Inventari de l’hemeroteca local: publicacions ...ca.sabadell.cat/Ahs/d/Prolegintroducció.pdf ·...

Inventari de l’hemeroteca local:publicacions periòdiques

sabadellenques (1854-2004)

Eines de l’Arxiu, 4

Inventari de l’hemeroteca local:publicacions periòdiques

sabadellenques (1854-2004)

Gisela Figueras i Cifuentes

Pròleg:Maria del Tura Molas i Alberich

ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL

2006

ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL

Inventari de l'hemeroteca local: publicacions periòdiques sabadellenques (1854-2004). (Eines de l'Arxiu; 4)Bibliografia. ÍndexsISBN 84-932037-6-9I. Figueras i Cifuentes, Gisela II. Molas i Alberich, M. del Tura, pr. III. Títol IV. Col·lecció: Eines de l'Arxiu ; 41. Arxiu Històric de Sabadell - Catàlegs 2. Revistes - Sabadell - Bibliografia - Catàlegs 3. Diaris - Sabadell - Bibliografia - Catàlegs016:050(467.1 VaOc Sabadell)

Gerència: Eva Vilarrubí Mármol, gerent de l’Organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de SabadellDirecció de la col·lecció: Joan Comasòlivas i Font, director de l'AHSCoordinació editorial: Gisela Figueras i Cifuentes (AHS)

Reproduccions fotogràfiques: Ignasi Meseguer i Socarrades (Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia, UPC); Gisela Figueras i Cifuentes

En l'elaboració de les dades també han intervingut en qualitat de col·laboradors d'arxiu:Jaime Salido (estudiant en pràctiques de l’Institut Taulé-Viñas), Sandra Herrera López (Bibliotecària)

Amb el suport de: Ferran i Guillem, sl.; Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona

Agraïments: Maria del Tura Molas i Alberich (Biblioteca de Catalunya), Eduard Masjuan i Bracons, Josefina Molinero i Ruiz (AHS),Antonio Onetti Vera (AHS), Montserrat Salvador i Padrosa (AHS), Jordi Torruella i Llopart (AHS).

Coberta i colofó: detall de coberta de la revista Dansa, núm. 2 (maig 1929) (AHS); il·lustració de la capçalera Cultura: revista mensual depedagogía, ciencias, arte y literatura, núm. 2 (febrer 1908) (AHS).

Primera edició: maig de 2006Tiratge: 1.000 exemplars© Organisme Autònom Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell© Gisela Figueras i Cifuentes

Correcció lingüística: Cesc Prat Fernàndez (Assessoria Lingüística de l'Ajuntament de Sabadell)

Publicació i impressió: Creacions Gràfiques Canigó, sl. Tel. 93 229 23 60

DL: B-XXXXX-2006ISBN: 84-932037-6-9

CIP: Sumari

Pòrtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1. Introducció1.1. L’hemeroteca local de l’AHS i la formació de la col·lecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151.2. Descripció de la intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231.3. L’Inventari de l’hemeroteca local: publicacions

periòdiques sabadellenques (1854-2004) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

2. InventariA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61C . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79D . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111E . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120F . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135G . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151H . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158I . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162J . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172K . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175L . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176M . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182N . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191O . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201P . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204Q . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226R . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260U . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 268V . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271X . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279Y . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281Z . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281

3. Addenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285

4. Índexs4.1. Índex d’editors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2894.2. Índex de matèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2974.3. Índex cronològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3074.4. Índex alfabètic de Joan Puig i Pujol (Sabadell, 1972) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 339

5. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 343

6. Apèndix: publicacions periòdiques sabadellenques que no es troben a l’AHS . . . . . . . 345

7. Resums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347

INVENTARI DE L�HEMEROTECA LOCAL, 1854-2004

7

Pòrtic

L’Arxiu Històric de Sabadell s’ha configurat en els darrers 25 anys com un autèntic arxiu de ciutat, japel seu esperit de servei als investigadors, ja per la multiplicitat de fons i col·leccions que ha anataplegant. Una d’aquestes col·leccions, l’hemeroteca local, per bé que no era nova, ha rebut un impulsdefinitiu a partir de l’any 2002, en què s’ha reinventariat i reinstal·lat per tal de garantir-ne millor laconservació. Es tracta ni més ni menys que de 150 anys de premsa sabadellenca, un recull que va des deles grans publicacions amb llargues continuïtats fins a les més modestes, d’algunes de les quals talvegada només ha vist la llum el primer número. Prop de 1.300 capçaleres que reflecteixen les diferentstendències ideològiques de cada època i el batec de la ciutat, les seves associacions, el moviment obrer,la vida cultural, etc. La sensibilitat per aquesta col·lecció ha anat acompanyada paral·lelament ambl’establiment de polítiques de digitalització de les capçaleres més consultades, de manera que avuil’AHS disposa d’unes vint mil pàgines llegibles per màquina i, per tant, els seus originals resten a lareserva en dipòsits climatitzats i en les millors condicions possibles de conservació. Així mateix, quanha estat necessari s’han restaurat els volums més malmesos.

Sens dubte, en la tasca de construcció de l’hemeroteca cal agrair el gran nombre de donacions que hemrebut de ciutadans, associacions i empreses, conscients bé de la importància de l’hemeroteca en si o béde la que tindrà en el futur la conservació de les seves pròpies col·leccions en un equipament curós comho és l’AHS.

Tota la tasca d’ingrés, de tractament tècnic i de conservació s’ha dut a terme en definitiva amb l’objectiude fer compatible el coneixement dels fons amb la seva utilització. Aquest és el sentit del número 4 de laCol·lecció “Eines de l’Arxiu”, que dóna a conèixer a tothom un patrimoni ric, únic i en unescondicions cada vegada millors de comunicació.

Joan Manau ValorPresident de l’Organisme Autònom

Local Museus i Arxiu Històric de Sabadell


9

Pròleg

En aquesta primeria del segle XXI, crec que és per tots acceptada la importància que per a la nostrasocietat tenen les publicacions periòdiques com a excel·lent mitjà de comunicació, el qual durant moltsanys va ser únic, que després va evolucionar conjuntament amb els altres mitjans de comunicació i queactualment es troba immers en un procés de transformació imparable, gràcies a les noves tecnologies, apartir de les quals es diversifica el seu suport físic i se’n modifiquen les característiques.

Igualment hom sap que per fer estudis històrics, socials, de comunicació, etcètera, cal buscar informaciótambé o exclusivament en les publicacions periòdiques que es conserven a les hemeroteques. Malgrataquesta evidència, no sempre ha estat tan clara la voluntat d’aplegar-les i de col·leccionar-lessistemàticament, menys encara de conservar-les i preservar-les, i quan la dita voluntat ha estat presentels pressupostos no han estat suficients ni durables per a mantenir les hemeroteques.

El mot “mantenir”, tenint en compte que estem parlant de publicacions periòdiques editades en suportpaper, inclou el fet que estiguin dipositades en un espai suficient i apropiat, això vol dir que els localshan de tenir les condicions recomanades de temperatura i humitat per a la conservació del paper, lesprestatgeries han d’estar també adequades i se n’ha de preveure el creixement. En general el paper en elqual han estat editades les publicacions periòdiques no ha estat de bona qualitat per a la conservació, perla qual cosa l’autodestrucció està assegurada, desaparició que serà més ràpida si la manipulació ésmaldestre, o no se les dota d’enquadernació o no se les endreça en capses contenidores adients.

Per evitar la desaparició de les publicacions periòdiques, fa molts anys que algunes hemeroteques handestinat recursos a la microfilmació dels exemplars que conserven; algunes, poques, han pogut seguiruna política que en garantís la continuïtat. Avui dia s’aposta per digitalitzar les publicacions periòdiquesque només s’han editat en paper i que puguin ser completades i consultades virtualment mitjançantInternet. Es tracta de projectes a mitjà i a llarg termini, engrescadors i esperançadors, però que demoment no permeten abraçar la totalitat de les publicacions periòdiques publicades.

Si les anteriors constatacions són certes, també és cert que a Catalunya s’ha estat sensible a laimportància de les publicacions periòdiques, per la qual cosa erudits i investigadors han destinat partdels seus esforços a recopilar bibliografies de premsa en català i a formar col·leccions públiques oprivades. Les biblioteques i els arxius han dotat i mantingut fins on ha estat possible les sevescol·leccions hemerogràfiques i aquests darrers han estat especialment sensibles al manteniment de lacol·lecció de premsa local com a document i com a eina auxiliar a la documentació que custodien.

La modificació de la Llei del dipòsit legal el 1981, i la creació d’un catàleg i d’una bibliografia nacionala partir d’aquella data, va fer que les expectatives de poder reunir una col·lecció nacional depublicacions periòdiques editades a Catalunya milloressin, i així ha estat. Tanmateix, el gran volum delque es publica, la seva dinàmica de publicació, les dificultats de distribució i el seu caràcter tantes


11

EINES DE L�ARXIU, 4

10

vegades efímer dificulten fins a extrems insospitats la formació de la col·lecció. La recuperació decol·leccions completes de publicacions periòdiques significatives de certs períodes històrics, i el solconeixement de títols no tant significatius a escala general, però sí en l’àmbit local, de vegades esdevémissió impossible.

Per al treball dels investigadors de distints sectors és necessària la consulta retrospectiva de la premsadiària. A causa del més baix nombre de capçaleres i del seu major tiratge, les capçaleres estan gairebétotes identificades i localitzades; les dificultats apareixen en números concrets que no s’han conservat,números segrestats, segones edicions o edicions especials, etc. Semblantment passa amb les revistes quehan estat cabdals en el desenvolupament social i cultural del país; generalment es troben als catàlegs deles hemeroteques i són consultables, completes o gairebé completes.

Les bibliografies generals de la premsa catalana estan dedicades exclusivament a publicacionsperiòdiques en català o bilingües, i han quedat aturades en l’any de tancament de la seva publicació;també els seus autors eren conscients del que els mancava per arribar a l’exhaustivitat, per tant, encaraqueden publicacions per descobrir.

Conscients d’aquestes mancances, els historiadors de la premsa, els bibliotecaris i les administracionspúbliques van emprendre a partir de la transició democràtica la publicació de diverses bibliografies depremsa local i/o comarcal, o de tipologies específiques, que després han anat continuant tímidament.També s’han anat publicant alguns estudis de capçaleres significatives, segons l’interès de cada autor.

L’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya treballa en la catalogació de fons de publicacionsperiòdiques antigues i modernes catalanes i en la recuperació i la compleció d’aquestes publicacions.Moltes altres biblioteques també cataloguen i intenten completar les seves col·leccions locals i/oespecífiques, però malgrat tots els esforços citats encara s’està lluny d’aconseguir l’objectiu de poderdonar notícia de totes les publicacions periòdiques publicades al llarg del temps. Per exemple: què passaamb moltes publicacions periòdiques d’entitats, per a infants, d’entreteniment, de distintes tendènciespolítiques i religioses, clandestines, etcètera? Què passa amb les revistes iniciades amb esforç i il·lusió ique per manca de mitjans s’han tancat amb pocs números publicats? Què passa, en definitiva, amb lespublicacions locals? Moltes han estat llegides i esquinçades, guardades uns anys i després destruïdes...De moltes no se’n conserva ni un exemplar, de moltes no se’n conserva ni el nom... Mentrestant,l’investigador segueix el seu camí i comença per inventariar allò que vol investigar, la peregrinació ésllarga i feixuga.

La ciutat de Sabadell ha estat gresol cultural i d’inquietuds polítiques i socials; això va fer que sorgissindes de ben aviat publicacions periòdiques. És una de les ciutats catalanes amb una bibliografia mésextensa. Hi han aparegut publicacions tan significatives com el diari Revista de Sabadell (1887-1895),Garba (1920-1922), Almanac de les Arts (1924-1925), Poble (1932-1934) etcètera. Ja la Història dela premsa catalana de Torrent i Tasis ens diu, referint-se a Sabadell com a ciutat editora de publicacionsperiòdiques, que “ella sola en justificaria una extensa monografia”. No és estrany, doncs, que haginaparegut força obres que tracten de la seva premsa, la majoria de les quals queden perfectamentesmentades dins del present inventari. Algunes de les seves biblioteques públiques o privades conservensignificatives col·leccions locals que contenen també publicacions periòdiques.

És dins d’aquest context que, quan fa uns anys la Gisela Figueras es va fer càrrec de l’Hemeroteca del’Arxiu Històric de Sabadell i va venir a visitar l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, em vaigalegrar que continués l’inventari de la col·lecció local. És fonamental que les col·leccions depublicacions periòdiques d’arxius i biblioteques estiguin inventariades o catalogades.

Fa un temps es va poder acabar l’inventari, el qual l’Arxiu Històric de Sabadell ha decidit difondremitjançant aquesta publicació que teniu a les mans. Vull remarcar la importància del fet de publicar-loperquè per als investigadors és una eina manejable que els facilita el treball de recerca, identificació ilocalització de les publicacions periòdiques locals.

L’inventari està elaborat amb uns índexs d’editors, matèries i/o gèneres, i cronològic que en facilitenla consulta, i amb la reproducció fotogràfica en color de la coberta de cada títol, de gran utilitat per aqui fa la recerca. Conté també elements de valor afegit que cal tenir en compte perquè constitueixentreballs d’interès hemerogràfic; un és la introducció en la qual es fa un resum històric documentatsobre la formació i constitució de l’hemeroteca, així com de l’organització i el contingut de les sevescol·leccions, inclou també una memòria més tècnica del treball realitzat en l’hemeroteca local inaturalment de l’estructura de l’inventari amb els ajuts corresponents per a la seva consulta. L’altrevalor innovador és l’índex alfabètic a la bibliografia de premsa de Sabadell de Joan Puig i Pujol.Finalment, una llista crida a la recuperació de publicacions periòdiques de les quals se’n sapl’existència però que no es conserven a l’arxiu, amb la intenció d’incrementar aquest fons local. Pertant, per a mi és un goig poder presentar aquesta nova eina, que crec que serà molt benvinguda per lesseves aportacions a l’hemerografia local i per la seva contribució al coneixement i a la localització dela bibliografia catalana de publicacions periòdiques.

Maria del Tura Molas i Alberich

Introducció


15

1.1.L’Hemeroteca de l’AHS i la formació de la col˙lecció local

Els orígens del fons hemerogràfic

Tradicionalment s’han definit les hemeroteques com els espais que acullen, gestionen i difonenpublicacions en sèrie amb la finalitat de servir-les al públic. Avui s’accepta que les hemeroteques tambésón la col˙lecció de publicacions en sèrie que acull una biblioteca, un centre de documentació o unarxiu. Segons això, queda clar que la col·lecció de publicacions en sèrie que acull l’AHS té la categoriad’Hemeroteca, ja que és una secció més de les que n’integren els fons.

L’Hemeroteca de l’Arxiu Històric de Sabadell té probablement origen en les successives lleisd’impremta que, des de la primera meitat del segle XIX, obligaven editors i impressors a lliurar unexemplar de tot full volant o periòdic a l’administració abans de fer-lo públic i difondre’l.1 Lapremsa, en aquests períodes inicials, esdevenia un gran instrument de formació de noves ideespolítiques, que podia transmetre un determinat caràcter ideològic i arribar cada cop a més lectors,amb totes les conseqüències socials i polítiques. Així ho demostren les nombroses disposicionslegislatives que des del segle XIX s’han anat publicant en matèria d’impressió i difusió depublicacions periòdiques.

Aquest recull devia estar liderat per la mateixa administració local de Sabadell i segurament vapropiciar l’inici d’aquesta hemeroteca –en un primer estadi originada sense intenció patrimonial–, queconstitueix, avui, una de les col·leccions importants de premsa local a Catalunya. Els orígens, doncs,són els orígens del mateix AHS; tanmateix, es fa difícil determinar en quin moment es devia produir lafusió d’aquestes col·leccions als fons de l’Arxiu Municipal.

Tenim constància que el primer recull o inventari de l’Arxiu Municipal en què apareixen documentseditats data de 1853. Es tracta d’un inventari del secretari municipal, Juan Puigneró, que es conserva al’AHS.2 En el document es relacionen les ordres, els memorials, els lligalls, alguns llibres impresos i uníndex final que podria ser un primer intent d’identificació de sèries documentals. Entre els documentscitats, aquest índex “[...] de lo que hay en el armario de la secretaría del Ayuntamiento de Sabadell [...]”referencia també el Diario de Sabadell, tot i que no en detalla les dates de la col·lecció. És un primerinstrument que demostra que durant els inicis de l’arxiu ja es recollia premsa contemporània, en aquestcas de l’únic diari que hi havia a la ciutat. Tot i que l’inventari està datat del 1853, l’índex final on es citael diari és posterior, ja que s’hi relacionen actes o acords de 1854. El que no podrem saber amb exactitudés quin diari s’estava relacionant, si el de 1853 o el de 1854. I això és important perquè per primer coptindríem constància que aquest diari de 1853, que llavors es titulava Diario Sabadellense, algun dia vaformar part del que ha esdevingut la col·lecció hemerogràfica de l’AHS. Aquesta incipient col·lecció,que tan valuosa seria avui dia, es devia perdre o destruir, i actualment el diari més antic que tél’hemeroteca local de l’AHS són les reproduccions dels 3 números originals de 1854 que es troben al’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya.

1 Josep M. Benaul Berenguer, Primera guia de l’Arxiu Històric de Sabadell, Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, 1990, p. 45.2 AHS, Fons Municipal (d’ara endavant FM). “Índice de documentos que encierra el Archivo Municipal de Sabadell formado y ordenado por el secretario D. Juan

Puigneró en el año 1853”. Sense signatura.

INTRODUCCIÓ

17


16

Ribot i Serra ocupà el càrrec fins al nomenament de mossèn Gabriel Clausellas com a nou arxiver, l’any1924. Des del diari La Tribuna del Vallés –òrgan de la Unión Patriótica– es donava la benvinguda al nouarxiver i s’explicaven les raons de la destitució de Ribot i Serra i el nou nomenament.8 Els periodistesque visitaren l’arxiu van constatar que es distribuïa en cinc locals: l’arxiu administratiu, la biblioteca,l’hemeroteca oficial, l’hemeroteca local i l’arxiu històric i de protocols. Això prova que la col·lecció depublicacions periòdiques que acollia l’arxiu era prou rellevant i nombrosa per considerar-la una secciódiferenciada de la resta de fons. 9

De fet, durant aquests anys l’increment de les col·leccions de l’Hemeroteca devia ser força significatiu. Aixòes desprèn, si més no, de la lectura de la carta que Enric Sarradell Pascual, cap de la secció de Governació del’Ajuntament, envia a l’alcalde Esteve Relat.10 El funcionari felicita el consistori per la recent provisió de laplaça d’arxiver –es deu referir al nomenament de mossèn Clausellas– i reclama l’organització del que ellanomena “Archivo de Prensa”, que s’hauria de proveir de tots els exemplars dels diaris publicats a Sabadell idisposar d’un nomenclàtor de dates de fundació, directors, suspensions, tendències, etc. El mateix Sarradellconsidera l’arxiu de premsa com un complement preuadíssim de l’arxiu històric i esmenta la vàlua d’aquestadocumentació. Ell mateix s’ofereix com a responsable per portar a terme aquesta reorganització del que ja esconsidera hemeroteca local de l’arxiu; i afegeix a la carta un document d’organització de l’arxiu de premsaque prova la sensibilitat que Sarradell tenia per la premsa històrica i contemporània. A les actuacions queproposa es preveuen mesures molt d’acord amb la metodologia que actualment segueixen les hemeroteques.En un document que ocupa una sola pàgina, Sarradell proposa l’habilitació de nous espais i equipamentsmobles; guardar dues col·leccions de cada capçalera; crear un registre on consti la història, els col·laboradors,les incidències de la capçalera, la creació d’un inventari topogràfic... És remarcable la seva inquietud a l’horade dibuixar una política de col·lecció, amb la possibilitat d’adquirir exemplars que manquin a l’arxiu ol’establiment d’intercanvis i acceptació de donacions. Proposa, fins i tot, de visitar altres arxius per posar encomú experiències i millorar així la gestió a l’arxiu de premsa de Sabadell. Potser devem a Sarradell quel’actual hemeroteca local de l’AHS disposi d’una col·lecció tan exhaustiva, però no sabem del cert si els seussuggeriments es van aplicar i si finalment va ser ell qui es va fer càrrec d’aquest arxiu.

El cas és que les actuacions en matèria de premsa s’anaven succeint a Sabadell. L’octubre de 1923l’alcaldia publicava una carta al Diari de Sabadell i a la Revista de Sabadell en què sol·licitava ques’augmentés en dos exemplars més l’enviament que ambdues publicacions feien a l’alcaldia per tal decrear el futur “Negociat de Premsa”, que s’inaugurà el 1924.

El mateix any també es nomenava oficialment mossèn Clausellas com a arxiver, tot i que en feia lesfuncions des de l’any anterior. De la seva actuació a l’arxiu sols en resta el testimoni de MiquelCarreras, ja que no se’n conserva cap memòria o inventari original.

La importància de la premsa local i la consolidació de l’Hemeroteca

El 1928 va ser per a Sabadell un any important en el context de la documentació periodística. Entre el 29de juny i l’1 de juliol se celebrava el VI Congrés de la Premsa Catalano-Balear.11 Tanmateix, no hi haconstància que l’hemeroteca municipal participés en la mostra organitzada amb motiu del congrés i que

8 La Tribuna del Vallés, 16.11.1924.9 Jordi Torruella i Llopart, “Les sèries plurifuncionals de l’Arxiu Històric de Sabadell: classificació i descripció”, p. 14-15 (AHS).10 AHS. FM, Governació, Expedients generals, exp. 124/1924 (AMH 2147/8).11 Sabadell: 6è Congrés de la Premsa Catalano-Balear, Sabadell: Indústries Gràfiques, 1928, p. 205 (AHS).

El 1883 es va crear la primera plaça d’arxiver, que s’assignà al poeta i publicista Manuel Ribot iSerra. Aquest, però, no va dedicar prou temps al seu càrrec, tal com descriu Miquel Carreras, que enreprova la falta d’interès i de dedicació.3 També una notícia, apareguda el 23 de novembre de 1890 aldiari El Criterio Sabadellés, posa en relleu el lamentable estat de l’arxiu sota la dedicació de Ribot iSerra; se’n denuncia la manca “d’índexs” i de col·leccions. La denúncia va propiciar la formaciód’una comissió municipal encarregada de verificar la manca d’actuacions de Ribot i Serra enmatèria de descripció a l’arxiu. L’arxiver en funcions va donar les explicacions pertinents a travésde la lectura d’una memòria detallada presentada a l’Ajuntament el novembre de 1883.4

Lamentablement aquesta memòria no s’haconservat i això fa difícil determinar quinespublicacions periòdiques es van anar in-corporant a l’hemeroteca i com evolucionà laseva col·lecció. Suposem, però, que durantaquest període almenys es va aplegar el recullde la Revista de Sabadell, ja que el mateixManuel Ribot i Serra n’era el director.Probablement ell mateix incorporà aquestacapçalera als fons de l’Hemeroteca.

També hi ha testimonis de l’adquisiciód’exemplars solts o col·leccions completes apartir de les ofertes que impressors i editorsfeien a la casa consistorial. No es tractavasolament de publicacions aparegudes a Sa-badell, sinó també de les que tractaven temesreferents a la ciutat, encara que s’editessin afora. Aquest és el cas, per exemple, de laPequeña Gaceta del Régimen Local, quel’agost del 1915 va dedicar un númeroextraordinari a la ciutat i del qual l’Ajuntamenten va adquirir 500 exemplars per enviar aalgunes personalitats.5 A l’Hemeroteca del’arxiu se’n conserven quatre exemplars,segurament fruit d’aquella compra massiva.

Una altra manera d’ingressar publicacions periòdiques, i indirectament d’ampliar la col·lecció del’hemeroteca municipal, era a través de les subvencions que l’Ajuntament podia concedir per a l’ajutde publicacions. El 1919, per exemple, concedia un ajut econòmic per valor de 25 ptes. a la publicaciód’un número extraordinari de la revista Barcelona 1919, que també era dedicat a Sabadell.6 És el castambé d’El Eco de la Industria, editada a Barcelona, i que va rebre subvenció pel número de gener-marçde 1920, també dedicat a Sabadell. 7

3 Miquel Carreras Costajussà, “L’Arxiu Municipal de Sabadell”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-arqueològica, 1927-1931, Barcelona:Generalitat de Catalunya, 1936, vol. 8, p. 405. (AHS).

4 AHS, FM, Informes, Inventaris. “Acuerdos adoptados relativos a la organización del archivo”. Sense signatura.5 AHS, FM, Expedients generals de governació, Adquisició d’exemplars de la revista “Pequeña Gaceta del Régimen Local”, 1915, exp. 53/1915 (AMH

2653/19).6 AHS, FM, Expedients generals de governació, Subvenció concedida per la publicació d’un número extraordinari de la revista Barcelona 1919, exp. 56/1919

(AMH 2110/26).7 AHS, FM, Expedients generals de governació, Subvenció concedida per la publicació d’un número extraordinari de l’El Eco de la Industria, 1920, exp.

40/1920 (AMH 2115/6).

Inventari de Juan Puigneró on es relaciona el primer diari local que es guardava a l’arxiu, 1854 (AHS).

INTRODUCCIÓ

19


18

República; va morir al front. El 1942,finalitzada la guerra i després d’unperíode d’inactivitat i d’interven-cions mediocres, es nomenà com anou arxiver mossèn Ernest Mateu.18

Com a hemerotecari, Mateu relligàmolta documentació i inicià lacaptació de col·leccions i fons parti-culars, tot i que n’hi ha poquesproves documentals. Però és clar quedurant els anys que Mateu dirigíl’arxiu el volum de publicacions pe-riòdiques a l’Hemeroteca va gaudird’un augment considerable. El ma-teix any, Francisco Tolsada, directorde la Biblioteca Universitària de Barcelona, escrivia al diari Sabadell que l’arxiu comptava amb tresseccions importants: el que ell anomena fons administratiu –integrat pels expedients de la gestiómunicipal–, el fons històric –integrat per les subseccions Municipal, Judicial i Notarial, i unahemeroteca local “[...] con curiosos ejemplares de la prensa editada en Sabadell desde el pasado siglo[...]”.19 També es posa en relleu la importància de la secció a la Memoria de l’Ajuntament de Sabadelldels anys 1941-1950, en la qual apareix el resum de la dependència de l’Arxiu i s’hi descriul’hemeroteca municipal amb els 266 volums de diaris locals que la integren, els més antics de 1871.20

Del creixement de la secció durant la primera etapa de mossèn Ernest Mateu solament s’ha documentatla compra de dues capçaleres sabadellenques emblemàtiques. En el corresponent expedient, ErnestMateu recomana l’adquisició de les col·leccions Ecos del Vallés (any 1880) i Diario de Sabadell (anys1883 i 1884), per un valor de 3.000 pessetes.21 La compra es va fer efectiva i explica la procedènciad’alguns dels títols que es troben actualment als fons de l’Hemeroteca. En el Sabadell del dia 4 d’abrilde 1946, per exemple, es transcriu l’acta d’una sessió del ple de la Fundació Bosch i Cardellach: “[...] E.Mateu explica como hace poco fueron salvados unos volúmenes de una antigua publicaciónsabadellense de algunos de los cuales precisamente carecía la Hemeroteca Municipal y de los que unafamilia de esta ciudad se desprendió entre otro mucho papel viejo [...]”.22 El mateix Mateu localitzàexemplars desapareguts i els restituí contactant amb particulars, col·leccionistes i drapaires, com esdesprèn de les mateixes anotacions que consignava als volums rescatats. Per exemple, a un volum deLos Ecos del Vallés de 1880 escriu a la contracoberta: “El present volum ha ingressat a l’Arxiu Històricde Sabadell el dia 12 de mars de 1945, comprat a un drapaire”.23 Completà col·leccions i contribuí al’exhaustivitat de l’hemeroteca històrica, tot i que algunes de les seves actuacions no van ser, a efectesestrictament tècnics, tan admirables.

També va ser Ernest Mateu qui, el 1963, va elaborar el primer inventari dedicat exclusivament al’Hemeroteca. Hi relaciona –per ordre alfabètic i després cronològic– més de 140 capçaleres de premsai publicacions periòdiques editades a la ciutat. També des de l’arxiu, en una entrevista al diari Sabadell,

18 Andreu Castells, Sabadell: Informe de l’oposició, vol. VI, Sabadell: Riutort, 1983 [p. 26.54-26.55].19 Francisco Tolsada, “El Archivo Municipal de Sabadell”, Sabadell (31.07.1942), p. 4.20 Memoria: ejercicios 1941-1950, p. 135.21 AHS, FM, Expedients generals de governació, Expedient relatiu a l’adquisició del diaris per a l’arxiu històric municipal, exp. 19/1953 (AMH 2012/27).22 “Pleno de la Fundación Bosch i Cardellach”, Sabadell (4.04.1946), p. 2.23 Los Ecos del Vallés, 1880 (D3 12788/3).

va consistir en l’Exposició retrospectiva de la Premsa i del Llibre Sabadellenc al Saló d’Actes del’Ateneu. A la mostra s’hi van exposar més de 190 capçaleres propietat del periodista i col·leccionistasabadellenc Joan Baptista Lladó i Figueras, secretari de l’Associació de la Premsa.12 Posteriorment a lamort del periodista, la família oferí la col·lecció a l’hemeroteca municipal, però les publicacions no esvan adquirir per l’elevat preu que en demanava, i s’especula que podien haver anat a mans d’un patricisabadellenc, probablement Joan Llonch i Salas.13

Així doncs, tot i que no sembla que l’hemeroteca municipal participés en aquesta mostra, sí que va cediralgunes de les seves publicacions periòdiques amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, performar part d’una mostra organitzada també per l’Associació de la Premsa. Els organitzadorsdemanaven a l’Ajuntament els primers números de publicacions veteranes, exemplars històrics que vandeterminar algun esdeveniment social o polític, o retalls de diaris de continguts pintorescos.14

Arran de la mort de Clausellas, l’any 1928, l’Ajuntament nomenà nou arxiver el jove historiadorsabadellenc Miquel Carreras, que realitzà una tasca important d’elaboració de catàlegs i índexs auxiliarsde l’arxiu. De les seves primeres intervencions sobre els materials hemerogràfics en destaquen les 156enquadernacions sobre revistes i diaris, entre els anys 1931 i 1933.15 Però més concloent és la memòriad’història i organització de l’arxiu municipal de Sabadell que publicà a l’Anuari de l’Institut d’EstudisCatalans de l’any 1936, resultat de les tasques d’organització i descripció que realitzà sobre ladocumentació.16 En aquesta, Carreras descriu les intervencions a les seccions ja diferenciades deBiblioteca i Hemeroteca; i llista un total de 172 lligalls de col·leccions completes i incompletes delsdiaris i revistes publicats a Sabadell des de 1853 fins a la data de publicació del recull, el 1936. Perprimer cop ens podem fer càrrec de la magnitud que havia adquirit l’Hemeroteca fins aquests anys, laqual cosa demostra que creixia la consciència que la premsa local és un patrimoni documental de laciutat que calia recollir, organitzar i conservar.

L’interès creixent pel patrimoni hemerogràfic és fruit, naturalment, de l’augment de capçaleres que anavenapareixent a la ciutat. Des dels seus inicis, el 1853, amb l’aparició del Diario Sabadellense, i fins benentrada la segona meitat del segle XIX, el nombre de capçaleres editades es multiplicà. Encara que nosabem exactament quantes, testimonis com Joan Baptista Lladó i Figueras asseguren que “des de l’any1853 al 1867, sortí un periòdic setmanal, i a vegades, dos”. En una relació de títols elaborada per aquestcol·leccionista, es constata que la premsa sabadellenca es va consolidant durant el darrer quart del segleXIX, quan les capçaleres ja no són solament publicacions polítiques o d’interès general, sinó tambéexemples de premsa satírica, cultural i literària. Lladó i Figueras recull 199 capçaleres entre els anys 1853i 1928, tot i que manifesta que “no creiem pas que les 199 publicacions que hem assenyalat siguin totes lesaparegudes, tota vegada que hem consignat únicament aquelles de les quals hem tingut notícia, ja perposseir-ne la col·lecció o quiscun exemplar escadusser i també per haver-ne vist per atzar algun d’ells...”.17

La guerra civil de 1936-1939 va escapçar la dedicació d’autoritats i professionals a l’Arxiu Històric.L’any 1938 el mateix Miquel Carreras havia d’abandonar el seu càrrec per incorporar-se a l’exèrcit de la

12 Joan Puig i Pujol, “Apèndix a l’obra Una història de la premsa sabadellenca, puix que pel seu caràcter no es fan...”, treball inèdit, [s. d.], [486 f.] (AHS).13 Ibídem.14 AHS, FM, Expedients generals de governació, Expedient relatiu a la participació de l’hemeroteca municipal a l’Exposició Internacional de Barcelona,

exp. 53/1929 (AMH 2185/13).15 AHS, FM, Expedients generals de governació, Trenta-tres mesos de gestió municipal, exp. 4/1934 (AMH 2289/4).16 Miquel Carreras Costajussà, “L’Arxiu Municipal de Sabadell”... op. cit.17 Sabadell: 6è Congrés de la Premsa Catalano-Balear... op. cit., p. 205.

Hemeroteca i biblioteca legislativa de l'Arxiu Històric ubicada al pis superior del'Ajuntament de Sabadell, abans de 1939. Autor desconegut (AHS).

INTRODUCCIÓ

21


20

de títols locals que s’ha anat gestantgràcies a la relació constant entrel’arxiu i el teixit empresarial iassociatiu sabadellenc.

Cal dir que la tasca de localització irecollida dels títols ha estat possiblemoltes vegades per l’aportaciódesinteressada d’entitats i particu-lars, en definitiva, de molts ciutadansque han tramès a l’arxiu lespublicacions que els queien a lesmans. Així doncs la formació de lacol·lecció no ha estat només cosadels professionals, sinó també del’interès de molts sabadellencs perconservar i augmentar el patrimoni documental de la ciutat, i això confereix un nou valor a la col·lecció,la fa més extensa però també més propera als ciutadans.

Des de l’AHS, es va dibuixar un protocol de reclamacions i intercanvis fins a aconseguir que l’arxiu fospresent en moltes de les entitats i institucions de la ciutat i així rebre’n periòdicament els seus butlletinso revistes. Això va fer possible el degoteig de totes les publicacions locals que anaven apareixent, laqual cosa queda reflectida en l’evolució de creixement dels fons de l’hemeroteca local a partir de 198826

(vegeu el gràfic). A més d’aquest augment de la col·lecció, es va incidir en la conservació i en larestauració, reinstal·lant les publicacions en capses adequades, aplicant processos de restauració i ambl’obtenció d’un segon exemplar per a la consulta gràcies a les tècniques de microfilmació o fotocòpia, i,sobretot, deslligant les nombroses enquadernacions de l’època de mossèn Ernest que incloïen títols iformats diferents agrupats en un mateix volum.

El 1989 l’Hemeroteca va augmentar les seves col·leccions gràcies a l’ingrés del fons documental delMuseu d’Història, que tradicionalment havia rebut molta bibliografia procedent d’entitats i associacionsde la ciutat. A partir d’aleshores la sensibilitat per mantenir i ampliar els documents hemerogràfics vaformar part dels objectius de l’AHS i s’iniciaren campanyes de microfilmació i rescat de capçaleresacollides a altres biblioteques, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de la Caixa de Sabadell o finsi tot de l’estranger, com l’Interna-tional Institute of Social History(Amsterdam), que disposa de capça-leres sabadellenques de finals delsegle XIX. També van ser importantsles campanyes d’intercanvis i do-nacions, que van permetre un perfilmés coherent del que havia de ser lacol·lecció hemerogràfica de l’arxiude la ciutat.

es destaca –quantitativament i qualitativament–la col·lecció de diaris i revistes de més de 100títols de l’hemeroteca local.24

L’Hemeroteca del Patronat

El 1981 es va crear el Patronat de l’ArxiuHistòric de Sabadell i l’any 1983 l’ArxiuHistòric de Sabadell s’instal·lava definitivamenta l’antiga casa Ponsà, on es troba actualment.

Aquesta etapa s’inicià sota la direcció delpolifacètic Andreu Castells. La seva trajectòriacom a historiador, unida a la seva professió coma impressor i a la vocació d’arxiver, feiaconvergir uns interessos que es van traduir en lagestió que Castells va fer al capdavant de l’AHS.A priori, Castells es mostrava una mica reaci areorganitzar les col·leccions hemerogràfiquesamb criteris específicament tècnics; tot i aixòinicià un fitxer cronològic de l’hemeroteca local,molt pràctic i que encara s’utilitza. També

gràcies a Josefina Molinero i Montserrat Salvador, aleshores responsables de l’Hemeroteca i Biblioteca,es van elaborar unes fitxes que permetien el control de tots els exemplars d’un mateix títol. Amb aquestatècnica es van “reinventariar” tots els títols i números de la totalitat de revistes i diaris acollits a l’AHS,cosa que no s’havia fet mai i que va representar la identificació exhaustiva de totes les publicacionsperiòdiques acollides a l’arxiu.

L’amistat entre Andreu Castells i Joan Puig Pujol, que compartien l’interès per la premsa local, va ferque l’any 1972 edicions Riutort, propietat de Castells, edités el primer repertori de publicacionsperiòdiques sabadellenques, signat per Puig Pujol i titulat 86 anys de premsa local: Sabadell, 1853-1938. Entre la documentació personal de Castells25 apareix la llista manuscrita de les revistes i diarisapareguts al llibre de Joan Puig Pujol. La llista la deuria crear per a la preparació de l’edició, en la qualel mateix Castells afegí alguns títols que no constaven al treball de Puig Pujol.

El període comprès entre 1984 i 1988 és un moment clau per a l’Hemeroteca de l’AHS. Els materials estrobaven en estat d’abandonament per la manca d’espai i d’intervencions tècniques defectuoses quehavien patit les revistes i diaris. Els objectius immediats van ser la identificació dels títols, que vaconduir a una subdivisió conceptual dins la mateixa Hemeroteca. Fruit d’aquesta subdivisió naixia lasubsecció “hemeroteca local”, integrada pels diaris i revistes sabadellencs.

Es van aplicar pautes tècniques de biblioteconomia tant pel que fa a la formació de la col·lecció com peral tractament de les publicacions. L’herència d’aquests anys ha estat, doncs, una nombrosa hemeroteca

24 Sabadell, 15.02.1975, p. 22.25 AHS. Fons Andreu Castells, Arxiu Agustí Serra, [Premsa sabadellenca], (D3 1749/10).

26 És el primer any del qual es coneixen les dades de l’hemeroteca local. Anteriorment les seccions conceptuals de l’hemeroteca no estaven separades i els títols de

publicacions periòdiques es computaven tots junts, sense determinar-ne la procedència.

Sala Miquel Carreras amb l'hemeroteca local de l'Arxiu Històric. Pis superior del'Ajuntament de Sabadell, 29 d'agost de 1970. Autor desconegut (AHS).

1500

1200

900

600

300

01988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004

Evolució de l’hemeroteca local en nombre de capçaleres

Sala Mossèn Clausellas de l'Arxiu Històric, al fons, l’hemeroteca, al pissuperior de l'Ajuntament de Sabadell. 1941. Autor desconegut (AHS).

INTRODUCCIÓ

23


22

conté revistes estrangeres del final del segle XIX i primeria del segle XX sobre arquitectura, coml’americana The Building Age (Nova York, 1915-1920) o la francesa Nouvelles Annales de laconstruction (París, 1855-1893). També cal anomenar l’hemeroteca del fons personal Andreu Castells–antic director de l’AHS–, dedicada al feixisme, a la Guerra Civil o amb un important llegat depremsa clandestina, i entre la qual destaquen títols com L’Exèrcit del Poble (Barcelona, 1930) oVértice (Madrid, 1937-1939). Altres hemeroteques són les acollides en els fons privats d’associacionsi d’institucions, d’entre les quals cal anomenar l’hemeroteca del fons de la Cooperativa LaSabadellenca, amb presència de premsa social i obrera, excursionista i cultural, bàsicament.

També és del tot necessari fer referència a la col·lecció hemerogràfica integrada dins de la BibliotecaAntiquària, fons procedent del Museu d’Història de Sabadell i ingressat a l’AHS el 1999. Resultaespecialment interessant perquè conté una col·lecció gairebé completa del Mercurio Histórico yPolítico: que contiene el estado presente de la Europa... (Madrid, 1769-1788) i que es coneix com undels precedents de la premsa a l’estat espanyol.

1.2. Descripció de la intervenció

Les seccions de l’Hemeroteca de l’AHS posen en relleu el gran volum de publicacions i la dedicacióconstant que requereix organitzar-les. Per això, l’any 2000 es creà una plaça de tècnic responsabled’aquesta secció, fet que permetia impulsar una sèrie d’intervencions que, fins aleshores, no es podiendur a la pràctica. És a partir d’aquest moment que l’Hemeroteca compta amb recursos propis.

Arran d’aquesta dotació es va fer una anàlisi completa de l’estat en què es trobaven les col·leccions del’Hemeroteca. L’ordre de prioritats establí que calia dedicar-se inicialment a l’hemeroteca local, perquèaquesta era objecte de nombroses consultes i a més era la més insubstituïble i específica, ja que moltesde les publicacions que la integren solament es troben disponibles a l’AHS. Tot i que la intervenció demés magnitud s’ha centrat darrerament en aquesta secció, la resta d’hemeroteques no han quedatdesateses i s’ha continuat tractant-les. Cal destacar la intervenció sobre algunes hemeroteques privadesi que es descriuen juntament amb la resta de documentació del fons del qual formen part.

Ara bé, l’hemeroteca local esdevé en certa manera “única”, ja que és difícil trobar una col·lecció similarfora de la ciutat. També cal tenir en compte el grau d’incidència en les consultes ciutadanes, ja que lescapçaleres que la formen són –amb diferència– més consultades que la resta de publicacionsperiòdiques integrants de les altres subseccions.

Per això la intervenció més imminent es va fer sobre aquesta col·lecció i de la primera anàlisi efectuadaes va concloure que:• La descripció bibliogràfica de les publicacions es realitzava en un catàleg manual de fitxes

manuscrites.• Tant les publicacions corrents com les no corrents estaven sense identificar, barrejades entre si.• Els números repetits també estaven barrejats amb les col·leccions per a la consulta.• Per organitzar les publicacions al dipòsit s’utilitzaven més de 15 signatures topogràfiques encara

provisionals.• La instal·lació física de les publicacions era deficient; algunes s’havien deformat, sobretot els volums

de gran format.• Els contenidors no eren els més idonis per a la conservació; moltes publicacions estaven

embolcallades amb papers àcids que havien afectat els originals.

La divisió conceptual de l’Hemeroteca

Així, les intervencions dels vuitanta van donar lloc a una divisió conceptual de l’Hemeroteca de l’AHSque encara continua vigent:

• hemeroteca local: que agrupa les publicacions periòdiques editades a Sabadell o per alguna entitatsabadellenca. En destaquen les primeres publicacions aparegudes a la ciutat, com l’Eco del Vallés(Sabadell, 1855), així com els nombrosos butlletins d’entitats ciutadanes, butlletins escolars, revistescatòliques, satíriques, obreres i professionals, culturals i literàries, etc.

• hemeroteca comarcal: formada per les publicacions periòdiques editades en poblacions de lacomarca. Es recollien per la manca de biblioteques o arxius en aquestes localitats. Des de l’aprovacióde la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya (4/1993, de 18 de març) i de la Llei d’Arxius (6/1985,de 26 d’abril), la presència de biblioteques públiques i arxius municipals a Catalunya s’ha multiplicat.Actualment el Vallès Occidental compta amb més de 25 biblioteques i més de 15 arxius de titularitatpública. Per aquesta raó des de l’any 2000 es va deixar d’“alimentar” l’hemeroteca comarcal, ja que lafunció de recollida de les publicacions es duu a terme des de cadascuna de les poblacions, que jacompten amb les institucions encarregades de fer-ho.

• hemeroteca de referència: formada per publicacions de caire tècnic sobre arxivística idocumentació, història i també de les revistes editades per altres arxius o institucions relacionadesamb el patrimoni documental.

• hemeroteca “a buidar”: formada per números de diaris, revistes... en què apareix una notíciaimportant referent a Sabadell, a algun personatge de la ciutat o articles d’autoria sabadellenca enpublicacions foranes. En destaquen el recull de notícies agrupades en un volum referents als efectes deles riuades de 1962 a la ciutat o alguns monogràfics dedicats a Sabadell, com els apareguts a les revistesBarcelona 1919, El Bombero Español (Barcelona, 1920) o El Eco de la Industria (Barcelona, 1920).

• hemeroteca oficial: formada per les publicacions oficials, de les quals destaca el Butlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona des dels seus orígens, el 1834, o la Gaceta de Madrid, des de 1867.

• hemeroteca d’altres títols: formada per les publicacions que no acompleixen cap dels altres criterisperò que a causa de la seva importància i exhaustivitat també es conserven a l’AHS.

• hemeroteques privades: constituïda per cadascuna de les col·leccions de revistes i diaris integradesen altres fons que també es troben a l’Arxiu. La seva procedència és molt variada. Són col·leccionshemerogràfiques que tipològicament formarien part de l’Hemeroteca però que pel principi d’unitat noes poden fragmentar de la resta de documentació del fons al qual pertanyen i, per aquesta raó, la sevacatalogació es fa conjuntament amb la resta de la documentació del fons. En destaquen especialmentles hemeroteques de fons privats personals o d’empreses com el fons de l’Arxiu Turull, una empresasabadellenca molt significada en la fabricació i el comerç de llanes. La seva hemeroteca s’especialitzaen publicacions espanyoles i estrangeres sobre temàtica política i cultural, totes aparegudes entre 1836i 1934 i que sumen uns 450 títols. En destaquen El Guardia nacional, eco de la razón (Barcelona,1836), The Far East (Tòquio, 1921), a més de títols curiosos com la revista Catalunya (Santiago deXile, 1920) o la revista The Egyptian gazette (Alexandria, 1921), però cal fer un cop d’ull al seuinventari per adonar-se de la magnitud de la col·lecció. Altres col·leccions hemerogràfiques d’interèssón, per exemple, les dels fons de l’arquitecte sabadellenc Josep Renom i Costa (1879-1931), que

INTRODUCCIÓ

25


• Algunes publicacions, especialment les de finals del segle XIX i principis del XX, es trobaven en forçamal estat i no disposaven de còpia de substitució per a la consulta.

• El control dels holdings o exemplars es realitzava mitjançant les fitxes de control “Walip”, ons’anotaven, a més, totes les incidències referents a aquella capçalera i als seus exemplars.

A grans trets, aquests van ser els punts més rellevants dels aspectes que calia inicialment millorar,però a mesura que s’anava intervenint en la col·lecció els objectius es van anar fent cada cop mésambiciosos.

Sense un programa informàtic de descripció bibliogràfica, es va dissenyar una aplicació que poguéssubstituir, en alguns casos, l’ús de fitxes o registres en paper, i que alhora permetés la inclusió deprocessos que fins aleshores no s’havien controlat. Va néixer llavors un catàleg específic per al’Hemeroteca, que, a la llarga, també s’ha anat configurant com una eina de gestió de les publicacions,bo i afegint-hi totes les tasques que es poden generar en el tractament d’aquesta tipologia documental(catalogació, procedència, suport, restauració, intercanvis, digitalització...).

Aquesta eina es va crear amb una base de dades relacional estàndard i es continua alimentant fins avui.És molt útil pel que fa a la gestió interna de l’Hemeroteca i ha permès una gran explotació de les dades:estadístiques, identificació de repetits, identificació d’exemplars a restaurar, etc.

Un dels problemes més difícils de resoldre que es planteja en les col·leccions de publicacionsperiòdiques és l’ordenació física i la seva localització. Tradicionalment, aquests materials s’han ordenatper ordre alfabètic del títol i per format, però d’això en resulta una varietat excessiva de signaturestopogràfiques i d’agrupacions físiques, i aquesta és la causística que presentava l’Hemeroteca del’Arxiu. El problema que es plantejava és que la major part de la col·lecció era no corrent, és a dir, depublicacions ja tancades, que ja no es publicaven i que, per tant, no eren susceptibles d’intercal·lats ocreixement. A més, les característiques del nostre centre permetien tenir en compte altres opcionsd’ordenació física, pel fet que:

• L’usuari final no té accés directe a la documentació, sinó que li és lliurada a través del personal desala.

• L’organització física als armaris compactes havia de partir de zero. Per tant, es podien instal·lar leslleixes i contenidors com convingués.

• L’eina informàtica generada per a la gestió de l’Hemeroteca permetia assignar diverses localitzacionsa un mateix registre.

Per tot plegat es va arribar a la conclusió que les publicacions es podrien ordenar diferentment delsistema tradicional, tenint en compte que qualsevol sistema de signaturat nou representava en certamesura una tècnica importada dels procediments d’instal·lació de la documentació d’arxiu. Però caliaadaptar la causística de l’Hemeroteca de l’AHS a noves propostes més operatives i funcionals.

Com que disposàvem d’una eina que permetria generar informàticament la fitxa de cada registre (descripcióde cada capçalera), es va replantejar la instal·lació i el signaturat de les publicacions. Al llarg dels anysprecedents a la nostra intervenció, la distribució de les lleixes era força irregular ja que s’adaptaven a ladiversitat de formats. A més, alguns contenidors, com les carpetes grans, sobresortien dels vagons. Tot plegataparentava desordre a la part del dipòsit on s’ubicava l’hemeroteca local. Per posar-hi remei, i tenint encompte les característiques de la nostra col·lecció, es va decidir assignar un número correlatiu de contenidor ode capsa precedit de les sigles del dipòsit, de les quals en resultava una signatura topogràfica més uniforme.

La complexitat que es podia plantejar amb aquesta instal·lació era que la major part de publicacions o béocupaven més d’una capsa o bé no arribaven a ocupar-ne una. Això significava que no es podia assignarun sol número de capsa a una capçalera concreta, sinó que en molts casos una mateixa capçalera podiaarribar a ocupar dues, tres, quatre, vint capses... També es podia donar el cas que una sola capçaleraocupés solament part d’una capsa i la resta del contenidor podia acollir llavors un altre títol. Per resoldreaquesta incidència, a la base de dades es va dissenyar un subformulari que permetés assignar més d’unaunitat d’instal·lació a una capçalera. El problema quedava, doncs, aparentment resolt.

Però, què passava amb les publicacions periòdiques corrents, les que es van rebent dia rere dia? Nopodíem preveure un espai de creixement concret per a una publicació que podia tancar-se l’endemàmateix o canviar de periodicitat. Per això calia identificar molt bé quantes i quines eren aquestespublicacions i plantejar un altre sistema de signaturat que permetés la intercalació de números. Lasolució va ser mantenir l’antiga signatura CS (capsa Sabadell) i dins d’aquesta posar-hi les revistesordenades alfabèticament per títol.

Amb aquesta intervenció s’ha pogut ordenar físicament el dipòsit, s’han simplificat signatures i lespublicacions es localitzen amb més rapidesa.

A part d’això, el fet de reinstal·lar les publicacions va plantejar també el canvi de contenidors i laidentificació de les revistes i els diaris més malmesos sobre els quals calia actuar en matèria de

Una de les capçaleres abans i després de ser sotmesa a un procés de restauració i reintegració de text.Fotografia: Joan Carles Lorenzo.

Armaris compactes de l’hemeroteca local. Fotografia: Gisela Figueras.

Armaris compactes de l’hemeroteca local, secció de reserva.Fotografia: Gisela Figueras.

24


27


26

restauració i de canvi de suport. La major part de diaris estan elaborats amb paper de pasta de fusta ipresència de lignina, composició que causa un envelliment prematur del suport i una baixa resistència ala llum. A més, la presència d’agents químics genera un procés d’autodestrucció del paper molt propi deles publicacions periòdiques impreses entre el segle XIX i principis del XX. Les tintes solen tenir unacomposició àcida que causa oxidació i corrosió del paper. A part d’aquests elements intrínsecs, lamanipulació dels originals, les reproduccions inadequades o les males condicions d’instal·lació tambéhavien anat deteriorant les col·leccions.

Des de la primera organització, al llarg dels anys vuitanta, s’havia intervingut poc en la conservació delsoriginals, i al cap de vint anys els agents de degradació havien afectat algunes capçaleres, sobretot depremsa històrica.

Per això, les intervencions es van centrar en:

- Reinstal·lar les publicacions en contenidors de ph neutre, tant les fundes o carpetes com les capses.- Realitzar actuacions en matèria de restauració centrades en la reparació dels estrips i la recomposició

de les propietats mecàniques dels documents; laminacions; reparació d’enquadernacions;desadificacions; reintegracions del paper...

- Instal·lació horitzontal de les enquadernacions i formats grans.- Reproduccions mitjançant l’ús de tècniques menys abrasives per als originals com l’ús de càmera

digital.- Iniciar polítiques de canvi de suport basades en les fotocòpies en paper “barrera”, la microfilmació i la

digitalització. Les publicacions malmeses o molt febles no es podien fotocopiar, perquè estaven enmolt mal estat, enquadernades o amb un format que sobrepassava els equips de reproducció. Enaquests casos es va retornar al sistema de microfilmació que anys enrere s’havia fet amb diversescapçaleres de premsa històrica, però també incorporant-hi la tècnica de la digitalització.

La política actual de canvis de suport passa, doncs, per la digitalització en format estàndard d’imatge i lamicrofilmació en 16 mm. Això garanteix, d’una banda, una consulta més àgil i una reproducció de mésqualitat des dels ordinadors. De l’altra, la perdurabilitat de la còpia de l’original mitjançant unapel·lícula de sals de plata que sempre es podrà llegir a través d’una lent i d’un raig de llum, i no estaràsubjecte als previsibles canvis informàtics de programes, formats o suports.

Fins ara, doncs, l’hemeroteca local de l’AHS compta amb 22 capçaleres microfilmades o digitalitzades,que sumen més de 20.000 pàgines. Darrerament també s’ha aplicat la tècnica de reconeixement òptic decaràcters (OCR), que permet fer recerques a text complet de la revista o diari digitalitzat. Això obre unesgrans possibilitats de cerca i resulta molt útil en el cas de la premsa local, que sol ser objecte denombroses consultes, moltes de les quals sobre un tema o personatge i, sovint, sense recordar-ne la datad’aparició al diari. En aquests casos, l’OCR és la tècnica idònia per recuperar la informació.

També cal parlar de la posada al dia de les publicacions periòdiques corrents i del seu seguiment. Comque no disposàvem d’una eina de gestió que fes possible el control dels exemplars i editors de lespublicacions, moltes vegades el seguiment de les publicacions periòdiques corrents es feia d’unamanera molt intuïtiva, sense uns elements de control que en garantissin el seguiment exhaustiu. De fet,les eines que s’han dissenyat per dur a terme la intervenció sobre l’hemeroteca local tampoc no hanpermès –encara– aquest control d’exemplars, de subscripcions i d’adquisicions, i ha calgut recórrer alcontrol manual d’aquest procediment. Sí que ha estat important, però, redefinir com cal fer el seguimentd’aquests exemplars corrents i com reclamar-los. Tot plegat ha generat la reclamació periòdica denúmeros endarrerits, per omplir els buits dels títols que havien estat força temps incomplets.

1.3.L’Inventari de l’hemeroteca local: publicacionsperiòdiques sabadellenques (1854-2004)

Tots aquests processos descrits anteriorment han donat com a resultat que les col·leccions integradesdins l’hemeroteca local es trobin descrites i més fàcilment accessibles per al públic. La intervenciófísica sobre els documents també s’ha traduït en la creació d’un inventari de totes les publicacionsperiòdiques sabadellenques acollides a la secció de l’hemeroteca local, i el resultat és tan variat iinteressant que d’alguna manera calia presentar-lo i difondre’l. Amb aquesta intenció es va decidireditar dins de la present col·lecció la relació de totes les publicacions acollides dins l’hemeroteca localde l’AHS.

És clar que la resta d’hemeroteques, especialment algunes de les que es troben dins els fons privats i deles quals ja n’hem citat alguns exemples, també mereixerien una atenció especial, sobretot perquè enmolts casos contenen publicacions que difícilment es troben en d’altres biblioteques o arxius del país.De fet, es tracta d’autèntiques hemeroteques especialitzades sobre una temàtica o un entorn geogràficconcrets. En qualsevol cas, aprofitem l’ocasió per apuntar-ne l’existència i per avançar possibles ifutures edicions dels fons que les contenen.

Ja existeixen precedents en l’intent de recopilar totes les publicacions periòdiques de la ciutat. Elstreballs més significatius provenen dels erudits sabadellencs Joan Baptista Lladó i Figueras, Joan Puig iPujol o Andreu Castells, entre d’altres.27 Els seus treballs aportaven un element qualitatiu important: lahistòria de la capçalera, la seva tendència i el context històric en què es van crear. Són estudis d’històriade la premsa que malauradament no han tingut gaire continuïtat i no han despertat la inquietud de gaireshistoriadors posteriors.

Però l’Inventari de l’hemeroteca local: publicacions periòdiques sabadellenques (1854-2004) en capcas no pretén ser una història concloent de la premsa sabadellenca; es tracta d’un recull exhaustiu detotes les publicacions periòdiques sabadellenques que es troben presents i a disposició de serconsultades a l’hemeroteca local de l’Arxiu Històric de Sabadell. De fet, neix amb la intenció de posar al’abast de l’investigador un instrument que satisfaci les exigències de la recerca històrica local.S’hi pot trobar des d’un diari d’actualitat fins a un portaveu d’una entitat, una revista d’investigació o unbutlletí d’anuncis, per exemple. La varietat és tan gran com publicacions s’han editat o s’editenactualment a Sabadell i posa en relleu la intensa vida associativa i empresarial de la ciutat.

Les definicions normalitzades defineixen una publicació en sèrie com “Una publicació, impresa o no,apareguda en parts successives, que normalment tenen designacions numèriques o cronològiques i quees proposa de ser continuada indefinidament [...] inclouen revistes, diaris, publicacions anuals [...]col·leccions d’informes i de memòries d’institucions, d’actes de congressos i col·leccions demonografies...”.28 Per això en aquest inventari s’apleguen els diaris, les revistes, els butlletins i altrestipus de publicacions en sèrie que, atès el seu caràcter periòdic, es consideren susceptibles de formarpart d’aquesta tipologia. En són excloses, però, algunes memòries, anuaris, actes de congressos oreunions i altre tipus de documentació similar que tradicionalment s’ha acollit a la secció Biblioteca del’AHS i que ha estat tractada, doncs, com a monografia.

27 Vegeu la bibliografia.28 ISBD (S): descripció bibliogràfica internacional normalitzada per a publicacions en sèrie, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Institut Català de Bibliografia, 1982, p. 4.


29


28

Com es presenta la informació?

L’Inventari s’ordena alfabèticament pel títol de la publicació i a cada pàgina es presenten cinccapçaleres acompanyades de la imatge del seu primer número. Les incidències de revistes i diarispassen, entre altres coses, pels canvis de disseny o de format que pateixen moltes capçaleres. En aquestscasos s’ha optat per representar no forçosament el primer número d’aparició sinó el primer amb quès’identifica més el disseny o format de la revista. És molt freqüent, sobretot en els butlletins d’entitats iassociacions, que els primers números s’editin amb pocs recursos, i que a mesura que s’avança en eltemps es vagin perfeccionant, tant pel que fa a la imatge com a les tècniques d’impressió. En aquestscasos es reprodueix el primer número en què es fa evident la consolidació de la revista o butlletí, mésque no pas el primer número aparegut, que sol ser força experimental.

La fitxa que es representa sota cada capçalera està formada per dos grups: les dades de la capçalera –ésa dir les dades comunes al títol– i les dades relatives a aquesta capçalera dins l’hemeroteca local del’AHS. Els camps de la fitxa són:

• Títol: com a norma general apareix el títol i subtítol del primer número. En cas de canvis en el subtítol,s’indiquen al camp de notes. Quan es coneix un canvi substancial del títol, es representen lesrelacions: “continua amb” o “continuació de” en el camp de notes. Tanmateix, hi ha alguns casos enquè s’ha considerat representar com a nova fitxa un mateix títol que ha canviat de periodicitat, època,numeració... El rigor tècnic s’adapta a l’organització pràctica de l’hemeroteca i a les necessitatsespecífiques que vol resoldre aquest repertori.

• Data d’aparició: és la data d’inici de la publicació. Apareix en tots els casos, és a dir, tant si a l’AHS esdisposa d’aquest exemplar com si no. En aquest cas, aquesta dada s’ha extret de diverses fonts, que esdescriuen a la bibliografia final d’aquest repertori. Quan la procedència de la data prové d’una fontsecundària o no n’estem segurs, aquesta s’ha representat dins de claudàtors i amb el signe “?”.

• Editor: fa referència a l’entitat, institució... a instàncies de la qual s’edita la publicació. Quan no esconeix aquesta dada, s’ha obviat el camp.

• Periodicitat: s’inclou la periodicitat d’inici de la publicació. Quan aquesta canvia, s’expressa en elcamp de notes.

• Mides: dimensions de la publicació. Quan les publicacions han variat de format, cosa força habitual,s’ha expressat en el camp de notes.

• Notes: inclou les incidències que no s’han pogut expressar en els altres camps.

• Col·lecció: informa dels exemplars que té l’Arxiu, representats sota la data d’aparició. Quan no esdisposa de la col·lecció completa de l’any, aquest s’expressa entre parèntesis.

• Matèria: assigna les matèries que representen el contingut o naturalesa de la publicació, extretes de laLlista d’encapçalaments de matèries en català (LC). En els casos en què es fa difícil representar-ne lamatèria o el contingut, s’han emprat els descriptors del tesaurus de tipologies documentals Genre Terms:A Thesaurus for Use in Rare Book and Special Collections Cataloguing com a encapçalaments de gènereaplicats a les publicacions periòdiques. D’aquests encapçalaments de gènere emprats en destaquen els:

- Butlletins d’informació: usat per a les publicacions periòdiques generades per alguna entitat.- Butlletins municipals: usat per a les publicacions periòdiques publicades per un ajuntament per tal dedonar informació sobre la gestió municipal i altres notícies relatives al municipi.- Còmics- Diaris comarcals: usat per als diaris d’informació general que només donen notícies de caràcterlocal, regional o comarcal.- Fulls dominicals: usat per als butlletins diocesans.- Revistes comarcals: usat per a revistes d’informació general que només donen notícies de caràcterlocal, regional o comarcal.- Revistes d’estudiants: usat per a les publicacions periòdiques escrites pels alumnes d’una institució docent.- Revistes del personal: usat per a les publicacions periòdiques adreçades al personal d’una empresa. - Revistes infantils: usat per a les publicacions periòdiques adreçades al públic infantil fins als 14 anys.- Revistes juvenils: usat per a les publicacions periòdiques adreçades al públic juvenil a partir dels 14 anys.- Revistes per a dones: usat per a les publicacions periòdiques adreçades al públic femení.

L’Inventari també s’ha dotat d’índexs per a la recuperació de la informació:

- Índex d’editors: segueixen les normes de descripció marcades per les Regles Angloamericanes deCatalogació, traducció de les Anglo-American Cataloguing Rules (1988). També s’han inclòs com aentitats editores els noms de publicacions periòdiques que són “editors” de suplements. Aquestss’identifiquen perquè van entre “ ”.- Índexs de matèries: extretes de la Llista d’encapçalaments de matèria en català (Barcelona, 1991),traducció catalana i adaptació de la Library of Congress subject headings i de descriptors de gènereextrets del tesaurus Genre Terms (Chicago, 1991).- Índex cronològic: on sota cada any, des de 1854, es llisten les publicacions periòdiques aparegudes.

I finalment s’ha inclòs l’índex anomenat Índex alfabètic Joan Puig i Pujol (Sabadell, 1972). L’any 1972el sabadellenc Joan Puig i Pujol publicà el primer repertori de premsa sabadellenca titulat 86 anys depremsa local: Sabadell, 1853-1938. L’obra presenta 309 capçaleres de diaris i revistes ordenadescronològicament. Malauradament, però, el repertori no es va dotar de cap índex. Això fa que larecuperació sigui solament per data d’aparició, amb la limitació que si no es coneix aquesta dada no espot localitzar la publicació dins el repertori. Amb la voluntat de completar aquest buit, en presentem uníndex alfabètic complementari. Les entrades es basen en la classificació i l’any d’aparició entreparèntesis que va fer el mateix autor.

Es presenta també un apartat d’Addenda de les publicacions ingressades o localitzades després de laconfecció de l’Inventari.

L’obra es clou amb un annex de les publicacions periòdiques sabadellenques de les quals es téconstància de la seva existència però que no es troben entre les col·leccions de l’Arxiu. Esperem que laseva difusió estimuli els seus detentors (col·leccionistes, entitats, ciutadans en general) a fer-ne cessió al’AHS i així completar els fons de l’hemeroteca local.

Finalment, desitgem que aquest quart número de la col·lecció “Eines de l’Arxiu” esdevingui uninstrument per a la recerca i alhora faciliti la proliferació d’estudis de la història de la premsa a la nostraciutat. Amb aquesta doble voluntat recopilatòria i informativa neix l’Inventari de l’hemeroteca local:publicacions periòdiques sabadellenques (1854-2004).

INTRODUCCIÓ

31


30

Diario de Sabadell, any 2, núm. 136 (2 de setembre 1854).Procedència: Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya

33


32

INTRODUCCIÓ

Inventari de l’hemeroteca local: publicacions ...ca.sabadell.cat/Ahs/d/Prolegintroducció.pdf ·...

Documents

Transcript of Inventari de l’hemeroteca local: publicacions ...ca.sabadell.cat/Ahs/d/Prolegintroducció.pdf ·...