobant, sense te-nir una formació específica.Sigui qui sigui qui gestioni lacomunicació, el que cal saberés que aquesta és una disci-plina que compta amb unestasques concretes i amb uneseines determinades que calconèixer, com en qualsevolaltre tipus de disciplina. Peraixò, cal parlar de gestió de lacomunicació en qualsevolajuntament, tenint en compteles necessitats i les possibili-tats pròpies de cada municipi.

La comunicació també és unelement cabdal quan es parlade qualitat, sent un elementimprescindible a l’hora d’ob-tenir certificacions. I hem depensar en les noves tecnolo-gies com una nova realitatamb la qual l’administració esrelaciona amb els ciutadans ique agilita el treball dins d’ellamateixa.

La gestió de la comunicació hade partir d’un projecte política comunicar

La gestió de la comunicació hade partir d’un projecte política comunicar, és a dir, dellideratge i el compromís delsgovernants per tirar endavantun projecte i comunicar-lo. Laresponsabilitat ha de ser doncscompartida per la direcciópolítica i els gestors de la co-municació. Una de les princi-pals tasques que haurà deprendre la persona, o perso-nes, que estigui al capdavantde la gestió de la comunica-ció és la de la formació encomunicació dins de la matei-xa administració, per tal quetothom sigui conscient de lanecessitat de tenir en compteels aspectes relacionats amb lacomunicació en el seu treballdiari així com tenen en comp-te altres aspectes, com són lalegislació, els terminis legals oels pressupostos.

En aquests moments, el con-text actual ens demana fer unesforç per modernitzar elsajuntaments, amb el suport deles noves tecnologies i el tre-ball de professionals. La ges-

C ol·laboracions

La gest ió de la comunica l ’Adminis t rac ió

Carolina RionCap de premsa de l’Ajuntament del Vendrell

CAL PARLAR DE GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ EN QUALSEVOL

AJUNTAMENT, TENINT EN COMPTE LES NECESSITATS I LES

POSSIBILITATS PRÒPIES DE CADA MUNICIPI.ELS REPTES DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DAVANT EL CANVI DE

MIL·LENNI SE CENTREN EN LA MILLORA DELS SEGÜENTS

ASPECTES: L’ATENCIÓ I LA INFORMACIÓ AL CIUTADÀ, LA

QUALITAT DELS SERVEIS, LA GESTIÓ INTERNA, LA PLANIFICACIÓ

ESTRATÈGICA, LA PRODUCTIVITAT I LA REDUCCIÓ DE COSTOS ILA COMUNICACIÓ INTERNA I EXTERNA. CENTRANT-NOS EN

EL DARRER ASPECTE, AQUESTA MILLORA EXIGEIX LA

PROFESSIONALITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ,AMB LA FINALITAT D’OBTENIR UNA MAJOR EFICÀCIA I EFICIÈNCIA

COMUNICATIVA.

Aquest article és un extracte del treball de recerca «La gestió dela comunicació a l’Administració local» del mestratge de «Di-recció de comunicació empresarial i institucional» de la Facul-tat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònomade Barcelona.

saMrevista 35

tió de la comunicació possi-bilita una veritable participa-ció dels ciutadans i ciutadanesen la vida municipal, al ma-teix temps que fa que s’hagid’anar millorant el funciona-ment dels ajuntaments, fet queha de repercutir, inevitable-ment, en una millora de laimatge tant dels governantscom dels treballadors de l’Ad-ministració Local, sovint mar-cats per tòpics forjats a còpiade l’experiència de la relacióamb la població. Aquest és unprocés llarg en el temps, peròque cal tenir clar que és pos-sible d’aconseguir si es parteixd’unes bases sòlides i es tre-balla de manera planificada.

cal utilitzar les eines que lacomunicació posa al nostreabast per transmetre la infor-mació amb èxit

Ens trobem davant la necessi-tat d’informar als ciutadans dela gestió i els serveis de l’Ad-ministració Local, ambprofessionalitat i, també veiemque els mitjans de comunica-ció no són sempre el canalmés adequat per fer arribar ala població la informació ins-titucional, no la política, pelque parlem de gabinets depremsa i de comunicació. Pertant, cal utilitzar les eines quela comunicació posa al nostreabast per transmetre la infor-mació amb èxit. En aquest pri-mer article, oferim un llistat deles tasques i eines de la gestióde la comunicació, el qualanirem desgranant en posteri-ors articles.

Abans de començar a parlard’aspectes concrets, perme-teu-me oferir una visió global

TASQUES DE COMUNICACIÓ

ALCALDIA

Protocol

PREMSA COMUNICACIÓ

Relació amb mitjansde comunicació

Elaboració, seguimenti avaluació del Pla de

comunicació

Relacions públiques Assessorament decomportament davant

elsmitjans

Assessorament alportaveu

Elaboració i anàlisidel recull de premsa

Comunicació interna(imatge corporativa/publicaci-

ons/màrqueting públic)

Comunicació externa(imatge corporativa/publicaci-

ons/màrqueting públic)

de les tasques i de les eines decomunicació amb que comp-tem, distingint tres gestors que,en la majoria dels casos, sónuna sola persona: el responsa-ble del gabinet d’alcaldia, elde premsa i el de comunica-ció, com es veu en el quadreadjunt.

En les tasques concretes del’Alcaldia en temes de comu-nicació incloem el Protocol,les Relacions Públiques i l’As-sessorament al Portaveu, men-tre que des de Premsacoordinem la Relació amb elsmitjans de comunicació, l’As-sessorament del comporta-ment davant dels mitjans il’Elaboració i l’anàlisi del re-cull de premsa. La part de Co-municació és la responsable

d’elaborar el Pla de Comuni-cació, aplicar-lo i avaluar-lo.

Per posar un exemple, d’unamanera molt simplificada: sihem d’inaugurar un centre cí-vic, l’Alcaldia, i el gabinet dePremsa i de Comunicació pla-nificaran l’acte. Des d’Alcaldiaes portarà el protocol de l’ac-te i es preparan els parlaments,Premsa ho donarà a conèixerals mitjans, i Comunicacióeditarà díptics i encarregaràanuncis per donar a conèixerl’acte i promocionar els serveisdel centre. Tot i que en la ma-joria de casos aquestes tasqueses concentren en la mateixapersona, creiem que és clautenir clar què estem fent encada moment.

ac ió loca l

saMrevista 36

D I P U T A C I Ó D E

T A R R A G O N A

ista SERVEI D'ASSISTÈNCIA MUNICIPAL - dipta.cat · L’Ecotaxa: noves propostes per a la gestió...

Documents

Transcript of ista SERVEI D'ASSISTÈNCIA MUNICIPAL - dipta.cat · L’Ecotaxa: noves propostes per a la gestió...