Quaderns de la Intersindical Valenciana · núm. 41 · Època II · Abril 2009

Intersindical

DAVANT LA CRISI

DEFENSEMELS DRETSSOCIALS

INTERSINDICALVALENCIANAAllioli

2 / 41 / ABRIL 2009

PRIMER DE MAIG 2009, DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS

Un any més, podem afirmar que elPrimer de Maig no pot ser més queuna jornada de lluita i conscienciació.La crisi que patim està mostrant les

vergonyes d’un model econòmic depredador iconsumista que intentava convéncer la classetreballadora que el creixement seriapermanent i el consum estaria a l’abast de totel món. Mentien, ho sabien, i nosaltres tambésabíem que mentien, però la factura seguimpagant-la els de sempre, les treballadores i elstreballadors.

No es tracta d’una crisi conjuntural, sinòglobal i estructural: afecta tot el planeta. Lacobdícia del sistema financer, els interessosespeculatius i les polítiques neoliberals sónresponsables d’un greu conflicte que araintenten pal·liar a costa nostra: expulsen amolts dels seus llocs de treball mentre que alsque el mantenen se’ls congela el sou i se’lsabarata l’acomiadament.

Aquesta crisi s’emmarca en d’altres d’àmbitglobal: la crisi alimentària, la del mediambient, la que separa els països del Nord i delSud. Però ara no són possibles solucionsparcials. El creixement continuat del consumés incompatible amb l’ús racional dels recursoseconòmics i energètics; la fam està provocantuna crisi demogràfica sense precedents; elsrecursos no permeten mantindre un dominiimperial del món. Un altre món ha de serpossible perquè és necessari. I en laconstrucció d’un model econòmic democràtic,solidari i ecològic la classe treballadora had’esser protagonista.

Al País Valencià, el model de creixements’ha basat en la construcció i el turisme. Elrajol pateix un procés d’ajust que ja no ensretornarà a la situació anterior, perquè en elsúltims anys s’ha construït molt per damunt dela demanda real. L’informe sobre l’urbanismevalencià del Parlament Europeu revela coms’ha generalitzat la corrupció en el sector. Elturisme possiblement es ressentirà, perquè laclasse obrera europea també pateix la crisi.Entre els expedients de regulació de l’ocupació,que es multipliquen, destaca el de Ford, una deles empreses més emblemàtiques. No ésl’únic. El nombre d’aturats creixexponencialment i la desestructuració il’exclusió social són ja realitat.

Mentre el sistema financer només espreocupa dels seus guanys i demana a les

administracions un rescat, segueix bloquejantel crèdit a l’espera de millors temps per al seunegoci, després de sanejar-lo amb els dinersde tots nosaltres.

La patronal aprofita per a ajustar els salarisi reclamar més desregulació del mercat detreball i reestructurar les plantilles, sovintsense justificar-ho. El govern espanyol, quededica quantioses sumes de l’estat per a salvarbancs i empreses, no ofereix ajudes directes ales persones que han perdut el seu treball, laseua casa i part del seu futur. El governvalencià, envoltat en un núvol de corrupció iocupat en camuflar les seues vergonyes,amaga les greus responsabilitats que licorrespon assumir. Durant anys, el Consell hadedicat quantitats desmesurades en obres iprojectes de dubtosa rendibilitat econòmica inul·la repercussió social. Els serveis públicss’han privatitzat i deteriorat; patim problemesgreus en educació, sanitat i justícia i estem a lacua de tot l’estat en serveis assistencials.Seguim encara a l’espera que la Generalitatdecidisca posar els mitjans necessaris per aaplicar la llei de dependència.

Calen unes altres polítiques de suportdirecte a la ciutadania; lliuraments de crèdit ales petites i mitjanes empreses; implantaciód'un salari social; augment de la protecciósocial; aplicació de la llei de dependència;controls sobre les empreses i bancs que rebenajudes; gratuïtat del transport per als aturats iaturades; control públic del crèdit i les rendesdel capital; millora dels serveis públics, ambuna gestió pública integral; nova políticalaboral basada en el treball estable i reduccióal mínim de la precarietat i la subcontractació.

En aquest Primer de Maig, recordem lesvíctimes dels homicidis laborals provocats pelmenyspreu de les mesures de protecció i perunes condicions laborals, especialment laprecarietat, responsables de la sinistralitat i elsdanys a la salut. No oblidem les dones,víctimes d’una estructura social que lesdiscrimina en el treball i que sovint està a labase de l’assetjament i la violència masclista.

El Primer de Maig és un dia de trobada,reivindicació i lluita. Junts, els treballadors i lestreballadores, podem construir una altrarealitat social i impulsar el canvi necessari. Éshora d’exigir més drets socials en una societatmés lliure, més justa i més solidària. Hui potser un bon dia per encetar el canvi.

L'especulació dels banquers i d'unampli sector de grans empresaris, iles facilitats i la manca de controldels governs, han desencadenat lacrisi més greu i també la previsi-blement més llarga dels últims 50anys. Una vegada més volen fer-lapagar als treballadors i les treba-lladores.

Mentrestant les persones aco-miadades es conten per milers. LaGeneralitat ha autoritzat més de1500 eres en 2008 i ja són més de400.000 les persones aturades entot el País Valencià. Els companys icompanyes de Ford i les seuesempreses auxiliars, Lladró, Faus-Finsa, Marbre Compac, o Dulcesol,Cemex, Sáez Merino, Marina d’Or,Altadis o de la construcció, la cerà-mica, o el marbre, i moltes més jaho estan patint.

El govern espanyol ha començata destinar recursos econòmics a labanca, i també ha promès diners ala indústria de l'automòbil, unendeutament públic que la classetreballadora haurà de pagar durantmolts anys.

Enfront d'aquesta situació, el 28de març milers de persones es vanmanifestar al País Valencià convo-cades per la Plataforma contra lacrisi i pels drets socials, impulsada

per la Intersindical Valenciana,entre altres organitzacions, i queagrupa a més de trenta organitza-cions socials, sindicals i polítiques.

La manifestació va coincidir ambla reunió del G-20 a Londres, enresposta a una convocatòria inter-nacional en tot el món, d’acord ambles directrius del Fòrum SocialMundial i el Fòrum Social Europeu.

Dies abans, una trentena de per-sones, també convocades per laPlataforma, es va concentrar enuna entitat financera de Valènciaper a exigir que la crisi no la pagu-en els treballadors i les seuesfamílies i anunciar una manifesta-ció del 28 de març.

Aquesta manifestació és la con-tinuació d'un procés de mobilitzaciódesenvolupat en els últims mesos ique s'ha concretat en la realitzacióde les manifestacions del 10 dejuliol, 7 d'octubre i 31 de gener, aixícom altres actes reivindicatius.

La Plataforma s’ha oposat a lesretallades en els drets socials,laborals i econòmics dels treballa-dors i treballadores, i a les preten-sions de la patronal i de diferentssectors econòmics, entre ells elgovern valencià, per a flexibilitzar elmercat laboral i abaratir els aco-miadaments.

La plataforma contra lacrisi lidera el procés demobilitzacions al PaísValencià

EDITORIALContra la crisi, pels drets socialsPrimer de Maig, un bon dia per a encetar el canvi

INTERSINDICAL •ÈPOCA II -Núm. 41 · Edició Especial pri-mer demaig 2009 · EDITA: INTERSINDICAL VALENCIANA· DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ: RafaMiralles · COORDINACIÓ:Rosa Roig · PRODUCCIÓ: Pep RuizDISSENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, Jordi Boluda,Amadeu Sanz ·ADMINISTRACIÓ I REDACCIÓ: Juan deMena, 18, baix. 46008 València.Tel. 96 391 91 47 · Fax 96 392 4334 · allioli.stepv@intersindical.org· IMPRIMEIX: · BronteGraf, S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TIRATGE:15.000 exemplars · IISSSSNN:: 1699-4809 · DIPÒSIT LEGAL: V-807-2000 · FRANQUEIG CONCERTAT:46/196 INTERSINDI-CAL VALENCIANA · www.intersindical.org · ALACANT:Glorieta Poeta. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T. 965985165 ·ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda.Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ:Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX:Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ:Marqués de Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA: SantPasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F. 962950754 ·VALÈNCIA:Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal delLleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067

ACTE HOMENATGEen memòria de TONI VIÑAS (València,1945-2008)Coordinador d’Universitats-STEPV

Dilluns, 27 d’abril a les 20 hParanimf de la Universitat de València, carrer la Nau 2

Hi intervindran:Alfons Esteve , STEPV-Universitat de ValènciaXavier Gómez, Facultat de Filologia,Traducció i ComunicacióVicent Esteve, STEPV-Intersindical Valenciana,Francisco Tomás Vert, rector de la Universitat de ValènciaOrganitza: Fòrum de Debats de la Universitat de València i STEPV

ABRIL 2009 / 41 / 3

PRIMER DE MAIG 2009, DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS

SIS MIRADES SOBRE LA CRISI

El tèxtil, entre la liberalitza-ció i les deslocalitzacionsAntonia Font, Julia Vidal, Rosa Benavent, Secció sindical Grupo SÁEZ MERINO (STICS)Com a conseqüència de la reestructuració derivada de la plenaliberalització del comerç tèxtil, la irrupció de països asiàtics i ladeslocalització de les fàbriques, les indústries del tèxtil i laconfecció han perdut 61.000 llocs de treball i 1.300 empreses enels últims quatre anys, la majoria en Catalunya i el País Valencià.Com a contrapartida, s'han engegat plans de suport a forçad'ajudes, bonificacions i subsidis, insuficients per a acabar ambel degoteig constant de pèrdua de llocs de treball i de fugida capal sector serveis. Tot això configura un panorama presidit peruna lluita intensa per a recuperar el terreny perdut en aquestsector industrial tradicional al País Valencià. Amb la desapariciódefinitiva del grup Sáez Merino (Lois), el tèxtil valència ha perdutuna dels seues empreses més emblemàtiques.

La patronal vol congelar elssalaris en el sector de laseguretat

Alejo Costa Buil, secció sindical CECA (STICS)La inseguretat, la manca de formació, les deficients condicionslaborals o la perillositat són factors que incideixen negativamenten el sector de la seguretat privada, agreutjats per uns salarisinsuficients —fa un any el sou base no arribava als 1000 euros—que justifiquen un volum excessiu d'hores extra. Esgotada lavigència del conveni estatal des del 31 de desembre, lesnegociacions del nou marc laboral estan trencades. Lesdarreres propostes patronals contemplen la congelació desalaris fins a 2011, i el rebuig a la negociació econòmica, inclosala clausula de revisió.

La neteja, entre la discrimina-ció i la baixa valoració socialSebastiana Higueras, Secció Sindical EULEN (STICS)En el sector de la neteja es concentren problemes socials greus,com la precarietat, els salaris baixos, la poca valoració social o lapenositat. Segons recull el conveni col·lectiu del sector, unanetejadora que treballe 39 hores setmanals percep un salaribase de 844.45 euros bruts (taules salarials de 2009). La situaciós’agreuja per la vinculació a la mobilitat. Es donen casos dejornades de sis hores diàries —30 setmanals— per 649.58 eurosbruts, amb una distribució de dues hores en un centre, tres mésen un altre i una altra hora en un tercer. Tot això amb un plus detransport proporcional a les hores treballades. Una netejadoraamb 39 hores de jornada setmanal realitzades en el mateixcentre percep un plus transport mensual de 37 euros. A una altraamb 30 hores i tres desplaçaments diaris se li redueix de maneraproporcional eixe mateix plus a 28,48 euros.

L’assemblea de Ford reclamauna negociació sense xantatgesPaco Gonzàlez, Secció sindical Ford (STM)Al llarg dels darrers mesos la factoria Ford està vivint unasituació inestable i conflictiva davant les continues amenaces del’empresa de reduir torns de producció, sol.licitar l’aprovaciód’expedients de regulació de l’ocupació, reducció salarial... Immersos en la negociació del conveni, l’empresa i UGT hanelaborat una oferta de conveni que ha estat rebutjada pelstreballadors i les treballadores en una massiva assembleaconvocada per STM, CGT i CCOO, realitzada en una situació depressió i vigilància sobre el personal eventual, de relleu...També se ha acordat la necessitat d’obrir una nova negociacióque contemple pujades superiors a l’IPC si l’acord salarial és demés d’un any; l’ocupació del personal de relleu i nouscontractats pel 100% de la jornada i passar a fixos després delprimer contracte; les prejubilacions amb contracte relleud’acord a llei; el rebuig a retalls de drets o contrapartides com ladesaparició del servei de menjadors...

Els mètodes i ideari capitalis-ta, també en l’administraciópública valenciana

Voro Sanmartín, Administració Pública (STAS)L'administració pública valenciana no és aliena a les vellesconsignes de l'ideari capitalista: congelació salarial,flexibilització dels acomiadaments, precarització dels contracteso externalització dels serveis públics. S’ha convertit en unaautèntica pionera, des de fa més de 20 anys, en elmaltractament laboral contra les persones educadores d’infantili educació especial i els fisioterapeutes de centres educatius.Aquest col·lectiu laboral, utilitzat per l'administració com alaboratori per a experimentar fòrmules d'explotaciófuncionarial, ha dit prou i treballa de valent per a despullar-sede l'estigma d'invisibilitat. En lluita des de final de curs passat i amb un calendari demobilitzacions per a tot el curs actual, aquestes companyes icompanys són exemples clars d’un model de sindicalismereivindicatiu què, amb la bandera de l'adscripció orgànica ifuncional a la Conselleria d'Educació, ultrapassa l'àmbit laboralper a posar l'accent en la reivindicació dels drets educatiusbàsics del seu alumnat, la denúncia de l'abandó que pateixen lesfamílies, i la necessitat de construir una escola valenciana quedone resposta a totes les necessitats educatives, on càpiga totl’alumnat i es puga treballar en condicions dignes.

La privatització de la sanitatempitjora les condicions labo-rals i redueix les plantilles

Carme Mollà, Secció sindical Departament 5 (STSPV)La Llei general de la Sanitat no arreplega ni permet la gestióindirecta del servei public de salut. Per això es va dictar la Llei15/1997 sobre la habilitació de noves formes de gestió sanitàries,una norma que permet altres formes de gestió, com la concesióadministrativa, tant a entitats com a persones publiques oprivades, i la gestió directa o indirecta. Només la derogaciód’aquesta llei permetria evitar la privatització de la gestió delsnous hospitals.

El País Valencià, pioner en la seua aplicació, ha complit 10anys des de l'obertura de l'Hospital de la Ribera. Després demoltes revisions econòmiques, sempre a càrrec de la Conselleriade Sanitat, s’han empitjorat les condicions de treball i s’hanreduït les plantilles, qualifiquades com a “reducció de costos”.STS ha qualificat aquesta política com un menyspreu, “per lesaltes càrregues de treball que suporta el personal sanitari endetriment del factor humà directament proporcional al'empitjorament i deteriorament de l’assistència sanitària. Laprivatització canvia el concepte de pacient-malalt per pacient-cost i això canvia la filosofia de prevenció, cura, sanació”. “Alzirava ser la prova”, prossegueix el Sindicat, però l’exemple ha estatimitat a Torrevella, Dénia, Manises i Elx, per ara”.

La política econòmica impulsada des dels poders públics valenciansha comportat resultats efímers que amb la crisi deixa veure una al-tra cara: salaris baixos, precarietat, poca qualificació, baixa pro-ductivitat, malbaratament en la despesa pública, abús dels sub-contratacions, poca inversió en formació i I+D+I, economia sub-mergida... S’ha produït una pèrdua del teixit industrial i s’hacastigat la menuda i mitjana empresa valencianes, claus per a l'e-conomia del País.

4 / 41 / ABRIL 2009

PRIMER DE MAIG 2009, DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS

Els informatius de Ràdio Nou i Canal 9han evitat i minimitzat la importànciainformativa del cas Gürtel i de la pre-sumpta implicació en l’afer del presi-dent de la Generalitat i d’altres càrrecsdel PP valencià. En els dos mitjans s’hadestacat que és un cas menor, s’ha me-nyspreat el seu impacte, s’ha obviat l’o-posició i només s’ha escoltat la veu delConsell i del PP.

Un exemple. En un dia destacat perla quantitat de novetats, l’informatiu deRàdio Nou abordava l’afer Gürtel a les14:40, 40 minuts després de començarl’informatiu i sense citar el tema als ti-tulars. Els oients van poder escoltar untall de veu de Francisco Camps, un al-tre de Vicente Rambla, un de Rita Bar-berà, un de María Dolores de Cospedali un altre d’Esperanza Aguirre. De l’o-posició només es va donar un tall de veude Jorge Alarte. Durant la vesprada, Rà-dio Nou va informar a les 9 de la nit ambdos talls de veu del vicepresident delConsell Vicente Rambla. En cap mo-ment es va escoltar cap membre de l’o-posició ni cap veu més que la del PP. El

mateix tractament es va fer en el “Bonmatí”. Evidentment, tampoc es va des-tacar cap referència a Pedro García, di-rector general de RTVV, que apareix ci-tat en l’acte judicial de Baltasar Garzón.

La Intersindical Valenciana en RTVVha tornat a denunciar que el tractamentinformatiu de l’ens públic sobre el casGürtel “no respon a criteris professio-nals i periodístics, sinò a la necessitatde protegir el PP valencià i, molt espe-cialment, el president de la Generalitat”.

La Intersindical, que ha portat el casde la manipulació política a la Sindica-tura de Greuges, ha advertit que pren-drà “totes les mesures sindicals i legalsper aconseguir que RTVV respongaals criteris per als quals va ser creadai que estan recollits en la Llei de Crea-ció de la nostra empresa”.

La Intersindical ha manifestat queels treballadors i les treballadores deRTVV “se senten avergonyits per la po-lítica informativa dels responsablesde l’empresa i demanem que es res-pecten els principis de pluralitat, ve-racitat i imparcialitat informativa”.

Acció Cultural emprén una moció perquè les televisionsen català es puguen veure a tot el país

Acció Cultural del País Valencià ha promogut una iniciativa legislativa popularperquè el parlament espanyol aprove una llei que assegure que totes les tele-visions en català es puguen veure a tot el territori lingüístic, una acció queimplica recollir mig milió de firmes. ACPV recollirà signatures per tot l'estat,però l’entitat “vol donar una importància especial al País Valencià, perquè és ladestrucció de la xarxa de repetidors de TV3 que motiva la campanya”. A mésdels territoris de llengua catalana, la campanya s’estendrà especialment aGalícia i el País Basc. Acció Cultural entén que l'aprovació pel parlament espa-nyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, feta l'any2000, “obri la porta a una acció legislativa que establisca un nou marc en quètotes les televisions que emeten en una mateixa llengua es puguen veure a totel territori lingüístic”.

El17 de febrer, la comissió promotoradel pla de pensions de la Generalitataprovava els plecs de clàusules gene-rals i particulars per a l'adjudicació delpla, amb el vot de l'administració i delssindicats, excepte Intersindical Valen-ciana, contrària a aquesta implantacióobligatòria. Aspiren a gestionar el plade pensions Aseval (Bancaixa), CajaMadrid, Gestora de Previsión y Pen-siones (BBVA), Ibercaja, MediterráneoVida (CAM) i Vidacaixa (la Caixa).

La composició accionarial declara-da per l'empresa Gestora de Previsióny Pensiones inclou els sindicats UGT(20%) i CCOO (20%), restant l'altre60% en mans del BBVA. Aquesta si-tuació planteja seriosos dubtes sobrela seua legalitat, en ordre de l’aplica-ció del règim d’abstencions i recusa-cions de la Llei 30/1992. Per això, la In-tersindical ha sol·licitat un informe al’advocacia general.

El representant de l’advocacia vaproposar, el 31 de març, que CCOO iUGT s’abstingueren de votar. Davant lanegativa d’UGT a acceptar-ho, la reu-nió es va suspendre. El 16 d'abril estàprevista l'obertura de l’oferta econò-mica.

Els nombres del pla de pensions

Els nombres del pla de pensionsEl fons per a la constitució delpla de pensions de la Generalitatcompta amb prop de 46 milionsd'euros, i les persones partici-pants són prop de 134 mil:

El fons per exercicis2006: 10.182.291,47 €2007: 10.949.182,76 €2008: 11.866.133,91 €2009: 12.989.215,40 €Total: 45.986.823,54 €

Les persones participantsConsell: 17.195Ensenyament: 55.996Justícia: 4.685Sanitat: 56.088Total: 133.964

Cada partícep és ara mateix cre-ditor de 343 euros. Quan s’asigneal pla, no serà la mateixa quanti-tat per a tothom, ja que moltespersones no han treballat elsquatre anys complets. La quanti-tat assignada a qui haja treballattot el temps, però, no arribaràals 500 euros.

La Generalitat implanta unpla de pensions obligatori

Un nombròs grup d’integrants de la Plataforma valenciana en defensa i la millora de la sanitat pública, entre ellesrepresentants de la Intersindical Valenciana i el CAT, va participar a Madrid, el 5 de març, en la manifestació en contrade la privatització de la sanitat pública i per la derogació de la Llei 15/97. La manifestació va acabar amb la lectura perpart del periodista Moncho Alpuente d’un manifest.

Plans de pensions, una ruïna total

Intersindical Valenciana varebutjar l'acord de 2005 que vaimplantar el fons per a un plade pensions per a laGeneralitat, per tres raons:Preferim reforçar les pensionspúbliques. Si els diners van alnostre sou, s'incrementa tambéla quota a la Seguretat Social, iaquesta recapta més.Els diners han de ser nostres.Aquests fons tenen la conside-ració de salari diferit. D'unabanda són salari, i has de cotit-zar per ell en l'IRPF, però perl'altra no pots disposar d'ell,sinó que se l'enduen sense quepugues opinar res al respecte.Els fons són una ruïna. Tots elsfons de pensions han perdutdiners, de forma molt significa-tiva els fons de la modalitat d'o-cupació, com aquest. En canvi,les que no hi perden mai són lesentitats que gestionen els fons:l'entitat gestora i l'entitat dipo-sitària.

El pla de pensions de l’AGECom a exemple tenim el cas del'Administració General del'Estat (AGE). Durant el quarttrimestre del pla de pensions,ha perdut en tres mesos més de8.500.000 euros i s'han repartitper aquesta "magnífica" gestiómés de 300.000 euros. L'entitatgestora, Gestión de Previsión yPensiones, SA, 282.841 euros il'entitat dipositària, BBVA,82.581 euros. Anualment, aixòvol dir que per perdre diners detotes i tots els empleats del'AGE, han cobrat més de1.200.000 euros, equivalents amés de 200 milions de les anti-gues pessetes.

En febrer s’inaugurà l’exposició ManuelBoix: Obra gràfica i impresa en el MUC-BE de Benicarló. Amb un total de dues-centes seixanta obres, entre originals,reproduccions de cartells, llibres, tre-balls de bibliofília o “llibres d’artista”,gravats i serigrafies, es pretén agluti-nar justament total’ampla, diversa,dispersa y excelsaobra del Boix gra-vador i il·lustrador,vessants seuespossiblementmenys conegudesque la pictòrica ol’escultòrica, peròno menys extraor-dinàries.

Una de lesobres exposadesés precisament elmític i recordatcartell que Boix féul’any 1979 per a laconvocatòria del 1r.

Congrés de STEPV. El cartell per al se-gon congrés, l’any 1983, també el va re-alitzar Boix.

Els cartells del sindicat han formatpart també de l’exposició homònimacomissariada per Abel Guarinos iproduïda pel Consorci de Museus de

la Comunitat Va-lenciana el 2006en el Centre delCarme–Museude Belles Arts deValència, que vaser l’exposiciómés visitada d’a-queix any en Va-lència.

També es vapresentar el2007 en la Llotjadel Peix d’Ala-cant, i el 2008 féuuna exitosa girade crítica i de pú-blic per ciutatseuropees.

L’antològica d’obra gràfica i impresa de Manuel Boix espresenta al MUCBE de Benicarló

Intersindical denúncia:El cas Gürzel, un nou episodide manipulació en Canal 9

La Intersindical s'ha oposat sempre ala pla de l’administració valenciana

Josep BomboiEl 28 d’abril vora tres mil personesadscrites a la circumscripció deValència estan convocades a partici-par en les eleccions sindicals del’administració de Justícia. STAS pre-senta una candidatura representati-va, amb alguns companys i compa-nyes delegats, vinculats fins fa poc aaltres opcions sindicals, com CCOO.Els treballadors i les treballadoresde l’administració de Justícia patei-xen des de fa anys una situacióinsostenible —condicions laboralsprecàries, mancança de mitjans, dis-tints salaris per a idèntiques faenes,càrregues de treball impossibles...—com a conseqüència d’una mala ges-tió i una manca d’inversió, peròtambé com a resultat d’una absènciade negociació real i una escassa ifeble reivindicació per part de lesorganitzacions sindicals anomena-des “més representatives”.Per a fer front a tot això cal que unaforça sindical distinta, STAS, querepresenta l’alternativa al sindicalis-me dominant. I això perquè el modelsindical que propugnem descansa enl’assemblea: el sindicat assumeix la

responsabilitat de ser la veu delstreballadors i les treballadores i dedefensar les seues propostes.El sector de la Justícia ha patit mol-tes situacions en què, després d’unamobilització, algú decideix, en nomdels treballadors i treballadores,pactar amb l’administració senseconsultar-los.Però un altre sindicalisme és possi-ble. Intersindical Valenciana es pre-senta per a construir l’alternativasindical que necessita l’administracióde Justícia. A diferència d’altresopcions sindicals, STAS traslladarà idefensarà les reivindicacions i la veudels treballadors i treballadores atotes les instàncies.

ABRIL 2009 / 41 / 5

PRIMER DE MAIG 2009, DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS

Un sindicalisme democràtic iassembleari, també en Justícia

Molts ja coneixereu la decisió de tots elsdelegats de CCOO de la secció de Justícia deValència d’abandonar les seues responsabilitatssindicals i retornar als seus llocs de treball. Sónmolts els afiliats de CCOO que hem sol·licitat labaixa. Ambdues decisions tenen els seusprecedents en les contínues interferències de lacúpula d’aquest sindicat, que han pactat ambl’administració, en contra de la opinió dels quidiuen representar, els treballadors de Justícia.Durant molts anys, aquesta actitudobstruccionista ha dificultat el treball de lasecció sindical de València. L’actitud despòticade l’actual direcció de CCOO es fruit d’una derivahistòrica d’un sindicat que el crearen militantsantifranquistes, i que s’ha convertit en unaempresa que té per única finalitat el mantenir elmodus vivendi dels seus caps i jerarques.Els avanços aconseguits en el nostre àmbit hanestat possibles gràcies a la tasca de moltsdelegats i delegades, que de la mateixa maneraque els companys i companyes de la secciósindical de Justícia de València, han lluitatsempre junt als treballadors des del sectorJustícia, i que front a aquestes ingerències perpart de les estructures superiors de CCOO quehem denunciat, han optat per diferents solucionsper a combatre-les, totes elles respectables.Nosaltres vam seguir afiliats en CCOO malgratque durant l’últim lustre l’organització estavaconvertint-se en un obstacle per a les lluites dels

treballadors, però la signatura dels últimsacords amb el Ministeri de Justícia i laGeneralitat Valenciana, desconvocant les vaguesdels companys del “territori Ministeri” i delsjutjats de violència contra la dona, han sigut jaun argument que no ha pogut ser contrarestatpels nostres sentiments cap al sindicat quedurant molts anys hem considerat “el nostre”.Després de prendre la decisió d’abandonarCCOO, considerem que els treballadors nopodem romandre desunits i sense sindicats, oamb uns sindicats incapaços d’enfrontar-se al’empresa. En l’administració de Justícia CSIF,sindicat molt pròxim al poder i submís com capaltre, amenaça amb protagonitzar una llargahegemonia; CCOO i UGT viuen del seu passat inomés són una ombra del que van representaren altres moments; STAJ és un sindicat senserepresentació al País Valencià i amb unfuncionament similar al sindicat queabandonem, sense mecanismes de democràciainterna i governat per persones que mai no handonat comptes als seus afiliats.Davant aquesta situació, molts dels afiliats quevam abandonar CCOO hem optat per afiliar-nosa STAS - Intersindical Valenciana, per distintes iimportants raons:� És un sindicat que ens garanteix l’autonomiad’acció, tant del sector de Justícia com de lasecció sindical.� És una organització que ja compta d’una

àmplia representació en la resta de lesadministracions públiques, amb un creixementimportant en el sector privat del País Valencià.� És un sindicat que està mobilitzant alstreballadors en aquests moments tan crucials,des de la Plataforma contra la crisi i pels dretssocials.� És un sindicat que compta amb uns excel·lentsserveis jurídics.� És un sindicat contrari a que la formació delsempleats públics s’utilitze com a mitjà definançament dels sindicats.En la Intersindical Valenciana estan converginttots els militants sindicals farts del sindicalismeque s’està fent en aquest país.Per tot això et demanem el teu recolzament,afiliant-te a aquest sindicat i/o votant-lo en lesproperes eleccions sindicals. València, 3 de marçde 2009.

Javier Cañadas Cardo, Dolores Jiménez, JordiArcos Blanco, Dolores Muñoz Toscano, MiguelSáez Bielsa, Carmina Sánchez Iborra, JuanGarcía Mollá, Amparo Chacón i Ferran GrimaFerri Signat, delegats i exdelegats de CCOO

Carta oberta d’antics militants de CCOO als treballadors de Justícia

En les darreries del franquisme, unpotent moviment unitari d’ensenyants seconfigurava posant les bases del quetrenta anys després seria un dels pilarsmés sòlids del projecte de sindicalismeassembleari que representa laIntersindical Valenciana.En els últims anys de la Dictadura, elcol·lectiu de mestres progressistes, comaltres sectors laborals, es va organitzaral marge de l'oficial Servicio Español delMagisterio (SEM), un sindicat dependentde la Secretaria General del Movimiento—el partit únic— que els ensenyantsrebutjaven per ser la corretja detransmissió del règim.

L'any 1976 es van constituir nuclis detreballadors i treballadores a València,Castelló i Alacant. En 1977, eixos nuclises van constituir, de manera autònomaen els STE d’Alacant (STEA), Castelló(STEC) i València (SATE), organitzacionsque acollien l'ensenyament públic. Méstard s’hi afegirien els sectors de privada,ensenyaments mitjans i universitats.

En gener del 1978, lesrepresentacions dels tres STE es vanintegrar, juntament amb altres sindicatsd’arreu l’estat, en una gestora la qual,després de debatre la necessitat d’unanova força sindical —un sindicat estatal,una federació o una confederació—, vaconstituir la Unió Confederal deSindicats de Treballadores del’Ensenyament (UCSTE), organitzacióque va fer el seu primer congrés just unany després, el gener de 1979.

Després d’un procés de coordinacióentre l’STEA, el SATE i l’STEC, del 12 al14 d’abril del mateix any, al PaísValencià se celebrava el congrésconstituent de la Federació de Sindicatsde Treballadors de l'Ensenyament delPaís Valencià, poc després rebatejat coma Sindicat de Treballadors del'Ensenyament del País Valencià.

Els orígens delsindicalismeassembleari al’ensenyament30 anys del Congrés de laFederació dels Sindicats deTreballadors de l'Ensenyamentdel País Valencià

• El proper 28 d’abril se celebraran les eleccions sindicals de l’Administració de Justícia en la circumscripció de València.

• Quasi tres mil persones estan cridades a participar.

La Intersindical Valenciana des del congrés de 2008

En juny de 2008 es celebrava el III Congrés dela Intersindical Valenciana. Les 174 personesdelegades van aprovar les ponències —salutlaboral, acció sindical, organització,modificació dels Estatuts, carta financera ideterminació d'àmbits— i diversesresolucions, contra la jornada de 65 hores, lamodificació de la llei de la seguretat social i endefensa de l'ensenyament i la sanitatpúbliques. El congrés va incidir en lanecessitat de disposar d'un model productiu isocial propi que supere els actuals, amb líniesd’acció sindical impulsades des de lesseccions sindicals. La Intersindical vol canviarla legislació sobre representació sindical:reconeixement de la pluralitat; actuacionsenvers les condicions laborals i la precarietatlaboral; aposta per un treball saludable; lluitacontra la violència en el treball i la sinistralitatlaboral; treball amb els moviments socials;impuls als drets socials i les polítiquesd'igualtat. Entre les organitzacions que vanestar presents en les sessions congressuals,cal destacar l'Associació de FuncionarisInterins Docents (AFID), el Col·lectiu Autònomde Treballadors (CAT) i Interins de laGeneralitat Valenciana (IGEVA), amb els qualsla Intersindical ha signat sengles cartes derelacions per a fixar les bases per a unaconvergència organitzativa.

A la Intersindical Valenciana, constituïda el2002 amb 15.000 persones afiliades i voracinc-cents delegats, les organitzacionsintegrants mantenen la seua sobirania, ambestructures i línies d’actuacions pròpies. LaIntersindical, amb una implantació destacadaen les administracions públiques, aspira aconvertir-se en la referència alternativa alssindicats tradicionals burocratitzats. L’espaique ocupa Intersindical Valenciana està definitper l’assemblearisme, l’autonomia i laparticipació.

Quan a l’estructura organitzativa,Intersindical Valenciana té dos òrgans dedirecció, el secretariat i el consell confederals,així com estructures i serveis comuns. Elsecretariat s’organitzae en àrees de treball:organització, acció sindical, salut laboral imedi ambient, administració i finances, dones,relacions institucionals, comunicació ipublicacions, moviments socials, políticalingüística, extensió, formació i IntersindicalJove.

La Intersindical ha assumit com a propisalguns àmbits de treball de caràcter general otransversals, com relacions institucionals,política lingüística, immigració, formació,moviments socials, dones, relacions amb laConfederación Intersindical o altres sindicatsen els àmbits generals. Per altra part, s'hiincorporen estructures sindicals per posar enmarxa plans de treball comuns, el Gabinet deNormalització Lingüística i l'Escola Sindical deFormació Melchor Botella. També comparteixàmbits complementaris a l’acció sindical, comels serveis jurídics, l’espai web, lespublicacions, l’administració i les finances. Elsindicats confederats han acordatmancomunar la prestació de serveis a travésde protocols específics.

La formacióLa formació laboral continua —un dret delstreballadors i les treballadores, atés que la

financen amb les deduccions de les seuesnòmines—, especialment la que es realitza enel propi lloc de treball, ha de serresponsabilitat exclusiva dels empresaris i del'administració. El Sindicat exigeix queaquests últims atenguen les necessitatsformatives dels seus propis treballadors itreballadores. Malgrat això, quan lesempreses i les administracions no ho fan, laIntersindical pot ofertar —a les organitzacionsconfederades, l’afiliació i el conjunt detreballadors i treballadores—accionsformatives gestionades democràticament iamb total transparència des de l'escolasindical Melchor Botella.

Intersindical Jove i persones jubiladesLa Intersindical Jove és un nou espai deIntersindical Valenciana que elabora polítiquesjuvenils en el terreny laboral i prelaboral, pertal d’assessorar als col·lectius de joves ifomentar la seua participació en el mónsindical. D’altra banda, la Intersindical integrael col·lectiu de persones jubilades, beu de laseua experiència i alhora defensa els seusinteressos col·lectius. Les estructuressindicals dels joves i jubilats de laIntersindicals es vinculen a l’organització iparticipen en la seua dinàmica interna.

Confederació IntersindicalIntersindical Valenciana és un dels fundadorsde la Confederació Intersindical, constituïda el2007. La confederació la integren un conjuntd’intersindicals i sindicats d'àmbit territorialimplantats en tot l’estat i que mantenen laseua sobirania quant al funcionament i líniesde treball. Correspon als òrgans de laIntersindical Valenciana, així com dels seussindicats i sectors, participar en els àmbits

corresponents de la ConfederacióIntersindical.

Per a la cohesió i extensió del modelsindical al País Valencià, la ConfederacióIntersindical és una peça clau. Lesorganitzacions que la configuren practiquenun sindicalisme alternatiu, plurinacional,pluricultural i plurilingüista de les diferentsnacions, nacionalitats, regions i comunitatsautònomes de l'estat. La IntersindicalValenciana manté uns vincles especials ambles organitzacions que comparteixen el mateixàmbit lingüístic i cultural: STEI-Intersindicalde les Illes Balears i Intersindical Alternativade Catalunya.

La participació en la ConfederacióIntersindical —en el projecte i en els òrgansde direcció— és una aposta estratègica quepermet configurar un model sindicalconfederal alternatiu, que impulsa accionscomunes amb organitzacions europees i de laresta del món.

6 / 41 / ABRIL 2009

PRIMER DE MAIG 2009, DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS

L’avanç sostingut del sindicalisme autònomi assembleari al País Valencià

Des del congrés fundacional, el 2002, enla Intersindical Valenciana s’hi hanintegrat organitzacions, s'han creat noussindicats, hi ha hagut processosd'unificació i s'ha ampliat el treball ennoves empreses i sectors.�STEPV. Sindicat de treballadores i

treballadors de l’ensenyament.Ensenyament públic i privat.

�STAS. Sindicat de treballadores itreballadors de les administracions i elsserveis públics. Justícia, correus,administració local, autonòmica i del'estat, organismes autònomons iempreses públiques depenents delsàmbits anteriors.

�STSPV. Sindicat de treballadores itreballadors de la salut. Sanitat pública iprivada.

�STM. Sindicat de treballadores itreballadors del metall. Indústries delmetall, empreses de comercialització iemmagatzematge de metall.

�SF. Sindicat ferroviari. Adif, Renfe, FGV iempreses i organismes depenents ovinculades als àmbits anteriors.

� STICS. Sindicat de treballadores itreballadors de la indústria, el comerç iels serveis. Empreses dels sectors de laindústria, comerç i serveis.

Radiografia de laIntersindical Valenciana

El 29 de novembre de 2008 esformalitzava el nou sindicat, quetradueix la decisió de laIntersindical de disposar d'unaestructura que reunisca elsdiferents sectors del mónproductiu. STICS, amb dos anysde vida, compta amb vora d’unmiler de persones afiliades i unaseixantena de delegats sindicalsde distints àmbits: neteja, finquesurbanes, mútues i serveis deprevenció, seguretat, tèxtil,construcció, ONCE, químiques,transports, oficines i despatxos,alimentació... En el congrés vanparticiparan 50 persones, que vanelegir un secretariat nacional,una comissió de garanties iconflictes i u na comissió decontrol administratiu.

ABRIL 2009 / 41 / 7

Congressos sindicals

Les diverses situacions laboralsque pateix el personal interí adscrita les diferents administracionspúbliques requereix d’una atencióespecial. Intersindical Valencianaha signat un protocol amb IGEVA iAFID, dos sindicats amb què téestablertes cartes de relacions, pera crear una estructura transversalen tots els àmbits funcionals i

territorials de les administracionspúbliques. La nova estructura,vinculada a la Intersindical, ésl’“Espai del Personal Interí”. L’EPIestudiarà la situació en sectors enels quals, per l'alt percentatge detemporalitat o per les especialscaracterístiques dels personaltemporal, calga impulsarl’estabilitat laboral, la millora i laresolució de les condicionslaborals. A l'EPI s’adscriuran lespersones funcionàries interines ilaborals no fixes, afiliades a lesorganitzacions signants delprotocol.

L’Espai del Personal Interí(EPI), nova estructura de laIntersindical, AFID i IGEVA

Primer congrés delSindicat de la Indústria, Comerç i Serveis (STICS)

El congrés d'unificació d’STAPV i STA en elSindicat de treballadores i treballadors de lesadministracions i els serveis públics, STAS, el17 de maig de 2008, va materialitzar laconvergència entre dues organitzacions quesumen unes tres mil persones afiliades i mésde 150 delegades. El Secretariat d’STASelegit està integrat per 13 persones delsdiferents sectors.

STAS, juntament amb les altresorganitacions de la Intersindical és la forçamés votada de la Generalitat, que compta amés una presència decisiva en lesadministracions públiques de l’àmbit del’estat, justícia, ajuntaments, bombers,

correus, diputacions, Corts Valencianes,Palau de la Música i Palau de les Arts deValència, Ràdio Televisió Valenciana,Agències de la Generalitat (Turisme, Salut,Investigacions Agràries, Joventut, Vivenda,SERVEF...), Imelsa i Vaersa, entre altres.STAS representa un model unitari, plural,democràtic, que defensa col·lectivament elsdrets dels treballadors i les treballadores, iels serveis públics en una organitzacióhoritzontal, autònoma, lliure, , independent iaconfessional, que es regeix exclusivamentper la voluntat de la seua afiliació i que esmanifesta contrària als processos deprivatització.

STAS aglutina l’STA i l’STAPV

Celebrat el tercer congrés del Sindicat FerroviariSF, contra les privatitzacions i les actituds“còmplices” d’altres

El 17 de maig de 2008, elCongrés de constitució del STMva configurar una organitzacióque és el referent del sectorminerometal·lúrgic al si de laIntersindical. Les 40 delegades idelegats van aprovar elsestatuts, la ponència d'acciósindical i van triar el seusecretariat. La Plataforma Unitària deTreballadors i del Grup deTreballadors de l'Horta Nord,ambdòs amb representació enempreses del metall —Fordd'Almussafes o Kamax deMuseros, entre altres—, són lesbases del nou Sindicat detreballadores i treballadors delmetall, amb més de sis-centespersones afiliades.

El Sindicat Ferroviari va celebrar els dies 23i 24 de gener, a Toledo, el seu III Congrés,en el qual van participar 150 persones enrepresentació de les diferents empreses delsector: Adif, Contratas Ferroviarias, Eulen,Eulen-Telemarketing, Ferrocarrils de laGeneralitat Valenciana, Ferrocarril deSóller, Renfe-Operadora, ServeisFerroviaris de Mallorca, TDN, Wagons-Lits.Una destacada representació valenciana vaparticipar en el congrés presidit per JoséPolo. Joan Blanco i altres representantsd’organitzacions de la IntersindicalValenciana van saludar i felicitar elscongressistes de l’SF.

En els documents aprovats, s'analitza lasituació sindical, particularment en l'àmbitferroviari, marcada pel gran descrèdit idesconfiança cap als sindicats majoritaris per

part dels treballadors i treballadores. ElSindicat Ferroviari es va reafirmar en elmodel de democràcia i participació, en lautilització del binomi pressió-negociació, i esva comprometre a mantindre de maneranítida “la denúncia de les privatitzacions idels sindicats que són còmplices oclaudiquen davant elles”.

El congrés també va analitzar i debatre lasituació de la negociació col·lectiva, lesreformes laborals, els plans deprejubilacions i baixes incentivades-EROS,la situació del ferrocarril, el traspàs de lescompetències de rodalia i les contínuesprivatitzacions i externalizacions decàrregues de treball. El nou secretarigeneral de l’SF és Francisco RafaelGonzález Escudero, que substitueix JuanClemente, fundador del sindicat.

Del PUT al Sindicat detreballadores itreballadors del metall,STM

Intersindical Valenciana està impulsantprocessos de confluència amb orga-nitzacions amb què comparteix l’acciósindical, en les administracions públi-ques i en el món laboral. L’objectiu ésconstruir entre totes un espai alternatiuque afirme el sindicalisme de classe,sustentat en l'assemblearisme, l'au-tonomia i en l’aposta per la transfor-mació social i la construcció d'un marcvalencià de relacions socials, labo-rals i col·lectives.

IGEVA, CAT i AFID, juntament ambIntersindical Valenciana, han acordat

impulsar la convergència després d'unperíode de reflexió i debat sobre la si-tuació de l'administració pública i el sin-dicalisme en el sector públic. Les re-formes legals, la dispersió del vot i l'ac-titud sectària de les grans centralssindicals dificulten la pràctica i l’accésd’algunes opcions sindicals als àmbitsde negociació i aconsellen ajuntar es-forços. L’acord, que preveu la partici-pació conjunta en les eleccions sindi-cals, resta obert a altres organitzacionssindicals que compartisquen idènticsobjectius.

Avança la confluència ambIGEVA, CAT i AFID

PRIMER DE MAIG 2009, DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS

STAS, STM i STICS, organitzacions integrades en la Intersindical, han protagonitzar congressosen els últims mesos. D’altres, com l’SF, han participat de processos congressuals estatals i unsaltres, STEPV i STSPV, ho faran en un període posterior, abans del quart congrés de laIntersindical, en 2012.

www.intersindical.org

8 / 41 / ABRIL 2009

PRIMER DE MAIG 2009, DEFENSEM ELS DRETS SOCIALS

Consell Nacional STEPVEl 19 de juny de 1999 els ministres competentsen educació superior de la UE signaren laDeclaració de Bolonya, per la qual escomprometien a facilitar la mobilitatd’estudiants, personal docent i investigador(PDI) i d’administració i serveis (PAS). Cadaestat té plena autonomia per a adoptar lesmesures que considere adequades per aassolir aquests objectius. L’Estat espanyol vaaprofitar la conjuntura per a configurar, através de diferents reials decrets imodificacions legals, una “reforma educativa”que permetia al govern assolir els objectius deBolonya, amb un escàs o nul debat públic. Peraixò, l’adaptació a l’anomenat espai europeud’educació superior (EEES) no hauria desuposar la progressiva deriva de la universitatcap a posicions de subordinació a la lògica demercat i a l’avanç de la privatització.

Observem amb preocupació com elministeri —abans d’Educació, ara de Ciència iInnovació— i les mateixes universitats estanposant en marxa l’anomenat procés deBolonya i les repercussions que pot tindre en lainstitució, un fet que posa de manifest unallarga sèrie de contradiccions que han provocatuna gran confusió i malestar en tots elsestaments de la institució universitària.

Per a evitar que el procés afectenegativament la qualitat de l’ensenyament enla universitat, reivindiquem:��La Universitat, que no és una fàbricad’expedir títols, ha de seguir sent un espai deproducció, transmissió, difusió i crítica delconeixement.��L’aprovació de titulacions s’ha de

desvincular de criteris mercantilistes ieconomicistes, i ha de valorar, com es feia finsara, la importància del coneixement per a laformació científica, cultural i humanística.��El finançament ha de permetre dur aterme el procés de convergència ambgaranties, sense perjuí de la qualitat del’ensenyament. El finançament, garantit perl’estat, ha d’adequar-se progressivament alspressupostos dels països capdavanters de laUnió Europea. No a una reforma de cost zero. ��L’Estat ha de garantir el caràcter públic detots els estudis universitaris, evitar laprivatització i possibilitar l’accés de tots elssectors socials en igualtat de condicions, ambuna adequada política de beques públiques,també per als estudis de màster. Reclameml’augment de la dotació de les beques i que esfaciliten els requisits d’accés, especialment enels màsters oficials. Els préstecs per a estudisno han d’impedir ni substituir, en cap supòsit,l’augment progressiu de les beques públiques.��Sobre la conversió de l’actual CAP en unmàster de 60 crèdits europeus —1500 hores—,l’accés a aquesta nova modalitat no ha desuposar cap barrera selectiva de caireeconòmic per als graduats. El màster privat hade tindre les mateixes condicions que el públic.��Les universitats privades no s’han definançar amb fons públics. Exigim un controlde les administracions a aquests centres pergarantir el compliment dels requisits exigitsper llei per a la implantació d’estudis i eldesenvolupament de l’ensenyament i lainvestigació. No a la utilització de serveispúblics —com, per exemple, els centres desalut i els hospitals— per part de les

universitats privades.��Cal implementar un sistema objectiud’avaluació de la qualitat de les titulacions detot el sistema universitari.��Els plans de actualització i formació s’hande negociar amb els representants delstreballadors i les treballadores, PDI i PAS, pera garantir l’adequació a la metodologia i lestasques exigides per la convergència europea.��La investigació no ha d’estar supeditadaexclusivament a l’aplicabilitat immediata i a lesdemandes i els interessos de les empreses.��S’ha d’avançar en la reducció efectiva de laràtio alumnes-profesorat, tant en les classesteòriques com en altres sessions presencials—seminaris, tutories, pràctiques...—, reduir lacàrrega docent del PDI —amb les diversesfuncions que realitzen: docència, investigació igestió— i reconéixer les noves tasques queexigeix l’adaptació de l’ensenyament a unametodologia centrada en l’aprenentatge del’alumnat.��El procés de convergència i d’homologacióentre països i estats ha de respectar ladiversitat que suposa l’Europa dels pobles.Per tot això, reclamem un nou estatut delprofessorat i un nou estatut de l’investigador idel personal d’administració i serveis,adequats a la nova situació i a les novesexigències professionals. Aquests estatuts hande considerar els punts següents:��L’adaptació a l’EEES ha de suposar tambéla progressiva homologació retributiva del PDI iel PAS.��Cal possibilitar l’intercanvi i una autènticamobilitat de tot el personal que treballa a launiversitat.

��El dret a la negociació col·lectiva del PDI iel PAS ha de regular les condicions de treball,l’homologació salarial i l’accés a l’estabilitatlaboral.��El treball del PDI i el PAS s’ha dedesenvolupar en unes condiciones de treballdignes, que respecten els drets reconeguts perla legislació general, laboral i l’específica delfuncionariat públic.��Cal vetlar pel compliment de la llei enmatèria de salut laboral, integraciód’estudiants amb necessitats educativesespecials, integració d’immigrants, etc.��Cal garantir la conciliació de la vida laborali familiar.��S’han d’impulsar polítiques d’igualtat entreles dones i els homes.��S’ha d’incentivar la jubilació anticipada.��Cal desenvolupar programes específics desostenibilitat mediambiental.

Per tot això, STEPV s’oposa a les polítiquesprivatitzadores que des de les diversesinstàncies públiques o privades volen introduir-se en les universitats.

Des del Sindicat, seguim apostant perconfigurar un sistema d’educació superior id’investigació que ha de perseguir laconsecució dels més alts fins de justícia,cooperació i solidaritat, i que garantisca unauniversitat pública —democràtica,participativa, plural, oberta, progressista i dequalitat, respectuosa amb la pluralitat nacionali cultural—, on els estudiants esdevinguen elseu eix primordial.

Xàtiva, 28 de febrer de 2009

Per una universitat de qualitatDavant el desplegament de la Declaració de Bolonya

Antoni Cerdà Pastor L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior(EEES) és un procès de convergència del’educació universitària als països de la UnióEuropea. En un principi, la reforma pretén laconvergència de titulacions amb la resta del’EEES, la mobilitat de la comunitatuniversitària per tot Europa i el reconeixementde títols. Amb tot i això, l’anomenat procés deBolonya també comporta nous reptes, elsquals s’han convertit en la principal punta dellança dels moviments anti-Bolonya.

Nous graus i postgrausL’actual sistema s’estructura en un primer nivellde llicenciatures, diplomatures o enginyeries; i enun segon nivell, en programes de doctorat imàsters. Aquesta estructura canviarà per un nousistema articulat en graus i postgraus. A l’Estatespanyol, el grau es planifica en quatre anys, delsquals el primer serà comú a les titulacions decada àrea. El quart any inclourà obligatòriamentun treball final de grau i pràctiques en empresa.Segons els decrets ministerials, el grau jacertifica els coneixements bàsics per a l’exerciciprofessional, però no en tots els casos. Perexemple, desapareix el curs d’aptitud pedagògica(CAP), que passa a convertir-se en un màster deformació del professorat, amb una durada d’un

any (60 crèdits) i un preu fixat al voltant dels 1.300euros. Per a altres professions, com l’advocacia,també serà necessari un postgrau específic queacredite per a l’exercici professional.

Beques préstecL’actual sistema de beques a fons perdut seràsubtituït progressivament per les “bequespréstec”: l’estat subvenciona els estudis, i quanes comença a treballar, al beneficiari se lidescompta aquest import del salari. Laimplantació de les beques préstec esfocalitzarà sobretot als estudis de postgrau —màster i doctorats— que, per a l’exercicid’algunes professions com professor o advocat,seran obligatoris.

Això pot comportar dues conseqüències.Per una banda, l’extensió del mileurisme, unita la devolució del préstec a l’estat, aguditzaràla greu situació econòmica dels graduats. Peruna altra, es produirà una elitització del’universitat, la qual només serà accessible aaquells estudiants que puguen costejar-se elsseus estudis, sense necessitat de treballar. Amés, Bolonya planteja els títols per aestudiants a temps complet. Aquells que hagende treballar per a cursar una carrera podranfer-ho, però amb un sistema diferent.

Mercantilització de l’educacióBolonya suposa una oportunitat per a repensartot el sistema educatiu, des de l’estructuraciódels estudis, els continguts i la metodologia,fins a obtindre una visió integral del’ensenyament. Les lleis que s’han publicat finsara són ambigües i no compromeses,difuminen les responsabilitats. Pel que fa alfinançament, són les comunitats autònomesles que han de plantejar-lo. Al País Valencià, elgovern planteja reduir, com preveuen elspressuposts de 2009, el 25% de la dotacióeconòmica destinada a les universitats.

Amb el nou escenari, perilla el sistema del’educació pública, que podria ser lliurada demanera progressiva però imparable a la gestiód’empreses privades. De fet, ara mateix, lesuniversitats privades són empreses que esplantegen abastir de mà d’obra el mercatlaboral. Es tracta de crear un producte útil,adaptat a les titulacions “viableseconòmicament”. En front d’aquest sistema,cal seguir reivindicant l’educació com un espaide formació, investigació, reflexió i atenció a lesnecessitats reals de la societat. Convindriapreguntar-nos si són les universitats privadesvalencianes l’espill on cal que es mire lacomunitat universitària pública.

Antoni Cerdà Pastor és estudiant de laUniversitat de València

Ombres en elprocés deBolonyaL’Espai Europeu d’Ensenyament Superior(EEES) és un procès de convergència del’educació universitària als països de la UnióEuropea. En un principi, la reforma pretén laconvergència de titulacions amb la resta del’EEES, la mobilitat per tot Europa i elreconeixement de títols. A l’Estat espanyol, el nou sistema d’estudiss’organitzarà en graus de quatre anys -dels qualsel primer serà comú a les titulacions de cada àreai el quart any inclourà obligatòriament un treballfinal de grau i pràctiques en empresa- i enpostgraus. L’actual sistema de beques a fonsperdut serà subtituït progressivament per les“beques préstec”que es focalitzarà sobretot alsestudis de postgrau —màster i doctorats— que,per a l’exercici d’algunes professions comprofessor o advocat, seran obligatoris.

Això pot comportar l’extensió del mileurisme,que unit a la devolució del préstec a l’estat,aguditzarà la situació econòmica dels graduats.Per una altra part, es produirà una elitització del’universitat, la qual només serà accessible aaquells estudiants que puguen costejar-se elsseus estudis, sense necessitat de treballar.Aquells que hagen de treballar i estudiar almateix temps, ho faran amb un sistema diferent. Bolonya suposa una oportunitat per a repensartot el sistema educatiu, des de l’estructuraciódels estudis, els continguts i la metodologia,fins a obtindre una visió integral del’ensenyament. Les lleis que s’han publicat finsara són ambigües i poc compromeses. Pel quefa al finançament, són les comunitatsautònomes les que han de plantejar-lo.