17 anys al barri fent

desembre de 2007

Publicació del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”

2 EDITORIAL

3-6 CASAL

7-10 BARRI

11-12 ESPECULACIÓ

13-16 PAÏSOS CATALANS

17-18 INTERNACIONALISME

L’Insurgent no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels

articles que hi apareixen, i la seva opinióes veurà reflectida en l’editorial.

Edita Casal Independentista de Sants Jaume Compte

C/ Premià, 31, baixos 08028 SantsDipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

Sumari

S U M A R I 1

E D I T O R I A L2

Potser per obvi no caldria recordar -ho, el Casal som persones, som sòciesi socis, i tu, ho fas possible.

Al llarg dels anys, el Casal ha evolu -cionat, ha crescut, ha patit cicles i n´ha obert de nous. Ara, al nostresemblar, al semblar d’aquelles quefem del Casal una eina d’acció políti-ca al barri, des d’on projectar l’idealde la llibertat dels Països Catalans enun model social al servei de les class-es populars, cal mirar més enllà.

Si a algun dels militants que fa 20anys van pensar en crear un CasalIndependentista al barri, li haguessindit que al cap de dues dècades, de lesfiles del Casal haurien sortit cente -nars de militants, s’haurien impulsatdotzenes de projectes, infinitat d’ac -tivitats, fins i tot més d’un no s´ hohagués cregut.

I tot això, gràcies a tu i als qui com tuho han fet possible.

Altre cop, el Casal es re-dibuixa i esreplanteja a si mateix, buscantmaneres de seguir lluitant i incidint,mirant quins projectes han de ser els

puntals de les noves, i no tant novesfornades de militants. I un dels pro -jectes que veiem amb més ambició,passa indefugiblement per canviar ,altre cop de local, altre cop, perseguir millorant. L’actual local, se´nsqueda petit, l’esquena fa temps queno ens entra a la camisa, i malgrat elspedaços, poc més temps la podremaprofitar si volem seguir creixent, iaixò és el que volem. Seguir enda -vant. Però conscients que el projecteha d’avançar amb passos curts peròferms i que aquesta nova aventuraque fa ja alguns mesos que ens ronda,li cal una base sòlida, li cal socis isòcies que el facin possible.

En els propers mesos, dos processoshan de ser paral·lels, el de l’augmentde la base social del casal, i la recer -ca d’un nou espai, l’augment derecursos i l’augment de projectes, lamillora dels serveis, i l’augment delcompromís, només així ho farem pos-sible, i com dèiem al començar... ambtu som un més, i podrem continuarcreixent ...i tu, que esperes per fer -tesoci del Casal?

Amb tu, som unmés i podrem continuar creixent

Sembla que aquest any tindrem un Tió popular albarri. Aquesta és l’aposta del CasalIndependentista enguany en el seu afany per r ecu-perar la cultura popular a Sants. Doncs per anarfent dentetes, què millor que fer un r epàs d’onprové aquest ancestral costum amb certs tocsescatològics, tan comuns en la nostra cultura. Estracta d’una tradició força estesa en la pagesia deCatalunya i Mallorca. El Tió també rep el nom deRabassa, Tronca de Nadal, Conco, Xoca, Soca o

C A S A L 3

Caga tió,

Un tradició nadalenca no gair e r eli-giosaEn l’origen, el tió no era altra cosa que eltronc que cremava a la llar de foc, i elsregals que donava eren l’escalfor i lallum que proporcionava.

La celebració que ha arribat fins avui tépoc a v eure a mb e l c aràcter r eligiósactualment del Nadal. El 25 de desembreés la data en què se celebra el solsticid’hivern, i el cristianisme, davant laincertesa d’una data exacta per comme-morar e l n aixement d e C rist, a doptà

aquesta. Tot i que els solsticis es pro -dueixen el 22 de desembre i de juny , elsseus efectes no són visibles fins dos otres dies després; per això Nadal se cele -bra el 25 i Sant Joan, el 24. La festa delTió s’emmarca en la celebració del sol -stici d’hivern i el culte al sol, comuns amoltes cultures de l’antiguitat.

El solstici marcava el punt en què elsdies tornaven a allar gar-se; era elmoment de f estejar e l t riomf d el s oldamunt la foscor , de la llum sobre lestenebres i, en definitiva, de la vida sobre

la mort, després de veure, amb por , comla llum anava minvant cada a dia. Lesmaneres d e c elebrar e l so lstici s ’hanmantingut sempre lligades al foc (recor -dem, per exemple, les fogueres de SantJoan) i l’explicació rau en la importànciacapdal que ha tingut el sol per a l’ésserhumà. Per ajudar-lo, per donar-li les grà-cies, per venerar -lo, l’home ha realitzatrituals, uns de religiosos, com lespregàries, d’altres de màgics. La màgiamés elemental i primitiva és la mimèticao d’imitació; així, per estimular el Sol,s’encén foc, ja que, sens dubte, el foc ésper a l’ésser humà la font de llum i calormés semblant a l’astre rei.

Preparem el tióEl ritu comença normalment a partir de laPuríssima o, com a màxim, per SantaLlúcia, quan es va a cercar la soca d’unarbre al bosc, que es tria panxuda iproveïda d’algun forat natural per poder -la farcir. Actualment el Tió de Nadal nosempre és un vertader tió o buscall; hi hallocs on fan servir una caixa vella, untamboret, o li donen una determinadaforma a un tronc. Llavors es col·loca enun racó del menjador o de la cuina, benabrigat amb una manta perquè no passifred. Cada nit se li dóna beguda (aigua,vi dolç) i menjar (similar a l’alimentaciódel bestiar: moresc, garrofes, carabassa,

4 C A S A L

C A S A L 5

rosegons de pa, fulles de col…). Quan elsinfants veuen que, matí rere matí, elmenjar que han posat davant del tió desa-pareix, pensen que aquell tronc s’ha con-vertit màgicament en un ésser viu.

I a fer-lo cagar!Segons la tradició, el tió s’ha de fer cagardesprés del sopar de la vigília (abans odesprés de la missa del gall) o el mateixdia de Nadal. En alguns llocs, a pagès, estrasllada solemnement el tronc (enprocessó i tot) a la vora del foc, ondesprés de ruixar-lo amb vi ("el bateig"),s’encén. La canalla té el protagonismeexclusiu de la celebració, ja que és l’en -carregada, armada amb bastons, de picar

el tió tot cantant una cançó. Entre picadai picada, s’envia la quitxalla fora de l’es-tança a remullar els bastons, a cantarnadales davant el pessebre o a resar un

parenostre. I després de cada picada,recullen els regals que el tió ha deixat,que acostumen a ser llepolies diverses:torrons, neules, peces de xocolata…

“Segons la tradició, el tió s’ha de fercagar després del sopar de la vigília o

el mateix dia de Nadal!”

6 C A S A L

Ara fa dos anys, un grup de personesinteressades en la cultura popular i lestradicions del nostre país, van mostrarla seva il·lusió per crear una CollaBastonera al barri amb la finalitat derecuperar allò que s’havia perdut desde feia molt de temps.

Al principi va costar , però la il·lusióva fer que el projecte es tirés endavanti a dia d’avui es pot afirmar que hohan aconseguit.Durant aquest temps, la CollaBastonera de Sants ha realitzat actua -cions arreu dels Països Catalans i foradels seus límits i ha participat entrobades amb moltes altres colles igrups de cultura popular d’arreu, elque l’ha fet enriquir enormement.

Des del Casal volem felicitar a laColla i animar -la per a que segueixinendavant amb el projecte iniciat i ambels nous reptes que es plantegen!

La Colla Bastonera de Santscelebra el seu segon aniversari

Bàsicament aliments per menjar i beure(també pot cagar cava) durant els àpatsnadalencs. També pot rajar figuretes depessebre o petits detalls, deixant sempreels grans regals per a la nit de Reis.Originalment, una última "cagada" espe -cial, en la qual el tronc rajava una aren -gada ben salada, un all, una ceba o algunaltre element desagradable, era l’encar -regada de fer saber als infants que el tiója no donava més de si.

A ciutat, com que no hi ha llars de foc niboscos, el buscall es desa per a l’anyvinent. Ens trobem així amb tradicionsfamiliars, en les quals el mateix tió haservit per a tots els fills d’una casa, iencara ha passat d’una generació a l’al -tra. A pagès, en canvi, s’intenta mantenircremant fins al Cap d’Any o fins a Reis:si es consumeix abans o s’apaga és demolt mal averany, i pronostica tota menade desgràcies. Aquest és un costum estèsper tot Europa, especialment alsPirineus.

L’especial veneració que mereix el tió esfa palesa en el fet que, en molts llocs, lesseves cendres es recullen i es guardenacuradament, ja que se’ls atribueix ungran valor màgic, i també s’escampenper les terres en un clar senyal de fertili -tat.

Roger Sánchez AmatLaia Sánchez Amat

B A R R I 7

Unes 400 persones sur-ten al carrer pelCorrellengua d’enguany

8 B A R R I

El teatre de Sant Medir va ser el primeren acollir un acte del Correllengua d'en -guany, es tractava d'un espectacle quemostrava les potencialitats de la sensua-litat mitjançant la lectura de textos i lasala es va omplir de gom a gom.

Pel que fa a la resta del Correllengua"hem tornat a recuperar el perfil d'altresanys que vam perdre l'any passat, cosaque es va visualitzar en el cercavila quevarem fer al carrer de Sants i que va aple-gar a unes quatre-centes persones",explica Pep Ribes, membre de la CAL deSants. A part del cercavila, elCorrellengua també va potenciar molt lesactivitats per a nens, és per això que esvan or ganitzar quatre tallers al Parc del'Espanya Industrial: "l'única pega és quees va girar mal temps i dels quatre tallers,al final només en va quedar un", comen-ta Ribes.

Una altra de les novetats que elCorrellengua del barri va potenciar , vaser el primer col·loqui d'ImiCat, un con -junt de nouvinguts que lluiten per poten -ciar que els catalanoparlants els parlemprecisament en català: "De fet anavadirigida a cases estrangeres, que tractenaquest tema, i varem comptar amb l'as -sistència de quasi trenta grups estrangers,cosa que va suposar un èxit perquè vanfer moltes connexions. Per part de DiegoArcos que és qui ho or ganitza, va estarmolt content", diu Ribes.

En el sopar de final de Correllengua hivan assistir un centenar de persones for -mades per les diferents parelles lingüís -tiques: "ens van portar plats d'altres paï -

sos, cadascú del seu, a més varen haver -hi parlaments que tractaven el tema deles relacions i la integració; jo crec queés el millor sopar que s'ha fet perquè hiha hagut un contingut lingüístic i políticmolt important" diu Ribes, que conclouafirmant que el balanç és molt positiu:"sempre és complicat organitzar aquestescoses i a vegades no hi ve tanta gent comesperaves, però aquest any , el balanç hade ser del tot positiu".

B A R R I 9

Èxit de la manifestacióen defensa del CSA CanVies

1 0 B A R R I

Prop d’un miler de persones es van mani -festar el 20 d’octubre pel matí pels carrersde Sants en defensa del CSA Can Vies, perdemanar que TMB, empresa que detenta lapropietat de l’immoble, aturi la demanadaque ha interposat contra el CSA.

A les 12 del migdia, la Colla Bastonera deSants i els Diables de Sants donaven el tocde sortida de la manifestació. Entre els i lesassistents a la marxa hi havia diversitatd’entitats culturals del barri, així comtambé hi eren presents nombroses personesdels diferents cololectius afectats per lesremodelacions urbanístiques del barri.Pancartes contra la construcció de la TorreMalaia al carrer Sant Antoni, membres de laPlataforma pel Soterrament de les Vies, deles associacions de veïns i veïnes del barri imembres de cololectius i entitats d’altresbarris i pobles van acompanyar la marxa.

En el seu recorregut, encapçalat per unapancarta a la que es podia llegir "Aturem la

Demanda, Can Vies és del Barri", la mani -festació es va aturar davant de la seu delDistricte de Sants-Montjuïc on es va llegirun comunicat criticant la gestió del’Ajuntament en matèria de políticaurbanística i en relació als espais pels joves.També es va exigir a l’Ajuntament què, entant que responsable de l’empresaTransports Metropolitans de Barcelona,retiri la demanda que aquesta empresa téinterposada des del 12 de maig del 2006contra el CSA Can Vies. Un Centre Socialque amb més de deu anys de vida i activitatal barri de Sants ha demostrat ser un espaide referència tant polític com cultural isocial pel jovent i pel teixit asssociatiud’aquest barri.

La marxa va finalitzar amb un parlamentdes del terrat del CSA que va recordar queel judici previst pels propers dies 25 i 26d’octubre a l’Audiència Provincial deBarcelona s’havia posposat fins al propergener.

E S P E C U L A C I Ó 1 1

Manifestació contra elBarcelona Meeting Point ien solidaritat amb les CasesBarates del Bon Pastor

El dissabte 10 denovembre a la PlaçaOrfila (Sant Andreu),es va donar el tretd’inici a la mani-festació en contra elMeeting Point.

Un grup de pallassos que vanaparèixer en grup, van fer esclataruna traca de 50 metres, i tot seguitvan llançar desenes de pots de pinturaa la façana del Districte. Unes 800 per -sones sortien darrere de tres pancartesinicials i una de final. Primer objectiu,reiterat, de la manifestació: una immo -biliària, que va rebre pintades en tota

la façana. Aquesta tònica, la de pintar iassenyalar els culpables de l’especu -lació i la misèria dels treballadors i tre -balladores (immobi-liàries, bancs,caixes, etc.), seria present durant totala manifestació.

1 2 E S P E C U L A C I Ó

immobiliària, en defensa de les CasesBarates, contra la destrucció del territorii en defensa d’altres barris en lluita.

En arribar a la seu d’ICVde Sant Andreu,s’hi va fer una acció per denunciar la cul-

pabilitat d ’aquest p artit p olític e n l arepressió contra els moviments socials ipopulars. S’hi va penjar un ninot quesimulava un Mosso d’Esquadra, al que seli va calar foc fins que un petard va

destrossar el poc que en quedava. L’accióva ser fortament aplaudida.

Més endavant, es va calar foc a una gruade cartró, mostrant el rebuig a les constructores i promotores. Es va seguirfins arribar al solar asfaltat del C/Segre,el mateix emplaçament que fa un tempsva acollir el Casal Popular Miquel Martíi Pol, i que ara hauria de ser una zonaverda. Precisament aquest va ser el motiude l’última acció de denúncia, una pinta -da denunciant la hipocresia del’Ajuntament i una gran taca de pinturaverda damunt el negre asfalt.

Per acabar , es van fer parlaments dedenúncia de diferents llocs afectats perl’especulació i es va desconvocar la ma-nifestació.

“Unes 800 persones sortien darrere detres pancartes inicials i una de final”

Sexe, gènerei

El coneixement científic construeixdiferències entre individus d’una mateixaespècie i n’estableix el sexe en funciódels òrgans reproductius que aquest pos -seeix podent existir exemplars "mas -cles", "femelles" o "hermafrodites" (indi-vidus que posseeixen ambdos sexes).

En el cas dels humans, a partir del naixe-ment d’un nadó l’entorn social fa que,depenent dels òr gans reproductius ambels que ha nascut se’l pugui designar coma nen o bé com a nena. És sobradamentconegut i acceptat l’hermafroditisme enalgunes plantes i animals. Existeixenhumans hermafrodites? Evidentment. Ésmés, podem constatar que és un fet natu -

ral, tal i com ho és en altres espècies,entenent com a natural allò directamentrelacionat amb la formació de vida (talcom nosaltres l’entenem) a la Terra i ambla teoria de l’evolució de les espècies. Enels països occidentals, quan una criaturaneix i el seu sexe és ambigu els metges iels pares es troben amb un dilema: "És unnen o una nena?" En aquest cas parlemd’intersexualitat i n’hi ha de molts tipus(micropenis, vagines molt grans, testiclesinterns, etc.) i no és tant infreqüent.S’estima que un de cada 100 individusneix amb alguna mena d’anomalia en ladiferenciació sexual, i un de cada dos milés prou diferent com per convertir -se enun problema l’assignació del sexe .

P A Ï S O S C A T A L A N S 1 3

Els humans, com qual-sevol ésser viu, tenimnecessitats i funcionsbiològiques. Dins lesúltimes hi ha la repro-ducció. Els humansens hem dotat d’einesdiferents alhora d’estu-

1 4 P A Ï S O S C A T A L A N S

És increïble la incomodiat que genera elfet de no poder designar un dels dossexes que normativament estan acceptatsa una persona. Cronològicament lasegüent pregunta és: "S’assembla més aun nen o a una nena?" Aleshores es prenuna decisió i entra en joc la cirur giaextirpant i reconstruint el que faci faltaper tal de què el nadó pugui tenir una cat-egoria se xual r econeguda i t ot d ubtequedi esvaït.

Aquesta pràctica està socialment accep -tada, és més, està vista com a una neces -sitat. Ara bé, aleshores per què ensposem les mans al cap quan sentim notí -cies relacionades amb l’extirpació delclítoris de les nenes d’algunes tribusafricanes? Una extirpació no està benvista quan són motius culturals o reli -giosos els que la motiven però sí que hoestà per ves a saber per quins motius"naturals" o biològics que fan impossibled’imaginar una persona fora del binomimascle-femella. No havíem quedat quel’hermafroditisme es dóna en moltesespècies d’animals i plantes? Per què nodeixar la criatura tal com és, i fer quepugui desenvolupar una identitat pròpia,més enllà dels marcs normatius d’home-virilitat/dona-feminitat? De fet, és mésgreu el remei a la suposada malaltia, jaque no es tenen en compte les conse -qüències identitàries, psicològiques i derelació amb els altres que l’extirpaciógenital té sobre a qui se la practica.

L’assignació clàssica de sexes fa que desdel naixement fins a la mort, els indi -vidus adquireixin unes pautes de conduc-ta i construeixin el que és propi del seu

gènere. El patriarcat fa que adoptem unsrols determinats, uns rols de submissió iuns d’opressió. La societat fa que nopoguem deixar de concebre la pròpiaidentitat com quelcom relacionatintrínsecament amb el sexe, i en sentitcontrari, els individus, per tal d’encaixaren aquests motlles, reproduïm una identi-tat de gènere en cadascuna de les nostresactituds i decisions individuals i en totsels àmbits (educació, pràctica d’esports,culte al cos, tipus d’estudis, etc.). Moltscops ni ens n’adonem. Moltes vegades ésinconscientment que ens privem de dir ofer quelcom que no seria vist com a "nat-ural". Fins hi tot el lesbianisme i lahomosexualitat són socialment accep -tades sempre i quan no se surtin de certsparàmetres (els gais tenen "ploma" i leslesbianes semblaran "xicotots").

Vivim e n u n s istema c apitalista d insd’una matriu heterosexual. Són moltesles persones que volem canviar aquestasituació on hi ha una classe que posseixels mitjans de producció i a travésd’aquesta condició exerceix l’opressió declasse. Per molt que pensem d’una deter-minada manera, cadascuna està implica-da amb intensitats diferents en l’ac -tivisme polític, adopta actituds individu -als en funció de les seves necessitats, etc.Però el que és comú en tots nosaltres ésl’establiment d’una mena de gradació enles diferents tipus d’opressions deixanten un segon terme qüestions com lahomofòbia, la transfòbia, el sexisme i elracisme. Això ens hauria de fer refle-xionar.

De les cendres d’unafotografia cremada

Multats amb 2.730 _ cadascun.L’endemà de la sentència, l’endemà del 20-N,la majoria de polítics s’afanyaven a dir queera una vergonya el tracte que havia tingut lanostra llengua durant el judici. I si bé és certque fou indignant el menyspreu del jutgeVázquez Honrubia cap al català, també ho ésque aquesta anècdota, ha servit a molts peresquivar les qüestions reals que aquest procésestà posant sobre la taula. I ho definim com aanècdota perquè enmig de la gravetat de veurecom ciutadans catalans són jutjats per un tri -bunal d’excepció estranger, que no tinguin ladelicadesa d’atendre’ns en català no passa deser un simple agreujant més.

Fa 30 anys, l’Audiencia Nacional es deiaTribunal de Orden Público. I fa 30 anys, el

Borbó de torn es deia Francisco Franco. Comfa 300 es deia Felipe V i entrava a Xàtiva cre-mant-la tota amb població a dins. Ensrecepten unes gotes de Constitución cada dia,per veure si alguns també se’ns passa això detenir memòria. Però tossuts recordem com el1717, el parent d’en Juan Carlos, prohibia acop de Decreto totes les universitats catalanes.I entre tantes barbaritats, els Borbons, inici -adors de l’actual estructura estatal, centralistai homogeneïtzadora, que desprecia i espoliaals qui sotmet fins que se li escapen del’Imperi, han demanat mai perdó? No. Mai. Illavors, com hem de considerar , entre moltsaltres exemples, l’actitud de la Universitat deGirona que, dos dies després de la Diada, vaconvidar al rei espanyol a un sopar amb l’elitempresarial de la regió? Aquell dia 13 de

P A Ï S O S C A T A L A N S 1 5

Coincidint amb l’efemèride de la mort del dicta-dor, el 20-N, a Madrid es va fer el judici a l’EnricStern i a Jaume Roure. Tots dos, militants inde-pendentistes, van seure al banc dels acusats d’unalt tribunal espanyol. Sentenciats el mateix dia,van ser considerats culpables d’injúries gr eus a la

1 6 P A Ï S O S C A T A L A N S

setembre, l’Esquerra Independentista varespondre i en Jaume i l’Enric van cremar lesfotografies dels reis. Aquella flama no haparat de créixer.

Moltes coses queden en evidència en elprocés que s’inicia amb la crema d’en Jaumei l’Enric. D’entrada, que es persegueixi unaacció que en molts països no és delicte, actu -ant d’ofici, sense la petició expressa delmonarca, demostra un zel exagerat dels queocupen els pilars de l’imperi per protegir -lo.Per salvaguardar cos i forma. Per vetllar per laimmaculada imatge del màxim representantde l’Estat perquè, en la crònica por quepateixen, veient com cada cop som més els"desafectes al règim", acceleren la repressiófent ma de totes les eines que, intel·ligentmentvan decidir no desmuntar durant l’estafa de la"Transición".

I què més hem vist? Doncs que tan llarga és ladominació borbònica, tan llar ga també és laprofessió del botifler. Aquell català o catalanaque es passa al bàndol de l’ocupant, que elserveix i li ret homenatges. Ho foren elsresponsables de convidar el rei a laUniversitat de Girona i ho són també els

responsables polítics d’Interior que a travésdels fitxers polítics il·legals de la Secciód’Informació dels Mossos, van servint un aun, els noms dels qui cremem més i mésfotografies reials arreu del país.

21 persones més camí de l’AudienciaNacional

Als dos independentistes jutjats el 20-N se’lstanca el procés amb un multa. Però ningús’imagina com continuarà l’esperpent: pelmoment ja hi ha 21 persones més que han depassar per l’Audiència Nacional. I com amínim, tenim constància d’informes policialsrelatius a cremes de fotografies a les ciutats deMataró, Lleida, Manresa i València.

L’Estat espanyol, en veient l’espiral iniciada,podria haver optat per reconèixer l’absurd dejutjar simples cremes de fotografies. Podriahaver cercat una sortida intel·ligent. LaGeneralitat podria haver-se negat llavors adonar més noms entenent que hi ha altresinvestigacions prioritàries per concloure...però la línia l’han fixada ja i no és cap altraque la de la repressió. Com des de fa 300anys, no hi ha més opció, lluitarem.

I N T E R N A C I O N A L I S M E 1 7

Amazighs catalans,cridem per trencar elsilenci:som una nació!

Som coneguts com berebers per molts dels nos -tres veïns, nom que ens posar en els romans alconjunt de pobles del Nord d’Àfrica. Al seu tor n,els àrabs ens anomenaren bàrbars, però malgrattot el que hem patit, el nostr e nom és i serà"amazigh", que en la nostra llengua significa

1 8 I N T E R N A C I O N A L I S M E

A l’igual que els Països Catalans, el nostrepoble s’estén per diversos estats, des de lescostes atlàntiques del Marroc fins a Egipte,de les ribes del Mediterrani fins al desert delsSahara. Som un dels pobles més antics delmón, origen, segons alguns estudisantropològics, de les diferents ramificacionsracials blanques que passaren d’Àfrica capEuropa. La nostra llengua, trobada gravadaen pedres, està datada com la més antiga do-cumentada del Nord d’Àfrica i malgrat això,a l’igual que la catalana, no té reconegut l’status que li pertoca ni la protecció i promo-ció que necessita.

Parlar de pobles sense estat, llengüesperseguides, c ultures m inoritzades... a t otcatalà li resulta familiar, és clar! Això explicael perquè a Catalunya hi ha una bona comu -nitat amazigha organitzada que, des d’aquestracó de món, defensem ara i sempre que elnostre poble sorgeixi de l’abandó al que polí-tiques genocides, com l’aplicada pel regnedel Marroc, ens imposen. Perquè de fet, enssentim més amazighs com més exercim decatalans i alhora, ens sentim més catalanscom més defensem els drets amazighs.

La lluita per la recuperació nacional catalanano ha estat mai fàcil i tampoc ho és l’a -mazigha. En els darrers mesos, ens han arri-bat notícies preocupants d’incidents ocor -reguts en diverses universitats marroquinesen les que, militants panarabistes, contraris aqualsevol reivindicació democràtica pelreconeixement dels més elementals drets delpoble amazigha, han ferit de gravetat diver -sos companys nostres, fins al punt de causarla mort a l’estudiant Hasnaoui.

La policia marroquina, lluny d’actuar contraels agressors, ha detingut nombrosos estu-diants amazighs, ha regirat les seves cases iha aplicat la tortura per a reforçar la repressiócol·lectiva contra un moviment democràticuniversitari que està en auge als darrers anys.

Repressió marroquina a CatalunyaPerò això no s’acaba aquí: la Coordinadorad'Associacions Amazigues a Catalunya(Agraw Amazigh n Katalunya) va fer unaconcentració el passat 2 de juny a la PlaçaSant Jaume per donar a conèixer que, feiadues setmanes, un jove amazigh, del col·lec -tiu Cornellà Sense Fronteres va denunciarque dos individus el van fer pujar a un vehi -cle a Esplugues de Llobregat i el van inter -rogar tota la nit sobre els seus lligams amb elsestudiants amaziguistes del Marroc. Segonsel noi segrestat, els dos individus es van iden-tificar verbalment com a membres de la poli-cia marroquina.

Sabem que aquests fets no són aïllats, quepretenen colpejar el moviment amazigh, queés alhora el més fort en la lluita per lademocràcia al Marroc i per posar fi a la dic -tadura. I la nostra resposta no pot ser cap altreque la de cridar , que som una nació! Exigimel reconeixement internacional de la nostrallengua, la nostra cultura. Exigim posar fi a lamarginació imposada pel Marroc i, com cata-lans que ens sumem en la lluita per la plenasobirania dels Països Catalans, us animem afer-vos també vostra la lluita per la llibertatdel nostre poble. Un poble perseguit peròque, malgrat els pesi, és lliure al mateixtemps, en totes i cadascuna de nosaltresperquè en tant que amb dignitat diem quesom amazighs, estem dient també que som, iserem, Persones lliures.