Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona ...€¦ · Global Entrepreneurship...

36
Barcelona, 26 de Setembre de 2012 Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Ajuntament de Barcelona

Transcript of Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona ...€¦ · Global Entrepreneurship...

Barcelona, 26 de Setembre de 2012

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per

a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

Àrea d’Economia, Empresa i OcupacióAjuntament de Barcelona

Index

0. Resum executiu

1. Anàlisi conjuntural : L’activitat econòmica a la ciutat i el seu entorn1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural 1.2. L’economia de Barcelona:

A. Internacionalització de l’economiaB. Infraestructures productivesC. TurismeD. Empresa, emprenedoria i innovació E. Ciència i tecnologiaF. Mercat laboral G. Sostenibilitat i Qualitat de VidaH. Proximitat i cohesió social

2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament

0. Resum executiu

• Context macroeconòmic marcat per la recessió i l’agreujament de la crisi del deute sobirà aCatalunya i Espanya. L’elevada incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiquespúbliques i les decisions dels agents econòmics, i es manté la contracció creditícia.

• Millora l’impuls emprenedor a la ciutat, on cal remarcar tant la bona evolució en les societatsmercantils constituïdes al llarg d’aquest any com l’increment del capital subscrit. D’altra banda, segons elGlobal Entrepreneurship Monitor la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona mostra el 2011 elprimer increment en cinc anys.

• Continuen els bons resultats en la internacionalització de l’economia de Barcelona: les exportacions iel turisme mantenen una evolució favorable dels principals indicadors i la ciutat assoleix bonsposicionaments en diversos rànquings internacionals reconeguts.

• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors deBarcelona són més favorables que els de Catalunya i Espanya. És compten prop de 112.400 aturatsregistrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 17,5%, essent especialment elevada entre els joves.D’altra banda, la destrucció de llocs de treball provoca la disminució de l’afiliació a la Seguretat Social, si bécal destacar en sentit positiu l’augment dels assalariats en serveis intensius en coneixement.

• Continua la percepció favorable de Barcelona quant a la qualitat de vida, i en l’àmbit de la sostenibilitatel transport i la reducció continuada en el consum d’aigua es confirmen com a punts forts de la ciutat.

• El descens del percentatge de perceptors de prestacions d’atur a la ciutat -relacionat amb l’augment del’atur de llarga durada- suposa un toc d’atenció pel que fa a la cohesió social.

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)

L’economia catalana entra novament en recessió:

• El creixement de l’economia mundial s’ha desaccelerat durant el primer semestre de 2012, ambcomportaments diferenciats per àrees geogràfiques. Així, mentre les economies dels EUA i Japó estroben en procés de recuperació, a la zona euro l’activitat econòmica es deteriora, segueixenempitjorant les expectatives i s’albira el risc de recessió després de la contracció del PIB del segontrimestre (-0,5% en termes interanuals).

• En aquest context, el PIB català del II trimestre de 2012 presenta una reducció interanual del -1,1%, lleugerament més suau que la del PIB espanyol (-1,3%) però més acusada que les dels dostrimestres anteriors (-0,1% i -0,5% respectivament). La caiguda de la demanda interna redueix l’activitata tots els sectors productius, malgrat l’aportació positiva del sector exterior.

Taxa de creixement interanual del PIB (%)(Corregit d'estacionalitat)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.

-6

-4

-2

0

2

4

6

I tr.

200

3

II tr

. 200

3

III tr

. 200

3

IV tr

. 200

3

I tr.

200

4

II tr

. 200

4

III tr

. 200

4

IV tr

. 200

4

I tr.

200

5

II tr

. 200

5

III tr

. 200

5

IV tr

. 200

5

I tr.

200

6

II tr

. 200

6

III tr

. 200

6

IV tr

. 200

6

I tr.

200

7

II tr

. 200

7

III tr

. 200

7

IV tr

. 200

7

I tr.

200

8

II tr

. 200

8

III tr

. 200

8

IV tr

. 200

8

I tr.

200

9

II tr

. 200

9

III tr

. 200

9

IV tr

. 200

9

I tr.

201

0

II tr

. 201

0

III tr

. 201

0

IV tr

. 201

0

I tr.

201

1

II tr

. 201

1

III tr

. 201

1

IV tr

. 201

1

I tr.

201

2

II tr

. 201

2

Catalunya

Espanya

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)

L’agreujament de la crisi del deute sobirà i el procés de consolidació fiscal a la zona euro condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics:

El Govern espanyol sol.licita assistència financera a l’Eurogrup per a satisfer lesnecessitats de recapitalització del sistema bancari i posa en marxa un ampli conjunt demesures de consolidació fiscal –entre elles, l’augment de tipus de l’IVA i altres tributs- pertal d’assolir un ajust de 65.000 M€ en dos anys i mig (juliol 2012).

No obstant, subsisteixen els interrogants sobre el compliment dels objectius de dèficit públici el risc d’intervenció global de l’economia espanyola, en un entorn de forta pressió sobre lamoneda única.

La Generalitat ha sol.licitat adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i li hademanat ajut per valor de 5.023 M€ per tal de complir l’objectiu de dèficit públic (20-VIII).

Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però l’evolució delstipus d’interès no permet una reducció substancial de la càrrega financera que suporten iaugmenta la morositat.

El crèdit al sector privat concedit per les entitats financeres a Catalunya s’ha reduït un -3,2% en termes interanuals el primer trimestre de 2012. La incertesa sobre les condicionsde l’ajut a l’economia espanyola pot accelerar el ritme de contracció del crèdit en elspropers mesos.

5

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)

S’accentua la debilitat de la demanda interna• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,5% -en termes nominals-

al llarg dels primers set mesos de 2012, lleugerament més suau que el que registren a nivellespanyol (-3,4%).

• La província de Barcelona tanca el mes d’agost amb una variació interanual de l'Índex de Preus alConsum (IPC) del 3,1%, lleugerament superior a la registrada a Espanya (2,7%) i idèntica a la deCatalunya. Després de la moderació del primer semestre, a l’estiu es detecta un repunt de lestensions inflacionistes afavorit per l’alça dels preus de l’energia i que es pot accentuar amb l’augmentde tipus de l’IVA a partir de setembre.

• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i els vuit primers mesos de2012 es redueix en un -9,6% en termes interanuals a Barcelona i un -8,4% a Catalunya.

El sector exterior es confirma com a motor de l’activitat• Les exportacions recuperen embranzida els primers sis mesos de 2012 i - després de la

frenada de l’última part de 2011- assoleixen un màxim històric semestral i mantenen la demarcaciócom a primer territori exportador d’Espanya amb més d’una cinquena part del total.

• Pel que fa al turisme, tots els indicadors mostren evolucions positives excepte pel que fa al nombrede creueristes, amb resultats especialment destacables en la despesa dels turistes amb tarja decrèdit.

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)

Contracció de l’activitat industrial• L’evolució de l’índex de producció

industrial (IPI) el primer semestre de2012 mostra una reducció a Catalunya (-2,2%) més moderada que al conjuntd’Espanya (-6,3%). A tots els àmbitsterritorials s’accentua la seva caiguda elsegon trimestre.

• La inversió en béns d’equipament aCatalunya segueix en retrocés el primertrimestre de 2012 (-5,8%) a causa de lacontracció de l’activitat, les restriccionscreditícies i l’empitjorament de lesexpectatives.

0,0

20,0

40,0

60,0

80,0

100,0

120,0

I. S.

200

6

II. S

. 200

6

I. S.

200

7

II. S

. 200

7

I. S.

200

8

II. S

. 200

8

I. S.

200

9

II. S

. 200

9

I. S.

201

0

II. S

, 201

0

I. S.

201

1

II. S

, 201

1

I. S,

201

2

Catalunya

Espanya

Índex de producció industrial a Catalunya (IPI) Mitjanes semestrals

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)

Clima empresarial L’Enquesta de Clima Empresarial de

l’ÀMB del segon trimestre del 2012mostra una evolució de la marxa delnegoci i la facturació menys desfavorableque el trimestre anterior a tots els sectorsproductius. La feblesa de la demandacontinua sent el principal factor limitadorde la bona marxa dels negocis.

El tercer trimestre de l’any, elsempresaris enquestats preveuen unamarxa desfavorable dels negocis, ambdescensos de la facturació, l'ocupació i lainversió als principals sectors. Amb tot, laindústria preveu seguir incrementant lesseves exportacions.

Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB(Saldos, en %)

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12

II,12

Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat

-35-30-25-20-15-10-505

1015

Facturació Exportació Preus devenda

Ocupació Inversió

AMB Catalunya

Perspectives de la indústria a l’AMB. III tr. 2012 (saldos en %)

1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)

Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari

La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 13.633 transaccions elprimer semestre després de reduir-se un 24,7% respecte al mateix període de 2011, mentreque a Catalunya i Espanya ho ha fet un -18,5 i un -20,8% respectivament.

Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies mantenen el procés de d’ajustamentde preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat de Barcelona sesitua en 3.367 €/m2 el juny, un -10,3% menys que el mateix mes de 2011.

COMPRAVENDA D'HABITATGE Variació I SEM 12/I SEM 11 (%)

Total Noves Segona mà Total Noves Segona màBCN provincia 13.633 5.145 8.488 -24,7 -25,8 -23,9Catalunya 21.980 9.207 12.773 -18,5 -19,1 -18,0Espanya 163.538 81.780 81.758 -20,8 -18,2 -23,2

I SEM 2012

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE.

D’altra banda, el primer semestre de 2012 es registra un descens de la superfície prevista ales llicències d’obra del 50,1% respecte al mateix període de l’any anterior.

1.2. L’economia de Barcelona1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (1):

Exportacions

• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 22.759,3 M. d’euros de gener ajuny de 2012 –el màxim històric en un semestre- i registren una variació interanual del 8,6 % respecte almateix període de 2011, clarament superior a la mitjana espanyola (+3,4%).

• En el mateix període, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions al’estat espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,7%) del total.

• Així mateix, Barcelona genera el 27,1% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt continguttecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de gairebé el 60% del total.

10.000,0

12.000,0

14.000,0

16.000,0

18.000,0

20.000,0

22.000,0

24.000,0

I S 2001

II S 2001

I S 2002

II S 2002

I S 2003

II S 2003

I S 2004

II S 2004

I S 2005

II S 2005

I S 2006

II S 2006

I S 2007

II S 2007

I S 2008

II S 2008

I S 2009

II S 2009

I S 2010

II S 2010

I S 2011

II S 2011

I S 2012

EXPORTACIONS DE BARCELONA 2001-2012Exportacions semestrals (Milions d'Euros)

Font: Elaboració del Departament d'Es tudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l 'Ajuntament de Barcelona en bas e a dades del Datacomex. Minis terio de Economía y Competi tividad.

1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (2): Exportacions i importacions

• La major part de les exportacions de l'àrea de Barcelona (el 59%) es destinen als països de la zona euro i la Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb els països emergents, i Àsia guanya pes relatiu (s’acosta al 10% del total de les vendes exteriors).

• Els sectors químic –inclosos els medicaments-, els béns d'equip i maquinària industrial i l'automoció concentren prop de dues terceres parts (62,5%) de les exportacions de l'àrea de Barcelona.

• El primer semestre de 2012 les importacions de la província de Barcelona assoleixen 28.018,14 milions d'euros, un -3,4% menys que el mateix període de 2011 i un 21,8% del total espanyol.

23,9%

19,4%

19,2%

7,7%

7,8%

0,7%

21,3%

Distribució sectorial de les exportacions de l'àrea de Barcelona I SEM 2012 (% s/total)

Química (incl. Medicaments*)

Béns d'equip i maquinària

Automoció

Tèxtil, confecció i calçat

Alimentari

Electrònica de consum

Resta sectors

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Ministerio de Economía y Competitividad

1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (3): inversió estrangera

Rànquing Ciutat PROJECTES1 Londres 1.4762 Shangai 1.4583 Hong Kong 1.0234 París 9045 Beijing 8346 Moscow 6887 New York 5008 Sao Paulo 4989 Madrid 496

10 Barcelona 45011 Mumbai 44712 Tokyo 44513 San Francisco 34714 Frankfurt 31915 Amsterdam 29016 Istanbul 257

17 Mexico 198

18 Brusseles 19319 Berlin 18620 Seul 185

Nombre de projectes d’inversió estrangera 2007-2011

Font:KPMG, Global Cities Investment Monitor 2012

• La inversió estrangera productiva aCatalunya registra 274,4 milions d’euros elprimer trimestre de 2012, i disminueix un -62,9% respecte al mateix període de 2011.Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011el Principat va assolir els dos millors resultatsde la darrera dècada.

• El 2011 Barcelona es posiciona en tercerlloc en nombre de projectes d’IED entre lesciutats europees (Ernst&Young, EuropeanAttractiveness Survey 2012)

• Entre 2007 i 2011 l’àrea de Barcelona sesitua entre las deu primeres del món enatracció de projectes d’inversió estrangera(KPGM, Global Cities Investment Monitor2012).

1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (4): Posicionament internacional com a ciutat de negocis

• Barcelona obté el 9è lloc en atractiu globalsegons l’informe de l’Economist IntelligenceUnit: Hot spots "Benchmarking Global CityCompetitiveness"(2012). També és 9a. del mónen infraestructures –amb vuit ciutats més-.

• Així mateix, el 2011 registra la tercera posició enel rànquing mundial d’organització decongressos i conferències internacionals del’International Congress and ConventionAssociation (ICCA) i es troba entre les 5primeres per cinquè any consecutiu.

• Barcelona és la quarta destinació europea enpernoctacions de turistes internacionals i la demajor creixement l’any 2011 (+15%) entre les 10primeres ciutats, segons l’European CitiesBenchmarking Report 2012.

Posició Ciutat1 Londres2 París3 Roma4 Barcelona5 Praga

Principals destinacions d’Europa en pernoctacions de turistes internacionals. 2011

Font: The European Cities Marketing Benchmarking Report 2012

1.2.B. Infraestructures i espais productius (1): Port i Aeroport

L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 16.424.130 passatgers el primer semestre de2012, el que suposa un increment interanual del 3,5%. Amb prop de 3,9 milions d’usaris al’agost –la xifra més alta assolida en un mes- el total acumulat dels 8 primers mesos de l’anyal Prat supera ja els 24 milions de viatgers, un 4,4% més que en el mateix període del 2011. El primer semestre de 2012 es registren descensos en el el tràfic de contenidors (-20,7%) ien el tràfic de mercaderies (-5,3%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tonesembarcades mostra un augment interanual del +14,3%, en consonància amb la bona marxade les exportacions.

INDICADORS D'ACTIVITAT AL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA

Absoluta En %Nombre de contenidors Port (TEU) 847.973 1.069.391 -221.418 -20,7%Tones mercaderies Port 20.880.383 22.060.301 -1.179.918 -5,3%Tones mercaderies Aeroport 47.508,59 49.651,13 -2.143 -4,3%Nombre de passatgers Aeroport 16.424.130 15.873.852 550.278 3,5%

I SEM 2012 I SEM 2011 Variació interanual

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Port i Aeroport de Barcelona

1.2.B. Infraestructures i Espais productius (2): Oficines

• Segons dades d’Aguirre Newman, durant el primer semestre de 2012 la contractació bruta en el mercatd’oficines a Barcelona ha estat menor que la dels dos semestres anteriors (-31% i -21% respecte al primer isegon semestres de 2011, respectivament) i s’ha retornat als nivells de contractació observats el primersemestre de 2009.

• Tot i que augmenta lleugerament la superfície d’oficines no ocupada, la taxa de disponibilitat es manté forçaestable els últims 2 anys i mig. Aquest resultat es deu a la reducció de l’oferta i un comportament relativamentestable de la contractació en comparació amb Madrid.

• Si s’analitza el comportament dels preus els últims 12 mesos, l’ajust de preus ha estat del -8,3%, i continua eldescens dels preus mitjans i màxims dels lloguers d’oficines que es ve produint des de la segona meitat del’any 2008.

Font: AGUIRRE NEWMAN, Informe del mercado de oficinas de Madrid y Barcelona, juliol 2012.

7,6%

5,5% 5,5% 5,8%

7,7%

11,3%

14,2% 13,8% 14,0%

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 I sem 2012

Taxa de disponibilitat d'oficines a Barcelona (2004- I sem 2012)

1.2.C. Turisme

• El turisme manté resultatspositius el primer semestre de2012, i destaca especialment elfort increment en la despesa decompra amb targeta de crèditdels turistes (+27,1%).

• Pel que fa a les pernoctacionsl’augment és més moderat(+2,3%), mentre que el nombrede turistes registra unincrement interanual del +1,3%,amb el millor registre en un primersemestre des de l’any 2007. Encanvi, el nombre de creueristesmostra una variació interanualnegativa (-9,9%).

• La Fira de Barcelona ha celebrat38 salons i més de 340 activitatsdurant el primer semestre de2012.

2.500.000

2.700.000

2.900.000

3.100.000

3.300.000

3.500.000

3.700.000

I sem 2007 I sem 2008 I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012

Nombre de turistes a Barcelona (2007-2012)(Dades del I semestre)

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia , Empresa i Ocupació de l 'Ajuntament de Barcelona a parti r de dades de Turisme de Barcelona.

INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA

I SEMESTRE 2012

Gener-juny 12

Número de turistes 3.549.888 1,27Despesa targeta de crèdit (€) 1.075.908.867 27,08Passatgers creuers 905.145 -9,87Pernoctacions hoteleres 7.445.209 2,26

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l 'Ajuntament de Barcelona a parti r de dades de Turi sme de Barcelona i Per 2010, Gremi d'hotels

Variació 2011/2012 (%)

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació

• Durant el primer semestre de 2012 s’hanconstituït a Barcelona 3.810 societatsmercantils, el que suposa un increment del8,1% respecte al mateix període de 2011. Laciutat ha generat el 8,1% de les constitucionsd’aquestes societats d’Espanya i lademarcació en genera el 15,1% .

• El capital subscrit per les societatsmercantils constituïdes a Barcelona mostra unfort increment respecte al mateix període del’any anterior (+86,9%) i assoleix el primeraugment d’aquest indicador després de dosanys consecutius de caiguda.

• Barcelona continua registrant el ratid’empreses creades per 1.000 habitants(2,4) més elevat de les grans àrees urbanesespanyoles el primer semestre de 2012. Laprovíncia crea 8 societats mercantils percadascuna que es dissol, rati superior a lamitjanes catalana, espanyola i d’altres gransentorns urbans de l’estat. 2,0

3,9

3,9

4,3

5,5

6,0

5,8

8,0

0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0

Saragossa

Madrid

Espanya

Sevilla

Màlaga

Catalunya

València

Barcelona Prov.

Ratio societats mercantils creades /dissoltes I sem 2012

Nota: Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació a partir de dades de l’INE

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012

Capital subscrit en les societats mercantils constituïdes a Barcelona (en euros) (I sem 2009 - I sem 2012)

Capital subscrit

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (2): Global Entrepreneurship Monitor (GEM)

* En % de la població. Inclou empreses naixents (< 3 mesos) i noves (fins a 42 mesos d'activitat)Font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya, diversos anys.

Taxa d'activitat emprenedora* per àmbits territorials

8,9

8,9

8,3

6,7

5,5

7,0

8,68,4

7,3

6,4

5,0

6,87,3

7,6

7,0

5,14,3

5,8

4

5

6

7

8

9

10

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Barcelona Catalunya Espanya

• El 2011 la taxa d’activitat emprenedora(TEA) de la població resident a laprovíncia de Barcelona se situa en el 7%,el que suposa un augment de +1,4 puntspercentuals respecte al 2010. Aquestresultat marca un punt d’inflexió enl’evolució de la taxa després de quatreanys consecutius de descens.

• El repunt de l’emprenedoria ésgeneralitzat i s’observa també en les TEAde Catalunya (6,8%), Espanya (5,8%) queregistren creixements de +1,8 i +1,5 puntspercentuals, respectivament.

• Barcelona mostra una taxa lleugeramentinferior a la mitjana europea (7,6%), peròse situa per davant de les de Finlàndia(6,2%), Suècia (5,8%), França (5,7%),Alemanya (5,6%) o Bèlgica (5,7%).

.

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (3): Global Entrepreneurship Monitor (GEM)

• El 2011 hi ha hagut més creació que destrucció d’empreses de manera que per cadaemprenedor que va tancar hi havia 1,86 nous emprenedors a Barcelona, mentre que alconjunt de Catalunya la taxa es va situar en l’1,57. Tot i així, tant la demarcació com elPrincipat se situen lluny dels nivells de sostenibilitat emprenedora anteriors a la crisi

• Tant a Barcelona com a Catalunya gairebé 8 de cada 10 de projectes empresarialss’originen per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci (78,2 i 78,5% dels casos,respectivament), una proporció més elevada que en el cas de la resta d’Espanya (71,6%) o laUnió Europea (72,8%).

• La principal dificultat per emprendre es troba en el finançament, com a conseqüència deles restriccions del crèdit bancari. Per aquest motiu, el capital inicial necessari per emprendrea Catalunya mostra un clar descens, i el 2011 se situa en 35.196€.

• El perfil de l’emprenedor predominant amb estudis superiors a l’AMB no es tradueix ennivells més elevats d’innovació que permetin optimitzar el capital humà delsemprenedors.

1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (4)

• Segons l’informe Catalonia Life Sciences Report d’Ernst and Young (2012), el Principat és el motor de lainvestigació tecnològica mèdica i bio de l'Estat: les empreses catalanes del sector representen el 21% deltotal estatal i facturen més de 15.000 milions d’euros, el que suposa el 29,4% de tota la facturació del sectorespanyol l'any 2010. La meitat dels ocupats al sector i de les ciències de la vida a Catalunya treballa enactivitats de R+D.

• Barcelona encapçala el primer semestre de 2012 el rànquing espanyol de sol·licituds dels models d’utilitatamb el 18,5% del total (dades provincials), per davant de Madrid, Navarra o València. D’altra banda, el pes deles patents de la demarcació barcelonina en el conjunt de l’Estat és del 14,1%, només per darrere de Madrid.

Sol·licituds de Models d'Utilitat

Font: Oficina espanyola de patents i marques. MITiC.

0

50

100

150

200

250

300

350

Barcelona

Madrid

Navarra

Sevilla

València

1.2.E. Ciència i tecnologia

• L’European Tech Cities Index de Buck Consultants, que mesura factors de tecnologia i know-how, talent, grandàriade mercat, connectivitat i clima de negocis internacional a les ciutats europees, situa Barcelona en desena posició -compartida amb Amsterdam- en el top ten del rànquing 2012, que encapçalen París, Londres i Oxford.

• Catalunya ha aconseguit el 2012 14 “Starting Grants“ del Consell Europeu d’Investigació (ERC) i s’erigeixnovament en capdavantera de l’Estat espanyol, que obté un total de 29 projectes d’excel.lència científica finançatsen aquesta convocatòria. Catalunya se situa en la desena posició Europea per davant de Dinamarca, Àustria oFinlàndia (amb 13,9 i 8 projectes, respectivament).

.• La UB i UAB es troben entre les 200 primeres del món en el QS Top University Ranking 2011/2012, font que

classifica Barcelona com la onzena millor ciutat del món pels estudiants universitaris. D’altra banda, les pàginesweb de la UAB i la UPC se situen entre les 100 primeres del món segons el rànquing Web of World Universities.

Paris

LondresBoston

MelbourneViena

SidneyZurich

BerlínDublín

Montreal Barcelona

SingapurMúnic

LióXicago

1

3

5

7

9

11

13

15

MILLORS CIUTATS DEL MÓN PER A SER ESTUDIANT. 2012

Font: QS, Best Student cities 2012

1.2.F Mercat laboral (1)

La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball

• Barcelona compta amb 983.273 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre de 2012.La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-0,3% i prop de 2.800 ocupats) mésmoderada que les de Catalunya (-2,0%) i Espanya (-2,3%). Amb tot, l’evolució de l’any 2012 no aturael procés de destrucció neta de llocs de treball, i l’actual nombre d’afiliats a Barcelona se situa pelsvolts del de 2004.

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 II trim 2012

R.G Conjunt de règims

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INSS.

Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona (1986-II trim 2012)

1.2.F. Mercat laboral (2)

• Per grans sectors, el segontrimestre de 2012 destacal’augment interanual dels serveis(+0,5%) amb 3.320 nous afiliatsmentre que la indústria (-3,2%) iespecialment la construcció (-18,7%)mantenen la tendència descendent iperden prop de 2.400 i 6.400assalariats respectivament.

• Per branques, generen llocs de treballles activitats financeres id’assegurances (+21,3%), l’energiaelèctrica i gas (+6,8%), l’educació(+2,7%), les activitats immobiliàries(+2,4%), l’hostaleria (2%). il’administració pública (+1,4%). Eldarrer trimestre, l’hostaleria, el comerçi els serveis a les empreses hanguanyat 2.113, 1.451 i 748 assalariats,respectivament.

Activitat econòmica (CCAE 2009) Afiliació SS II trim 2012 (%) s/total En nombre % En nombre %

TOTAL 841.614 100,00% -4.464 -0,53 -5.435 -0,64

Agricultura, ramaderia i pesca 279 0,03% -124 -30,77 10 3,72Indústries extractives 49 0,01% -2 -3,92 -4 -7,55Indústries manufactureres 60.436 7,18% -109 -0,18 -2.630 -4,17Energia elèctrica i gas 2.416 0,29% 14 0,58 153 6,76Aigua, sanejament, residus 9.921 1,18% 101 1,03 107 1,09Construcció 27.733 3,30% -1.203 -4,16 -6.381 -18,70Comerç i reparacions 125.256 14,88% 1.451 1,17 -2.806 -2,19Transports i emmagatzematge 39.396 4,68% 166 0,42 -865 -2,15Hostaleria 61.647 7,32% 2.113 3,55 1.200 1,99Informació i comunicacions 43.402 5,16% -458 -1,04 -2.329 -5,09Activ. Financeres i d'assegurances 39.260 4,66% -180 -0,46 6.880 21,25Activitats immobiliàries 9.768 1,16% 92 0,95 228 2,39Serveis a les empreses 161.143 19,15% 748 0,47 -721 -0,45Administració pública 77.467 9,20% -557 -0,71 1.082 1,42Educació 56.765 6,74% -5.810 -9,28 1.481 2,68Activ. Sanitàries i serveis socials 79.490 9,44% 634 0,80 33 0,04Activitats artístiques, recreatives 18.266 2,17% -952 -4,95 -139 -0,76Altres serveis 23.981 2,85% -422 -1,73 -735 -2,97Llars ocupen personal domèstic 4.616 0,55% 33 0,72 -4 -0,09Organismes extraterritorials 323 0,04% 1 0,31 5 1,57

Variació trimestral Variació interanual

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat

Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona

1.2.F. Mercat laboral (3)

• En el darrer any l’afiliació al règim general de la Seguretat Social en sectors de coneixement altevoluciona millor que el conjunt de l’ocupació a la ciutat i guanya més de 4.700 assalariats (+1,2%),gràcies a la bona evolució dels serveis intensius en coneixement.

• Gairebé la meitat dels llocs de treball a la ciutat de Barcelona (el 49,3% del total) són de coneixement alt ila ciutat és el principal pol de concentració d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,6% del total.

• Entre els serveis intensius de tecnologia punta, la R+D i els serveis de tecnologies de la informacióassoleixen creixements interanuals dels assalariats (del +2,8, i +0,5%, respectivament), mentre que lestelecomunicacions perden 600 efectius.

)

AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Pes Bcn/CatSEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT II trim 2012 (%)s/total (%) Nombre %Sectors industrials de nivell tecnològic alt 7.883 0,9 37,8 -129 -1,61Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 30.642 3,6 26,1 -940 -2,98Sectors serveis intensius en coneixement 376.139 44,7 47,6 5.812 1,57TOTAL AFILIATS CONEIXEMENT ALT 414.664 49,3 44,6 4.743 1,16Afiliats coneixement baix i no classificats 426.950 50,7 29,9 -10.178 -2,33TOTAL ASSALARIATS CIUTAT 841.614 100,0 35,7 -5.435 -0,64Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat

Barcelona Variació Anual

1.2.F. Mercat laboral (4)

• La taxa d’ocupació a Barcelona segueixsuperant la mitjana europea (63,6%) i sesitua al 65,7% el segon trimestre, 9,2 puntsper sobre de l’espanyola. Així mateix, la taxad’activitat a la ciutat assoleix un valor del79,6%, i es manté en la franja alta de la sèriehistòrica.

• D’altra banda, la taxa d’atur EPA a la ciutat(17,5 % el segon trimestre) és 3,2 puntssuperior a la del segon trimestre de 2011. Elvalor d’aquest indicador a Barcelona ésinferior a les taxes de Catalunya i Espanyaen -4,6 i -7,3 punts percentuals,respectivament, però supera en 6,8 punts lataxa europea.

• Elevada incidència de l’atur entre els joves,tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat(47,1%) és inferior en 4,5 i 6,2 puntspercentuals a les catalana i espanyola,respectivament.

0

5

10

15

20

25

30

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

I 200

8

II 20

08

III 2

008

IV 2

008

I 200

9

II 20

09

III 2

009

IV 2

009

I 201

0

II 20

10

III 2

010

IV 2

010

I 201

1

II 20

11

III 2

011

IV 2

011

I 201

2

II 20

12

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ATUR PER ÀMBITS TERRITORIALS

Barcelona Catalunya Espanya

TAXES D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATURII trimestre 2012. En %

Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'aturBarcelona 79,6 65,7 17,5Catalunya 78,0 60,7 22,1Espanya 75,1 56,5 24,8Unió Europea* 71,3 63,6 10,7Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa i Eurostat* La dada de la Unió Europea és del I trimestre de 2012

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l 'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l 'Enquesta de Població Activa

1.2.F. Mercat laboral (5)

L’atur registrat augmenta a Barcelona en menor mesura que a Catalunya i Espanya

• A finals d’agost Barcelona compta amb 112.381 persones registrades com a aturades a lesoficines del SOC, 1.706 més que el mes anterior.

• La ciutat registra un augment d’aquest indicador respecte a agost de 2011 (+4,4%) més moderatque els que experimenten la província (+7%), Catalunya (+6,5%) i Espanya (+12%).

• A Barcelona s’han signat 485.350 contractes de gener a agost de 2012. Aquesta xifra suposauna reducció del -2% respecte al mateix període de l'any anterior, mentre a Catalunya iEspanya el mateix indicador cau de forma més acusada (-4% i -5%, respectivament). El 89,3%dels contractes signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front ala incerta situació econòmica.

1.2.F. Mercat laboral (6)

ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICSAgost 2012

Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut %

TOTAL 112.381 100 4.756 4,42

Agricultura, ramaderia i pesca 523 0,47 3 0,58

Indústries extractives 56 0,05 5 9,80

Indústries manufactureres 10.512 9,35 324 3,18

Energia elèctrica i gas 244 0,22 -10 -3,94

Aigua, sanejament, residus 695 0,62 -9 -1,28

Construcció 12.314 10,96 -157 -1,26

Comerç i reparacions 17.434 15,51 1.437 8,98

Transports i emmagatzematge 3.491 3,11 412 13,38

Hostaleria 9.590 8,53 846 9,68

Informació i comunicacions 4.416 3,93 529 13,61

Activ. Financeres i d'assegurances 1.847 1,64 255 16,02

Activitats immobiliàries 1.071 0,95 25 2,39

Serveis a les empreses 27.504 24,47 214 0,78

Administració pública 1.449 1,29 108 8,05

Educació 5.068 4,51 491 10,73

Activ. Sanitàries i serveis socials 4.666 4,15 155 3,44

Activitats artístiques, recreatives 2.605 2,32 226 9,50

Altres serveis 4.305 3,83 332 8,36

Llars ocupen personal domèstic 663 0,59 115 20,99

Organismes extraterritorials 51 0,05 0 0,00

Sense ocupació anterior 3.877 3,45 -563 -12,68

Var. Interanual

Font: Elaboració del Departament d'Es tudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l ’Ajuntament de Barcelona en bas e a dades del Departament d’Empres a i Ocupació de la Genera l i tat de Cata lunya.

• Per branques, l’agost de 2012 elsserveis a les empreses concentrenuna quarta part (24,5%) de l’aturregistrat de la ciutat, seguits delcomerç i les reparacions -quen’absorbeixen el 15,5%-, laconstrucció (11%) i la indústriamanufacturera (9,4%).

• En termes interanuals, l'atur augmentasignificativament a les activitatsfinanceres i d’assegurances (+16%), lainformació i comunicacions (+13,6%) itransports i emmagatzematge(+13,4%). En relació a 2011, caldestacar com a dada positiva lareducció de l’atur a la construcció (-1,3%), i es continua reduint el col·lectiud'aturats sense ocupació anterior (-12,7%).

1.2.F. Mercat laboral (7)

PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA. AGOST 2012

Sexe Nombre % total Nombre % total Nombre % total Nombre % total

Agost 112.381 - 56.569 50,34% 55.812 49,66% 22.765 20,26%

Var. Agost 2011/2012

Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % total

Juny 6.106 5,43% 10.594 9,43% 45.067 40,10% 48.754 43,38%

Var. Juny 2011/2012

Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % total

Agost 7.619 6,78% 66.706 59,36% 18.135 16,14% 19.921 17,73%

Var. Agost 2011/2012

Durada Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total

Agost 48.922 43,53% 22.626 20,13% 40.833 36,33%

Var. Agost 2011/2012

-5,96% 4,02% 11,90%

Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Elaboració del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Total Homes Dones Estrangers

4,42% 3,70% 5,16% -1,76%

-7,83%

-5,37% 2,84% 9,68% 9,62%

%Aturats perceptors

59,35%

0,24% 2,41% 11,17% -1,91%

• L’atur masculí (50,3%) predomina sobre el femení (49,7%), tal com ve succeint des de desembre de 2008.

• Els estrangers representen la cinquena part de l’atur registrat a Barcelona (20,3%) i registren una disminució de l’1,8% respecte al mateix període de l’any 2011.

• Per edats,-segons les dades del mes de juny- l’atur juvenil registrat es redueix tant en el col·lectiu de menors de 25 anys com entre els de 25 a 29 anys (-7,8% i -6%, respectivament).

El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a l’agost de 2012 correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció.

1.2.F. Mercat laboral (8)

• Els treballadors dels serveis (20%),sense qualificar (18,3%) i elsadministratius (16,9%) són elsgrups d’ocupació amb méspersones a l’atur. Creix per sobrede la mitjana l’atur delstècnics/científics i professionals desuport (9,2 i 6,3%) així com elsserveis (5,9%).

• Els col·lectius de més de 45 anys i de 30 a 45 anys continuen sent els més afectats per la crisi iabsorbeixen conjuntament més de quatre cinquenes parts del total d’aturats (83,5%).

• Per nivell de formació, les persones amb estudis generals continuen representant tres cinquenesparts (el 59,4%) del total d’aturats a la ciutat.

• Pel que fa a la durada de l’atur, el 43,5% d’aturats porten menys de 6 mesos sense feina, més d’unatercera part (el 36,3%) més d’un any i una cinquena part (20,1%) entre 6 i dotze mesos.

ATUR REGISTRAT PER GRUPS D'OCUPACIÓAgost 2012

Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%) Variació mensual (%)

TOTAL 112.381 100 4,44 1,54

Directius 3814 3,39 1,44 2,12

Tècnics/Científics 15311 13,62 9,18 4,14

Tècnics/Professionals de suport 14138 12,58 6,31 2,99

Administratius 18957 16,87 5,69 1,44

Serveis 22490 20,01 5,88 1,35

Agricultura/Pesca 459 0,41 7,24 -2,13

Treballadors qualificats 12121 10,79 1,23 0,87

Operaris maquinària 4520 4,02 3,08 0,47

Treballadors sense qualificar 20548 18,28 -0,02 -0,38

Altres 23 0,02 -8,00 -4,17

Font: Elaboració de l 'Àrea d'Economia , Empresa i Ocupació de l ’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Genera l i tat de Cata lunya.

1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (1)

• Segons l’informe Hot Spots:Benchmarking Global CityCompetitiveness elaborat perl’Economist Intelligence Unit,Barcelona ocupa la cinquena posiciódel món pel que fa al caràctersocial i cultural juntament ambMadrid, Londres, Frankfurt, Xicago iBerlín.

Aquest indicador mesura laincidència d’una sèrie de factors queimprimeixen un caràcter dinàmic a laciutat, tals com la llibertatd’expressió i els drets humans,l’obertura i la diversitat, la seguretat ila vida cultural vibrant.

Caràcter social i cultural 2012

Rànquing 2012 Ciutat

1 Zuric2 Sydney2 Nova York2 Los Angeles5 Barcelona5 Madrid5 Londres5 Frankfurt5 Xicago5 Berlín

11 Viena11 Toronto11 París11 Miami11 Dublín16 Vancouver16 Praga16 Mont-real16 Melbourne16 Amsterdam

Font: Economist Intelligence Unit. Hot spots, Benchmarking global city competitiveness 2012

1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (2))

• La ciutat és actualment un referent a nivell europeu pel que fa a l'estalvi d'aigua. El consum d'aigua perhabitant ha estat de 109,5 litres/dia el 2011 -23,4 litres menys que el 1999- el que suposa una reducciógairebé del 18% i un valor clarament inferior als de Londres (166,50 l/pers/dia), Paris (120 l/pers/dia), Roma (234 l/pers/dia 2011), Vancouver (320 l/pers/dia), São Paulo (177,8 l/pers/dia) o Nova York, (473,8 l/pers/dia).

• Pel que fa al transport Barcelona destaca en rànquings de prestigi com l’Scorecard on Prosperity 2011 delToronto Board of Trade pel temps moderat de desplaçament de casa a la feina i manté la sisena posicióentre les millors ciutats europees en transport intern, segons l’European Cities Monitor 2011.

178,2169,9 164,9 164,8 165,3

114,5 112,9 110,1 109,8 109,5

2007 2008 2009 2010 2011

Evolució del consum d'aigua a Barcelona (l/habitant per dia)

Consun d'aigua total / habitant Consun d'aigua domèstica / habitant

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l 'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l 'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l 'Ajuntament de Barcelona

1.2.H. Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats

• Amb 16.077 empreses i 143.948 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona. Efectivament, malgrat l’impacte de la crisi sobre els seus nivells d’activitat i ocupació, el sector concentra el 22,7% dels centres de cotització a la Seguretat Social i el 15,1% dels afiliats totals de la ciutat al segon trimestre de 2012 .

• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m2 i 1.000 milions d’euros d’impacte econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva rellevància econòmica i social als barris de la ciutat.

COMERÇ A BARCELONAComerç (II tr. 2012)Nombre d'empreses 16.077Llocs de treball 143.948Mercats municipals alimentació 39especials 4Nombre establiments 2.785Superfície total 208.465 m2

Facturació* 22.658,00 €*Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010Font: INSS i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

1.2.H. Proximitat i cohesió social (2): l’atur per districtes

Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Juny 2012• Pel que fa a la distribució

territorial, la taxa d’atur registratestimada mostra una claracorrelació negativa amb el nivellde renda del districte: així, lestaxes d’atur més elevades eslocalitzen a Nou Barris i CiutatVella -els districtes de rendafamiliar més baixa- que superenen 4,4 i 3,1 punts percentuals,respectivament, la mitjana de laciutat (14,0%).

• També els districtes de SantMartí, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc –totsells amb taxes compreses entre el14,4 i el 15,2%- queden per sobrede la mitjana de Barcelona.

Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l'INE.

1.2.H. Proximitat i cohesió social (3)

• El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi es redueixde manera continuada a Barcelona des del març de 2010. Durant els primers vuit mesosde 2012 aquest indicador es manté entre el 58,4 i el 60%, i la darrera dada disponible(agost) és del 59,4%. Aquest fet està relacionat amb l’increment de l’atur de llarga durada,que representa el 36,3% del total.

Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

20,00%30,00%40,00%50,00%60,00%70,00%80,00%

Gen

er 2

009

Febr

er 2

009

Mar

ç 20

09A

bril

2009

Mai

g 20

09Ju

ny 2

009

Julio

l 200

9A

gost

200

9Se

tem

bre

2009

Oct

ubre

200

9N

ovem

bre

2009

Des

embr

e 20

09G

ener

201

0Fe

brer

201

0M

arç

2010

Abr

il 20

10M

aig

2010

Juny

201

0Ju

liol 2

010

Ago

st 2

010

Sete

mbr

e 20

10O

ctub

re 2

010

Nov

embr

e 20

10D

esem

bre

2010

Gen

er 2

011

Febr

er 2

011

Mar

ç 20

11A

bril

2011

Mai

g 20

11Ju

ny 2

011

Julio

l 201

1A

gost

201

1Se

tem

bre

2011

Oct

ubre

201

1N

ovem

bre

2011

Des

embr

e 20

11G

ener

201

2Fe

brer

201

2M

arç

2012

Abr

il 20

12M

aig

2012

Juny

201

2Ju

liol 2

012

Ago

st 2

012

Evolució dels perceptors de prestacions d'atur a Barcelona (2009-12) (% s/total)

2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament

Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de BarcelonaIndicadors pressupostaris 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10Ingressos corrents 2.233.598 2.287.990 2.340.256 2,3% 2,4%Despeses corrents 1.773.448 1.789.956 1.848.104 3,2% 0,9%Estalvi brut 460.150 498.034 492.152 -1,2% 8,2%% Estalvi brut s/ingressos corrents 20,6% 21,8% 21,0% -3,4% 5,7%Ingressos no financers 2.422.951 2.389.294 2.383.155 -0,3% -1,4%Despeses no financeres 2.506.884 2.321.188 2.318.014 -0,1% -7,4%

Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.412 -13.111Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.306 52.030% CNF s/ Ingressos no financers -12,4% -16,7% 2,2%% CNF s/ Ingressos no financers(excloses liquidacions negatives PIE)

-8,5% -4,7% 0,6%

Endeutament 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,2%% Endeutament s/ ingressos corrents 53,7% 47,6% 49,8%Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE 1.201.529 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,3%Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal (1) 1.464.405 1.346.790 1.367.175 1,5% -8,0%(1) Dades de l'exercici 2012 reals a 31/8/2012

Qualificacions creditícies abr-12 ActualStandard&Poor's A (-) BBB+ (-)Standard&Poor's (ICL)* 'aa' 'aa'Fitch A (-) BBB (-)Moody's En revisió En revisió

Font: Direcció de Finançament de l'Ajuntament de Barcelona

* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de l'Ajuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la qualificació del deute sobirà.