Isard negre 2

download Isard negre 2

If you can't read please download the document

description

 

Transcript of Isard negre 2

N 2-Novembre 2014

CRUCES EN LOS PICOS? NO, GRACIAS

Quien ama y frecuenta la montaa se habr fijado que los picos que nos rodean estn salpicados de cruces cristianas, colocadas para dominar valles o escondidas en posiciones slo visibles despus de un largo y arduo camino. Hierro, hormign o madera, ms o menos visibles, pero siempre intrusiva, artificial, smbolo claramente tendencioso en un lugar -la montaa- que adems de ser de todos, creyentes o no, sigue siendo el lugar de paz y libertad por excelencia.El hbito marca el territorio, como lo hacen algunos animales salvajes con su olor. Es caracterstico de las culturas fuertemente ideologizadas (como la catlica) y se remonta a otro tiempo, segn algunas versiones fue el Papa Leon XIII quienorden colocar cruces en las cimas de las montaas para dar la bienvenida al siglo XX. Pero los tiempos han cambiado y la imposicin de smbolos ya no es defendido ni tolerado, incluso por aquellos que toman las montaas como su profesin" o estilo de vida. La cuestin de las cruces se trat muy a fondo en el interior del C.A.I. Club Alpino Italiano, el debate en los ltimos meses ha llegado a causar tanta controversia que ha impulsado a algunos miembros a devolver el carnet. Acusan al Club de no ser imparcial en el tema y de no estar totalmente en el lado de la defensa del medio ambiente alpino de la intrusin de las cruces. En Suiza, un gua de montaa arranc una cruz sin contemplaciones ni remordimientos, en los Dolomitas tambin handesaparecido misteriosamente" unas cuantas cruces e incluso se lleg a subir una estatua de buda a la cima de Pizzo pala en el 2005, a modo de provocacin. Nosotros no debemos viajar muy lejos para ver la intransigencia y terquedad de la iglesia catlica. La historia de la cruz del Aneto es un gran ejemplo, en los aos 50 la impuesta religiosidad estatal se mezcla con el fervor religioso de Zaragoza hasta el punto en que es difcil discernir

Cruz del Aneto arrancadapor la Naturaleza

entre la fe real y la impuesta, cosa que aprovech el rgimen franquista para tener a la virgen del Pilar en el estandarte del catolicismo y la hispanidad. En 1956 se realiz la entronizacin de la virgen del Pilar en el Aneto. Todo surgi por un hecho del que nunca se ha terminado de aclarar si fue inocente o malintencionado: la instalacin de la cruz en la cumbre del Aneto por parte de los montaeros catalanes en la celebracin del 75 aniversario del C.E.C. el caso es que en Aragn esa cruz sent muy mal, la reivindicacin de la supuesta propiedad del Aneto nunca ha sido disimulada desde diversos mbitos de la vida poltica, social y deportiva de Catalua, adems las reclamaciones aragonesas por latitularidad del refugio dela Renclusa estaban en auge. De modo que buscaron dar la vuelta a la tortilla colocando un smbolo que reivindicara el aragonesismo -llevando implcita la espaolidad- del Aneto. Finalmente el 14 de agosto de 1956 fue la fecha en que la virgen del Pilar se entroniz en el Aneto. La logstica y la intencionalidad fue clara: superar la otra obra. Si los del C.E.C. llevaron 90 kilos de peso con la cruz, los aragoneses llevaron 600kilos con el pedestal y la virgen; si colaboraron80 personas en la colocacin de la cruz, para subir la virgen colaboraron 400 aragoneses, si los catalanes oficiaron una misa, los aragoneses tres. En fin, el colmo del esperpento religioso y patriota. Malas pocas ha pasado la cruz del Aneto yla virgen , ya en los 60unas rachas de vientoarrancaron la cruz de susitio, la recolocaron al poco de encontrarla, en el 86 la virgen fue decapitada y luego restituida por otra nueva, en el 1999 otras rachas de viento acabaron arrancando la cruz y la virgen, y volvieron a recolocarlos, la ltima noticia de la cada de la cruz fu en 2005. Es cierto que entre una cruz y un telesillas (de una nueva pista de esqu) no hay duda de que crea el mayor dao al medio ambiente, pero aparte de eso una batalla no excluye la otra, un telesilla no es un smbolo de una ideologa que discrimina a quienes no la comparten, esa es otra batalla que tendremos que plantar cara a las empresas de especuladores interesados slo en el dinero. No mas cruces en los picos!

FRACKING NI A CATALUNYA NI ENLLOC!

El fracking esta prohibit a Catalunya des del passat mes de febrer. La Generalitat va modificar la normativa sobre urbanisme per a senyalar que no s perms utilitzar la tecnologia de la fracturaci hidrulica quan pogus tenir efectes negatius en les caracterstiques geolgiques, ambientals, paisatgstiques o socioeconmiques. Daquesta manera Catalunya s' equipara a Cantbria en la llei antifracking i tant la Rioja com Navarra han comenat ja un cam similar.Donat el canvi, la iniciativa del Govern no respon a conviccions mediambientals, sin purament econmiques. El Departament dEmpresa va encarregar un informe per conixer el potencial del subsl Catal per a l' extracci dhidrocarburs mitjanant la fractura hidrulica i els resultats van ser desoladors. Segons els clculs dels gelegs, el Fracking quasi no garantia l'equivalent a vuit mesos de consum de gas natural de Catalunya. D'aquesta manera van concloure que els jaciments sn pobres i vista la escassa rendibilitat del sistema van decidir prohibir el fracking per evitar els costos socials derivats de les oposicions de les plataformes antifracking. Per desgraciadament el Ministeri

dIndstria ha atorgat quatre llicncies per analitzar si es pot extreure petroli o gas en terres frontereres amb Arag, qu passar si es troben abundants jaciments? La Generalitat ho vetar? O veuran una oportunitat ms de fer negoci i tiraran pel terra tot lo signat fins ara? No podem oblidar que l'estat espanyol esta boig per no dependre energticament de cap altre pas i ha comenat una nova febre de lor" donant llicncies per sondejar el subsl de tot arreu per trobar hidrocarburs, com per exemple les plataformes que volen installar a les illes Balears i a les Canries.
QU S EL FRACKING? Per si a alg encara no li havien explicat en qu consisteix aquest sistema en farem cinc cntims; La fracturaci hidrulica o fracking" s una tcnica per possibilitar o augmentar l' extracci de gas i Esquema de funcionament duna planta de Fracking

petroli del subsl. El procediment consisteix en la injecci a pressi d' algun material en el terreny, amb l' objectiu d'ampliar les fractures existents en el substrat rocs que tanca el gas o el petroli, afavorint aix la seva sortida cap a l' exterior. Habitualment el material injectat s aigua amb sorra i productes qumics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos. Existeix una gran controvrsia sobre el perill mediambiental derivat d' aquesta tcnica, ja que a ms d'un enorme consum d' aigua, la desforestaci de la zona per installar la planta, s habitual que juntament amb la sorra s'incloguin multitud de compostos qumics. La finalitat s afavorir la fissuraci o fins i tot la dissoluci de la roca, per contaminen tant el terreny com els aqfers subterranis. Ja s hora dblidar-nos duna vegada dels carburants fssils que ja no reporten res positiu i fer us nic de les energies renovables i sostenibles.

Zones de concessi per lextracci dhidrocarburs

Contacte: [email protected] http://ugel-catalunya.blogspot.com.es/www.facebook.com/pages/UGEL

LA PROPOSTA DEL MES: CASTELLNOU DE BAGES

Castellnou de Bages es un antic i petit poble transformat en casal de colnies, per a nosaltres ens interessa la seva histria. Per aquest poble circula el GR-179 anomenat la Ruta del Maquis, es diu aix perqu durant lpoca de lluita armada per part dels guerrillers llibertaris feien servir els camins de la vora per circular dins del territori evitant en lo possible les topades amb la Guardia civil i els Somatens. All es troba el museu dels Maquis i des dall comena la ruta. Passarem tamb pel cementiri per visitar les plaques de record a Ramon Vila Capdevila, seguiremMuseu dels Maquis aCastellnou de Bages

Mas de la creuetaLes senyals de GR i ens far sortir del poble, aquestes senyals estaran durant tot el viatge. Entrarem en una pista que ens far remuntar el desnivell que hi ha entre el poble i la serra. Aquest ser lnic tram de pujada en tot el cam. Desprs de serpentejar i arribar al cim trobarem que el GR es fica dins duna pista forestal, a partir daqu tot el cam s en pla. Continuarem caminant direcci nord i arribarem a el Tur de la Torre amb les restes duna torre de vigilncia medieval. Continuem per la pista fins arribar a la creu del Perell i al Mas de la Creueta on el 1945 la Guardia Civil va assassinar tota la famlia i incendiar el Mas per haver collaborat amb els Maquis. Desgraciadament el 1963 Ramon Vila Capdevila tamb va ser assassinat per la Guardia Civil.

Ruta lineal. Temps: 5 hores. S'aconsella portar aigua, menjar, calat adientFont: Penya Muntanyera Llibertaria Sant Feliuhttp://ugel-catalunya.blogspot.com.es/2014/04/ruta-por-castellnou-de-bages.html