IntersindicalQuaderns sindicals del País Valencià · núm. 52 · OCTUBRE 2012 - Allioli

Amb l’excusa de la crisi i emparant-se en diverses normes internacionals, com arala Constitució europea, assistim a hores d’ara a la posada en marxa d’una política

social, laboral i econòmica que pretén eliminar els drets socials històrics, individuals icol·lectius, de les treballadores i els treballadors. Aquestes polítiques afecten igualment elsector privat i el públic, i suposen un empobriment del conjunt de la població. A més, laintervenció del govern espanyol en la gestió dels comptes dels governs autonòmics haencetat una dinàmica de recentralització de l’estat. DECLARACIÓ DEL CONSELL D’INTERSINDICAL VALENCIANA > 2

CRISI DEL DEUTE I ALTERNATIVES A L’AUSTERITAT > 4 i 5 / CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DE LES RETALLADES > 6 i 7 / CONGRÉS > 8

Una mobilització continuadaenfront d’una austeritat injusta

DECLARACIÓ DEL CONSELL CONFEDERAL D’INTERSINDICAL VALENCIANA

52 / OCTUBRE 20122

Per a fer possibles aquestes mesures, cal valentiapolítica per a oposar-se a les directrius dels or-ganismes internacionals i de treballar per can-viar la corelació de forces polítiques a l’estat i alPaís Valencià. El Sindicat ha traslladat totesaquestes propostes a la resta d’entitats, plata-formes i cimeres per acordar un programa quesiga una alternativa real a les polítiques prac-ticades pels governs espanyol i valencià.

Per a fer realitat aquest objectiu, cal poten-ciar el treball unitari, sense sectarisme, entre elssindicats, les organitzacions socials i polítiquesque estiguen d’acord a lluitar per enfrontar-seamb les polítiques neoliberals. I també acordar,en condicions d’igualtat, un pla de mobilitza-

ció sostinguda que tinga el suport de les dife-rents plataformes i moviments i que potencieels espais de decisió i treball unitari en les em-preses, barris i pobles. A més, des del sindicates considera necessària l’organització del mo-viment de persones aturades per a pressionarl’administració perquè adopte mesures activesd’ocupació i defenga els seus drets, així com elsde les persones migrants.

Per això, participem en la Cimera Social es-tatal amb una programació de mobilitzacionsque obligue el govern a rectificar o a convocarnoves eleccions, i la convocatòria d’un refe-rèndum per part del govern sobre la seua po-lítica social i econòmica. La Cimera Social es

compromet a organitzar aquesta consulta, queno ha de substituir la lluita ni dilatar-la en eltemps, si el govern no la promou, a més d’unanova convocatòria de vaga general i una vagaciutadana. També considerem necessària l’ar-ticulació d’una resposta del conjunt de les tre-balladores i treballadors del conjunt d’Europa.

Finalment, el Sindicat considera que cal exi-gir a les diverses organizacions socials, sindicalsi polítiques que impulsen les mobilitzacions, ia la pròpia Cimera Social un compromís per opo-sar-se al rescat i a les condicions que ens volenimposar, en primer lloc; a més, els exigim queno subscriguen cap acord que no tinga el suportde la gent mobilitzada; i el compromís que to-tes les mesures antisocials aprovades pels go-verns de Rajoy i Fabra seran derogades. Nosaltresvolem deixar ben clar als organismes interna-cionals, la banca i els especuladors que totes les

privatitzacions de serveis i empreses públiquesseran reversibles, és a dir, es tornaran a nacio-nalitzar, segons el preu que acorden les Corts ino el de les clàusules abusives que se signen.

Per aquesta raó, als partits polítics, sindicatsi a totes aquelles entitats implicades els dema-nem que adquirisquen un compromís públic,ferm i contundent amb la ciutadania per re-marcar que la mobilització no servirà per a re-petir fets que han succeït en el passat, com lasignatura de la reforma de les pensions, la tor-nada a una política de diàleg social que no haservit per a avançar en la millora de les condi-cions de vida de les treballadores i treballadors,o l’aplicació de mesures no previstes en els pro-grames electorals. Volem un canvi real de la po-lítica que es practica, i no ens conformarem ambels canvis superficials que siguen continuistesde les actuals polítiques.

El Sindicat ha proposat tota un sèrie de mesu-res concretes que formen part d’un programaalternatiu enfront de la crisi. Aquestes mesu-res ja han sigut enunciades de moltes maneres,i defeses i difoses pels moviments i veus alter-natives. Són unes propostes radicalment dife-rents. Per exemple, en matèria laboral i de ne-gociació col·lectiva cal anar en la direcció con-trària a l’actual i en lloc de retallar els dretslaborals i augmentar el poder de decisió de l’em-presa el que necessita la situació actual és mésgaranties, més ocupació i més qualitat en l’o-cupació.

Les propostes que suggerim són, entre altresopcions, les següents:nReforma fiscal progressiva que augmente elstipus a les rendes més altes i recuperació de nousimposts que graven la riquesa, com l’impost depatrimoni o de succesions.

n Eliminació del frau fiscal, l’economia sub-mergida i els paradisos fiscals.nEstabliment d’un impost a les transferènciesfinanceres.nAssignació redistributiva i eficaç de la despesapública.nEstabliment d’una banca pública, i exigènciade criteris de control, transparència i ètica a labanca privada. El personal del sector públic co-brarà les seues nòmines a través de la banca pú-blica.nCreació d’una hisenda i agència tributària eu-ropea per eliminar el frau i l’especulació dels es-peculadors i dels estats membres.nAuditoria del deute públic i privat per dirimirresponsabilitats polítiques i penals.nCanvi de model productiu. Impuls a l’economiaproductiva. Posada en marxa de polítiquesque reactiven l’economia i generen ocupació que

siguen respectuoses amb les persones i el mediambient.n Augment de l’ocupació pública fins a acon-seguir les taxes dels països de la UE-15.nPotenciació els serveis públics de titularitat pú-blica: educació, sanitat, atenció a les personesdependents... que funcionen mitjançant crite-ris autònoms i democràtics.nFoment de l’habitatge en lloguer social i con-trol públic del parc d’habitatges, usant l’exce-dent de habitatges buits de les entitats finan-ceres i de les administracions públiques. Para-lització dels desnonaments. Aplicació de la dacióen pagament.nAvanç cap la igualtat de gènere posant fi a to-tes les discriminacions socials i econòmiques,el repartiment del treball no remunerat (do-mèstic i de cura), l’exigència de permisos per nai-xement i adopció iguals i remunerats per a ma-res i pares, i l’educació coeducadora. Totesaquestes mesures són necessàries per arribar ala plena incorporació de les dones al món del

treball remunerat en les mateixes condicions queels homes i posar fi a la discriminació salarialentre el sexes i la seua repercussió en les pen-sions i l’empobriment de les dones majors.nRepartiment del temps del treball i reduccióde la jornada laboral.n Establiment d’un salari mínim de 1200 eu-ros mensuals i la determinació d’un salari mà-xim. Horari setmanal obligatori per a totes lesempreses, i garantir, com a mínim, dos dies dedescans setmanal a les treballadores i treba-lladors. Vacances mínimes d’un mes.nEstabliment d’una renda social per a totes lespersones.nEstabliment d’una prestació per desocupaciódigna.n Augment de les inversions en recerca, des-envolupament i innovaciónNou sistema de finançament autonòmic quepose fi al dèficit fiscal.n Establiment d’un marc valencià de rela-cions laborals i de prestacions socials.

A més, des de la Intersindical Valenciana con-siderem que calen altres mesures comple-mentàries a les anteriors que servisquen pera regenerar la política i per a millorar les con-dicions de vida de la ciutadania. Entre aques-tes hi ha:n La modificació del sistema electoral.n La celebració d’un referèndum sobre el mo-del de l’estat.

nEl respecte a la llengua, cultura i al dret a de-cidir dels pobles.nLa democratització i el control públic dels or-ganismes europeus.n L’extensió de tots els drets socials (educació,sanitat...) a totes les persones sense discriminacióde cap tipus.nLa racionalització de les administracions pú-bliques per evitar la duplicació de funcions. En

aquest sentit, apostem per la supressió de les di-putacions provincials i pel nomenament de per-sonal assessor entre el personal funcionari o la-boral que ha accedit a la funció pública a tra-vés de processos de selecció públics.n La garantia que els productes que es venenal conjunt de la Unió Europea siguen fruit d’unsistema comercial solidari i alternatiu basat enunes condicions laborals i salaris adequats, i queno siguen mai producte ni de l’explotació infantilni de la discriminació entre dones i homes, i res-pecten el medi ambient.

n L’eradicació de la violència contra les donesen totes les seues formes ha de ser el primer ob-jectiu dels governs i la societat, així com la per-secució de les màfies d’explotació sexual i laboralde dones i xiquetes.nLa defensa d’unes relacions internacionals ba-sades en la pau, la cooperació, la solidariat i elrespecte.nLa derogació del concordat amb l’Església ca-tòlica i la finalització dels privilegis, que inclo-guen la fi de l’exempció en el pagament dels im-posts i l’adoctrinament en el sistema educatiu.

En un escenari de corrupció política, escàndolsi impunitat generalitzats, els governs, tutelatsper instàncies internacionals sense legitimitatdemocràtica, han utilitzat l’argument de lacrisi per a practicar una política d’ajusts en totsels àmbits, orientada a mantindre els beneficisdel gran capital i de la banca a costa del conjuntde la població. L’atac a la classe treballadora haportat, fins i tot, a modificar la Constitució es-panyola de forma urgent i antidemocràtica per-què en la seua redacció garantira el pagamental gran capital per damunt de la sobirania o l’a-tenció a les necessitats dels pobles. Aquesta po-

lítica s’ha intensificat des de la victòria electo-ral del PP en les passades eleccions autonòmi-ques i municipals, i l’arribada d’aquest mateixpartit al govern espanyol.

Al primer pla d’ajust, la reforma laboral i deles pensions, aprovades pel govern de José ́LuisRodríguez Zapatero, s’hi han afegit les retalla-des del govern de Mariano Rajoy, contingudesen una nova reforma laboral, els pressupostosgenerals de l’estat de 2012 i 2013, la reduccióen 10.000 milions d’euros de la partida desti-nada a educació́ i sanitat, i les més recents queestan previstes en un nou pla d’ajust que es con-

creta en el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 dejuliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pres-supostària i de foment de la competitivitat, quepreveu l’augment de l’IVA; la reducció de lesprestacions per desocupació; l’eliminació de lapaga de Nadal al personal del sector públic; ladisminució de les cotitzacions socials a lesempreses; el desmantellament de les empresespúbliques o la reducció de les prestacions socialsde dependència, entre altres moltes mesures to-talment antisocials.

El govern valencià no s’ha quedat arrere. Ensón mostres el decret Vela, que reduïa els sala-ris al personal del sector públic i la partida des-tinada als serveis públics, el desmantellamentdel sector públic valencià, l’augment dels im-

postos indirectes, la futura privatització de la sa-nitat pública…

Des d’Intersindical hem apostat i treballat perla creació de plataformes unitàries que sensi-bilitzen, organitzen i mobilitzen la societatcontra aquestes polítiques: la constitució de laPlataforma pels Drets Socials de València o laPlataforma contra la Crisi a Alacant, l’impulsi la participació en les trobades del sindicalis-me alternatiu a l’estat i a Europa, la participa-ció en la marxa de Madrid del 15-S, la conver-gència de plataformes i moviments socials o eltreball per la convocatòria de vaga general enel marc d’una mobilització continuada són al-guns exemples de la nostra pràctica sindical delsdarrers anys.

Intersindical va promoure la vaga general del29-S de 2010 contra la reforma laboral del go-vern del PSOE. A més, ha criticat durament l’a-cord de reforma de les pensions i l’acord inter-confederal, signats pels dos sindicats majoritaris,la patronal i el govern espanyol, que suposava

un retrocés important en els pensions i en ma-tèria salarial i de negociació col·lectiva.En vista de la política de Rajoy, ha apostat perla necessitat d’articular un moviment plural, sin-dical i social que obligue el govern a rectificar.Per a fer-ho realitat, Intersindical considera que

calia acordar una programació de mobilitzacionscontinuades en el temps, incloent-hi la vaga ge-neral. Al País Valencià hem sigut uns delsprincipals impulsors de la vaga general del 29-M de 2012, així com de nombroses mobilitza-cions generals, que han tingut un seguiment im-portant. També hem impulsat les mobilitzacionsi vagues de sectors en lluita, com ara les admi-nistracions públiques, ensenyament, RTVV,

EMT, Renfe-ADIF… Malgrat aquestes mobi-litzacions, els governs del PP segueixen el seufull de ruta sense tindre en compte l’opinió dela població ni de les organitzacions sindicals, so-cials i polítiques. Les mesures que porten a ter-me els governs espanyol i valencià són un fraudemocràtic al conjunt de la ciutadania, atès queno estaven previstes en els programes electoralsdel PP..

Un frau democràtic

Les alternatives

Estratègia sindical

Més mesures

Les polítiques neoliberals i antisocials

OCTUBRE 2012 / 52 3

Intersindical Intersindical Realment, tots i totes sabem què diuel programa electoral del Partit Po-pular sobre el model de sistema sa-nitari valencià: col·laboració públicai privada, introducció de criteris em-presarials en la gestió de la sanitat irepartiment de beneficis entre ungrup selecte a costa dels fons públics.La qüestió és que, amb premeditacióo sense, al PP li ha vingut molt bé lasituació de crisi econòmica i la dis-minució de la recaptació fiscal per ajustificar l’assestament d’un colp degràcia a la sanitat pública que, pràc-ticament, certifica l’acabament delmodel sanitari universal, gratuït,equitatiu i solidari, que va nàixer amb

la llei general de sanitat.Si als cinc departaments amb gestióprivada (Alzira, Manises, Dénia, Tor-revella i Crevillent), que superen el20% de la població, hi afegim les co-marques de la Safor i el Camp de Tú-ria podem, tranquil·lament, arribaral 30% de la sanitat en mans total-ment privades. Però si, a més, tenimen compte la cessió al sector privat quesuposa la gestió compartida, nomésqueda una illa gestionada directamentper les administracions públiques, elpersonal, i probablement no ho seràper molt de temps, perquè són mol-tes les veus, àvides de no deixar ni lesengrunes, que exigeixen també aques-ta part del pastís. En aquest contextde debilitat de les administracions i

d’espoli del que és públic, el Conselldoblega el genoll de bon grat, o for-çat per les circumstàncies, i no aca-ba de dissipar els dubtes sobre aques-ta qüestió.A més a més, aquesta operació de des-mantellament de la sanitat pública esposa en marxa quan són, cada vega-da més, les veus que s’alcen per de-nunciar el deteriorament de la qua-litat de l’atenció sanitària que supo-sa la gestió privada. Comarquessenceres com la Marina Alta estanavalotades, poblacions afectades perhospitals com el de Manises o Cre-villent s’oposen al deteriorament dela seua sanitat o, directament, de-manen el canvi a un departament desalut de gestió pública. També, per

molt de maquillatge que vol posar-sedes de la Conselleria de Sanitat, no s’a-caba de veure tampoc l’estalvi eco-nòmic que suposa el model Alzira, ibona prova del que diem és el la-mentable estat financer de la Gene-ralitat; però, per contra, sí que s’evi-dencia una retallada en serveis alsusuaris i usuàries, la disminució deplantilles i una pèrdua significativa decondicions laborals pels professionals.Malgrat tot el que hem dit, semblaque no passa res. Els responsables po-lítics sanitaris continuen avant ambl’execució del seu programa electoral,fent cas omís de les reclamacions delsciutadans i ciutadanes, de la realitatpalpable del fracàs del seu model, per-què el que interessa és el programao, més prompte, pagar els peatges alsgrup financers i empresarials que, sen-se haver estat elegits per sufragi uni-versal, dicten les directrius de la po-lítica en clau especulativa a cau d’o-rella de polítics impotents o incapaçosde vetlar per l’interés general.Per últim, i per si hi faltava alguna

cosa, en el cas concret de les comar-ques de la Safor i el Camp de Túria,la privatització està portant-se aefecte incomplint promeses electorals.Molts han sigut els i les dirigents delParit Popular que han assegurat quela gestió dels hospitals de Gandia i Llí-ria seria pública. Segurament, perquèaixí s’evitaven pagar un preu políticper prendre decisions no comparti-des per una gran part de la població,per evitar susceptibilitats d’altresadministracions amb opinions dife-rents i aplanar el camí a la planificaciód’infraestructures sanitàries o, si femun acte de fe, per convenciment pro-pi. Tant se val.Tal com ja ens té massa acostumatsel Partit Popular darrerament, no so-lament no compleix els compromisospúblics que contrau en campanyaelectoral, sinó que fa just el contrarid’allò que deia que faria. Novamentassistim a un engany col·lectiu i a unmalbaratament dels sistemes de pro-tecció social de què no hi ha respon-sables.

IntersindicalIntersindical Valenciana considera quela feblesa política i la submissió delpresident Fabra davant del govern deRajoy fa recaure sobre el personal dela Generalitat valenciana una part im-portant de les retallades del Consell.La manca d’actitud reivindicativaper a millorar el finançament auto-nòmic i la política seguidista en ma-tèria de personal i de serveis públicssuposa que el personal públic em-pitjore les seues condicions laborals,amb el consegüent perjuí per a la qua-litat dels serveis públics.Malgrat que les comunitats autòno-mes poden adaptar la norma (comNavarra, que pagarà l’extra de Nadalal gener), al País Valencià el Consell

aplica la interpretació més restricti-va i injusta, ja que no s’ha donat mar-ge de maniobra a la Mesa General dela Funció Pública del 27 de setembreper negociar-ne l’aplicació.Enguany se suprimirà la paga extra-ordinària de Nadal totalment, fetque Intersindical Valenciana considerail·legal i il·legítim. Aquesta supressiótambé afectarà el personal de lesuniversitats valencianes i de la privadaconcertada. El seu import (global, noparticular) es destinarà als plans depensions. Intersindical Valencianano ha estat mai d’acord amb elsplans de pensions per a les adminis-tracions, ja que substitueixen per-cepcions econòmiques directes delpersonal. És una imposició: l’admi-

nistració decideix com utilitzar els di-ners nostres, sense permetre recu-perar-los.En queda exceptuat qui no arribe encòmput anual a 1,5 vegades el salarimínim interprofessional: poques per-sones en la Generalitat estan enaquest cas, llevat de les persones quetreballen en jornada reduïda, a quès’ha d’aplicar l’excepció.A més, s’elimina la jubilació parcial,que no tenia incidència entre el per-sonal públic, ja que no s’ha desenvo-lupat la previsió de l’EBEP; sí en elpersonal de privada concertada, queara la perd. Es manté en vigor la ju-bilació voluntària per al personalfuncionari de MUFACE.Els dies de lliure disposició (mosco-

sos) passen de sis a només tres. S’e-liminen els dies extres per antiguitat,tant els de lliure disposició com els devacances, que queden reduïdes a 22dies hàbils, i es posa fi a la possibili-tat d’agafar un mes sencer.El personal públic valencià es veu do-blement castigat: se li suprimeix lapaga extra de Nadal, però no es com-pensa la retallada al personal sanita-

ri del 50% de la carrera, al docent del50% dels sexennis, al personal interídel Consell d’un terç de la jornada iel salari, i al professorat interí se li dei-xen de pagar els mesos de juliol i agost.Per això, vam exigir que es deixarensense efecte les retallades del decretllei 1/2012 de la Generalitat, compe-tència del Consell. El conseller Vela s’hiva negar sota excuses injustificables.

La feblesa política de Fabracastiga el personal de laGeneralitat ValencianaEl Consell aplicarà amb tota la cruesa el RD de retallades de Rajoy

GESTIÓ COMPARTIDA I PRIVATITZACIÓ ELS HOSPITALS DE GANDIA I LLÍRIA

Es tanca el cercle del desmantellament de la sanitat pública

Prestació econòmica durant les baixes

Fins al decret Vela de gener, la Generalitat complementava el que la Segu-retat Social, MUFACE o MUGEJU pagaven en la situació d’incapacitat tem-poral (baixa mèdica). Ara, l’RDL de Rajoy elimina tots els pactes, acords oregulacions anteriors, però permet negociar-ne de nous, amb certs límits.En aquest sentit, la Generalitat no s’ha portat malament del tot, ja que es-gota tot el que li permet el govern central. La regulació queda, tant en el Rè-gim General de la Seguretat Social com en els règims especials (MUFACEi MUGEJU), així:Contingències comunesn Els tres primers dies: 50%nDel quart al 20é dia (inclosos): 75%n A partir del 21é dia (inclòs): 100%Contingències professionalsn 100% des del primer diaExcepcions: en el cas d’hospitalització, convencional o domiciliària, així comen el cas d’intervencions quirúrgiques, es cobrarà el 100% des del primerdia. Això hi deixa fora casos com malalties cròniques amb recaigudes d’unsquants dies per mes, per exemple.

IntersindicalL’inici de curs ha estat marcat per l’a-plicació del decret de retallades deWert (RDL 14/2012) i del Consell(ORDE 19/2012), que suposava l’in-crement de les ràtios i l’augment deles hores lectives del professorat. Se-gons l’enquesta que STEPV realitzaa l’inici de cada curs, podem dir queaixò ha suposat la pèrdua d’un ouna docent per cada dos centres. Enprimària, el 27% dels centres es quei-

xen que en algun nivell tenen la ràtiod’alumnes per damunt de 25 alum-nes (ràtio màxima fins al curs passat)i en alguns casos per damunt de 30(ràtio màxima actual), la qual cosadesmenteix les afirmacions de laconsellera en el sentit que no s’han su-perat les ràtios legals.Hi ha moltes aules massificades coma conseqüència de la normativa delministeri d’augment de ràtios i me-nys professorat per a atendre aquest

alumnat.Això ha tingut un impacte molt ne-gatiu en l’ocupació del professorat in-terí i es calcula que unes dues mil per-sones que treballaren el curs passat noho faran enguany.D’altra banda, el curs ha començat, enmés d’un 60% dels centres, amb laplantilla incompleta, pel professoratque encara no s’hi havia incorporat,en molts casos a causa de baixes queestaven previstes, com ara les baixes

maternals, però que no han sigut sub-stituïdes.A aquestes dificultats, s’hi han d’afe-gir les greus disfuncions que ha cau-sat en molts centres les retallades enmenjadors i ajudes al transport escolaren infantil, fins al punt que en algu-nes poblacions, com ara Orihuela(Vega Baja), Montserrat (Ribera) o Be-nifaraig (Horta), les ampes han hagutd’organitzar desplaçaments massiusa peu per camins i carreteres.La secundària ha sigut l’etapa que mésprofessorat ha perdut mentre que apenes s’ha perdut alumnat, fet quedesmenteix l’afirmació de la conselleraCatalà sobre que la baixada de pro-fessorat era deguda a la caiguda de lanatalitat. A més, molt de professoratha d’impartir altres matèries de què

no és especialista per a completar ho-rari i no ser desplaçat o suprimit delseu centre. També manifesten quel’augment d’hores lectives els impe-dirà realitzar altres tasques educati-ves com l’atenció i organització de labiblioteca, la revista del centre i, finsi tot, l’adequada atenció a pares i ma-res.Així mateix, també es caracteritzaràaquest curs per la introducció del mo-del plurilingüe en el primer cursd’infantil sense tindre encara a puntels recursos necessaris, el temps depreparació exigit en els centres (el de-cret es va publicar a l’agost) ni la for-mació requerida del personal que hade posar el programa en marxa, talcom ja va denunciar el Sindicat opor-tunament.

CONSEQÜÈNCIES DE LES RETALLADES EN L’ENSENYAMENT

L’augment de ràtios i d’hores lectives i lafalta de professorat marquen l’inici del curs

FUNCIÓ PÚBLICA

52 / OCTUBRE 20124

CRISI DEL DEUTE I ALTERNATIVES A L’AUSTERITAT

No al pagament d’un deute que no devem

IntersindicalTots i totes ens demanem què ho ha fet que, sob-tadament, el deute públic s’ha disparat d’una ma-nera que fa inviable mantindre uns serveis pú-blics pels quals paguem els nostres imposts re-ligiosament. Quines són les causes d’aquestaugment? Hem viscut per damunt de les nos-tres possibilitats realment? Doncs no. El deu-te públic no l’ha provocat la despesa en els ser-veis públics. El deute prové de:n Les ajudes a la banca, que el juny de 2012eren superiors als 215.000 milions d’euros. Aaquesta quantitat s’haurà de sumar els 100.000milions del fons de rescat que la Unió Europeaha posat a la disposició de la banca espanyolai de la qual l’estat és el darrer responsable de laseua devolució.n L’augment dels interessos pel deute emésque, segons els pressupostos generals de l’estat,han passat de 14,538 milions d’euros en 2007a 22.235 milions d’euros en 2010.n La crisi generada per l’esclat de la bambollaimmobiliària i financera, responsabilitat delsobreendeutament de la banca i de les gransempreses. A causa de l’augment de l’atur i deltancament de les petites i mijtanes empreses,augmentaren les despeses per prestació perdesocupació i van minvar els ingressos proce-dents dels imposts.n Les polítiques d’ajusts impulsades pels go-verns, que han aprofundit la recesió econò-mica, per la qual cosa continuen augmentantles necessitats de despesa i disminuint la re-captació d’imposts sobre la renda.nLa política fiscal regressiva, promoguda en lesdarreres dècades, que provoca que els ingres-sos de l’estat depenguen dels imposts que s’a-pliquen a les classes mitjanes, mentres que lesgrans empreses i fortunes paguen menys im-posts. nDespeses que no han beneficiat el conjunt dela ciutadania, com les megainfraestructuresinnecesàries, les despeses militars, les subven-cions al sector automomilístic, electèctic i lesajudes a l’Església o la casa reial…

El deute està sent el pretext per a pontenciaruna transferència de rendes des del poble capa l’elit financera i empresarial

L’estat s’endeuta per aconseguir recursos ambels quals rescatar la banca i l’elit empresarial, quediuen que no poden pagar els seus propis deu-

tes. D’aquesta manera, el deute privat es con-verteix en deute públic que hem de pagar totesi tots, però del qual no ens hem beneficiat.

Aquest deute públic, que dóna una rendibi-litat del 5% o més, és comprat pels mateixosbancs que estan sent rescatats amb fons públicsconcedits pel BCE a l’1% d’interés. Acò els dóna,com a mínim, un benefici del 4%, raó per la qualcontinuen obtenint beneficis gràcies a l’en-deutament de l’estat i de les persones.

Les formes en què el deute privat es trans-forma en deute públic han sigut totalment an-tidemocràtiques i mai no s’ha consultat a la ciu-tadania sobre la qüestió. Això ha ocorregut ambla reforma constitucional i amb el rescat a la ban-ca el juliol de 2012: cap d’aquestes va ser con-sultada amb la ciutadania.

Desmuntant mentides

És cert que l’economia espanyola té un pro-blema d’endeutament, però no l’ha generat l’es-tat sinó el sector privat, principalment la ban-ca i les grans empreses no financeres.

El deute acumulat per la banca i les grans em-preses ha sigut l’instrument gràcies al qual esvan obtindre grans beneficis durant els anys dela bambolla financera. Impulsats per un desigd’enriquiment a curt termini van assumir gransriscs, de manera imprudent i irresponsable, iapostaren per l’especulació financera abansque per l’economia real.

Quant al deute de les famílies, les tres quar-tes parts tenen com a origen l’adquisició de lacasa. En un context on els salaris reals minva-ven i el preu dels habitatges es multiplicava, labanca i les empreses del sector immobiliari van

obtindre immensos beneficis, mentres quemoltes famílies de renda baixa i mitjana van ha-ver d’hipotecar-se per molts anys per a tindreaccés a aquest bé de primera necessitat.

El deute públic ha començat a créixer a par-tir de la crisi econòmica. Segons les dades delbanc d’Espanya, en relació mb el PIB, el deuteespanyol ha passat d’un 36% en 2007, al 60%en 2010 i al 77% en 2011. En 2007 era un delsmés baixos de la UE i segueix per davall de paï-sos com els Estats Units, Regne Unit, França oAlemanya; tots aquests amb deutes públics su-periors al 80%.

Conclusions

EEl sobreendeutament de la crisi actual és res-ponsabilitat de la banca, les grans empreses ifortunes del país que, gràcies a aquest endeu-tament, van acumular grans beneficis durantl’època de creixement econòmic.Les retallades, les privatitzacions, l’augmentde l’IVA, els rescats a la banca… són formes defer pagar a la població un deute que no ha ge-nerat i de què no s’ha beneficiat.Aquestes mesures han sigut aplicades de formano democràtica, ja que han sigut imposades perinstitucions supranacionals, com el BCE, la CEi el FMI, de connivència amb els governs i encontra dels drets i la soberania dels pobles.És la mateixa recepta que van aplicar aquestesinstitucions en les dècades dels huitanta i no-ranta en els països de la perifèria. El resultat vaser un deute etern, que va condemnar els seuspobles a la pobresa.Per tots aquests motius considerem que eldeute que estan fent-nos pagar és il·legítim..

Construint alternatives

De la mateixa manera que ho van fer altrespobles abans que nosaltres, exigim realitzaruna auditoria ciutadana del deute; és a dir,una anàlisi del deute feta per ciutadanes i ciu-tadans, que en determine la legitmitat o la il·le-gitimitat; es declare el no-pagament d’aquellapart identificada com a il·legítima, perquè no harepercutit en el benefici de la població, i es de-puren les responsabilitats civils i penals d’a-quells que la van generar.

Més informació: Plataforma AuditoriaCiutadana del Deute del País Valencià -auditoriavalencia@gmail.com

Des del govern i els mitjans de comunicació afins ens diuen que l’origen de la crisi està en l’elevatendeutament de l’economia. Ens expliquen que totes i tots hem contibuït a generar aquest deute jaque hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i ara l’única solució és estrényer-se el cinturó.

Les formes en què el deuteprivat es transforma en deutepúblic són totalmentantidemocràtiques

1995 1996 1997 1998 1990 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Deute públic de l’Estat de 1995 a 2012 (en % PIB)

Font: quiendebeaquien.org a partir de dades d’Eurostat i dels pressupostos generals de l’estat de 2012 i 2013. Per a 2013 es tracta de previsions delgovern.

El deute s’ho menja tot

En 2013, el cost dels interessos deldeute pujarà 9.742.000 d’euros (uns12.500 milions de dòlars) més que el2012, i arribarà a 38.590 milionsd’euros (49.700 milions de dòlars),quasi un 34% més que aquest any.El pagament d’interessos equival alque s’ha pressupostat per a tots elsministeris, que compten amb unaprevisió de 39.722 milions d’euros (uns51.000 milions de dòlars).

38.590

INTERESSOSDEL DEUTE

DESPESA DELSMINISTERIS

39.722

Els criteris de convergència, o criteris de Maastricht, són els requisits que han de complir els estats pertanyents a la Unió Europea per a ser admesosdins de l'Eurozona. Segons el tractat, el deute públic no pot representar una quantitat major que el 60% del PIB, i el dèficit pressupostari de lesadministracions públiques no pot representar una quantitat major que el 3% del PIB.

El 60%

MILIONS D’EUROSMILIONS D’EUROS

OCTUBRE 2012 / 52 5

Rafael Miralles Llucena

Com està Grècia?

La societat grega està destruïda. La taxa d’aturoficial està com a Espanya, prop del 24%; en eljovent entorn del 55%; més de mig milió de per-sones no treballen i cobren el subsidi, alguns faja dos anys que treballen sense cobrar… La gentdemana un canvi.

Les previsions de futur tampoc no són gensoptimistes.

El poder adquisitiu ha caigut fins en un 80%. Hiha fam. A l’octubre assistirem a una generalit-zació de la fam a les ciutats, això és una barbà-rie.

Com afecta això els serveis bàsics?

Les retallades estan afectant profundament elmón de l’ensenyament. Amb tot i això, el pro-blema més greu és la malnutrició dels infants,que ara mateix afecta el 20% dels xiquets i lesxiquetes de l’escola elemental. I aquest pro-blema va a més. Pel que fa a la sanitat, un ex-

emple: a Grècia, l’assistència al part de les do-nes era gratuït, ara cal pagar 1.500 euros. A lesdones que no la poden pagar les autoritats delshospitals els agafen els xiquets com a ostatgesfins que paguen el servei. Hi ha milions i milionsde persones que busquen solucions radicals alsseus problemes de supervivència…

La gent d’extracció social més humil?

No únicament. A Grècia estan destruint la pe-tita i mitjana burgesia, una classe social queera preponderant com en cap altre país d’Eu-ropa. Els atacs afecten també els treballadors,els extreballadors, més ben dit. En sis o nou me-sos no hi haurà classe obrera en la societatgrega, un fenomen que recorda els últims anysde la república de Weimar.

El terme ‘radical’ està molt grapejat i alguns el fan servir per a equiparar extrems del’espectre polític. En canvi, en Syriza elreivindiqueu sense complexos. Què enteneuper radicalitat?

La coalició ha adoptat el terme quan ha trencat

tots els ponts amb el PASOC. I ara, és clar, ra-dicalitat vol dir rebutjar el pagament del deuteextern, els plans d’austeritat i les imposicions dela Troika [integrada pel Fons Monetari Inter-nacional, el Banc Central Europeu i la UnióEuropea]. Aquesta és la nostra radicalitat. Re-butgem un deute que no és el nostre i reivindi-quem que la satisfacció de les necessitats ele-mentals de les persones té una prioritat absolutasobre la satisfacció dels creditors.

D’on eixiran els recursos per a finançarl’estat?

Ara mateix, les sumes astronòmiques de dinersdel pla de salvació de Grècia no van als hospi-tals, ni als serveis públics, ni als salaris delsfuncionaris. Un percentatge gran, el 95%, va asatisfer el deute amb els creditors. Però amb elsrecursos actuals hi ha diners suficients per a lespensions, els salaris dels empleats públics…Així i tot, la situació és catastròfica.

En quin sentit?

El gran problema que tenim no és tant econò-mic sinó polític. Tinc por de les amenaces, delsxantatges de Merckel, Hollande, Obama, La-garde… No paren de dir que els grecs han de vo-tar correctament i, si no ho fan, disposen delsmitjans per a obstaculitzar l’eventualitat queaquest país laboratori servisca d’exemple i con-tagie la resta d’Europa. Llavors el problema éspolític o potser fins i tot militar.

Com és que, a pesar de les formidablespressions polítiques i mediàtiques que estanrebent, la gent reconeix aquest atreviment adir “no”?

Perquè representem coses noves. Per exemple,a diferència d’altres formacions tradicionals del’esquerra grega, molt masclistes, a Syriza hi hauna gran sensibilitat pels drets de les persones,estem contra el sexisme i l’homofòbia. D’altrabanda, Syriza planteja un internacionalisme iun antipatriotisme insòlits en un país dels Bal-cans…

Com tracten Syriza els mitjans de referència?

A Grècia assistim a una cerimònia de la confu-sió sense precedents. Totes les televisions, re-vistes, ràdios i diaris estan contra Syriza, és unlinxament quotidià. Però els mitjans clàssicsno tenen credibilitat i quan diuen “negre” lasocietat interpreta “blanc”. Gràcies que hi hamitjans alternatius en Internet.

En un treball seu fa un paral·lelisme entre lasituació grega actual i l’Espanya prèvia a lainsurrecció de Franco.

Hi ha analogies, cada dia més grans. Una der-rota de Grècia ara serà interpretada com unaderrota de tots, serà la prova que resistir és im-possible. Un triomf de Syriza seria interpretat enaltres països com la possibilitat de fer el mateix.Grècia pot fer escola. L’esperança és que aquestavegada no passe com a l’Espanya del 1936.

Una guerra civil, vol dir?

Ara mateix hi ha una guerra social i política, unaguerra del capital contra la immensa majoria dela ciutadania. El nostre enemic de classe estàmolt ben rodat, organitzat, experimentat, co-ordinat, sobrearmat i decidit a encarar una gu-erra contra el poble. La nostra democràcia estàpatint i si no triomfa la resistència hi haurà da-nys col·laterals, no sols polítics, potser la guerratambé.

I per això Syriza demana la solidaritat de lesorganitzacions socials i polítiques del’esquerra…

Les desgràcies dels grecs il·lustren el destí queels poderosos del món ens han reservat. Per alsgrecs d’esquerra, la solidaritat internacionalistaés molt important. Entre totes i tots hem de bas-tir una resistència activa i un moviment unitarieuropeu de solidaritat amb el poble grec quefaça front a les polítiques d’austeritat imposadesper la Unió Europea. I no demà, sinó hui ma-teix. Cal crear moltes Grècies.

Hi ha una guerra social i política del capital contra la immensa majoria de laciutadania

A Grècia estan destruint la petitai mitjana burgesia, una classeque era preponderant com encap altre país europeu

“Satisfer les necessitats de lespersones és més prioritari quesatisfer els creditors”Al juny, dies abans de les eleccions gregues que la coalició de l’esquerra Syriza va estar a puntde guanyar, Intersindical-Allioli va entrevistar Giorgos Mitralias, periodista i un dels porta-veus de Syriza, durant una breu visita a València. Les expectatives de victòria de Syriza obrienel panorama esperançador d’un govern europeu que, sota el lema “No devem, no paguem” (eldeute), plantara cara a les polítiques d’austeritat que imposa la troika als estats europeus endificultats i que junt amb l’experiència islandesa, fóra l’espill en què ens miràrem la resta. Aquella ocasió es va frustrar, per ara, però molt del que ens va dir continua plenament vigent,com la necessitat d’una mobilització a escala continental perquè, assegura, “després de Grè-cia va Espanya…”Podeu consultar l’entrevista completa en www.intersindical.org.

Ha faltat poc, un 2,77 dels vots, per-què la Coalició de l’Esquerra Radical(Syriza) guanyara les eleccions greguesi culminara triomfalment l’extraordi-nari ascens del seu resultat electoral,que ha passat del 4,5% a prop del 27%;en menys de 3 anys!Una anàlisi en profunditat dels re-sultats electorals de Syriza presagia unmal futur per als partidaris dels plans

d’austeritat. Syriza triomfa en la fran-ja d’edat de 18 a 45 anys i s’assegura unveritable triomf en els grans centres ur-bans on treballa més de la meitat dela població grega. En suma, Syriza s’as-segura el suport de la població activai jove mentres que els partidaris de latroica i de l’austeritat (Nova Demo-cràcia i el PASOK) sobreviuen gràciesal suport de la gran majoria de la gent

gran (de més de 65 anys ) i delcamp grec. Una realitat sociali política de molt mal augu-ri per a la reacció grega i elsseus patrons internacio-nals si es pensa que són ex-actament aquestes frangesd’edat i aquestes poblacionsurbanes les que tradicional-ment fan la història dels països

del Nord.Queden dos o tres grans lliçons a trau-

re de l’experiència deSyriza, formada

de l’aliança,o més

promptedel “ma-trimoni”,d’unpartit re-

formistad’esquer-

res (Synas-

pismos) amb una dotzena d’organit-zacions i de corrents d’extrema es-querra. La primera lliçó és que la uni-tat és possible. La segona que aques-ta unitat paga. I la tercera, que la unitatés possible i productiva a condició quesiga una unitat fundada en la radica-litat! En els temps que corren, una ex-periència com la de Syriza mereix totala nostra atenció i, evidentment, la nos-tra solidaritat internacionalista acti-va. A Grècia la victòria de l’esquerra ra-dical continua sent possible, ara mésque mai.

Extracte d’un correu que ens envia Giorgos Mitralias amb les seues reflexions sobre els resultats electorals grecs.

“La victòria de l’esquerra radical continua sent possible”

Giorgos Mitralias, durant l’entrevista. FOTO: Amadeu Sanz

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DE LES RETALLADES

52 / OCTUBRE 20126

Raül BurrielFarem un breu repàs descriptiu de com ha sigutaquest procés de degradació del mercat de treballvalencià. Intentarem fer una comparació en pa-ral·lel de l’evolució d’aquests mateixos indicadorsa escala europea i espanyola.

L’any 2006 hi havia en el conjunt de la UnióEuropea (UE) 211 milions de treballadors. Enaquell mateix moment, a Espanya treballaven 19milions i mig de persones i un poc més de dos mi-lions al País Valencià (Taula 1). Al final de l’anysegüent començava la crisi econòmica que encarasuportem. En 2009 ja era evident la caiguda d’o-cupació tant a Espanya com al País Valencià, en-cara que la UE no només mantenia estable el nom-bre total de treballadors, sinó que l’augmentavalleugerament. L’any passat la situació era que men-tres que la UE mantenia el conjunt de treballa-dors en pràcticament la mateixa xifra que cinc anysabans, Espanya perdia un 8% de treballadors i elPaís Valencià, un 12%.

Un indicador sintètic d’aquestes magnituds ab-solutes és la taxa d’ocupació. D’aquesta manerapodem comparar territoris de grandàries diferents(Taula 2). La taxa d’ocupació (la proporció de per-sones ocupades sobre el total de la població ac-tiva) era pràcticament igual a Espanya i a la UE,i 10 punts menys en el cas valencià (Nota al peu1). En 2011 la degradació del mercat de treball va-lencià i espanyol respecte de l’europeu és palés.

L’any 2006 vora 20 milions d’europeus es tro-baven en l’atur (Taula 3). Aquesta era també la si-tuació laboral d’1,8 milions d’espanyols i quasi dos-cents mil valencians. Cinc anys més tard, les da-des són impactants. A la UE hi ha més de 23milions de persones en l’atur (un incrementrespecte de 2006 del 20%). A Espanya s’ha ar-ribat (i ara també sabem que superat) la barre-ra dels 5 milions (un 170% més des de 2006). Enel cas valencià trobem el major augment, haventarribat a superar els sis-cents-mil aturats (un aug-ment del 200% des de 2006). El cas espanyol so-bre el conjunt d’Europa és gravíssim, ja que re-presenta el 20% del total de l’atur a la UE. L’a-tur valencià sobre el del conjunt de l’estatrepresenta el 13%.

Finalment, la taula 4 mostra la taxa d’atur, percomparar millor entre els territoris que estem co-mentant. En 2006 les taxes d’atur tant a Euro-pa com a Espanya i el País Valencià no eren ex-cessives –encara que tampoc baixes–, però, el mésdestacable: eren molt similars. Estàvem, doncs,en una situació de “convergència” respecte al mer-cat de treball europeu. Només tres anys després,no sols s’ha disparat l’atur espanyol i valencià, sinóque s’han incrementat les diferències: l’espany-ol supera en 9 punts l’europeu (el dobla) i el va-lencià supera 3 punts l’espanyol. En 2011 aques-tes distàncies encara han augmentat més, Espa-nya avantatja en 12 punts Europa (el triplica). Enel cas valencià es mantenen els tres punts de di-ferència respecte a l’atur espanyol.

Aquestes xifres no són només un indicador, unsímptoma, sinó que darrere s’hi amaga el drama

de les persones i famílies que han perdut el seulloc de treball. S’han mostrat dades generals, peròhi ha col·lectius concrets especialment colpejatsper l’atur o la precarietat laboral, com els joves,les dones, les persones amb baixa qualificació, elstreballadors de més edat o els aturats de llarga du-rada.

Quina és la raó per la qual s’ha destruït mésocupació al País Valencià que a Espanya i, sobretot,Europa? És possible revertir la situació? Quinespossibilitats hi ha que es torne a crear ocupaciói es reduïsca l’atur?

La majoria d’autors coincideixen que el mo-del productiu valencià, compartit en gran part ambl’estat, basat en un ús extensiu de ma d’obra pocqualificada, salaris baixos i falta d’ús de tecnolo-gies i de valor afegit en els seus productes i ser-veis, ha sigut la raó de la ràpida destrucció d’o-cupació. Les polítiques d’ocupació i les reformeslaborals dels darrers anys no han contribuït en ab-solut a superar aquest model productiu i, en ar-ribar la crisi, les empreses valencianes s’han res-sentit molt més que en països d’Europa més avan-çats.

Les polítiques econòmiques a tots els nivellshan apostat per una austeritat que l’únic que faràserà que es retraga el creixement econòmic. Encanvi, només reactivant l’economia, però des d’unmodel més social i sostenible, es pot crear ocu-pació.

La dinàmica del mercat detreball valencià des de l’inicide la crisiEFECTES DRAMÀTICS DE LA CRISI ECONÒMICA

Les xifres són un símptoma que amaga el drama de persones i famílies que han perdut elsmitjans de subsistència

Les polítiques d’austeritat l’únicque faran serà retraure encaramés el creixement econòmic iaugmentar l’atur

Ocupació2006 2009 2011

UE-27 211158900 213526300 213027100

Espanya 19600200 18736000 17953300

País Valencià 2152340 2021600 1888770

Atur2006 2009 2011

UE-27 19334000 21508000 23208000

Espanya 1837000 4150000 4999000

País Valencià 196740 545030 612470

2006 2009 2010

25

20

15

10

5

0

8,4

21,2

24,5

8,3

18

21,7

98,5 9,7

2006 2009 2010

25

20

15

10

5

0

8,4

21,2

24,5

8,3

18

21,7

98,5 9,7

Les xifres de l’ocupació i de l’atur

nOcupació

nAtur

UE-27 Estat espanyol País Valencià

FONTS: Eurostat, Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana ielaboració pròpia.(Nota al peu 1)Les fonts estadístiques per a elaborar aquest article són diverses, la qualcosa pot introduir diferents metodologies que poden portar a apreciacionsincorrectes. En aquest article, les dades de la UE-27 i de l’Estat espanyolprocedeixen d’Eurostat, mentre que les del País Valencià s’han extret delComité Econòmic i Social. En el cas valencià, cal denunciar la falta de dadesestadístiques publiques de qualitat per part les entitats que en sónresponsables per llei, com l’Institut Valencià d’Estadística o el Servef. Peròaquest tema el deixarem per a una altra ocasió.

La degradació del mercat de treball valencià ha sigut, sens dubte, laconseqüència més alarmant dels efectes de la crisi econòmica. L’aturafecta directament les economies domèstiques, ja que redueix lesfonts d’ingrés familiar, i alhora l’economia nacional, en la mesuraque aquestes famílies no consumeixen tant. Però també té altresefectes en l’àmbit social i psicològic dels individus, els grups i lescol·lectivitats. En la societat actual l’ocupació no és solament unfactor de la producció, sinó un valor social que vertebra de maneraimportant l’estructura de les comunitats humanes.

OCTUBRE 2012 / 52 7

Patim més la crisi les dones?COM ENS AFECTA LA REFORMA LABORAL I ALTRES MESURES DELS GOVERNS

Macu GimenoEncara que les dones hem anat incorporant-nosprogressivament al món del treball remunerat,els homes no ho han fet al del treball domès-tic i de cura de les persones, que continua sentun tema majoritàriament assumit per nosaltres.Aquest treball –malgrat ser el suport de la so-cietat– no està reconegut ni remunerat, no esconsiderat important i massa sovint és me-nyspreat. Tanmateix, si es comptabilitzara su-posaria el 50% del PIB a escala mundial.

Les dones compaginem com podem el mónprivat i el públic. I ara tenim molt pitjor les co-ses. Som ciutadanes i tenim drets, aconseguitsdesprés de dos segles de lluita. Però hui estanen perill totes les conquestes, l’anomenat estatdel benestar, l’accés a l’educació de qualitat, lasanitat pública. La desigualtat entre dones i ho-mes ha augmentat més i continuem sumant mésdones assassinades víctimes de la violència mas-clista.

Amb la crisi de la cura, l’envelliment pro-gressiu de la població, la privatització delsserveis públics, l’augment de càrregues i res-ponsabilitats familiars, la nostra vida està to-talment en precari. Però, a més, la crisi econò-mica i les mesures que s’estan prenent afectenmés les persones que es troben en una situaciómés vulnerable ja que pateixen més atur o tre-ball en precari, salaris inferiors, falta d’integraciósocial, etc.: joves, migrants, persones amb di-versitats i , per descomptat, dones.

Abans de la crisi, les dones ja estàvem en unasituació de desigualtat respecte als homes, perla qual cosa la crisi, simplement, ha agreujat mésencara aquesta discriminació. Si bé al princi-pi de la crisi l’atur va afectar més sectors mas-culinitzats, la realitat actual és que la taxa d’a-tur en les dones és major. Una mitjana d’un23,32% enfront del 22,46% en els homes. Lesdones representen un 96% de la població “in-activa”, és a dir, no incorporada al món del tre-ball remunerat. El motiu? S’encarreguen de lacura de les persones: criatures i dependents.

A més els salaris de les dones són més bai-xos que els dels homes, diferència que incideixen les prestacions per desocupació i en les fu-tures pensions de jubilació. Al País Valencià, lesdones cobren fins un 33% menys que els homes.Respecte a les pensions, aquesta diferència ar-riba a ser d’un 28%. Aquestes diferències salarialssón degudes a moltes coses, derivades de la cul-tura i els estereotips socials que continuen fentresponsables dels treballs de cura les dones. Aixòfa que tinguen més dificultats que els homes d’ac-cedir a llocs de treball millor remunerats o demés responsabilitat, de promocionar, etc. Un al-tre factor que incideix en aquesta discrimina-ció salarial és el que es coneix com a sectors fe-minitzats (educació, serveis socials o sanitat) onels salaris són més baixos i que precisament sónels que més retallades han patit.

Malgrat que els últims mesos estem veientque una major preparació acadèmica ofereix méspossibilitats a l’hora de trobar treball, no és aixíen el cas de les dones. Per exemple, un 30% deles aturades tenen titulació universitària. A més,la precarietat en els contractes també afecta mésles dones. Els contractes a temps parcial en lesdones són tres vegades més que en els homes.I trenta vegada més si el motiu és la cura de lespersones.

Si les mesures dels governs no han fet mésque premiar a qui més té i castigar les personesmés desfavorides, les dones pateixen més en-cara els efectes d’aquestes mesures. I la refor-ma laboral és una prova evident perquè lega-litza la precarietat, la desigualtat i l’explotacióde les dones. De totes: dels 8 milions d’ocupa-des i dels 2,5 d’aturades. Totes, treballadores.

La reforma laboral deixa en mans de l’ocu-pador totes les qüestions relatives a condicionsde treball, jornada i horari, localització o sala-ri. Per tant, si les dones estan en situació d’in-

ferioritat en el mercat laboral, patiran de for-ma especial unes mesures que retallen drets so-cials i laborals, derivades de les polítiques neo-liberals adoptades pels governs, com ara la re-forma laboral. Vegem-ne alguns exemples:

Facilita la mobilitat funcional, és a dir, l’em-presa pot assignar funcions inferiors a la cate-goria professional, modifica el sistema de ren-diment i elimina les categories. Aquesta últimamesura fa més complicat detectar la discrimi-nació vertical; el que déiem més amunt: col·lec-tius feminitzats que són els pitjor remunerats.També la geogràfica i la modificació de la jor-nada de treball. Si hem vist que els treballs decura continuen sent cosa de dones, aquestes hotindran molt complicat amb aquestes mesuresper a poder conciliar el treball remunerat o ex-tern amb el domèstic i de cura.

Possibilita la modificació del salari, si les do-nes pateixen més precarietat laboral pel mateixtreball que els homes, amb aquesta mesura en-cara estaran més exposades a l’arbitrarietat del’empresa i aguantar les condicions laborals queaquesta els impose. Igual o més treball per me-nys salari, fet que obri encara més la bretxa sa-larial entre dones i homes.

Prioritza el conveni de l’empresa enfront delde sector. Això vol dir que en acabar la vigèn-cia d’un conveni hi haurà un termini de 2 anysper a l’empresari perquè en fixe amb els sindi-cats la renovació, aplicant el conveni col·lectiude l’àmbit superior o l’Estatut dels Treballadorssi no s’arriba a un acord entre les dues parts. Elsplans d’igualtat, eina per a detectar i treballardiscriminacions, no es portaran a terme o se-ran paper mullat. Tampoc els protocols d’as-setjament sexual, per raó de sexe, orientació oidentitat gènere. Una forma de garantir els plansd’igualtat en les empreses són els convenis col·lec-tius, més efectius en mesures de no-discrimi-nació com més s’ajusten a les realitats de cadaempresa.

Respecte a la maternitat, es suprimeixen elsincentius mensuals de 100 € per a les empre-ses que contracten dones que s’incorporen almercat laboral després del permís de materni-tat i –a més– desapareix la garantia de reservadel lloc de treball en excedències per cura de cria-tures. La maternitat, doncs, està penalitzada:ni els empresaris contractaran mares, ni les do-nes podran trobar faena després de ser-ho.

Una mesura que se suposa que va en bene-fici de les dones és la del blindatge del lloc detreball de les dones que s’acullen a les mesuresde conciliació fins a 8 anys. Però en realitat se’lshi posarà en contra perquè, quina empresa con-tractarà una dona? Només quan siga més pro-ductiva, més barata, més explotada. Per tant,aquesta mesura es posa en contra de les dones.

Les hores de lactància no es poden repartirentre ambdós progenitors. A més el convenicol·lectiu, adduint necessitats productives iorganitzatives de l’empresa, pot dir el tram ho-rari en què s’ha de gaudir de la reducció. En lapràctica aquesta mesura vol dir que no es po-dran acumular les hores en dies, sinó en còm-put diari i per a la mare. A banda de perjudi-car aquesta, perpetua el seu rol de cuidadora inega el dret del pare d’encarregar-se de la crian-ça.

Quant als contractes de formació, faranque les dones retarden la maternitat, perquè encas contrari no seran contractades o –les que es-tiguen treballant– seran despatxades per qual-sevol motiu. I la nova modalitat de contracte “in-definit” amb un període de prova d’any (en em-preses de menys de 50 persones), acomiadantla treballadora sense cap indemnització, és enrealitat un altre tipus de contracte temporal.

Les dones representen un 80% dels con-tractes a temps parcial que es realitzen. Ara leshores extraordinàries no cotitzen a Seguretat So-cial. L’empresa ho tindrà molt fàcil per a apro-fitar-se de la necessitat de les persones més vul-nerables en el mercat de treball, en aquest cas,de les dones. Sectors feminitzats o empleadesde la llar –dones migrants– són els més pro-pensos perquè es produïsca aquesta situació. Tre-ballar més hores i no cotitzar per aquestes. Ma-jor bretxa salarial i més misèria en les futurespensions de jubilació de les majors.

Respecte als acomiadaments per acumula-ció de faltes d’assistència al treball, incloses lesjustificades (com l’ILT de menys de 20 dies), en-cara que l’absentisme laboral entre les dones sen-se càrregues familiars és menor que en els ho-mes, quan són elles les que s’encarreguen de lacura de les criatures i persones dependents, fal-ten més al treball per aquest motiu. També pa-teixen més precarietat en la salut per les doblesi triples jornades al llarg de la seua vida labo-ral. Per no parlar de les baixes en embarassosamb risc, casos de violència masclista que nohan denunciat o assetjament sexual en el tre-ball que quasi en la totalitat dels casos són lesdones les que el pateixen i a les quals, com a pri-mera mesura, se’ls recomana una baixa labo-ral.

Són molts els motius pels quals aquesta re-forma laboral i l’acord econòmic han deixat lesdones en una situació de desprotecció, tant enel món laboral com en la jubilació. En molts ca-sos l’únic salari que entra en les llars és el quepercep la dona, que ha de treballar en condicionsmés precàries, economia informal i sotmesa to-talment a l’arbitrarietat de l’empresa. El des-mantellament dels serveis públics i les políti-ques de retallades agreugen cada vegada mésles discriminacions i porten més precarietat ales dones: a les joves i a les majors, de les qualsuna de cada quatre viu en el llindar de la mi-sèria.

El permís de lactànciaperpetua el rol de cuidadorade la dona i nega el dret a laciriança del pare

Els salaris de les dones sónmés baixos i això incideix enles prestacions perdesocupació i en les pensions

La reforma laboral i l’acordeconòmic han deixat lesdones en una situació dedesprotecció

IL·LUSTRACIÓ: GRÀCIA AUSIÀS

Intersindical La Xarxa Europea de Sindicats Al-ternatius i de Base va fer una crida aconvertir el 26 de setembre en un diade lluita europea contra les retalladesi les polítiques d’austeritat. En diversesciutats europees es feren concen-tracions, manifestacions i altre tipusd’accions per fer palesa l’oposiciódel moviment sindical alternatiu i de

base a les polítiques neoliberals apli-cades pels governs europeus. Aques-ta xarxa està formada per sindicatsd’arreu d’Europa, entre els quals fi-gura la Confederació Intersindical.La Xarxa Europea considera queles treballadores i treballadors no hande pagar una crisi del sistema que nohan generat i que els governs i l’em-presariat estant utilitzant com a pre-

text per a explotar més els treballa-dors i treballadores.Per a la Xarxa Europea de SindicatsAlternatius i de Base, el paper dels sin-dicats és defendre els treballadors i lestreballadores i construir una societatmés justa. Aquesta tasca passa peruna clara oposició als plans d’auste-ritat, per passar pàgina a la concer-tació i diàleg social i per una forta mo-bilització amb vagues i manifestacionsa escala europea. No podem accep-tar de cap manera acords o pactes queestiguen basats en els plans d’auste-ritat i les retallades decidits pel BancMundial i el Fons Monetari Inter-nacional.

Intersindical El primer cap de setmana de de-sembre tindrà lloc el IV Congrés dela Intersindical Valenciana. En aquestes debatran les ponències de políti-

ca sindical i d’organització i la cartafinancera. Hi participaran delegadesi delegats de tots els sindicats que enformen part: STEPV, STAS, Inter-sindical Salut, STICS, CAT, IGEVA,

Sindicat Ferroviari, TUC, OSUT,STM i Intersindical Jove.

Des del darrer congrés, Intersin-dical Valenciana ha treballat per ei-xamplar la seua implantació i per ladefensa dels drets laborals, socials,econòmics de les treballadores i tre-balladors valencians i de les personesnouvingudes, i per un model pro-ductiu i social propi que avance cap

l’establiment d’un marc valencià derelacions laborals. El Sindicat valo-ra positivament, tot i les dificultats,el treball que han fet tant els sindi-cats integrants, com la mateixa In-tersindical Valenciana.

Per això, el IV Congrés ha de ser-vir per a impulsar la Intersindical Va-lenciana com un espai sindical quepretén convertir-se en un referent i

una alternativa sindical real per a lestreballadores i treballadors valenciansi la societat valenciana.

Podeu consultar les ponències,la convocatòria d’assemblees pre-paratòries i el calendari congressualen la web del sindicat i en l’Espai del’afiliació.

INTERSINDICAL • ÈPOCA II - Núm. 52 · Octubre 2012 · EDITA: INTERSINDICAL VALENCIANA · DIRECTOR: Amadeu Sanz · COL·LABORADORS: Adel Francés, Vicent Mauri, Rafa Reig · DISSENY I MAQUETACIÓ: Jordi Boluda, Amadeu SanzREVISIÓ LINGÜÍSTICA: Antoni Soriano ·ADMINISTRACIÓ I REDACCIÓ: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 València.Tel. 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 · allioli.stepv@intersindical.org · TIRATGE: 20.000 exemplars · ISSN: 1699-4809 · DIPÒSITLEGAL: V-807-2000 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/196 INTERSINDICAL VALENCIANA · www.intersindical.org · ALACANT: Glorieta Poeta. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · Tel. 965 98 51 65 · ALCOI: Oliver, 1, 5-D. 03802 · Tel. 966 54 06 02· ALZIRA: Av. Luis Suñer, 28-4t, 16. 46600 · Tel. 96 240 02 21 · ELX: Maximilià Thous, 121-B. 03201 · Tel. 966 22 56 16 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · Tel. 964 26 90 94 ·VALL D’UIXÓ: Almenara, 11, bxs. 12003 · Tel. 964 2690 94 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 -1r dta. 46700 · Tel. i fax. 962950754 ·VALÈNCIA: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 · Tel. 96 391 91 47 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a. 46800 · Tel. 96 228 30 67

Òscar RamírezEn 1972 va tenir lloc el Campionat del Mónd’Escacs a Islàndia, entre Bobby Fischer i Bo-ris Spassky. L’aspirant estatunidenc, Bobby Fi-scher, va perdre les dues primeres partides de-liberadament i va plantejar a la maquinària so-viètica d’escacs, el Ministeri d’Educació Físicai Esports, un joc per al qual no estaven prepa-rats. El resultat va ser una victòria contundentde Fischer, per 7 a 3. La derrota il·lustra comel domini de la situació i la confiança que hi de-mostra un adversari, la seua construcció cul-tural, li impedeix desenvolupar una respostaadequada.

L’actual enfrontament entre el capital i el tre-ball planteja la mateixa situació. El món del tre-ball, la major part de la classe treballadora, hadonat per perdut l’enfrontament, i només volpal·liar-ne els efectes i/o acabar ja. Res més. L’es-tat de shock en què es troba disminueix la ca-pacitat per plantejar-hi cap combat seriós. Elsescenaris proposats i les jugades més “agressives”sempre són les que permet el capital. El món

del treball es pensa que juga, però el que fa ésassumir unes regles que només tenen com a fi-nalitat la desaparició de qualsevol indici d’he-gemonia de la classe treballadora i el reforç cul-tural de la classe hegemònica.

Què està passant? L’Estat espanyol té un deu-te de 4 bilions i mig d’euros: 1,2 les famílies, 1,5els bancs, un altre bilió les empreses i 0,75 l’ad-ministració. Les frases més repetides i accep-tades són: “Hem viscut per damunt de les nos-tres possibilitats”, “Els polítics en són els cul-pables”, “El mercat de treball és molt rígid” o“S’ha de recuperar la confiança”. I el que estàpassant és el següent: hi ha desnonaments dia-ris; el sou directe s’ha reduït; el sou indirecteestà a punt de desaparéixer (educació, sanitat,dependència...); el sou diferit es transformarà(la imminent privatització de les pensionspúbliques); han donat a la banca 200.000 mi-lions d’euros; s’han apujat els imposts al con-sum; els diners d’activitats il·legals es renten sen-se que la fiscalia pregunte; la negociaciócol·lectiva quasi ha desaparegut; acomiadar és

més barat; la desocupació creix cada dia; es fa-cilitaran centres de prostitució, joc, vici i dro-gues (Eurovegas) en zones d’exempció legal ifiscal; i, al final, s’exigirà al sol·licitant de tre-ball una fiança per si l’empresa tanca…

A més a més, ens trobem amb una mone-da única, l’euro, que no té darrere seu un es-tat, sinó una sèrie d’oligopolis, i que no té coma finalitat la redistribució i la creació d’ocupa-ció, sinó vigilar la inflació, perquè els depòsitsbancaris no perden el seu valor. Com a remat,el mitjans de comunicació social, o d’intoxicaciómassiva, o qualsevol intel·lectual orgànic ensparlen del “mercats”, els “polítics”, la “corrup-ció”, el “BCE”, entitat sense nom ni cognoms,però revestida amb una autoritat no humanaper a fer i desfer. I així estem.

Té alguna relació la causa amb les mesuresadoptades? No. Té alguna relació la monedaamb els interessos de les persones, la societati la classe treballadora? No.

El capital ja no té por. La classe treballadorasí. El capitalisme, en la seua actual fase, l’im-peri, ha integrat el consum en la producció enel que s’anomena la subsumpció real de la clas-se treballadora pel capital, desenvolupat en dueseines noves: primera, la por de la classe tre-balladora a perdre el que té, si és que verita-blement té res, i no caure en el gueto dels sen-se res; i, també, mitjançant una nova estruc-turació de l’establiment de beneficis, eltransvasament de capital de l’economia real capa l’economia financera. És a dir, la paralitzaciódel sistema productiu no representa cap des-afiament, ja que amb les inversions en el sis-tema secundari han establit en els mercats defuturs les possibilitats de guanys i pèrdues a llargtermini. A més a més, amb les expropiacionsde riquesa material i financera, i la fuga de ca-pitals cap al centre del sistema, les possibilitatsde futur per al món del treball es redueixen ambl’actual marc jurídic.

Té possibilitats de transformació l’actual pro-cés d’expropiació de riquesa i depauperació dela classe treballadora? Sempre. Aleshores, perquè està passant el que està passant?

La vaga, manifestació i concentració de mas-ses s’han convertit en estratègies operacionals,més que en tàctiques de lluita. L’objectiu es-tratègic d’aquestes eines de lluita, pròpies dels

segles XIX i XX, ha sigut esborrat de la cons-ciencia col·lectiva de la majoria de la classe tre-balladora mitjançant un procés laboriós i gra-dual del capital, relacionat amb les tradicionsculturals de lluita i d’organització laminades (as-semblearisme, democratització, transformació,autogestió i horitzontalisme), i substituïdes perunes altres de la tradició cultural del capitalisme(jerarquització, consumisme, individualismei conservadorisme). El capital mai ha confósquin és el seu objectiu estratègic ni les seues tàc-tiques per a assolir-lo. La seua estratègia sem-pre ha sigut acumular capital, jerarquitzar lesrelacions socials, i ser reconegut com a font depoder. Mai no ha volgut redistribuir riquesa, es-tablir l’estat del benestar ni la democràcia mésenllà de la “democràcia realment existent”. Permolt que l’esquerra oficial, el seu sindicalismede masses i els seus intel·lectuals orgànics ensconten processos com la “Transició” en clau delluita social, a la fi del procés d’establiment delregnat borbònic, el poder econòmic, social, cul-tural i polític estava en les mateixes mans d’a-bans o en col·lectius que acceptaven les reglesde la “democràcia realment existent”, escritesen la tradició cultural del capitalisme.

El combat sempre ha sigut a mort. Els nos-tres avantpassats de classe sempre ho veien així,i davant de situacions més adverses i perillo-ses, i amb més dificultats d’organització, in-formació i comunicació, van plantejar combatsextraordinaris en els terrenys on ara l’estem per-dent, l’ideològic i cultural, que van preocuparenormement els acumuladors de capital: 1789-93, 1830, 1848, 1917, 1919-20, 1936-37 i 1968.

Assolir, com ara estan fent-ho l’esquerra po-lítica oficial i el seu sindicalisme, l’estat del be-nestar com un fi en si mateix és la jugada mes-tra del capital i la seua tradició cultural. És unamena de visc, que només pot ser superat ambplantejaments socials alternatius, que sobre-passen les actuals relacions socials jerarquit-zades i transformen l’actual ordre. I així, i no-més així, el capital tindrà por, i la classe tre-balladora i el seu projecte cultural triomfaran.El tord, que a la tardor i l’hivern va cap al sud,veu aquest arbres frondosos i confortables comel lloc ideal per a descansar-hi i estar-hi pro-tegit, i quan s’adona que és un parany, ja és mas-sa tard, el visc no el deixa volar.

Intersindical celebrarà el seu IVCongrés l’1 i 2 de desembre

La Xarxa Europea de SindicatsAlternatius i de Base promoumobilitzacions d’abast europeu

El parany del capitalisme: la crisi

52 / OCTUBRE 20128

L’ÚLTIMA