investiga® pro

www.experian.es915 30 03 70

www.axesor.es958 01 14 80

ldentificación del cliente

Conoce con todo detalle la identidad de tus clientes con acceso a todas las Bases de Datos de Titularidad Real

Nivel de Riesgo

Accede online a las principales Listas de Sanciones y PEPs para establecer las medidas de Diligencia Debida

Seguimiento y Cumplimiento

Monitoriza los cambios producidos en todos tus clientes para mantener siempre actualizado su perfil de riesgo

Prevención de Fraude y Conflictes de lnterés

Gracias a easylink® descubre relaciones ocultas entre distintas entidades para Prevenir el Fraude y los Conflictos

de Interés

investiga® proEl sistema de investigación mercantil y Prevención de Blanqueo de Capitales más avanzado del mercado

EDITORIAL

24.121 morts per la COVID-19 a Catalunya en la data en què començo a escriure aquest editorial.

Ja no podem fer res més que recordar-los sempre que en tinguem ocasió.

A partir del divendres vinent sembla que demanaran el certificat COVID per a algunes activitats.

Una nova variant, de nom OMICRON, ha aparegut fa menys d’una setmana i els laboratoris parlen de qua-tre mesos per adaptar les vacunes.

La tercera pauta s’està administrant ja a partir dels 70 anys.

No és fàcil viure en aquests temps de por i desconei-xement. Nosaltres, tan inclinats a tractar de trobar sempre la seguretat jurídica, les garanties i els drets, ens quedem sense eines davant d’una situació que no té, de moment, solució.

Però, tot i així, seguim. Seguim intentant viure la vida sense recança i sense pors, seguim treballant perquè l’advocacia trobi en l’ICAB el refugi al qual poder-se apropar en aquests temps convulsos.

El passat mes d’octubre es va presentar al Col·legi l’Institut I+DRET, que pretén ser un centre d’excel-lència en formació, investigació i innovació jurídiques tot reunint a les veus més acreditades del sector. Només des de l’evolució de la ciència jurídica po-drem avançar i tractar de ser el més àgils possible en la configuració de solucions als conflictes socials, sanitaris, educatius, econòmics i de tota mena als quals ens hem d’afrontar davant la “nova” realitat.

L’I+DRET neix, així, per complir una funció essencial d’evolució jurídica que ha d’anar seguida d’una altra no menys important: la formació.

Ni en els pitjors o inicials moments de la pandèmia, l’ICAB, a través de la Comissió de Normativa i de les

seves Comissions i Seccions, ha deixat d’impartir cursos i d’organitzar congressos sobre temes de la màxima actualitat i sobre totes les branques del dret.

S’ha celebrat el VI Congrés de l’Advocacia de Barcelo-na, a través del qual es van impartir més de quaranta ponències centrades, fonamentalment, en la neces-sitat de regular adequadament la cobertura de les necessitats d’habitatge social i de trobar fórmules - des de l’òptica del dret- que mitiguin la vulnerabilitat econòmica que ha deixat la pandèmia.

D’abast europeu i totalment innovador, s’ha organit-zat, també, el I Congrés Europeu sobre la Segona Oportunitat; en el marc d’aquest s’ha presentat l’Ob-servatori de la Insolvència Personal, òrgan adscrit a la Comissió de Normativa del Col·legi, que té com a objectiu aportar dades que ajudin al legislador a la presa de decisions i que permetin un major coneixe-ment del mecanisme de la Segona Oportunitat i de les situacions d’insolvència.

I com a símbol de l’evolució en la configuració de categories jurídiques mereixedores de protecció no podem oblidar el VI Congrés dels Drets dels Animals que, sota el lema “La Revolució Legal i Social per als Drets dels Animals: consolidació del canvi de para-digma”, s’ha celebrat en format blended i ha servit per tractat, entre d’altres temes, les reformes legals recentment aprovades i les presentades darrera-ment, actualment en tràmit, en relació a la protecció dels animals.

I seguim. Està clar que, passi el que passi, seguim.

Nosaltres, els que vinguin després, i els de més endavant seguirem. Perquè les institucions trans-cendeixen als seus responsables, superen els temps difícils, evolucionen, i la nostra obligació, mentre estiguem aquí, és sostenir l’ICAB i posicionar-lo com a seu de pensament, formació i investigació jurídica. L’ICAB és i ha de seguir sent un refugi per a l’advo-cacia.

INSTITUCIONS REFUGI

Susana Ferrer, Diputada de la Junta de Govern

i directora de la Revista Món Jurídic

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Mallorca 283, 08037 Barcelona www.icab.cat / [email protected]

Consell AssessorRafael Audivert, Dret AdministratiuMa Dolores Azcárraga, Dret TributariLluis Batlló, Dret PenalSilvia Solé López, Dret LaboralPaola Tamborero Font, Dret de FamíliaCristian Gual, Arbitratge i LitigacióChristian Herrera, Dret Mercantil i InternacionalAlexander Salvador, IP/IT/Protecció de Dades.

Directora de Món JurídicSusanna Ferrer, Dret Contenciós-administratiu, Dret Civil i Dret Mercantil

Director de Comunicació i PublicacionsXavi Salvatella i Mestres

Coordinadora Món JurídicGema Mayol

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcon

ComposicióMònica Gil

Món JurídicTelèfon: 934 961 880e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número: Han col·laborat en aquest número: Isidor Garcia, Francisco Javier Comabella, Lluís Batlló, Iván Rodríguez Florido, Albert Folguera Ventura, Rafael Entrena Fabré, Miriam Magdalena, David de Falguera Llobet, Maria Gili Segarra, Rafael Sánchez Sevilla, Laura Asín, Roser Navarro, Javier Orduña, Carles Soliva i Hernández, Javier Béjar García, Juan Antonio Rodríguez Rodríguez, Nil López Palahí, Pol Cots, Joan Coronado Ramos, Sofia Bernal, Héctor Carmona, Esteve Lamoglia, Sandra Sanz, Judit Budó i Judit Trota.

Fotografia Albert Muñoz Thuile

Disseny Laia Guarro i Nomad Studio

Impressió Litografies Rosés

Publicitat Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-16.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

ENTREVISTA A...Javier Orduña, Exmagistrat del TS i Catedràtic de dret civil de la Universitat de València

34

CARA A CARA 56

SECCIÓ MÓN FISCAL16

NATURALEZA JURÍDICA DE LA RESPONSABILIDAD CONTABLE18

ALTERNATIVES PER A LES NOSTRES EMPRESES EN CRISI: EL CONCURS EXPRÉS20

NUEVA PROPUESTA DE REGLAMENTO EUROPEO PIONERA EN REGULAR EL USO DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL22

EL COL·LEGI ES MOU24

CRAJ52

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA60

GRUP DE L’ADVOCACIA JOVE62

LA TRIBUTACIÓN DE OPERACIONES CON CRIPTOMONEDAS POR INVERSORES PARTICULARES. ASPECTOS PRÁCTICOS Y CUESTIONES CONFLICTIVAS64

NEWSLETTER66

SECCIONS76 Biblioteca

ACTUALITAT

06Novetats legislatives

10Ampliació de la legislació

REVISTA DE L’IL·LUSTRE COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Nº 337 | Octubre/Novembre 2021 | Continguts

MÓN JURÍDIC MÓN JURÍDIC

ENTREVISTA A...Juan Antonio Rodríguez Rodríguez, Decano del Ilustre Colegio de Abogados de Santa Cruz de La Palma

44

UN COP D’ULL74

ENTRE NOSALTRES72

Actualitat

NOVETATSLEGISLATIVES

SELECCIÓ DE NORMATIVA DIVERSA (DEL 8 DE SETEM-BRE AL 10 DE NOVEMBRE):

Ley 12/2021, de 28 de

septiembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, para garantizar los derechos laborales de las personas dedicadas al reparto en el ámbito de plataformas digitales. BOE núm. 233 29/09/2021

Ley 13/2021, de 1 de octubre, por la que se modifica la Ley 16/1987, de 30 de julio, de Ordenación de los Transportes Terrestres en materia de infracciones relativas al arrendamiento de vehículos con conductor y para luchar contra la morosidad en el ámbito del transporte de mercancías por carretera, así como otras normas para mejorar la gestión en el ámbito del transporte y las infraestructures. BOE núm. 236 02/10/2021

Ley 14/2021, de 11 de octubre,

por la que se modifica el Real Decreto-ley 17/2020, de 5 de mayo, por el que se aprueban medidas de apoyo al sector cultural y de carácter tributario para hacer frente al impacto económico y social del COVID-2019. BOE núm. 244 12/10/2021

Ley 15/2021, de 23 de octubre, por la que se modifica la Ley 34/2006, de 30 de octubre, sobre el acceso a las profesiones de Abogado y Procurador de los

Tribunales, así como la Ley 2/2007, de 15 de marzo, de sociedades profesionales, el Real Decreto-ley 5/2010, de 31 de marzo, por el que se amplía la vigencia de determinadas medidas económicas de carácter temporal, y la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones. BOE núm. 255 25/10/2021

Real Decreto-ley 17/2021,

de 14 de septiembre, de medidas urgentes para mitigar el impacto de la escalada de precios del gas natural en los mercados minoristas de gas y electricidad. BOE núm. 221 15/09/2021

Real Decreto-ley 18/2021, de 28 de septiembre, de medidas urgentes para la protección del empleo, la recuperación económica y la mejora del mercado de trabajo. BOE núm. 233 29/09/2021

Real Decreto-ley 19/2021, de 5 de octubre, de medidas urgentes para impulsar la actividad de rehabilitación edificatoria en el contexto del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. BOE núm. 239 06/10/2021

Real Decreto-ley 20/2021, de 5 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de apoyo para la reparación de los daños ocasionados por las erupciones volcánicas y para la reconstrucción económica y social de la isla de La Palma. BOE núm. 239 06/10/2021

Real Decreto-ley 21/2021, de 26

de octubre, por el que se prorrogan las medidas de protección social para hacer frente a situaciones de vulnerabilidad social y económica. BOE núm. 257 27/10/2021


de 26 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes para la organización en España de la XXIV reunión de la Asamblea General de la Organización Mundial del Turismo. BOE núm. 257 27/10/2021

Real Decreto-ley 23/2021, de 26 de octubre, de medidas urgentes en materia de energía para la protección de los consumidores y la introducción de transparencia en los mercados mayorista y minorista de electricidad y gas natural. BOE núm. 257 27/10/2021

Real Decreto-ley 24/2021, de 2

de noviembre, de transposición de directivas de la Unión Europea en las materias de bonos garantizados, distribución transfronteriza de organismos de inversión colectiva, datos abiertos y reutilización de la información del sector público, ejercicio de derechos de autor y derechos afines aplicables a determinadas transmisiones en línea y a las retransmisiones de programas de radio y televisión, exenciones temporales a determinadas importaciones y suministros, de personas consumidoras y para la promoción de vehículos de transporte por carretera limpios y energéticamente eficientes. BOE núm. 263 03/11/2021

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Novetats Legislatives 7


de 8 de noviembre, de medidas en materia de Seguridad Social y otras medidas fiscales de apoyo social. BOE núm. 268 09/11/2021

Real Decreto-ley 26/2021, de 8 de noviembre, por el que se adapta el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, a la reciente jurisprudencia del Tribunal Constitucional respecto del Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana. BOE núm. 268 09/11/2021

Decreto-ley 19/2021, de 31 de agosto, por el que se adapta el Código Civil de Cataluña a la reforma del procedimiento de modificación

judicial de la capacidad. BOE núm. 265 05/11/2021

DECRET LLEI 21/2021, de 5

d'octubre, pel qual es crea el Fons extraordinari addicional 2021 per als ens locals. DOGC núm. 8516 06/10/2021


d'octubre, de modificació de l'article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, relatiu a l'acreditació d'una tercera llengua per part de l'estudiantat de grau de les universitats catalanes. DOGC núm. 8516 06/10/2021


d'octubre, de modificació del Decret llei 18/2021, de 27 de juliol, sobre

l'increment retributiu per a l'any 2021 i la recuperació parcial de l'import de la paga extraordinària de l'any 2014 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 8527 21/10/2021

DECRET LLEI 24/2021, de

26 d'octubre, d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades. DOGC núm. 8531 27/10/2021


de novembre, pel qual s'estableixen mesures organitzatives en l'àmbit de l'atenció sociosanitària. DOGC núm. 8536 04/11/2021

Real Decreto 784/2021, de

7 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento de buques

Actualitat

NOVETATSLEGISLATIVES

y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares. BOE núm. 236 02/10/2021

Real Decreto 785/2021, de 7

de septiembre, sobre el control de la explotación de las autorizaciones de arrendamiento de vehículos con conductor. BOE núm. 236 02/10/2021


de septiembre, por el que se fija el salario mínimo interprofesional para 2021. BOE núm. 233 29/09/2021

Real Decreto 818/2021, de

28 de septiembre, por el que se regulan los programas comunes de activación para el empleo del Sistema Nacional de Empleo. BOE núm. 233 29/09/2021

Real Decreto 821/2021, de 28 de septiembre, por el que se establecen las bases reguladoras de la concesión de subvenciones para la realización de actividades de interés general consideradas de interés social, correspondientes a la Secretaría de Estado de Derechos Sociales. BOE núm. 236 02/10/2021


de octubre, por el que se modifican el Real Decreto 139/2020, de 28 de enero, por el que se establece la estructura orgánica básica de los departamentos ministeriales y el Real Decreto 735/2020, de 4 de agosto, por el que se desarrolla

la estructura orgánica básica del Ministerio de Sanidad, y se modifica el Real Decreto 139/2020, de 28 de enero, por el que se establece la estructura orgánica básica de los departamentos ministeriales. BOE núm. 239 06/10/2021


de octubre, por el que se regulan los programas de ayuda en materia de rehabilitación residencial y vivienda social del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. BOE núm. 239 06/10/2021


de octubre, por el que se establecen las bases reguladoras de las subvenciones para la adquisición e instalación de sistemas de seguimiento electrónico remoto (REM), para el cumplimiento de la obligación de desembarque, para la digitalización de la flota de pequeña escala y para el apoyo al sector pesquero extractivo, acuícola, comercializador y transformador en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, y se convocan para el año 2021. BOE núm. 239 06/10/2021


de octubre, por el que se modifica el Estatuto de SEPES Entidad Pública Empresarial de Suelo (SEPES), aprobado por Real Decreto 1525/1999, de 1 de octubre. BOE núm. 239 06/10/2021


de octubre, por el que se regula la

concesión directa de subvenciones a titulares de salas de exhibición cinematográfica. BOE núm. 239 06/10/2021

Real Decreto 880/2021,

de 11 de octubre, por el que se crea el Archivo Histórico de los Movimientos Sociales. BOE núm. 244 12/10/2021


de octubre, por el que se regula la concesión directa de subvenciones para la acogida de niños, niñas y adolescentes migrantes no acompañados de la ciudad de Ceuta en otras comunidades autónomas. BOE núm. 244 12/10/2021


de octubre, por el que se regula la concesión directa de subvenciones a determinadas entidades para la financiación del Sistema Nacional de Acogida e Integración de Personas Solicitantes y Beneficiarias de Protección Internacional y la atención sociosanitaria en los centros de estancia temporal de inmigrantes de Ceuta y Melilla. BOE núm. 244 12/10/2021


de octubre, por el que se modifica el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, aprobado por el Real Decreto 439/2007, de 30 de marzo, en materia de reducciones en la base imponible por aportaciones a sistemas de previsión social y pagos a cuenta. BOE núm. 251 20/10/2021



de octubre, por el que se regula la concesión directa de subvenciones, para el ejercicio presupuestario 2021, destinadas a la financiación del desarrollo de actuaciones de la inversión «Nuevos proyectos territoriales para el reequilibrio y la equidad», en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. BOE núm. 251 20/10/2021


de octubre, por el que se modifica el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, tras su reforma por Ley Orgánica 2/2009, aprobado por el Real Decreto 557/2011, de 20 de abril. BOE núm. 251 20/10/2021


de octubre, por el que se aprueba el Estatuto del Organismo Autónomo Gerencia de Infraestructuras y Equipamiento de la Seguridad del Estado BOE núm. 251 20/10/2021


de octubre, por el que se establecen las obligaciones de registro documental e información de las personas físicas o jurídicas que ejercen actividades de hospedaje y alquiler de vehículos a motor. BOE núm. 257 27/10/2021


de octubre, por el que se regula la concesión directa de subvenciones del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones en el ámbito de la inclusión social, por un importe de 109.787.404 euros, en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. BOE núm. 257 27/10/2021

Real Decreto 947/2021, de 2 de

noviembre, por el que se modifican los Estatutos Generales de los Colegios Oficiales de Graduados Sociales y del Consejo General de Colegios Oficiales de Graduados Sociales de España, aprobados por el Real Decreto 1415/2006, de 1 de diciembre. BOE núm. 265 05/11/2021


noviembre, por el que se establecen las bases reguladoras para la concesión de ayudas estatales destinadas a la ejecución de proyectos de inversión dentro del Plan de impulso de la sostenibilidad y competitividad de la agricultura y la ganadería (III) en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. BOE núm. 263 03/11/2021


de noviembre, por el que se regula la concesión directa de subvenciones a diversas entidades para la Capitalidad Cultural y Científica de Barcelona. BOE núm. 268 09/11/2021


noviembre, por el que se modifican el Real Decreto 1644/1997, de 31 de octubre, relativo a las normas de autorización administrativa y requisitos de solvencia de las sociedades de reafianzamiento, el Real Decreto 2660/1998, de 14 de diciembre, sobre el cambio de moneda extranjera en establecimientos abiertos al público distintos de las entidades de crédito, y el Real Decreto 84/2015, de 13 de febrero, por el que se desarrolla la Ley 10/2014, de 26 de junio, de ordenación, supervisión y solvencia de entidades de crédito.

Resolución de 5 de octubre

de 2021, de la Dirección General

de Trabajo, por la que se registra y publica el Convenio colectivo para los establecimientos financieros de crédito. BOE núm. 247 15/10/2021

Resolución de 14 de octubre de

2021, del Congreso de los Diputados, por la que se ordena la publicación del Acuerdo de convalidación del Real Decreto Ley 17/2021, de 14 de septiembre, de medidas urgentes para mitigar el impacto de la escalada de precios del gas natural en los mercados minoristas de gas y electricidad. BOE núm. 251 20/10/2021

Resolución de 14 de octubre de

2021, del Congreso de los Diputados, por la que se ordena la publicación del Acuerdo de convalidación del Real Decretoley 18/2021, de 28 de septiembre, de medidas urgentes para la protección del empleo, la recuperación económica y la mejora del mercado de trabajo. BOE núm. 251 20/10/2021

RESOLUCIÓ 110/XIV del

Parlament de Catalunya, de validació del Decret llei 19/2021, pel qual s'adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. DOGC núm. 8521 13/10/2021

RESOLUCIÓ SLT/2917/2021, de 29 de setembre, per la qual es crea el Comitè Científic Assessor de la COVID-19. DOGC núm. 8513 30/09/2021

RESOLUCIÓ JUS/2858/2021, de 18 de setembre, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi Oficial de Criminologia de Catalunya. DOGC núm. 8513 30/09/2021

AMPLIACIÓ DELA LEGISLACIÓ

Actualitat

El 2 de setembre del 2021 (un dia abans de la seva entrada en vigor i de l’entrada en vigor de la Llei estatal 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica) es va publicar el Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.

Aquesta disposició es justifica pel fet que la referida Llei estatal 8/202 reforma el procediment de modificació judicial de la capacitat d’obrar i el substitueix pels processos sobre provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat.

Però, a més, a partir de l’entrada en vigor de l’esmentada llei els pressupòsits de la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada que regula el Codi civil de Catalunya s’eliminen i deixen de poder-se aplicar en el futur. Malgrat que el Llibre segon del Codi civil de Catalunya també inclou institucions de suport que operen sense la necessitat

que la capacitat de la persona concernida estigui modificada judicialment, a la pràctica la majoria de les mesures acordades per a les persones amb discapacitat consisteixen en la potestat prorrogada o rehabilitada, en la tutela o en la curatela, que s’acomoden a la concepció de la capacitat que mantenia l’existència d’un procés de modificació judicial de la capacitat que la Llei 8/2021 ha suprimit.

Per això, es preveu el sistema de provisió de suports a les persones majors d’edat que els necessitin per exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat, que és el que correspondrà a la constitució de l’assistència que regulen els articles 226-1 a 226-7 del Codi civil de Catalunya, que –a més-- es modifiquen en aquest Decret Llei.

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret Llei, per tant, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada ja no es poden constituir en relació amb les persones majors d’edat. Se’ls ha d’aplicar, si escau, el règim de l’assistència (en la seva nova redacció). A més, mentre no es produeixi la futura reforma del conjunt d’institucions de protecció de la persona, la tutela i la curatela s’han d’aplicar

només a les persones menors d’edat, sense perjudici que el règim legal del càrrec de la tutela resulti aplicable supletòriament a l’assistència en tot allò que no s’oposi al règim que li és propi.

Es determina en aquest Decret Llei que les assistències constituïdes fins a la seva entrada en vigor es mantenen en els termes en què van ser acordades per l’autoritat judicial competent, sens perjudici de la modificació judicial a instància de la persona concernida o de qui li presta l’assistència, per tal d’adaptar-les a la nova normativa. També es preveu el sistema de revisió de les mesures judicials actualment en vigor.

D’altra banda es modifiquen el Decret 188/1994, de 28 de juny, de creació de la Comissió d’Assessorament i Supervisió de les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin atribuïda la tutela de menors o d’incapacitats i el Decret 30/2012, de 13 de març, del Registre de nomenaments tutelars no testamentaris i de poders atorgats en previsió d’incapacitat i del Registre de patrimonis protegits.

S’estableix que les referències que la normativa vigent faci a la tutela, la curatela i la potestat

EL NOU RÈGIM LEGAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT: EL DECRET LLEI 19/2021

Coordinat per Isidor Garcia


parental prorrogada o rehabilitada per a persones majors d’edat, s’ha d’entendre que es fan al nou règim de mesures de suport a les persones amb discapacitat establertes en aquest Decret Llei.

En particular, pel que fa al nou règim que estableix aquest Decret Llei, tal com hem dit abans, es pren com a fonament la modificació de la institució jurídica de l’assistència tal com estava regulada. A partir d’aquest Decret Llei es reemplacen a Catalunya les tuteles i curateles, les potestats parentals prorrogades i rehabilitades i altres règims tutelars. La reforma introduïda

en la figura de l’assistència per aquest Decret Llei permet aplicar-la amb tot el ventall de facultats que la persona concernida pugui necessitar i incorpora, com a novetat, que es pugui designar la persona que ha de prestar l’assistència tant per la via judicial com mitjançant l’atorgament d’una escriptura pública notarial.

Per últim, cal destacar que el règim jurídic d’aquest Decret Llei pretén tenir una durada limitada en el temps, perquè s’estableix que --en el termini de 12 mesos des de la seva entrada en vigor-- el Govern ha de presentar un

projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.

No voldríem –com acostuma a succeir—que aquesta previsió resulti incompleta. Ja s’ha fet tard en el desplegament de la Convenció de Nova York, del 13 de desembre de, 2006 -ratificada per Espanya el 23 de novembre del 2007 (BOE del 21 d’abril de 2008)- i no resultaria admissible que una disposició provisional com aquest Decret Llei es consolidés com una norma durant més temps que l’establert.

ACCEDIR A LA VIA RÀPIDAFAST TRACK

Via ràpida 'FAST TRACK' deresolució arbitral, o de

mutu acord, de conflictesa conseqüència de Covid-19

RESSENYESJURISPRUDENCIALS

Actualitat

Coordinat per: Francisco Javier Comabella (Laboral), Lluís Batlló (Penal), Ivan Rodriguez Florido (Contenciós-Administratiu).

PENALEL TS ENTRA EN L’ANÀLISI DEL MALTRACTAMENT HABITUAL

Sentència del Tribunal Su-prem de data 684/2021 de 15 de setembre

En l’esmentada resolució, s’estableixen una sèrie de criteris per considerar l’exis-tència del delicte de maltrac-tament habitual, de l’article 173.2 del Codi Penal, des-tacant els següents:

El testimoni de la víctima seria prova suficient, sem-pre que el mateix compleixi amb els elements caracterís-tics d’aquesta prova.

El bé jurídic protegit és la inte-gritat moral de la víctima, que pateix davant la insostenibili-tat emocional, mitjançant l’ús d’una violència psicològica.

Aquest delicte pot mantenir la seva autonomia respecte a altres tipus penals que poden resultar dels actes violents repetits, sent diferent la con-ducta que es sanciona a l’ar-ticle 173.2 del Codi Penal de les agressions individualitza-

des que poden, a més, co-metre contra les víctimes.

En aquest sentit també, en els casos de maltractament habitu-al perllongat al llarg del temps, pot haver-hi concreció de dates o no, resultant de vegades difícil que la víctima o vícti-mes recordin quan van passar els fets, sense que això hagi d’afectar a la seva credibilitat.

L’habitualitat respon a un clima de dominació, intimidació i menyspreu sistemàtic, sense que es tracti d’una qües-tió que necessiti un nombre mínim de comportaments.

El maltractament genera l’exis-tència d’un sol delicte, fins i tot en el cas que la violència habitu-al afecti diversos subjectes dels esmentats en el tipus penal.

En el maltractament habitual és possible que el silenci hagi estat perllongat durant el temps, fins a arribar a un fet greu que provoca la necessitat d’inter-posar denúncia, no podent ser tingut en compte el retard en haver denunciat, com tampoc pot considerar-se una decla-ració inexacta la inexistència de denúncies prèvies, sense que això pugui alterar tampoc a la credibilitat de la víctima.

LABORALEL TS DELIMITA L’ACCIÓ DE NUL·LITAT D’ACOMIADAMENT COL·LECTIU PREVISTA

EN L’ARTICLE 124 LRJS Sentència núm. 951/2021, de 29 de setembre, del Tribunal Suprem (Sala Social)

La Sentència de referència, dictada pel ple de la Sala IV del Tribunal Suprem, estableix que el procediment de l’article 124 de la Llei Reguladora de la Ju-risdicció Social (acomiadaments col·lectius per causes econòmi-ques, organitzatives, tècniques, de producció o derivades de força major) no és la via adequa-da per tal d’obtenir la nul·litat de l’acomiadament col·lectiu a par-tir de l’existència de frau en els contractes temporals extingits per l’empresa per expiració del temps convingut o finalització de l’obra o servei.

Cal recordar que l’article 51.1 de l’Estatut dels Treballadors estableix algunes mesures “an-ti-frau” per tal d’evitar el dego-teig d’acomiadaments amb la finalitat d’eludir la tramitació de l’acomiadament com a col·lec-tiu, com és tenir en compte les extincions efectuades per altres motius no inherents a la persona del treballador que no sigui la finalització del contrac-te temporal, sempre que el seu número sigui, almenys, de cinc. Tanmateix, l’extinció de con-tractes temporals fraudulents, en principi, ha de comptar als efectes d’establir els llindars de l’acomiadament col·lectiu.

En el supòsit estudiat, el sin-dicat accionant va presentar la demanda d’acomiadament col·lectiu indicant que l’empresa

NO

VE

TATS JURISPRUDENCIA

LSN

OVETATS JURISPRUDENCIA

LS

Voler,Aprendre,Ser

• Format presencial o on-line• D’octubre de 2021 a juny de 2022 o de març a desembre de 2022• De 18 a 20.30 hores

Inscripcions obertes• 7 especialitats: Civil, Penal, Laboral, Administratiu, Mercantil, Família i Financer• Possibilitat de realització de pràctiques voluntàries en institucions públiques, despatxos col·laboradors i empreses• Simulacions de judicis a l’Escola Judicial• Immersions en casos reals• Visites a institucions públiques i privades • Assistència a judicis i serveis de guàrdia• Simulacions de judicis a les aules de l’EPJ• Seminaris i treballs en grups reduïts• Visita de situació a la Ciutat de la Justícia

Formació ICABEscola de Pràctica Jurídica

[email protected]/epj

Formació ICABMàsters

• Dilluns i dimecres, o dimarts i dijous, de 18 a 21 hores (per a més informació, consulta la pàgina web www.icab.cat/masters)

Inscripcions obertesMàster en Família i Successions. Màster en Dret Concursal. Màster en Compliance. Màster en Dret Fiscal. Màster en Dret dels Negocis. Màster en Advocacia Penal. Màster en Societat de la Informació. Màster en Dret i Esport. Máster en Dret Laboral i RRHH. Màster en Dret immobiliari. Màster en Propietat Industrial i Intel·lectual. Màster en Mediació i ADR. Postgrau en Consum i Mediació (UB-ICAB)

• Metodologia learning by doing• Formació dirigida a persones llicenciades i/o graduades que vulguin donar un pas més en la seva formació• Foment del treball en equip

[email protected]/masters

Formar-se,Compartir,Créixer

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021Ressenyes Jurisprudencials 14

havia actuat il·lícitament proce-dint a l’extinció de contractes temporals subscrits amb frau de llei, obtenint una interlocutòria d’inadmissió del Tribunal Supe-rior de Justícia de Navarra en la que s’indicava que “no procede la acción de despido colectivo cuando ella precisa de un exa-men de las concretas circunstan-cias de los contratos temporales extinguidos y a los que se le pre-tende calificar de fraudulentos y, por ende, computar a efectos de los umbrales necesarios para aplicar el art. 51 del ET”.

El Tribunal Suprem ratifica la tesi del Tribunal navarrès i, després d’examinar la seva jurisprudèn-cia, expressa que aquest debat és aliè al procés d’acomiada-ment col·lectiu i propi de la impugnació individual o plural dels acomiadaments “en que los propios trabajadores, individu-almente considerados, podrán hacer valer ese fraude de ley cuya consecuencia sería la nuli-dad del despido por no haberse adoptado en el marco de uno colectivo”.

CONTENCIÓS- ADMINISTRATIU EL TSJ DE CATALUNYA RATIFICA EL FUNCIO-NAMENT DE LA GAIP I CONFIRMA LA SEVA COMPETÈNCIA PER RESOLDRE RECLAMA-CIONS CONTRA UNI-VERSITATS PÚBLIQUES Sentència núm. 3.646/2021, de 29 de juliol de 2021, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala Contencio-sa Administrativa, Secció 5ª)

L’aprovació de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de trans-parència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) va suposar un autèntic canvi de paradigma en el funcionament de les administracions públi-ques i va consagrar el dret dels ciutadans a accedir a la informa-ció pública. Per tal de garantir aquest dret, la llei va crear la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), encarregada de resol-dre els conflictes i configurar al mateix temps una línia doctri-nal sobre l’aplicació dels límits que poden excloure o restringir l’accés.

La GAIP es configura com una comissió col·legiada integrada per un mínim de tres membres i un màxim de cinc. En aquest sentit, per mandat del Parla-ment i decret del president de la Generalitat, es va acordar que, en aquesta primera desig-nació, la GAIP estigués inte-grada per cinc membres. No obstant l’anterior, des de 2017 la GAIP està únicament integra-da per dos membres, la presi-denta i un vocal.

Aquesta circumstància relativa a la composició ha estat al·le-gada per la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB) en el marc d’una reclamació d’accés a la transparència, entre altres motius. L’any 2018 un periodis-ta va sol·licitar informació a la UAB sobre diversos projectes de recerca, informes de segui-ment i justificants de despesa. La negativa a facilitar aquesta informació va arribar a la GAIP que va estimar la reclamació i va declarar el dret del reclamant.

La UAB va interposar un re-curs contenciós administratiu

contra la decisió de la GAIP, el qual ha estat desestimat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la sentència referenciada. El TSJC ha consi-derat, en primer lloc, que l’ac-tual composició de la GAIP amb dos membres no és contrari a l’ordenament jurídic, “per més que el mínim de tres membres sigui un requeriment habitual en el funcionament dels òrgans col·legiats”. El Tribunal invoca, en aquest punt, el principi general de preservació de l’ordre públic institucional i la funció materi-al de garantia dels drets dels ciutadans en matèria de trans-parència.

En segon lloc, la UAB va invocar que la GAIP no era competent per atendre reclamacions pre-sentades contra universitats i que aquesta potestat quedava condicionada a la subscrip-ció d’un conveni, a l’empara del que disposa l’article 74.3 LTAIPBG. El Tribunal admet que pot semblar que la recla-mació davant la GAIP queda condicionada a la subscripció de l’esmentat conveni, però descarta aquesta interpretació en considerar que tindria poca raonabilitat una excepció com aquesta i, per la normativa es-tatal bàsica, que sí que inclou a les universitats dins el conjunt d’administracions vinculades en primer grau per la normativa de transparència.

Per últim, la sentència també descarta el límit d’accés a la informació per l’existència d’un procediment sancionador (expedient informatiu), el TSJC considera que cal justificar que la cessió d’aquesta informació comporta un perill concret per a la investigació, circumstància que no concorre en aquest cas.

La filosofía digital del Santander.Digilosofía.

En el Santanderos tenemos en cuenta.

Por ello, tenemos una cuenta que se adapta a ti: la Cuenta Justicia Santander,sin comisión de administración ni mantenimiento de la cuenta1, TIN 0% y TAE 0%

cumpliendo condiciones, sin comisión por transferencias en euros, nacionales y UE2 solo por pertenecer a este Colectivo, y con las tarjetas*:

Tarjeta One DébitoComisión de emisión y mantenimiento: 0€

Tarjeta de Crédito All in One3Comisión de emisión y mantenimiento: 0€

También tenemos una oferta preferente de financiación para ti.

Infórmate en el 915 123 123 o en nuestras oficinas.

1. TIN 0%. TAE 0% cumpliendo condiciones para un supuesto en el que se mantenga de forma constante durante 1 año un saldo diario de 7.000€, aplicando un tipo de interés nominal anual de 0% y una comisión de mantenimiento de 0€. 2. Exentas las transferencias en euros, nacionales y UE. No aplica a urgentes e inmediatas. *Consulta resto de condiciones en tu oficina más cercana. 3. TIN 18%. TAE: 19,56%, calculada conforme al sistema de amortización en cuotas constantes, considerando un importe dispuesto de 1.500€ y una comisión de emisión y mantenimiento de 0€. Importe total adeudado 1.650,24€ a devolver en 12 cuotas mensuales de 137,52€. Adicionalmente se cobrarán las comisiones, en su caso, asociadas a las operaciones realizadas.

Publicidad

Banco Santander está adscrito al Fondo de Garantía de Depósitos de Entidades de Crédito. Para depósitos en dinero el importe máximo garantizado es de 100.000 euros por depositante en cada entidad de crédito.

Este número es indicativodel riesgo del productosiendo 1/6 indicativo demenor riesgo y 6/6 de

mayor riesgo.

MÓN FISCAL

Seccions

IVA deducible o no deducible, esta es la cues-tión. Esta famosa frase corresponde al Príncipe Hamlet adaptada al mundo del IVA. Y también es la pregunta que nos hacemos todos ante la recepción de una factura y determinar si el bien adquirido o el servicio recibido afecta a una acti-vidad empresarial o profesional.

Ante la actual corriente de operaciones de com-praventa de sociedades, la cuestión de la de-ducibilidad del IVA se pone de manifiesto ante la recepción de una factura por unos servicios profesionales recibidos en el marco de la trans-misión de participaciones.

El artículo 20. Uno.18º de la Ley 37/1992, de 28 de diciembre (en adelante, “LIVA”) establece que quedan exentas al IVA la transmisión de partici-paciones sociales. Bajo este supuesto de exen-ción, surge la duda sobre la deducibilidad del IVA soportado por los servicios recibidos de asesores

“VAT: TO BE DEDUCTIBLE, OR NOT TO BE DEDUCTIBLE, THAT IS THE QUESTION”

MÓN FISCAL

MÓN FISCAL

Albert Folguera Ventura President de la Secció de Dret Fiscal i Financer ICABCo·legiat Núm: 28.923

legales y fiscales en el marco de la transmisión de acciones o participaciones.

La determinación de la deducibilidad del IVA es una cuestión controvertida y no pacífica y la Administración tributaria pone en discusión de forma permanente.

Haciendo un análisis detallado de la cuestión, para determinar la deducibilidad del IVA sopor-tado en los servicios de asesoramiento legal y fiscal en una operación de compraventa de ac-ciones o participaciones, se deben analizar dos conceptos: (I) si la venta de las acciones se efec-túa al margen de una actividad económica y (II) si se realiza dentro de una actividad económica, es una operación habitual o accesoria a la actividad principal de la sociedad vendedora.

Respecto a la primera cuestión, si la venta de las acciones se efectúa al margen de la actividad

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Món Fiscal 17

económica, la transmisión de las acciones debe calificarse como una operación no sujeta al IVA, lo que determinaría la no deducibilidad de las cuo-tas de IVA soportadas por los servicios recibidos con ocasión de la citada transmisión. La venta de acciones debe calificarse como no sujeta al IVA en el caso que no existiera una relación directa e inmediata con la actividad económica de la trans-mitente.

En el caso que la empresa ejerciera la actividad económica de gestión de entidades participa-das por las que percibiera una contraprestación podría conducir a afirmar que la venta de accio-nes de la entidad participada tiene naturaleza empresarial en términos de la doctrina comunita-ria, ya que existe una relación directa e inmediata con una actividad realizada en calidad de empre-sario. Si fuera así, cabe concluir que la venta de acciones constituye una operación sujeta al IVA.

No obstante, la Administración tributaria puede discutir la no admisión de la deducibilidad de unas facturas por servicios de asesoramiento en la venta de unas acciones correspondientes a una entidad participada al 100% por la aquí recla-mante, calificando esta operación como fuera del ámbito de la Ley del IVA.

Respecto a la segunda cuestión, si la venta de acciones se realiza en el marco de una actividad económica, la venta de acciones se calificaría como sujeta pero exenta al IVA en aplicación del artículo 20.Uno 18º LIVA.

La realización de operaciones exentas al IVA ocasiona la limitación de la deducibilidad del IVA soportado en atención de la proporción o prorrata entre las operaciones realizadas que originan el derecho a deducción respecto al conjunto de las operaciones efectuadas por el empresario.

La realización habitual de operaciones finan-cieras por empresarios o profesionales habrá de dar lugar a la inclusión de los importes que correspondan en el denominador de la prorrata, mientras que si las operaciones financieras úni-camente se efectúan de forma eventual u oca-sional no deberán considerarse a estos efectos, ya que se trataría de operaciones no habituales u operaciones accesorias para el sujeto pasivo en el desarrollo de su actividad empresarial.

Para que una operación financiera se califique como accesoria ésta no debe constituir la prolonga-ción directa, permanente y necesaria de la activi-dad económica imponible del sujeto pasivo y, por tanto, seguirán a la citada actividad económica en cuanto suponen la continuación de dicha actividad. El concepto de “prolongación directa, permanente y necesaria de la actividad económica imponible del sujeto pasivo” no se encuentra definido en la norma comunitaria, por tal el Tribunal de Justicia de la Comunidad Europea considera que “ocurre cuan-do las operaciones de que se trata se efectúan en el contexto de unos objetivos empresariales o con una finalidad comercial, caracterizada en especial por el afán de rentabilizar los capitales invertidos”.

De este modo, la cuestión clave es determinar si la operación de venta de acciones realizada constituye una operación no habitual de la enti-dad toda vez que no constituye una prolongación directa, permanente y necesaria de la actividad imponible del sujeto pasivo.

En este sentido, si la venta de acciones es una operación financiera exenta al IVA y es una ope-ración no habitual, el IVA soportado debería ser totalmente deducible.

No obstante, la anterior afirmación, la Adminis-tración tributaria está discutiendo la deducibili-dad del IVA alegando que si la transmisión de las acciones se considera afecta a una actividad em-presarial, establece el criterio que la gestión de las acciones es siempre la prolongación directa, permanente y necesaria de la actividad económi-ca imponible del sujeto pasivo y, por tanto, se-guirán a la citada actividad económica en cuanto suponen la continuación de dicha actividad.

Por tanto, consideran que la venta de acciones es una operación habitual y por tanto, el impor-te de la transacción debería incorporarse en el denominador de la prorrata. Si fuera así el caso, el IVA soportado sería deducible en función del porcentaje definitivo de la prorrata.

Finalmente, cabe concluir este artículo indi-cando que la deducibilidad del IVA soportado deberá analizarse en cada caso en particular y sobre todo, en el supuesto que se determine su deducibilidad, estar preparados con muchos argumentos defensivos ante los ataques de la Administración tributaria.

I La responsabilidad contable está de franca actua-lidad. La intervención del Tribunal de Cuentas, en asuntos de indudable interés y resonancia política

y mediática ha suscitado una inusitada curiosidad sobre la actividad de un tribunal que, hasta no hace mucho y pese a su dilatada trayectoria, emitía informes y dic-taba resoluciones que pasaban desapercibidas para el común de la ciudadanía e, incluso, para la mayoría del mundo jurídico.

Conviene recordar que la CE, en su artículo 136, asigna al Tribunal de Cuentas la condición de supremo órgano fiscalizador de las cuentas y de la gestión económica del Estado, así como del sector público. Sin embargo, la función fiscalizadora no agota el ámbito de actua-ción del TCU. Tanto la Ley Orgánica 2/1982, de 12 de mayo del Tribunal de Cuentas (LOTCu) como la Ley 7/1988, de 5 de abril, de Funcionamiento del Tribunal de Cuentas (LFTCu), le asignan la función jurisdiccional, a efectos de determinar la existencia de alcances a los caudales o efectos públicos, respecto de las cuentas que deban rendir quienes los recauden, intervengan, administren, custodien, manejen o utilicen.

Se trata, por tanto, de una jurisdicción excepcional que, al igual que ocurre con el Tribunal Constitucional, no está integrada en el Poder Judicial y, conforme lo deter-

minado en el artículo 17 de la LOTCu, tiene el carácter de necesaria, improrrogable, exclusiva y plena.

II El Artículo 38. 1 LOTCu establece un concep-to tremendamente amplio de responsabilidad contable, lo que, a priori, permitiría acoger

cualquier tipo de responsabilidad frente a la Administra-ción derivada un acto ilícito:

“El que por acción u omisión contraria a la Ley originare el menoscabo de los caudales o efectos públicos quedará obligado a la indemnización de los daños y perjuicios causados.”

Dicho ámbito de actuación fue limitado por la propia juris-prudencia del TCU y finalmente, acotado por la LFTCu en su artículo 49.1, de tal modo que:

“La jurisdicción contable conocerá de las pretensiones de responsabilidad que, desprendiéndose de las cuentas que deben rendir todos cuantos tengan a su cargo el manejo de caudales o efectos públicos, se deduzcan contra los mismos cuando, con dolo, culpa o negligencia graves, ori-ginaren menoscabo en dichos caudales o efectos a con-secuencia de acciones u omisiones contrarias a las Leyes reguladoras del régimen presupuestario y de contabilidad que resulte aplicable a las entidades del sector público

NATURALEZA JURÍDICA DE LA RESPONSABILIDAD CONTABLE

Rafael Entrena Fabré Col·legiat Núm: 16.030

El autor realiza un ilustrativo análisis de la condición y actividad que la Constitución otorga al Tribunal de Cuentas, órgano de plena actualidad tras sus recientes resoluciones en relación a temas mediáticos de indudable trascendencia política.

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Actualitat 19

o, en su caso, a las personas o Entida-des perceptoras de subvenciones, cré-ditos, avales u otras ayudas procedentes de dicho sector.”

Por el contrario, con-forme a lo estable-cido en los artículos 16 y 49.2 LOTCu, no corresponde al Tribunal de Cuentas el enjuiciamiento de los asuntos atribui-dos a la competencia del Tribunal Constitu-cional, las cuestiones sometidas a la juris-dicción contencio-so-administrativa, los hechos constitutivos de delito o las cuesti-ones de índole civil o laboral encomenda-das a otros órganos del Poder Judicial.

III Existe una cierta confusión sobre la natura-leza jurídica de la responsabilidad contable. Se habla, a menudo, de multas o sanciones

del Tribunal de Cuentas, cuando la responsabilidad conta-ble constituye una subespecie de la responsabilidad civil, por lo que resulta compatible con la responsabilidad penal o responsabilidad disciplinaria por los mismos hechos.

En este sentido, el artículo 59.1 de la LFTCu expresa la necesaria exigencia de que: “los daños determinantes de la responsabilidad deberán ser efectivos, evaluables económicamente e individualizados en relación a determi-nados caudales o efectos”.

Por ello, la jurisprudencia contable mantiene el criterio constante de que el contenido privativo de esta variante de responsabilidad, en que pueden incurrir quienes ten-gan a su cargo el manejo de caudales o efectos públicos, consiste, estrictamente, en la obligación de indemnizar los daños o el perjuicio causado y que éste ha de ser real o efectivo, lo que significa que debe ser actual y no mera-mente potencial, es decir, que dicho daño no descanse en meras especulaciones acerca de perjuicios contingentes o dudosos.

Como expresa la S. 28 de octubre 2005 SJTCU, siendo la jurisdicción contable esencialmente reparadora, si no se acredita un daño efectivo, evaluable económica-mente, e individualizado, no procede realizar pronunci-amiento alguno de condena, pues, tal pronunciamiento produciría un enriquecimiento injusto. Por eso, no es suficiente acreditar que se han cometido errores o irre-gularidades en la gestión de los fondos públicos, sino que se debe probar que, como consecuencia de esas irregularidades, se ha producido un menoscabo en el patrimonio público.

Pese a ello, se apre-cian a menudo, tin-tes sancionadores en la actuación del TCU en supuestos en que el perjuicio causado al Erario público resulta más que dudoso y pese a que la propia Administración supuestamente per-judicada no reclama nada.

La consecuencia de la naturaleza civil de la responsabi-

lidad contable es que se le aplican las normas civiles de la carga de la prueba, y, por lo tanto, corresponde al demandante la prueba de los hechos constitutivos de su acción y al demandado los impeditivos o excluyentes. (SJTCU 9/2003 de 23 de julio).

Por los mismos motivos se admiten la utilización de ex-cepciones propias del proceso civil como la de litiscon-sorcio pasivo necesario.

IV En lo que se refiere a la normativa aplica-ble, conforme a la doctrina jurisprudencial del TCU, se aplica a los juicios de respon-

sabilidad contable por alcance, con carácter directo, la LOTCu y la LFTCu y, con carácter supletorio, la Ley de Enjuiciamiento Civil. En ningún caso está prevista la aplicación a estos procesos de la LGT o de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del PACAP. Esta última norma sí resulta de aplicación supletoria a los procedimientos fiscalizadores del Tribunal de Cuentas ( DF Segunda. 1 LOTCU), pero, por el contrario, -aunque me parece más que discutible- no a los procedimientos pre-procesales (Diligencias preliminares y Actuaciones previas).

CONVIENE RECORDAR QUE LA CE, EN SU ARTÍCULO 136, ASIGNA AL TRIBUNAL DE CUENTAS LA CONDICIÓN DE SUPREMO ÓRGANO FISCALIZADOR DE LAS CUENTAS Y DE LA GESTIÓN ECONÓMICA DEL ESTADO, ASÍ COMO DEL SECTOR PÚBLICO

EXISTE, A MENUDO UNA CIERTA CONFUSIÓN SOBRE LA NATURALEZA JURÍDICA DE LA RESPONSABILIDAD CONTABLE

Una part considerable dels concursos que es trameten als Jutjats del mercantil es refe-reixen a deutors que no tenen actius. Per a adreçar aquestes situacions, en les quals la liquidació del patrimoni no té sentit, la

Llei 38/2011 de 10 d’octubre va introduir el concepte de “concurs exprés”.

Aquest tipus de procediments tenen un tràmit àgil i ràpid, el jutge declara el concurs i el conclou en un ma-teix acte, i per a això, és necessari que de la documen-tació aportada s’apreciï que el patrimoni del concursat no és suficient per a la satisfacció dels crèdits contra la massa, i que tampoc existeixin indicis de fets que poguessin suposar l’exercici d’accions de reintegració, d’impugnació, o de responsabilitat de tercers. Per tant, és important avaluar l’actiu del qual disposa la compa-nyia per a plantejar la demanda de sol·licitud de declara-ció de concurs adequadament, i que d’aquesta manera, el Jutjador pugui identificar fàcilment que es tracta d’un “concurs exprés” i procedeixi a concloure el concurs en el mateix acte de declaració.

La greu situació econòmica actual, a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, està provocant greus estralls en les nostres empreses, que o no han pogut prosseguir amb la seva activitat durant aquest temps, o que han mantingut el seu funcionament amb grans dificultats.

El fet que una empresa es trobi en crisi econòmica pot suposar la insolvència d’altres companyies. S’ha de

treballar amb l’objectiu de rescabalar a la massa credití-cia perquè pugui recuperar encara que sigui en part, el seu deute. És necessari que els experts en insolvència cerquin la manera de plantejar alternatives.

Però, en un escena-ri en el qual l’única opció possible seria la liquidació, s’ha d’avaluar el patrimo-ni de la companyia, i examinar si l’actiu del qual disposa la deutora és o no és suficient per a su-fragar les despeses fixes, i si disposem d’actiu susceptible de ser liquidat o recuperat per liqui-dar-lo igualment. En aquests supòsits, plantejar un concurs exprés pot ser la millor opció. Amb el “concurs exprés”

evitem prolongar el procediment concursal i, a més, aconseguim la conclusió del procés en el mateix acte que el declari. De manera que, els responsables de les soci-etats que es trobin en aquesta situació hauran complert diligentment amb la seva obligació de declarar en concurs

ALTERNATIVES PER A LES NOSTRES EMPRESES EN CRISI: EL CONCURS EXPRÉS

Miriam MagdalenaCol·legiada núm. 45.207

Anàlisi de la previsió legal del “concurs exprés” per reconduir els concursos que es refereixen a deutors que no tenen actius, i en situacions en les quals la liquidació de patrimoni no té sentit.

AMB EL “CONCURS EXPRÉS” EVITEM PROLONGAR EL PROCEDIMENT CONCURSAL I, A MÉS, ACONSEGUIM LA CONCLUSIÓ DEL PROCÉS EN EL MATEIX ACTE QUE EL DECLARI


la companyia; i d’altra banda, evitarem dilatar un procés de liquidació davant les mancances econòmiques amb les quals ens trobem.

El text refós de la llei concursal aprovat en virtut del Reial decret legislatiu 1/2020 de 5 de maig, en el seu article 470, preveu aquesta alternativa; que el jutge pugui acor-dar en el mateix acte de declaració de concurs la conclu-sió del procediment quan apreciï de manera evident que la massa activa presumiblement serà insuficient per a la satisfacció de les possibles despeses del procediment i, a més, que no sigui previsible l’exercici de reintegració o de responsabilitat de tercers ni la qualificació del con-curs com a culpable. Aquest procés permet concloure immediatament el procediment, fet que suposa també un benefici de cara a l’economia processal. Els Jutjats no han de prosseguir innecessàriament amb els procediments que compleixen amb els pressupostos necessaris per en-caixar en la qualificació de “concurs exprés”. Tampoc serà necessari designar a un Administrador concursal, ja que no hi haurà accions de liquidació.

Una de les grans qüestions és si s’obrirà la peça sisena de qualificació del concurs per avaluar si el concurs és fortuït o culpable. En el concurs exprés és el Jutjador el que avalua les circumstàncies, a partir de la documenta-ció aportada per la deutora en la demanda de sol·licitud de declaració de concurs. El Jutge, a partir de la informa-ció que es desprèn d’aquesta documentació, realitzarà una avaluació sobre si existeixen o no fets que puguin ser susceptibles d’una possible qualificació culpable. És a dir, una vegada dictat l’acte de declaració-conclusió, el Jutjador efectua aquest judici de valor, per la qual cosa es presumeix que el concurs seria fortuït i, per tant, se suma com una raó més per a poder-lo concloure.

Contra l’auto de conclusió del concurs, preveu l’article 471 del TRLC, que qui ostenti interès legítim podrà inter-posar recurs d’apel·lació contra el pronunciament de l’ac-te pel qual s’hagués decretat la conclusió del concurs. El procediment que s’hagi conclòs en el mateix auto de declaració de concurs es farà segons els pressupostos de l’art. 473 del TRLC que, en el seu paràgraf primer, preveu també la conclusió per insuficiència de massa ac-tiva en el supòsit que s’hagi de situar la companyia sota les circumstàncies descrites a l’article 471 del TRLC.

Una societat que hagi tramitat aquest tipus de proce-diment aconseguirà, també, la seva extinció, que serà acordada en el mateix acte, i d’aquesta manera, podrà tramitar la cancel·lació de la seva inscripció en el Regis-tre Mercantil i, posteriorment, podrà sol·licitar la seva extinció davant l’Agència Tributària.

Actualment, els professionals del sector estem a l’ex-pectativa del que passarà amb el futur del nostre dret concursal. Està encara per veure l’evolució que rebrà l’avantprojecte de la Llei concursal, aprovat recentment pel Consell de Ministres, el 3 d’agost del 2021, que pretén la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny del 2019,

sobre marcs de reestructuració pre-ventiva, exoneració de deutes i inha-bilitacions, i sobre mesures per a aug-mentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exone-ració de deutes.

A l’avantprojecte es plantegen noves mesures pel con-curs exprés com un control més exhaus-tiu i obert pels credi-tors, que tindran drets i alternatives

que fins ara no disposaven, i que es preveuen en els articles 37 bis, i següents. Es proposa a l’article 37 ter que el Jutge declari el concurs i doni trasllat als creditors que representin un cinc per cent del passiu perquè en el termini de quinze dies puguin nomenar ells un adminis-trador concursal perquè emeti un informe i documenti sobre les possibilitats que el deutor ha pogut realitzar actes perjudicials per a la massa activa que siguin res-cindibles; o si existeixen indicis suficients per a l’exercici de l’acció social de responsabilitat; o sobre la culpabilitat del concurs. La retribució de l’Administració concursal en aquest cas, serà satisfeta pels creditor/s que l’haguessin suggerit. Tot això suposa un canvi transcendent, i està encara per veure si la literalitat de la proposta es mantin-drà o si serà modificada en tots els termes o en part.

De moment, en el camí de vetllar per les nostres empre-ses, i per un principi d’economia processal, hem de seguir comptant amb el text actual. El “concurs exprés” ha de su-mar-se com una alternativa més dins dels diferents escena-ris que ens podem trobar. Per tant, si es detecta la manca de patrimoni o que el mateix pogués ser insuficient per a sufragar ni tan sols les despeses necessàries per a tramitar un procés concursal, hem d’actuar i plantejar el concurs ex-prés, i com bé diria Sòcrates: “reflexiona amb lentitud, però executa ràpidament les teves decisions”.

AQUEST PROCÉS PERMET CONCLOURE IMMEDIATAMENT EL PROCEDIMENT, FET QUE SUPOSA, TAMBÉ, UN BENEFICI DE CARA A L’ECONOMIA PROCESSAL

El pasado 21 de abril, la Comisión Europea publicó la versión definitiva de la propuesta de Reglamento sobre el uso de la Inteligen-cia Artificial (en adelante, “Reglamento”), configurándose como el primer marco legal

dirigido específicamente al desarrollo y uso de la inte-ligencia artificial (en adelante, “IA”).

El objetivo de este nuevo Reglamento consiste en desarrollar un ecosistema de confianza mediante la proposición de un marco jurídico destinado a lograr una IA legal, segura y fiable; de modo que se aborden apropiadamente las ventajas y los riesgos de la IA de acuerdo con los valores, los derechos fundamenta-les y los principios de la UE y, a su vez, se facilite el desarrollo, inversión e innovación en IA en el mercado único europeo.

Sin perjuicio de las posibles modificaciones que pueda sufrir la referida propuesta, a continuación, se des-tacan algunos de los principales aspectos a tener en cuenta de este nuevo marco normativo.

ALCANCE AM-PLIO DEL REGLA-MENTOEn primer lugar, cabe destacar los efec-tos extraterritoriales del Reglamento, el cual será aplicable a cualquier sistema de IA utilizado o que proporcione resulta-dos dentro de la UE, con independencia de si los proveedores están establecidos en la UE o en un tercer país, lo que supondrá un impacto en orga-nizaciones de todo el mundo.

Asimismo, otro de los puntos destaca-

NUEVA PROPUESTA DE REGLAMENTO EUROPEO PIONERA EN REGULAR EL USO DE LA INTELIGENCIA ARTIFICIAL

David de Falguera LlobetCol·legiat núm. 38.427

Maria Gili SegarraCol·legiada núm. 45.824

Los autores analizan los objetivos y el alcance del Reglamento sobre el uso de la Inteligencia Artificial, del cual la Comisión Europea publicó la versión definitiva, el pasado 21 de abril.

EL OBJETIVO DE ESTE NUEVO REGLAMENTO CONSISTE EN DESARROLLAR UN ECOSISTEMA DE CONFIANZA MEDIANTE LA PROPOSICIÓN DE UN MARCO JURÍDICO DESTINADO A LOGRAR UNA IA LEGAL, SEGURA Y FIABLE (….)


bles es la definición de IA propuesta por el Reglamento, la cual pretende ser lo más tecnológicamente neutra posible, con el fin de poder resistir al paso del tiempo y adaptarse de manera dinámica a los cambios que vayan surgiendo, habida cuenta de la rápida evolución tecnológica de la IA.

ENFOQUE BASADO EN LOS RIESGOS Y RESPONSABILIDAD PROACTIVAEn segundo lugar, la estructura del Reglamento se basa en un enfoque proporcionado, basado en los riesgos que pueden derivarse del uso de la IA. En particular, se distinguen tres niveles de riesgo: (I) inaceptable, (II) alto, y (III) bajo o mínimo; en función de si existe un motivo de preocupación justificado o se tratan de situaciones en las que es posible anticipar razonablemente que se produci-rá un problema en un futuro próximo como conse-cuencia del uso de la IA.

En esta línea, los sistemas calificados de “riesgo inaceptable” ya no estarán permitidos en la UE y su uso será altamente sancionable con multas de hasta 30.000.000 € o, si el infractor es una empresa, de hasta el 6 % del volumen de negocio total anual mundial del ejercicio financiero anterior. Entre otras prácticas, se prohíbe la clasificación social por parte de los gobiernos, los juguetes que utilicen asistentes de voz que incentiven comportamientos peligrosos en los niños o, salvo excepciones limitadas, sistemas de identificación biométrica remota «en tiempo real» utilizados en espacios de acceso público con fines de aplicación de la ley.

Asimismo, en relación con los sistemas que plan-tean un “riesgo alto” se prevén una serie de re-quisitos obligatorios para garantizar su fiabilidad y deberán someterse a procedimientos de evalua-ción de la conformidad antes de poder introducirse en el mercado.

Adicionalmente, se prevén obligaciones mínimas de transparencia respecto aquellos sistemas de IA dirigidos a (I) interactuar con seres humanos (p.ej. robots conversacionales o “chatbot”), (II) detectar emociones o determinar la asociación a categorías (sociales) concretas a partir de datos biométricos, o (III) generar o manipular contenido (conocido como “ultrafalsificaciones”).

Al respecto, el incumplimiento de tales requisi-tos u obligaciones estará sujeto a un máximo de 20.000.000 € o el 4% de los ingresos globales, y si

se proporciona información incorrecta o engañosa a las autoridades conllevará una sanción máxima de 10.000.000 € o el 2% de los ingresos globales.

En atención a lo anterior, se desprende que la nueva propuesta de Reglamento presenta rasgos parecidos al Reglamento General de Protección de Datos, como

es la importancia del enfoque basado en el riesgo, las cuantiosas mul-tas que se pre-vén en caso de incumplimiento o el principio de res-ponsabilidad proac-tiva que deben asumir los provee-dores de sistemas de IA.

PRÓXIMOS PASOSAunque el Regla-mento aún no ha sido aprobado, es esencial empezar a entender sus im-plicaciones y tomar medidas para pre-pararse y adecuar-se a ellas, así como para las regulacio-nes conexas que puedan aprobarse.

En concreto, como primeras actuacio-nes, puede resultar útil que las organi-zaciones inventa-ríen y documenten si utilizan sistemas de IA que puedan quedar sometidos a esta normativa,

o bien, si está previsto su uso en un futuro proceso de digitalización; con el fin de poder agilizar el proce-so de adecuación en un próximo futuro, teniendo en cuenta la relevancia de la normativa y el corto plazo de adecuación que prevé la misma (i.e. 24 meses tras su entrada en vigor o 3 meses para el caso de las obliga-ciones de transparencia).

SE DESPRENDE QUE LA NUEVA PROPUESTA DE REGLAMENTO PRESENTA RASGOS PARECIDOS AL RGPD, COMO ES LA IMPORTANCIA DEL ENFOQUE BASADO EN EL RIESGO, EL SISTEMA DE MULTAS POR INCUMPLIMIENTO O EL PRINCIPIO DE RESPONSABILIDAD PROACTIVA QUE DEBEN ASUMIR LOS PROVEEDORES DE SISTEMAS DE IA

EL COL·LEGI ES MOU

NEIX L'INSTITUT I+DRET, INICIATIVA PIONERA DE L’ICAB PER CONTRIBUIR A MILLORAR LA DEFENSA DELS DRETS A TRAVÉS DE NOVES PROPOSTES NORMATIVES El 19 d’octubre, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) va posar en marxa l’Institut I+DRET, un projec-te pioner a nivell europeu que va néixer arran de l’ex-periència d’aquesta Corporació en matèria de ciència jurídica i que pretén donar un nou impuls d’excel·lèn-cia en la formació, investigació i innovació jurídiques.

En l’acte de presentació de l’Institut I+DRET hi van participar Mª Eugènia Gay, degana de l’ICAB i presi-denta d’aquest Institut; Jesús Sánchez, codirector de l’Institut I+DRET i vicedegà de l’ICAB; Yvonne Pavía i Paz Valles, diputades de la Junta de l’ICAB; Eugeni Gay, degà emèrit del Col·legi de l’Advocacia de Barce-lona, i Javier Orduña, catedràtic de Dret Civil de la Uni-versitat de València, ex magistrat del Tribunal Suprem i president del Consell Assessor de l’Institut I+DRET.

L’objectiu principal de l’Institut I+DRET és aportar pensament i innovació en els processos de canvi de paradigma normatius i socials. Per això investiga jurídicament les qüestions socials d’actualitat per, apli-cant-hi ciència pràctica, contribuir a millorar la defensa dels drets i llibertats de la ciutadania tot desenvolu-pant i elaborant noves propostes normatives.

“L'ordenament jurídic és un ens viu i com a advocats i advocades, hem de procurar que, en la seva cons-tant evolució, es respectin i perpetuïn els ideals de la dignitat humana, la igualtat d'oportunitats i la justícia social”, va destacar la degana de l’ICAB i presiden-ta de l’Institut I+DRET, Mª Eugènia Gay. I va afegir: “El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha de vetllar perquè l'exercici dels advocats i de les advocades respongui als interessos de la societat actual, sent precisament l'Institut de Recerca i Innovació Jurídica I+DRET un instrument idoni per complir amb la finali-tat de la nostra Corporació: treballar per al bon funcio-nament de la justícia i fomentar el perfeccionament de la legislació”.

Per la seva part el codirector de l’Institut I+DRET i vicedegà, Jesús Sánchez, va destacar que "l’advoca-cia som els professionals que detectem en un primer moment les patologies de la nostra societat”. Per això

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 El Col·legi es mou 25

va afirmar que a través de l’Institut I+DRET es vol fomentar el debat jurídic i proposar canvis legislatius per donar resposta als problemes reals de la ciutada-nia. També va fer èmfasi en què l’Institut I+DRET està obert a la col·laboració i participació d’universitats, d’altres institucions i dels professionals de l’àmbit jurídic. I va sentenciar: “Volem avançar-nos als nostres temps i que l’opinió dels juristes sigui escoltada”. Jun-tament amb Jesús Sánchez, la codirecció de l’Institut I+DRET també va a càrrec de Joaquim de Miquel, se-cretari de l’ICAB i diputat responsable de Formació.

L’ICAB té experiència reconeguda en aquest àmbit. En són exemples les propostes legislatives formulades recentment per la Comissió de Normativa de l’ICAB de modificar la LECrim per acabar amb les “ocupa-cions” il·legals d’habitatges, o la necessitat d’incloure la clàusula “Rebus sic stantibus” per contribuir a re-duir la problemàtica derivada del lloguer, especialment de locals, en el marc de la pandèmia per la COVID-19.

Per aquest motiu la Comissió de Normativa de l’ICAB és part imprescindible de l’Institut I+DRET. D’aquesta manera es promouen els debats i estats d’opinió que permeten generar modificacions legislatives, solu-cions jurídiques i formulació de qüestions prejudicials. Aquest clúster compta, a més, amb un consell asses-sor de naturalesa jurídica que actua com a òrgan per constituir, modificar i suprimir els òrgans consultius que siguin necessaris per a l’estudi de les matèries que puguin interessar per a les finalitats de l’activitat judicial. Aquest Consell Assessor està presidit per Javier Orduña, catedràtic de Dret Civil de la Univer-sitat de València, ex magistrat del Tribunal Suprem i màxima autoritat en desenvolupar el principi de trans-parència.

“La posada en marxa de l’Institut I+DRET és un pro-jecte que actualitza tots els serveis que presten els col·legis de l'advocacia. Els juristes hem d'investigar i innovar, fer propostes legislatives ja que els proble-mes que té la ciutadania no es poden abordar com fa 70 anys”, va explicar Orduña que, a més, va destacar que “l'Institut és, alhora, un mitjà de comunicació so-cial des del qual volem potenciar debats jurídics. Avui neix aquest projecte il·lusionant, però cal crear una xarxa entre col·legis professionals per estendre el seu abast”.

En l’acte de presentació de l’Insitut I+DRET també hi va intervenir el degà emèrit de l’ICAB, Eugeni Gay, qui

va destacar que “l'ICAB ha estat pioner en la formació dels col·legiats i col·legiades, especialment en matèria de dret civil català”. També va posar en valor el paper de l’advocacia en afirmar que “la ciutadania necessita una societat civil forta, i l'advocacia vertebra la nostra societat. Per això, fomentar el diàleg i el debat des de l'advocacia és fonamental”.

Per la seva part la diputada de la Junta de Govern, Yvonne Pavía, va assenyalar que “la Comissió de Cultura va ser pionera en la formació en línia durant la pandèmia. Cal seguir sempre endavant i avançar. La innovació i recerca és un plus per a l'advocacia”, men-tre que la també diputada de l’ICAB, Paz Vallés, va res-saltar que “l'advocacia detecta els problemes jurídics segurament abans que ningú, i ara gràcies a l’Institut I+DRET intentarem també formar part de la solució”.

Un altre dels objectius de l’Institut I+DRET és actuar com a vehicle de comunicació social amb les adminis-tracions, els poders públics i entitats d’àmbit privat per tal d’enfortir la societat civil, per això l’ICAB ha obert la participació d'aquest ‘think thank' a d’altres institucions, entitats acadèmiques i universitàries, agents de la societat civil així com a agrupacions sindi-cals, patronals de consumidors i usuaris.

Una de les primeres accions que ha dut a terme l’Ins-titut I+DRET és l’organització, els propers 15 i 16 de desembre, del I Congrés Crèdit Revolving. El tema central serà ‘El futur del crèdit revolving: mercat finan-cer, seguretat jurídica i transparència’ (www.icab.cat/revolving).

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202126 El Col·legi es mou

NOU ÈXIT DE PARTICIPACIÓ DEL 6è CONGRÉS DE L'ADVOCACIA DE BARCELONA El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona va finalitzar el 6è Congrés de l'Advocacia de Barcelona amb més de 3.200 inscripcions -de les quals més de 700 van ser registres únics, a les més de 40 sessions formatives realitzades entre el 4 i 7 d’octubre de manera 100% telemàtica- per analitzar la problemàtica al voltant de l’habitatge social al nostre país.

D’aquesta manera es va poder analitzar en el transcurs del 6è Congrés de l'Advocacia de Barcelona com posar fre als desnonaments, l’impacte de l’emergència habi-tacional en els infants, la situació de les dones sense llar, les noves formes d’accés a l’habitatge (cohousing, lloguer d’habitacions, habitatge cooperatiu assequible), els drets i cura de les mascotes en els desnonaments, els criteris i eines per a la derivació i gestió de situa-cions de pèrdua d'habitatge mitjançant la mediació o l'arbitratge, l'aplicació de la clàusula “rebus sic stan-tibus” als contractes d'arrendament, la fiscalitat en la compravenda i en el lloguer d’habitatges social i dels VPO, la problemàtica al voltant de l'ús de l'habitatge familiar quan s’ha extingit la convivència, l’impacte de l'acompanyament social en els habitatges de lloguer social, la conservació de l'habitatge habitual en el concurs de persona física, l’ús de les plataformes de lloguer vacacional, o la integració de l'Objectiu 11 ODS i el Dret a un habitatge digne de la declaració Universal dels DDHH als plans de RSC i als sistemes de Com-pliance.

Durant la 6a edició del Congrés de l’Advocacia també es van realitzar conferències online per abordar temes derivats de la crisi econòmica fruit de la pandèmia glo-bal com el «teletreball des del vessant del Dret Labo-ral» i «El delicte d'impagament de pensions» així com per analitzar propostes legislatives de plena actualitat com, per exemple, el «Present i futur del personal tem-poral en abús de les Administracions Públiques»; «La

nova reforma de les pensions 2021»;«La Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal pel recolzament a les persones amb discapa-citat en l'exercici de la seva capacitat jurídica»; i «L’apli-cació pràctica del Decret Llei 19/2021, de 31 d'agost, pel qual s'adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat».

La digitalització va ser un altre eix protagonista del 6è Congrés amb la realització de webinars sobre «L’e-ac-cessibilitat i l'Administració Electrònica pels més desfa-vorits»; «L'ús i la difusió dels vídeos que es publiquen a les xarxes socials per part de les agències i els mit-jans» i «L'estat actual de la qüestió de la responsabili-tat dels prestadors de serveis per Internet i els canvis en perspectiva que es preveuen».

«L'activitat empresarial de producció de concursos de televisió i la contractació dels participants al món del reality show», «L’experiència argentina de la “figura de l'advocat del nen”» i la taula rodona sobre «Els riscos en la formació i la captació de la voluntat de les per-sones amb discapacitat» són altres àmbits que també s’han donat a conèixer en aquesta darrera edició del Congrés.

Les conferències van ser d’accés gratuït per a les per-sones col·legiades i associades de l’ICAB.

Tota aquesta intensa activitat formativa duta a terme durant quatre dies va ser possible gràcies al Departa-ment de Formació de l’ICAB, i a la generosa participa-ció de les més de 50 seccions i comissions col·legials, que a través dels seus àmbits d’especialització van per-metre abordar les dificultats en relació a l’accés a l’ha-bitatge des d’un punt de vista multidisciplinari de la mà dels més de 120 ponents participants de perfils molt diversos, des de l’àmbit jurídic (advocats i advocades, notaris, jutges i jutgesses, magistrats i magistrades, mediadors i mediadores, catedràtics i catedràtiques, professors i professores de dret) entre els quals cal assenyalar el vicedegà, Jesús Sánchez; el secretari, Joaquim de Miquel; els diputats de la Junta de Govern Yvonne Pavía, Paz Vallés, Carmen Valenzuela, Carles Garcia Roqueta, a més del degà emèrit Pedro L. Yufera, el degà dels advocats de Vic, Rogeli Montoliu, María Pastor Santana i Julio J. Naveira Manteiga, la degana i exdegà, respectivament de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró. També van participar-hi reconeguts profes-sionals del sector de l’enginyeria, de món de l’econo-mia, el periodisme o la psicologia.


Des de l’ICAB volem agrair la intervenció de tots ells i elles així com dels representants de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Mossos d’Esquadra, entre d’al-tres entitats que han participat en aquest Congrés.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona aposta per la for-mació de l’advocacia com a pilar essencial per garantir

l’excel·lència en la prestació de serveis vers la ciutada-nia, per això totes les conferències han estat d’accés gratuït per a les persones col·legiades i associades de l’ICAB.

Segueix tota l'activitat formativa de l'ICAB a través de la seva pàgina web (www.icab.cat) i xarxes socials.


L’ICAB POSA EN MARXA L’OBSERVATORI DE LA INSOLVÈNCIA PERSONAL

L’ICAB va presentar el passat 15 de novembre, en el marc del 1er Congrés Europeu sobre la Segona Opor-tunitat ,’L’Observatori de la Insolvència Personal’, un òrgan adscrit a la Comissió de Normativa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona que té com a principal objec-tiu aportar dades que ajudin a la presa de decisions del legislador i que permetin un major coneixement de les situacions d’insolvència i del mecanisme de la Segona Oportunitat.

La presentació va anar a càrrec del vicedegà de l'ICAB, Jesús Sánchez, la tresorera i diputada de la Junta de Govern, Yvonne Pavia, l’advocat i coordinador del Grup de la Segona Oportunitat Martí Batllori, i els membres del Grup de la Segona Oportunitat Borja Pardo, Octavio Gracia i Miguel Ángel Salazar.

Precisament ‘L’Observatori de la Insolvència Personal’ va donar a conèixer en el marc d’aquest congrés el seu primer estudi, que recull les dades d’un total de 293 ex-pedients judicials de concursos declarats entre els anys 2016-2020 a través d’una mostra en 10 de jutjats de les 4 demarcacions catalanes.

Entre les principals conclusions d’aquest estudi es va destacar que la durada d'un concurs consecutiu de cre-ditors és de 560,87 dies; és a dir, un any i mig; termini substancialment coincident tant en aquells procedi-ments seguits davant de Jutjats de Primera Instància com de Jutjats Mercantils. També es va mostrar el perfil del deutor/a més habitual que recorre al mecanisme de la Segona Oportunitat, establint que en un 58,39% (160 casos) el deutor o deutora és treballador per compte d'altri i, només en el 16,4 % de casos el deutor/deutora és autònom. En la resta de casos (25,21%), el deutor no exerceix cap activitat professional-laboral.

Quant a la proporció de la concessió del benefici de l’exoneració dels deutes d’aquelles persones que no han pogut fer-hi front, la mostra indica que en 88 dels casos, és a dir, en un 95,6% dels supòsits s’ha concedit, enfront de 4 casos (4,35%) on ha estat denegat. Per tot això, en el marc de presentació de L’Observatori de la insolvència personal es va concloure que el mecanisme de la Segona Oportunitat és una eina que funciona per resoldre els problemes d’insolvència de la ciutadania.

Podeu consultar la crónica del 1r Congrés Europeu de la Segona Oportunitat a partir de la pàgina 38 d'aquest Món Jurídic. En aquest apartat trobareu també el codi QR per descarregar-vos el primer Informe realitzat per l'Observatori de la Insolvència Personal.

HOMENATGE PÒSTUM AL DEGÀ EMÈRIT DE L’ICAB, JOSEP PINTÓ I RUIZ

L’ICAB va organitzar un emotiu i sentit homenatge pòs-tum al degà emèrit de l’ICAB, Josep Joan Pintó i Ruiz, que va morir el 23 d’agost del 2020 als 93 anys d’edat.

L’acte, celebrat a la Sala d’Actes de l’ICAB el passat 5 d’octubre, es va iniciar amb un discurs de la degana de l’ICAB, Mª Eugènia Gay, on va destacar la trajec-

espai de la 2a oportunitat


tòria de Pintó, sempre guiada pels ideals de la justícia i de l’humanisme, així com la seva passió i dedicació pel Dret.

El degà emèrit Eugeni Gay va oferir una emotiva ne-crològica en què va ressaltar el magnífic advocat que va ser Pintó i que “va ser una persona d’ànima jove i fructífera, sincera i de profunda fe”. Altrament, Eugeni Gay va posar l’èmfasi en una cita recurrent de Pintó: “El Dret no es fa, es descobreix”.

El president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legisla-ció de Catalunya, Francesc Tusquets i Trias de Bes, va ser l’encarregat de clausurar l’acte d’homenatge. Va exposar el privilegi de tenir a Pintó com amic, advocat, professor i àrbitre. Així mateix, va dir que el recorda-ran com un humanista prudent, just, coneixedor del dret, senyor de Barcelona i considerat com un dels millors advocats dels últims anys.

Al llarg de la seva vida, Josep Joan Pintó va ocupar diferents càrrecs jurídics de rellevància. Va ser degà de l’ICAB des del 1978 fins al 1982. Entre 1984 i 1988 va ser president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, ens del qual era membre des del 1967. I també va ser vicepresident del Consejo General de la Abogacía Española (1978-1982), entre molts d'altres.

PREMI LUIS DEL CASTILLO AL MILLOR PROJECTE D’INVESTIGACIÓ SOBRE JUSTÍCIA PENAL INTERNACIONAL I DRETS HUMANS

L’ICAB ha convocat una nova edició del Premi Luis del Castillo, creat el 2017, per la Comissió de Justícia Penal Internacional i Dret Humans de l’ICAB, en honor a Luis del Castillo Aragón, qui fou degà (març 2002-febrer 2003) i vicedegà de l’ICAB, promotor i primer president de la Comissió de Justícia Penal Internacional i de Drets Humans del Col·legi i primer president del Col·legi d’Ad-vocats Penal Internacional (CAPI).

El Premi vol reconèixer a aquelles persones físiques o jurídiques i institucions que haguessin destacat per la seva tasca en la defensa dels Drets Humans, així com en l’avenç de la Justícia Penal Internacional.

Si hi vols participar, pots consultar les bases a la plana web.


L’ICAB SE SUMA A LA COMMEMORACIÓ DEL DIA DE LES NACIONS UNIDES

El 24 d’octubre es va celebrar el Dia de les Nacions Uni-des, una jornada per la qual es commemora l’entrada en vigor de la Carta de les Nacions Unides, el 24 d’octubre del 1945, i per això, va penjar una banderola de l’ONU a l’exterior de l’edifici del Palauet Casades i va organitzar el Webinar: '76 anys de Nacions Unides. Dona, Drets Humans i Justícia'.

Mª Eugènia Gay Rosell, degana del Col·legi de l'Advoca-cia de Barcelona i presidenta del Consell de l'Advocacia Catalana, va ser l’encarregada de presentar aquesta jornada on-line que va incloure dues taules rodones: una sobre justícia i igualtat i l’altra sobre Drets Humans i gènere.

En la primera hi van participar Katharina Miller, advo-cada i presidenta de l'Associació de Dones Juristes Europees (ELI), i Cristina M. Ruiz Pérez, advocada, con-sultora i formadora en creativitat innovadora. La taula va estar moderada per Rosa Peña, diputada de l'ICAB i responsable de RRII. Es va parlar d’aspectes com ara la importància dels tractats internacionals o de l'accés a la justícia de les dones i la capacitat transformadora que comporta.

En la segona, les ponents van ser Erika Torregrossa Acuña, presidenta de la Comissió de Justícia Penal In-ternacional i Drets Humans de l'ICAB; Cristina Sancho Ferrán, presidenta de la Fundació Wolters Kluwer; i Concepción Campos Acuña, presidenta de l'Associació de Dones en el Sector Públic. La moderació va anar a càrrec de Susana Ferrer, diputada de l'ICAB responsa-ble d'ODS. En aquesta taula es va deixar clar que tot i que les dones han de treballar i sumar esforços per tal de defensar els seus drets, és un tema que afecta a totes i a tots, sense distinció de gènere. A més, es va debatre sobre el paper de les institucions públiques, fonamental perquè arribi la fi de la bretxa de gènere.

L'acte va ser clausurat per la diputada de la Junta de Govern de l'ICAB i responsable d'ODS, Susana Ferrer, que va agrair l'organització d'aquest acte per com-memorar els setanta-sis anys de les Nacions Unides donant protagonisme a la dona, els drets humans i la justícia.

Cal recordar que l’ICAB treballa per a la incorporació activa dels ODS als valors professionals i a la cultura col·legial. En aquest sentit, la Corporació presta una atenció especial als ODS 5 (Igualtat de gènere) i ODS 16 (Pau i justícia i institucions sòlides).

L’ICAB ACULL UN ACTE EN DEFENSA DELS DRETS HUMANS A L’AFGANISTAN DE LA PROMOCIÓ MARTIN LUTHER KING

El 6 d'octubre, la Promoció Martin Luther King (Facultat de Dret UB - 1964-69) va organitzar l'Acte en defensa dels Drets Humans a l'Afganistan, a la 8a planta de la seu del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB).


El diputat de la Junta de Govern de l'ICAB Albert Carles va inagurar l'acte destacant com d'essencial és alçar la veu davant la terrible situació a l'Afganistan i abordar en aquestes trobades la importància de la dignitat de les persones com a fonament dels Drets Humans.

Hi van intervenir Eugeni Gay, darrer delegat curs per l'SDEUB i degà emèrit de l'ICAB; Carles Mc Cragh, president de la Comissió de DDHH del CICAC; i Gon-zalo Quintero, catedràtic Dret Penal. En l’acte van con-cloure que tot i que en molts casos som conscients de les situacions de vulneració dels DDHH, encara ens queda molta feina per fer, tant pel compromís per part dels Governs com per part de la societat. Per aquest motiu, es va fer especial distinció al Consell de l'Advocacia Catalana, que va organitzar diverses jor-nades per tal de mostrar la solidaritat de l'Advocacia envers la població afganesa.

L’acte va ser clausurat amb la lectura del Manifest a càrrec de l’advocada Marisa Lapuente, que va remar-car l'imprescindible que resulta l'impuls, tal com es preveu al Tractat de Lisboa, d'una estructura comuna europea de defensa capaç d’actuar davant crisis civils i militars de caràcter estratègic i humanitari.

MÉS DE 500 PERSONES VISITEN EL PALAUET CASADES I LA BIBLIOTECA DE L’ICAB AMB MOTIU DEL 48H OPEN HOUSE

El festival d’arquitectura 48h Open House BCN va tornar a la presencialitat aquest any i va oferir durant tot el cap de setmana més de 250 activitats. Entre elles, el 23 d’octubre es va realitzar la visita a la Biblioteca de l’ICAB i al Palauet Casades, que va resultar tot un èxit de pú-blic. Més de 500 visitants van poder gaudir i passejar per l’edifici de la institució i van poder descobrir els espais més íntims i simbòlics.

Les visites van estar organitzades en grups de 20 perso-nes i durant el tram horari de 15 a 19 hores. A més, les persones col·legiades acreditades no van haver de fer cua per accedir-hi.

SALA DE LECTURA OBERTA DE NOU PER A COL·LEGIATS/ES ICABUs recordem que davant la recuperació de la normalitat postpandèmica a Catalunya es recupera la presencialitat a la biblioteca de l'ICAB, en horari de dilluns a divendres de 9 a 20h, però mantenint l'obligatorietat de la mascareta.


EPJ, LA FORMACIÓ EN FORMAT PRESENCIAL I ONLINE PER INICIAR-SE EN L’ADVOCACIA!

L’ICAB va posar en marxa l'Escola de Pràctica Jurídica fa més de 50 anys per tal de facilitar formació eminent-ment pràctica als llicenciats -actualment graduats- en dret. L’advocat Rafael Sánchez Sevilla va cursar aquest Postgrau i actualment, ell és professor de l’EPJ, per això vol transmetre la seva experiència als futurs advocats i advocades, perquè com deia un dels primers lemes de l’EPJ «A la facultat et van ensenyar dret, aquí t’ensenya-rem a ser advocat/da».

Què et va motivar a estudiar el Potsgrau de Pràctica Jurídica?Tras acabar la carrera, me percaté que había estudiado Derecho, pero desconocía cómo aplicar todos esos cono-cimientos en el día a día del ejercicio de la abogacía. Por ello, cuando descubrí que el programa formativo de la Es-cola de Práctica Jurídica del ICAB me permitiría aprender, desarrollar y poner en práctica, a través de simulaciones de casos reales, toda una serie de habilidades impres-cindibles para el ejercicio, con reconocidos abogados en ejercicio como profesores, no dudé en cursarlo.

Com es va assabentar de l’existència d’aquesta for-mació?Ciertamente, visité casi todas las universidades e insti-tuciones académicas de Barcelona y consulté la mayoría

formació de sus programas formativos. Todos eran excelentes y dudaba por cuál decantarme. Pero cayó en mis manos un tríptico con el programa formativo de la Escola de Práctica Jurídica que decía: “A la facultat et van ensenyar Dret. Ara aprendràs a ser advocat”. Ni me lo pensé, eso era precisamente lo que estaba buscando.

Quins aspectes destacaria del Postgrau de Pràctica Jurídica? Su programa formativo es eminentemente práctico, no solo desde un punto de vista de derecho sustanti-vo, sino también desde un punto de derecho procesal, orientado a que el alumno goce del mejor aprendizaje para ejercer la profesión de abogado desde la especiali-dad elegida.

Ara que ja fa temps que exerceix l’advocacia. Quin valor afegir li va aportar aquesta formació?Podría decir que me sirvió como centro de tecnificación, es decir, pude adquirir la experiencia, las habilidades y los conocimientos prácticos necesarios para afrontar con éxito el ejercicio de la profesión.

Como professor de l’EPJ. Com valora que aquesta formació es pugui cursar de forma telemàtica? Muy positivamente, pues las TIC nos permiten impartir y recibir docencia desde nuestros despachos o domici-lios, sin importar el lugar donde estén ubicados, como si asistiéramos presencialmente a las clases, por lo que ya no caben excusas para no seguir formándonos de forma continua.

Què aporta tenir una especialització a l’exercici de la professió?Vivimos tiempos cambiantes y volátiles (lo que se co-noce en el ámbito de la estrategia empresarial como “entornos VUCA”), con una actividad legislativa frenéti-ca en todos los ámbitos del Derecho. Esos incesantes cambios nos obligan a estar en constante formación y actualización, a fin de prestar un servicio profesional acorde a las necesidades de nuestros clientes. Y la es-pecialización, por supuesto, resulta primordial para que ello sea así.

JA ESTAN OBERTES LES INSCRIPCIONS PER A L’EDICIÓ DE MARÇ! No ho dubtis, l’EPJ és una bona forma de poder aproxi-mar-te a la pràctica real de les diferents disciplines del Dret en què et pots especialitzar a través d'aquesta formació.


MÀSTER EN MEDIACIÓ ICAB, UNA NOVA ÀREA PER A L'EXERCICI DE L'ADVOCACIA

Laura Asín va cursar l'edició 2020-2021 el màster de media-ció de l'ICAB sent premiada pel seu treball de final de màs-ter. Parlem des de Món Jurídic amb ella per conèixer què li ha aportat a la seva carrera profes-sional aquesta especialització en l’àmbit de la mediació.

L'edició 2020-2021 va cursar el màster de mediació de l'ICAB. Què la va fer decantar per aquest màster d'entre

tota l'oferta formativa que hi ha en aquesta àrea?Es un máster que considero absolutamente necesario, no solo para ejercer como profesional de la mediación, y así ofertar nuevos servicios a los ciudadanos, sino fundamen-tal para mejorar en el ejercicio de mi profesión de abogada.Los conocimientos de este máster permiten afrontar los conflictos desde una nueva visión, abriendo la mente a nuevas formas de resolución donde los verdaderos prota-gonistas son los clientes. Com a advocada, què cercava amb l'especialització en l'àmbit de la mediació?Me pareció de especial interés poder ofertar en nuestro despacho un servicio de mediación, fomentar la cultura de la paz cuando existe un conflicto, intentar no judiciali-zar los asuntos.Especializarme en conocer habilidades con las que pro-vocar que sean los propios ciudadanos los que decidan sus vidas, sin necesidad de recurrir a un tercero.Los clientes son capaces de afrontar un conflicto desde la comunicación, no desde la confrontación, y hay que explicarlo de forma sencilla a la ciudadanía.Como letrada, busqué especialización en todos estos conocimientos, expectativa que por supuesto cubrieron todos los profesionales que impartieron este máster.

Quins aspectes valora més després d'haver cursat el màster? He puesto en valor la importancia de saber escuchar. Escuchar es una experiencia maravillosa que puede ge-nerar grandes oportunidades en los conflictos.

El agradecimiento es otro valor al que me dedico ahora diariamente. Siempre es tiempo de agradecer.Valoro mucho más la necesidad que tienen las personas de expresar sus emociones y sentimientos; la paciencia y templanza de los profesionales que realizan el acom-pañamiento en cualquier conflicto, colaborando en la mejora de su comunicación. Valoro todavía más al profe-sorado en las escuelas, fomentando la cultura de la paz, a pesar de la enorme conflictividad con la que conviven diariamente.

Recomanaria el màster de dret de mediació a altres professionals que es vulguin especialitzar?Sí, a todos mis compañeros les animo a que destinen parte de sus horas a esta enseñanza, que luego agrade-cerán en su día a día.

L'ICAB va premiar el seu treball de final de màster titulada "La obra de arte de la mediación". Com va sorgir la idea de complementar el seu treball amb il·lustracions?Me apasiona la pintura. Mediación y pintura tenían que ir de la mano. Como dije, "la mediación es grande y mere-cía una obra de arte".A medida que avanzaba mi aprendizaje, pensé en cómo poder enseñar a todo ciudadano el significado del proce-so mediador de una forma sencilla y visual.La pintura y los dibujos permiten una enseñanza fácil y original, que cualquier persona entiende. Desde un niño a un adulto.Con pinturas puedes ser capaz de desarrollar de una forma sencilla todas las fases del proceso mediador y explicar las enormes ventajas de llegar a acuerdos.

Què ha suposat aquest reconeixement? Este reconocimiento me anima a continuar creciendo en el mundo de la mediación, creando nuevos proyectos en diversos ámbitos para fomentar la cultura del acuerdo, de la que ya no puedes salir. Reconocer mi gran esfuerzo y dedicación me llena de ilusión y felicidad y continuaré combinando mi pasión

por la pintura con el poder del entendimiento.

ENTREVISTA A JAVIER ORDUÑA, EXMAGISTRAT DEL TS I CATEDRÀTIC DE DRET CIVIL DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Entrevista a Javier Orduña 35

monografía gratuita y el primer “Congreso sobre el princi-pio de Transparencia en la contratación. En estas y otras actividades que se realizaron ya estaba en el ICAB este germen de intentar hacer un instituto fundamentalmente de investigación.

Quins són els objectius de l’Institut? Entre los objetivos que persigue el Institut I+DRET cabe resaltar el de poner en valor los Colegios Profesionales, en particular el Colegio de la Abogacía de Barcelona, como Corporación destacada de la sociedad civil para contribuir a la defensa de los derechos y libertades de la ciudadanía. La puesta en marcha del Institut responde, por tanto, a la voluntad de actualizar las funciones que tiene el Colegio de la Abogacía de Barcelona, ensan-chándolas, y por ello crea un órgano específico para promover y aprovechar todas las inercias que ofrece este laboratorio, que son los Colegios Profesionales, para, fundamentalmente, des del punto de vista de esa sociedad civil que comentaba antes, plantear soluciones que mejoren nuestro estado social y democrático de derecho.

¿Com va sorgir la idea de posar en marxa l’Institut I+Dret?La base de este proyecto surgió de una forma muy natural y espontánea a partir de la relación que tengo con el Cole-gio de la Abogacía de Barcelona durante la pandemia a raíz de mi experiencia formativa e investigadora. En esta época, yo creo que el Colegio de la Abogacía de Barcelona fue pionero, no solo en aspectos formativos, sino sobre todo, en aspectos divulgativos que ya tenían un claro compo-nente de investigación al reunir en sus webinars a muchas personas especializadas sobre un tema. En el transcurso de estas sesiones se hicieron tanto planteamientos nuevos como reflexiones muy interesantes; y yo creo que, tanto Jesús Sánchez, vicedecano, actualmente, del ICAB y la otra alma de este proyecto, junto con la decana, M.ª Eugè-nia Gay, nos dimos cuenta de que efectivamente en ese período ya estábamos haciendo una cosa distinta a lo que era la base tradicional de formación del Colegio, ya que es-tábamos aportando investigación, pautas nuevas y, sobre todo, aportaciones de soluciones prácticas. Yo destacaría, de ese período, el tratamiento de temas tan importantes como la cláusula “Rebus”; sobre la cual se hizo incluso una

“La puesta en marcha del Institut I+D actualiza la función de los Colegios de la Abogacía

al crear herramientas que plantean soluciones jurídicas que mejoran nuestro estado social y

democrático de derecho”Entrevista per Roser Ripoll/ Sandra Sanz

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202136 Entrevista a Javier Orduña

Estant vostè al Tribunal Suprem, la Sala del Civil va ser pionera en reconèixer “La transparència com un principi jurídic en la contratació seriada. Creu que s’ha avançat suficientement en aquest àmbit?És cierto que la Sala primera de lo Civil dictó sentencias como la del 18 de junio de 2012, de la que yo fui ponen-te; o sentencias como la del 9 de mayo de 2013 donde se declaró la nulidad por falta de transparencia de la cláusula suelo; durante ese período el TS estuvo al frente de la vanguardia europea. De las sentencias que vinieron inmediatamente después, de alguna forma, formaron parte del acervo comunitario. Luego, lamentablemente, en mi opinión, ha habido un cierto impás, porqué la Sala primera no ha seguido estando en la vanguardia, sinó que algunas veces se ha decantado por interpretaciones restrictivas del principio de transparencia; yo creo que esas interpretaciones no fueron correctas. Por ejemplo, la falta de transparencia en la cláusula suelo, entre otros ejemplos, que efectivamente han supuesto pasos atrás. Por tanto, queda mucho por hacer; la transparencia es un nuevo valor y principio y su implantación es progresiva en la sociedad, pero, no solo hablo de la jurisprudencia, sino hablamos del legislador que en este caso ha sido nulo desde el punto de vista práctico, porque hemos tenido una ley de condiciones generales de 1998 que no atiende al principio de transparencia tal y como está dibujado en la jurisprudencia del TJUE. Tenemos muchas leyes autonómicas de transparencia, pero que no afinan realmente lo que es la transparencia como derecho de los ciudadanos y como deber público. Yo creo que queda muchísimo por hacer para implantar este principio en nuestra sociedad.

Hi ha algún tema clau pel qual considera que s’ha de centrar el primer treball de l’Institut I+DRET? Yo creo que cuando estamos ante un nuevo principio hay que consolidarlo, por ello, cualquier paso que se dé hacia él es sustancial. Yo diría que, desde el punto de vista del derecho de la contratación, obviamente, sería su mayor progresión contar con él en el ámbito constitucional, en el político, administrativo; nos hace muchísima falta que este principio de transparencia esté realmente regulado y no so-lamente formulado o contemplado; pues yo creo que haría falta abordarlo en la Ley de Condiciones Generales, para que realmente en todo tipo de contratación predispuesta le fuera aplicable el control o principio de transparencia en toda su extensión, tal y como lo prevé la reciente jurispru-dencia del TJUE y, a su vez, también lo demanda el correcto funcionamiento de nuestro mercado interno. Sin lugar a dudas, todo ello aportaría una mayor calidad y negociación y, con ello, una mayor corrección en la competencia de las empresas y también, en los deberes de la propia adminis-tración. El legislador tiene que acometer y tiene que hacer

sus funciones y, obviamente, debemos exigir una regula-ción cabal y extensa del principio de transparencia en el ámbito de la contratación seriada.

Durant la seva etapa al TS es va declarar nul.la i abu-siva la clàusula sòl. Sens dubte això va marcar un fita per als consumidors. Com ho valora?Precisamente, yo fui el redactor del voto particular y de alguna forma ahí empezó el camino hacia unas posibles cuestiones prejudiciales. Es más, tengo que decir, que en la actualidad el verdadero motor de modernización de nuestro derecho contractual sigue siendo el Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

Evidentemente esa Sentencia (la cláusula suelo) supuso un antes y un después porque efectivamente vino a con-sagrar el control de transparencia en toda su extensión como deber proactivo.

Queda muchísimo para implantar el principio de transpa-rencia en nuestra sociedad.

La sociedad ha canviat molt, i més encara arran de la pandemia. Considera que s’hauria de fer alguna important reforma en l’àmbit del dret civil, més enllà dels que ja hem comentat per adecuar-lo als proble-mes de la societat del segle XXI? Es evidente que sí. Las reformas son sustancialmente necesarias en todo fenómeno jurídico; es decir, es evi-dente que conforme se van dando los cambios cultura-les, sociológicos, económicos y sociales la única fórmula que tenemos los juristas y la sociedad para actualizar sus instrumentos jurídicos son las reformas. Por tanto, refor-mar es necesario. ¿Qué sucede? Que en la actualidad esas reformas son más urgentes porque los cambios tecnológicos, culturales, sociales y económicos se han producido con una velocidad mayor y ante esto estamos con unas estructuras jurídicas que realmente al lado de estos cambios parecen un tanto, no obsoletas, pero sí que no están cumpliendo su función.

“Necesitamos un nuevo

Código Civil del siglo XXI”

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Entrevista a Javier Orduña 37

Ha cambiando el modelo y sociedad económica, el Tratado de funcionamiento de la Unión Europea y seguimos te-niendo un Código Civil de 1989. Es decir, necesitamos un nuevo Código Civil del siglo XXI que tendrá muchas cosas innovadoras. Necesitamos, también, principios como el de transparencia y que se materialice en leyes como una futu-ra ley de condiciones generales. Hay que tener en cuenta los nuevos derechos sociales y fundamentales, incluso, de cara al mejor funcionamiento económico. La Constitución debería ser reformada, ya que como norma jurídica no es inmutable. Yo creo que las reformas se pueden producir cuando hay un estudio serio, consensuado y que aporte realmente mejoras para el estado social y democrático.

Por tanto, claro que hay que hacer muchísimas reformas, pero fundamentalmente se debe a los cambios que se están produciendo de una forma muy rápida.

¿Porque estudió derecho? ¿Pensó en ejercer la abo-gacía?Yo no sabia qué estudiar. Elegí la carrera de derecho porqué me pareció interesante, ya que tenía compo-nente valorativos de historia, de cultura, etc. Y porque en principio ofrecía distintas salidas profesionales. Estudiando la carrera de derecho en la Universidad de Valencia tuve la fortuna de encontrarme profesores como Vicente Montés, que fue mi maestro junto a Diez-Picazo. La verdad es que cuando te encuentras personas con esa brillantez siempre quieres emular su sabiduría, la forma de pensar. Me apasionó el derecho civil porque me lo contaron muy bien; entendí que era un ámbito sumamente elegante y científico de apro-ximarse al derecho. Una dimensión pública desde el punto de vista de hacer la tesis doctoral de cara a apor-tar a la sociedad las inquietudes, digamos, profesiona-les que podia tener, me determinó a que me quedase en la Universidad. En mi familia no había antecedentes docentes, pero fue básicamente por la impronta del profesor Vicente Montés.

¿Cómo valora su etapa en el Supremo?Ha sido un honor para mí formar parte del Tribunal Su-premo por ser un espacio privilegiado de la reflexión jurídica. También fue una experiencia novedosa en el ámbito de trabajo, ya que es tremendamente exigente. Esa perspectiva, fundamentalmente, de la doctrina juris-prudencial y de la doctrina del caso te enriquece como jurista, es una experiencia que solo se tiene allí; es muy enriquecedor.

También valoro que estos 8 años que he estado en el Tribunal Supremo se dieron bastantes sentencias y ponencias -contando con votos particulares, etc. - que

han aportado un cierto criterio de innovación y progreso desde el punto de vista jurisprudencial y, en ese sentido, también soy consciente de haber estado en un momen-to histórico, ya que ha habido cambios incesantes en los que se han aportado criterios de innovación. Yo me di cuenta de que la sociedad a nivel de ciencia jurídica estaba cambiando muy rápidamente y teníamos que adoptar decisiones audaces pero también sensatas al mismo tiempo. Por ello, valoro positivamente mi paso y me siento satisfecho de haber contribuido a los avances de la doctrina jurisprudencial.

¿Qué supone el bloqueo del Consejo General de Poder Judicial?Des de mi punto de vista, las personas que llegan a estos cargos, y los modos por los que llegan a los mis-mos, tienen que ser lo más independientes y traspa-rentes posibles, porqué son instituciones de altísimo valor para la cohesión social y para la confianza de los ciudadanos. El modo de elección y el perfil tienen que ser claramente independiente.

Estas instituciones nos representan y tienen que trans-mitir un grado de confianza a la ciudadanía. Me parece bien que se desbloqueen porqué esta anormalidad no era buena para nadie.

Todas las instituciones se pueden mejorar y yo creo que estas también pueden ser objeto de mejora, des del punto de vista de estos principios que estamos diciendo de independencia y transparencia.

“Debemos exigir una regulación cabal y extensa del principio de transparencia

en el ámbito de la contratación

seriada”

ENTRE NOSALTRES

Nuestra sociedad está viviendo uno de los momentos más delicados de los últimos lustros. A la crisis del 2008 la ha sucedido, sin el tiempo necesario de recuperación, la reciente emergencia sanitaria, derivada de la COVID-19, con la consiguiente crisis económica que ha puesto en situación muy vulnerable a decenas de miles de per-sonas y empresas.

De entre muchas medidas y normativas específicas promulgadas en nuestro país, en estos últimos meses se ha impulsado la transposición de la Directiva de la UE 2019 sobre Reestructuraciones y Segunda Oportunidad, que tiene como objetivo establecer un marco normati-vo homogéneo con el resto de ordenamientos jurídicos de la UE para poder hacer frente de forma adecuada a las situaciones de insolvencia que, por otro lado, y en la actual situación socioeconómica, se prevé que vayan en aumento.

Es importante poner el foco en el debate sobre estas situaciones, las soluciones previstas y las novedades normativas que se están proyectando.

Durante los días 17 y 18 de noviembre se ha desarrolla-do el PRIMER CONGRESO EUROPEO DE LA SE-GUNDA OPORTUNIDAD en el Ilustre Colegio de la Abogacía de Barcelona.

1.El objeto de este Congreso era poner en valor diver-sos elementos diferenciales y claves para el análisis y desarrollo de los mecanismos de reestructuración y acompañamiento a la insolvencia personal.

EL 1ER CONGRESO EUROPEO SOBRE SEGUNDA OPORTUNIDAD CONTRIBUYE, DESDE LA ABOGACÍA, A DAR RESPUESTA JURÍDICA A LOS PROBLEMAS DE INSOLVENCIA DE LOS DEUDORES DE BUENA FE

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Entre nosaltres 39

En esta línea se ha pretendido analizar desde una perspectiva multidisciplinar la insolvencia personal, sus efectos y las soluciones legislativas con la mirada puesta en la transposición de la Directiva Europea de Reestructuración e Insolvencia 2019/1023.

De esta forma se ha desarrollado un Congreso en el que se han combinado los debates jurídicos, junto a los debates socioeconómicos y con una especial atención a la aplicación efectiva del mecanismo de la Segunda Oportunidad a partir de diversos talleres prácticos que han permitido llevar a cabo una for-mación y divulgación del mismo, como herramienta de solución ante la problemática del sobreendeuda-miento de las personas.

2.Los mecanismos de segunda oportunidad derivados de la aplicación de la Ley de Segunda Oportunidad, pro-mulgada en 2015, son más necesarios que nunca para la sociedad y son, además, una nueva área de actividad de la abogacía y como indicaba en la inauguración del Con-greso la decana del Colegio de la Abogacía de Barce-lona, M.ª Eugènia Gay, esta norma, es un estímulo para emprender, que repercute positivamente en el crecimiento económico y en la creación del tejido empresarial del país.

Por otro lado, Victoria Ortega, presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, manifestaba, tam-bién en la inauguración del Congreso, que el desco-nocimiento palpable de esta normativa se ha superar mediante formación y divulgación.

3. Otro de los objetivos que de forma transversal ha recorrido este Congreso es la mirada internacional, necesaria, en estos momentos, en los que la Directiva UE de reestructuraciones está siendo proyectada y obje-to de traspaso en los países de nuestro entorno.

Aprender de la experiencia de otros países es una mejora continua que hemos de acoger como parte del proceso de homogeneización del derecho de insolven-cias en la UE.

4. En definitiva, con este Primer Congreso Europeo de Segunda Oportunidad, hemos conseguido que duran-te dos días, en Barcelona, hayan coincidido los princi-pales actores en el derecho de la insolvencia personal, a nivel gubernamental, jurídico, económico y social.

Los más de 85 ponentes de este Congreso nos han hecho ver que tenemos una buena ley de segunda oportunidad, un modelo que da respuesta a las situa-

ciones de insolvencia y que fundamenta una sociedad más justa, que respeta el derecho a una segunda oportu-nidad y da lugar a una mayor actitud de emprendimiento, que es base de un crecimiento económico y social más sostenido en el tiempo. Y que este modelo tiene efectos favorables para las personas, pero también, para el siste-ma financiero, para la economía y para toda la sociedad.

Se ha constatado con satisfacción que después de seis años de la aprobación de la ley se está consolidando la introducción en nuestra cultura jurídica, social y económica del mecanismo de la segunda oportunidad. Y que, en este momento de consolidación del modelo, la futura reforma no puede dar pasos atrás que podrían suponer un retroce-so de diez años en derechos de las personas y en oportuni-dades de reactivación y de recuperación para la economía.

En estos dos días de Congreso se ha realizado una apro-ximación a la insolvencia personal desde una perspectiva amplia, diversa y completa. Las mesas jurídicas y socioe-conómicas han aportado reflexión sobre el tratamiento de la insolvencia personal y sus soluciones.

5. El Congreso ha sido un éxito gracias a la masiva asistencia que ha tenido. Los 175 asistentes presen-ciales y los más de 3.600 asistentes de forma virtual, entre todas las mesas jurídicas, sociales y talleres prácticos han dejado huella del alto interés que existe en la abogacía, en particular, y la ciudadanía, en general, respecto a este ámbito.

MESAS JURÍDICAS Las mesas jurídicas han debatido sobre los temas claves que se plantean en la Directiva europea 2019/1023 y en el Anteproyecto de transposición.

Se ha expuesto durante el Congreso, por parte de todos los actores, una clara voluntad de aportar en el proceso de elaboración de la regulación sobre insolvencia personal, es-pecialmente ahora, en el momento en que está finalizando el debate sobre la transposición de la directiva UE que acoge el Anteproyecto de Ley Concursal que hoy conocemos.

Uno de los elementos claves que se ha analizado es el concepto de buena fe, como elemento clave de la se-gunda oportunidad, ya que se parte de que no se puede negar el acceso a la segunda oportunidad al deudor ho-nesto, al deudor de buena fe. Y hay dos elementos claves que definen la buena fe: que la buena fe es un concepto objetivo, establecido en la ley, alejado de interpretaciones subjetivas, y que la buena fe se presume, como ocurre en otros aspectos en nuestro ordenamiento jurídico.

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202140 Entre nosaltres

También se ha debatido sobre la exoneración del crédi-to público, y se ha alertado de que cambiar el modelo y sobreproteger el crédito público supone un paso atrás y un perjuicio no solo para los deudores que tienen crédito público sino para todo el sistema.

Se ha alertado también sobre la introducción de nuevas restricciones de acceso al mecanismo de segunda oportu-nidad, que se alejan del concepto de buena fe y que pue-den impedir que deudores de buena fe puedan acceder a una solución a su situación. El magistrado del Tribunal Supremo, Ignacio Sancho Gargallo, en su ponencia magistral nos hacía reflexionar sobre la presunción de la buena fe del deudor en estos procedimientos, ase-verando que la restricción de los requisitos de acceso no debe ser la fórmula para filtrar la entrada de los deudores deshonestos a la segunda oportunidad e impedir la en-trada al mecanismo, de los deudores honestos, teniendo en cuenta que la norma ya tiene el procedimiento de la calificación para poner luz a estas situaciones.

Y finalmente, se ha puesto el foco en la necesidad de garantizar el acceso a la justicia gratuita a las personas que quieran acceder al mecanismo de segunda oportuni-dad, y que para ello es necesaria la intervención precepti-va de la abogacía en el procedimiento de microempresas.

MESAS SOCIOECONÓMICASDidier Reynders, comisario de Justicia de la Unión Europea, indicó en la presentación del Congreso que la persona, el ciudadano/a, ha de estar en el centro de la norma, que la normativa de insolvencia personal debe de ser una normativa al servicio de las personas.

En el Congreso se ha reflexionado alrededor de la in-solvencia personal poniendo, también, la mirada en el impacto social que genera la frustración de una actividad económica o el fracaso de una iniciativa personal.

La insolvencia personal tiene un impacto claro y defini-do en la salud emocional de las personas, expandiendo sus efectos de manera directa en la estabilidad económica de la unidad familiar. La salud afecta a la economía de igual manera que la economía afecta a la salud de las personas.

También hemos detectado como la insolvencia sigue siendo percibida como un estigma, afectando a la auto-estima y minando capacidad de afrontar la situación de las personas.

Es cierto que el mecanismo de la segunda oportu-nidad no es la solución definitiva a las situaciones de

pobreza crónica que se da en las sociedades actuales, pero sí es una herramienta que permite encauzar nuevamente propuestas y proyectos vitales y empre-sariales.

Pero también hemos visto como programas específi-cos de acompañamiento en la Segunda Oportunidad, que acogen a la persona, tienen éxito y permiten dar testimonio de como ante un fracaso se puede crear una oportunidad, empoderando a la persona y mejorando el sistema social y económico en el que todos estamos inmersos.

Por otro lado, hemos profundizado respecto a ámbitos de total importancia en el ámbito de las insolvencias personales de las pequeñas empresas que desarrollan su actividad como personas físicas, autónomos, que tiene una significación definitivamente alta en nuestra sociedad y a los que las normativas no acaban de acertar en como apoyarlos y empoderarlos.

En esta línea, hemos visto como les afectan a las pymes de este país la morosidad de las empresas grandes y de las administraciones públicas, y se concluyó que debemos superar la “morrosidad” para combatir la morosidad.

Y nos han dado fe de las herramientas que posibilitan la prevención a las situaciones de insolvencia y que ya están funcionando con cierto éxito en otros países. Así podemos afirmar que se debe invertir en formación económica y financiera para los ciudadanos y se debe incidir en las herramientas de alerta temprana como un elemento de gestión, prevención y enfoque de la actividad económica de las pymes. Para ello se hace necesario la participación profesional transversal en estos acompañamientos, a través de herramientas que ya están funcionando de forma habitual en otros países y que debemos impulsar en nuestro entorno, para hacer habituales los conceptos de planes de viabilidad y las alertas tempranas ante situaciones de dificultades financieras.

Y finalmente, hemos podido escuchar cómo se hace necesario actuar de forma coordinada y generan-do sinergias entre diferentes instituciones, profe-sionales, sociales y administración pública para poder dar solución adecuada a cada situación. “La Aliança” para la Segunda Oportunidad que nació en el mes de abril del presente año, liderada por el Co-legio de la Abogacía de Barcelona, ha sido la prime-ra piedra de una apuesta por sumar por la Segunda Oportunidad.


OBSERVATORIO DE LA INSOLVENCIA PERSONALEl Mecanismo de Segunda Oportunidad es una herra-mienta de reciente creación, por ello se hace necesario un seguimiento detallado y continuado que vele por su correcta aplicación, permita un proceso de mejora continua a todos los actores y ponga al alcance de toda la comunidad los aprendizajes que se van consiguiendo.

Como todos sabemos lo que se mide se puede gestio-nar y mejorar. Y ese es el camino que ya ha empezado el OBSERVATORIO DE LA INSOLVENCIA PERSONAL, que fue presentado por varios miembros del Grupo de Trabajo de la Segunda Oportunidad, en este Con-greso Europeo de Segunda Oportunidad.

Los resultados de los análisis y trabajos que desa-rrolla este Observatorio de la Insolvencia Personal deben ser la base para fomentar el debate, reflexión y propuestas de reformas legislativas, como pueden ser las propuestas de cambios en el Anteproyecto de Ley Concursal, que transpone la Directiva 1023/2019 UE sobre Reestructuraciones y Segunda Oportunidad, en base a análisis fundamentados.

El Observatorio de la Insolvencia Personal nace con la voluntad de ser un foro de análisis, reflexión, debate y participación para implicar a los diferentes intervinientes en el proceso de Segunda Oportunidad (desde los juzga-dos mercantiles o civiles hasta la propia abogacía, desde los notarios hasta las Cámaras de Comercio) sobre la problemática de la insolvencia personal y para fomen-tar los mecanismos que permitan afrontarla y centra su acción en promover la formación, la investigación y el intercambio de buenas prácticas entre los profesionales y colectivos implicados en la Insolvencia Personal.

El primer trabajo que ha acometido el Observatorio de In-solvencia Personal, ha querido acercarse a la realidad de los procedimientos de la Segunda Oportunidad. Se ha podido desarrollar un trabajo a partir de un cuestionario único al que han sido sometidos 293 expedientes correspondientes a 10 juzgados distintos de Cataluña, 5 Juzgados de Primera Instancia y 5 Juzgados Mercantiles, del periodo compren-dido entre 2016 y primer trimestre de 2021. Por lo que los resultados se basan en una muestra amplia y diversa que da fiabilidad a los resultados obtenidos.

Podéis consultar el Primer Informe del Observatorio de la Insolvencia Personal a través del siguiente código QR

PREMIOS SOBRE SEGUNDA OPORTUNIDAD,Durante la celebración de este Primer Congreso Eu-ropeo sobre Segunda Oportunidad, el Colegio de la Abogacía de Barcelona hizo un reconocimiento a seis destacados juristas, de los ámbitos judicial, notarial y de la abogacía institucional, por su destacada labor en el ámbito de la promoción del Mecanismo de Segun-da Oportunidad, en sus respectivas funciones, así como por su colaboración incansable con el Colegio de la Abogacía de Barcelona y el Consell de Col·legis

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202142 Entre nosaltres

d’Advocats de Catalunya, en el impulso y formación del procedimiento de Segunda Oportunidad, desde su regulación en el año 2015.

Este reconocimiento se otorgó a los magistrados Carlos Puigcercer y Miguel Angel Chamarro, quienes al frente del Juzgado de 1ª Instancia número 50, han impulsado este mecanismo, formando a jueces y abo-gados para su mejor conocimiento y funcionamiento.

Igualmente se premió al notario Ángel Serra-no, quien desde los inicios ha trabajado en sede no-tarial para que este mecanismo resultase eficaz para la ciudadanía, participando en innumerables jornadas formativas con la abogacía.

También se concedió este reconocimiento a Josep Medina y Abel Pié, decanos eméritos de los Cole-gios de Abogados de Granollers y Manresa, res-pectivamente y a este último, como presidente que fue del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, trabajando para que se pudiera regular en nuestro país un procedimiento de segunda oportunidad e impulsan-do desde la abogacía institucional su implementación.

Por último, se entregó el premio a Carles Mundó, quién en su condición de “Conseller” de Justicia de la Generalitat de Cataluña, llevó a cabo una labor de apoyo e impulso del procedimiento de segunda oportunidad en constante colaboración con la aboga-cía institucional catalana.

Los premiados agradecieron la distinción y, a su vez, destacaron la labor que realiza el Grupo de Trabajo de Segunda Oportunidad del Colegio de la Aboga-cía de Barcelona - impulsado por Jesus Sánchez, liderado por Martí Batllori e Yvonne Pavía, y com-puesto por Octavio Gracia, Borja Pardo, Elisa Es-colà, Jaime Campa y Miguel Angel Salazar- ya que con su implicación trabajan por la divulgación de la Segunda Oportunidad y por la formación y desarrollo del procedimiento basando su aplicación en el criterio de buenas prácticas como eje transversal.

CLAUSURAEn la clausura, la ‘Consellera’ de Justicia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, reivindicó la Segun-da Oportunidad como “un mecanismo jurídico pero sobre todo una herramienta que contribuye al bienestar y a la cohesión social”, ya que permite reactivar la economía. Ciuró reclamó que “la transpo-sición de la directiva europea sobre Segunda Opor-tunidad que prepara el Gobierno central permita la exoneración de los deudores de buena fe, incluidas sus deudas por crédito público ” e hizo hincapié en la necesidad de que esta reforma mantenga la obli-gatoriedad de la figura de la abogacía para acom-pañar a los afectados durante el procedimiento.

La consellera de Justicia también expresó la volun-tad de la Generalitat de sumarse a la labor de “La Aliança” para la Segunda Oportunidad. De esta forma se quiere estrechar la colaboración con la Ofici-na de Segunda Oportunidad y sumar esfuerzos Gene-ralitat y Abogacía para dar solución y asesoramiento a las personas insolventes de nuestro país.

Grupo de Trabajo de la Ley de Segunda Oportu-nidad ICAB: Jesús Sánchez, Yvonne Pavía, Martí Batllori,Miguel Ángel Salazar, Elisa Escolá, Borja Pardo, Octavio Gracia y Jaime Campá.

A BCDA AA

A

BB

B B

CCCC

D DDD

Plan JuniorLa millor solució d’estalvi juvenil

*Promoció vàlida fins al 31 d’octubre de 2021. L’incentiu no s’aplica fins que el Departament d’Operacions no hagi confirmat l’operació. Aquesta promoció no es pot acumular a d’altres que estiguin en vigor. Bases de la promoció, a www.mutualidadabogacia.com.

Contracta ara el Plan Junior o incrementa-hi les aportacions i emporta’t un xec regal de fins a 40 € a Amazon.es.*

Donar un impulsal futur dels més joves té premi!

Informa-te’n al telèfon 914 35 24 86, a través de l’app, enviant un correu a [email protected] o entrant a www.mutualidadabogacia.com.

Atenció personalitzadaDelegació de la Mutualidad de la AbogacíaIl·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

Marc MunueraC/ Mallorca, 283. 08037 BarcelonaT. 936 01 [email protected]

JUAN ANTONIO RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, DECANO DEL ILUSTRE COLEGIO DE ABOGADOS DE SANTA CRUZ DE LA PALMA

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Entrevista a Juan Antonio Rodriguez Rodriguez 45

En este contexto de crisis volcánica que vive la isla de La Palma se ha venido, una vez más, en poner de manifiesto la imperiosa necesidad por parte de nuestro colectivo de dar una inmediata respuesta profesional a las innumerables dudas e incertidumbres que en estos momentos se viene en plantear las personas damnificadas. Motivo este por el que, al igual que otros colectivos profesionales, nos hemos puesto a disposición de las autoridades locales, insulares, autonómicas, nacionales y supranacionales, para tratar el desafío jurídico que plantea este nuevo escenario.

Es pues indispensable ser de utilidad y dar una res-puesta eficaz a nuestros vecinos y vecinas y es por ello por lo que el Ilustre Colegio de Abogados de Santa Cruz de La Palma se decidió por crear un turno espe-cífico de asesoramiento en situación de emergencia y catástrofes y estableciendo, al efecto, un espacio de coordinación y asesoramiento ciudadano en la ciudad de Los Llanos de Aridane, así como en la propia sede colegial de Santa Cruz de La Palma.

Este servicio de orientación y asistencia jurídica es to-talmente altruista y gratuito y, se presta a cualesquiera persona directa o indirectamente afectada y ello con in-dependencia de su condición social y/o económica. Ade-más de ello, se ha activado el fondo social del colegio para destinar cuantos recursos sean necesarios a estas personas bien directamente o por medio de terceros.

¿Cómo está afectando esta situación a la abogacía palmera? ¿Pueden ejercer la profesión con relativa

La erupción del volcán Cumbre Vieja ha sido un fenó-meno inesperado y con un comportamiento inusual, según los expertos. ¿Cómo está viviendo a nivel per-sonal esta situación?Este dantesco desastre natural que ha padecido la isla de La Palma ha suscitado en mí una conciencia de vulnera-bilidad e incertidumbre ante un futuro incierto y descono-cido hasta ahora. Esta nueva situación ha propiciado un cambio de hábitos y rutinas absoluto que excediendo la esfera meramente personal trasciende a mi núcleo fami-liar y de allegados más cercano.

Se hace tremendamente duro emocionalmente el pade-cer y observar de forma pasiva como día a día va cam-biando el paisaje que te rodea y desaparece bajo la lava el modo de vida de miles de personas. Un sentimiento de total impotencia este que no conlleva sino desolación y desarraigo allá por donde los flujos de lava pasan.

Algunos ciudadanos han perdido sus casas, sus negocios, las cosechas, etc. En estos momentos de incertidumbre sobre el futuro. ¿De qué forma está ayudando el Colegio de Abogados de Santa Cruz de La Palma a sus conciudadanos? La erupción volcánica y los diferentes flujos de magma emitidos por esta no solo han provocado una crisis habi-tacional sin precedentes. También afecta de lleno al co-razón productivo de la isla, tanto en daños directos a las producciones agrarias y ganaderas, como indirectos a las diferentes infraestructuras hídricas de agua de riego y potable, así como al resto del tejido empresarial.

“El Colegio de Abogados de Santa Cruz de La Palma ha creado un turno específico

de emergencia y catástrofes para dar una inmediata respuesta profesional de asesoramiento a los palmeros”

Entrevista por: Roser Ripoll/ Judit Trota

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202146 Entrevista Juan Antonio Rodriguez Rodriguez

normalidad? ¿Se ha diseñado alguna ayuda específi-ca para con sus colegiados y colegiadas?A nivel personal, como a cualquier otro residente. A nivel profesional, es de justicia reconocer que la actual situación no permite rendir a un nivel óptimo toda vez que las per-sonas colegiadas no son ajenas al estado emocional del resto de las que nos rodean.

Quién más o quién menos ha sufrido pérdida de bienes ya sea de forma personal o bien de personas de su entorno más próximo y ello unido a la incertidumbre creada ante la erupción volcánica y al igualmente incierto futuro que se espera.

Como ya he venido a puntualizar se encuentra plenamen-te activo el fondo social colegial e igualmente se presta asistencia médica y psicológica para toda aquella perso-na colegiada que así lo requiera. Es de agradecer la total predisposición de auxilio brindada tanto por el Consejo General de La abogacía Española, de los propios colegios de la Abogacía, como de la Mutualidad General de la Abo-gacía y Alter Mutua.

La situación provocada por el volcán viene a sumar-se a una situación económica y social difícil derivada de la pandemia por COVID. Ante este contexto ¿Qué recursos cree que faltan a día de hoy para ayudar a los palmeros y las palmeras?La situación por la que atraviesa la Isla es tan excepcional como dantesca y solo comparable a una situación de post-guerra; excepción hecha de la pérdida de vidas humanas. Cualquier recurso de la índole que sea, sin duda alguna, es más que bien recibido en estos momentos.

La Isla de La Palma necesita, más que nunca, de un plan de reconstrucción de infraestructuras de toda índole, de dinamización de la economía, del establecimiento de un plan de empleo, de inversiones en vivienda, agricultura, ganadería, turismo y beneficios fiscales, entre otros y que esperemos que pasen del plano del mero compromiso e intención política a su correspondiente dotación económi-ca y posterior ejecución.

¿Qué sectores, al margen de la ciudadanía en general son los más afectados?Sin duda alguna, el sector primario con la práctica destruc-ción y paralización del mismo en la Comarca Oeste de la Isla.

El peso de la industria platanera en la isla es notable. En 2020 solo La Palma exportó 144.302 toneladas de esta fruta. Eso supone algo más de un 11% de la economía isleña de forma directa a lo que habría que sumarle los

daños y repercusión indirecta en el tejido industrial y empresarial y las pérdidas en otros sectores como la ga-nadería y pesca.

La Comarca Oeste de la Isla y, en especial el Valle de Aridane, conformado casualmente por los tres municipios afectados es, o al menos lo fue antes de la erupción, el principal motor económico de la isla y con total rotundidad la mejor y más próspera zona agrícola de las Islas Canarias.

¿El gobierno les ha dado información respecto a las subvenciones y ayudas? ¿Ya se ha recibido alguna prestación o ayuda? ¿Se espera recibir alguna duran-te estos meses?Lamentablemente es una realidad palpable la total des-información existente respecto a la concesión de auxi-lios económicos y ayudas que se prevén por parte de los diferentes Organismos Públicos. Hasta ahora ningún tipo de ayuda se ha recibido por los damnificados que no sean aquellas meramente asistenciales prestadas por los Ayuntamientos de El Paso, Los Llanos de Aridane y la Villa y Puerto de Tazacorte; desconociéndose el posible calendario establecido por la administración respecto a las diferentes ayudas y auxilios que públicamente se han reconocido y que hoy por hoy no son más que filtraciones dadas en base a criterios de oportunidad política.

“La situación por la que atraviesa la Isla es tan excepcional como dantesca y solo comparable

a una situación de postguerra; excepción hecha de la pérdida de vidas humanas.”

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Entrevista a Juan Antonio Rodriguez Rodriguez 47

¿De qué manera podemos contribuir desde otros co-legios de la abogacía a disminuir la dantesca situa-ción que se está viviendo en La Palma?La respuesta de la sociedad ante la situación que se encuentra viviendo la Palma como consecuencia de la erupción volcánica ha sido y es abrumadora y la abogacía no ha sido una excepción. La respuesta y puesta a dispo-sición de apoyo técnico y/o logístico y medios materiales de la totalidad de los 83 Colegios existentes en todo el territorio nacional ha sido sobresaliente y ha venido en desbordar nuestras más optimistas previsiones.

Debemos reconocer públicamente que los recursos disponibles en un colegio profesional como el de Santa Cruz de La Palma no son, ni mucho menos, ilimitados y la puesta en servicio del SOAJSEC (Servicio de Orientación y Asistencia Jurídica ante Situación de Emergencia y /o Catástrofe) y su sobresaliente aceptación por la ciudada-nía desborda nuestras más optimistas previsiones y hace necesario su refuerzo para lo que se ha previsto una nueva fase de asistencia telefónica que requerirá de la incorpora-ción de nuevos profesionales del derecho. Es ahí donde se puede contribuir desde otros colegios y por otros compa-ñeros/as que voluntariamente se adscriban a este servicio.

¿Es posible la compensación de los daños en los bie-nes (viviendas, terrenos, ganado, automóviles, etc.) de los afectados/as al proceder los daños de una catástrofe natural? No solo creo que es posible la compensación de los daños, sino un deber de la Administración General del Es-tado ante situaciones como la que nos ocupa en la que la naturaleza, por sí misma y sin intervención de la actividad humana, causa daños a las personas o a los bienes.

Al margen de las posibles indemnizaciones/compensacio-nes a cargo del Consorcio de Compensación de Seguros en aquellos casos en que se ha producido la declara-ción de un siniestro con previa contratación de Póliza de aseguramiento, se deben de arbitrar desde los poderes públicos, ayudas, compensaciones y/o auxilios econó-micos basados en el principio de solidaridad, principal-mente, cuando como en el presente caso, los daños son catastróficos y así se ha reconocido expresamente por el Consejo de Ministro al aprobar el pasado 28 de septiem-bre, mediante el Real Decreto, la declaración de la Palma como zona gravemente afectada por emergencia de pro-tección civil, antes zona catastrófica.

Aunque los habitantes no se encuentren en la zona afectada por la lava, ¿habrá compensaciones por daños de las cenizas?

Las compensaciones previstas como consecuencia de daños ocasionados por la acumulación de ceniza volcánica se prevén por su afección con independencia de si se en-cuentran dentro del perímetro de exclusión. Ello es conse-cuencia de que el área de influencia de la ceniza es mucho mayor que la afección de los diferentes canales magmáti-cos que discurren por tierra al contrario que la primera.

Sin duda habrá un antes y un después en La Palma cuando la erupción finalice. ¿Cree que van a quedar secuelas psicológicas en la ciudadanía? Lamentablemente, es ya una realidad la constatación de importantes secuelas psicológicas en la población afecta-da por la erupción volcánica. El Área de Salud de La Palma evalúa y analiza en el CIRPAC (Consejo Insular de Rehabili-tación Psicosocial y Acción Comunitaria) la situación de la salud mental en la isla y tiene muy clara la línea de trabajo en beneficio de la salud mental dentro de su hoja de ruta. A estos efectos me consta que se han puesto en marcha medidas para la atención a pacientes con problemas psicológicos derivados de la erupción volcánica; aunque previsiblemente lo peor esté aún por llegar.

¿Qué aprendizaje se lleva tras vivir una experiencia como la que está afectando La Palma?Sin duda alguna la notable capacidad de resiliencia de la sociedad a la que tengo el orgullo e inmenso honor de pertenecer. La capacidad de ofrecer diferentes maneras de interpretar y encauzar los recientes acontecimientos que nos ha impuesto la naturaleza, la real expectativa creada de poder y deber superar esta situación adversa sacándole el máximo partido con los medios que se tie-nen a mano. En definitiva, la experiencia de ser útil a mis convecinos y a mí mismo y, ello teniendo muy presente a todos aquellos que nos precedieron y lucharon por nues-tra tierra; un sentimiento de unidad y una forma de ser que nos caracterizan y diferencian.

Un deseo para La Palma del futuro…Mi deseo es que tanto la Palma, como la sociedad Pal-mera, lejos de perder, recuperen la seguridad, entereza, fuerza y serenidad que siempre la ha caracterizado.Permítame no cerrar esta entrevista sin poner de ma-nifiesto mi total e incondicional apoyo a todas aquellas personas, familiares, amigos y allegados que se encuen-tran sufriendo ya sea de manera directa o indirecta las consecuencias de esta catástrofe natural con la esperanza de que todos/as se encuentren en perfecto estado de salud y con la entereza necesaria para afrontar sus nefas-tas consecuencias.

DES DE LA JUNTA

NOMENAMENTS DE MEMBRES DE LES COMISSIONS DELEGADES DE JUNTALes Comissions delegades de la Junta de Govern assis-teixen la Junta en el desenvolupament de les seves fun-cions, especialment pel que fa a les funcions públiques que l’ordenament jurídic atribueix als col·legis professio-nals i exerceixen aquelles facultats que la Junta conside-ra convenient delegar-les

D’acord amb l’article 85.3 dels Estatuts col·legials el mandat dels vocals o ponents de les Comissions dele-gades de Junta finalitza automàticament en el moment que pren possessió una nova Junta de Govern.

En aquest sentit, la Junta de Govern del Col·legi vol agrair el compromís i dedicació al servei del Col·legi dels vocals i ponents de les Comissions delegades el mandat dels quals va finalitzar amb motiu de la darrera renovació de la Junta.

Igualment, la Junta de Govern ha nomenat com a vocals o ponents de les Comissions delegades per a un nou mandat els col·legiats i col·legiades que seguidament s’indicaran:

Comissió de Deontologia Professional-IntrusismeSr. Joan Oset Piqué, vicepresidentSr. Julián Suárez-Inclán Gómez, secretari.Sr. Óscar Alonso FernándezSra. Claudia María Carranza PolleroSra. Tiziana Di CiommoSra. Cristina Martínez VicenteSra. Isabel Pedrola Román-Naranjo

Comissió de NormativaSra. Paz Cano SellarésSra. Susana Ferrer DelgadilloSra. Núria Flaquer MolinasSra. Emma Gumbert JordánSr. Jorge Navarro Masip

Sr. Vicente Pérez DaudíSra. Mercè Pigem Palmés Sr. Àlex Solsona MolonsSra. Cristina Vallejo RosSr. Emilio Zegrí Boada

Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ),Sra. Eva Arrébola MartinezSra. Mireia Balaguer BatallerSra. Carlota Barberà ToribioSr. Andreu Batlle AmatSr. Enric Bertolin PonsaSr. Óscar Albert Bravo RamosSr. Sebastian De Juan FontanetSr. Alejandro José De Llano Salvador Sra. Marisa Diaz FigueroaSra. Maria Elisa Escolà BesoraSra. María José Ferré AlgueróSra. Albert Folguera VenturaSra. Maria Luz Garcia BelloSra. Fernando Garcia MolinosSra. Luis Enrique Granados PlaSra. Mónica Gual de DiegoSra. Christian Herrera PetrusSra. Pablo Jorquera PalaciosSra. Encarnación Lopez ManriqueSra. Eva Lopez ParésSra. Maria José Martin AlbercaSr. Rafael Mendoza NavasSr. Lalo Rodriguez FitaSra. Marta Roig SeguraSr. Luis San José GrasSra. Maria Carmen Sanchez GarciaSr. Alex Zaragüeta Bahils

Comissió de Relacions InternacionalsSra. Noemí Blázquez Alonso, vicepresidentaSr. Alessandro PieralliSr. César Rivera GarcíaSr. Javier Alcántara-García FerreiroSr. Jorge Enrique Puig JoverSr. Josep Llàcer MorellSr. Santiago de Nadal ArceSra. Tiziana Di CiommoSra. Mercè Caral PonsSr. Erik Martín MarcosSr. Juan Pablo Correa DelcassoSr. Christian Herrera PetrusSr. Ramón Alexandre Salvat SeoaneSra. Patricia Montesinos Bescós

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Des de la Junta 49

Sra. Milagros Poal Manresa CantarellSra. Isabel Mateu MartínSra. María Chica SolerSra. Yolanda Lobao AndrésSra. Beatriz Gil VallejoSra. María Barbancho Saborit

Comissió de Transformació DigitalSr. Albert Jané Crespo Sr. Àlex Salvador Cerqueda Sr. Carlos Baixeras TorrecilllaSra. Alejandra Serrat Vilalta Sra. Cristina Capuz OrtegaSra. Patricia Ebart RamonSra. Jenifer Lahoz AbósSra. Sílvia Riera RoviraSr. David de Falguera LlobetSra. Miriam Estruch Rozman

Comissió del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència al Detingut, Sra. Núria Astorgas SuárezSra. Ana María Audera BardajíSr. José Luis Ballescà LasplasasSr. Luis Borrell RocaSra. Meritxell Cabezón i ArbatSr. Kilian Callado MuñozSr. Iván García AyusoSra. Olga Hernández de PazSra. María del Carmen Jiménez JiménezSr. Antonio Llopart MinistralSra. María José Martín CalventeSra. Ana Isabel Núlez CanoSra. Lorea Ortiz CabanasSra. María Clara Pedrosa VarelaSr. Andrés Pérez SubiranaSra. María del Carmen Sánchez GarcíaSra. Vanessa Sibilà GarcíaSr. Manuel Soriano de IrisarriSr. Carlos Valera Jiménez

Comissió d’EstrangeriaSr. José Antonio Anton MoralesSra. María Elena Bedoya MurielSr. Jorge Graupera ExpósitoSra. Ana María Manuel HidalgoSra. Imma Mata BurgarolasSra. Glaucerina Maximino da CostaSr. José Javier Ordóñez EcheverríaSra. Meritxell Recolons SauriSra. Núria Salgado Peña

Sr. Sergi Santacana JuanSr. Antonio Segura García ConsuegraSra. Elia Soteras Garrell

Comissió d’HonorarisSr. Francisco Blázquez MartínezSra. Isabel Borrell ClaraSr. Josep Boter BuchSr. Mario Cervera SotoSra. Mercedes Cora CalabuigSra. Cristina Cortés VidalSr. Lluis Cusi PradellSr. Jordi Domingo AlegreSr. Enrique José Fernández CarrascoSr. Daniel Labrador FuertesSr. Francesc Xavier León i BalagueróSr. Francesc Marfà BadarouxSr. Julio Mesanza QueralSra. Elena Moreno BadiaSr. Juan Manuel Moros GarcíaSr. Juan Puig FontanalsSr. Antoni Raventos RieraSr. José Sánchez MorenoSr. Alejandro Tintoré EspunySra. Sonia Pamias CastilloSr. Fernando García MolinosSra. Mercé Xiqués FerrazSr. Oscar Folchi RieraSra. Mireia Pagés CrivilléSr. David Requena MartínezSra. Paz Cano SallarésSr. Jaideep Nanwani LachmanSra. Lourdes Galvé GarridoSr. Nil López Palahí Sra. Marta Legarreta Fontelles Sr. Luis Virgos Palou Sra. Ana Esteve Maufras Sr. Luis Antonio Sales CamprodonSra. Silvia Toledo SánchezSra. Marta Subirana Bargalló

Comissió d’Intermediació, Responsabilitat i Assegurança Col·legial (CIRAC)Sra. María Isabel Alonso Chicote Sra. Mercedes Cora Calabuig Sr. Alejandro Ebrat Picart Sr. Fernando García MolinosSr. Jordi Masnou Ridaura Sra. Núria Flaquer Molinas Sra. María Teresa Segura Roure Sra. Cristina Vallejo Ros

DES DE LA JUNTA

Comissió per a la Cooperació i el Desenvolupament (0,7%)Sra. Isabel Vizcaíno GonzálezSra. Mª Àngels Pérez RiberaSra. Yolanda Hernández GuerreroSra. Ginebra Comellas EstíbalSra. Alicia Ortega Martínez

Comissió per a la Promoció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)Sra. Teresa Blasi GachoSr. Lluis Bonatti BonetSra. Maria Angeles Calavia MolineroSra. Carmen Del Castillo VericatSra. Tiziana Di CiommoSra. Maria Luz García BelloSr. Jorge Graupera ExpositoSra. Emma Gumbert JordanSra. Eulalia Pascual i LagunasSra. Maria Clara Pedrosa VarelaSr. Robert Sabata i GripekovenSra. Gemma Solanas RomeroSra. Maria del Pilar Tintoré GarrigaSra. Erika Torregrossa AcuñaSra. Isabel Vizcaino Gonzalez

Comissió de Prospectives SocioprofessionalsSr. Antonio Almenara PérezSra. Chantal Català Comas Sr. Jacint Vilardaga VieraSra. M. Carmen Perez-Pozo ToledanoSr. Miquel Mitjans CubellsSr. Fernando García-CocaSr. David Jurado BeltranSr. Eduardo Lopez RománSra. Isabel Pedrola Roman-Naranjo

NOUS ÒRGANS DE DIRECCIÓ DE SIS SECCIONS COL·LEGIALS DE LA COMISSIÓ DE CULTURA I FORMACIÓ.

De conformitat amb les previsions de l’article 22.6 del Reglament de la Comissió de Cultura i Formació de l’ICAB, la Junta de Govern va acordar desconvo-car les eleccions inicialment previstes per proveir els càrrecs dels òrgans de direcció de les Seccions

de la Comissió de Cultura i Formació que seguida-ment s’indiquen i declarar electes les candidatures úniques proclamades integrades pels companys i companyes següents:

Secció de Dret AdministratiuPresident: Sr. Alejandro Jiménez Marconi Vicepresident: Sr. José-Alberto Navarro ManichSecretària: Sra. María Rosa Ruiz DotrasVocals: Sra. Sandra Nicolás Campos Sra. Silvia Mañà Badía Sra. Mónica Flores SánchezSra. Ines Canadell Torras Sr. Gabriel Capilla VidalSr. Óscar Martínez GuzmánSr. Joan Carles Bailach de Rivera

Secció de Dret Internacional i de la Unió EuropeaPresidenta: Sra. Alba Ródenas BorràsVicepresident: Sr. Piet Marco HoltropSecretari: Sr. Xavier Valls AracilVocals:Sra. Lara Campanario Ciaurri Sr. Joaquim Lloveras PujolSr. Josep Gálvez PascualSra. Esther Nin Camps

Secció de Dret de ConsumPresidenta: Sra. Maria Paz Cano SallaresVicepresidenta: Sra. Immaculada Barral ViñalSecretari: Sr. Pepe Gimenez AlcoverVocals: Sra. Esther Lorente FernándezSra. Berta Leal CañadellSra. Isabel Viola DemestreSr. Xavier Pineda Buendía Sra. Marta Mallart GonzálezSra. Vanesa Fernández EscuderoSr. Francisco J. Pelaez SanzSr. Isidor Garcia SanchezSra. Marta M. Areny Guerrero

Secció de CompliancePresidenta: Sra. Isabel Vizcaíno GonzálezVicepresident: Sr. Francesc Lluis Bonatti BonetSecretari: Sr. Jaume Antich SolerVocals: Sra. Montserrat Pla PlaSra. Anna Núñez MiróSr. Emilio Zegrí de Olivar

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Des de la Junta 51

Sra. Maria Teixidor JufresaSr. Alain Casanovas YslaSra. María Tornos de GispertSr. Oscar Taboada CuadradoSra. Melanie Díaz PinedoSra. Andrea Accuosto

Secció de Dret de la ConstruccióPresidenta: Sra. Fátima Almudena Uruñuela FortesVicepresident: Sr. Carlos Obeso RiessSecretària: Sra. Gemma Martínez De la TorreVocals:Sr. Joan Carles Savall OlivellaSr. Ignasi Puig AbósSr. Jaume Argemí LlagosteraSra. Ana Cristina Just Zuazu

Secció de Drets de Propietat Intel·lectual i Drets d’ImatgePresidenta: Sra. Marta Insúa BerdúnVicepresident: Sr. Gerardo de Lucas AbrilSecretària: Sra. Anna Guix TornosVocals: Sra. Maria Cristina De Canals JimenezSra. Eva Faustino RibasSr. Abel Garriga MoyanoSra. Anna Jarques FarrésSr. Eric Jordi CubellsSr. Sergio De Juan-Creix CuatrecasasSra. Isabel Mosquera CastroSra. Anna Pacheco AceñaSr. Santiago Robert GuillénSr. José Luis Torrecilla Rodriguez

NOUS ÒRGANS DE DIRECCIÓ DE TRES COMISSIONS DE PERSONES COL·LEGIADES

De conformitat amb les previsions de l’article 15.6 del Reglament de les comissions de persones col·legiades del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, la Junta de Govern va acordar desconvocar les eleccions inicialment previstes per al 14 de desembre de 2021 per proveir els càrrecs de l’òrgan de direcció de les Comissions que seguidament s’indiquen i declarar electes les candida-tures úniques proclamades integrades pels companys i companyes següents:

Comissió de Dones AdvocadesPresidenta: Sra. Olga Arderiu Ripoll Vicepresidenta: Sra. Marina Roig Altozano Secretària-tresorera: Sra. Gemma Elisenda Sahun Serena Vocals: Sra. Andrea AccuostoSra. Àngels Calavia MolineroSra. Ana Abrain CariñeraSra. Joana Badia RiónSra. Ainhoa Azahara DíazSra. Cristina González BarcoSra. Júlia Humet Ribas

Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets HumansPresident: Sr. David Querol SánchezVicepresidenta: Sra. Emma HakobyanTresorer: Sr. Jesús Becerra BriceñoSecretària: Sra. Antonia Rocha González Vocals: Sra. Claudia Bosch VilaróSra. Elena Vallejo GarcíaSra. Carmen del Castillo VericatSr. Jorge Regidor SánchezSra. Meritxell Recolons SauríSr. Sergi Atienza i SierraSr. Jordi Palou LoverdosSra. Yolanda Bassas Gimeno

Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’AdvocaciaPresident: Sr. Àlex Solà PañosVicepresidenta: Sra. Mireia Montesinos SanchísSecretari-tresorer: Sr. Xavier Muñoz SorianoVocals: Sra. Marta Clapés CascónSra. Marion Hohn AbadSra. Laia Serra PerellóSr. Sixto Garganté PetitSra. Paula Arce BecerraSr. Adrià Font BofillSra. Teresa Blasi GachoSr. Jordi Crespo LlavadorSra. Elena Raya PlazaSra. Albert Parés Casanova

ROSER NAVARRO, EXDIPUTADA RESPONSABLE DE LA CRAJ

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Entrevista a Roser Navarro 53

Esta función de la CRAJ se amplió enseguida a las quejas relativas al funcionamiento de la administra-ción, actuando desde la Comisión de la misma forma que se venía haciendo con las quejas relativas a los juzgados y fiscalía.

Tras muchos años de trabajo, de colaboración por parte de jueces, fiscales y de la administración, se consiguió solucionar algunos de los problemas con los que nos encontrábamos a diario en el ejercicio de nuestra profesión.

Considero que actualmente, el objetivo de la CRAJ en-tiendo que debe ser profundizar en las relaciones de cooperación y coordinación con las diferentes admi-nistraciones, a través de las reuniones periódicas que se han consolidado y con las que se van obteniendo logros impensables desde hace unos años.

La filosofía que ha inspirado y que inspira el trabajo de la CRAJ siempre ha sido la defensa del colegiado en el ejercicio de su profesión dentro del paraguas que ofrece el ICAB, como colectivo; con la fuerza y presión que el Colegio puede ejercer, garantizando de esta forma una defensa sin cortapisas de los ciuda-danos que acuden a nuestros despachos a solicitar nuestro asesoramiento y defensa.

Quin és l’objectiu de la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ) i quina és la filo-sofia que inspira el treball d’aquesta Comissió? La razón de ser de esta Comisión fue, en sus inicios, dar cobertura a los compañeros frente las disfunciones de la justicia. Su objetivo principal era dar solución a los diferentes problemas que se encontraba la abogacía en el ejercicio de su profesión, desde inaceptables retrasos en la tramitación de asuntos, pasando por esperas intermina-bles ante las salas de vistas para la celebración de juicios, faltas de respeto a compañeros en sede judicial, etc.

La CRAJ recibía las quejas de los colegiados y era la Co-misión, como Corporación, la que trataba de dar solución a cada problema, evitándole así al abogado enfrentarse directamente con el órgano judicial o con la fiscalía, pues en muchas ocasiones el abogado, a nivel particular, pre-fería evitarlo ante la posibilidad de que cualquier malen-tendido pudiera influir o incluso perjudicar la defensa de los intereses de su cliente.

Posteriormente se crearon mesas de diálogo entre los diferentes operadores jurídicos para tratar de dar solucio-nes homogéneas a las disfunciones que se producían, y en las que se hacía hincapié en el trato, en aquella época ciertamente difícil, que dispensaban algunos jueces y fiscales a los abogados/as.

“La CRAJ existe para dar amparo a todos los abogados que se

encuentren en situaciones en las que se dificulta su trabajo”

Com contactar amb la Comissió de Relacions amb l'Administració i la Justícia (CRAJ)?

936 011 212- EXT.5345

[email protected]

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202154 Entrevista a Roser Navarro

Quines són les principals problemàtiques que va haver d’afrontar la Comissió de Relacions amb l’Ad-ministració i la Justícia sota el seu mandat? En los primeros años de funcionamiento de la CRAJ se afrontaron diversas disfunciones en la administra-ción y en la justicia que eran debidas, en su mayoría, a una tradicional inexistencia de respuesta por parte de abogados a nivel individual, de ahí la importancia de la CRAJ, que actúa en nombre del colectivo defendiendo la dignidad de la abogacía, con la legitimación de repre-sentar a todo el colectivo.

Al margen de ello, también es cierto que en aquellos años llegaron a producirse, en ocasiones, situaciones ciertamente inaceptables.

Una de las disfunciones más sangrantes, a mí enten-der, y contra la que más tuvimos que alzar la voz en aquella época fue la negativa a la suspensión de juicios por maternidad. Era habitual que, ante un señalamien-to judicial dentro del primer mes de maternidad (no estamos hablando de mayor margen, (¡sino dentro del primer mes!) y ante la petición de suspensión por parte de la abogada afectada, los juzgados se nega-ran a suspender vistas alegando que “podía sustituirle un compañero”, obviando y olvidando el fundamento esencial de la abogacía, cual es la relación del cliente con el abogado/a al que acude para la defensa de sus intereses y que tiene depositada en él su confianza. En este punto tuvimos un arduo trabajo, pues la negativa era recurrente, y la posición de la CRAJ era inamovi-ble, consiguiendo, para gran satisfacción de todos los miembros de la Comisión, grandes logros. Hoy en día, hasta donde tengo conocimiento, no se producen (al menos de forma habitual) dichas negativas de suspen-siones. Es una conquista que aunque pueda parecer extraña desde la perspectiva actual, costó mucho trabajo y, porqué no decirlo, muchas discusiones con algunos jueces en concreto.

Otra disfunción habitual en los juzgados era los retra-sos en la tramitación de asuntos, llegando a transcurrir meses o incluso años sin ningún tipo de actividad, con el consiguiente desamparo e indefensión para los jus-ticiables. Del mismo modo, ante la desgraciadamente corriente de algunos juzgados de señalar todos los jui-cios a la misma hora, llegaban a producirse situaciones incomprensibles al encontrarse hasta 10 señalamientos el mismo día, a la misma hora y en el mismo juzgado. Con la implantación de unos cuadros en las salas de togas de los diferentes órganos judiciales en los que los propios abogados/as debían señalar el juzgado en el que actuaban, la hora del señalamiento y la hora de

entrada a juicio, pudo concretarse en las reuniones de la comisión mixta con los jueces y magistrados cuáles eran los juzgados que habitualmente actuaban de esta forma y dar solución a tan inaceptable situación.

Había también una gran falta de respeto por parte de algunos jueces y magistrados en el trato con los abo-gados, si bien esto se solucionó en gran medida en el momento en el que empezaron a grabarse las vistas, pues si antes de ello era difícil poder acreditar cuanto denunciaban nuestros compañeros, con la grabación de los juicios quedaba en evidencia todo lo sucedido y las posibles faltas de consideración hacia la abogacía en el ejercicio de su profesión.

Recuerdo también la lucha por conseguir que los profe-sionales tuviéramos un acceso específico, diferente al de la ciudadanía, pues debíamos hacer todos una única cola para entrar en los juzgados, recibiendo siempre por parte de la administración diferentes pretextos para posponer su implantación. La construcción de la Ciudad Judicial fue el momento idóneo para exigir, y lograr, un acceso específico para la abogacía.

Com vam encaixar els diferents interlocutors les queixes i casos que els traslladaven? Hay que reconocer que los inicios no fueron fáciles. Tanto jueces como fiscales, como posteriormente, los otros órganos de la Administración no estaban acos-tumbrados a tener que reunirse con representantes de la abogacía para que éstos les plantearan aquello que entendíamos que debía cambiarse, pero con el paso del tiempo, y la buena relación que llegó a establecer-se, se consiguió un reconocimiento hacia la labor del abogado y la firma de protocolos de actuación que faci-litaran el tratamiento y la solución de disfunciones.

Otra cosa eran las quejas ante juzgados concretos. Ahí, como en todo, dependía enormemente de la persona que nos encontrábamos al otro lado. En todos los ofi-cios y profesiones existen personas educadas, respe-tuosas y dispuestas a aceptar una crítica y a rectificar, en su caso, y otras personas que se niegan a cualquier tipo de diálogo.

En la inmensa mayoría de las ocasiones se soluciona-ban las quejas tras la entrevista de algún miembro de la Comisión con el juez concreto sobre el que había re-caído la queja, y ahí quiero destacar la magnífica labor llevada a cabo por todos los miembros de la CRAJ durante mi mandato. Todos los vocales eran abogados/as de reconocido prestigio que realizaban un trabajo in-cansable en defensa de la abogacía, en defensa de los

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Entrevista a Roser Navarro 55

compañeros/as, y que no dudaban en enfrentarse, si era necesario, con quien fuera necesario enfrentarse, para defender la dignidad de nuestra profesión.

Quin és el retorn que per part de l’advocacia va per-cebre durant el seu mandat? Tras una época inicial en que la CRAJ era muy desco-nocida, gracias a la labor llevada a cabo por la Comi-sión, a los logros obtenidos y a una campaña del ICAB para darla a conocer, poco a poco los abogados/as fueron conociéndola y las quejas y casos que nos tras-ladaban aumentaban enormemente. Los colegiados empezaron a confiar en el Colegio para defender sus intereses, su dignidad, se veían amparados por este, y se daba respuesta a todas las quejas en plazos muy rápidos.

Se recibieron numerosas muestras de agradecimiento de los colegiados por la labor y la gestión realizada, y la CRAJ empezó a darse a conocer por toda España, recibiendo llamadas de otros colegios de abogados interesados en conocer el funcionamiento de la Comi-sión; cómo estaba constituida, estructurada, quiénes formaban parte, cómo se afrontaban las quejas, cómo habíamos llegado a conseguir la creación de comisio-nes mixtas con las administraciones con reuniones periódicas para tratar asuntos relativos al ejercicio de la profesión, etc. Incluso hubo algún caso en que diputados de otros Colegios de Abogados llegaron a desplazarse a Barcelona para asistir a alguna reunión de la Comisión. Podemos decir que Barcelona fue la pionera en la creación y desarrollo de esta Comisión a nivel nacional.

Considera que les advocades i els advocats conei-xen suficientment la CRAJ?En mi opinión, hoy en día la inmensa mayoría de los colegiados conocen la existencia de la CRAJ, si bien no tengo claro que todos sepan exactamente cuáles son sus funciones, es decir, que desconocen que la CRAJ existe para dar amparo a todos los abogados que se encuentren en situaciones en las que se dificul-ta su trabajo, así como para crear puentes para evitar situaciones conflictivas, para llegar a acuerdos y conve-nios con las diferentes administraciones para dignificar la profesión, para realizar seguimientos a través de las reuniones periódicas con los demás operadores jurídi-cos, en definitiva, para permitir al colegiado que pueda hacer su trabajo en las mejores condiciones posibles, partiendo de la base que el escrupuloso respeto al de-recho de defensa es la esencia del Estado de Derecho, al ser la ciudadanía el beneficiario final de la defensa de la dignidad de la profesión.

Cap a on considera que s’hauria de centrar en el futur la defensa de l’Exercici professional?El actual vicedecano, Jesús Sánchez, ocupa también ahora la presidencia de la CRAJ y pienso que nadie como él puede estar hoy en día al frente de la Comi-sión, pues estuvo desde su creación como miembro de la misma, y siempre ha destacado por el empeño en conseguir avances en la defensa de la dignidad de la profesión. Ha puesto en marcha un proyecto muy estrucurado, muy ambicioso, y enfocado a la reali-dad propia de nuestros días. Con un gran equipo de colaboradores del que se ha rodeado, estoy segura que la Comisión obtendrá grandes éxitos en todos los aspectos.

El proyecto del actual presidente de la CRAJ parte, a nivel organizativo, de sacar el máximo provecho a las nuevas tecnologías para facilitar el acceso a toda la in-formación, realizar todos los trámites, en definitiva, fa-cilitar al colegiado que a través de su área personal, o bien desde la APP, pueda acceder a toda la información de la CRAJ, inteporner quejas, conocer el estado de su expediente en definitiva, modernizarse para sacar el máximo partido a los avances tecnológicos.

El futuro de la defensa del ejercicio profesional debe centrarse en fortalecer los canales de comunicación y cooperación con todas las administraciones, desde juzgados y tribunales, fiscalía, fuerzas y cuerpos de Seguridad del Estado, pasando por el resto de admi-nistraciones, autonómicas y locales, y la subdelegación del Gobierno, a fin de disponer de interlocutores que permitan soluciones rápidas y eficaces para garantizar el ejercicio de la profesión de tal manera que se ga-ranticen los derechos fundamentales de la ciudadanía, incidiendo, como siempre se ha hecho, en la exigencia del escrupuloso respeto a la abogacía en el ejercicio de sus funciones, función para la que fue creada la CRAJ y que tantos logros ha obtenido a lo largo de todos estos años.

Les lleis han de protegir els drets dels animals?JBG: Entiendo que los animales carecen de derechos por una razón puramente conceptual. Se ha consi-derado siempre como derecho la facultad o potes-tad jurídica inherente a una persona física, a un ser humano, y solo mediante una ficción, a la persona jurídica. Los perros, los gatos o los caballos no tienen derechos. Si se les atribuyen legalmente entonces es el propio concepto de derecho el que se modifica sin razón útil. Esto no quiere decir que en nuestro pre-sente estadio de civilización, que, a pesar de todo, es el más elevado de la historia humana, los animales, como seres vivos, no deban recibir cierto grado de protección y que el Derecho no deba ocuparse de regular determinadas cuestiones que resultan de la propia realidad de la convivencia entre seres huma-nos y animales.

CSH: Sense dubte i amb tota rotunditat: Sí. El que està fora de discussió és que l’esser humà (que, per cert, forma part dels animals que existeixen al plane-ta) té deures envers ells: a tot deure es correspon un dret. Tenim deures i els animals tenen drets.

Existeix una polèmica entre juristes: uns plantegen que les fonts dels drets són el Dret i no més que el Dret. Concretament, el dret positiu (Mosterin). Altres entenen que els drets són intrínsecs a l’esser es re-coneguin o no legalment (Tom Regan, Pablo de Lora). Estic amb aquest segon grup. La història està plena

ACARLES SOLIVA I HERNÁNDEZVicepresident de la Comissió de Protecció dels drets dels animals de l’CAB.Col·legiat Núm: 10.171

ELS DRETS DELS ANIMALS A DEBAT. Recentment s’ha aprovat per primera vegada, un avantprojecte de Llei general de protecció dels drets dels animals, també s’ha realitzat una reforma del Codi Civil Català que afecta la protecció animal. Da-vant aquests canvis normatius volem analitzar i deba-tre si s’està sobreprotegint els drets dels animals o si

CARA CARA

A

de drets que no han sigut reconeguts, però els éssers els tenien incorporats a la seva pròpia essència. Els esclaus no tenien reconegut el dret a la llibertat (de fet, avui en molts països no ho tenen reconegut i les dones són tractades com a esclaves) i el Tribunal Suprem dels Estats Units va portar a votació aquesta qüestió guanyant en 1857 la tesi que “els afroameri-cans no tenien dret ni a la llibertat ni a la ciutadania”. 7 a 2. Certament qui planteja una visió basada en l’antropocentrisme dirà que estem parlant d’animals... però ja actualment a nivell de dret positiu existeix l’article 13 del Tractat de Lisboa que parla dels animals com a éssers que senten i que sempre es respecta-ran las seves necessitats i dignitat. El 21 de gener de 1994, molt abans, el Parlament Europeu ja va reconèi-xer que els animals tenen drets i els considera com a éssers sensibles reconeixent la seva dignitat. Dret Europeu que és dret espanyol.

A Catalunya el Decret legislatiu 2/2008 de protecció ja va parlar de la dignitat i els considera sensibles. I, per fi, el CCC al seu article 511 ja diu que els animals no es consideren coses i resten sota la protecció de les lleis.

S’han de promulgar lleis de protecció als animals per-què, en definitiva, és una manera de protegir-nos tots.

Com va dir Abraham Lincoln: ”estic a favor dels drets dels animals com hi estic a favor dels drets humans: és l’única manera de ser un ésser humà complet”.

pel contrari, Espanya s’està posant a l’alçada d’altres països europeus en quant a respecte pels drets dels animals. Ho fem amb Carles Soliva, vicepresident de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi i amb Javier Béjar, secretari de la Secció de Dret Constitucional de l’ICAB.

CARA CARA

JAVIER BÉJAR GARCÍASecretari de la Secció de dret constitucional de l’ICAB.Col·legiat Núm: 26.560

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202158 Cara a cara

Com valoren la nova regulació dels drets de les mascotes en relació a la guàrdia i custòdia, desno-naments, matèria successòria, entre d’altres que recentment s’han dut a terme?JBG: Me centro en la Proposición de Ley sobre Ré-gimen Jurídico de los Animales, que se halla actual-mente en el Senado y supongo que se convertirá próximamente en ley. Esta ley reformará, entre otras disposiciones y sobre todo, el Código Civil. Me pa-rece un proyecto serio, que se abstiene de hablar de derechos de los animales, y regula, mayormente con sensatez, toda una serie de cuestiones a las que la evolución social hace necesario responder.

CSH: De fet encara no està promulgada i crec que amb el debat parlamentari millorarà molt els pro-blemes i litigis que arriben als jutjats sobre aquests temes. Força important és implicar en la ruptura de parella el tema de les mascotes tantes vegades discutides a l’AP de Barcelona ja ha establert (secció 14 sentencia 19.2.21) que s’ha de valorar el vincle afectiu establert amb l’animal de companyia i les per-sones.

Considera que dins la magistratura el dret dels animals és una doctrina pacífica?JBG: No acabo de entender la pregunta. Si se refiere a que, en ausencia de regulación legal específica, algunos jueces consideren a los animales como titu-lares de derechos subjetivos, supongo que sí los hay, aunque, a mi juicio no debieran hacerlo. En cualquier caso los jueces siempre han de aplicar el Derecho vigente, cualquiera que sea su opinión personal.

CSH: Òbviament, no. Molts Tribunals entenen que els drets dels animals no existeixen, per tant, la polèmica està manifesta. De fet, aquesta problemà-tica depèn molt del plantejament vital del Tribunal o Jutjat (de les persones que ho componen...) davant els animals. La mateixa sentència de l’AP que cito, ja fa una mena de recriminació als “representants dels ciutadans” perquè han de dictar normes que “reflec-teixin de manera explícita en les lleis, l’evolució de la consciència social...”. Hi ha qui encara està amb la consideració de cosa o de bé semovent pels animals. El tema, tant a la jurisdicció penal com civil i conten-ciosa ha donat resolucions molt diverses i algunes de molt peculiars.

És necessària una llei general estatal en matèria de protecció dels drets dels animals?JBG: He leído el Anteproyecto de Ley estatal de Pro-tección y Derechos de los Animales. Es esencialmen-te una ley administrativa, que crea una burocracia hipertrofiada y contiene algunas disposiciones fran-camente mejorables. Vuelvo a decir que, a mi juicio, los animales no son sujetos de derechos. Otra cosa es que haya una serie de situaciones que requieran de regulación en cuanto al régimen de tenencia, explotación y cuidado de los animales, respecto a los que hay que evitar los malos tratos gratuitos y las actuaciones crueles, impropios de una sociedad civilizada.

CSH: També sense cap mena de dubte. No pot ser que hi hagin tantes legislacions de protecció ani-mal com comunitats autònomes existeixen a l’Estat espanyol. Ara el Parlament Espanyol està debatent una llei que modifica moltes d’altres i que òbviament serà un gran avanç per la defensa dels drets dels animals.

També a Catalunya està en marxa una reforma del CCC pel tema de trencaments de parelles…

Quin és el model a seguir en relació a la protecció dels drets dels animals?JBG: En rigor ninguno, puesto que, en mi opinión los animales carecen de derechos. Ahora bien, esto no quiere decir que no deban existir normas civiles, administrativas y penales que regulen el régimen jurí-dico de los animales.

CSH: Alemanya va aprovar l’any 2002, i per amplís-sima majoria, la reforma de la seva constitució i atorgant rellevància constitucional a la protecció dels animals. Alguns països de la UE atorguen la qualitat d’éssers sensibles i que s’han de protegir. Certament que aquestes afirmacions no van acompanyades de les corresponents lleis per aplicar aquests principis que poden quedar-se en meres proclames. Però, confiem que les futures normatives siguin orienta-des a la defensa de tots els éssers sensibles perquè, òbviament, els drets humans i la seva aplicació està allunyada de la que hauria de ser i reconeguda per la declaració universal dels drets de l’Home, Tractat de Roma, etc.

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Cara a cara 59

Les penes regulades en el codi penal són exemplars en relació als casos de maltractament animal que existeixen?JBG: No es que sean ejemplares, es que son draconia-nas, como suele suceder cuando se legisla de modo reactivo o a impulsos de grupos de presión o lobbies. El maltrato animal ya estaba regulado como delito de modo bastante más sensato antes de la reforma del Código Penal de 2015.

CSH: No. Rotundament. Són merament simbòliques. No parlaré de l’etern debat de si les penes rehabiliten o serveixen perquè el condemnat perseveri a la seva conducta delictiva. Però tenint en compte que molts, molts assumptes de violència de gènere comencen per la violència contra l’animal domèstic (que normalment té un vincle afectiu amb la dona) i la coacció a la parella és evident que són penes ridícules. Pena substitutòria? Servei a la Comunitat treballant a una Protectora?

Deia Blas Infante que “la crueldad es crueldad sea cual sea el ser sobre el que se proyecta...“ Notable abolicio-nista. I si maltracten a un gat o gos o canari o perico o lloro... després aniran per la parella. Hi ha moltes sentèn-cies de la secció 20 de l’AP de BCN que condemnen per maltractament de gènere o domèstic i animal.

En matèria de desnonaments creu que seria necessa-ri establir un protocol d’actuació per a tots els ope-radors jurídics (jutges, advocacia, procuradoria) per salvaguardar el rescat de les mascotes abandonades en els immobles?JBG: No. No veo la necesidad de un protocolo de ac-tuación para los operadores jurídicos en los desahucios, que se han de ejecutar en todo caso. Corresponde a las administraciones públicas, de modo necesario, tomar las medidas adecuadas para proporcionar albergue a las per-sonas que puedan quedar en desamparo. No me parece mal que las propias administraciones recojan también a las mascotas abandonadas.

CSH: Per suposat. És evident que en moltes ocasions els ocupants de l’habitatge fan servir a l’animal domèstic per prorrogar el llançament. A Barcelona és zoonosi qui ha d’encarregar-se i, de moment, el llançament s’atura. És evident que una vida és el bé jurídic protegit, però, si l’animal domèstic ha sigut abandonat al pis i mor de fam (i de pena!) accions penals contra els llogaters, claríssim.

Només tenien el gos o el gat per evitar el desnonament! La situació no és infreqüent. Si les persones estimen els seus animals, mai els deixen, només cal veure les catàs-trofes a Nova Orleans o ara a La Palma; els seus animals són el primer.

L’abandonament d’animals (especialment de masco-tes) hauria d’estar tipificat com a delicte? JBG: No. Bastaría con tipificarlo como infracción admi-nistrativa. El criterio de que el Derecho Penal es la última ratio parece también, en este caso, como en tantos otros, desconocerse.

CSH: Actualment està tipificat com delicte l’article 337 bis del Codi penal. Però la pena és simplement de multa. Evidentment, i no oblidem que el delinqüent és un mal-tractador, sens dubte, (el gos o gat que ha estat con-vivint amb ell és abandonat en un racó; les penes per abandonament són de broma per qui les ha comès. Ha de tenir el tractament de delinqüent pel tracte menys-preable, amb una pena de presó i es pot substituir amb uns treballs a benefici de la comunitat a un refugi o protectora. Si no reacciona (la majoria segur que sí) és irrecuperable. En general, els animals que viuen amb nosaltres són el primer. Una famosa campanya contra l’abandonament tenia com a lema ”Ell mai no ho faria.” I és veritat.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

EMBOTITS CONSCIENTS QUE FAN UN MÓN MILLOR Un fuet pot contribuir a transformar la societat? Doncs ara sí. I aquest és el repte que s’ha marcat Mallart Artesans Xarcuters (la marca d’embotits de la Fundació Mas Al-bornà). A través de l’elaboració xarcutera artesanal pretén crear ocupació a col·lectius vulnerables i generar impacte i ressò social per a millorar la seva inclusió.

La Fundació Mas Albornà treballa des de 1969 per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapa-citat, trastorn mental i risc d’exclusió oferint-los serveis i atenció integral a l’Alt Penedès. Acompanya les persones en la seva vida, oferint-los serveis assistencials (centre de dia o llar residencial) i facilitant-los un lloc de treball just i digne a través de la prestació de serveis tant a empreses com a ajuntaments (jardineria, bugaderia, neteja, manipulats...). Són un col·lectiu de 425 persones que treballen per construir un territori més socialment responsable.

Darrere de la marca Mallart Artesans Xarcuters (embo-titsmallart.com) hi ha una iniciativa social d’impacte que pretén transformar el panorama alimentari català i dotar al mercat dels primers embotits conscients i amb com-promís. I no qualsevol embotit sinó un producte de gran qualitat i artesanal que recull l’essència d’una tradició xarcutera de més de 100 anys.

CENT ANYS D’HISTÒRIA. CINC GENERACIONS. UNA MARCA

Al llarg de més de 100 anys, cinc generacions de la família Mallart es dedica en cos i ànima a elaborar de forma artesanal embotits i altres productes de xarcuteria des del seu obrador de La Llacuna, loca-litat envoltada de muntanyes boscoses i amb unes condicions climàtiques, d’alçada i de règim de vents ideals per a l’elaboració i l’assecatge.

Botifarres, bulls, fuets, patés... tots els productes (cuits, curats i frescos) són elaborats amb ingredi-ents naturals i selectes, prioritzant la no utilització d’additius, fets a mà i un per un. S’elaboren seguint les receptes locals com s’ha fet sempre, mantenint l’essència i sent fidels als orígens.

A les portes de la jubilació, la família Mallart es troba que la continuïtat del seu llegat no està resolta. L’Ernest, el relleu generacional del negoci amb ofici de xarcuter i format a l’obrador de la família, és una persona amb discapacitat intel·lectual.

Gestionar tot sol l’empresa resulta complicat i per això decideixen contactar amb la Fundació Mas Al-bornà. La finalitat és doble: garantir l’estabilitat i la qualitat del lloc de treball del seu fill així com preser-var la continuïtat de l’empresa familiar evitant la seva desaparició.

D’aquesta manera, Mallart reneix i pren un nou impuls de la mà de la Fundació Mas Albornà conver-tint-se així també en una iniciativa social que aporta valor i compromís als productes que elabora. S’inicia una nova etapa, però es manté la mateixa essència dels orígens, la qualitat com a signe d’identitat i el sabor de la tradició. Per això, els elaborats de Mallart Artesans Xarcuters tenen compromís, perquè són bons tant per al paladar com per a les persones. En definitiva, són eines per a la construcció massiva d’oportunitats.

A la web de la fundació podeu saber més sobre el nos-tre projecte social de més de mig segle i trobareu les formes de col·laborar (apadrinant projectes, fent dona-cions, fent-vos voluntaris o contractant-nos serveis)

[email protected] | www.masalborna.org | Seguiu-nos: Twitter: @masalborna | FB: masalborna | YOUTUBE: masalborna

PUBLICITAT

PRO dePROfessionalASabadell Professionalsom on hi ha elsmillors PROfessionals

Perquè treballem en PRO dels PROfessionals com tu peroferir-te solucions financeres pensades per als professionalsde l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveisper ajudar-te a aconseguir els teus objectius i protegir els teusinteressos

I, a més, comptem amb un equip de gestors especialitzatspreparats per acompanyar-te i per donar resposta a les tevesinquietuds i necessitats financeres.

Podríem omplir aquest anunci amb arguments i ofertes difícilsde rebutjar, però preferim començar a treballar. Per això etconvidem a contactar amb nosaltres i un gestor t’explicaràamb detall els avantatges que tenim per a tu.

T’estem esperant.

sabadellprofesional.com 900 500 170

GRUP DE L’ADVOCACIA JOVE

Seccions

1. EL PROBLEMA

La manera de comunicar-nos ha canviat radicalment en els darrers vint anys. És un fet. L’aparició de les xarxes socials ens permet estar en permanent contac-te amb tot el món i accedir a continguts en línia molt diversos. Avui dia, qualsevol persona, independentment de la seva edat o de la seva procedència, pot connec-tar-se a Internet i trobar, gairebé, tot el que busca.

Tanmateix, aquesta possibilitat d’accedir a qualsevol classe d’informació online, malauradament, també pot comportar que persones menors o vulnerables puguin sentir-se motivades a suïcidar-se, autolesionar-se o a seguir processos que els generin trastorns alimentaris.

Ens sonarà haver sentit parlar del “joc” de La Ballena Azúl (on l’usuari ha d’anar superant diferents “proves”

que consisteixen a autolesionar-se, per acabar-se suï-cidant) o dels blogs d’Ana i Mia (d’incitació a l’anorèxia i la bulímia).

2. LES DADES

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadísti-ca (INE), 3.671 persones van suïcidar-se a Espanya l’any 2019. D’aquestes, 316 eren menors de 29 anys (8,6%). Durant la pandèmia, els intents de suïcidi de les persones joves han incrementat un 250% i actual-ment ja és la primera causa de la mort entre els joves.

Per altra banda, com n’han fet ressò diversos mit-jans, també s’ha patit un augment del 50% de casos de trastorns alimentaris durant el confinament per la COVID-19, afectant principalment a la joventut.

Nil López PalahíCol·legiat Núm: 44.744

INTERNET I SUÏCIDI, AUTOLESIÓ I TRASTORNS ALIMENTARIS: LA MODIFICACIÓ DEL CODI PENAL PER LA LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ INTEGRAL A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Grup de l’Advocacia Jove 63

3. LA LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ INTE-GRAL A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA DAVANT LA VIOLÈNCIA

Les dades són alarmants, i és per això que enguany s’ha aprovat la ‘Ley Orgánica 8/2021, de 4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia’, que ha comportat, entre altres qüestions, una reforma del Codi Penal.

En aquest sentit, l’apartat segon del preàmbul de la LO 8/2021 estableix: «[...] se crean nuevos tipos delictivos para evitar la impunidad de conductas realizadas a través de medios tecnológicos y de la comunicación, que producen graves riesgos para la vida y la integridad de las personas menores edad, así como una gran alarma social. Se castiga a quie-nes, a través de estos medios, promuevan el suici-dio, la autolesión o los trastornos alimenticios entre personas menores de edad […].

Además, se prevé expresamente que las autorida-des judiciales retirarán estos contenidos de la red para evitar la persistencia delictiva».

4. LA MODIFICACIÓ DEL CODI PENAL

Aquesta modificació del Codi Penal ha suposat la incorporació de nous tipus delictius que sancionen la distribució o difusió pública, a través d’Internet, del telèfon, o de qualsevol altra tècnica de la infor-mació o la comunicació (TIC), de continguts especí-ficament destinats a promoure, fomentar o incitar al suïcidi, l’autolesió o els trastorns alimentaris, de persones menors d’edat o persones amb discapaci-tat necessitades d’especial protecció.

Els nous articles introduïts per la LO 8/2021 (entre d’altres, que també preveu la reforma) són:

• Art. 143 bis del CP: Incitació pública al suïcidi (Presó d’1 a 4 anys).

• Art. 156 ter del CP: Incitació pública a l’autolesió (Presó de 6 mesos a 3 anys).

• Art. 361 bis del CP: Incitació pública al consum de productes, preparats o substàncies o la utilització de tècniques d’ingesta o eliminació de productes alimentaris, que puguin ser susceptibles de generar un risc per a la salut de les persones (Multa de 6 a 12 mesos o presó d’1 a 3 anys).

5. L’ESTRUCTURA DELS NOUS DELICTES

Tal com disposa la redacció d’aquests nous tipus penals, la conducta prohibida consisteix en la distribució o difusió pública a través d’Internet, del telèfon o de qualsevol altra TIC dels continguts esmentats.

No s’exigeix per tant, la causació d’un resultat concret, atès que la simple distribució o difusió pública ja genera un risc abstracte no permès. Així doncs, publicar aquests continguts en un blog d’In-ternet, a Twitter, Facebook, Instagram, o enviar-los per un grup de difusió de WhatsApp o Telegram, serien suficients per lesionar el bé jurídic supraindi-vidual protegit com és el dret a la salut i a la seguretat pública.

Fora d’aquesta difusió o distribució “pública”, podrien existir zones grises sobre l’enviament de missatges per canals privats a un grup reduït d’usuaris coneguts, sense incitar-los expressament al fet que el difonguin o el distribueixin a terceres persones.

De la mateixa manera, els continguts que es dis-tribueixen o difonen públicament, haurien de ser específicament destinats a promoure, fomentar o incitar al suïcidi, l’autolesió o al seguiment de tècniques alimentàries que poden desenvolupar un risc per a la salut. Quedarien exclosos, per tant, tots aquells continguts acadèmics, informatius o de qualsevol altre tipus que, objectivament, no siguin generadors del perill delictiu.

En la comissió de l’acció típica no s’exigiria una voluntat concreta. Parlaríem, doncs, d’un dol genèric, de qui distribueix o difon aquests continguts i és conscient del risc típic que comporta fer-ho.

6. LES MESURES JUDICIALS PER LA RETIRADA DE CONTINGUTS

Tal com preveuen els anteriors preceptes, s’inclou que les autoritats judicials ordenaran l’adopció de les mesures necessàries per a la retirada dels continguts, per a la interrupció dels serveis que ofereixin predominantment aquests continguts o pel bloqueig d’uns i d’altres quan radiquin a l’estranger.

Durante los últimos años hemos podido observar un aumento significativo de las consultas relacionadas con la tributación de las operaciones realizadas con cripto-monedas por parte de inversores particu-

lares. Asimismo, hemos tenido ocasión de participar en procedimientos de comprobación e investigación en los que la Administración tributaria comprobaba las decla-raciones tributarias de operaciones con criptomonedas efectuadas por inversores particulares.

Desde un punto de vista tributario, actualmente existe un criterio administrativo consolidado sobre el tratamien-to aplicable a la tributación de las pérdidas y ganancias derivadas de operaciones de intercambio de cripto-monedas y su tenencia. No obstante, el desarrollo de nuevas tecnologías, tipologías de activos y rendimientos que constantemente emanan de las operaciones con criptomonedas hacen necesario estar atento y analizar si estos nuevos hechos pueden tener relevancia en el ámbito tributario y requieren adaptar, en su caso, el tra-tamiento tributario a estas nuevas circunstancias.

Hoy por hoy, con carácter general, el criterio adminis-trativo establece que, en el supuesto de inversores “particulares” (no “profesionales”), la diferencia entre el valor de adquisición de las criptomonedas y su valor de

transmisión se califica de ganancia o pérdida patrimonial a integrar en la base imponible del ahorro (con un tipo marginal máximo del 26%).

Este criterio, manifestado reiteradamente por la Direc-ción General de Tributos (DGT) -por ejemplo, consulta DGT V1149-18- así como por los órganos de inspección de la Administración tributaria, supone que la ganancia o pérdida derivada de cualquier transmisión de cripto-monedas -ya fuere a cambio de dinero “tradicional” (i.e. euros, dólares u otros) o a cambio de otras cripto-monedas o bienes- debe someterse a tributación en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF).

Se trata de un criterio de la DGT que se fundamenta en la interpretación de que las criptomonedas son “bienes inmateriales, computables por unidades o fracciones de unidades, que no son moneda de curso legal”. Ello supone que cualquier transmisión o permuta de cripto-monedas debe tenerse en cuenta a efectos de determi-nar la existencia de ganancias o pérdidas patrimoniales a integrar en la declaración del IRPF.

La anterior definición, adoptada por Subdirección Gene-ral de Impuestos sobre la Renta de las Personas Físicas de la DGT, rehúsa la calificación de las criptomonedas a efectos del IRPF como monedas virtuales -al contra-

LA TRIBUTACIÓN DE OPERACIONES CON CRIPTOMONEDAS POR INVERSORES PARTICULARES. ASPECTOS PRÁCTICOS Y CUESTIONES CONFLICTIVAS

Pol CotsCol·legiat núm. 43.210

El autor realiza una didáctica exposición del aumento de consultas, procedimientos de comprobación y modificaciones legales que se intuyen, alrededor de un fenómeno en auge, como es la realización de operaciones económicas con criptomonedas.


rio de lo que ha hecho en el ámbito de la imposición indirecta la Subdirección General de Impuestos sobre el Consumo de la misma DGT (consulta DGT V2670-18) y el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (caso Hed-qvist C-264/14), donde efectivamente se ha calificado a las criptomonedas como monedas virtuales-. Si bien puede parecer una cuestión meramente formal, lo cierto es que, en caso de adoptar una calificación de las crip-tomonedas como “monedas virtuales”, las implicaciones fiscales para los inversores particulares podrían ser muy distintas, ya que ello podría llegar a permitir aplicar el régimen de tributación de operaciones con divisas.

Por otro lado, cen-trándonos en los inversores “profesi-onales”, las pérdidas y ganancias deriva-das de operaciones con criptomonedas deberían integrarse en el IRPF como rendimientos de actividades econó-micas, sujetándose a tributación en la base imponible general (con un tipo marginal máximo entre el 45,5% y 54%, en función de la Comunidad Autónoma de resi-dencia). Resulta evi-dente que, en estos casos, el mayor pro-blema práctico será determinar en qué casos concretos nos encontramos ante “inversores profesionales” a los efectos del IRPF.

En cualquiera de ambos supuestos, y siempre desde un punto de vista práctico, para el in-

versor en criptomonedas resulta esencial poder demos-trar el origen lícito de los fondos y poder efectuar una trazabilidad completa y minuciosa de todas las transac-ciones realizadas en el pasado. En efecto, de nuestra

experiencia en los procedimientos de comprobación e inspección a contribuyentes que han realizado opera-ciones con esta clase de activos, se desprende que la Administración tributa dedica grandes esfuerzos a la comprobación del origen de los fondos y a la acredita-ción y trazabilidad de la titularidad pasada y actual de las criptomonedas poseídas por los contribuyentes. Asimis-mo, se exige poder acreditar la tributación asociada a todas las operaciones realizadas, individualmente con-sideradas, aplicando el criterio de permutas expuesto.

Por su parte, la tenencia de criptomonedas dará lugar también a su tributación en el Impuesto sobre el Patri-monio (IP), atendiendo al precio de mercado que dichos activos tuvieran en la fecha de devengo del impuesto (consulta DGT V2289-18). Desde un punto de vista práctico, surge la dificultad de determinar dicho precio de mercado, por cuanto no existe un mercado ofici-al de criptomonedas, siendo habitual que una misma tipología de activos pueda tener precios distintos en un mismo momento en función de la plataforma de intercambio utilizada. En estos casos, la Administración tributaria suele aceptar integrar en las declaraciones del IP el valor medio de referencia entre todas las plata-formas a fecha de devengo.

Finalmente, conviene destacar una de las novedades más recientes sobre esta materia, que viene a ser la obligación de incluir en la declaración sobre bienes y derechos situados en el extranjero (modelo 720) información relativa a la tenencia de criptomonedas. En concreto, la norma introducida por la Ley 11/2021, de 9 de julio, de medidas de prevención y lucha contra el fraude fiscal, obliga, en lo relativo a inversores, a informar sobre “monedas virtuales situadas en el extranjero” cuando sean custodiadas por entidades que proporcionan servicios para salvaguardar claves criptográficas privadas.

Desde un punto de vista técnico, sin embargo, se plan-tea una duda evidente: ¿en qué casos nos encontra-mos con monedas virtuales situadas en el extranjero? Si tenemos en cuenta que por la propia definición de la tecnología utilizada todos los ordenadores de la red de una moneda “validan” la titularidad de un determinado número de monedas por parte de un usuario, resulta muy difícil poder concluir que esas monedas están efectivamente situadas en el extranjero. Así, y a falta del necesario desarrollo reglamentario y administrativo, parece que la norma se refiere únicamente a aquellos casos en los que el usuario tiene depositadas las crip-tomonedas a través de una empresa de almacenamien-to de criptomonedas sita en el extranjero.

DESDE UN PUNTO DE VISTA TRIBUTARIO, ACTUALMENTE EXISTE UN CRITERIO ADMINISTRATIVO CONSOLIDADO SOBRE EL TRATAMIENTO APLICABLE A LA TRIBUTACIÓN DE LAS PÉRDIDAS Y GANANCIAS DERIVADAS DE OPERACIONES DE INTERCAMBIO DE CRIPTOMONEDAS Y SU TENENCIA

FUNCIONS PÚBLIQUES ICAB

DADES SOBRE DEONTOLOGIA, HONORARIS, ESTRANGERIA I TORN D’OFICI Mantenint aquesta secció trimestral del Món Jurídic, iniciada l’any 2016, us presentem un nou document relacionat amb les funcions públiques de l’ICAB, amb dades i criteris que poden ser d’interès procedents dels Departaments d’Honoraris, de Deontologia, Es-trangeria i Torn d’Ofici. COMISSIÓ DEONTOLOGIA I INTRUSISME: IN-FLUÈNCIA DE LA LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL (LOPJ), A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL DE L’ADVOCACIA. PART I.

En un bon nombre de consultes que atenem a diari a la Comissió de Deontologia de l’ICAB ens trobem en la necessitat d’acudir a referències de les disposicions de la vigent LOPJ, per tal de donar una resposta acurada, complementària a la que se sustenta en la pròpia nor-mativa deontològica, atès que la LOPJ, malgrat sigui en un reduït número de preceptes, determina bona part dels límits actuals de la deontologia professional, respecte la tasca de defensa dels o les professionals de l’advocacia, o bona part dels límits de l’actuació processal davant els òrgans jurisdiccionals, en quant a correcció disciplinària, però també, i pot ser és un àmbit més desconegut, en quant a les accions davant presumptes errors o presumptes actes il.lícits de l’Ad-ministració de Justícia.

En una primera aproximació a la LOPJ és imprescin-dible assenyalar la transcendència del seu article 542è, que, dividit en 3 apartats, estableix els marcs estructurals de l’exercici professional, contemplats des de l’òptica jurisdiccional, és a dir, sempre sota el prisma de l’organització judicial, atès que, com podrem comprovar a la seva literalitat, les normes, malgrat l’afectació al nostre exercici professional és constitueixen com a deures dels o les professionals que intervenen en aquell àmbit.

L’article 542è.1 fixa el concepte per la denomina-ció d’advocat o advocada, en quant a les seves fun-cions, situant-lo en els/les llicenciats/des graduats/des en Dret, que exerceixin la direcció i defensa de les parts a tota classe de procediments, o l’asses-sorament i el consell jurídic (lògicament haurem d’atendre a les excepcions a la postulació necessà-ria de professionals de l’advocacia en determinats processos, i a l’excepció de les activitats de consell jurídic o assessorament també previstes per altres titulacions o activitats).

L’article 542è.2, i en el marc de l’actuació professi-onal davant els òrgans jurisdiccionals, estableix un principi de rellevància molt destacada, com és la lli-bertat i la independència dels o les professionals de l’advocacia en la seva actuació; és reconeix la sub-jecció a la presumpció de bona fe de les actuacions professionals, sota la forma de necessitat; és pre-serven i garanteixen els drets inherents a la dignitat de la funció professional; i, finalment, i constituint

tercer trimestre 2021

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Funcions Públiques ICAB 67

un apèndix, moltes vegades desconegut, del man-dat als òrgans jurisdiccionals d’emparar les lliber-tats d’expressió i defensa dels/les professionals de l’advocacia, en el seu exercici forense, obligant-los, en conseqüència, no només a mantenir-se neutrals davant l’exercici de la defensa, sinó a ser actius en el seu emparament.

L’article 542è.3, finalment, i sota la concepció d’obligació de deure, no de dret, defineix el se-cret professional, configurant-lo com el conjunt de fets i notícies als quals té accés el/la professional de l’advocacia en la seva tasca de defensa, sigui quina sigui la modalitat de l’exercici (comprèn tant la defensa jurisdiccional, com l’assessorament i consell jurídics), i sempre, no oblidem el que hem comentat sobre el marc de la LOPJ, des de la vessant jurisdiccional, pel que fa el número 3, al seu darrer paràgraf, disposa una prohibició als òr-gans de la jurisdicció: no podran obligar a declarar en el procés als/les professionals de l’advocacia que, per raó del propi precepte, estiguin obligats a guardar el secret professional.

És important aquesta redacció del número 3, atès que en base a la mateixa podem extraure dues conclusions bàsiques, sense perjudici d’altres lec-tures i possibles comentaris crítics, sent la prime-ra que el secret professional, com a element bàsic de la garantia vers els ciutadans i ciutadanes del seu dret de defensa, sota l’empara de la confiabili-tat als o les professionals que intervinguin, només té eficàcia en tant que aquests o aquestes profes-sionals siguin advocats o advocades en exercici, no altres professionals no contemplats a la LOPJ, i, per això, no vinculats al deure de guardar se-cret, i sent la segona que, precisament per aquest vincle professional amb el deure, la vulneració del mateix pels o per les professionals subjectes (advocats o advocades), no només constituirà una possible infracció deontològica, amb les conse-qüències disciplinàries que escaiguin, sinó també un tipus penal, el contemplat a l’article 199è.2 (i concordants) del vigent Codi Penal, agreujat per l’incompliment del o les obligats/ades per raó del seu exercici professional.

COMISSIÓ D’HONORARIS

La funció principal de la Comissió d’Honoraris és la d’emetre els dictàmens o informes preceptius i no vinculants en els incidents d’impugnació per excessius dels honoraris de l’advocacia en taxació de costes i jura de comptes, que preveuen els ar-ticles 246 i 35 la LEC, respectivament.

A aquests efectes, es tenen en compte els Cri-teris Orientatius en matèria de taxació de cos-tes del 2020, declarats adequats a la legalitat de competència per Resolució de la CNMC de 27 de febrer del 2020, i que són aplicables als informes que s’emetin a partir de la seva data de publica-ció, 5 de març del 2020, en relació amb qualsevol taxació de costes i jura de comptes, tal com així es preveu a la seva Disposició Final. Això és, amb independència de la data d’inici del procediment o actuació judicial de què es tracti o de la data de confecció de la minuta d’honoraris.

Ara bé, la Comissió d’Honoraris també presta els següents serveis:

• Servei de consulta orientativa no vinculant. Està orientat a resoldre qualsevol dubte relatiu a l’aplicació dels Criteris Orientatius de l’ICAB del 2020 en relació amb un assumpte concret i es pot plantejar per via telefònica, presencial, cor-reu electrònic o a través de l’àrea personal de la pàgina web col·legial. La resposta és sempre de forma oral, sense l’estudi previ de la documen-tació relativa al procediment o actuació judicial de què es tracti i té caràcter orientatiu i no vin-culant.

• Servei d’informe previ a la taxació de costes. És un servei voluntari i preventiu, orientat a reduir la conflictivitat en matèria de taxació de costes. Només procedirà emetre informe previ quan el sol·licitant acrediti una resolució judicial amb con-demna en costes en relació amb un procediment o actuació judicial que s’hagi portat a terme a un jutjat o tribunal que pertanyi a la demarcació ter-ritorial de l’ICAB. No s’emetran informes previs

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202168 Funcions Públiques ICAB

en procediments de jura de comptes, llevat de les designes del Torn d’Ofici, quan s’escaigui.

L’informe previ favorable d’una minuta implica que en opinió de la Comissió aquella no és excessiva, en atenció a la documentació examinada.

Sempre que no existeixin al·legacions, fets, docu-ments o qüestions no preses en consideració per la Comissió, aquesta queda vinculada pels infor-mes previs que hagi emès. Es pot sol·licitar per correu electrònic, de forma presencial o a través de l’àrea personal de la pàgina web col·legial.

• Servei de dictamen pericial judicial. La Comissió d’Honoraris també té la funció de designar pèrit, d’entre les persones adscrites a aquella, per a emetre dictamen a requeriment del jutjat o tribu-nal, de conformitat amb l’article 339 o 381 LEC, ja s’efectuï d’ofici o com a conseqüència de la pro-posició de prova de les parts al procés. És un dic-tamen de major abast que l’informe de taxació de costes i serà signat per pèrit nomenat.

D’acord amb l’article 2 del Reglament de la Co-missió d’Honoraris, aprovat per acord de la Junta de Govern de data 17 de setembre del 2019, per determinar els drets econòmics derivats dels serveis que es presten a través de la Comissió, s’aplicarà sobre la base imposable de cada minuta l’escala següent:

A aquests drets econòmics s’hi afegiran els im-postos corresponents. En funció del servei sol·lici-tat, l’escala s’aplicarà de la forma següent:

a) A les peticions d’informe previ el sol·licitant haurà d’autoliquidar els drets econòmics abans de presentar la seva sol·licitud.

b) A les sol·licituds de dictamen dins d’una taxa-ció, serà la Comissió qui apliqui l’escala. El paga-ment dels drets serà a càrrec del lletrat minutant en cas que se li minori la minuta, o bé de l’im-pugnant si aquella es confirma. No obstant això, si el tribunal resol en sentit contrari al d’aquesta Corporació, la part que hagi pagat els drets podrà posar-ho en coneixement de la Comissió d’Hono-raris, amb còpia de la resolució judicial i se li retor-narà l’import abonat.

c) A les pericials serà la Comissió qui aplicarà l’escala. El pagament correspondrà a la part que sol·licita la perícia i en cas de ser requerida d’ofi-ci, a les dues parts per meitat.

COMISSIÓ D’ESTRANGERIA: SUPRESSIÓ DE L’AUTORITZACIÓ DE L’ENCARREGAT DEL REGISTRE CIVIL EN EL PROCEDIMENT D’ADQUISICIÓ DE LA NACIONALITAT ESPANYOLA

L’article 12 de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre del 2006, proclama que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions a la resta en tots els aspectes de la seva vida; que es tradueix en un sistema basat en el respecte a la voluntat i les pre-ferències de la persona amb discapacitat.

Per complir amb l’anterior Convenció, el 3 de juny del 2021 es va publicar en el BOE la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal pel recolzament a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Reforma que implica passar d’un sistema caracteritzat per “la substitució en la presa de les

IMPORT MINUTA DICTAMEN/ INFORME PREVI

PERICIAL

Fins a 1.000,00 euros 50,00 euros 150 euros

Entre 1.001,00 euros i 3.000,00 euros

70,00 euros 400 euros

Entre 3.001,00 euros i 15.000,00 euros

150,00 euros 800 euros

Des de 15.001,00 euros 150,00 euros + 1% (import minuta – 15.000,00 euros).

800 euros + 2,5% (import minuta -15.000 euros)

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Funcions Públiques ICAB 69

decisions que afecten les persones amb discapaci-tat a un altre basat en el respecte a la voluntat i les preferències de la persona a qui, com a regla gene-ral, serà l’encarregada de prendre les seves pròpies decisions”, com s’afirma en l’exposició de motius.

L’esmentada llei modifica el Codi civil per construir la base del nou sistema basat en el respecte a la voluntat i a les preferències de la persona amb discapacitat. Modificació que afecta, entre d’altres matèries, al procés d’adquisició de la nacionalitat espanyola per opció i per residència quan l’inte-ressat és un menor de catorze anys o una persona amb discapacitat.

Quan qui opta a la nacionalitat espanyola o la sol·licita per residència en territori espanyol és un menor de 14 anys o persona amb la capacitat modi-ficada judicialment, el Codi civil estava habilitant el representant legal d’aquests per formular la decla-ració d’opció o la sol·licitud d’adquisició si compta-ven amb l’autorització de l’encarregat del Registre Civil. Amb l’entrada en vigor de la Llei 8/2021 es suprimeix l’obligació de disposar d’aquesta autorit-zació, que es concedia en interès del menor o de l’incapacitat.

L’esmentada llei canvia la redacció dels articles 20.2 a) i 21.3 c) del Codi civil per habilitar el repre-sentant legal del menor de catorze anys a formular la declaració d’opció o presentar la sol·licitud d’ad-quisició sense l’autorització prèvia de l’encarregat del Registre Civil del domicili del menor. Només en el cas d’existir discrepància entre els representants legals del menor sobre la formulació de declaració o sol·licitud caldrà tramitar el corresponent expedi-ent de jurisdicció voluntària.

Si l’interessat és una persona amb discapacitat, els articles 20.2 d) i 21.3 d) del Codi civil li permeten formular, per sí mateix, la declaració d’opció o la sol·licitud de nacionalitat amb els recolzaments i ajustaments de procediment que precisi.

La modificació del Codi civil per la Llei 8/2021 ha suprimit l’antic contingut de l’article 199 que pres-

crivia que ningú podia ser declarat incapaç sinó per sentència judicial en virtut de les causes legalment previstes. Així doncs, si qui sol·licita la nacionalitat espanyola és un major d’edat o un menor eman-cipat amb discapacitat caldrà tenir en compte si existeixen mesures de recolzament i, d’existir-ne, la seva naturalesa i abast; doncs la persona que presti recolzament ha d’actuar atenent a la volun-tat, desitjos i preferències de la persona discapaci-tada, i només quan no sigui possible determinar la voluntat, desitjos i preferències la mesura de recol-zament podrà incloure funcions representatives.

Respecte a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència, la nova regulació de l’article 21.3 c) del Codi civil fa inexigible l’obtenció l’autorització de l’encarregat del Registre Civil del domicili del declarant, prevista en el RD 1004/2015, pel qual s’aprova el Reglament que regula el procediment per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència i a l’ordre JUS/1625/2016, sobre la trami-tació dels procediments de concessió de la nacio-nalitat espanyola per residència.

COMISSIÓ DEL TORN D’OFICI: VÈNIA I RENUNCIA D’HONORARIS

El lletrats i les lletrades designats d’ofici estan obli-gats a comunicar la concessió de vènia a la Comis-sió de Torn d’Ofici. Aquesta comunicació permet la seva desvinculació del procediment en el qual han estat actuant en virtut de designació d’ofici i facilita la resolució d’incidències posteriors.

Sol·licitud de vènia sense renuncia d’honoraris per part del professional de lliure designació:En primer lloc cal indicar que, com a regla general, quan el client designa professional de lliure de-signació està renunciant a la justícia gratuïta, de forma que el lletrat o la lletrada d’ofici tindrà dret al cobrament d’honoraris per les actuacions dutes a terme fins aquell moment. No obstant, segons cri-teri establert en reunió plenària de la Comissió del Torn d’Ofici, no es considerarà que existeix renun-cia a la justícia gratuïta en relació a les víctimes de violència sobre la dona a qui els ha estat reconegut

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 202170 Funcions Públiques ICAB

el dret en virtut del que disposa l’article 2.g de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta.

El lletrat o la lletrada d’ofici comunicarà la conces-sió de vènia a la Comissió del Torn d’Ofici, per tal de què aquesta ho posi en coneixement de a Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta als efectes de proce-dir a l’arxiu de l’expedient de Justícia Gratuïta.

D’altra banda, en cas de què el lletrat o la lletrada designada d’ofici percebi els honoraris del client haurà de comunicar-ho a la Comissió del Torn d’Ofici per tal de que s’efectuïn, si s’escau, els descomptes corresponents a les quantitats per-cebudes en concepte de mòduls de pagament del Torn d’Ofici.

Sol·licitud de vènia amb renúncia d’honoraris per part del professional de lliure designació:

Sens perjudici del que hem exposat a l’apartat anterior, en cas de què el lletrat o la lletrada que sol·licita la vènia renunciï al cobrament d’honoraris segons estableix l’article 27 de la Llei d’Assistèn-cia Jurídica Gratuïta, la lliure designació de profes-sional per part del ciutadà no suposarà renúncia a la Justícia Gratuïta. En conseqüència, la petició de vènia en aquest supòsit implica que la lletrada o el lletrat d’ofici designat inicialment no podrà reclamar al client els honoraris corresponents a les actuacions realitzades amb anterioritat.

En aquest supòsit, el lletrat o la lletrada de lliu-re designació adjuntarà a la seva petició de vènia còpia del document acreditatiu d’haver realit-zat la renúncia d’honoraris davant el seu col·legi professional. Per la seva part, el lletrat designat d’ofici comunicarà a la Comissió del Torn d’Ofici la concessió de vènia, adjuntant el document de renúncia d’honoraris aportat pel lletrat de lliure designació. Un cop rebuda aquesta documentació, des de la Comissió del Torn d’Ofici es procedirà a deixar sense efecte la designa d’ofici i a efectuar la corresponent comunicació a la Comissió d’Assis-tència Jurídica Gratuïta.

Criteri de la Comissió del Torn d’Ofici en relació a la relació a la Renúncia d’Honoraris:

Als efectes d’evitar situacions de confusió i insegu-retat respecte a les peticions de vènia amb renúncia d’honoraris per part del lletrat de lliure designació, la Comissió del Torn d’Ofici va establir, en reunió Plenària, el criteri interpretatiu al respecte.

Segons el criteri de la Comissió del Torn d’Ofici l’acceptació de la renúncia d’honoraris exigeix el compliment de les formalitats establertes als ar-ticles 27 de la Llei d’Assistència jurídica Gratuïta, 30 del Reglament d’Assistència Jurídica Gratuïta i 20 del Reial Decret 252/1996 (renúncia per escrit a percebre els seus honoraris davant del titular del dret i davant el col·legi en què està inscrit). Per tant, la renúncia d’honoraris s’haurà de realitzar de forma personal, amb presència tant del lletrat o lle-trada com del client i davant les dependències del col·legi de l’advocacia que correspongui.

No seran acceptades les renúncies d’honoraris que no compleixin aquestes formalitats.

D’altra banda, essent un supòsit excepcional, per tal de preservar el dret a la justícia gratuïta prèvi-ament reconegut, caldrà que la renúncia d’honora-ris, efectuada complint les formalitats anteriorment descrites, es realitzi de forma anterior o simultània a la concessió efectiva de la vènia.

EL FUTUR DELCRÈDIT REVOLVING:MERCAT FINANCER,

SEGURETAT JURÍDICAI TRANSPARÈNCIA

I CONGRÉSCRÈDIT

REVOLVINGbarcelona,15/16 Desembre2021

PRESENCIAL I ON-LINE

Per a més informació, consulteu el web www.icab.cat

Amb la col•laboració de:Amb la col•laboracióespecial de:

ENTRE NOSALTRES

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) formen un consorci a través del qual participen en el programa Erasmus + pràctiques. A través d’aquest, i en concret des de “The EuroLawyers Exchange Program”, l’ICAB ofereixen beques als i les estudiants del Màster d’Accés a l’Advocacia de la UAB, de la UB i de la UOC per realitzar pràctiques en despatxos de l’ad-vocacia d’arreu d’Europa. Això és possible gràcies al treball conjunt amb d’altres Col·legis d’advocats europeus amb els quals l’ICAB té signats convenis d’agermanament.

L’oportunitat de participar en “The EuroLawyers Exchange Program”, permet més enllà de conèixer l’exercici del dret en empreses i institucions dels 33 països de la UE que hi participen, aprofundir en el coneixement d’altres elements essencials per a l’exercici de la professió com són el màrqueting, la comunicació, la gestió del despatx, el coneixe-ment d’idiomes, etc. La unió de tots aquests coneixements complementaris a la formació de caràcter estrictament jurídica faciliten l’accés al mercat laboral europeu.

La Sofia Bernal va assistir a la reunió d’inauguració del màster de l’advocacia de la UAB on la van infor-mar de l’oportunitat de realitzar pràctiques a través del programa Erasmus+. Bernal va decidir inscriure’s amb un objectiu molt clar: “desenvolupar la meva experiència a l’estranger i poder assumir nous rep-tes professionals”.

ERASMUS+, UNA OPORTUNITAT PER FER PRÀCTIQUES A L’ESTRANGER EN DESPATXOS DE L’ADVOCACIA EUROPEA


En canvi, en Joan Coronado ja tenia experiència amb les beques Erasmus i quan es va matricular al màster d’accés a l’advocacia de la Universitat de Barcelona va cercar pràctiques curriculars a l’estran-ger. “Així és com vaig descobrir que l’ICAB oferia el programa EuroLawyers Exchange Program per als estudiants de tres universitats catalanes”, explica Coronado. Es va apuntar amb els objectius de voler descobrir com era el dia a dia d’una nova cultura tant a nivell laboral com social, incorporar a la seva formació jurídica el component internacional i poder adquirir el coneixement pràctic de Corporate i M&A Internacional.

En la convocatòria de les beques Erasmus+ de gener del 2022 la durada de les estades serà d’un mínim de dos mesos, prorrogable a tres mesos; de manera que es podran fer pràctiques en el període de gener a maig del 2022. Els destins que ofereix el programa són set: República Txeca, Polònia, Itàlia, França, Alemanya, Països Baixos i Regne Unit.

França és un dels països que participa en aquest programa. Sofia Bernal va realitzar les seves pràcti-ques a França, concretament a París, durant els tres darrers mesos d’estiu. En acabar, el despatx va voler comptar amb ella i va assistir a una audiència d’arbi-tratge internacional a Portugal: “Una cosa va portar a l’altra i d’un país a un altre. L’experiència internacio-nal sempre és molt diversa”.

En Joan Coronado va perseguir el seu objectiu i va fer pràctiques, també durant tres mesos, al departament de Corporate and M&A d’un despatx d’Amsterdam. De la seva estada destaca: “tres mesos en els quals

he format part de l’equip d’un despatx i he tingut l’oportunitat de tre-ballar en tasques molt enriquidores a nivell professional en un altre país”.

Tots dos coinci-deixen en què la realització de l’Erasmus+ ha complert les seves expectatives.

Bernal destaca el suport de l’ICAB amb la recerca del despatx que buscava: “en el meu cas aquesta ex-periència va superar les meves expectatives. El bon tracte rebut per l’ICAB, la universitat i el despatx van fer que participar en el programa Erasmus+ hagi estat una de les millors experiències viscudes fins ara”.

“Ha sigut una experiència que m’ha ajudat a créixer, no només a nivell tècnic, sinó sobretot, i molt espe-cialment, en l’àmbit personal” ressalta Coronado, qui afegeix: “Al final, el fet de treballar a l’estranger, integrat dins d’un equip de professionals amb una manera de veure la vida i uns costums molt diferents dels teus t’ensenya valors com l’empatia i t’ajuda a desenvolupar la capacitat de treball en equip, l’adap-tabilitat i la gestió del temps.

Segons Bernal, l’exercici de l’advocacia pot semblar que ha d’estar lligada a un país en concret, però en realitat: “no sempre és així; l’oportunitat de realitzar pràctiques del màster d’advocacia a l’estranger és un exemple de què les relacions i oportunitats labo-rals van més enllà d’un territori concret”. Per aquest motiu recomana viure aquesta experiència: “gràcies a aquesta beca he pogut desenvolupar una sèrie d’ha-bilitats tècniques, jurídiques i personals que m’han ajudat posteriorment en la meva vida professional”.

“Aquests tres mesos a Holanda han estat carregats d’aprenentatge i de vivències que m’han fet madurar no solament a nivell professional, sinó també, com a persona. És per això que recomanaria al 100% el pro-grama” ha expressat Coronado. Altrament, ha volgut remarcar que fer les pràctiques internacionals li ha anat molt bé per millorar el coneixement en idiomes, sobretot l’anglès. Per tot plegat afirma: “El tren de l’EuroLawyers Exchange Program només passa una vegada a la vida: si pots, agafa’l”.

EL TREN DE L’EUROLAWYERS EXCHANGE PROGRAM NOMÉS PASSA UNA VEGADA A LA VIDA. SI POTS, AGAFA’L

D’UN COP D’ULL

REUNIÓ INSTITUCIONAL DE LA DEGANA DE L’ICAB AMB LA MINISTRA DE JUSTÍCIAEl passat 6 d’octubre la degana de la Corporació, Mª Eugènia Gay, es va reunir a Madrid amb la ministra de Justícia, Pilar Llop. La trobada va esdevenir una excel·lent oportunitat per abordar rellevants temes relacionats amb la necessària transformació i digitalització de l’Administració de Justícia així com els principals eixos del projecte Justícia 2030.

CELEBRADA A L’ICAB LA REUNIÓ DE LA COMISSIÓ MIXTA AMB ELS MOSSOS D’ESQUADRAEl passat 22 de novembre la degana de l’ICAB, Mª Eugènia Gay; el vicedegà de la Corporació, Jesús Sánchez; i el se-cretari de la Junta de Govern, Joaquim de Miquel, es van reunir amb una delegació dels Mossos d’Esquadra encap-çalada pel Major, Josep Lluís Trapero, amb l’objectiu de seguir treballant conjuntament en nous reptes en l’àmbit de la seguretat i altres temes que assegurin un bon funcionament de la Justícia en benefici de la ciutadania. La trobada va comptar també amb la presència dels diputats de la Junta de Govern de l’ICAB Albert Carles, Carmen Valenzuela i Paz Vallés, així com del personal tècnic de la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ) de l’ICAB.

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 D’un cop d’ull 75

L’ICAB ACULL L’ACTE COMMEMORATIU DEL 50È ANIVERSARI DEL II CONGRÉS JURÍDIC CATALÀ El passat 16 de novembre l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya va organitzar la commemoració i homenatge dels 500 destacats juristes que van debatre i aprofundir en l’estudi de les Institucions Jurídiques Catala-nes i el Dret durant el II Congrés Jurídic Català. Es van comptar amb les intervencions del vicedegà de l’ICAB, Jesús Sánchez García; Josep-D. Guàrdia i Canela, president emèrit de l’Acadèmia; Joan Egea Fernández, censor de l’Aca-dèmia; Mª Eugènia Alegret i Burgués, vicepresidenta de l’Acadèmia; i Francesc Tusquets Trias de Bes, president de l’Acadèmia.

TROBADA INSTITUCIONAL AMB EL COS CONSULAR DE BARCELONA El passat 5 d’octubre la degana del Col·legi, Mª Eugènia Gay, el secretari de la Junta de Govern, Joaquim de Miquel, i les diputades Susana Ferrer i Rosa Peña es van reunir amb el Comitè Executiu del Cos Consular de Barcelona amb motiu de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a la seu col·legial. La reunió va contribuir a reforçar els lligams entre ambdues institucions dins el marc de l’acord de col·laboració signat entre les entitats l’any 2010.

BIBLIOTECAAquesta secció conté una sel·lecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica ( per ex.788-13 o també [324.4(46)Hor]).

REVISTES

ANUARIO DEL BUEN GOBIERNO Y DE CALIDAD DE LA REGULACIÓN Editor: Barcelona: Fundación Democracia y Gobierno LocalISSN: 2660-7913 Periodicitat: AnualDisponible a la Biblioteca des del vol. 1 (2019)

IUSPORT [EN LÍNIA]Editor: Guía de Gran Canaria, Las Palmas: IUSPORT A.C.Periodicitat: Diària

Fons consultables des de la Sala Multimèdia de la Biblioteca

MONOGRÀFICS:

“LA ARMONIZACIÓN DEL DERECHO COOPERATIVO ESPAÑOL Y NUEVOS RETOS PARA LAS SOCIEDADES COOPERATIVAS (I)”, En: Revista jurídica de economía social y cooperativa, n. 38, junio 2021, 289 p.

Accés lliure Biblioteca Digital http://ciriec-revistajuridica.es/wp-content/uploads/rev-38-1.pdf

“COMENTARIOS AL RDL 3/2020, DE DISTRIBUCIÓN DE SEGUROS”, En: Revista española de seguros: publicación doctrinal de Derecho de seguros, n. 185-186, enero-junio 2021, 370 p.

“LA LEY ORGÁNICA 3/2021 DE REGULACIÓN DE LA EUTANASIA, A DEBATE”, En: Teoría y derecho: revista de

pensamiento jurídico, n. 29, junio 2021, 182 p.

Versió en línia accessible des de la Sala Multimèdia de la Biblioteca

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU

AGUDO GONZÁLEZ, JORGETutela judicial efectiva y relaciones jurídico-administrativas transnacionales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [347.9(4-672UE):342.722Agu]

eBook Biblioteca Digital

BAÑO LEÓN, JOSÉ MARÍA, LAVILLA RUBIRA, JUAN JOSÉ (DIRS.)Comentarios al procedimiento administrativo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021.[35.077.3(46)”2015”Com]


CANO MURCIA, ANTONIOGuía para la iniciación a las licencias de actividades: de la licencia de apertura a la declaración responsable. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [352.078.6(46)(036)Can]

CASTILLEJO MANZANARES, RAQUEL, MARTÍN CONTRERAS, LUIS (DIRS.); ALONSO SALGADO, CRISTINA, RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, ANA (COORDS.)El proceso administrativo (LJCA): cuestiones problemáticas, procedimiento abreviado y procedimientos especiales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [35.077.3(46)Pro]


CUERDA ARNAU, Mª LUISA (DIR.), PERIAGO MORANT, JUAN JOSÉ (COORD.)De Animales y normas: protección animal y derecho sancionador. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [351.765(46)Ani] eBook Biblioteca Digital

FERNÁNDEZ FERRARONS, MÒNICAEl procediment d’elaboració de les ordenances locals a la llum de la millora de la regulación. Barcelona: Atelier, 2020. [352.078.2(46)Fer]

GARCÍA CABA, MIGUEL MARÍAEl principio de coordinación y su aplicación en el fútbol: régimen jurídico y propuestas de reforma. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021.[351.855.3(46):796Gar]

MARTÍN DELGADO, ISAAC, MORENO MOLINA, JOSÉ ANTONIO (DIRS.)Administración electrónica, transparencia y contratación pública a nivel autonómico. Madrid: Iustel, 2021. [657(46):35.072.7Adm]

ORTEGA GIMÉNEZ, ALFONSO (DIR.), HEREDIA SÁNCHEZ, LERDYS, LORENTE MARTÍNEZ, ISABELPráctica del derecho de la nacionalidad y de la extranjería en España. Las Rozas (Madrid): Sepín, 2021. [351.756(46)Ort]


PALOMAR OLMEDA, ALBERTO (DIR.)Practicum proceso contencioso-administrativo: 2021. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2020. [PRA]

RUIZ LÓPEZ, MIGUEL ÁNGELLas garantías jurídicas tras la expropiación forzosa: estudios sobre reversión expropiatoria y

revisión judicial del justiprecio. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [351.712.5(46)Rui]

DRET CIVIL

ANTÓN MERINO, ALBERTO, GARRIDO VILLÉN, NATALIAManual técnico y jurídico de delimitación inmobiliaria. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [347.235(46)(035)Ant]


ATAZ LÓPEZ, JOAQUÍN, COBACHO GÓMEZ, JOSÉ ANTONIO (DIRS.)Cuestiones clásicas y actuales del derecho de daños: estudios en homenaje al profesor Dr. Roca Guillamón. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. 3 vols. [347.5(46)Cue]

BOSCH CAPDEVILA, ESTEVE, SÁNCHEZ GONZÁLEZ, Mª PAZ, BLANDINO GARRIDO, Mª AMALIA (COORDS.) [I 1 MÉS]Los derechos de adquisición. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [347.232(46)Der]

CASTILLA BAREA, MARGARITALa nueva regulación europea de la venta de bienes muebles a consumidores: estudio de la Directiva (UE) 2019/771 y su transposición por el Real Decreto-ley 7/2021, de 27 de abril. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021.[347.451.42(4-672UE): 347.731Cas]

Cláusula rebus sic stantibus: afectación de la cláusula rebus sic stantibus a los arrendamientos para uso distinto de vivienda a raíz de la COVID-19. A Coruña (Galicia): Colex, 2021. [347.441(46)Cla]


ELIZARI URTASUN, LEYRELa accesión inmobiliaria: la problemática de la construcción en suelo ajeno. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [347.232(46)Eli]

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Biblioteca 77

Recurs electrònic eBook Biblioteca Digital

Per a més informació consulteu el Catàleg de la Biblioteca

ESPIAU ESPIAU, SANTIAGOLa revocabilidad de la donación en el Código Civil de Cataluña. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [347.472(46.71)Esp]


FERNÁNDEZ OTERO, ENRIQUETestamento vital y eutanasia. Madrid: Lefebvre-El Derecho, 2021.[347.56(46):614.25Fer]

GÓMEZ JARA, MARIANO El Derecho a la eutanasia y al testamento vital: guía para particulares, profesionales sanitarios y abogados: contiene las instrucciones para ejercitar los derechos sanitarios. Barcelona: Atelier, 2021. [342.721(46)(036):179.7Gom]

IGLESIA PRADOS, EDUARDO DE LALa aceptación legal de la herencia en el Código civil español. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [347.66(46)Igl]


LORA-TAMAYO RODRÍGUEZ, ISIDOROReforma civil y procesal para el apoyo a personas con discapacidad. Madrid: Francis Lefebvre, 2021. [351.84(46)(036):364.26Lor]

Memento práctico Francis Lefebvre: Inmobiliario: 2021-2022. Madrid: Francis Lefebvre-El Derecho, 2021. [PRA]

REY BARBA, SEBASTIÁN DEL, ESPEJO LERDO DE TEJADA, MANUEL (DIRS.); MURGA FERNÁNDEZ, JUAN PABLO (COORD.) Tratado de derecho inmobiliario registral. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. 2 vols. [347.27(46)Tra]


SALAS CARCELLER, ANTONIO (COORD.)Legítima y desheredación: la legítima y desheredación en el Código civil y sus especialidades en territorios con derecho civil especial o foral. A Coruña (Galicia): Colex, 2021. [347.661(46):347.673Leg]


DRET CONSTITUCIONAL

OLLÉ SESÉ, MANUELLa Extradición pasiva: un enfoque de derechos humanos fundamentales. Madrid: Iustel, 2021. [351.756.4(46)Oll]

SÁNCHEZ-MOLINA, PABLOLa “mayor protección” como criterio racionalizador de la fragmentación de los derechos humanos en el constitucionalismo global. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [DH-342.7San]

SÁNCHEZ SÁNCHEZ, JAVIER (COORD.)Compendio de derechos fundamentales: la libertad en español. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [342.7(46)Com]

DRET FISCAL

BÁEZ MORENO, ANDRÉS, LÓPEZ LÓPEZ, HUGO, NAVARRO IBARROLA, AITORImplicaciones del covid-19 en fiscalidad internacional: convenios de doble imposición y precios de transferencia. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021.[336.227Bae]

MEDINA JIMÉNEZ, ANA (ED.)Análisis de operaciones complejas en el IVA. Madrid: Francis Lefebvre-El Derecho, 2021. [336.226.32(46)Ana]

MELLADO BENAVENTE, FRANCISCO MANUEL (COORD.), RODRÍGUEZ VEGAZO, ANTONIOCómo liquidar una transmisión patrimonial: tributación de compraventas, operaciones societarias y actos jurídicos documentados. Las Rozas (Madrid): CISS Wolters Kluwer, 2021. [336.226.23(46)Mel]

RUIZ TOLEDANO, JOSÉ IGNACIOLa prueba tributaria según la doctrina administrativa y la jurisprudencia. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [336.225.6(46):347.94Rui]

SÁNCHEZ ÁLVAREZ, EDUARDO R.Régimen fiscal de la división de la cosa común en el IRPF: ejemplos prácticos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [336.226.11(46)San]


DRET INTERNACIONAL

BAUTISTA-HERNÁEZ, ANDRÉSDerecho internacional público y catástrofes. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [PRA-341Bau]


CALVO BABÍO, FLORARegímenes económico-matrimoniales: derecho internacional privado y compendio de sistemas comparados. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [341.536Cal]


CASTELLANOS RUIZ, ESPERANZALa competencia de los tribunales en el derecho de familia internacional: Reglamentos europeos 2201/2003-Reglamento 2019/1111-y 4/2009. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [341.536(4-672UE)Cas]


FEBLES POZO, NAYIBERLa transparencia en el arbitraje internacional: una visión práctica. Las Rozas (Madrid): Sepín, 2021. [347.918:341.63Feb]

BIBLIOTECAAquesta secció conté una sel·lecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica ( per ex.788-13 o també [324.4(46)Hor]).

UREÑA SALCEDO, JUAN ANTONIO (DIR.)La Banca pública de inversión, promoción o fomento en Europa. Madrid: Iustel, 2021.[347.734(4-672UE)Ban]

DRET LABORAL

BLÁZQUEZ AGUDO, EVA MARÍALa resolución de los conflictos laborales a través de la mediación y los derechos colaborativos. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [331.15(46):304Bla]


FERNÁNDEZ ORRICO, FCO. JAVIERCriterios sobre uso de dispositivos tecnológicos en el ámbito laboral: hacia el equilibrio entre el control empresarial y la privacidad del trabajador. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [331(46):342.7Fer]


GARCÍA MIGUÉLEZ, MARÍA PURIFICACIÓNEl teletrabajo: antes, durante y tras el coronavirus. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [331.1(46):004.7Gar]

GONZÁLEZ DEL RÍO, JOSÉ MARÍAEl derecho a la intimidad del trabajador en el nuevo contexto laboral. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [331(46):342.738Gon]


Memento práctico Francis Lefebvre: Tiempo de trabajo: 2021-2022. Madrid: Francis Lefebvre-El Derecho, 2021. [PRA]

ROQUETA BUJ, REMEDIOSLa igualdad retributiva entre mujeres y hombres: registros y auditorías salariales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [331.44(46):342.722Roq]


RODRÍGUEZ-PIÑERO ROYO, MIGUEL, TODOLÍ SIGNES, ADRIÁN (DIRS.)Trabajo a distancia y teletrabajo: análisis del marco normativo vigente. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [331.1(46):004Tra]

DRET MERCANTIL BERMÚDEZ, CONCEPCIÓN, CAMPUZANO, ANA BELÉN, GÓMEZ BERMÚDEZ, CLARA [I 2 MÉS]El Mercado asegurador: reglas de ordenación y contratación. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [347.764.02(46)Ber]


FERNÁNDEZ SEIJO, JOSÉ Mª (COORD.)Instrumentos preconcursales para la reestructuración de empresas. Madrid: Francis Lefebvre, 2021. [347.736.2(46)”2020”Ins]

GARCÍA-CRUCES, JOSÉ ANTONIO, SANCHO GARGALLO, IGNACIO (DIRS.)Comentario de la Ley de Sociedades de Capital. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. 5 vols. [347.72(46)”2021”Com]

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Mª BELÉN (DIR.); MÁRQUEZ LOBILLO, PATRICIA, OTERO COBOS, Mª TERESA (COORDS.)El Derecho de separación y la exclusión de socios en las sociedades de capital. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. 2 vols. [347.72.031(46)Der]


JIMÉNEZ SERRANÍA, VANESSALa gestión colectiva de derechos de propiedad intelectual frente al derecho

de la competencia. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [347.789(46)Jim]

MATA GONZÁLEZ, MIGUEL ÁNGELAspectos jurídicos del outsourcing tecnológico. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021.[347.762(46)Mat]


OLMEDO PERALTA, EUGENIOLas Transacciones (settlements) en el derecho antitrust: modelos regulatorios, procedimiento de transacción en casos de cártel ante la Comisión Europea y su implementación en España. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [347.733(4-672UE)Olm]

PRENDES CARRIL, PEDRO, FACHAL NOGUER, NÚRIA (DIRS.)Comentarios al Texto Refundido de la Ley Concursal: comentario judicial, notarial y registral. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. 2 vols.[347.736(46)”2020”Com]

ROJO ÁLVAREZ-MANZANEDA, CARMENAnálisis de la seguridad jurídica en el mercado de valores. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [347.731.1(46)Roj]

RUIZ HIDALGO, CARMENRégimen tributario de las empresas de transporte náutico y aéreo y de sus trabajadores: aspectos internos e internacionales, la utilización de las infraestructuras portuarias y aeroportuarias. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [DM-347.799.1Rui]


VAL TALENS, PAULA DELDonaciones societarias. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021.[347.72(46):347.472Val]

VEIGA COPO, ABEL B. (DIR.); MARTÍNEZ MUÑOZ, MIGUEL (COORD.)Comentarios al Texto Refundido de la Ley Concursal. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2021. 2 vols. [347.736(46)”2020”Com]

VILLAMIL FERREIRA, VICTORLa separación de los administradores en las sociedades de capital. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [347.72.045(46)Vil]


DRET PENAL

GUTIÉRREZ PÉREZ, ELENAEl derecho penal frente a la insolvencia: delitos de alzamiento de bienes y delitos concursales. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021.[343.535(46)”2015”Gut]

OLMEDO DE LA CALLE, EDUARDOLos delitos de maltrato animal en España. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021.[343.58(46)”2015”Olm]


Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Biblioteca 79

RECENSIONS

DUPLÁ MARÍN, Mª TERESA (COORD.) La respuesta de la ley ante el bullying: análisis de la conflictividad y tratamiento jurídico del acoso, el abuso y la intimidación. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021.[343.436(46)”2015”Res]

eBook Biblioteca DigitalRecomanem una obra d’extraordinària factura que aborda el lamentable fenomen del Bullying; obra coral coordinada per la Catedràtica Teresa Duplá, on els diversos autors presenten la figura del Bullying entesa com a qualsevol conducta d’assetjament, abús o intimidació, en qualsevol lloc o circumstàncies que es produeixi, sense limitar-la a l’àmbit escolar. S’inicia

amb la definició pròpia de la conducta, el seu tractament en el dret Romà o els elements del tipus penal, fins a les qüestions processals característiques en l’àmbit civil i penal o la interpretació del TJUE, passant prèviament per l’estudi de les diferents vessants d’aquesta figura ja sigui en l’àmbit laboral, de l’assetjament sexual, de relació patern-filial, successori o exercici de funcions públiques entre d’altres...eina d’obligada lectura que ofereix al lector un nou anàlisi del tractament jurídic del Bullying.

FUENTES-LOJO RIUS, ALEJANDRO, ZEGRÍ DE OLIVAR, EMILIOOcupación de bienes inmuebles: aspectos civiles, penales y procesales. Madrid: Lefebvre-El Derecho, 2021. [343.74(46)”2015”Fue]Obra d’ àgil lectura signada per dos autors experts en dret d’Arrendaments i dret Penal; l’objecte d’estudi encaixa en el context dels darrers anys on moviment ideològic i reivindicatiu de l’ocupació ha esdevingut un veritable negoci especulatiu on les màfies organitzades s’aprofiten de les debilitats del nostre sistema jurídic en aquesta matèria, i per

extensió, de la lentitud i deficiències de la nostra administració de Justícia. Aquesta problemàtica socio-econòmica ha tingut un creixement imparable malgrat les reformes legals realitzades, i la ocupació il·legal s’ha erigit en una veritable especialitat jurídica per als professionals de l’advocacia. Distribuïda en 2 parts, els autors aborden amb “expertise” les accions civils (judici verbal i accions) i les accions penals (accions, tipus penal i diversa problemàtica) que procedeixen, facilitant al lector formularis d’extraordinària utilitat.

RAMÍREZ CABRALES, Fabián (editor), RODRIGO DE LARRUCEA, Jaime, MACHADO JIMÉNEZ, José Alejandro [i 2 més]La regulación del derecho al paso inocente de buques extranjeros que navegan por mar territorial colombiano: propuesta normativa. Bogotá (Colombia): Armada de Colombia: Instituto Latinoamericano de Altos Estudios, ILAE, 2021. [DM-347.79(861)Reg] Obra coral que te per objecte analitzar una temàtica molt específica i important, com és la del dret de

pas innocent en el mar territorial, i més concretament en l’obra que avui recomanem, la de fonamentar una proposta per a la regulació del dret de pas innovador en el mar territorial colombià. Signada per cinc experts en la matèria provinents del món de la Marina Colombiana, Doctors en Dret Marítim, Professors universitaris i professionals de l’advocacia experts en aquesta branca del dret, s’ exposa de forma exhaustiva tots els fonaments històrics i exemples pràctics d’un dret internacional consuetudinari (el dret de pas innocent), codificat en la Convenció de la ONU sobre el Dret de Mar. Molt recomanable per ampliar coneixements sobre aquest Dret que afecta a tots els Estats.

SÁEZ LARA, CARMEN (COORD.)Protección jurídica de menores víctimas de violencia de género. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021. [343.615(46):347.157Pro]


SIMÓN CASTELLANO, PERE, ABADIAS SELMA, ALFREDO (DIRS.)Presos sin condena: límites y abusos de la institución cautelar al albur de la reforma de la LECrim. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021.[343.126(46)”2015”Pre]

DRET PROCESSAL BORGES BLÁZQUEZ, RAQUELInteligencia artificial y proceso penal. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2021. [343.1(46):004.8Bor] FOLGUERAL GUTIÉRREZ, TANIA, PÉREZ CASTRO, CARMEN TAMARA (COLS.)Ejecuciones y embargos en el orden civil: análisis del procedimiento ejecutivo en el orden civil y sus aspectos más prácticos. A Coruña (Galicia): Colex, 2021. [347.952.5(46)”2015”Eje]

MARTÍN LÓPEZ, Mª DE LAS MERCEDESSubastas judiciales: guía pormenorizada del procedimiento de subastas. A Coruña (Galicia): Colex, 2021. [347.952.2(46)Mar]


Memento práctico Francis Lefebvre: Ejercicio profesional de la abogacía: 2022. Madrid: Francis Lefebvre-El Derecho, 2021. [PRA]

ZAMARRA ÁLVAREZ, CARMEN Mª; LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, JACOBO (COORD.)Derechos y garantías del investigado en el proceso penal: conforme a la jurisprudencia del Tribunal Supremo. A Coruña (Galicia): Colex, 2021. [343.137/.139(46)”2015”:342.722Zam]


DRETS DIGITALS

CANDAMIO BOUTUREIRA, JOSÉ JUAN (COL.)Desconexión digital: todas las claves de la desconexión digital en el ámbito laboral y elaboración de un protocolo regulador. A Coruña (Galicia): Colex, 2021. [331(46):342.721Des]


HINOJOSA TORRALVO, JUAN JOSÉ, CRUZ PADIAL, IGNACIO (DIRS.); SÁNCHEZ-ARCHIDONA HIDALGO, GUILLERMO (COORD.)Tributos, servicios digitales y robótica. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2020. [347.77(46):004.896Tri]

OCHOA TREPAT, LUISAAsesoramiento fiscal de los negocios digitales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2021.[336.22(46):004.7Och]


GENT LEGAL

Com neix la seva passió pel bàsquet? Sempre havia estat seguidor d’en Michael Jordan i, com no, d’en Joan Creus, Rafa Jofresa i Ferran Martinez. Als 9-10 anys vaig començar a jugar a la meva escola de Mataró i, al cap de poc, ja vaig co-mençar a competir a nivell federatiu.

Quan i perquè s’inicia en el món de l’arbitratge?Tot i que abans tenia molt “mala fama” ser àrbitre, quan tenia 14 anys calien persones que volguessin ajudar a tirar endavant els Jocs escolars de Mata-ró. Uns quants jugadors de la ciutat ens vam oferir, ja que ens va cridar l’atenció això de “posar-se el xiulet”. Vaig compaginar el rol de jugador i àrbitre fins als 18 anys, moment en què vaig decidir seguir arbitrant en exclusiva.

Entrevista per Roser Ripoll/Judith Budó

“M’AGRADARIA QUE ENTRE TOTS ELS PROFESSIONALS POSÉSSIM MÉS ÈTICA PER OBTENIR UNES CONDICIONS DE TREBALL QUE REALCESSIN EL VALOR AFEGIT DE LA NOSTRA PROFESSIÓ, L’ADVOCACIA”

HÉCTOR CARMONAADVOCAT I ÀRBITRE INTERNACIONAL DE BÀSQUET

Món Jurídic · #337 · Octubre/Novembre 2021 Gent Legal 81

Ha esdevingut àrbitre internacional de la moda-litat de bàsquet adaptat. Hi ha alguna catego-ria en què sigui més difícil dur a terme aquesta tasca?Després de moltes temporades arbitrant bàsquet en categories d’àmbit català (Copa Catalunya) i també estatals (EBA, Lliga Femenina 2), vaig co-mençar a dirigir partits de bàsquet adaptat. L’any 2018 la FEDDF, federació estatal de la qual depèn la competició de bàsquet en cadira de rodes, em va proposar com a candidat a obtenir la llicència internacional. Des d’aleshores, a banda de dirigir durant la temporada competicions internacionals a escala de clubs, he participat en diferents campio-nats d’Europa (Itàlia i Polònia), un mundial sub-25 femení (Tailàndia) i als recents Jocs de Tòquio 2020. Per tant, després de 20 temporades arbitrant, po-dríem dir que els àrbitres estem molt ben preparats gràcies al fet que tant en bàsquet com en bàsquet en cadira tenim a Espanya una de les millors com-peticions internacionalment.

Del 24 d’agost al 5 de setembre de 2021 va tenir l’oportunitat, dins els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, de dirigir partits de la modalitat de bàsquet en cadira de rodes com el Colòmbia - Japó o Iran - Estats Units en categoria mascu-lina, Estats Units - Xina femení o els quarts de final femení entre Xina i Gran Bretanya. Què ha suposat aquesta experiència a escala esportiva?Ser un dels vint-i-quatre àrbitres designats és quelcom inimaginable si m’ho haguessin pregun-tat fa 20 anys, moment en el qual vaig iniciar-me en l’arbitratge. He gaudit moltíssim esportiva-ment, ja que hi havia les millors seleccions nacio-nals de tot el món. A banda, les avaluacions per part dels supervisors arbitrals a cada partit m’han ajudat a continuar perfeccionant aspectes que per un mateix, en ocasions, és més complicat de detectar. Ara a seguir treballant per poder anar a “París 2024”.

Personalment, què s’emporta d’aquesta experiència? Aquestes experiències són molt favorables atès que ajuden a seguir formant-te com a persona. La vida és en si mateixa un continu aprenentatge. Per tant, és una molt bona oportunitat per inter-canviar vivències amb companys d’altres realitats i cultures, les quals, sovint són ben diferents de les occidentals que coneixem més. Així, doncs, inde-

pendentment que vagi a treballar o arbitrar un par-tit, la meva essència com a persona és la mateixa i això és el que entenc que les empreses valoren més de mi.

Abans d’estudiar Dret ja era àrbitre de bàsquet, què el va portar a escollir aquests estudis? El meu treball de recerca de batxillerat va ser sobre “El moviment okupa”. Vaig aprofundir en dret constitucional, així com el que envoltava els drets humans i la protecció de les persones més vul-nerables. Això, sumat al fet que ja era àrbitre de bàsquet i m’apassionava tot el que tenia a veure amb regulacions i interpretacions normatives -el reglament de bàsquet també té “comentaris i inter-pretacions oficials”, molt semblant al que succeeix amb les lleis i la jurisprudència- doncs van por-tar-me a estudiar Dret.

Aplica els coneixements de Dret en l’àmbit de l’esport?El dret aporta unes bases per poder “anar més tranquil” per la vida. Tot i que com a advocat no pots conèixer tots els detalls de cada especialitat, tenim les capacitats per poder saber on cal adreçar-se segons les circumstàncies. En el cas concret del dret esportiu és una disciplina totalment transver-sal que toca des de contractes laborals quan hi ha “fitxatges”, passant pel tema de la creació de societats, fins a arribar a nivell federatiu a compe-tició i disciplina esportiva. El 2014 vaig realitzar el màster en dret esportiu a l’ICAB i, des de 2015, sóc membre de l’AEDD.

Quin projecte o somni queda per complir dins l’arbitratge esportiu? I dins l’advocacia?Dins l’arbitratge esportiu estic treballant per traspassar els meus coneixements i que hi hagi futurs àrbitres que puguin seguir mantenint el nivell que estem assolint els àrbitres de la nostra generació. Pel que fa a l’advocacia, en un món absorbit per les TIC i on “tot està a internet”, m’agradaria que entre tots els professionals po-séssim més ètica per obtenir unes condicions de treball que realcessin el valor afegit de la nostra professió, l’advocacia.

Compte de Linkedin: https://www.linkedin.com/in/hectorcadi/Compte twitter @H3ctorCarmona

ANIMUS JOCANDI

‘Riqueza para siempre’, de Carmen Pérez-Pozo ToledanoComo gestionar tu patrimonio para que crezca y perdure.Cursiva ediciones

Es tracta d’una guia per facilitar endin-sar-se en la gestió patrimonial. Amb un llenguatge divulgatiu, l’advocada especialitzada en gestió de patrimoni

i herències Carmen Pérez-Pozo facilita conceptes bàsics i planteja preguntes que tota persona s’ha de fer a l’hora de prendre decisions sobre el seu patrimoni. A més, s’hi parla de temes més innovadors com ara la mediació emocional o la importància d’una gestió coherent amb els valors propis. Gràcies als exemples i exercicis propo-sats, el lector no expert podrà fer els primers passos cap al creixement i la durada del seu patrimoni, mentre que aquell que ja estigui familiaritzat amb la matèria trobarà un sistema ben fundat i actualitzat.

‘Delitos informáticos. Paso a paso’, de Escarlata GutiérrezEditorial Colex

‘Delitos informáticos. Paso a paso’ és una obra dirigida a les persones que es volen formar i especialitzar en l’àmbit de la criminalitat informà-tica. L’advocada-fiscal de la Fiscalia provincial de Ciudad Real Escarlata

Gutiérrez, realitza un estudi detallat de les normes pe-nals relacionades amb l’estafa digital. S’hi tracten temes sobre ciberdelictes que generen molt d’interès i de forma detallada, però que alhora són molt desconeguts, com ara l’estafa informàtica, el delicte de danys informà-tica, l’stalking, el childgroomig o el denominat sexting.En les seves pàgines també s’hi poden trobar qüestions pràctiques, jurisprudència rellevant i formularis actualit-zats per tal de transmetre una visió global de la magni-tud del delicte informàtic.

Abans de finalitzar l’any, pots fer feliç a tothom que et rodeja regalant-los una lectura. Per això des de la revista Món Jurídic volem aprofitar per recomanar-vos novel·les escrites per companys i companyes de professió així com per altres professionals de l’àmbit jurídic. Us animem també a què si heu publicat recentment una obra i voleu donar-la a conèixer ens envieu un correu electrònic a [email protected] amb la portada i un breu text explicatiu. També us demanem que faciliteu un exemplar a la Biblioteca per fer créixer la col·lecció de llibres no jurídics escrits per l’advocacia.

Amb els companys comparteixes més que la professióSi exerceixes l’advocacia per compte propi, tu decideixes com et protegeixes. Et presentem la nova IT Flexible, el complement que necessites per estar ben cobert en cas de baixa.

Segueix-nos a les xarxes socials:

+ INFORMACIÓ: | T. 93 207 77 75 | [email protected]

1. Tarifa Plana per un nombre de mesos determinat segons l ’edat de contractació: fins a 35 anys, 12 mesos; 36-40 anys, 6 mesos; 41-45 anys, 4 mesos; 46-50 anys, 3 mesos.2. Per cada company o companya, menor de 51 anys, que no estigui adscrit a la mútua i que també contracti aquesta promoció, gaudireu tots dos d’una mensualitat gratuïta, amb un màxim de 12 mesos, que s’hauran de gaudir dins el primer any d’assegurança.Cobertura exclusiva per a exercents per compte propi. Edat màxima de contractació: 50 anys. Millora o nova contractació subjecta a les condicions de subscripció. Per als professionals alternatius al RETA, cobertura addicional a l ’obligatòria establerta en la DA19 del RD 8/2015.

OPCIÓ 2OPCIÓ 1

IT Flexible 15 €/dia per 15 €/mes 30 €/dia per 30 €/mes

TARIFA PLANADE LLANÇAMENT1

I per cada company advocat o advocada que contracti la nova IT Flexible gaudireu, tots dos, d’un mes gratis de cobertura

FINS A 12 MESOS GRATIS! 2

PROMOCIÓ VÀLIDA FINS

AL 31/10/2021

ITFL

EX 0

6/21

Incapacitat Temporal Flexible El complement a la teva baixa temporal

NOVETAT 2021

investiga® pro

Documents

Transcript of investiga® pro