Índex Introducció al dret

Objectius

1.Norma jurídica

o 1.1.Llenguatge i normes

1.1.1.Usos del llenguatge

1.1.2.Direccions d'ajust

1.1.3.Tipologia de les normes

1.1.4.Prescripcions. Elements de les prescripcions

1.1.5.Normes i proposicions normatives

o 1.2.Les normes jurídiques com a prescripcions. Problemes

o 1.3.Tipus de normes jurídiques: normes prescriptives i normes constitutives

1.3.1.Casos genèrics i casos individuals

1.3.2.Altres tipus de normes

Introducció al dret

Punt de vista funcional:

- Quina és la funció que té en la societat?

-Quines raons en justifiquen l' existència?

-Quines són les seves relacions amb altres institucions socials?

Punt de vista a adoptar al mòdul 2

Punt de vista estructural:

Es tracta de veure quins elements componen el sistema jurídic i com els elements esmentats es relacionen entre si per formar aquesta unitat que anomenem dret

Estructura del dret:

El dret està compost per normes (les normes jurídiques)

Aquestes normes jurídiques formen un sistema (el sistema jurídic)

Aquesta afirmació planteja moltes qüestions

Primera:

"Es diu que el dret está format per normes".

Sembla haver-hi múltiples tipus o categories de normes i no totes tenen relació amb el dret.

Per exemple:

1. Utilitzem aquesta paraula per a descriure certes "regularitats"

- comportaments-característiques de certs objectes

àmbits socials:- "per norma general, els fills s' independitzen al voltant dels 30 anys"-"la norma és que 3 de cada 4 estudiants finalitzin els seus estudis en el termini establert"- Quan considerem que una cosa és normal:

-"La reacció normal davant aquesta situació és la tristesa i la desorientació"-"La mida normal d' aquesta peça és de 100 centímetres"

2. Prescripcions, ordres o mandats que pretenen guiar o dirigir el comportament dels destinataris.

"No has de mentir en el teu testimoni""Está prohibit fumar a les aules""És obligatori fer la declaració de l' impost de la renda" són normes.

3. Certes "regles" que constitueixen o defineixen alguna cosa un concepte una relació una activitat un joc

Estrictament no ordenen ni prohibeixen resSeguir-les determina si ens ajustem o no a aquest concepte o activitat.

Si parlem de les normes o regles d' un joc de cartes, tals regles defineixen o constitueixen el joc, de manera que seguir-les determinarà que estem jugant a aquest joc.Si algún jugador fa alguna cosa que no s' ajusta a les regles, no direm que está desobeint o que incompleix les seves obligacions, sinó més aviat es tracta d' un moviment incorrecte o que està jugant a un altre joc diferent.

Fet constatable:

El sistema jurídic conté moltes normes prescriptives (que pretenen dirigir el comportament dels seus destinataris)

Es plantegen alguns interrogants: -Són totes les normes jurídiques del mateix tipus-El dret conté diferents tipus de normes-Si el dret no conté únicament prescripcions, quins altres tipus de normes podem trobar?

Quines propietats o característiques fan que una norma sigui jurídica?

Expressions com: "Has de menjar utilitzant els coberts""Sha de complir allò que es promet""No s' ha de circular a més de 120 km/hora per autopista"

Aquestes normes prescriuen o ordenen conductes, però no diríem que totes són normes jurídiques.

Sorgeixen alguns interrogants:Quines propietats o característiques fan que una norma sigui jurídica?Depèn de la mateixa norma?Una norma és jurídica si forma part del conjunt que anomenen sistema jurídic?

La concepció del dret com un sistema comporta que:

- Entre els elements que el componen poden establir-se certes relacions que doten el conjunt d' una certa estructura y ordre

Qüestions:-Quina o quines serien aquestes relacions?-No poden sorgir problemes o defectes de tipus formal o estructural en el conjunt?

El conjunt del dret canvia constantment, a diari es promulgen (s' incorporen) normes noves o es deroguen (s' eliminen).Continuem parlant de sistema jurídic mantenint-ne la identitat tot i que el conjunt canvia constantment

Qüestions:-Com és possible compatibilitzar els canvis de contingut constants amb la unitat del dret? -Què és el que dóna unitat a un sistema i permet diferenciar-lo d' altres sistemes jurídics?

Objectius

Objectiu principalAdquirir certes nocions teòriques bàsiques que permetin tenir una visió i comprensió adequades del dret des d'una perspectiva formal o estructural.

Objectius concrets

Aproximar-se a certes nocions bàsiques del llenguatge per a comprendre correctament les normes i el dret en general.

Conèixer i saber reconèixer els diferents tipus de normes, la seva estructura i les seves principals característiques, a fi de comprendre'n la rellevància dins del fenomen jurídic.

 destacar les principals relacions que hi ha dins del sistema jurídic, les seves característiques més destacables, els possibles defectes formals que poden afligir-los i els principals mecanismes de la dinàmica jurídica.

Estudiar la noció de validesa jurídica, els criteris de validesa i les seves connexions amb el concepte d'aplicabilitat.

1.Norma jurídicaFenomen linguísticEl dret està compost per normes i les normes s'expressen per mitjà del llenguatge (principalment el llenguatge escrit, en el cas de les normes jurídiques).

1.1. Llenguatge i normes

L'objecte d'estudi dels juristes és una creació humana

Una pràctica social (no existiria el dret si no hi haguessin éssers humans desenvolupant aquesta pràctica)

Se sustenta en el llenguatge, que és una altra pràctica social

Estudiar el dret pressuposa tenir en compte certs aspectes del llenguatge.

diferents usos del llenguatge, segons quina sigui la funció o la finalitat per a la qual és utilitzada una determinada expressió lingüística.

La diferència entre el sentit i la força de les expressions

Si prenem els enunciats següents: "Joan tanca la porta" i "Joan, tanca la porta!", veurem que ambdós tenen el mateix sentit (es refereixen a l'estat de coses en què en Joan tanca la porta), però difereixen en la força, ja que en el primer cas l'estat de coses en què en Joan tanca la porta és afirmat, mentre que en el segon és ordenat.

Aquesta diferència en la força fa que, malgrat compartir el sentit, els significats siguin diferents.

Conclusió:

Una d'aquestes expressions no es pot substituir per l'altra sense que el significat del que es diu canviï.

1.1.1.Usos del llenguatge

Mitjançant el llenguatge és possible, entre altres coses:

descriure, lloar, criticar, ordenar, explicar, prometre, proposar, resar, explicar històries i acudits, expressar la nostra conformitat.

Convé destacar certes característiques i diferències entre ells.

La classificació que aquí presentarem distingeix entre quatre usos:

ús assertiu o descriptiu

ús prescriptiu o directiu

ús expressiu

ús realitzatiu o operatiu

Ús assertiu o descriptiu

A la categoria d'ús assertiu o descriptiu pertanyen totes les expressions que descriuen determinats fets, persones, objectes

Exemples

"els angles d'un triangle sumen 180 graus" "la distància aproximada entre la Terra i el Sol és de 150 milions de quilòmetres"

Què són les proposicions?

Els significats dels enunciats que s'emmarquen en aquest ús assertiu s'anomenen proposicions, Poden ser verdaderes o falses, segons si hi ha o no correspondència entre els significats esmentats i la realitat que descriuen

Exemple de proposició

L'enunciat "els angles d'un triangle sumen 180 graus" serà verdader (expressarà una proposició verdadera) si, i només si,D'acord amb les regles de la geometria els angles d'un triangle realment sumen 180 graus. En cas contrari, l'afirmació serà falsa.

Ús prescriptiu o directiu

La categoria d'ús prescriptiu o directiu comprèn les expressions que utilitzen el llenguatge per tal de dirigir la conducta d'algú.

En les prescripcions és possible parlar d' eficàcia o ineficàcia L' ordre o prescripció será eficaç si el destinatari es comporta d' acord amb ellaSerá ineficaç si el destinatari no es comporta d' acord amb ella.

Resulta evident la importància que aquest ús linguístic pot tenir en contextos normatius com el jurídic

Exemple d'ús prescriptiu o directiuSi formulem l'expressió "tanca la finestra, si us plau", no estem descrivint ni informant de res, sinó que pretenem que el destinatari faci alguna cosa, que es comporti d'una certa manera (en aquest cas, que tanqui la finestra).

Ús expressiu

En què consisteix l' ús expressiu del llenguatge?Consisteix a utilitzar-lo per a expressar o exterioritzar emocions, sentiments o valoracions, al mateix temps que s' intenta influir en els sentiments o valoracions dels altres (crear adhesió).

Diferències entre les expressions "la pena de mort és considerada injusta en la nostra societat" i "la pena de mort és un crim abominable".

En el primer cas, es tractaria d'informar o descriure sobre l'opinió majoritària de la societat (s'ajustaria, per tant, a un ús assertiu)

En el segon cas, si bé és cert que en algun sentit també ens informa que la persona que formula l'enunciat és contrària a la pena de mort

El nucli principal del significat consisteix en l'exteriorització o manifestació del rebuig de la pena de mort –un judici de valor–

Al mateix temps en certa mesura (fet que explica l'ús de qualificatius com "crim abominable"), intenta influir en els sentiments dels altres.

Veritat i falsedat en els judicis de valorÉs una qüestió molt discutida filosòficament si és possible parlar de veritat i falsedat en els judicis de valor, per la qual cosa no entrarem en aquesta qüestió.

Ús realitzatiu o operatiu

Categoria bastant àmplia en la qual s'emmarcarien múltiples usos del llenguatge que comparteixen una característica fonamental: ser accions, activitats o comportaments que depenen del llenguatge i que són configurats per aquest mateix llenguatge.

Exemples:

Comportaments totalment independents del llenguatge:

-caminar, respirar, menjar, dormir

Sense el llenguatge no podríem fer accions com prometre, condemnar o nomenar un hereu.

Exemple d'ús realitzatiu o operatiuSi diem "prometo trucar-te demà", farem una promesa, i difícilment podríem prometre alguna cosa sense usar el llenguatge d'una certa manera.

Una cosa similar ocorre, per exemple, amb les expressions "condemno l'acusat al pagament d'una multa de 1.000 euros" o "designo la Maria hereva universal de tots els meus béns".

1.1.2. Direccions d'ajust

Els enunciats assertius o descriptius compten amb una direcció d'ajust paraules-a-món,

ja que el seu objectiu primordial (independentment que l'aconsegueixin o no) és que les paraules s'ajustin o concordin amb la realitat que descriuen.

els enunciats prescriptius tenen una direcció d'ajust món-a-paraules,

ja que la seva comesa no és informar sobre com és la realitat (que les paraules s'ajustin al món), sino que la realitat s' ajusti a les paraules.

Diferència amb l'exemple de dues llistes de la compra.

Primera llista:

Llista que porta el comprador al mercat i que li diu què ha de comprar (direcció d'ajust món-a-paraules)

La finalitat d'aquesta llista és que la realitat acabi ajustant-se a les paraules, és a dir, que el comprador adquireixi tots els elements que apareixen en la llista.

Segona llista

Llista que elabora el detectiu privat que té com a comesa prendre nota del que efectivament adquireix el comprador al mercat.

La direcció d'ajust és la de paraules-a-món, ja que l' objectiu és que el que apareix en la llista coincideixi amb la realitat.

Si el detectiu s' equivoca, i escriu "pa" en lloc de "llet", pot esmenar l' error ratllant la paraula pa i escrivint "llet"

Si el comprador s'equivoca, i en lloc d' agafar pa agafa llet, no pot esmenar el seu error ratllant la paraula de la llista haurà de deixar la llet i agafar el pa en lloc seu ( haurà de "canviar el món" perquè aquest s'ajusti a les paraules)

Direccions d'ajust en altres usos del llenguatgeRespecte d'altres usos del llenguatge, com l'expressiu o el realitzatiu, es podria considerar que combinen ambdues direccions d'ajust.

Exemple

En un ús expressiu com "la pena de mort és un crim abominable":

es descriu l'opinió del subjecte (paraules-a-món)

amb aquest judici de valor es pretén que la pena de mort desaparegui (món-a-paraules)

en un enunciat realitzatiu com "nomeno en Joan el meu hereu"

es crea mitjançant el llenguatge una nova realitat que abans era inexistent (món-a-paraules)

s'està informant d'aquesta nova realitat creada (paraules-a-món)

1.1.3.Tipologia de les normesG. H. von Wright, autor finlandès, distingeix tres categories principals de normes i uns altres tres tipus secundaris.

categories principals

regles conceptuals o constitutives

prescripcions

regles tècniques

categories secundàries

costums

normes morals

regles ideals

Regles conceptuals o constitutives

Preceptes que defineixen un concepte, un objecte, una activitat, etc.

Regles dels jocs (escacs o un joc de cartes), així com les de la lògica, les matemàtiques o la gramàtica.

Els escacs estan definits per un conjunt de regles (normes).

Si algú mou les fitxes de manera diferent a l' establerta per aquestes regles, no és que estigui violant o incomplint una obligació, sinó que més aviat ha fet un moviment incorrecte o simplement no está jugant als escacs.

Àmbit jurídic

La Constitució estableix que la majoria d' edat s' assoleix als 18 anys (està definint què s' entén per majoria d' edat legalment)

El Codi civil determina que els edificis, els terrenys, els rius i altres béns són béns immobles (defineix el concepte legal de bé immoble)

El codi estableix els requisits formals i de contingut que ha de reunir un document perquè sigui un testament vàlid.

Les regles conceptuals no imposen deures en sentit estricte, sinó que estableixen les condicions sota les quals un objecte o una situació pertany a la categoria definida per aquestes regles.

si un document no reuneix els requisits de forma determinats per la llei per ser un testament, no es tractarà d' un incompliment d' un deure jurídic, sinó que simplement aquest document no serà un testament vàlid ( no serà jurídicament vàlid, de manera que no donarà lloc a conseqüències jurídiques).

Les normes conceptuals o constitutives segons J. Searle, tenen l' estructura següent:

En el context C, X compta com a Y

Símil en l'àmbit jurídic

En el context del dret espanyol (C):

-Ser més gran de 18 anys (X) compta com ser major d' edat (Y)

- Ser un edifici (X) compta com ser un bé immoble (Y)

-Un document que reuneixi certs requisits formals i de contingut (X) compta com un testament (Y)

L' element context C

El context C és un element fonamental d'aquestes normes, ja que un mateix acte, situació o comportament pot tenir significats molt diferents (o no tenir-los en absolut) en funció del context a què fa referència la norma.

Exemple:

Context com el d'una classe presencial

Moviment físic com aixecar el braç

Es vol plantejar una pregunta o fer un comentari

Context d'una votació en una assemblea

Moviment físic com aixecar el braç

Estem a favor d'una proposta

Context presència en un bosc

Moviment físic com aixecar el braç

No significa res

Conclusió

Que aquest mateix comportament tingui significats tan dispars segons el context respon a l'existència de diferents normes constitutives o conceptuals.

Prescripcions o normes prescriptives

Les prescripcions són enunciats formulats per tal de guiar el comportament dels seus destinataris, que determinen què és el que poden i no poden fer (resulta obligatori, prohibit o permés)

Responen a un ús prescriptiu o directiu del llenguatge

dirigeixen el comportament en sentit estricte

poden ser obeïdes o desobeïdes

Exemples

"tanca la porta", "has de complir les teves promeses"

"tot resident a Espanya que obtingui unes rendes anuals superiors a 21.000 euros ha de presentar la declaració de l'IRPF"

Regles tècniques

Són els preceptes que estableixen les condicions necessàries per a assolir una finalitat determinada.

L'expressió "si vols aprovar l'examen, has d'estudiar" seria un exemple de regla tècnica.

Les regles tècniques pressuposen el que es coneix com a enunciat anankàstic, que és un enunciat assertiu (expressa una proposició)

Afirma que alguna cosa és una condició necessària per a obtenir certa conseqüència o resultat.

La proposició ha de ser verdadera si es pretén que la regla tècnica sigui adequada o correcta.

les regles tècniques no imposen deures (no són prescripcions)

no tracten de guiar el comportament, es limiten a assenyalar quines condicions s'han de complir per obtenir certa finalitat

NORMES SECUNDÀRIES

Comparteixen aspectes o elements d'una o diverses de les categories principals

No poden assimilar-s'hi totalment

Costums

Estàndards de conducta generats per la mateixa societat

(no dictats expressament per una determinada autoritat)

Estan considerats com a obligatoris per part de la societat

Exemple

Norma social d'utilitzar els coberts per a menjar

Els costums s'assemblen a les prescripcions en el sentit que guien la conducta

Compten amb aspectes que els apropen a les regles conceptuals

Els costums descriuen la societat i la diferencien d'altres

Exemple

Diferents societats tracten de manera diferent qüestions com la salutació o l'actitud en l'alimentació: l'ús de coberts, els tipus d'aliments permesos...

Normes morals

En l'àmbit de la filosofia moral hi ha dues grans concepcions o corrents, la conseqüencialista i la deontològica.

El corrent conseqüencialista valora la correcció o incorrecció moral d'un comportament segons la mesura en què incideixi positivament o negativament en la consecució d'una finalitat valuosa

Exemple:

Felicitat general

La deontològica basa la correcció o incorrecció de determinats actes en funció que siguin o no de certa classe o que s'ajustin a certs principis amb independència de les conseqüències

Exemple:

comportament que impliqui complir una promesa és correcte perquè s'han de complir les promeses,

tot acte que suposi infligir un dany a un innocent és incorrecte perquè no s'ha de fer mal als innocents

Idea clau

Sota una perspectiva conseqüencialista, les normes morals s'assemblarien a les regles tècniques (què és necessari fer per a assolir una finalitat moralment valuosa

des de l'òptica deontològica s'assimilarien més aviat a les prescripcions (què s'ha de fer o què no s'ha de fer).

Regles ideals

Estableixen els models d'excel·lència d'alguna cosa i indiquen com ha de ser un objecte, una persona (un x) per ser un bon x.

serien regles ideals les que estableixen que un bon professor ha de ser clar, intel·ligent, ordenat, amè,...

Idea clau

Les regles ideals, més que determinar el que s'ha de fer, són models del que s'ha de ser.

Les regles ideals s'assemblen a

Les regles tècniques, perquè estableixen les condicions necessàries que ha de complir un x per a ser un bon x(condició necessària per a assolir una finalitat o objectiu)

Les regles conceptuals o constitutives en la mesura en què defineixen un model (un bon professor)

1.1.4.Prescripcions. Elements de les prescripcions

Ens basarem també en l'anàlisi feta per G. H. von Wright. L'autor distingeix un total de vuit

elements diferents, dels quals els tres primers formen l'anomenat nucli normatiu:

caràcter;

contingut;

condicions d'aplicació;

autoritat normativa;

subjecte normatiu;

ocasió;

promulgació,

sanció.

Caràcter

Per caràcter d'una prescripció s'entén la qualificació normativa o deòntica d'una

acció o comportament establerta per la norma.

Les diferents qualificacions deòntiques possibles són tres: 

obligatori (O), prohibit (Ph) i permès (P) facultatiu (F)

Significat de facultatiu (F): consisteix en el fet que està permès tant realitzar un

comportament com abstenir-se de dur-lo a terme.

Els diferents operadors deòntics són interdefinibles (cada un d'ells es pot definir en termes

d'un altre operador diferent).

Si prenem l' operador permès (P) com a primitiu o bàsic, els altres es definirien en els termes

següents:

Ox equival a ¬P¬x

Si una norma ens obliga a fer alguna cosa, és el mateix que si ens permet no fer una cosa

diferent o la contrària de la que és obligatòria.

Per exemple, si és obligatori circular per la dreta de la calçada, está permés no circular per l'

esquerra de la calçada i no està permès no circular per la dreta de la calçada

Phx equival a ¬Px

Si una norma ens prohibeix fer una acció, és que no ens permet dur-la a terme (si està prohibit fumar, no està permès fumar)

Fx equival a Px i P¬x conjuntament

Si un comportament és facultatiu:

està permès tant realitzar-lo com no realitzar-lo i la decisió queda a criteri del destinatari de la norma

Si un comportament está permés, no implica lògicament que sigui facultatiu, ja que podría ser obligatori (l' obligació de fer alguna cosa implica que está permés fer-ho).

RecordeuEl símbol ¬ és el símbol lògic de la negació.

Discrepàncies entorn de la permissió

gràcies a la interdefinibilitat entre operadors deòntics una prohibició o una obligació també es poden expressar en termes de permissió.

Eliminar la permissió com a caràcter autònom suposaria, entre altres coses, no poder diferenciar entre els casos en què una prescripció estableix expressament que cert

comportament està permès (la qual cosa sol denominar-se permís fort o en sentit fort) i la simple absència d'una norma que ho prohibeixi (permís feble o en sentit feble).

Necessitat de distingir entre ambdues situacions queda patent en exemples com el següent:

Una de les condicions perquè una norma jurídica sigui vàlida és que el seu contingut no contradigui l'establert per disposicions de rang superior

Una llei no pot contradir preceptes constitucionals Un reial decret del consell de ministres no pot contravenir preceptes de rang legal

Si es dóna el cas que una norma de rang legal, per exemple, permet expressament un comportament (permís fort), si posteriorment una norma de rang inferior prohibís aquest mateix comportament, aquesta última norma seria invàlida i el comportament continuaria estant permès.

Si es tractés d'un permís feble (cap norma no prohibia la conducta) i es promulga una norma prohibint aquest comportament, aquest passarà a estar prohibit.

S'ha de destacar que la distinció entre permís fort i permís feble també té rellevància en relació amb el tema de les llacunes normatives

Contingut

El contingut de la prescripció consisteix en el comportament que està deònticament qualificat per cert caràcter (allò que és obligatori, prohibit, permès o facultatiu).

Comportament positiu (acció o activitat, alguna cosa que el subjecte "fa")Comportament negatiu (una omissió, un comportament que consisteix a "no fer" alguna cosa)

Von Wright destaca que una omissió no consisteix simplement a no fer alguna cosa, sinó a no executar una acció determinada (per exemple, fumar, matar, pagar, ) podent fer-la.

Condicions d'aplicació

Les condicions d'aplicació d'una prescripció són les circumstàncies que s'han de donar perquè es pugui fer el contingut de la norma (això és, que es pugui fer o ometre allò que és ordenat, prohibit, permès o facultat).

Distinció entre prescripcions categòriques i hipotètiques

Categòriques:

Les condicions que deriven del seu propi contingut, sense que sigui exigible cap altra condició addicional.

Hipotètiques

Les normes hipotètiques necessiten alguna condició addicional i lògicament independent, a més de les condicions exigides pel contingut

Exemples de prescripció categòrica i de prescripció hipotèticaLa prescripció "tanca la finestra" és categòrica perquè totes les seves condicions d'aplicació es deriven del contingut

que hi hagi una finestra que estigui oberta que es pugui tancar

La prescripció "si fa fred, tanca la finestra" és hipotètica perquè necessita, a més de les condicions exigides pel contingut:

que hi hagi una finestra que estigui oberta que es pugui tancar la condició addicional i independent que faci fred

Nucli normatiu, constituït pel caràcter, el contingut i les condicions d'aplicació de les prescripcions, també és possible distingir altres elements:

Autoritat normativa Subjecte normatiu Ocasió Promulgació Sanció

Autoritat normativa

L'autoritat normativa és l'agent que emet o dicta la norma, o la "font" de la qual emana

Subjecte normatiuEl subjecte normatiu és l'agent o el conjunt d'agents destinataris de la prescripció (en definitiva, els que en resulten afectats directament).

En funció de com siguin l'autoritat i el subjecte normatiu, és possible distingir entrenormes heterònomes i normes autònomes

Heterònomes:Autoritat i subjecte normatiu són entitats diferents (aquest és el cas de les normes jurídiques, i també de les morals, si s'entén que aquestes normes les dicta certa autoritat divina)

Autònomes:

les normes autònomes són les que l'agent es dicta a si mateix per a guiar la seva pròpia conducta (normes morals, en què aquestes normes es conceben com a normes que la raó es dicta a si mateixa).

Ocasió

L'ocasió consisteix en la localització espai-temps en què s'ha de dur a terme el contingut de la prescripció.

"Està prohibit fumar a les aules i despatxos de la universitat" o "es prohibeix estacionar vehicles a menys de cent metres de la costa els caps de setmana".

Promulgació

La promulgació consisteix en l'acte de formular, dictar o exterioritzar la prescripció.

Sanció

Estrictament parlant no forma part de la prescripció, però hi està vinculada conceptualment.

¿Què és la sanció?

consisteix en l'amenaça d'un dany realitzada per l'autoritat normativa per al cas d'incompliment de la norma, per tal de reforçar-ne l'eficàcia.

La sanció dóna suport a la prescripció "és obligatori pagar l'impost sobre la renda" amb l'amenaça de patir una inspecció fiscal i la subsegüent multa en cas de no fer efectiu el pagament de l' impost esmentat.

1.1.5.Normes i proposicions normatives

Enunciats deòntics o oracions deòntiques

tots els enunciats lingüístics que contenen paraules o expressions pròpies d'un llenguatge prescriptiu, com ara "ha de", "no ha de", "obligatori", "prohibit", "permès"

ús prescriptiu o directiu del llenguatge: aquestes expressions són utilitzades per a dirigir la conducta del destinataris.

Ús descriptiu del llenguatge: expressa proposicions (verdaderes o falses).

Considerem l'exemple següent:

OD: "Està prohibit fumar a les aules"

Malgrat que sembli una expressió senzilla i clara, resulta ambigua, ja que pot interpretar-se de dues maneres diferents:

OD1: "Prohibit fumar a les aules!"

En aquesta interpretació, estem clarament davant una norma (prescripció) que pretén guiar la conducta (en aquest cas, intentant que no es fumi a les aules).

Però també és possible la interpretació següent:

OD2: "Hi ha una norma que estableix que està prohibit fumar a les aules"

no estem davant d'una prescripció, sinó davant d'un enunciat assertiu que ens informa de l'existència d'una certa norma amb un determinat contingut. Com a enunciat assertiu, expressa una proposició que pot ser verdadera (si realment existeix –ha estat dictada per l'autoritat normativa– una norma amb aquest contingut) o falsa (en cas contrari).

En el cas en què una oració deòntica s'entengui com un enunciat assertiu, es diu que som davant d'una proposició normativa.

L'esmentada oració és una "proposició", perquè el seu significat és descriptiu, i és "normativa" perquè el que descriu és una norma.

La gran majoria d'oracions deòntiques són ambigües perque es poden interpretar indiistintament com a normes o com a proposicions normatives.

Per exemple:

OD3: "El comprador està obligat a pagar el preu de la cosa estipulat en el contracte"

Es una norma si és en el Codi civilEl Codi civil no pretén informar de res, sinó guiar la conducta, establir què hem de fer en determinades circumstàncies

Proposició normativa si ho trobem en un manual de Dret civilUn manual de Dret civil no pretén establir quines són les nostres obligacions, sinó descriure adequadament el contingut del dret.

Idea clauNomés el context ens permet determinar si es tracta d'una norma o d'una proposició, ja que l'estructura gramatical de l'expressió és exactament la mateixa en ambdós casos.

1.2. Les normes jurídiques com a prescripcions. Problemes

Diversos significats de normadeterminar quina o quines d'aquestes categories són aplicables al dret, és a dir, quins tipus de normes conté el dret.

a) Quines característiques converteixen una prescripció en jurídica en contraposició amb altres categories (normes socials, morals, religioses ?

"has de menjar utilitzant el ganivet i la forquilla""has de complir el que vas prometre""has de detenir-te davant d'un semàfor en vermell"

No diríem que són totes normes jurídiques o aptes per a ser normes jurídiques

b) Conté el dret altres normes que no són prescripcions? Si és així, quines?

Des d'una perspectiva històrica:El dret està compost exclusivament per prescripcions o normes prescriptives (que regulen conductes), que tenen certes característiques que les converteixen en normes jurídiques (diferenciant-les així d'altres normes no jurídiques)

El sistema jurídic, per la seva part, seria el conjunt de totes les normes jurídiques. És a dir, es parteix del concepte de norma jurídica, definit segons determinades característiques, per a sostenir que el dret o sistema jurídic és el conjunt de les normes jurídiques.

La resposta és no

Les normes jurídiques s'estructuren d'acord amb una cadena de validesa.

Exemple de cadena de validesaLa decisió de la policia local d'imposar una multa a un vehicle per estacionament incorrecte és una norma vàlida si s'ajusta al que disposa l'ordenança municipal que regula el trànsit, que al seu torn és una norma vàlida si s'ajusta al que estableix la llei de règim local corresponent, que al seu torn és vàlida si s'ajusta a la Constitució.

En darrer terme totes les normes depenen de la norma bàsica o fonamental, que no és una norma positiva (no ha estat dictada per cap autoritat), és un pressupòsit teòric o una hipòtesi de treball per a donar unitat al sistema (vindria a ser la norma pressuposada que obliga a obeir la primera constitució no reformada de l'ordenament).

La reducció de les normes jurídiques al model de les prescripcions planteja el problema bàsic de què fer amb tots aquells preceptes que, almenys a primera vista, no encaixen dins d'aquest esquema.

Normes que no encaixen en el model

1) Normes que defineixen conceptes legals (que després usaran altres normes). Per exemple, l'article 18 CE estableix: "Els espanyols són majors d'edat als divuit anys"; o l'article 335 CC: "Es reputen béns mobles els susceptibles d'apropiació no compresos en el capítol anterior [...]".

2) Normes de competència (normes que confereixen poders a certs òrgans o autoritats perquè puguin dictar normes sobre certa matèria). Per exemple, l'article 66.2 CE: "Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució".

3) Normes que estableixen els requisits de validesa de certs actes jurídics. Per exemple, l'article 1261 CC: "Només hi ha contracte quan es presenten els requisits següents: 1r. Consentiment dels contractants. 2n. Objecte cert que sigui matèria del contracte. 3r. Causa de l'obligació que s'estableixi".

Afrontant les dificultats del model

Kelsen sosté que tots els preceptes que no s'ajusten a l'esquema de mandat relacionat amb la imposició d'una sanció són parts o fragments d'una norma

Austin afirma que la nul·litat (conseqüència que un acte no s'ajusti a les exigències legals) és també una sanció

Hart sosté que aquestes concepcions no són adecuades.En el cas de les prescripcions és separable el mandat (ordre, prohibició, permís...) de la sanció vinculada a l' incompliment d' aquest mandat fins al punt que prefectament pot existir el primer sense la segona

quan una norma fixa els criteris de validesa d'un acte jurídic (contracte, testament, sol·licitud davant d'una administració la invalidesa (nul·litat) es produeix pel simple fet que l'acte, document, etc. no s'ajusta als requisits legals, sense necessitat de cap altra norma addicional (un moviment d'una torre en diagonal és un moviment nul o invàlid perquè no s'ajusta a les regles que determinen els moviments de la torre, sense que hi hagi d'haver cap altre precepte que estableixi aquesta "sanció")

H. L. A. Hart exposa a The Concept of Law (1961) els problemes o deficiències que tindria un sistema normatiu que contingués exclusivament normes d'obligació (prescripcions), que en la terminologia de l'autor es denominen regles primàries. Tals deficiències són les següents:

1) Falta de certesa.En un sistema format exclusivament per mandats, podrien sorgir dubtes o discrepàncies sobre quines normes formen en part, ja que mancaríem dels criteris necessaris per a identificar quin compta i quin no compta com a norma del grup. Aquests criteris d'identificació no poden ser establerts per una prescripció.

2) Caràcter estàtic de les regles.

En un model exclusivament de mandats, no hi haurien mecanismes per a introduir o eliminar normes del sistema, i adequar-lo a les necessitats canviants del grup, amb la qual cosa el dret tindria un caràcter estàtic.

3) Ineficàcia de la pressió social difusaSempre és possible que sorgeixin dubtes o discrepàncies sobre si certa norma ha estat o no ha estat infringida.En un model de regles primàries exclusivament, no hi hauria ni òrgans ni procediments específics per a determinar quan una d'aquestes normes ha estat infringida

les normes tendirien a ser ineficients, ja que només es comptaria amb la pressió social difusa per a intentar assegurar-ne el compliment.

Com evitar aquestes dificultats, segons Hart:tots els sistemes jurídics compten amb regles secundàries, anomenades d'aquesta manera perquè són normes referides a altres normes (les primàries). Són "normes sobre normes". Així, segons l'autor anglès, el dret es concep com una unió entre regles primàries i secundàries.

Les regles secundàries són, segons l'autor, de tres tipus:

1) La regla de reconeixement, que evitaria els problemes de falta de certesa, en assenyalar les característiques o propietats la possessió de les quals per part d'una norma determina la seva pertinença al dret.

2) Les regles de canvi, que evitarien el caràcter estàtic del dret mitjançant l'atribució de poders o competències a certs òrgans o particulars (per exemple, en el cas dels contractes) per a dictar noves normes o eliminar normes antigues, així com la regulació dels procediments per a fer-ho.

3) Les regles d'adjudicació, que evitarien els problemes de la ineficàcia de la pressió social difusa mitjançant la regulació de procediments per mitjà dels quals certs òrgans poden determinar, de manera definitiva i revestida d'autoritat, quan altres normes han estat transgredides (serien a grans trets les normes relacionades amb els processos judicials).

Atès que resulta complicat intentar definir un concepte de norma jurídica i considerar el sistema jurídic com el conjunt de totes les normes jurídiques alguns autors (entre ells, Carlos E. Alchourrón i E. Bulygin) han optat per considerar norma juríca tots els elements que formen part del sistema jurídic, idependentment de si s tracta de prescripcions o no.Amb aquesta perspectiva les normes jurídiques són iguals a la resta de normes i el seu caràcter jurídic deriva de la seva pertinença a un sistema jurídic.

1.3.Tipus de normes jurídiques: normes prescriptives i normes

constitutives

El dret conté una gran quantitat de normes de tipus prescriptiu, destinades a dirigir la nostra conductaNormes del tipus "és obligatori circular per la dreta de la calçada""està prohibit fumar en tot l'àmbit de la universitat" "el comprador està obligat a pagar el preu en el moment El lloc estipulats en el contracte"

Són molt habituals en el dret preceptes com els que

Defineixen conceptesEstableixen criteris de validesa per a certs actes Confereixen poders normatius, En aquests casos resulta impossible o molt forçat entendre'ls com a normes prescriptives.

Aquests preceptes s' ajusten millor al que Von Wright denomina regles conceptuals o normes constitutivesPer mitjà d' aquestes normes Es configuren o defineixen els conceptes legals i els actes jurídicsEs cualifiquen com a normes vàlides els actes de creació normativa de certs òrgans.

SíntesiEl dret està compost fonamentalment per normes prescriptives i normes constitutives.

Les normes jurídiques tenen, en general, una estructura d'acord amb la qual es pot diferenciar entre el supòsit de fet i la conseqüència jurídica.

Possibles supòsits de fet:

Descripció de una classe de persones (els compradors, els més grans de 18 anys, els residents a Espanyauna classe d' objectes (els terrenys, els vehícles de motor)

una classe d' estats de coses (una catàstrofe natural, el transcurs d' un termini)una classe d' accions o comportaments (matar algú altre, circular a més velocitat de la permesa, entrar al país)

La conseqüència jurídica es refereix aels efectes o conseqüències que la norma vincula a l' esdeveniment del supòsit de fet:

Atribució de la categoría de major d' edat a les persones més grans de 18 anys Obligació de pagar l' impost de la renda per als residents a España

Diferència bàsica entre normes prescriptives i constitutives:

Normes prescriptives:

Correlacionen un supòsit de fet que és un "cas" amb una conseqüència jurídica que és una "solució"

Si tens rendiments econòmics has de declarar-los a Hisenda Pública"Supòsit de fet": existència de rendiments econòmics"Solució": declarar-los a travé d' un document formal i presentar-lo a Hisenda Pública

Normes constitutives

Correlacionen un supòsit de fet que és un "cas" amb una conseqüència jurídica que es un altre "cas"

-Ser més gran de 18 anys (X) compta com ser major d' edat (Y)

- Ser un edifici (X) compta com ser un bé immoble (Y)

-Un document que reuneixi certs requisits formals i de contingut (X) compta com un testament (Y)

Què és un "cas"?

És una descripció de persones, objectes, estats de coses o accionsEn ambdós tipus de normes un "cas" constitueix un supòsit de fet

Què és una solució?

És un caràcter (obligació, prohibició, permís, facultat) més un conjunt (acció o omissió qualificada deònticament)

Les normes prescriptives correlacionen un cas (ser un comprador o ser resident a Espanya) amb una solució (l' obligació de pagar el preu de la cosa estipulat en el contracte de compravenda o l' obligació de pagar l' impost sobre la renda)

Les normes constitutives correlacionen un cas (ser un terreny, comptar amb consentiment, objecte i causa)amb un altre cas (ser un bé immoble, ser un contracte vàlid)

Síntesi

Mentre que les normes prescriptives correlacionen un cas amb una solució, les normes constitutives correlacionen un cas amb un altre cas.

Les normes constitutives no guien la conducta però sí que poden contribuir indirectament a fer-ho (quan defineixen el concepte legal "majoria d'edat" i una altra norma –prescriptiva– estableix que els majors d'edat tenen el dret de sufragi).

La relació entre els dos casos en les normes constitutives (el que actua com a supòsit de fet i el que opera com a conseqüència jurídica)

pot ser d'identitat: la norma que correlaciona,ser més gran de divuit anysser major d'edat

inclusió: la norma que correlaciona el cas que un objecte sigui un terreny amb la conseqüència jurídica "ser un bé immoble",ja que hi ha altres objectes que no són terrenys que també són béns immobles.

1.3.1.Casos genèrics i casos individuals

Cites d' Autoritat: Alchourrón i Bulygin:

"[...] el terme cas és ambigu, tant en el llenguatge jurídic, com en el llenguatge comú.

Es parla del cas d' homicidi polític Del cas de divorci

i del cas de l' assassinat de Ganhi Del cas de divorci de Brigitte Bardot

La paraula "cas" no significa el mateix en totes aquestes frases

Els "casos" continguts en les normes jurídiques, tant si són prescriptives com si són constitutives, són genèrics,

només d'aquesta manera és possible que puguin guiar el comportament, pel fet que inclouen també esdeveniments futurs.

1.3.2.Altres tipus de normes

l'ordenament jurídic espanyol deixa obert un espai per als costums, que, d'acord amb els articles 1.1 i 1.3 CC, es poden aplicar en defecte de llei (casos de buit legal o llacuna normativa)

Si no hi ha cap disposició legal (entesa en sentit ampli, com a norma escrita dictada per una autoritat pública) que reguli un determinat cas,

si hi ha un costum que sí que el reguli, i la seva existència és provada adequadament, aquest costum es podrà aplicar.

Segons el punt de vista d' alguns autors, cert tipus de normes anomenades principis es configuren de tal manera que s'ajustarien a la categoria de "regles ideals".

el sistema jurídic no conté "regles tècniques"

resulta molt habitual, formular regles tècniques sobre el dret o tenint en compte el contingut del dret

(per exemple,

"si no vols tenir una inspecció fiscal i pagar la multa consegüent, has de presentar la declaració de la renda",

"si vols que el testament sigui vàlid, l'has de firmar"

"si vols constituir una hipoteca, has d'acudir al notari i després inscriure-la al registre de la propietat"),

el sistema jurídic conté normes prescriptives i/o constitutives que serveixen de base per a formular les regles tècniques.

("és obligatori presentar la declaració de la renda"

"el testament ha d'estar firmat pel testador"

"les hipoteques s'han de constituir en escriptura pública i s'han d'inscriure al registre de la propietat")

Regles tècniques: protocols, documentació necessària, numeració de formularis, document base imponible IVA ...etc.