Qui és més intel·ligent: Stephen Hawking o Messi? Mozart o el Dalai Lama?

Jacques Cousteau o Pablo Picasso? Nelson Mandela o Shakespeare?

Tots ells tenen intel·ligències excepcionals, però que pertanyen a camps

diferents que s’han desenvolupat en zones diferents del cervell.

Fins fa poc temps, la intel·ligència era considerada quelcom innat, únic i

inamovible, i es mesurava mitjançant un test. Actualment, se sap que hi ha més

d’una intel·ligència i que és el resultat tant de factors genètics com de factors

ambientals.

La intel·ligència es pot definir com la «capacitat de percebre, relacionar,

organitzar i gestionar el coneixement per saber escollir la millor opció entre

moltes per resoldre un problema».

Aquesta teoria va ser proposada pel nord-americà Howard Gardner l’any 1983,

i va revolucionar el món educatiu, ja que trencava amb la visió tradicional de la

intel·ligència. Segons Gardner, la intel·ligència és una capacitat, i definir-la així

la converteix automàticament en una destresa que es pot desenvolupar. No

nega el component genètic, ja que tots naixem amb unes potencialitats

marcades per la genètica, però aquestes potencialitats es desenvolupen d’una

manera o d’una altra depenent de l’entorn, les experiències i l’educació rebuda.

Gardner presenta actualment fins a vuit intel·ligències.

Per tant, les persones podem ser intel·ligents de maneres diferents, i la majoria

de nosaltres podem desenvolupar cada intel·ligència fins a nivells adequats de

competència.

Segons Gardner, podem distingir les següents intel·ligències múltiples:

Intel·ligència lògica-matemàtica

És la capacitat per raonar correctament, i comporta ser hàbil en quantificar,

calcular, resoldre problemes, fer servir el mètode científic i utilitzar el

raonament. Les habilitats més destacables d’aquesta intel·ligència, per tant,

són l’enumeració, l’ús de sèries, la utilització del raonament inductiu i deductiu,

la relació, l’ús de la mesura, la classificació, la comparació, la verificació i la

generalització.

A les persones amb un desenvolupament alt d’aquesta intel·ligència els agrada

calcular, raonar, preguntar, resoldre enigmes, experimentar, fer estimacions,

utilitzar tecnologia per resoldre problemes, etc. Les sortides professionals més

relacionades amb aquesta intel·ligència són les de caire científic, matemàtic,

informàtic i econòmic, entre d’altres. Un personatge cèlebre amb aquesta

intel·ligència elevada seria Albert Einstein.

Intel·ligència lingüística

És la capacitat d’utilitzar el llenguatge eficaçment, sigui oral o escrit, i de saber

formular correctament el pensament en paraules. Podem desglossar aquesta

intel·ligència en cinc parts: la fonologia (estructura dels sons), la morfologia

(estructura de les paraules), la sintaxi (estructura de l’oració), la semàntica

(significat) i la pragmàtica (ús), i entre les habilitats més relacionades amb

aquesta intel·ligència cal destacar la descripció, la narració, l’observació, la

comprensió del significat de noves paraules, la comparació, el relat, la

valoració, el resum, saber treure conclusions, l’ús de l’humor lingüístic, la

retòrica i la memorització.

A les persones amb un alt nivell de desenvolupament d’aquesta intel·ligència

els agrada llegir, escriure, escoltar, explicar i els jocs de paraules. Les

professions més directament relacionades amb aquesta intel·ligència són

periodistes, escriptors, filòlegs, bibliotecaris, locutors, oradors, etc. Un

personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Miquel Martí Pol,

Josep Pla.

Intel·ligència visual-espacial

És la capacitat de pensar en tres dimensions, de percebre amb precisió allò

que ens envolta, de transformar les percepcions, d’imaginar moviments, de

distingir objectes i d’orientar-se. Així doncs, les habilitats més relacionades amb

aquesta intel·ligència fan referència a la percepció, l’orientació, la comparació,

l’observació, la deducció, la imaginació, el relat, la interpretació i la

transferència.

Les persones amb un desenvolupament important d’aquesta intel·ligència

aprenen mitjançant imatges, i els agrada dibuixar, dissenyar, visualitzar. Podem

citar escultors, pintors, arquitectes, pilots, enginyers, decoradors, cirurgians i

fotògrafs com a professionals que utilitzen millor aquest tipus d’intel·ligència.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Antoni Gaudí

Intel·ligència cinètica-corporal

És la capacitat de controlar amb precisió els moviments corporals, de moure’s

harmònicament, d’utilitzar el cos per expressar (motricitat gruixuda) i de

manipular i transformar hàbilment objectes (motricitat fina). Les habilitats

relacionades amb aquesta intel·ligència són la interpretació, la demostració, la

interacció, el relat, la classificació, la comparació i el resum.

A les persones hàbils en aquesta intel·ligència els agrada fer esport, utilitzar el

llenguatge corporal per expressar, tocar, construir, etc. Esportistes, ballarins,

professors d’educació física, artesans, fisioterapeutes, cirurgians, joiers, actors,

mims… són els professionals que més hi estan relacionats. Un personatge

cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Josep Guardiola.

I ntel·ligència musical

És la capacitat per distingir entre ritmes, tons, timbres, freqüència dels sons i

melodia. Inclou la facilitat per reconèixer, reproduir i crear música amb la veu i/o

amb instruments. Per tant, implica uns processos en el camp visual (llegir la

música), auditiu (sentir, escoltar i apreciar la música), cinestèsic (executar la

música amb els instruments) i imaginatiu (crear música). Suposa utilitzar

habilitats com l’observació, la identificació, el relat, la reproducció, la

conceptualització i la combinació.

A les persones amb un alt nivell de desenvolupament d’aquesta intel·ligència

els agrada expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar cançons,

escoltar, seguir el ritme, etc., i solen dedicar-se al món de la música, com ara

compositors, músics, crítics musicals, directors de corals i orquestres, cantants

i professors de música. També encaixen en aquest àmbit els especialistes en

fonètica. Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Pau

Casals, Lluís Llach, Serrat. 

Intel·ligència interpersonal

És la capacitat d’entendre les altres persones i interactuar-hi tenint en compte

els seus estats d’ànim i temperament. Com a habilitats relacionades amb

aquesta intel·ligència cal destacar la interacció, la percepció, l’empatia i l’ètica.

A les persones amb gran intel·ligència interpersonal els agrada relacionar-se

amb els altres, intercanviar idees, organitzar, dirigir, fer de mediadors… i, per

tant, solen dedicar-se a la política, la sociologia, la venda, l’administració, la

direcció, el periodisme o l’ensenyament. Un personatge cèlebre amb aquesta

intel·ligència elevada seria la Mare Teresa de Calcuta.

Intel·ligència intrapersonal

És la capacitat d’autoestima i automotivació. És el coneixement de si mateix.

Cal distingir principalment la mostra d’autoestima i autoconeixement com a

habilitats més destacables.

A les persones amb un desenvolupament destacable de la intel·ligència

intrapersonal els agrada meditar, planificar, autoreflexionar… i com a sortides

professionals més relacionades podem citar els psicòlegs, terapeutes,

consellers, empresaris, filòsofs, teòlegs i sacerdots. Un personatge cèlebre

amb aquesta intel·ligència elevada seria Mahatma Gandhi.

Intel·ligència naturalista

És la capacitat de comprendre el medi ambient i l’atracció i la sensibilitat vers

aquest. Implica habilitats com el relat, la demostració, la selecció, el

plantejament d’hipòtesis, la classificació i la revisió.

Les persones amb un alt grau de desenvolupament d’aquesta intel·ligència

gaudeixen experimentant, manipulant, investigant, utilitzant el raonament i

cuidant plantes i animals. Les sortides professionals més relacionades són

biòlegs, antropòlegs, jardiners, grangers i cuidadors d’animals. Un personatge

cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Charles Darwin, Pius Font i

Quer.