Interaccions pacient- ventilador: asincronies · Guió Definicions prèvies Importància de les...
40
Interaccions pacient- ventilador: asincronies M. Luján Servei de Pneumologia Hospital de Sabadell
Transcript of Interaccions pacient- ventilador: asincronies · Guió Definicions prèvies Importància de les...
Interaccions pacient-
ventilador:
asincronies
M. Luján
Servei de Pneumologia
Hospital de Sabadell
Guió
Definicions prèvies
Importància de les asincronies en el pacient amb VMNI
Reconeixement de les asincronies
Exploració física
Gràfiques del ventilador.
Classificació de les asincronies
DEFINICIONS PREVIES.
El pacient “ben ventilat”
VT: 7-10 ml/Kg de pes.
FR < 25 x „ regular
No utilització de musculatura accesòria.
Ventilació sincrònica:
el ventilador assisteix cada esforç inspiratori del pacient.
El temps inspiratori del pacient és igual al del ventilador.
Importància de les asincronies en el pacient
amb VMNI
Index d‟asincronies > 10 %: 43 %.
Prevalença d‟asincronies
Autotrigger: 13 %
Doble trigger: 15 %
Esforç ineficaç: 13 %
Ciclat tardà 23 %, precoç 12 %.
Major disconfort en pacients amb AI > 10
Com reconeixer la ventilació
asincrònica?
Mitjançant l‟exploració física.
Mitjançant la interpretació de les corbes del ventilador.
Sincronia pacient-ventilador.
Cada esforç del pacient es correspon amb la insuflació del ventilador.
No hi ha retard entre l‟esforç i l‟assistència del ventilador
Absència de fuites i ventilació “alveolar”
Asincronies de trigger
Esforç ineficaç: el pacient demanda un cicle ventilatori, i el ventilador no li proporciona
Auto-trigger: El ventilador proporciona cicle o cicles no demandats pel pacient.
Esforç ineficaç: Definició
Esforç del pacient que no desencadena assistència del ventilador.
Associació a autoPEEP, VT inadequadament elevats.
Tot i que es veuen principalment en espiració, poden existir també durant la inspiració.
Atrapament aeri
Blanch. Respir Care 2005;50(1):110 –123
Actitut davant esforç ineficaç
Disminuïr PS.
Augmentar EPAP.
Intensificar tractament broncodilatador.
Autotrigger
Concepte
Cicle o cicles proporcionats pel ventilador sense esforç previ del pacient.
Acostuma a associar-se a: Fuites
artefactes produits per condensació a la tubuladura
interferències de la Fc / singlot.
Selecció inadequada d‟un trigger excessivament sensible.
Paràmetres del ventilador que
afavoreixen l’autotrigger
Una FR baixa.
Absència d‟autoPEEP
Un trigger molt sensible
Tipus d’autotrigger
Tardà: Post-periode espiratori llarg
Precoç després d‟un cicle amb fuites, es reconeix pel retard en la transició del fluxe a la part negativa.
Repetitiu
Com corregir autotrigger
Ajust d‟interfasse
Selecció de trigger menys sensible
Asincronies de ciclat
El temps inspiratori del pacient és superior al del ventilador:
Cicle curt (ciclat precoç)
Doble trigger
El temps inspiratori del pacient és inferior al del ventilador:
Ciclat tardà.
Cicle curt o ciclat precoç
Esforç
El doble trigger
Doble trigger: definició
Concepte:
El mateix esforç inspiratori desencadena dos cicles del ventilador
Associat a cicles curts (restrictius) o demanda inspiratòria augmentada
Vignaux et al.Intensive Care Med (2009) 35:840–846
Característiques del “doble trigger”
Doble pressurització i doble ona positiva de fluxe
El temps intercicles és molt curt
El fluxe intercicles és menys negatiu que la mitjana
El segon pic de fluxe acostuma a ser menor que el primer.
P
F
Cicle curt i doble trigger.
Situacions
Demanda inspiratòria molt augmentada
Pacients restrictius
PS subòptima
Cicle curt i doble trigger. Tractament
S‟han d‟interpretar com increment de demanda
Augmentar PS
Desplaçar trigger espiratori a un % menor de fluxe pic
Ciclat retardat.
Ciclat retardat. Concepte
Temps inspiratori neural del pacient INFERIOR al del ventilador
En pacients amb malalties obstructives
Ciclat retardat. Reconeixement
Missatges a recordar
Importància de les asincronies….si, però…
Valorarlas en la seva justa mesura
Cada patologia té les seves asincronies característiques
El coneixement de la fisiologia de les gràfiques és fonamental per la seva interpretació
Who’s Watching the Patient?
Pierson, IN: Tobin, Principles and Practice of Critical Care Monitoring
