INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia...

INFORME ECONÒMIC

ANUAL L’Anoia 2015

Informe Econòmic Anual – l’Anoia 2015

Observatori Socioeconòmic de l’Anoia

Editat per: Ajuntament d’Igualada Servei de Dinamització Econòmica Març de 2016 (1a revisió) ©Ajuntament d’Igualada, 2015-2016

Índex

7 Presentació

Capítol 1

9 Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 2

17 L’Anoia: dades bàsiques

19 2.1.- Demografia

Capítol 3

43 L’Anoia: estructura econòmica

45 3.1.- Activitat econòmica i sectors 49 3.2.- Competitivitat comarcal 51 3.3.- Els components de creixement de les economies locals

Capítol 4

61 Mercat laboral

63 4.1.- Ocupació 75 4.2.- Població activa i atur 91 4.3.- Contractació

Capítol 5

105 Teixit productiu

107 5.1.- Estructura del teixit productiu 117 5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials 140 5.3.- Activitats intensives en coneixement

Capítol 6

145 Altres dades i indicadors

147 6.1.- Habitatge i altres indicadors socials 161 6.2.- Expedients de regulació d’ocupació 165 6.3.- Sinistralitat laboral 168 6.4.- Treballadors del sector públic 172 6.5.- Oferta d’establiments turístics

Reactivant el territori

Ens trobem en un moment

decisiu. Decisiu econòmicament i,

en conseqüència, socialment.

Venim d’uns anys marcats per la

recessió, per la frenada de

l’activitat en molts sectors i per la

crisi social que se n’ha derivat.

Avui la sensació, però, és que els

engranatges tornen a girar i que l’economia va arrencant tímidament i

recuperant els indicadors positius, tot i que cal prendre aquests

símptomes amb cautela.

L’Anoia tanca el 2015 amb una tendència a la baixa de l’atur, amb una

dinàmica creixent dels autònoms i amb un nombre d’empreses actives

superior a les tres mil. Però els desequilibris entre municipis i àmbits

de la comarca són, en alguns casos, importants. I aquí és on Igualada, la

capital, entoma el repte d’encapçalar la reacció del territori. Hem de

seguir sumant esforços, ciutats amb viles i sector públic amb sector

privat, per aconseguir tots junts que l’Anoia surti reforçada d’aquesta

crisi econòmica que tant ha perjudicat el nostre país els darrers anys.

Els indicadors, en conclusió, per segon any ens conviden a un

optimisme moderat, però ens recorden alhora que hi ha encara molta

feina per fer. L’Anoia ha basat el seu potencial i el seu lideratge

econòmic en diferents èpoques al llarg de la història en la indústria i

l’emprenedoria. I aquesta és la clau: seguir dotant de competitivitat el

nostre àmbit empresarial i industrial. És la línia que s’ha seguit a

Igualada els darrers anys i és la línia que cal mantenir. Amb ambició i

amb plena confiança en les pròpies possibilitats.

Marc Castells i Berzosa Alcalde d’Igualada

Pre

sen

tació

Capítol 1

Síntesi d’indicadors de l’Anoia

Capítol 1


10 Informe econòmic anual – l’Anoia 2015

Capítol 1

Síntesi d’indicadors l’Anoia

Informe econòmic anual – l’Anoia 2015 11

Síntesi d’indicadors per municipis

Municipi Població

2015

Densistat de

població 2015

Població resident a l’estranger

2015

Renda Bruta

Familiar Disponible

2015

Llocs afiliats 2015

Llocs autònoms

2015

Atur registrat

desembre2015

Població activa

registrada 2015

Taxa d'atur - desembre

2015

Empreses 2015

Argençola 223 5 34 2.764 13 24 11 63 16,92 6

Bellprat 74 2 5 917 5 6 0 22 ND 4

Bruc, El 2.032 43 49 25.189 285 187 112 833 13,18 47

Cabrera d'Anoia 1.348 79 16 16.710 21 65 154 474 31,43 8

Calaf 3.426 372 61 42.470 931 269 309 1.653 18,47 134

Calonge de Segarra 197 5 11 2.442 14 42 4 100 3,92 7

Capellades 5.268 1.792 119 61.087 1.036 301 405 2.535 15,95 128

Carme 792 68 63 9.818 106 60 58 343 16,34 16

Castellfollit de Riubregós 167 6 3 2.070 32 29 8 83 10,39 8

Castellolí 574 23 16 7.116 96 42 18 236 7,38 25

Copons 307 16 4 3.806 29 22 16 121 13,11 7

Hostalets de Pierola, els 2.887 86 22 35.788 315 205 220 1.113 19,47 56

Igualada 38.751 4.778 1.074 528.350 11.231 2.828 3.141 18.194 17,13 1.477

Jorba 838 27 13 10.388 140 79 42 358 11,54 26

Llacuna, La 883 17 35 10.946 239 110 51 379 13,32 29

Masquefa 8.335 489 53 99.126 1.284 521 688 3.612 18,68 171

Montmaneu 156 11 8 1.934 78 22 2 46 4,65 11

Òdena 3.623 69 31 44.912 1.378 271 282 1.588 17,55 146

Orpí 139 9 12 1.723 19 12 6 42 13,33 6

Piera 14.991 262 102 162.933 1.447 915 1.393 6.174 21,96 288

Pobla de Claramunt, la 2.150 116 34 26.652 1.592 150 168 948 17,06 109

Prats de Rei, els 536 21 6 6.644 207 51 13 232 5,56 14

Pujalt 198 6 2 2.454 54 53 3 84 3,30 18

Rubió 229 5 5 2.839 18 19 8 57 13,79 9

Sant Martí de Tous 1.186 30 42 14.702 104 127 50 504 9,62 34

Sant Martí Sesgueioles 378 98 19 4.686 75 30 17 157 11,72 10

Sant Pere Sallavinera 167 8 8 2.070 15 20 5 59 8,20 5

Sta Margarida de Montbui 9.648 350 165 95.495 577 462 1.052 4.604 23,04 119

Santa Maria de Miralles 130 5 6 1.612 203 13 11 54 21,15 10

Torre de Claramunt, la 3.767 251 40 46.697 509 217 352 1.492 23,30 50

Vallbona d'Anoia 1.417 220 26 17.566 259 80 103 649 16,02 36

Veciana 175 4 13 2.169 7 27 2 66 2,99 4

Vilanova del Camí 12.452 1.211 152 126.599 859 617 1.329 6.054 22,14 189

Anoia 117.444 136 2.249 1.420.674 23.178 7.876 10.033 52.929 18,79 3.207

Capítol 1



Síntesi d’indicadors per zones comarcals1

Font de les dades: Idescat, Hermes – Diputació de Barcelona i Observatori d’Empresa i Ocupació

En aquest primer apartat presentem una síntesi d’indicadors de l’Anoia, desagregats pels diferents

municipis. També fem un apunt de les mateixes dades desagregades per zones comarcals.

Demogràficament, no hi ha hagut canvis en els darrers anys. Igualada continua essent la ciutat

amb més població, seguida de Piera i Vilanova del Camí. Tot i això, des de l’any 2000 si que hi ha

hagut augments notables, especialment a l’Anoia Sud. És el cas de Piera que passa de ser la quarta

ciutat més poblada a esdevenir-ne la segona. Tot i això, sí que és destacable un alentiment dels

creixements a la majoria de poblacions, donant-se fins i tot taxes negatives i pèrdua de població

en els darrers anys, el que repercuteix en el total de la comarca.

En aquest sentit, doncs, la zona comarcal que presenta un major creixement en els darrers anys ha

estat l’Anoia Sud, amb una taxa acumulada del 59,52 des de l’any 2000, mentre que la Conca

d’Òdena també creix un 20%.

Igualada també és la ciutat amb més densitat, seguida de Capellades i Vilanova del Camí. En els

darrers anys, les poblacions que més han augmentat la seva densitat han estat Cabrera d’Anoia i

els Hostalets de Pierola, amb taxes de variació superiors als 100 punts (tenint en compte la

diferència de l’any 2000 fins al 2015).

Un altre indicador destacable és el de la població resident a l’estranger, que és una de les xifres

que ha anat augmentant sense parar en els darrers anys. Ja hi ha censades més d’un miler de

persones d’Igualada residents a l’estranger i a la comarca ja són més de 2.200 persones. Aquesta

xifra ha crescut un 93% des de l’any 2009.

1 En aquest apartat, com a la majoria de l’informe, es fa servir l’agrupació de municipis per zones comarcals recollida per

la Diagnosi Estratègica de l’Anoia (2004) i per diferents estudis comarcals. Tot i això, en una part del capítol 3, com que fa referència a un estudi de la Diputació de Barcelona, s’usa com a unitat d’anàlisi infracomarcal els sistemes territorials, justificant-ne la seva millor aplicació al desenvolupament econòmic local. Aquests sistemes estan basats en el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. Veure Les economies locals a la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris. Diputació de Barcelona, 2014 (capítol 2 – Metodologia).

Zona de l’Anoia Població

2015

Densistat de població

2015

Població resident a l’estranger

2015

Renda Bruta Familiar

Disponible 2015

Llocs afiliats 2015

Llocs autònoms

2015

Atur registrat

desembre2015

Població activa

registra-da 2015

Taxa d'atur - desembre

2015

Empreses 2015

Alta Anoia 6.159 19 174 76.348 1.473 608 398 2.721 14,54 233

Conca d'Òdena 71.254 274 1.576 879.403 16.262 4.763 6.194 33.319 18,50 2.172

Anoia Sud 40.031 141 499 464.923 5.443 2.505 3.441 16.889 20,04 802

Anoia 117.444 136 2.249 1.420.674 23.178 7.876 10.033 52.929 18,91 3.207

http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=b56e7810-495a-412b-a274-d92cb3d42e8a&groupId=172547


Capítol 1



Pel que fa a afiliacions a la seguretat social, es dóna un increment d’un 4,00 respecte el 2014, el

que sembla apuntar cap a una tendència positiva. Després de bastants anys amb taxes negatives,

aquest augment sembla consolidar el canvi de tendència produït ja en el 2014, que cal veure si es

continua en un futur.

En quan als autònoms, també es registra un increment per segon any consecutiu, tot i que aquests

augments són menors respecte els assalariats. Igualada registra 2.828 llocs autònoms, essent la

segona població Piera amb prop d’un miler. La segueixen Vilanova del Camí, Masquefa i Santa

Margarida de Montbui.

Si ens fixem en la població activa registrada, Igualada té unes 18.000 persones de població activa,

seguida de Piera amb més de 6.100, Vilanova del Camí amb 6.054, Santa Margarida de Montbui

amb prop de 4.600 i Masquefa amb més de 3.600. La població activa ha augmentat el darrer any

en 0,87%.

Pel que fa a l’atur registrat, Igualada té al voltant de 3.100 persones aturades, seguida de Piera

amb prop de 1.400 i Santa Margarida de Montbui, amb 1.052. En canvi, pel que fa a la taxa d’atur,

la més alta és la de Cabrera d’Anoia amb un 31,43, seguida de la Torre de Claramunt amb un 23,3,

Santa Margarida de Montbui, amb un 23,04 i Vilanova del Camí amb 22,14. Tant el nombre

d’aturats com la taxa d’atur s’ha reduït durant el 2015, baixant el nombre d’aturats en 1.503

persones (el que suposa un -9,5 que l’any anterior) i la taxa ha disminuït en un -2,16 punts.

Finalment, recollim també el nombre d’empreses per a cada municipi, on destaca novament

Igualada amb més de 1.400 empreses, seguida de Piera, Vilanova del Camí i Masquefa.

Com veurem, l’informe econòmic recull i desplega aquests indicadors (i molts d’altres) per al

global de la comarca de l’Anoia, així com intenta copsar-ne l’evolució en els darrers anys. Tot i

això, les dades es presenten a un nivell bastant descriptiu; per tal de cercar possibles explicacions i

hipòtesis, caldria una anàlisi més a fons.

Capítol 1



Font i descripció de dades i indicadors

Per a la realització d’aquesta síntesi d’indicadors, hem usat les següents fonts:

-Població municipal – recompte del padró municipal d’habitants de la població per a l’any 2015.

Registre actualitzat a 1 de gener (Idescat)

-Densitat de població - Habitants per quilòmetre quadrat. És la relació entre el total de població

resident del municipi en base al padró i la superfície en km2 d'aquest. Registre del 2015 actualitzat

en relació a les dades del padró municipal (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Població resident a l’estranger - Persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la

nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan

inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Registre del 2015 actualitzat en relació a les

dades del padró municipal (Idescat)

- Renda familiar bruta disponible - Mesura els ingressos que disposen els residents d'un territori

per destinar-los al consum o a l'estalvi. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies,

és a dir, és la diferència entre el conjunt dels seus recursos i usos. Estimació municipal del 2015

(Hermes – Diputació de Barcelona).

-Llocs afiliats - Afiliacions al règim general de la Seguretat Social i al règim especial de la mineria

del carbó (a 31 de desembre). Els resultats fan referència als afiliats en alta laboral o situacions

assimilades a 31 de desembre de l'any de referència, en aquest cas del 2015. Nota: una mateixa

persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, tant si té diverses

activitats laborals en un mateix règim o en diversos (Idescat).

-Llocs autònoms - Afiliats en alta laboral o situacions assimilades al règim autònom a 31 de

desembre de l'any de referència, en aquest cas el 2015. Nota: una mateixa persona es

comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, tant si té diverses activitats

laborals en un mateix règim o en diversos (Idescat).

-Població activa registrada – És la població activa local estimada a partir de la Taxa d'atur registral

del Departament d'Empresa i Ocupació. De la Taxa d'atur registral s'obté (és difereix) el nombre

d'actius registrats totals de cada municipi. Ve a substituir la població activa local estimada,

calculada per la Diputació de Barcelona, amb un nou mètode de càlcul més aproximats, per la qual

cosa la sèrie ha canviat respecte els anys precedents. Dada de referència: 4t trimestre del 2015

(Hermes – Diputació de Barcelona).

Capítol 1



-Atur registrat - Demandes d'ocupació registrades en les Oficines de Treball que estan actives

l'últim dia laborable de cada mes. Una persona es classifica a l'atur registrat si és un demandant

d'ocupació inscrit en una Oficina de Treball (i no es troba en cap de les situacions d’especificitat).

Dada en referència a 31 de desembre de 2015 (Hermes – Diputació de Barcelona).

-Taxa d’atur registral - Relació entre la població desocupada registrada a les oficines d'ocupació

(SOC) i la població activa registrada local. Elaborada per la Diputació de Barcelona en col·laboració

amb la Xarxa d'Observatoris de Desenvolupament Econòmic Local, i a partir de la Taxa d'atur

registral del Departament d'Empresa i Ocupació, i la Mostra de Vides Laborals de la Seguretat

Social. Dada referida al desembre de 2015 (Hermes – Diputació de Barcelona).

Capítol 1



Capítol 2

L’Anoia: dades bàsiques

Capítol 2



Capítol 2



2.1.- Demografia

La comarca de l’Anoia compta, l’any 2015, amb 117.444 habitants. La distribució per municipis és

la següent:

Taula 2.1.- Població als diferents municipis de l’Anoia i creixement acumulat*

Municipi Any 2000 Any 2015 Creixement Taxa de

creixement* Rànquing

2015

Variació rànquing

2000-2015

Argençola 196 223 27 13,78 24 0 Bellprat 95 74 -21 -22,11 33 -1 Bruc, El 1.029 2.032 1.003 97,47 12 1 Cabrera d'Anoia 528 1.348 820 155,30 14 5 Calaf 3.016 3.426 410 13,59 9 -2 Calonge de Segarra 196 197 1 0,51 26 -2 Capellades 4.881 5.268 387 7,93 6 -1 Carme 686 792 106 15,45 18 -2 Castellfollit de Riubregós 233 167 -66 -28,33 28 -5 Castellolí 427 574 147 34,43 19 1 Copons 271 307 36 13,28 22 0 Hostalets de Pierola, els 1.239 2.887 1.648 133,01 10 1 Igualada 32.516 38.751 6.235 19,18 1 0 Jorba 572 838 266 46,50 17 0 Llacuna, La 849 883 34 4,00 16 -1 Masquefa 4.582 8.335 3.753 81,91 5 1 Montmaneu 194 156 -38 -19,59 30 -4 Òdena 2.681 3.623 942 35,14 8 0 Orpí 147 139 -8 -5,44 31 -1 Piera 8.540 14.991 6.451 75,54 2 2 Pobla de Claramunt, la 1.656 2.150 494 29,83 11 -1 Prats de Rei, els 537 536 -1 -0,19 20 -2 Pujalt 178 198 20 11,24 25 2 Rubió 120 229 109 90,83 23 8 Sant Martí de Tous 982 1.186 204 20,77 15 -1 Sant Martí Sesgueioles 342 378 36 10,53 21 0 Sant Pere Sallavinera 155 167 12 7,74 28 0 Santa Margarida de Montbui 9.123 9.648 525 5,75 4 -1 Santa Maria de Miralles 88 130 42 47,73 32 1 Torre de Claramunt, la 2.371 3.767 1.396 58,88 7 2 Vallbona d'Anoia 1.089 1.417 328 30,12 13 -1 Veciana 154 175 21 13,64 27 2 Vilanova del Camí 10.203 12.452 2.249 22,04 3 -1

Anoia 89.876 117.444 27.568 30,67 Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat.

*Correspon al creixement acumulat a tot el període 2000-2015, amb base a l’any 2.000

Capítol 2



Mapa 2.1.- Creixement acumulat als diferents municipis de l’Anoia (2000-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat

Els municipis que concentren major població són Igualada, Piera, Vilanova del Camí i Santa

Margarida de Montbui. Piera, en concret, ha passat de ser el quart municipi de la comarca l’any

2000 a convertir-se en el segon l’any 2015. El creixement es concentra, sobretot, a l’Anoia Sud, on

trobem les taxes més altes d’aquest període.

A nivell general, la població de la comarca no ha parat de créixer des de l’any 2000 (i fins i tot de

manera anterior); ara bé aquesta tendència s’atura a partir del 2013, per encetar una sèrie amb

creixement negatiu. Tot i això, hi ha municipis que ja presenten creixements negatius en el total

del període, com Bellprat, Castellfollit de Riubregós, Montmaneu o els Prats de Rei.

Capítol 2



Gràfic 2.1.- Evolució de la població de l’Anoia (2000-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Idescat

La població anoienca passa en aquests anys del llindar dels 90.000 habitants fins a situar-se a xifres

properes als 120.000, sense arribar-hi però. Aquest creixement continuat també es dóna a nivell

tant de les comarques de Barcelona, com de la resta del Principat, on també s’entra en una fase de

‘frenada’ paulatina a partir de l’any 2010.

Si ens fixem en l’evolució del creixement per municipis en els darrers 15 anys, veiem com Piera

supera els 10.000 habitants, mentre que molts municipis de l’Anoia Sud han superat la xifra de

2.000 habitants. També és significatiu l’augment a Capellades, que supera la xifra dels 5.000

habitants. En canvi, a la resta de la comarca el creixement no és tan significatiu i els municipis, tot i

que augmenten població, ho fan en menor mesura.

89.876 95.103

101.748 109.198

114.810 118.057 118.817 117.842 117.444

Any 2000 Any 2002 Any 2004 Any 2006 Any 2008 Any 2010 Any 2012 Any 2014 Any 2015

Capítol 2



Mapa 2.2.- Població dels municipis Mapa 2.3.- Població dels municipis de l’Anoia – 2000 de l’Anoia - 2015


Si ens fixem en la seva evolució, la taxa anoienca és superior a la catalana des del 2008 fins el

2011. Després ja passa a ser inferior i el 2013 es converteix en negativa, seguint la tendència

catalana. L’any 2015, la reducció de població ha estat inferior que el 2014, tant a nivell anoienc

com català.

Capítol 2



Gràfic 2.2.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (1999-2015)


Gràfic 2.3.- Taxes de variació de la població de l’Anoia i de Catalunya (2008-2015)


També val la pena destacar que durant aquests anys ha crescut el pes i importància de la població

de l’Anoia sobre la del conjunt de Catalunya, passant del 1,44% l’any 2000 fins al 1’57% que és on

es situa actualment.

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

Any 1999

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Anoia Catalunya

2,83

2,01

0,81

0,38 0,26

-0,29 -0,53

-0,34

2,13

1,51

0,49 0,36 0,42

-0,23 -0,46

-0,14

Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015

Anoia Catalunya

Capítol 2



27,74

17,60

0,28 0,44

Anoia Catalunya

2000-08 2009-15

Veiem, doncs, com clarament es delimiten dos períodes diferencials en quan a l’evolució de la

població. Així, si ens fixem en el període 2000-2008, hi ha unes altes taxes de creixement, tant a

l’Anoia com a Catalunya, tot i que el creixement a l’Anoia és superior. Aquest creixement, com ja

hem dit és molt més significatiu a l’Anoia Sud, on la mitjana del període 2000-2008 és superior al

50%. En canvi, durant el període 2009-2015 hi ha un alentiment del creixement, i això fa el

creixement de l’Anoia es situï per sota de la mitjana catalana. La Conca d’Òdena i l’Alta Anoia

registren creixements negatius en aquest període.

Gràfic 2.4.- Taxes de variació de la població per als períodes 2000-08 i 2009-15 per l’Anoia i Catalunya


Gràfic 2.5.- Taxes de variació de la població per als períodes 2000-08 i 2009-15 per les diferents zones de l’Anoia


18,48 13,36

52,79

-0,23 -4,18

1,94

Conca d'Òdena Alta Anoia Anoia Sud

2000-08 2009-15

Capítol 2



Per municipis, veiem com la taxa de creixement durant el període 2000-2008 és alta a la majoria

de municipis de la comarca, especialment els de l’Anoia Sud. Fora d’aquesta àrea, també Rubió

presenta un creixement notable. En canvi, per al període 2009-2015, les taxes de creixement són

molt inferiors i la majoria no supera el 10%. Això es deu a factors globals, com l’aturada del

creixement arran de la immigració, els efectes de la crisi econòmica així com l’inici de certa

emigració a la recerca d’oportunitats.

Mapa 2.4.- Taxa de creixement Mapa 2.5.- Taxa de creixement 2000-2008 per municipi de l’Anoia 2009-2015 per municipi de l’Anoia


Capítol 2



La zona de la Conca d’Òdena és la que històricament concentra el major pes de població. Així, en

l’actualitat acull un 60,67% de la població, és a dir, 71.254 habitants del total de la comarca. Per

darrera trobem l’Anoia Sud, amb 40.031 habitants que representen un 34,09% del total comarcal i

l’Alta Anoia, amb 6.159 habitants, que són un 5,24% del total de l’Anoia.

La zona amb un major creixement acumulat ha estat l’Anoia Sud, que ha augmentat la seva

importància en relació a la resta de zones de la comarca, passant de representar el 28% al 34%,

mentre que la Conca d’Òdena ha vist disminuir la seva importància del 66% al 60%.

Gràfic 2.6.- Distribució territorial de la població de l’Anoia (per zones)


Gràfic 2.7.- Evolució de la població de l’Anoia per zones (2000-2015)


6,22

5,24

65,86

60,67

27,92

34,09

Any 2000

Any 2015

Alta Anoia Conca d'Òdena Anoia Sud

5.592 5.694 5.854 6.037 6.339 6.445 6.350 6.289 6.249 6.159

59.189 60.824 63.983

67.713 70.128 71.803 71.901 71.665 71.283 71.254

25.095 28.585

31.911 35.448

38.343 39.809 40.566 40.513 40.310 40.031

Any 2000

Any 2002

Any 2004

Any 2006

Any 2008

Any 2010

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015


Capítol 2



Com ja hem vist, aquest creixement continu ha patit una frenada els darrers anys. Això també es

reflecteix en les taxes de variació de la població segons el territori. L’Anoia Sud passa de

creixements força destacats a una davallada a partir del 2013, seguint la tendència general. En

canvi en les dues altres zones els creixements són més moderats. L’any 2015, la zona que presenta

un pitjor comportament és l’Alta Anoia, amb un retrocés del -1,44, mentre que l’Anoia Sud

retrocedeix un -0,69 i la Conca d’Òdena es manté estable, amb -0,04.

Gràfic 2.8.- Evolució de les taxes de variació de població de l’Anoia per zones (2000-2015)


Gràfic 2.9.- Evolució de les taxes de variació de població de l’Anoia per zones (2012-15)


-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

Any 2002 Any 2004 Any 2006 Any 2008 Any 2010 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015


-0,33

-0,96

-0,13

-0,53 -0,64

-0,50

-0,04

-1,44

-0,69


Any 2013 Any 2014 Any 2015

Capítol 2



En nombres absoluts, l’Alta Anoia perd el 2015 90 habitants, la Conca d’Òdena només 29 i l’Anoia

Sud és la que en perd més, amb una disminució de 279 persones.

Si ens fixem en la totalitat del període 2000-2015, podem analitzar el creixement acumulat

desglossat per municipis i per zones de la comarca.

Gràfic 2.10.- Creixement acumulat per zones. Anoia (2000-2015)


Així, pel que fa a l’Anoia Sud, com ha hem dit és la que acumula una major taxa de creixement

(59,52) entre els anys 2000 i 2015. Les poblacions d’aquesta zona que han crescut per sobre

aquesta mitjana són Cabrera, els Hostalets, Masquefa, Piera i la Torre de Claramunt. Val a dir que

Orpí i Bellprat presenten creixements negatius en la totalitat del període.

Gràfic 2.11. Creixement acumulat a l’Anoia Sud (2000-2015)


0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

Any 2000

Any 2002

Any 2004

Any 2006

Any 2008

Any 2010

Any 2012

Any 2014

Any 2015


-22,11

155,30

7,93 15,45

133,01

4,00

81,91

-5,44

75,54

47,73 58,88

30,12

Taxa de creixement Taxa Anoia Sud 59,52

Capítol 2



A la Conca d’Òdena, el creixement ha estat notable del 20,38. Aquí, totes les poblacions han tingut

un creixement igual o superior a aquesta mitjana, excepte Igualada i Santa Margarida de Montbui.

Gràfic 2.12. Creixement acumulat a la Conca d’Òdena (2000-2015)


Finalment, a l’Alta Anoia és on el creixement ha estat menor, un 10,14%. Destaca el creixement de

Rubió, molt per sobre aquesta mitjana. A l’Alta Anoia també trobem algunes poblacions amb taxes

de creixement negatives, com Castellfollit de Riubregós, Montmaneu i els Prats de Rei.

Gràfic 2.13. Creixement acumulat a l’Alta Anoia (2000-2015)


97,47

34,43 19,18

46,50 35,14 29,83

20,77 5,75

22,04

Taxa de creixement Taxa Conca d'Odena 20,38

13,78 13,59 0,51 -28,33 13,28 -19,59 -0,19 11,24

90,83

10,53 7,74 13,64

Taxa de creixement Taxa Alta Anoia 10,14

Capítol 2



Per sexes, la distribució de la població de l’Anoia el 2015 és de 58.919 homes (un 50,17) i 58.525

dones (un 49,83). Aquestes xifres són lleugerament diferents a la mitjana catalana, on un hi un

petit predomini de les dones per sobre dels homes.

Gràfic 2.14.- Distribució de la població per sexe. Anoia i Catalunya (2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

En quan a l’estructura d’edats, l’any 2015 trobem a l’Anoia 20.784 menors de 15 anys (un 17,7%),

76.510 persones entre 15 i 64 anys (un 65,15%) i 20.150 de més de 65 anys (un 17,16%).

L’estructura és força similar a la mitjana catalana, tot i que el pes de la població menor de 15 anys

és una mica superior a l’Anoia.

Gràfic 2.15.- Distribució de la població per grups d’edat. Anoia i Catalunya (2015)


50,17

48,84

49,83

51,16

Anoia

Catalunya

Homes Dones

17,70

15,75

65,15

66,11

17,16

18,14

Anoia

Catalunya

0 a 15 anys 16 a 64 anys 65 anys i més

Capítol 2



En quan a les taxes de població per grups d’edat, veiem com el grup de més de 65 anys presenta

taxes positives en els darrers anys, mentre que els altres dos presenten una evolució més aviat

negativa.

Gràfic 2.16.- Evolució de les taxes de població per grups d’edat. Anoia i Catalunya (2013-15)


També presentem la piràmide poblacional de la comarca, comparant l’estructura dels anys 2000 i

2015. En aquest sentit, passem d’una piràmide força dimensionada, amb una presència força

homogènia dels grups de 20 a 39 anys a una piràmide amb un pes molt destacable de la franja

d’edat de 35 a 49 anys, mentre que en la base també tendeix a eixamplar-se lleugerament, com

també augmenten les persones majors de 65 anys.

0,32

-1,07

-0,56 -0,91

-1,26 -0,87

1,61

3,06

1,99

2013 2014 2015

0 a 15 anys 16 a 64 anys 65 anys i més

Capítol 2



Gràfic 2.17.-Piràmide poblacional Gràfic 2.18.-Piràmide poblacional Anoia 2000 Anoia 2015


En quan a l’origen de la població, tenim que a l’Anoia 55.470 ciutadans són nascuts a la mateixa

comarca i 29.800 són nascuts en d’altres comarques del Principat. Així, tenim que un 72,6% de

persones són nascudes a Catalunya, mentre que el 17,5% (corresponent a 20.353 persones) són

nascudes a altres indrets de l’Estat espanyol, i 9,9% (és a dir, 11.639) són nascudes a altres països

i/o estats d’arreu del món.

Gràfic. 2.19.- Població de l’Anoia per lloc de naixement (2015)


47,23%

25,37%

17,48%

9,91%

Anoia Altres comarques catalanes

Altres indrets de l'Estat espanyol Altres països

6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

0 a 4 5 a 9

10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84

85 i més Homes

Dones

8000 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

0 a 4 5 a 9

10 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 29 30 a 34 35 a 39 40 a 44 45 a 49 50 a 54 55 a 59 60 a 64 65 a 69 70 a 74 75 a 79 80 a 84

85 i més Homes

Dones

Capítol 2



72,60

64,70

17,48

18,26

9,91

17,04

Anoia

Catalunya

Catalunya Altres indrets Estat esp. Altres països

Si ho comparem amb l’estructura de població que té Catalunya, tot i que l’estructura és força

similar, a l’Anoia hi ha uns percentatges superiors de persones nascudes al país que no la mitjana

catalana, mentre que a Catalunya aquests percentatges són majors que a l’Anoia en el cas de

nascuts a altres indrets de l’Estat i, especialment, en els nascuts en altres països del món.

Gràfic 2.20.- Població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2015)


Així, també podem veure que les taxes de variació de la població pel lloc de naixement, situen un

lleuger augment en el darrer anys dels nascuts a Catalunya (per sota la mitjana catalana, però). En

canvi, els nascuts en altres indrets de l’estat o en d’altres països, la taxa és negativa, i més

destacable en els nascuts en d’altres països, amb una reducció del -1,73.

Gràfic 2.21.- Taxa de variació de la població per lloc de naixement. Anoia i Catalunya (2015)


0,20

-1,72 -1,73

0,47

-1,60

-0,85


Anoia Catalunya

Capítol 2



Gràfic 2.22.- Evolució de les taxes de variació de la població per lloc de naixement. Anoia (2015)


Per zones comarcals, tot i que l’estructura és força similar similar, a l’Alta Anoia trobem més

presència dels nascuts a Catalunya, així com també dels nascuts en d’altres països, mentre que a la

Conca d’Òdena i a l’Anoia Sud hi ha percentatges molt similars de nascuts a altres indrets de l’Estat

espanyol.

Gràfic 2.23.- Població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2015)


1,40 1,04 0,83

0,54 0,23 0,20

-1,28 -1,29 -1,62 -1,69

-1,38 -1,72

0,68

-0,96

-0,27

-3,47

-4,24

-1,73

2010 2011 2012 2013 2014 2015


71,13

78,41

74,34

17,97

8,99

17,94

10,91

12,60

7,72

Conca d'Òdena

Alta Anoia

Anoia Sud

Catalunya Altres indrets de l'Estat esp. Altres països

Capítol 2



L’evolució d’aquestes dades també es presenta interessant, ja que es veu com la població d’origen

estranger ha anat disminuint el seu pes poblacional en els darrers anys, així com també ha anat en

augment el % de població nascuda a Catalunya.

Gràfic 2.24.- Evolució de la població de l’Anoia segons lloc de naixement de l’Anoia (2008-2015)


Per zones, veiem com les persones nascudes a l’estranger tenen unes taxes de variació negatives

en les tres zones, així com en els nascuts a altres indrets de l’Estat, amb reculades significatives a

l’Alta Anoia i a l’Anoia Sud. L’únic augment es dóna en el cas de la Conca d’Òdena, en els nascuts a

Catalunya.

Gràfic 2.25.- Taxes de variació de la població segons lloc de naixement per zones de l’Anoia (2015)


69,90

69,80

70,21

70,67

71,08

71,67

72,22

72,60

19,80

19,20

18,80

18,49

18,14

17,89

17,73

17,48

10,31

11,00

10,99

10,84

10,78

10,44

10,05

9,91

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015


0,49

-1,82

-0,51 -0,06

-3,32

-8,06

-0,26

-1,43

-3,04


Catalunya Altres indrets de l'Estat esp. Altres països

Capítol 2



En quan a la població resident a l’estranger1, aquesta presenta un augment continuat en el temps,

arribant 2.250 persones l’any 2015.

Gràfic 2.26.- Població de l’Anoia resident a l’estranger (2009-2015)


El creixement d’aquesta població ha estat continuat en els darrers anys, especialment a l’Anoia,

que presenta taxes de creixement anuals més altes que la mitjana catalana. L’any 2015, però, la

diferència és molt petita.

Gràfic 2.27.- Taxes de creixement de la població resident a l’estranger. Anoia i Catalunya (2010-2015)


1 La població resident a l’estranger és una informació basada en el Padró d'habitants residents a l'estranger, que és el

registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l'estranger, que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya (Idescat).

1.161 1.297

1.419

1.604 1.785

2.041

2.249

Any 2009 Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015

11,71

9,41

13,04

11,28

14,34

10,19

8,61 9,28 8,74

9,36 8,95 9,31

Any 2010 Any 2011 Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015

Anoia Catalunya

Capítol 2



Per municipis, observem com evidentment Igualada és el que té el nombre més alt de persones

residents a l’estranger, seguit de Santa Margarida de Montbui, Vilanova i Capellades

Mapa 2.6.- Població de l’Anoia resident a l’estranger per municipis (2015)


Capítol 2



Per zones de la comarca, es mostra una evolució desigual, però on es dóna un creixement més

continuat en el temps és la Conca d’Òdena, on el darrer any hi ha hagut un augment del 10%

degut al pes d’Igualada. L’Alta Anoia és la zona que presenta un creixement més moderat.

Gràfic 2.28.- Taxes de creixement de la població resident a l’estranger per zones de l’Anoia

(2010-2015)


Per països de residència, tenim que l’estat on resideixen més anoiencs és l’Argentina, seguit de

França, Bèlgica, Xile i Alemanya. En general predominen els països europeus i americans. Tot i això

en els darrers anys hi Argentina i França, que són dos dels destins principals, més aviat han tendit

a disminuir la seva importància. En canvi, països com Xile o Bèlgica han vist augmentar el seu pes

com a destinació.

10,34

19,27

12,92

7,92 10,00

14,02 15,51

6,99 8,09 8,59

0,00

25,45

17,15

5,88

9,31 10,91

7,41 8,95



Capítol 2



Taula 2.2.- Població de l’Anoia resident a l’estranger segons país de residència (2015)

País de residència Homes Dones Total Rànquing

2015 Diferència R2009-15

Argentina 166 171 337 1 0

França 145 133 278 2 0

Bèlgica 126 114 240 3 14

Alemanya 84 67 151 4 0

Xile 67 82 149 5 3

Andorra 70 64 134 6 -3

Estats Units d'Amèrica 50 59 109 7 0

Regne Unit 44 46 90 8 1

Mèxic 46 40 86 9 -4

Itàlia 16 44 60 10 1

Brasil 35 22 57 12 -2

Equador 26 25 51 13 1

Veneçuela 23 21 44 14 -2

Colòmbia 21 18 39 15 2

Suïssa 17 19 36 16 -1

Països Baixos 16 17 33 17 -4

Bolívia 14 18 32 18 12

República Dominicana 14 12 26 19 13

Cuba 5 16 21 20 -5

Uruguai 8 9 17 21 -1

Canadà 11 6 17 21 -2

Perú 8 7 15 23 3

Irlanda 5 10 15 23 0

Marroc 9 6 15 23 9

Portugal 5 10 15 23 -1

Guatemala 7 6 13 27 -2

Noruega 5 8 13 27 5

Costa Rica 4 8 12 29 -2

Xina 8 4 12 29 -2

Dinamarca 2 10 12 29 3

Suècia 3 7 10 32 -9

Paraguai 4 6 10 32 -12

Àustria 1 9 10 32 0

Panamà 8 1 9 35 -8

Unió dels Emirats Àrabs 3 6 9 35 -3

Austràlia 3 4 7 37 -7

Luxemburg 4 3 7 37 -5

El Salvador 0 0 0 39 -7

Filipines 0 0 0 39 -7

Resta països 38 20 58 11 -5

Total 1.121 1.128 2.249

Font: Idescat

Capítol 2



Gràfic 2.29.- Evolució dels principals països de residència dels anoiencs a l’exterior (2009-2015)


Així, analitzant les taxes de creixement dels darrers anys, veiem com aquesta és especialment

destacada a Bèlgica, seguida d’Alemanya, França I l’Argentina.

En quan a la distribució per sexes, veiem una diferent distribució per països, amb una major

presència de dones en destinacions com Estats Units, Regne Unit, Xile...

Gràfic 2.30.- Població de l’Anoia resident a l’estranger per sexe i principals països de residència

(2015)


0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00


Argentina França Bèlgica Alemanya Xile Andorra

49,26

52,16

52,50

55,63

44,97

52,24

45,87

48,89

53,49

26,67

50,74

47,84

47,50

44,37

55,03

47,76

54,13

51,11

46,51

73,33

Argentina

França

Bèlgica

Alemanya

Xile

Andorra

Estats Units

Regne Unit

Mèxic

Itàlia

Homes Dones

Capítol 2



Capítol 3

L’Anoia: estructura econòmica

Capítol 3



Capítol 3



3.1- Activitat econòmica i sectors

El 2014, el VAB1 va tenir un comportament positiu després d’un parell d’anys de caigudes. Així

l’Anoia va tenir un petit creixement del 0,87, un cop més per sota del creixement català que va ser

del 1,52. Com veiem, aquesta tendència es repeteix en l’evolució durant tot el període 2008-2014,

on la comarca fa una evolució paral·lela a Catalunya, però amb indicadors per sota el seu nivell (tot

i que actualment la distància no és tan gran com havia estat).

Gràfic 3.1.- Evolució del VAB a l’Anoia i Catalunya (2008-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya Caixa

Aquesta evolució del 2015 és deguda, sobretot, al bon comportament dels serveis (amb un

augment del 2,1) i, de manera més moderada, de la indústria (amb un augment del 0,15). Val a dir

que aquest creixement en el sector serveis es situa per sobre la mitjana catalana, que és del 1,76.

El sector agrícola és el que presenta una pitjor evolució (-8,55) , mentre que la construcció davalla

un any més (amb -1,64, molt semblant a la mitjana catalana). A nivell català, l’evolució és positiva

en tots els sectors, excepte en la construcció, on hi ha una disminució (-1,6). És de destacar el

creixement de la indústria amb un 1,50.

1 El valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant un període considerat. Es tracta d’un

intent d’aproximació al PIB comarcal. Servei d’estudis de Catalunya Caixa, Anuari Econòmic Comarcal 2015 – Catalunya Caixa, Barcelona, 2015

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2


Anoia Catalunya

https://www.catalunyacaixa.com/Portal/ca/Particulares/Anuario_Comarcal+Comarcal+2015?subtipus=6

Capítol 3



Gràfic 3.2.- Creixement del VAB a l’Anoia i Catalunya (2014)


En quan a la composició del VAB, continua tenint un pes predominant el sector serveis, tot i que la

indústria conserva la seva importància. Aquesta és una de les tendències de l’estructura

productiva de la comarca de l’Anoia, que s’ha anat mantenint els darrers anys.

Gràfic 3.3.- Composició del VAB de l’Anoia (2014)


-8,55

0,15

-1,64

2,1

1,00 1,50

-1,60

1,76

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Anoia Catalunya

1,54

36,33

9,55

52,58


Capítol 3



Hi continua havent un diferencial entre l’estructura anoienca i catalana del VAB, ja que a la

comarca hi ha un predomini superior de la indústria en detriment del sector serveis. Val a dir que

la construcció també té un pes més destacat a l’Anoia que no la mitjana catalana (gairebé el

doble).

Gràfic 3.4.- Estructura del VAB de l’Anoia i Catalunya (2014)


Com veiem, l’evolució dels darrers anys ha estat irregular. Després de perdre importància, la

indústria sembla que augmenta el seu pes durant el 2015, mentre que el sector serveis es manté

força estable. No així la construcció, que davalla any rere any. Finalment l’agricultura també ha

anat reduint la seva importància, malgrat ser un sector molt petit a la comarca.

1,54

0,99

36,33

20,35

9,55

5,34

52,58

73,33

Anoia

Catalunya


Capítol 3



Gràfic 3.5.- Evolució de l’estructura del VAB a l’Anoia (2008-2014)


1,86

2,41

2,8

2,63

2,48

2,86

1,54

34,65

31,19

31,8

32,61

32,6

32,93

36,33

12,4

12,26

11,3

12,57

11,75

10,38

9,55

51,09

54,15

54,1

52,19

53,16

53,51

52,58

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014


Capítol 3



3.2- Competitivitat comarcal

Un any més, recollim les dades de competitivitat comarcal de l’índex adEg2. Aquest índex estableix

diferents factors per tal de mesurar aquesta competitivitat. Es basa en el fet que els diferents

territoris posseeixen un avantatge competitiu en funció de diferents eixos. El primer són els

factors de producció que condicionen l’aparició i desenvolupament de clústers regionals, que són

resultat de les economies d’aglomeració. El segon són factors que contribueixen als avantatges

distributius i finalment hi ha els factors que determinen les condicions de la demanda.

Gràfic 3.6.- Evolució de la posició de l’Anoia en l’índex adEg (2003-2014) 3

Font: Diputació de Barcelona - Activa Prospect i Índex ADEPG 2015 de competitivitat territorial

2 L’índex adEg, desenvolupat inicialment per l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

(ADEG), analitza anualment els factors de competitivitat de l’economia de les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix

Penedès. És un indicador sintètic que permet ordenar les diferents comarques en termes de competitivitat. L’any 2014 la Diputació de Barcelona va realitzar l’estudi La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a

examen. Utilització del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013, a través de l’utilització d’aquest índex, amb l’ajuda tècnica de la consultora Actíva Prospect, per a la totalitat de les comarques catalanes. A més, l’informe analitza les condicions de l’entorn comarcal que afavoreixen la competitivitat de les empreses i n’estableix un rànquing comarcal, a partir de 45 indicadors diferents. Per a l’any 2014, les dades estan extretes de l’informe Índex ADEPG 2015 de competitivitat territorial realitzat dut a terme per Actíva Prospect i la Diputació de Barcelona, a iniciativa de del l’Associació d’Empresaris Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès – Juny del 2015 3 L’any 2009 es realitza un canvi important en la construcció de l’índex incorporant millores pel que fa al sistema de

càlcul i en el conjunt dels indicadors, fet que comporta canvis en la posició relativa d’algunes comarques.

14 15 15

14 16

17

20 19 19

21

25 25

0

5

10

15

20

25

30

Any 2003

Any 2004

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

http://www.diba.cat/documents/36150622/36294022/La+competitivitat+comarcal+a+la+prov+de+BCN+a+examen.pdf/773d3ea8-7f7a-46ee-b783-7b1fcabe41f4


http://www.adepg.cat/cat/indicadors_pdf/index15_.pdf

http://www.adepg.cat/cat/indicadors_pdf/index15_.pdf

Capítol 3



La comarca de l’Anoia el 2014 es consolida en aquesta posició 25a, sense canvis respecte el 2013.

En relació als diferents indicadors que recull aquest índex sintètic, tenim que la comarca continua

estant situada a nivells força baixos en quan a sostenibilitat social i ambiental així com d’esperit

emprenedor i dinamisme empresarial, tot i que escala una posició en cadascun d’ells respecte

l’any passat. L’Anoia es manté en termes similars en quan a infraestructures, sòl, accés als mercat,

i innovació, mentre que disminueix posicions en relació a la qualificació dels recursos humans4.

Gràfic 3.7.- Posició de l’Anoia en els diferents factors de competitivitat de l’índex ADEG (2014)5

Font: Índex ADEPG 2015 de competitivitat territorial

4 Diputació de Barcelona, La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del

model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013. Pàgines 29-35. 5 Per a veure un anàlisi més detallat dels factors i de les conseqüències que se’n deriven, podeu consultar l’Informe

econòmic anual – l’Anoia 2014 així com l’estudi complet de la Diputació de Barcelona, La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013.

37 34

28

22 21

16

23

15

20

38

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Sost

enib

ilita

t so

cial

Sost

enib

ilita

t m

edia

mb

ien

tal

Qu

aifi

caci

ó d

els

recu

rso

s h

um

ans

Infr

astr

uct

ure

s d

e tr

ansp

ort

s i

com

un

icac

ion

s

Dis

po

nib

ilita

t d

e so

l i e

spai

per

ac

tivi

tat

ec.

Dis

po

nib

ilita

t d

e p

ols

de

des

envo

lup

amen

t

Acc

es a

ls m

erca

ts d

e cl

ien

ts i

pro

veid

ors

Inn

ova

ció

, des

envo

lup

amen

t te

cno

lògi

c

Vo

lum

de

mer

cat

i d'a

ctiv

itat

Esp

erit

em

pre

nd

or

i d

inam

ism

e em

pre

sari

al





Capítol 3



3.3.- Els components de creixement de les economies locals

Finalment, també recollim alguns resultats relatius a l’Anoia, extrets de l’estudi Els components de

creixement de les economies locals de la província de Barcelona6, promogut per la Diputació de

Barcelona. Aquest estudi pretén analitzar la variació de l’ocupació registrada amb diferents

components. Aquesta anàlisi se la coneix com anàlisi shift-share. L’anàlisi shift-share descompon

en vàries parts (share) les variacions o canvis (shifts) que experimenta una magnitud econòmica

referida a un sector productiu regional (o a un conjunt de sectors) integrat en una unitat territorial

de referència que és susceptible de dividir-se en vàries unitats “regionals”.

Val la pena destacar que aquest estudi utilitza els anomenats “sistemes territorials” com les

regions a analitzar. Segons l’estudi, els sistemes territorials són una unitat intermèdia d’observació

apropiada en termes de desenvolupament local. És un fet àmpliament contrastat que la realitat

econòmica del territori objecte d’estudi (la demarcació de Barcelona) no es reconeix

específicament en els límits administratius municipals. D’altra banda, la configuració institucional i

la creixent importància de la col·laboració intermunicipal recomanen una escala que se situï entre

el municipi i la província7.

En el cas de l’Anoia, ens trobem que els municipis de la comarca es troben distribuïts entre 4

subsistemes territorials. Un d’ells és la Conca d’Òdena, integrat per 11 municipis (Capellades,

Carme, Castellolí, Igualada, Jorba, Òdena, Orpí, La Pobla de Claramunt, Santa Margarida de

Montbui, la Torre de Claramunt i Vilanova del Camí). Un altre és el subsistema de Calaf, amb 4

municipis (Calaf, Calonge de Segarra, els Prats de Rei i Sant Pere Sallavinera). També trobem el

subsistema Anoia Oest, amb 12 municipis (Argençola, Bellprat, Castellfollit de Riubregós, Copons,

la Llacuna, Montmaneu, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí de Sesgueioles, Santa Maria

de Miralles i Veciana). Finalment, trobem el subsistema de Piera, amb 6 municipis (el Bruc,

Cabrera d’Anoia, Masquefa, Piera, els Hostalets de Pierola i Vallbona d’Anoia).

A partir d’aquí, cada subsistema presenta una evolució diferenciada, intentant analitzar les

variacions de l’ocupació per sectors, atenent a factors de dinàmica global (correspost amb la

majoria de Catalunya i de la província de Barcelona), factors de dinàmica pròpia (corresponent als

6 Diputació de Barcelona (2015).- Els components de creixement de les economies locals de la província de Barcelona.

Anàlisi Shift-Share. Octubre de 2015. 7 La mateixa base territorial ha estat utilitzada en l’estudi Les economies locals a la província de Barcelona. Impacte de la

crisi i vocacions productives de futur per als territoris. Diputació de Barcelona. 2013. Per a la justificació de l’elecció d’aquests sistemes, que es basen en la divisió establerta en el Pla Territorial de les Comarques Centrals, consultar ambdós estudis.

http://www.diba.cat/documents/36150622/59389403/Informe+Shift-Share.pdf/216962be-ba5a-4d64-9327-6b790ff6a53c




Capítol 3



canvis que s’expliquen per dinàmiques del propi subsistema) i factors d’estructura productiva (és a

dir, atenent al pes dels diferents sectors en el territori en qüestió).

Mapa 3.1.- Mapa dels subsistemes territorials de l’Anoia

Font: Diputació de Barcelona

Durant el període 2008-2014, la pèrdua de treballadors afiliats ha estat constant en tots els

subsistemes, excepte a l’Anoia Oest. Així doncs, el nombre més alt de pèrdues es produeix a la

Conca d’Òdena, territori que també concentra la major part d’afiliats de la comarca, seguit de

Piera i Calaf.

Anoia Oest

Calaf

Conca d’Òdena

Piera

Capítol 3



Gràfic 3.8.- Treballadors afiliats. Diferència 4t trimestre 2008- 4t trimestre 2014


Ara bé, si analitzem de manera diferent els dos períodes, observarem comportaments diferenciats.

Així, la destrucció més generalitzada es produeix bàsicament en el període de major impacte de la

crisi, és a dir, els anys 2008-2012. La reducció d’afiliats en tots els subsistemes és general, amb

l’excepció de l’Anoia Oest, amb un comportament positiu durant aquest període. En canvi, els anys

2012-2014, hi ha guanys generalitzats en els subsistemes que presentaven una evolució més

negativa, com la Conca d’Òdena i Piera, mentre que Calaf i l’Anoia Oest mostren pèrdues d’afiliats.

Gràfic 3.9.- Treballadors afiliats. Diferència entre subperíodes 2008-12 i 2012-14


0

-281

-5.092

-926

-6.000 -5.000 -4.000 -3.000 -2.000 -1.000 0

Anoia Oest

Calaf

Conca d'Òdena

Piera

-53

-59

318

126

53

-222

-5.410

-1.052

-6.000 -5.000 -4.000 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000

Anoia Oest

Calaf

Conca d'Òdena

Piera

Període 2008-2012 Període 2012-2014

Capítol 3



D’aquesta manera, passem a presentar els resultats per a cadascun dels subsistemes, en la

totalitat del període 2008-2014, tot i que recomanem consultar les fitxes completes dels

subsistemes de l’Anoia8 per a una lectura més profunda de les característiques, factors i resultats

obtinguts en cadascun d’ells, així com l’evolució diferenciada entre el període 2008-12 i 2012-14

que es detalla en l’estudi.

Pel que fa a la Conca d’Òdena, observem un comportament positiu en quan a afiliats en subsectors

com els serveis a les empreses, serveis socials, educació i recerca i hosteleria i turisme. La majoria

d’aquests guanys es deuen sobretot a l’estructura productiva de la comarca. El sector d’edició és

un dels que ha tingut un lleuger descens, malgrat a la dinàmica pròpia generada en aquest sector.

En l’altre extrem trobem les immobiliàries, el tèxtil-confecció i el metall, amb descensos

importants, explicats majoritàriament pel seu pes en l’estructura productiva del subsistema. És

curiós el cas del metall, ja que malgrat la dinàmica pròpia positiva, s’ha vist arrossegat a les

pèrdues d’afiliats.

8 Diputació de Barcelona (2015).- Els components de creixement de les economies locals de la província de Barcelona.

Anàlisi Shift-Share. Octubre de 2015. Pàgines 22-24, 43-45, 52-54 i 94-96. Allà es presenten aquests mateixos gràfics amb l’evolució global, però també ofereixen l’evolució segmentada entre els períodes 2008-2012 i 2012-2014.



Capítol 3



Gràfic 3.10.- Treballadors afiliats segons agrupacions sectorials a la Conca d’Òdena. Total i components. 4t 2008 – 4t 2014


-2.000

-1.500

-1.000

-500

0

500

1.000

Serv

eis

a les e

mpre

se

s

Serv

eis

socia

ls

Educa

ció

i r

ece

rca

Hosta

leria i t

urism

e

Energ

ia, aig

ua i r

esid

us

Serv

eis

fin

ancers

Salu

t

Edic

ió,

cultura

i lle

ure

Extr

active

s

Adm

inis

tració

públic

a

Auto

moció

Fusta

i m

oble

s

TIC

Agro

indústr

ia

Altre

s m

anufa

ctu

rere

s

Com

erç

Logís

tica

Quím

ica

Meta

ll

Tèxtil-confe

cció

Constr

ucció

i im

mobili

àries

Capítol 3



En quan a Piera, observem guanys en el sector del comerç i de l’energia, aigua i residus, explicats

en bona part per la bona dinàmica pròpia d’aquests sectors. En canvi, en l’extrem oposat, tenim la

construcció i immobiliàries i el metall, amb pèrdues importants (sobretot el primer), que

s’expliquen majoritàriament pel seu pes en l’estructura productiva del subsistema de Piera.

Gràfic 3.11.- Treballadors afiliats segons agrupacions sectorials a Piera.

Total i components. 4t 2008 – 4t 2014


-1.000

-800

-600

-400

-200

0

200

400

600

Com

erç

Energ

ia, aig

ua i r

esid

us

Edic

ió,

cultura

i lle

ure

Serv

eis

a les e

mpre

ses

Fusta

i m

oble

s

Salu

t

Altre

s m

anufa

ctu

rere

s

Serv

eis

socia

ls

Serv

eis

fin

ancers

Adm

inis

tració

públic

a

Extr

actives

Hosta

leria i t

urism

e

Educació

i r

ecerc

a

Quím

ica

Agro

indústr

ia

Tèxtil-confe

cció

Logís

tica

Auto

moció

TIC

Meta

ll

Constr

ucció

i im

mobili

àries

Capítol 3



En el cas de Calaf, destaca el bon comportament del metall, que guanya afiliats sobretot gràcies a

una bona dinàmica pròpia. També l’educació i recerca, automoció, química, serveis socials i altres

indústries manufactureres i serveis a les empreses presenten guanys, molts d’ells atribuïbles al

factor d’una bona dinàmica pròpia. En l’altre extrem trobem la construcció i les immobiliàries, amb

pèrdues significatives, que s’expliquen pel seu pes en l’estructura productiva, així com una

davallada del comerç, per una dinàmica negativa pròpia.

Gràfic 3.12.- Treballadors afiliats segons agrupacions sectorials a Calaf Total i components. 4t 2008 – 4t 2014


-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

Meta

ll

Educació

i r

ecerc

a

Auto

moció

Quím

ica

Serv

eis

socia

ls

Altre

s m

anufa

ctu

rere

s

Serv

eis

a les e

mpre

ses

Energ

ia, aig

ua i r

esid

us

Adm

inis

tració

públic

a

Salu

t

Agro

indústr

ia

Edic

ió,

cultura

i lle

ure

Tèxtil-confe

cció

TIC

Serv

eis

fin

ancers

Hosta

leria i t

urism

e

Extr

actives

Logís

tica

Fusta

i m

oble

s

Com

erç

Constr

ucció

i im

mobili

àries

Capítol 3



Finalment, en el cas de l’Anoia Oest, observem guanys (tot i que moderats) en el comerç, edició i

cultura, l’agroindústria i l’energia, bona part d’ells explicables per la bona dinàmica pròpia

d’aquests subsectors a la zona. En canvi les majors pèrdues són en la construcció i en l’hosteleria i

turisme (en el cas de la construcció, malgrat la dinàmica positiva pròpia del sector a la zona).

Gràfic 3.13.- Treballadors afiliats segons agrupacions sectorials a l’Anoia Oest.

Total i components. 4t 2008 – 4t 2014


-150

-100

-50

0

50

100

Com

erç

Edic

ió,

cultura

i lle

ure

Agro

indústr

ia

Energ

ia, aig

ua i r

esid

us

Quím

ica

Educació

i r

ecerc

a

Serv

eis

socia

ls

Auto

moció

Meta

ll

TIC

Salu

t

Tèxtil-confe

cció

Altre

s m

anufa

ctu

rere

s

Serv

eis

fin

ancers

Adm

inis

tració

públic

a

Extr

actives

Fusta

i m

oble

s

Logís

tica

Serv

eis

a les e

mpre

ses

Hosta

leria i t

urism

e

Constr

ucció

i im

mobili

àries

Capítol 3



Capítol 4

Mercat laboral

Capítol 4

Mercat laboral


4.1. Ocupació

El 2015 és el segon any consecutiu de creixement dels afiliats a la seguretat social, seguint la

tendència iniciada el 2014. Així, doncs, durant aquest any hi havia registrats a la Seguretat Social

31.054 afiliats, dels quals 23.178 eren assalariats i 7.876 eren autònoms. Aquestes xifres suposen

un augment del 4,01 dels assalariats, l’increment més gran dels darrers anys en què la dinàmica

havia estat fortament negativa, i del 2,23 en el cas dels autònoms. Si ho comparem amb la mitjana

catalana, l’augment dels assalariats de l’Anoia ha estat inferior a l’augment català, que s’ha situat

en un 4,36. En canvi l’augment d’autònoms a l’Anoia és superior a la mitjana catalana, que se situa

en 1,36. Tot i això, a l’Anoia hi ha un canvi de tendència, ja que el creixement dels assalariats

supera al dels autònoms.

Gràfic 4.1.- Evolució de la variació interanual de l’ocupació a l’Anoia (2009-2015)


Durant els darrers anys, el volum total d’afiliacions de l’Anoia ha seguit la dinàmica catalana, tot i

que amb indicadors per sota d’aquesta. Els dos darrers anys s’han donat augments en ambdós

casos i fins i tot el 2015 s’ha escurçat la diferència, ja que la taxa anoienca és del 3,55 mentre que

la catalana és del 4,06.

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00


Autònoms Assalariats

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.2.- Evolució de la variació interanual del total d’afiliats a l’Anoia i Catalunya (2009-2015)


L’any 2015, els assalariats van augmentar a l’Anoia en 893 persones respecte l’any anterior, el que

suposa una taxa de creixement del 4,01. Cal destacar que es tracta de l’augment més gran dels

darrers anys, continuant la tendència positiva del 2014. A l’agricultura trobem 84 llocs de treball; a

la indústria 7.796 llocs de treball; a la construcció 1.286 llocs de treball i als serveis 13.995 llocs de

treballs.

Continua mantenint-se el diferencial amb la mitjana catalana,ja que a l’Anoia els assalariats a la

indústria són un percentatge força superior a la mitjana catalana (més del doble), mentre que a

nivell d’assalariats als serveis, també hi ha una notable diferència, amb un major pes en el cas

català.

-10,00

-8,00

-6,00

-4,00

-2,00

0,00

2,00

4,00

6,00


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.3.- Comparació de l’estructura de llocs de treball assalariats a l’Anoia i Catalunya (2015)


Com dèiem, l’evolució negativa dels darrers anys es trenca el 2014 amb una taxa positiva del 2,12,

creixement que es consolida durant el 2015 amb el creixement del 4,01.

Gràfic 4.4.- Taxes de variació de llocs de treball assalariats a l’Anoia (2009-2015)


0,36

33,64

5,55

60,38

0,34

16,63

4,33

78,70


Anoia Catalunya

-8,58

0,06

-5,94 -6,10

-0,85

2,12

4,01


Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la seva distribució per municipis, veiem com Igualada és la població que concentra més

assalariats, seguida de Vilanova del Camí, Piera i Òdena. En quan a sectors, en la majoria de

municipis el sector principal és el sector serveis, mentre que a d’altres municipis molt localitzats

(Òdena, la Pobla, Capellades,...) ho és la indústria. Tant sols a La Llacuna el sector principal

d’assalariats és la construcció.

Mapa 4.1.- Afiliacions d’assalariats a l’Anoia per municipi i sector principal (2015)


Capítol 4

Mercat laboral


Per primera vegada hi ha creixements en tots els sectors (excepte a l’agricultura). A més, val la

pena destacar que es trenca la dinàmica negativa de la indústria (que va caure un -0,18 el 2014)

que creix un 1,92. Els creixements de l’Anoia segueixen la mitjana catalana; superiors en l’àmbit de

la construcció i força similars en el cas de la indústria i serveis. Finalment, cal destacar la dinàmica

negativa de l’agricultura, que contrasta amb el creixement que hi ha hagut a nivell català.

Gràfic 4.5.- Taxes de variació de llocs assalariats per sectors a l’Anoia i Catalunya (2015)


-14,29

1,92

10,10

4,67 4,25 2,15

7,89

4,65


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Pel que fa als autònoms, l’any 2015 van augmentar en 172 llocs respecte el 2014, el que suposa

una variació de 2,23. La seva distribució fou 426 llocs de treball a l’agricultura; 1.011 a la indústria;

1.053 a la construcció i 5.386 al sector serveis.

Tot i que el sector dominant en ambdós casos són els serveis, l’Anoia té un percentatge superior

d’autònoms a l’agricultura, a la indústria i a la construcció, mentre que a nivell català hi ha una

presència més alta en el cas dels serveis.

Gràfic 4.6.- Comparativa de l’estructura d’autònoms de l’Anoia i Catalunya (2015)


Igualment que en el cas dels assalariats, es consolida la tendència que s’apuntava el 2013 i el 2014,

i el creixement al 2015 ha estat del 2,23. A més, val la pena destacar que el creixement que es

dóna a l’Anoia és superior que la mitjana catalana, que es situa en 1,36.

5,41

12,84 13,37

68,38

4,49 8,61

12,24

74,66


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.7.- Taxes de variació de llocs de treball autònom a l’Anoia (2009-2015)


El sector que experimenta un creixement més gran és el de la construcció (amb un 5,19) seguit

dels sectors serveis. A més aquests augments són notablement superiors (sobretot en la

construcció) a la mitjana catalana. En canvi, en el camp industrial, el creixement anoienc es molt

més discret que el català. Finalment, la dinàmica negativa en l’agricultura és comuna em ambdós

casos.

Gràfic 4.8.- Taxes de variació d’autònoms per sectors a l’Anoia i Catalunya (2015)


-6,61

-2,50 -2,01

-3,54

0,12 0,77

2,23


-2,07

0,40

5,19

2,38

-1,25

2,45

1,55 1,37


Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la distribució per municipis, veiem com Igualada concentra la major part dels autònoms,

seguit per Piera i Vilanova del Camí. En quan a sectors, el sector principal en la majoria de

municipis és el sector serveis, mentre que en bona part de l’Alta Anoia el sector principal dels

autònoms és l’agricultura.

Mapa 4.2.- Afiliacions d’autònoms a l’Anoia per municipi i sector principal (2015)


Capítol 4

Mercat laboral


Finalment, veiem quin és el pes de cada una de les dues formes d’afiliació. Així, el contrast es

troba sobretot en el cas de l’agricultura, on el pes dels autònoms és força superior, mentre que en

el cas de la indústria, la fórmula majoritària és el treball assalariats, talment com als serveis.

Gràfic 4.9.- Estructura de llocs de treball assalariats i autònoms de l’Anoia per sectors (2015)


Gràfic 4.10.- Distribució dels llocs de treball assalariats i autònoms de l’Anoia per sectors (2015)


84

7.796

1.286

13.995

426 1.011 1.053

5.386


Assalariats Autònoms

16,47

88,52

54,98

72,21

83,53

11,48

45,02

27,79

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Assalariats Autònoms

Capítol 4

Mercat laboral


Si analitzem els diferents subsectors econòmics1, tenim que el sector agrari es caracteritza per un

predomini dels autònoms. En total, el sector compta amb 510 afiliats, dels quals un 83,5% són

autònoms i un 16,5% assalariats. És l’únic sector on els autònoms predominen sobre els

assalariats.

El sector industrial de l’Anoia comptava l’any 2015 amb 8.807 afiliats, dels quals la immensa

majoria (un 88,5%) eren assalariats. La branca que concentrava més ocupació era la de les

indústries del paper, amb 1.156 assalariats seguida de la fabricació de productes metàl·lics, amb

1.058 treballadors, les indústries tèxtils, amb 645 treballadors, el cuir i calçat amb 561, la confecció

amb 510 i les arts gràfiques amb 515.

Gràfic 4.11.- Assalariats dels principals subsectors industrials. Anoia (2015)


Els subsectors que han experimentat un millor comportament durant el darrer any han estat el de

productes metàl·lics (amb un augment del 5,59) el de productes alimentaris (3,9), el paper (3,68) i

la maquinària (3,10). En canvi, la confecció ha patit una forta davallada, (-16,12), seguit del tèxtil (-

1,68)) i el cuir i calçat (-0,71). Val la pena destacar que l’agregat de la resta de sectors ha tingut un

comportament global positiu i ha augmentat notablement.

1 Es pot veure un anàlisi més detallat dels subsectors, així com la seva evolució en els darrers anys, al capítol 5.2.

453

645

510

561

1.156

515

485

1.058

532

Productes alimentaris

Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia

Productes metàl·lics

Màquinària i equips ncaa

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.12.- Taxa de variació dels assalariats dels subsectors industrials. Anoia (2015)


Pel que fa a la construcció, el sector comptava l’any 2015 amb 2.339 afiliats, dels quals un 55%

eren assalariats i la resta autònoms. Aquest sector, després d’anys de pèrdues, l’any 2015

presenta una lleugera recuperació, amb un guany en quan a assalariats del 10,10 i d’un 5,19 en

quan a autònoms.

Finalment, pel que fa al sector serveis, l’any 2015 concentrava 19.381 afiliats, dels quals un 72%

eren assalariats i la resta autònoms. En quan als assalariats, veurem que la majoria es concentren

en el subsector del comerç al detall, amb 2.450 assalariats, seguit dels treballadors a

l’administració, amb 1.455 assalariats i finalment el comerç a l’engròs, les activitats sanitàries i

l’educació concentren 1.332, 1.239 i 1.274 assalariats respectivament.

3,90

-1,68

-16,12

-0,71

3,68

-0,39

0,62

5,59

3,10

7,42


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Resta de sectors industrials

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.13.- Assalariats dels principals subsectors de serveis. Anoia (2015)


Dels subsectors més rellevants, la majoria han experimentat un creixement d’assalariats. Els

augments més significatius han estat del comerç a l’engròs i dels serveis de menjars i begudes,

amb un 8,56% i un 8,37% respectivament. També són significatius els augments de l’educació,

activitats sanitàries i educació pública.

Gràfic 4.14.- Taxa de variació dels assalariats dels subsectors dels serveis. Anoia (2015)


1.332

2.450

1.036

1.455

1.239

1.274

Comerç a l'engròs

Comerç al detall

Serveis de menjar i begudes

Administració pública

Educació

Activitats sanitàries

8,56

0,66

8,37

4,68

6,26

5,20

4,47

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació


Resta de sectors

Capítol 4

Mercat laboral


4.2.- Població activa i atur

La població activa registral2 ha patit oscil·lacions en aquests darrers anys a la comarca. L’any 2015,

es situa en 53.387 persones. D’aquestes, 27.640 són homes (un 51,79,%) i 25.738 són dones (un

48,21%).

Gràfic 4.15.- Evolució de la població activa local registral de l’Anoia (2008-2015)3

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes (Diputació de Barcelona)

2 La Població Activa Local (ocupats registrats + aturats registrats) estimada és un càlcul implementat per la Xarxa

d’Observatoris de Desenvolupalment Local de la Diputació de Barcelona. Es calcula a partir de la Taxa d'atur registral del Departament d'Empresa i Ocupació. De la Taxa d'atur registral s'obté (és difereix) el nombre d'actius registrats totals de cada municipi (veure Hermes de la Diputació de Barcelona). 3 Aquesta és una nova sèrie d’enguany, a partir del nou càlcul que ofereix la Diputació de Barcelona (Hermes) a partir

d’ara. Ve a substituir la Població activa local estimada, que ja que anteriorment es calculava en la en base al padró municipal i a les taxes d’activitat de l’Enquesta de Població Activa (EPA) provincial. Sembla que la nova metodologia és més acurada i més aproximada a la realitat.

54.348 54.266 53.765 53.136 52.958 52.584 52.929 53.387


Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.3.- Població activa registral per municipis* – Anoia 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hermes (Diputació de Barcelona) *Per Bellprat no hi ha dades disponibles per calcular la població activa registral

Capítol 4

Mercat laboral


Fins a l’any 2013, es donen taxes d’evolució negatives de la població activa registral, mentre que

en els dos darrers anys s’inverteix la tendència i l’evolució és positiva, amb guanys de 0,66 i 0,87 el

2014 i 2015 respectivament.

Gràfic 4.16.- Taxes de variació de la població activa local estimada de l’Anoia (2009-2015)


L’evolució per sexes durant els darrers anys ha provocat una disminució del pes dels homes (que

passen del 55% al 51,8%) mentre que el pes de les dones augmenta del 44% al 48%, tot i que

encara és minoritari.

Gràfic 4.17.- Evolució de la població activa local estimada de l’Anoia per sexes (2008-2015)


55,66

54,73

53,71

53,43

52,70

52,41

52,07

51,79

44,34

45,27

46,29

46,57

47,30

47,59

47,93

48,21

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Homes Dones

-0,15

-0,92

-1,17

-0,33

-0,71

0,66

0,87


Capítol 4

Mercat laboral


Per franges d’edat, l’any 2015 hi ha 2.999 joves d’entre 16 i 24 anys (un 5,41%), 10.549 d’entre 25 i

34 anys (19,04%), 17.120 persones entre 35 i 44 anys (30,39%), 13.946 d’entre 45 i 54 anys

(25,17%) i finalment 8.773 de més de 55 anys (un 15,84%). Com s’observa en el gràfic, el pes de la

població jove tendeix a disminuir en els darrers anys, augmentant el pes de les edats més

avançades. 4

Gràfic 4.18.- Evolució de la població activa local estimada de l’Anoia per grups d’edat (2008-2015)


Per zones de la comarca, tenim que la major part de la població activa estimada es concentra a la

Conca d’Òdena (talment com la població en general) i ho fa en un 62%. A la resta, a l’Anoia Sud

trobem un 32% del total de la població activa comarcal, i a l’Alta Anoia en un 5%. En quan a

l’evolució per territoris, en els dos darrers anys hi ha hagut augments a les tres zones,

especialment a l’Anoia Sud.

4 Dades extretes de l’Hermes de la Diputació de Barcelona. Per calcular l’estimació per edats i sexe es fa el servir la

Mostra Contínua de Vides Laborals de la Seguretat Social, que ofereix informació, d'una banda, de cadascun dels municipis de més de 40.000 habitants, i de l'altra, del conjunt de la resta de municipis. Per tant, en els municipis de més de 40.000 habitants de la província s'apliquen les distribucions per sexe i edat pròpies del seu municipi obtingudes de la Mostra, mentre que a la resta de municipis s'aplica la distribució per sexe i edat mitjana obtinguda dels municipis menors d'aquest llindar.

8,65

7,43

6,53

6,12

5,64

5,34

5,48

5,41

27,50

26,10

24,64

23,48

21,60

20,20

19,17

19,04

27,85

28,50

29,54

29,89

30,67

30,78

30,86

30,90

20,10

21,27

22,14

22,99

23,97

24,85

25,16

25,17

12,32

13,12

13,55

13,86

14,46

15,15

15,66

15,84

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

De 16 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 99 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.19.- Evolució de la població activa local estimada a l’Anoia per zones (2008-2015)


Així doncs, amb les taxes de variació, observem un augment positiu notable a l’Anoia Sud en els

darrers anys, mentre que a l’Alta Anoia i a la Conca d’Òdena s’inverteix la tendència negativa

durant els dos darrers anys, amb augments positius.

Gràfic 4.20.- Taxes de variació de la població activa local estimada de l’Anoia per zones

(2009-2015)


1,22

-1,13

1,64

-3,49

-1,32

0,41

-1,31 -1,55

-0,37

0,37

-0,81

0,47

-3,84

-0,93

0,35

1,12 0,67 0,55

0,98 0,43

1,69



2.926 2.956 2.843 2.807 2.818 2.698 2.721 2.738

35.038 34.657 34.200 33.669 33.402 33.089 33.319 33.475

16.384 16.653 16.722 16.660 16.738 16.797 16.889 17.174



Capítol 4

Mercat laboral


El desembre de l’any 2015 hi havia 10.033 persones registrades a l’atur a la comarca de l’Anoia. Es

dóna, doncs, una disminució del nombre total de persones aturades, que va tenir el seu màxim el

2012. Respecte el desembre del 2014 la reducció ha estat de -1.053 persones, el que suposa una

reducció de -9,50.

Gràfic 4.21.- Evolució de l’atur registrat5 i de la taxa d’atur registrat a l’Anoia (2008-2015)


El major nombre d’aturats a l’Anoia es concentra als municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Piera

i Santa Margarida de Montbui, tots ells pertanyents a la Conca d’Òdena, excepte Piera, que

pertany a l’Anoia Sud. Entre aquests quatre municipis aglutinen el 70% de l’atur registrat a la

comarca.

5 Recomptes de l’atur registrat a 31 de desembre de l’any en curs i taxa d’atur del mateix període, calculada en base a la

població activa local estimada.

0

5

10

15

20

25

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000


N aturats Taxa atur

Capítol 4

Mercat laboral


Taula 4.1.- Atur a l’Anoia per poblacions (Desembre 2015)*

Municipi Aturats

registrats Variació

anual % variació

anual Taxa d'atur

registrat Variació

anual taxa Argençola 11 2 22,22 16,92 2,64

Bellprat 0 -2 -100,00 ND ND

Bruc, El 112 2 1,82 13,18 -0,03

Cabrera d'Anoia 154 -1 -0,65 31,43 -1,27

Calaf 309 -32 -9,38 18,47 -2,16

Calonge de Segarra 4 -3 -42,86 3,92 -3,08

Capellades 405 -19 -4,48 15,95 -0,77

Carme 58 7 13,73 16,34 1,47

Castellfollit de Riubregós 8 -2 -20,00 10,39 -1,66

Castellolí 18 0 0,00 7,38 -0,25

Copons 16 3 23,08 13,11 2,37

Hostalets de Pierola, Els 220 -3 -1,35 19,47 -0,57

Igualada 3.141 -362 -10,33 17,13 -2,12

Jorba 42 -6 -12,50 11,54 -1,87

Llacuna, La 51 -3 -5,56 13,32 -0,93

Masquefa 688 -61 -8,14 18,68 -2,06

Montmaneu 2 -1 -33,33 4,65 -1,87

Òdena 282 -57 -16,81 17,55 -3,80

Orpí 6 0 0,00 13,33 -0,95

Piera 1.393 -160 -10,30 21,96 -3,19

Pobla de Claramunt, La 168 2 1,20 17,06 -0,45

Prats de Rei, Els 13 -7 -35,00 5,56 -3,07

Pujalt 3 -1 -25,00 3,30 -1,47

Rubió 8 -2 -20,00 13,79 -3,75

Sant Pere Sallavinera 5 -2 -28,57 8,20 -3,67

Sant Martí de Tous 50 -2 -3,85 9,62 -0,70

Sant Martí Sesgueioles 17 -14 -45,16 11,72 -8,02

Santa Margarida de Montbui 1.052 -121 -10,32 23,04 -2,44

Santa Maria de Miralles 11 3 37,50 21,15 6,34

Torre de Claramunt, La 352 -11 -3,03 23,30 -1,03

Vallbona d'Anoia 103 0 0,00 16,02 0,15

Veciana 2 -2 -50,00 2,99 -3,08

Vilanova del Camí 1.329 -198 -12,97 22,14 -3,08

Anoia 10.033 -1.053 -9,50 18,79 -2,16

Font: Diputació de Barcelona. Hermes – Observatori d’empresa i Ocupació (Generalitat de Catalunya) *Dades a 31 de desembre de 2015. La variació anual es mesura respecte a la dada a desembre de 2014

Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.4.- Taxes d’atur registrat als diferents municipis de l’Anoia (desembre 2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Observatori d’Empresa i Ocupació

Les taxes d’atur més elevades el 2015 són Cabrera d’Anoia (31,3), La Torre de Claramunt (23,3%)

Santa Margarida de Montbui (23,04%) i Vilanova del Camí (22,14%) i Piera (21,96). La capital,

Igualada, es situa em un 17,13%. Prenen com a base aquest càlcul, la mitjana comarcal es situa en

el 18,79, mentre la mitjana de les comarques barcelonines és 14,6 i del total de comarques

catalanes és 14,93.

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.22.- Evolució del nombre de persones a l’atur a l’Anoia (desembre 2008-2015)


Si ens fixem en la comparació amb la taxa d’atur de Catalunya, trobem que l’Anoia es troba

sempre amb índexs superiors, de gairebé 4 punts per sobre, en tot el període analitzat6.

Gràfic 4.23.- Evolució de la taxa d’atur registral a l’Anoia i Catalunya (desembre 2008-2015)


6 Aquí prenem com a referència per la taxa d’atur catalana la taxa d’atur registral, que ofereix trimestralment

l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

8.671

11.077 10.492

11.053

12.372 11.956 11.086

10.033

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

15,95

20,41 19,51 20,8

23,36 22,74 20,95

18,79

11,91

15,89 16 17,66

18,81 18,39 16,83

14,93

desembre 2008

desembre 2009

desembre 2010

desembre 2011

desembre 2012

desembre 2013

desembre 2014

desembre 2015

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Per sexes, veiem com l’estructura de l’atur a l’Anoia i a Catalunya difereix en el major pes de les

dones a nivell anoienc (amb un 57,41%), mentre que a nivell català la distribució es troba força

més igualada, tot i que també afecta més a les dones.

Gràfic 4.24.- Distribució de l’atur per sexes a l’Anoia i Catalunya (desembre 2015)


En quan a l’evolució de la distribució de l’atur per sexes, veiem una diferència notable el 2015, on

l’atur afecta més a les dones, trencant la tendència anterior.

Gràfic 4.25.- Evolució de la distribució d’atur registrat per sexe a l’Anoia (desembre 2008-2015)


42,59

47,23

57,41

52,77

Anoia

Catalunya

Home Dona

48,94

50,25

47,30

48,44

48,41

47,34

45,11

57,41

51,06

49,75

52,70

51,56

51,59

52,66

54,89

42,59

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Per grups d’edat, les diferències són més aviat minses; en el cas de l’Anoia és dóna un major pes

dels menors de 25 anys , així com dels majors de 54 anys.

Gràfic 4.26.- Distribució de l’atur per grups d’edat a l’Anoia i Catalunya (desembre 2015)


En quan a la seva evolució a l’Anoia, veiem com s’eixampla amb el temps el grup de 40 a 54 anys

en detriment del grup de 25 a 39 anys. També el grup de majors de 54 anys es va fent gran,

mentre que hi ha una disminució del percentatge dels grups més joves respecte el total.

Gràfic 4.27.- Evolució de la distribució de l’atur per edats a l’Anoia (desembre 2008-2015)


7,76

6,26

28,34

29,82

38,39

39,02

25,51

24,90

Anoia

Catalunya

Menors de 25 De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys

11,65

9,97

8,72

9,13

8,40

7,83

7,85

7,76

42,22

41,34

39,25

37,68

35,16

32,69

29,86

28,34

28,27

31,36

34,07

34,93

37,59

38,51

38,83

38,39

17,86

17,33

17,96

18,26

18,85

20,97

23,46

25,51

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Menors de 25 anys De 25 a 39 anys De 40 a 54 anys Majors de 54 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Segons l’ocupació anterior, podem veure que a l’Anoia hi ha un major pes d’aquells que provenen

de la indústria, mentre que en el cas català es donen percentatges majors dels provinents de la

construcció i dels serveis.

Gràfic 4.28.- Distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia i Catalunya (desembre 2015)


Si ens fixem en la seva evolució a l’Anoia, veiem una lleugera disminució percentual d’aquells

aturats provinents de indústria i un augment dels provinents del sector serveis. També es dóna

una reducció del pes dels provinents de la construcció.

Gràfic 4.29.- Evolució de la distribució de l’atur per ocupació anterior a l’Anoia (desembre 2009-2015)


2,75

2,64

20,54

12,89

7,96

10,72

59,93

67,75

8,81

6,00

Anoia

Catalunya

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

1,07

1,28

1,80

2,11

2,27

2,62

2,75

30,92

27,10

22,96

22,88

22,30

21,59

20,54

14,82

13,59

13,01

13,15

11,02

9,36

7,96

46,91

48,91

53,62

54,62

57,19

58,19

59,93

6,28

9,12

8,60

7,24

7,23

8,24

8,81

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació anterior

Capítol 4

Mercat laboral


Segons la durada de la demanda, tenim que a l’Anoia hi ha percentatges superiors dels aturats de

llarga durada, és a dir, d’aquells de més de 24 mesos. En la resta de categories, l’estructura és

força similar, llevat dels de curta durada, on el percentatge és superior a Catalunya.

Gràfic 4.30.- Distribució de l’atur per durada de la demanda a l’Anoia i Catalunya (des 2015)


Per zones, veiem que, lògicament, la Conca d’Òdena és on es concentra el major nombre

d’aturats, degut al seu major pes poblacional i d’activitat.

Gràfic 4.31.- Evolució de l’atur registrat a l’Anoia per zones (desembre 2008-2015)


26,32

13,27

7,12 6,46 5,14

3,94 3,15 2,90

31,71 29,34

13,92

7,29

6,45 5,12

3,80 2,87 2,99

28,22

Fins a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 a 9 mesos

De 9 a 12 mesos

De 12 a 15 mesos

De 15 a 18 mesos

De 18 a 21 mesos

De 21 a 24 mesos

Més de 24 mesos

Anoia Catalunya

3.112 3.926 3.647 3.928

4.295 4.076 3.786 3.376

5.711

7.162 6.684

7.107 7.882 7.523

6.936 6.194

1.998 2.528 2.318 2.415 2.717 2.611 2.400 2.125

Desembre 2008

Desembre 2009

Desembre 2010

Desembre 2011

Desembre 2012

Desembre 2013

Desembre 2014

Desembre 2015

Título del gráfico


Capítol 4

Mercat laboral


En quan a la taxa d’atur, l’evolució d’aquesta és similar en les tres zones de la comarca, per bé que

la de la Conca d’Òdena i la de l’Anoia Sud són superiors a la de l’Alta Anoia. En els darrers anys, la

taxa ha evolucionat lleugerament a la baixa.

Gràfic 4.32.- Evolució de la taxa d’atur registrat de l’Anoia per zones (desembre 2008-2015)


També és interessant de veure la diferent distribució de la taxa d’atur per sexe i edats. Així, la taxa

d’atur registral per sexe, veiem que les dones de l’Anoia presenten una taxa força superior (3

punts per sobre) que no la mitjana catalana.

Gràfic 4.33.- Taxa d’atur registral de l’Anoia i Catalunya per sexe (desembre 2015)


0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015


15,29

22,07

16,53

19,09

Homes Dones

Anoia Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


En quan a edats, veiem una afectació sobretot en joves de 16 a 24 anys (amb taxes al voltant del

25%), i és destacable també les majors taxes de les dones, que és especialment alta en les majors

de 55 anys.

Gràfic 4.34.- Taxa d’atur registrat de l’Anoia per sexe i edats (desembre 2015)


Pel que fa a l’evolució de la composició de les prestacions per desocupació, a l’Anoia l’any 2015

2.027 persones eren beneficiàries de prestacions contributives, 2.467 d’assistencials (subsidis) i

585 percebien la renda activa d’inserció. Al llarg d’aquests anys han tendit a augmentar els

beneficiaris de la renda activa d’inserció, mentre que han disminuït els beneficiaris de prestacions

contributives. Com veiem en els darrers anys hi ha una disminució paulatina dels beneficiaris

d’aquestes prestacions.

25,82

18,53

16,92

21,99

37,37

26,12

12,85

12,13

15,15

21,82

De 16 a 24 anys

De 25 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 64 anys

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.35.- Evolució dels beneficiaris de prestacions per desocupació. Anoia (2009-2015)


Gràfic 4.36.- Taxes de variació dels beneficiaris de prestacions per desocupació. Anoia (2010-2015)


5.391

4.077 3.675 3.746

3.178

2.379 2.027

3.505 3.407 3.298 3.384 3.261 2.891

2.467

151 263 443 547 632 680 575


Nivell contributiu Nivell assistencial Renda activa d'inserció

-24,37

-9,86

1,93

-15,16

-25,14

-14,80 -2,80 -3,20

2,61

-3,63 -11,35

-14,67

74,17 68,44

23,48 15,54

7,59

-15,44


Nivell contributiu Nivell assistencial Renda activa d'inserció

Capítol 4

Mercat laboral


4.3.- Contractació

L’any 2015 es realitzen 30.998 contractes a l’Anoia, el que suposa un augment notable de respecte

l’any anterior. Es produeix un pujada de la contractació temporal (27.933 contractes, 3.344 més

que el 2014) i de la indefinida (3.065 contractes, 485 més que el 2014).

Gràfic 4.37.- Evolució de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2008-2015)


Com veiem per segon any consecutiu el creixement de la taxa de contractació indefinida és superior a la temporal, situant-se en un 18.8 la primera i en 13,6 la segona.

Gràfic 4.38.- Taxes de contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2009-2015)


22.742

18.154 20.382

21.919 22.470 22.212 24.589

27.933

4.537 3.026 2.522 2.447 2.458 2.068 2.580 3.065


Temporals Indefinits

-20,17

12,27 7,54

2,51

-1,15

10,70 13,60

-33,30

-16,66

-2,97

0,45

-15,87

24,76 18,80


Temporals Indefinits

Capítol 4

Mercat laboral


Tot i això, el volum de contractes temporals continua essent molt superior al dels indefinits, que

no arriben al 10%. Així, les xifres són similars a les de l’any 2012, però la contractació indefinida és

encara a nivells molt baixos.

Gràfic 4.39.- Evolució del pes de la contractació temporal i indefinida a l’Anoia (2008-2015)


A nivell municipal, els municipis amb major volum de contractes són Igualada, la Pobla de

Claramunt, Piera, Òdena, Masquefa i Calaf. Ara bé, tot i això, la majoria dels que es donen en

aquestes zones tenen un fort nivell de temporalitat (només a Masquefa aquesta es situa per sota

del 80%).

16,63 14,29 11,01 10,04 9,86 8,52 9,50 9,89

83,37 85,71 88,99 89,96 90,14 91,48 90,50 90,11


Indefinits Temporals

Capítol 4

Mercat laboral


Mapa 4.5.- Nombre de contractes per municipis i % de temporalitat (2015)


En quan a sexes, veurem que la temporalitat afecta de manera més notable a les dones, amb un

percentatge lleugerament superior al dels homes.

Gràfic 4.40.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sexes. Anoia (2015)


10,59

9,11

89,41

90,89

Homes

Dones


Capítol 4

Mercat laboral


En els darrers anys, hi ha hagut petites oscil·lacions, amb anys amb més contractes a homes que

dones i viceversa. El 2015 la majoria de contractes són amb homes.

Gràfic 4.41.- Evolució de la composició dels contractes per sexe. Anoia (2008-15)


Per edats, també veiem com aquesta temporalitat és més accentuada en els segments més joves

de població, mentre que aquesta tendeix a disminuir més amb el pas dels anys.

Gràfic 4.42.- Pes de la contractació temporal i indefinida per edats. Anoia (2015)


51,52

50,04

51,73

50,79

48,14

47,38

50,52

52,57

48,48

49,96

48,27

49,21

51,86

52,62

49,48

47,43

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Homes Dones

4,70

6,83

8,70

10,86

13,04

95,30

93,17

91,30

89,14

86,96

Menors de 20

De 20 a 24

De 25 a 29

De 30 a 44

Majors de 44


Capítol 4

Mercat laboral


Pel que fa la seva evolució, veiem una tendència a l’augment a contractes a persones de 30 a 44

anys mentre que la franja de contractes a gent jove disminueix lentament. També augmenten els

contractes a majors de 44 anys.

Gràfic 4.43.- Evolució de la composició dels contractes per edats. Anoia (2008-15)


Per sectors, observem una distribució desigual, però és en l’agricultura i en la indústria que el pes

de la temporalitat és més accentuada. La construcció és el sector que presenta un major pes de

contractes indefinits.

Gràfic 4.44.- Pes de la contractació temporal i indefinida per sectors. Anoia (2015)


3,41

7,58

14,48

11,09

96,59

92,42

85,52

88,91

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis


10,52

7,50

5,95

5,81

3,49

2,57

3,70

4,60

20,28

21,17

20,66

19,36

17,57

16,76

17,48

18,22

17,94

18,84

18,14

17,50

19,00

17,92

16,56

16,09

37,27

38,17

39,68

42,38

44,37

46,78

45,18

43,00

14,00

14,32

15,56

14,95

15,58

15,98

17,08

18,08

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Menors de 20 De 20 a 24 De 25 a 29 De 30 a 44 Majors de 44

Capítol 4

Mercat laboral


Ens els darrers anys, creix notablement el nombre de contractes en el sector serveis, en detriment

de la resta de sectors. Tot i això, els dos darrers anys es dóna un creixement notable dels

contractes al sector industrial, duplicant el percentatge d’anys anteriors.

Gràfic 4.45.- Evolució de la composició dels contractes per sectors. Anoia (2008-15)


Gràfic 4.46.- Evolució de la composició dels contractes per durada. Anoia (2008-15)


1,58

1,69

1,78

1,52

1,38

1,39

2,14

2,36

15,36

13,05

14,20

14,83

11,91

12,17

33,42

32,82

10,17

9,52

8,82

5,34

3,96

3,92

4,05

3,94

72,88

75,75

75,20

78,31

82,75

82,52

60,38

60,87

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015


41,69

48,02

50,41

49,71

46,03

13,29

11,26

12,14

10,86

10,08

11,94

8,39

7,87

8,48

8,54

3,53

3,03

3,12

2,84

2,83

29,08

28,44

25,99

27,61

32,07

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Fins a un mes D'1 a 3 mesos De 3 a 6 mesos

De més de 6 mesos De més de 12 mesos Indeterminada

Capítol 4

Mercat laboral


Seguidament, fem l’anàlisi de les ocupacions que presenten un major nombre de contractes

durant el 2015. En aquest sentit, els peons d’indústries manufactureres són la categoria que ha

experimentat un major nombre de contractes, seguit a molta distància per professionals de la

salut, altres tipus de personal de neteja i treballadors assalariats dels serveis de restauració. En

aquest recompte cal tenir en compte també la rotació existent en cada sector i categoria.

Gràfic 4.47.- Nombre de contractes per les principals ocupacions. Anoia (2015)


Si analitzem el període 2011-15, les ocupacions que presenten una major taxa de contractació són

els empleats domèstics7. Tot seguit trobem la categoria de muntadors i engalzadors en fàbriques,

treballadors de serveis de protecció i seguretat, de la indústria de l’alimentació, begudes i tabac i

tècnics sanitaris.

7 Produït sobretot per la reforma que va entrar en vigor l’1 de gener de 2012 pel qual es produeix la integració de les

persones treballadores del servei domèstic al règim general de la Seguretat Social.

1.897

1.500

1.686

1.435

1.458

1.760

7.911

Professionals de la salut

Prof. suport serveis jurídics, socials i sim.

Treballadors assalariats serveis restauració

Dependents botigues i magatzems

Treballadors que tenen cura persones

Altre tipus de personal de neteja

Peons indústries manufactureres

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.48.- Principals taxes de variació de contractes per ocupació. Anoia (2011-15)*


*La taxa dels empleats domèstics ha estat 1.754,55

També ens interessa veure quines ocupacions han presentat un major creixement en quan a

contractes indefinits. Així tenim que els treballadors de la fusta, ajudants de preparació d’aliments,

dependents de botigues i magatzems i empleats domèstics presenten els majors increments en

quan a contractes indefinits en la sèrie del 2011 al 2015.

Gràfic 4.49.- Principals augments de contractes indefinits per ocupació. Anoia (2011-15)*


86,16

151,59

145,68

62,72

-8,52

168,03

153,45

-36,82

271,63

100,00

-13,38

33,79

108,29

Professionals de la salut

Tècnics sanitaris i professionals teràpies alternatives

Tècnics tecnologies informació i comunicació (TIC)

Treballadors que tenen cura persones, serv. salut

Altres treballadors que tenen cura persones

Treballadors serveis de protecció i seguretat

Treballadors indústria alimentació, begudes i tabac

Treballadors fusta, tèxtil, confecció, pell i calçat

Muntadors i engalzadors en fàbriques

Empleats domèstics

Ajudants preparació aliments

Recollidors residus, venedors carrer i altres sim.

Peons agraris, forestals i pesquers

Peons indústries manufactureres

40

22

47

89

86

34

58

72

62

65

Tècnics ciències i enginyeries

Tècnics tecnologies informació i comunicació …

Administratius amb atenció al públic ncaa

Treballadors assalariats serveis restauració

Dependents botigues i magatzems

Mecànics ajustadors maquinària

Treballadors fusta, tèxtil, confecció, pell i …

Empleats domèstics

Ajudants preparació aliments

Peons transport, descarregadors i reposadors

Capítol 4

Mercat laboral


Analitzem també la contractació realitzada a través de les Empreses de Treball Temporal (ETT). El

contractes gestionats per aquestes empreses han anat augmentant en els darrers anys, assolint el

màxim de 9.560 contractes el 2015, trencant la tendència a la baixa de l’any anterior.

Gràfic 4.50.- Contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2015)


Per sexes, hi ha un predomini generalitzat dels homes, consolidat en els dos darrers anys. L’any

2015 hi ha un pes major dels homes (63,24%) per sobre de les dones (36,76%).

Gràfic 4.51.- Comparativa de contractes realitzats per ETT per sexes. Anoia (2008-2015)


5.883

3.875

4.785

6.261

7.999 8.405 8.344

9.560


54,19

58,27

56,38

57,21

52,04

48,70

60,19

63,24

45,81

41,73

43,62

42,79

47,96

51,30

39,81

36,76

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Homes Dones

Capítol 4

Mercat laboral


Per grups d’edat, veiem una disminució paulatina del pes del grup de joves de 19 a 24 anys i un

augment molt significatiu del grup de 30 a 44 anys. També tendeixen a augmentar el percentatge

dels majors de 44 anys.

Gràfic 4.52.- Comparació de la contractació per ETT per grups d’edat. Anoia (2008-2015)


Finalment, veiem fins a quin punt tenen incidència aquest tipus de contractes en relació al total de

contractació. Així, veiem com, malgrat una davallada l’any 2009, la tendència ha estat a guanyar

importància en relació al total de contractes, fins arribar al 34% del 2013. En els dos darrers anys

aquesta importància s’ha reduït lleugerament, situant-se al voltants del 30% del total de

contractes realitzats.

13,72

6,74

4,31

2,60

1,24

0,57

1,05

2,18

26,82

23,51

20,84

18,35

15,03

12,41

12,31

14,93

17,63

22,84

22,03

19,17

21,69

20,26

19,79

17,95

33,06

39,10

42,42

50,25

52,36

56,26

54,66

51,29

8,77

7,82

10,41

9,63

9,69

10,49

12,19

13,66

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Menors de 19 anys De 19 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 44 anys Majors de 44 anys

Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.53.- Pes dels contractes realitzats per Empreses de Treball Temporal. Anoia (2008-2015)


Per acabar, fem un repàs a les ofertes de treball gestionades a través del Servei d’Ocupació de

Catalunya, que durant l’any 2015 ha estat de 586 ofertes8 de treball que tenien com a lloc de

destinació la comarca de l’Anoia, que suposen un 1,79% d’ofertes de la demarcació de Barcelona i

un 1,2% del total de Catalunya.

Gràfic 4.54.- Evolució de les ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de treball (2008-2015)


8 Ofertes registrades a les oficines dels serveis públics d'ocupació amb lloc de treball a l’Anoia. Dades extretes de

l’estadística d'ofertes de llocs de treball (2015) de l’Observatori d’Empresa i Ocupació.

21,57 18,30 20,89 25,70 32,09 34,62 30,71 30,84

78,43 81,70 79,11 74,30 67,91 65,38 69,29 69,16


Contractes per ETT's Resta de contractes

755

650

1.016

622

259 241

378

586


Capítol 4

Mercat laboral


Gràfic 4.55.- Evolució del pes de les ofertes gestionades pel SOC amb l’Anoia com a lloc de treball respecte les comarques de Barcelona i el total de Catalunya (2008-2015)


1,97 2,17

2,58 2,56

2,32

1,78 1,89

1,79

1,14 1,25

1,48 1,49 1,41

1,14 1,26 1,20


Respecte Barcelona Respecte Catalunya

Capítol 4

Mercat laboral


Capítol 5

Teixit productiu

Capítol 5

Teixit productiu


5.1- Estructura del teixit productiu

A l’Anoia, l’any 2015 hi havia 3.207 empreses, de les quals 47 pertanyien al sector de l’agricultura,

591 al sector de la indústria, 282 a la construcció i 2.287 al sector serveis.

Gràfic 5.1.- Empreses de l’Anoia per sectors (2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona)

Si les analitzem en funció de la grandària, l’any 2015 les empreses de l’Anoia eren bàsicament

empreses petites (fins a 10 treballadors), en un total de 2.789 empreses. Les empreses de més de

250 treballadors eren 7 a tota la comarca, una més que l’any 2014.

Gràfic 5.2.- Empreses de l’Anoia per grandària (2015)


1,47%

18,43%

8,79%

71,31%


86,97%

11,13%

1,68% 0,22%

Fins a 10 De 11 a 50 De 51 a 250 Més de 250

Capítol 5

Teixit productiu


Per sectors, veiem com tan sols en la indústria es dóna una major diversitat, amb un pes

significatiu d’empreses majors de 10 treballadors, proper al 20%. En la resta, el predomini de les

microempreses és total.

Gràfic 5.3.- Distribució d’empreses de l’Anoia per sector i nombre de treballadors (2015)


Gràfic 5.4.- Empreses de l’Anoia per nombre de treballadors i sector (2015)


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis


46

1

442

120

26

3

256

24

2

2.045

212

26

4

Fins a 10

De 11 a 50

De 51 a 250

Més de 250


Capítol 5

Teixit productiu


Si ens fixem en la seva distribució per municipis, Igualada en concentra el major nombre amb

1.477 empreses. A totes les poblacions de l’Anoia, predominen les empreses del sector serveis,

excepte a La Pobla de Claramunt, on les empreses del sector industrial són majoria.

Mapa 5.1.- Empreses de l’Anoia per municipi i sector principal (2015)


En els darrers anys s’ha produït una notable davallada en el teixit empresarial, que ha passat de les

més de 3.600 empreses l’any 2008, a les poc més de 3.200 l’any 2015. Aquesta pèrdua, tot i que

progressiva, es veu accentuada als anys 2009 i 2012, mentre que en l’actualitat sembla haver

disminuït el grau de destrucció d’aquest teixit productiu i hi ha lleugers indicis de recuperació. Per

segon any consecutiu es produeix un augment del nombre d’empreses, creixent en 97 empreses el

darrer any.

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.5.- Evolució del nombre d’empreses de l’Anoia (2008-2015)


En quan a la taxa de variació, doncs, mentre que el 2009 i 2012 es donen taxes de destrucció molt

altes (del -7,63 i -5,29), i els dos darrers anys hi ha taxes positives, augmentant nombre

d’empreses un 3,12 el 2015 respecte el darrer any (en nombres absoluts, l’augment és de 97

empreses respecte el 2014).

Gràfic 5.6.- Taxes de variació d’empreses de l’Anoia (2009-2015)


3.683

3.402 3.352 3.270 3.097 3.053 3.110 3.207


-7,63

-1,47

-2,45

-5,29

-1,42

1,87

3,12


Capítol 5

Teixit productiu


Per sectors, el que presenta una evolució pitjor és el de la construcció, perdent 5 empreses. La

resta de sectors registren augments; una empresa més en el sector de l’agricultura, 11 en el cas de

la indústria i 90 en el cas dels serveis, que és qui presenta una taxa més elevada. Així, doncs, el

sector serveis és el que registra un augment més significatiu, amb una taxa del 4,10.

Gràfic 5.7.- Taxes de variació d’empreses per sectors (2015)


En quan a l’evolució dels darrers anys, veiem com després d’anys de pèrdues, els dos darrers anys

hi ha una aturada i un petit creixement d’empreses, excepte en el cas de la construcció.

Gràfic 5.8.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per sectors. Anoia (2009-2015)


-3,33

-10,42

-18,86

-3,94

17,24

-2,79

-8,85

0,27

17,65

-1,59

-16,03

-0,31

5,00

-5,19

-19,62

-3,12

9,52

-2,56 -3,68

-1,01 1,75

-0,35 2,23 2,17

1,90

-1,74

4,10



2,17 1,90

-1,74

4,10


Capítol 5

Teixit productiu


Respecte la grandària de les empreses, es produeix l’augment d’una empresa gran i dues

empreses en el camp de les mitjanes (de 50 a 250 treballadors). Ara bé, creix especialment el

nombre d’empreses petites (fins a 10 treballadors) en 75, mentre que les empreses d’11 a 50

treballadors, creixen en 19 empreses.

Gràfic 5.9.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per grandària. Anoia (2009-2015)


També és interessant veure la distribució del teixit empresarial per les diferents zones de la

comarca. Així, a la Conca d’Òdena és on es concentra la majoria de les empreses anoienques amb

un total de 2.172 empreses, mentre que a l’Anoia sud n’hi havia 802 i a l’Alta Anoia 233.

Gràfic 5.10.- Distribució del total d’empreses de l’Anoia per zones (2015)


-7,37 -9,16 -9,46

-14,29

-1,19

-1,86

-13,43

16,67

-2,67

0,27

-8,62

-4,93

-8,09

-5,66

-1,63

2,22

-0,88

4,00

-14,29

2,76 5,62

3,85

16,67



7,27%

67,73%

25,01%


Capítol 5

Teixit productiu


Veiem com l’estructura és similar en les tres zones (el sector serveis n’és el predominant), però

amb lleugeres diferències a l’Alta Anoia, que és on l’agricultura assoleix un percentatge força

notable i els serveis el més baix de les tres zones. La Conca d’Òdena destaca també pel nombre

absolut d’empreses del sector industrial.

Gràfic 5.11.- Empreses de l’Anoia per sectors i zones (2015)


Gràfic 5.12.- Distribució d’empreses de l’Anoia per sectors i zones (2015)


9,87

0,64

1,25

19,31

18,55

17,83

10,30

7,41

12,09

60,52

73,39

68,83

Alta Anoia

Conca d'Òdena

Anoia Sud


23 14 10 45

403

143 24

161 97 141

1.594

552



Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució de la variació de les empreses per zones de la comarca és força similar. En totes elles es

donen taxes de variació negatives fins l’any 2013. El 2014, s’inverteix la tendència i el 2015 es

donen creixements generalitzats, especialment a l’Anoia Sud (5,53) i a Conca d’Òdena (2,84),

mentre que l’Alta Anoia davalla en -2,10.

Gràfic 5.13.- Evolució de les taxes de variació d’empreses per zones . Anoia (2009-2015)


També en relació a la grandària, l’estructura és similar en els tres zones de la comarca. Potser val

la pena destacar que, a la Conca d’Òdena trobem 6 empreses de més de 250 treballadors, mentre

que a l’Anoia Sud en trobem 1.

Gràfic 5.14.- Empreses de l’Anoia per grandària i zones. Anoia (2015)


199

1.889

701

29

242 86

5 35 14 0 6 1


Fins a 10 treballadors De 10 a 50 treballadors

De 50 a 250 treballadors Més de 250 treballadors

1,69

-8,02 -8,92

3,73

-1,71 -2,28

-4,00

-1,74

-3,85

-1,25

-5,08

-7,03

-0,84 -1,58 -1,17

1,28 2,52

0,26

-2,10

2,84

5,53



Capítol 5

Teixit productiu


En quan a la variació produïda el darrer any, a l’Alta Anoia bàsicament han augmentat les

empreses de 50 a 250 treballadors, mentre que les petites han disminuït lleugerament. En el cas

de la Conca d’Òdena s’han donat augments en empreses en tots els camps. Finalment, a l’Anoia

Sud, hi ha un creixement de fins a 10 treballadors i de 50 a 250 treballadors.

Gràfic 5.15.- Taxes de variació de les empreses de l’Anoia per grandària i zones (2015)


Si fem referència a l’evolució dels darrers anys, veurem que a l’Alta Anoia el predomini de les

empreses de serveis és notable, tot i que tendeix a reduir-se lleugerament en el temps.

Augmenten les agrícoles, i les industrials també tendeixen a perdre pes.

Gràfic 5.16.- Evolució del pes de les empreses de l’Alta Anoia per sectors (2015)


-1,97

2,22 5,73

-6,45

8,04

3,61

25,00

0,00

7,69

0,00

20,00

0,00


Fins a 10 treballadors De 10 a 50 treballadors

De 50 a 250 treballadors Més de 250 treballadors

2,53

2,90

4,40

6,25

8,44

9,36

10,08

9,66

22,78

20,33

20,00

20,83

20,68

21,28

21,01

18,91

12,24

12,45

11,60

11,25

9,70

9,79

10,08

10,08

62,45

64,32

64,00

61,67

61,18

59,57

58,82

59,24

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

% agricultura % indústria % construcció % serveis

Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a la Conca d’Òdena, es veu una reducció clara del pes de les empreses de la construcció

i un augment notable de les empreses del sector serveis. La indústria es manté més o menys en

termes similars.

Gràfic 5. 17.- Evolució del pes de les empreses de la Conca d’Òdena per sectors (2015)


Finalment, l’Anoia Sud segueix una tendència força similar a la de la Conca d’Òdena, amb

disminució de la construcció i augment dels serveis i un manteniment del pes de les empreses del

sector industrial.

Gràfic 5.18.- Evolució del pes de les empreses de l’Anoia Sud per sectors (2015)


1,45

1,48

1,40

1,70

1,43

1,72

1,45

1,32

18,88

19,36

19,11

18,91

18,90

18,60

17,24

18,82

21,16

18,34

16,90

14,06

13,04

13,59

13,55

12,76

58,51

60,82

62,59

65,33

66,62

66,09

67,76

72,63

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015


0,40

0,39

0,49

0,50

0,53

0,53

0,52

0,66

19,50

18,66

18,40

18,64

18,68

18,40

18,89

19,08

14,75

12,92

11,99

10,39

8,41

7,86

7,58

7,62

65,35

68,02

69,12

70,48

72,38

73,20

73,01

75,47

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015


Capítol 5

Teixit productiu


5.2.- Anàlisi dels subsectors empresarials

En aquest apartat volem fer una anàlisi dels principals subsectors empresarials de la comarca de

l’Anoia, tenint en compte el nombre d’empreses i d’assalariats de cadascun d’ells. D’aquesta

manera, presentarem diferents gràfics i mapes amb la voluntat de fer una radiografia d’aquests

sectors i la seva evolució en els darrers anys1.

Mapa 5.2.- Principal subsector Mapa 5.3.- Principal subsector

d’empreses per municipi – l’Anoia 2015 d’assalariats per municipi – l’Anoia 2015


1 Hem pres com a mesura principal el subsector que aglutina el major nombre d’empreses i assalariats, respectivament.

Tot i això, hi ha municipis on es produeix un empat en quan al principal subsector per nombre d’empreses (en el cas d’Argençola, Cabrera d’Anoia, Castellolí, Copons, Jorba, Montmaneu, Orpí, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Santa Maria de Miralles i La Torre de Claramunt), així com també en el principal subsector per nombre d’assalariats (és el cas de Calonge i Piera). Les dades són les del quart trimestre del 2015 i fan referència a la classificació CCAE 2009.

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.1.- Principals subsectors empreses i assalariats per municipis de l’Anoia – 20152 Població Empreses Assalariats

Principal subsector d'empreses N Principal subsector d'assalariats N

Argençola 01 – Agricultura* 2 84 - Administració pública 7

Bellprat 84 - Administració pública 2 84 - Administració pública 3

el Bruc 56 - Serveis de menjar i begudes 11 56 - Serveis de menjar i begudes 127

Cabrera d'Anoia 49 - Transport terrestre* 2 84 - Administració pública 12

Calaf 47 - Comerç al detall 21 41 - Construcció d'immobles 178

Calonge de Segarra 84 - Administració pública 2 33 - Reparació i instal·lació de maquinària* 5

Capellades 47 - Comerç al detall 28 17 - Indústries del paper 404

Carme 41 - Construcció d'immobles 3 17 - Indústries del paper 43

Castellfollit de Riubregós 84 - Administració pública 2 23 - Fabricació d'altres prod. no metàl·lics 13

Castellolí 46 - Comerç a l'engròs* 3 46 - Comerç a l'engròs 33

Copons 10 - Indústries de prod. alimentaris* 2 10 - Indústries de prod. alimentaris 16

Hostalets de Pierola, els 43 - Activitats esp.de la construcció onscconstrucció

9 84 - Administració pública 59

Igualada 47 - Comerç al detall 287 86 - Activitats sanitàries 1.190

Jorba 47 - Comerç al detall* 3 17 - Indústries del paper 23

Llacuna, la 47 - Comerç al detall 5 43 - Activitats esp.de la construcció 106

Masquefa 47 - Comerç al detall 29 47 - Comerç al detall 450

Montmaneu 01 – Agricultura* 2 55 - Serveis d'allotjament 35

Òdena 56 - Serveis de menjar i begudes 13 24 - Metal·lúrgia 328

Orpí 17 - Indústries del paper* 2 17 - Indústries del paper 11

Piera 47 - Comerç al detall 62 47 - Comerç al detall* 133

Pobla de Claramunt, la 46 - Comerç a l'engròs 14 25 - Fabricació de prod. metàl·lics 390

Prats de Rei, els 47 - Comerç al detall 2 87 - Activitats de serveis socials (AA) 78

Pujalt 01 - Agricultura 6 35 - Subministrament d'energia 15

Rubió 01 - Agricultura 3 84 - Administració pública 7

Sant Pere Sallavinera 56 - Serveis de menjar i begudes 2 56 - Serveis de menjar i begudes 9

Sant Martí de Tous 41 - Construcció d'immobles* 4 84 - Administració pública 17

Sant Martí Sesgueioles 01 – Agricultura* 1 43 - Activitats esp.de la construcció 23

Santa Margarida de Montbui 47 - Comerç al detall 28 81 - Serveis de jardineria 155

Santa Maria de Miralles 56 - Serveis de menjar i begudes* 3 47 - Comerç al detall 182

Torre de Claramunt, la 43 - Activitats esp.de la *construcció

6 25 - Fabricació de prod. metàl·lics 120

Vallbona d'Anoia 47 - Comerç al detall 6 31 - Fabricació de mobles 63

Veciana 84 - Administració pública 2 46 - Comerç a l'engròs 4

Vilanova del Camí 47 - Comerç al detall 29 28 - Fabricació de maquinària 183

Anoia 47 - Comerç al detall 544 47 - Comerç al detall 2.450

Amb un * aquells subsectors que es troben empatats amb un altre en la primera posició Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS (Diputació de Barcelona)

Com podem veure, en el cas d’empreses, municipis com Igualada, Piera, Vilanova del Camí o Santa

Margarida de Montbui, el subsector principal és el de comerç al detall. En canvi, alguns pobles de

l’Alta Anoia el sector principal d’empreses és l’agricultura. A nivell global de l’Anoia, el subsector

amb més empreses també és el de comerç al detall, amb 544 empreses.

2 En tot aquest apartat fem servir la classificació el classificació catalana d’activitats econòmiques, CCAE 2009 – Idescat.

http://www.idescat.cat/Classif/Classif?TC=5&V0=1&V1=87&V2=2

Capítol 5

Teixit productiu


En quan a assalariats, a Igualada el principal subsector és el d’activitats sanitàries; a Piera, el

comerç al detall (tot i que es troba ‘empatat’ amb l’administració pública, amb 133 assalariats en

cadascun d’ells); a Vilanova del Camí el de fabricació de maquinària i a Santa Margarida de

Montbui ho és el de serveis de jardineria. A nivell global de l’Anoia, el subsector amb més

assalariats és el de comerç al detall, amb 2.450 assalariats.

Tot seguit passem a analitzar aquests sectors a nivell global de la comarca.

Indústria

En l’anàlisi dels subsectors del teixit empresarial, la majoria d’empreses de la indústria es

concentren en els subsectors de la fabricació de productes metàl·lics (83 empreses), seguides del

tèxtil (amb 69) i, a més distància, la confecció i els productes alimentaris (amb 54 i 53 empreses

respectivament). També val la pena destacar les 41 empreses del subsector de les arts gràfiques.

Gràfic 5.19.- Empreses industrials de l’Anoia per subsectors principals (2015)


Des del 2009, el sector industrial ha perdut pes específic, passant de 645 empreses a 591

empreses el 2015. Després d’una davallada fins l’any 2013, hi ha una lleugera recuperació els dos

darrers anys, amb un augment de 11 empreses i 148 treballadors el 2015.

53

69

54

35

35

41

8

83

35


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.20.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la indústria. Anoia (2009-2015)


L’evolució dels darrers anys és desigual depenent del subsector. Així, si ens fixem en els principals,

el de productes alimentaris experimenta un creixement de 6 empreses el darrer any, mentre que

la confecció disminueix en 13 empreses.

Gràfic 5.21.- Evolució d’empreses als principals subsectors industrials. Anoia (2009-2015)


Els subsectors que presenten un comportament més positiu durant el 2015 són la maquinària i

equips ncaa i els productes alimentaris, mentre que la confecció i el tèxtil experimenten una

davallada d’empreses.

645 627 617 585 570 580 591

9.067 8.895 8.249

7.757 7.663 7.649 7.797


Empreses Treballadors

55

84

72

87

56

80

68

88

53

80

65

89

53

76

56

81

49

69

56

81

47

71 67

83

53

69

54

83

Productes alimentaris Tèxtil Confecció Fabricació prod. metàl·lics


Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.22.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors industrials. Anoia (2015)


Tot seguit passem a analitzar breument l’evolució d’aquests subsectors empresarials. Així, si

analitzem el pes de cada un dels subsectors entre 2008 i 2015, veurem que les empreses del

subsector de productes metàl·lics ha augmentat lleugerament el seu pes en la indústria, mentre

que les del tèxtil i la confecció han perdut pes relatiu. També ho han fet el cuir i calçat i la

metal·lúrgia. En canvi, han guanyat pes les empreses de subsectors com el de fabricació de

productes cautxú, productes alimentaris, indústries del paper i arts gràfiques.

Gràfic 5.23.- Evolució del pes (%)de les empreses dels principals subsectors industrials. Anoia (2008-2015)


12,77

-2,82

-19,40

2,94

6,06

0,00

0,00

0,00

16,67

7,23


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Resta de sectors industrials

8,97

11,68

9,14

5,92

5,92

6,94

3,38

1,35

14,04

5,92

7,78

13,89

11,94

6,39

4,72

4,86

2,22

2,08

14,17

5,97


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Productes de cautxú

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Any 2008 Any 2015

Capítol 5

Teixit productiu


En quan al nombre d’assalariats d’aquests subsectors, també veiem una reculada del pes dels

assalariats de sectors com la confecció i el tèxtil i en canvi, augmenten pes sectors com el paper, la

fabricació de productes metàl·lics, el cuir, i productes alimentaris, entre d’altres.

Gràfic 5.24.- Evolució del pes (%) dels assalariats dels principals subsectors industrials.

Anoia (2008-15)


Si ens fixem en l’evolució d’alguns d’aquests subsectors, veurem com el de la fabricació de

productes metàl·lics continua sent el subsector amb el major nombre d’empreses, malgrat la

davallada des del 2008. En els darrers anys, és un sector que també ha anat guanyat assalariats

absoluts, malgrat la tendència negativa general, el que el fa passar a ser el segon subsector

industrial amb més assalariats de la comarca3.

3 En aquest sector, és interessant consultar el Pla d’Acció pel sector metall de l’Anoia, que presenta una radiografia del

subsector a la comarca. L’informe és realitzat per la Unió Empresarial de l’Anoia, amb el suport tècnic de la consultora Actíva Prospect. A la pàgina 127 en fem un breu comentari.

5,81

8,27

6,54

7,20

14,83

6,61

9,25

6,22

13,57

6,82

3,96

10,33

12,22

5,81

12,93

4,72

9,70

7,11

9,31

5,65


Tèxtil

Confecció

Cuir i calçat

Paper

Productes de cautxú

Arts gràfiques

Metal·lúrgia



Any 2008 Any 2015

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.25.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de fabricació de productes metàl·lics Anoia (2008-15)


En quan al sector tèxtil, observem una davallada generalitzada, tan del nombre d’empreses com

del nombre d’assalariats. Tot i això, les empreses semblen estabilitzar-se en les darrers anys de la

sèrie, el que el fa situar-se com a segon subsector industrial en quan al nombre d’empreses. En

quan als assalariats, n’ha perdut 450 en aquests anys, i actualment esdevé el quart subsector més

nombrós.

Gràfic 5.26.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector tèxtil

Anoia (2008-15)


102 87 88 89 81 81 83 83

987

837 855 857 948 969 1.002

1.058


Empreses Assalariats

100 84 80 80 76 69 71 69

1.095

903 857 891

723 690 656 645



Capítol 5

Teixit productiu


En quan al subsector de la confecció, pateix una davallada tant d’empreses com d’assalariats, els

quals es redueixen a més de la meitat. Tot i això, es manté com el 3r subsector empresarial més

important, mentre que en nombre d’assalariats disminueix en aquests anys fins a la 8a posició.

Gràfic 5.27.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de la confecció Anoia (2008-15)


En quan al subsector de la indústria de productes alimentaris, és dels que s’ha mantingut bastant

estable al llarg del temps, tant en empreses com en assalariats. Actualment, és el quart subsector

empresarial més important, mentre que a nivell d’assalariats és el 10è.

Gràfic 5.28.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de la indústria de productes alimentaris - Anoia (2008-15)


86 72 68 65 56 56 67 54

1.295

966 904

687 615 585 608

510



56 55 56 53 53 49 47 53

420 439

460 442 431 437 436 453



Capítol 5

Teixit productiu


Pel que fa a la indústria de les arts gràfiques, presenta guanys en aquests anys, tant pel que fa a

nombre d’empreses com pel que fa a nombre de treballadors. Actualment és el sector cinquè

subsector empresarial més nombrós (ha guanyat tres posicions en aquests anys), mentre que a

nivell d’assalariats és el setè subsector més important (escalant també tres posicions en els darrers

anys).

Gràfic 5.29.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les arts gràfiques Anoia (2008-15)


Pel que fa a les indústries de paper, en quan al nombre d’empreses s’han mantingut relativament

estables, i en quan a nombre de treballadors també han patit una davallada, tot i que sembla que

els darrers anys estan en vies de recuperació. Actualment és el sisè subsector empresarial més

important (escalant tres posicions en els darrers anys) mentre que a nivell d’assalariats són el

sector líder, posició que han mantingut durant tots aquests anys.

35 35 34 33 34 39 41 41

500 493 474 476 490 503 517 515



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.30.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les indústries del paper Anoia (2008-15)


En quan al subsector de les indústries del cautxú, aquest ha augmentat el nombre d’empreses

durant aquests anys, mentre que a nivell de treballadors ha patit una forta davallada. En quan a

empreses són el 12è subsector però en quan a assalariats són el tercer, pujant una posició en

aquests darrers anys.

Gràfic 5.31.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les indústries del cautxú Anoia (2008-15)


34 33 32 35 34 34 33 35

1.371 1.306 1.257

1.162 1.114 1.089 1.115 1.156



16 18 18 21 16 19 18 20

1.028

857 835 809 748 731

680 721



Capítol 5

Teixit productiu


Finalment, comentem el subsector de la indústria del cuir i el calçat, que també ha patit una

davallada tant d’empreses i d’assalariats en aquests anys, tot i que en aquest darrer cas amb

diferents oscil·lacions. Actualment són el sisè subsector industrial amb més empreses i el cinquè

en nombre d’assalariats (escalant dues posicions respecte el 2008).

Gràfic 5.32.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les indústries del cuir i calçat

Anoia (2008-15)


D’altres sectors a destacar són el de la fabricació de maquinària, amb 35 empreses i 532

treballadors l’any 2015 o bé la metal·lúrgia, amb només 8 empreses però amb 485 assalariats.

Com a complement de l’anàlisi del sector industrial a l’Anoia, volem comentar les dades

obtingudes a partir de l’estudi ‘Pla d’acció pel sector del metall a l’Anoia’, realitzat l’any 2015 per

la Unió Empresarial de l’Anoia4. Es tracta d’un estudi que radiografia i identifica les diferents

empreses del sector a la comarca (aglutinant-ne diferents subsectors5 relacionats amb la

transformació del metall i la fabricació de béns d’equips), a partir de les dades del SABI.

4 Pla d’acció pel sector metall a l’Anoia. Unió Empresarial de l’Anoia, amb el suport tècnic d’Actíva Prospect. Abril del

2015. 5 L’estudi (Pla d’acció pel sector metall a l’Anoia. UEA. Abril de 2015) té en compte l’agregació del subsectors 24, 25, 27,

28, 33 i 71 i es refereix a les dades de l’any 2012 extretes del SABI. També contempla una altra visió, encara més àmplia, del sector del metall.

46 39 37 36 34 35 34 35

616 591

652 656 610 631

565 561



Capítol 5

Teixit productiu


Aquest sector, doncs (segons aquest estudi de la Unió Empresarial de l’Anoia) aglutina 146

empreses (7,1 del total), i 2.229 llocs de treball i genera un volum de negoci de 427 milions d’euros

(11,1 del total comarcal).

Taula 5.2- Establiments, empleats i xifres de negoci de societats mercantils del metall segons activitat. Anoia 20126

Subsector Núm.

establiments Xifra negocis

(euros) Empleats

24-Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 8 117.151.284,00 680

25-Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 72 168.547.009,00 840

27-Fabricació de materials i equips elèctrics 6 21.864.560,00 78

28-Fabricació de maquinària i equips ncaa 34 112.148.174,00 612

33-Reparació i instal·lació de maquinària i equips 15 6.109.937,00 68

71-Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria; assajos i anàlisis tècnics 11 2.067.811,00 21

Total 146 427.888.775,00 2.299

Font: Actíva-Prospect –UEA a partir del SABI

En quan a establiments, veiem que la major part està formada per empreses de menys de 10

treballadors (el 72,6% del total del sector), però que tan sols representa un 10% de la xifra de

negoci i el 16,7% dels llocs de treball. La major part del volum de negoci i ocupació es concentra en

els establiments de més de 50 treballadors.

Taula 5.3- Establiments, empleats i xifres de negoci de societats mercantils del metall segons

activitat. Anoia 2012

Grandària Núm.

establiments Xifra negocis

(euros) Empleats

Micro (de 0-9) 106 43.572.546,00 385

Petita (10-49) 30 103.074.183,00 568

Mitjana (50-249) 8 147.013.013,00 730

Gran (més de 250) 2 134.229.033,00 616

Total 146 427.888.775,00 2.299


En quan a la distribució territorial, la majoria d’empreses es concentren, doncs, a la Conca

d’Òdena en un 58%, representant el 72% de la xifra de negoci i el 65%d’empleats del total.

6 Totes les dades i taules estan extretes del Pla d’acció pel sector metall a l’Anoia. Unió Empresarial de l’Anoia, amb el

suport tècnic d’Activa Prospect. Abril del 2015. Pàg. 10-17.

Capítol 5

Teixit productiu


Taula 5.4- Establiments, empleats i xifres de negoci de societats mercantils del metall segons municipi. Anoia 2012

Municipi Núm.

establiments Xifra negocis (euros) Empleats

Pobla de Claramunt, la 15 112.056.072,00 404

Igualada 54 98.162.520,00 470

Òdena 7 49.580.246,00 407

Vilanova del Camí 9 49.107.330,00 213

Torre de Claramunt, la 9 30.768.877,00 189

Vallbona d’Anoia 8 23.118.301,00 126

Calaf 6 22.277.696,00 143

Masquefa 13 20.069.248,00 183

St. Pere Sallavinera 1 10.685.070,00 40

Piera 10 7.061.653,00 68

Capellades 6 3.170.395,00 32

Sta. Margarida de Montbui 2 662.220,00 9

St. Martí de Tous 4 632.421,00 5

Orpí 1 383.705,00 8

Castellolí 1 153.021,00 2

Total 146 427.888.775,00 2.299


Finalment, l’estudi també identifica les principals empreses (hem de pensar que són dades del

2012), que són considerades les empreses ‘tractores del sector. Són empreses de més de 50

empleats; 10 societats que generen una xifra de negocis conjunta de 261,2 milions d’euros (el

65,7% del total) i ocupen a 1.346 persones, el 58,5% de l’ocupació del sector.

Taula 5.5- Empreses del sector metall de més de 50 empleats. Anoia 2012

Segment Raó social Municipi Xifra negocis

(euros) Empleats

24-Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges

DISMOL MASQUEFA, SL Masquefa 10.170.740,00 98

FILINOX, SA La Torre de Claramunt 17.147.091,00 92

FUNDICIONES ÒDENA, SA Òdena 44.159.033,00 345

INOXFIL, SA Igualada 32.458.617,00 118

25-Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips

PLATING BRAP, SA Igualada 11.238.704,00 59

SNOP ESTAMPACION, SA La Pobla de Claramunt 90.070.000,00 271

XAVIER BISBAL SL Igualada 9.788.053,00 69

27-Fabricació de materials i equips elèctrics

EQUIPCERAMIC, SA Vilanova del Camí 29.151.103,00 91

MAQUINARIA AGRICOLA SOLÀ SL Calaf 19.915.247,00 110

TALLERES FELIPE VERDÉS SA Vilanova del Camí 17.143.458,00 93

Total 281.242.046,00 1.346


Capítol 5

Teixit productiu


En darrer terme, l’estudi també traça un pla d’accions per tal de fer del sector del metall, a partir

de les necessitats i potencialitats detectades, entre les quals hi ha l'adequació de l'oferta

formativa, la visibilitat del sector i la promoció conjunta, a més de confeccionar una plataforma de

professionals del sector.

Serveis

En el sector serveis, trobem que l’any 2015 hi ha 544 empreses de comerç al detall, 313 de menjar

i begudes i 195 de comerç a l’engròs. L’administració pública també té notable presència en

aquest apartat, amb un total de 110 empreses, i l’educació amb 106 empreses.

Gràfic 5.33.- Nombre d’empreses de serveis de l’Anoia per subsectors principals (2015)


Com veiem, també es dóna una certa reculada fins l’any 2014, on s’inverteix la tendència i

comença un tímid creixement que continua el 2015, amb un augment de 90 empreses i 625

assalariats en el darrer any.

195

544

313

110

106

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.34.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors dels serveis. Anoia (2009-2015)


L’any 2015 els principals subsectors presenten taxes de creixement positives, així com també

l’educació i el comerç a l’engròs.

Gràfic 5.35.- Evolució del nombre d’empreses dels principals subsectors de serveis. Anoia

(2009-2015)


210

544

254

114 97

200

570

262

115 94

208

565

274

112 93

189

543

270

106 98

187

538

263

108 97

191

540

283

109 103

195

544

313

110 106

Comerç a l'engròs Comerç al detall Serveis de menjar i begudes

Administració pública Educació


2.242 2.248 2.241 2.171 2.149 2.197 2.287

13.387 13.733 13.297 12.900 12.904 13.370 13.995



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.36.- Variació d’empreses dels principals sectors de serveis. Anoia (2010-2015)


En quan a l’evolució del 2015, els principals subsectors que presenten un millor comportament

són els d’activitats sanitàries i els de serveis de menjars i begudes. És de destacar que es dóna un

creixement generalitzat d’empreses en aquests principals subsectors.

Gràfic 5.37.- Taxes de variació d’empreses dels principals sectors serveis. Anoia (2015)


-4,76

4,00

-9,13

-1,06

2,14 2,09

4,78

-0,88

-3,89

-0,92

0,37

0,74

3,15 4,58

-1,46 -2,59

7,60

10,60

0,88

-2,61

-5,36

1,89 0,93 0,92

-3,09 -1,06

5,38

-1,02

6,19

2,91


Comerç a l'engròs Comerç al detall Serveis de menjar i begudes

Administració pública Educació

2,09

0,74

10,60

0,92

2,91

14,29

4,45

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació


Resta de sectors

Capítol 5

Teixit productiu


Si analitzem l’evolució d’aquests subsectors dels serveis, veurem que la variació dels principals

subsectors entre 2008 i 2015 és generalment positiva. Així, en quan a les empreses, veiem com es

donen augments de pes en molts sectors, tot i que en el cas del comerç al detall i del comerç a

l’engròs, hi ha petites davallades del pes d’aquestes empreses.

Gràfic 5.38.- Evolució del pes (%) d’empreses principals subsectors serveis Anoia (2008-2015)


En quan al nombre d’assalariats d’aquests subsectors, hi ha un augment generalitzat del pes en

quan al nombre total d’assalariats dels serveis. Només en el cas de l’administració pública i en el

comerç a l’engròs, hi ha una davallada dels seus percentatges.

Gràfic 5.39.- Evolució del pes (%) d’assalariats principals subsectors serveis Anoia (2008-2015)


8,53

23,79

13,69

4,81

4,63

2,45

9,47

24,59

11,27

4,76

3,94

1,93

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació


Any 2008 Any 2015

9,52

17,51

7,40

10,40

8,85

9,10

11,56

15,56

6,69

10,77

8,11

8,88

Comerç a l'engròs

Comerç al detall



Educació


Any 2008 Any 2015

Capítol 5

Teixit productiu


En quan a l’evolució del comerç al detall, veiem que durant aquests anys hi ha hagut una davallada

del nombre d’empreses, que sembla haver-se aturat, mentre que en el nombre d’assalariats hi ha

hagut un augment, fins el 2.450 assalariats actuals. El comerç al detall és el principal subsector

d’empreses de serveis, així com també en nombre d’assalariats. També a nivell global, és el

subsector amb més empreses i assalariats a nivell global de la comarca.

Gràfic 5.40.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector del comerç al detall Anoia (2008-15)


Pel que fa al subsector de serveis de menjars i begudes, hi ha hagut oscil·lacions durant tots

aquests anys, tot i que ens els tres darrers hi ha hagut una tendència a l’alça, tant en empreses

com en assalariats. Aquest subsector és el segon dels serveis en quan a empreses, mentre que en

assalariats és el sisè.

574 544 570 565 543 538 540 544

2.139 2.051

2.351 2.378 2.354 2.318 2.434 2.450


empreses assalariats

Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.41.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de serveis de menjars i begudes Anoia (2008-15)


El subsector del comerç a l’engròs també ha patit una evolució similar, amb una davallada fins el

2013 i un augment posterior tant d’empreses com d’assalariats. Actualment és el tercer subsector

en quan a empreses així com en assalariats (perdent )una posició respecte el 2008.

Gràfic 5.42.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de les comerç a l’engròs Anoia (2008-15)


Pel que fa a l’administració pública, mentre que en el nombre d’empreses hi ha hagut petites

oscil·lacions, en quan a assalariats hi una forta davallada el 2011, de la qual actualment s’està en

221 210 200 208 189 187 191 195

1.589 1.444

1.366 1.385 1.321

1.233 1.227 1.332



263 254 262 274 270 263 283 313

919 844

886 931

889 867 956

1.036



Capítol 5

Teixit productiu


vies de recuperació. Tot i que és el cinquè subsector en quan a empreses, mentre que ha

esdevingut el segon en quan a assalariats, guanyant dues posicions en aquest període.

Gràfic 5.43.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de l’administració pública Anoia (2008-15)


El subsector d’activitats sanitàries presenta un creixement d’empreses, després d’uns anys de

petites oscil·lacions. En quan als assalariats, el 2011 és l’any més baix de la sèrie però el 2015

aconsegueix el seu màxim valor, amb 1.274 assalariats. Actualment és el 12è sector en quan a

empreses però el quart en quan a nombre d’assalariats.

Gràfic 5.44.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector d’activitats sanitàries Anoia (2008-15)


111 114 115 112 106 108 109 110

1.480 1.615

1.882

1.431 1.300 1.369 1.390 1.455



45 44 45 45 42 47 49 56

1.221 1.194 1.228 1.172 1.180 1.209 1.211

1.274



Capítol 5

Teixit productiu


Finalment, el subsector de l’educació presenta un creixement de nombre d’empreses durant els

darrers anys, així com també en el nombre d’assalariats, arribant als 1.239 actuals. És el setè

subsector dels serveis amb més empreses, mentre que és el cinquè en quan a nombre

d’assalariats.

Gràfic 5.45.- Evolució d’empreses i assalariats del subsector de l’educació Anoia (2008-15)


També val la pena destacar el subsector d’altres activitats de serveis personals, que l’any 2015

acollia a 124 empreses (essent el 4t subsector de les empreses de serveis més nombroses) i

ocupava a 236 assalariats (essent el quinzè del rànquing del subsector serveis).

Construcció

La construcció és un sector que presenta unes davallades importants i continuades en els darrers

anys. Fins i tot l’any 2015 té un comportament diferenciat de la resta de sectors, perdent cinc

empreses, tot i que en nombre d’assalariats presenta un guany de 121 afiliats més.

92 97 94 93 98 97 103 106

1.115 1.128 1.134 1.144 1.085 1.112

1.166 1.239



Capítol 5

Teixit productiu


Gràfic 5.46.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de la construcció. Anoia (2009-2015)


Els subsectors de la construcció, en general, presenten davallades (especialment el de les obres

d’enginyeria civil), i la construcció d’immobles és l’únic que creix lleugerament el 2015.

Gràfic 5.47.- Variació d’empreses dels subsectors de la construcció. Anoia (2010-2015)


De la construcció val la pena destacar el subsector d’activitats especialitzades en la construcció,

que l’any 2015 concentra 182 empreses i 777 assalariats.

486 443 372 299 288 287 282

2.397 2.182

1.801

1.262 1.158 1.168

1.289



-5,59

-21,71

-17,65

-2,04 -4,17

1,09

-20,00 -16,67

-20,00

-12,50

14,29

-12,50 -10,00

-12,90

-20,58

-4,15

1,08

-2,67


Construcció d'immobles Obres d'enginyeria civil Activitats especialitzades

Capítol 5

Teixit productiu


Agricultura

Pel que fa a l’agricultura, és l’únic sector que ha viscut creixements discontinus. Tot i així, durant el

2015 augmenta en una empresa i disminueix un sol treballador.

Gràfic 5.48.- Evolució del nombre d’empreses i treballadors de l’agricultura. Anoia (2009-2015)


Si n’analitzem els subsectors, també veiem una major variabilitat, tot i que en el cas d’agricultura,

ramaderia i caça és el que mostra un comportament més positiu. Tot i això, durant el 2015 no

s’han registrat canvis significatius.

Gràfic 5.49.- Variació d’empreses dels subsectors de l’agricultura. Anoia (2010-2015)


29 34

40 42 46 46 47

54

109

93 91 97 98 97



20,00 20,00

2,78

13,51

0,00

2,38 0,00

-25,00

33,33

-25,00

0,00

0,00

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 0,00


Agricultura, ramaderia, caça Silvicultura i explotació forestal Pesca i aqüicultura

Capítol 5

Teixit productiu


5.3.- Activitats intensives en coneixement

En aquest apartat fem un repàs a les empreses de sectors tecnològics o amb uns usos tecnològics

destacats7. En el camp industrial, l’any 2015 trobem 3 empreses a l’Anoia de tecnologia alta (una

menys que el 2014), que ocupen a 53 treballadors. Pertanyen als subsectors de fabricació de

components electrònics, d’ordinadors i equips perifèrics i del sector aeronàutic.

D’empreses de sectors de tecnologia mitjana-alta en tenim 80, que ocupen a 920 persones. Entre

d’altres, corresponen a subsectors com indústries químiques, fabricació de materials i equips

elèctrics, maquinària i equips de motor.

Taula 5.6.- Empreses i treballadors de la indústria segons ús de la tecnologia. Anoia (2015)

Empreses % Treballadors %

Tecnologia alta 3 0,51 53 0,68

Tecnologia mitjana-alta 80 13,61 920 11,83

Tecnologia mitjana-baixa 134 22,79 2.431 31,25

Tecnologia baixa 358 60,88 4.293 55,18

Resta d'activitats industrials 13 2,21 83 1,07

Total indústria no extractiva 588 100,00 7.780 100,00


Gràfic 5.50.- Empreses del sector de la indústria no extractiva de l’Anoia (2015)


7 Ens basem en la classificació de l’Observatori d’Empresa i Ocupació sobre sectors amb alt valor afegit.

3

80

134

358

13

Tecnologia alta

Tecnologia mitjana-alta

Tecnologia mitjana-baixa

Tecnologia baixa

Resta d'activitats industrials

Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució en aquests darrers anys de les empreses amb elements tecnològics ha estat negativa; hi

ha hagut una reculada en les diferents branques, mentre que les que s’han mantingut eren

aquelles sense aquest tipus de component. En el cas de la resta d’activitats industrials de la

indústria no extractiva, han augmentat el nombre d’empreses (2 més respecte el 2008), així com el

nombre de treballadors (15).

Gràfic 5.51.- Empreses del sector industrial de l’Anoia per tecnologia (2008-2015)


Gràfic 5.52.- Taxes de variació dels subsectors industrials per tecnologia (2008-2015)


8

81

165

448

11 3

80

134

358

13

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva

Any 2008 Any 2015

-62,50

-1,23

-18,79 -20,09

18,18

-66,03

-25,99 -27,52 -24,59

22,06

Alta Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa Resta indústria no extractiva


Capítol 5

Teixit productiu


En quan al sector serveis, també podem identificar aquelles empreses amb serveis de tecnologia

alta-punta, així com d’altres empreses amb serveis basats en coneixement. Així, l’any 2015 trobem

un total de 34 empreses del sector que ofereixen serveis de tecnologia alta-punta com empreses

de serveis de tecnologies de la informació, telecomunicacions... Aquestes empreses ocupen un

total de 242 persones, 31 més que el 2014.

La resta d’empreses de serveis basats en coneixement inclou categories molt àmplies, però agrupa

505 empreses que ocupen a 5.402 treballadors.

Taula 5.7.- Empreses i treballadors dels serveis segons ús de la tecnologia. Anoia (2015)

Empreses % Treballadors %

Serveis de tecnologia alta-punta 34 1,49 242 1,73

Altres serveis basats en coneixement 505 22,08 5.402 38,60

Resta de serveis 1.748 76,43 8.351 59,67

Total sector serveis 2.287 100,00 13.995 100,00


Gràfic 5.53.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2015)


34

505

1.748

Serveis de tecnologia alta-punta

Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Capítol 5

Teixit productiu


L’evolució en aquests anys del sector serveis ha estat molt diferent a la de la indústria. Així, les

empreses de sectors basats en tecnologia alta-punta han augmentat del 2008 al 2015 en 7

empreses, mentre que en quan a treballadors ha suposat un guany de 23 llocs de treball. En quan

a altres serveis basats en coneixement, ha suposat un creixement de només 3 empreses, mentre

que el nombre de treballadors sí que ha augmentat notablement en 545.

Gràfic 5.54.- Empreses del sector serveis de l’Anoia per tecnologia (2008-2015)


Gràfic 5.55.- Taxes de variació dels subsectors de serveis per tecnologia. Anoia (2008-2015)


27

502

1.805

34

505

1.748

Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis

Any 2008 Any 2015

25,93

0,60

-3,16

10,50 11,22

-3,67

Tecnologia alta-punta Altres serveis basats en coneixement

Resta de serveis


Capítol 5

Teixit productiu


Capítol 6

Altres dades i indicadors

Capítol 6



Capítol 6



6.1.- Habitatge i altres indicadors socials

L’any 2015, el nombre d’habitatges iniciats es manté en xifres una mica per sobre de les assolides

l’any anterior. Tot i això, encara continua a nivells molt baixos tenint en compte l’evolució dels

darrers anys. La taxa de creixement és notable, tot i que en nombres absoluts hi ha pocs

habitatges més que l’any 2014. En canvi, en els acabats encara s’arrossega una tendència negativa,

i el 2015 és el mínim històric de tota la sèrie, presentant encara taxes negatives.

Gràfic 6.1.- Habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat

Gràfic 6.2.- Taxes de variació d’habitatges iniciats i acabats a l’Anoia (2008-2015)


295 149

303

89 36 22 23 39

1.718

606

341 305 242 70 30 16


Iniciats Acabats

-49,49

103,36

-70,63 -59,55

-38,89

4,55

69,57

-64,73

-43,73

-10,56 -20,66

-71,07 -57,14

-46,67


Iniciats Acabats

Capítol 6



Si ens fixem en l’evolució de les taxes durant els darrers anys a nivell de l’Anoia i de Catalunya,

veurem com l’Anoia presenta en general una evolució bastant similar, tot i que generalment amb

pitjors xifres que la mitjana catalana (amb l’excepció de l’any 2010). Sí que a l’any 2015, a nivell

d’habitatges iniciats, hi ha un augment superior al de la mitjana catalana.

Gràfic 6.3.- Taxes de variació d’habitatges iniciats a l’Anoia i Catalunya (2008-2015)


Gràfic 6.4.- Taxes de variació d’habitatges acabats a l’Anoia i Catalunya (2008-2015)


-49,49

103,36

-70,63 -59,55

-38,89

4,55

69,57

-55,17

9,43

-41,60 -32,76

-42,84

26,68

60,58


Anoia Catalunya

-64,73

-43,73

-10,56

-20,66

-71,07

-57,14

-46,67 -46,67 -46,42

-7,83

-30,48

-51,51

-10,80

-28,27


Anoia Catalunya

Capítol 6



Si ho analitzem per zones, veiem com la tendència és diferencial en funció de la pròpia

activitat generada a cada zona. Així la Conca d’Òdena i l’Anoia Sud, són els que concentren

un major dinamisme als primers anys de la sèrie, però també pateixen l’aturada dels

darrers anys. El 2015, la majoria habitatges iniciats són a la Conca d’Òdena, trencant el

predomini de l’Anoia Sud dels anys anteriors.

Gràfic 6.5.- Habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2015)


Gràfic 6.6.- Habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2015)


3 2 10

2 0 3 1 1

153

50

116

39

10 7 9 20

139

97

177

48

26 12 13 18



1,02

1,34

3,30

2,25

13,64

4,35

2,56

51,86

33,56

38,28

43,82

27,78

31,82

39,13

51,28

47,12

65,10

58,42

53,93

72,22

54,55

56,52

46,15

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015


Capítol 6



La majoria de taxes han estat negatives durant els darrers anys, excepte el 2014 on ja s’albirava un

canvi de tendència i especialment el 2015, on aquestes ja són posiitives de forma més consolidada

(excepte a l’Alta Anoia).

Gràfic 6.7.- Taxes d’habitatges iniciats a l’Anoia per zones (2008-2015)


En quan als habitatges acabats, els dos darrers anys la majoria es concentren a l’Anoia Sud,

trencant el predomini anterior de la Conca d’Òdena.

Gràfic 6.8.- Habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2015)


-33,33

400,00

-80,00 -100,00

0,00

-66,67

0,00

-67,32

132,00

-66,38

-74,36

-30,00

28,57

122,22

-30,22

82,47

-72,88

-45,83

-53,85 8,33 38,46



101 77 40 58

7 2 2 1

1.012

325

166 144 164

42 9 5

605

204 135

103 71 26 19 10



Capítol 6



Gràfic 6.9.- Habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2015)


En quan a l’evolució de les taxes, veiem com el 2015 es mantenen negatives en les tres zones per

igual.

Gràfic 6.10.- Taxes d’habitatges acabats a l’Anoia per zones (2008-2015)


5,88

12,71

11,73

19,02

2,89

2,86

6,67

6,25

58,91

53,63

48,68

47,21

67,77

60,00

30,00

31,25

35,22

33,66

39,59

33,77

29,34

37,14

63,33

62,50

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015


-23,76

-48,05

45,00

-87,93

-71,43

0,00

-50,00

-67,89

-48,92

-13,25

13,89

-74,39 -78,57

-44,44

-66,28

-33,82 -23,70 -31,07

-63,38

-26,92

-47,37



Capítol 6



En quan al mercat de lloguer, el nombre de contractes anuals no han parat d’augmentar any rere

any, fins arribar als 1.827 contractes l’any 2014. El 2015 ja hi ha una lleugera davallada de

contractes, seguint la tendència catalana. La mitjana anual del lloguer ha crescut paral·lelament a

aquest increment fins l’any 2008, que assoleix la xifra de gairebé 500 euros mensuals de mitjana. A

partir d’aleshores, comença un descens continuat fins arribar a la mitjana de 380,19

euros/mensuals de mitjana anual el 2015, situant-se en xifres similars a les de l’any 2005. En

aquests darrer any, hi ha hagut un repunt de preus, seguint la tònica general de Catalunya, tot i

que l’increment ha estat superior.

Gràfic 6.11.- Evolució a l’Anoia del nombre de contractes i de la mitjana anual del preu de

lloguer (2005-2015)

Font: Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL.

0

100

200

300

400

500

600

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

Any 2005

Any 2006

Any 2007

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Any 2013

Any 2014

Any 2015

Nombre de contractes Mitjana anual del lloguer contractual (EUROS/mes)

Capítol 6



En quan a l’evolució del nombre de contractes, veiem com l’any fins a l’any 2014, es donen taxes

positives a l’Anoia, situant-se generalitzadament per sobre de la mitjana catalana. El 2015 hi ha

una reculada que també és més accentuada a nivell català que no a l’Anoia.

Gràfic 6.12.-Taxes de variació del nombre de contractes de lloguer Anoia i Catalunya (2010-2015)


En quan al preu mitjà, veiem que el de l’Anoia es troba força per sota de la mitjana catalana i de la

mitjana de les comarques de Barcelona.

Gràfic 6.13.- Evolució de la mitjana anual del preu de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2008-2015)


38,89

16,25

6,52

12,11 9,66

-2,30

18,78

10,01 8,46 8,35

-0,31

-5,32


Anoia Catalunya

0

100

200

300

400

500

600

700

800


Mitjana anual Anoia Mitjana anual comarques Bcn Mitjana anual Catalunya

Capítol 6



La reducció d’aquests darrers anys té un impacte fort sobretot a l’Anoia, ja que s’encadenen anys

consecutius de reducció, amb un major impacte que a les comarques de Barcelona i a Catalunya.

En canvi, l’augment del darrer any, també és més acusat a la comarca que no als territoris

referenciats.

Gràfic 6.14.- Taxes dels preus de lloguer a l’Anoia, comarques de Barcelona i Catalunya (2010-2015)


També recordem algunes dades relatives del cens de població i habitatge, realitzat per l’INE el

2011, que l’Idescat va explotar estadísticament1, concretament del parc d’edificis destinats a

l’habitatge. L’any 2011 l’Anoia disposava de 62.423 habitatges, dels quals 45.084 eren habitatges

principals, 6.428 eren habitatges secundaris i 10.911 es trobaven buits2. Sobre els pisos buits, a

més, podem complementar aquesta xifra amb les notícies aparegudes recentment a la premsa,

segons les quals a l’Anoia hi hauria 1.150 pisos buits en mans de les entitats financeres després de

produir-se una execució hipotecària.3.

1 Les dades aquí presentades estan extretes de l’Idescat cal tenir present que combinen dades provinents de registres

administratius i dades d'enquesta. 2 Per a més dades relatives a l’Anoia del cens del 2011, veure l’informe econòmic anual 2013.

3 Segons notícia apareguda al diari digital Nació Digital el 28/02/2016 a partir d’una consulta del mateix diari al Registre

d’Habitatges Buits de l’Agència Catalana de l’Habitatge, així com també a La Veu de l’Anoia del 4/03/2016. Dades relatives a l’any 2015.

-8,72

-1,09

-7,04

-3,77 -4,00

5,16

-5,12

-2,44

-4,52

-5,30

-0,20

4,58

-5,50

-2,50

-4,66 -5,08

-0,49

3,33


Anoia Comarques de Bcn Catalunya

http://www.naciodigital.cat/noticia/103719/bancs/tenen/46900/habitatges/buits/catalunya

Capítol 6



Gràfic 6.15. Habitatges en edificis destinats principalment a habitatge. Anoia (2011)

Gràfic 6.16.- Habitatges principals a l’Anoia per règim de tinença (2011)

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

En quan a l’antiguitat d’aquest parc d’habitatges, tenim que un 23% del parc està construït abans

del 1960, un 35% entre els anys 1961 i 1980 i un 41% entre els anys 1981 i 2011.

I pel que fa al règim de tinença, si l’analitzem desagregat, la comarca de l’Anoia presenta una

estructura força similar que la mitjana de les comarques de Barcelona, tot i que amb percentatges

menors d’habitatges de propietat pagada i una mica superiors en quan a habitatges de propietat

en pagaments pendents. També el règim de lloguer està menys estès que la mitjana de les

comarques barcelonines, que presenten una estructura força similar a la mitjana catalana.

72,22%

10,30%

17,48%

principals secundaris buits

78,86%

14,45%

6,69%

Propietat Lloguer Altres

Capítol 6



Gràfic 6.17.- Règim de tinença dels habitatges. Anoia i comarques de Bcn i Catalunya (2011)


En quan a l’evolució del règim de tinença, veiem com a l’Anoia hi ha hagut un fort increment dels

habitatges de propietat amb pagaments pendents, en detriment sobretot d’aquells amb propietat

ja pagada. En quan al règim de lloguer, sembla produir-se també una disminució del seu pes en

relació a la resta de categories.

Gràfic 6.18.- Evolució del règim de tinença dels habitatges. Anoia (1991-2011)


32,46

36,13

34,87

40,58

33,92

34,06

5,15

4,04

5,39

14,41

20,20

19,79

7,40

5,71

5,89

Anoia

Comarques Bcn

Catalunya

Propietat Pagada Propietat Pagaments Pendents Propietat Herència o Donació Lloguer Altres

52,23

48,46

32,46

13,28

25,90

40,58

9,92

7,22

5,15

20,76

13,69

14,41

3,81

4,73

7,40

Any 1991

Any 2001

Any 2011

Propietat Pagada Propietat Pagaments Pendents

Propietat Herència o Donació Lloguer

Altres

Capítol 6



També hem volgut recollir dades relatives a les execucions hipotecàries, un indicador extret a

través de la base de dades del poder judicial que també ens mostra un dels aspectes més durs de

la crisi econòmica actual. En aquest sentit, presentem l’indicador d’execucions hipotecàries4

ingressades als jutjats d’Igualada entre els anys 2002 i 2014 per la totalitat de la comarca de

l’Anoia.

Gràfic 6.19.- Execucions hipotecàries ingressades als jutjats d’Igualada (2002-2014)*

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial

*Execucions ingressades als jutjats de primera instància núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada5

Veiem com des del 2008 hi ha un salt important, superant àmpliament els 200 casos ingressats

anualment. Actualment aquests xifra es situa al voltant dels 360 casos anuals. En quan a la

resolució de les execucions hipotecàries, l’any 2014 es resolen 124 execucions hipotecàries,

essent prop d’un miler les pendents de resoldre als jutjats (amb dades a final d’any).

4 L’execució hipotecària és el procés mitjançant el qual una entitat bancària reclama per la via judicial la satisfacció de la

suma total d’un determinat préstec hipotecari concedit juntament amb els corresponents interessos. A través de la demanda d’execució hipotecària, si l’entitat bancària no obté la quantitat demandada es procedeix a l’embargament i a la subhasta de l’immoble sobre el qual hi ha la hipoteca. Definició extreta de ‘Impacte de la crisi econòmica a través d’informació relativa a l’activitat judicial 2001-2010’ de Foment de Terrassa SA - Observatori Econòmic i Social, 2011. 5 Inclou tots els municipis de l’Anoia excepte Masquefa, que pertany al partit judicial de Martorell.

71 48

30 48 56 60

202

331

275

235

284

366 362

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Capítol 6



Gràfic 6.20.- Execucions hipotecàries resoltes als jutjats d’Igualada (2002-2014)*


*Execucions resoltes i pendents pels jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

Finalment, des de l’any 2013 disposem també dels llançaments efectuats pels jutjats d’Igualada.

Així, l’any 2014 es produeixen 173 llançaments, la majoria provinents de l’aplicació de la llei

d’arrendaments urbans.

Gràfic 6.21.- Llançaments6 als jutjats d’Igualada (2014)

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial *Llançaments als jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3, 4 i 5 del partit judicial d’Igualada

6 Un llançament és l’acte posterior a l’execució hipotecària, pel qual es reclama a la persona el bé immoble en qüestió, i

se l’expulsa del seu habitatge. Tot i això, l’estadística no té en compte que no hi ha llançament quan la persona marxa voluntàriament de l’habitatge.

48 71 53

51 54 47 33 75

128 123

235

155 124 102 81 58 67 71 79

248

494

671

756 771

941 995

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Execucions resoltes Execucions pendents

31%

68%

1%

Procedents ex. hipotecàries Procedents llei arrendaments Altres

Capítol 6



Així, l’any 2014 als jutjats van haver-hi 124 execucions hipotecàries resoltes, i es van dur a terme

49 llançaments conseqüència d’execucions hipotecàries, una xifra més baixa que la de l’any

anterior.

Gràfic 6.22.- Execucions hipotecàries i llançaments als jutjats d’Igualada (2013-14)*

Font: Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial *Execucions resoltes i llançaments conseqüència d’execucions hipotecàries als jutjats de primera instancia núm. 1, 2, 3,

4 i 5 del partit judicial d’Igualada

En quan a l’origen d’aquests llançaments, la majoria ho fan provinents per l’aplicació de la llei

d’arrendaments, tant el 2013 com el 2014.

Gràfic 6.23.- Llançaments produïts als jutjats d’Igualada (2013-2014)


155

73

124

49

Execucions hipotecàries resoltes Llançaments conseq. Execucions hipotecàries

Any 2013 Any 2014

73

119

5

49

110

2

Procedents ex. hipotecàries Procedents llei arrendaments Altres

Any 2013 Any 2014

Capítol 6



Aprofitem aquí per comentar altres indicadors socials relacionats amb la crisi i amb la

vulnerabilitat de les persones, que ens ofereix Idescat amb un nivell de desagregació comarcal7.

Així, la mitjana de les pensions contributives de la població de més de 65 anys a l’Anoia és de

949,1 euros, mentre que la mitjana catalana es situa en 998,9, essent l’Anoia la 13a comarca

catalana amb nivell més alt. Les prestacions per desocupació arriben al 56,1 dels aturats de la

comarca, una xifra un pèl inferior a la mitjana catalana que és de 57,2. La renda mínima d’inserció

arriba al 1,1% del total de població, una xifra superior a la mitjana catalana que és del 0,8%.

L’Anoia registra 3,9% de persones que reben ajuda alimentària (en relació a la població total), un

7,2% reben aquesta ajuda alimentària (en relació als infants de 0-8 anys i s’han registrat 39,8

expedients informatius i risc d'infants i adolescents (per 10.000 hab.)

En quan a l’atur, sí que hi ha diferències una mica més notables, ja que l’Anoia es situa força per

sobre de la mitjana catalana, tant en % de població en situació d’atur, %en situació d’atur de llarga

durada i % de persones en situació d’atur de molt llarga durada. En les dues primeres variables,

l’Anoia és la segona comarca amb els indicadors més alts, després del Baix Penedès; mentre que

és la tercera en % de població en atur de llarga durada, després del Baix Penedès i Osona.

Gràfic 6.24.- Indicadors de risc d’exclusió en relació al mercat de treball Anoia i Catalunya (2012)

Font: Idescat – Generalitat de Catalunya

7 De moment, amb dades relatives al 2012. Quan disposem d’una sèrie més llarga, també en podrem comprovar la seva

evolució al llarg del temps. Veure ‘Indicadors territorials de risc de pobresa i exclusió social’ – Idescat. Igualment recomanem consultar el document Aproximació a la realitat de l’Exclusió Social d’Igualada, realitzat anualment per l’Observatori d’Inclusió del Pla Local d’Inclusió i Cohesió social – www.igualada.cat.

15,3

6,1

3,2

12,7

4,7

2,3

% pob. en situació d'atur % pob. en situació d'atur de llarga durada

% pob. en situació d'atur de molt llarga durada

Anoia Catalunya

http://www.igualada.cat/

http://www.igualada.cat/fitxers/regidories/accio-social/pdf/InformeIgualadaInclusi2014.pdf

Capítol 6



6.2.- Expedients de regulació d’ocupació

L’any 2015 es van dur a terme a la comarca de l’Anoia 15 expedients de regulació d’ocupació

(acabats) que van afectar 173 treballadors. És la xifra més baixa dels darrers anys, cosa que sembla

marcar una forta frenada respecte els anys anteriors.

Dels 15 expedients, 1 va ser a l’Alta Anoia, 9 va la Conca d’Òdena i 5 a l’Anoia Sud. Les causes

d’aquests expedients van ser de 1 per reducció, 3 per rescissió i 11 per suspensió. En quan a

sectors, 8 es van donar en la indústria, 3 en la construcció i 4 en el sector serveis.

En els darrers anys, els expedients de regulació d’ocupació han estat una constant a la comarca de

l’Anoia. Tot i això en els darrers anys s’ha tendit cap a una disminució significativa.

Gràfic 6.25.- Expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2015)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació

En quan a nombre de treballadors, aquests expedients han afectat 173 treballadors l’any 2015. És

la xifra més baixa dels darrers anys.

77

63

53

106

65

40

15


Capítol 6



Gràfic 6.26.- Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia (2009-2015)


En quan a les tipologies, veiem com els de suspensió són els que afecten a la majoria de

treballadors en els diferents anys; el 2015 els treballadors afectats ho són per expedients de

suspensió, acompanyats també d’expedients de rescissió.

Gràfic 6.27.- Evolució de les mesures dels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia

(2009-2015)


2.522

1.155 977

2.385

1.074

859

173


77,92

50,79

49,06

65,09

61,54

57,50

70,59

14,29

15,87

13,21

8,49

6,15

12,50

23,53

7,79

33,33

37,74

26,42

32,31

30,00

5,88

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Suspensió Rescissió Reducció

Capítol 6



En quan als sectors, veiem com ha disminuït el pes dels expedients a la indústria i ha augmentat

els que s’han dut a terme en el sector serveis.

Gràfic 6.28.- Evolució dels sectors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia

(2009-2015)


Finalment, també recollim l’afectació per mesures i sectors però desglossada en funció dels

treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació. En molts casos, segueixen una

tendència similar a l’impacte dels expedients, tot i que amb una major presència d’afectats per

expedients de suspensió i del sector industrial.

1

2

62,34

55,56

47,17

49,06

44,62

45,00

53,33

11,69

22,22

22,64

19,81

15,38

20,00

20,00

25,97

22,22

30,19

30,19

38,46

35,00

26,67

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015


Capítol 6



Gràfic 6.29.- Evolució dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia per mesures (2009-2015)


Gràfic 6.30.- Evolució dels treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació a l’Anoia

per sectors (2009-2015)


78,79

47,71

47,90

83,52

77,75

75,55

72,25

13,80

28,92

13,10

5,70

6,89

13,85

27,17

7,41

23,38

39,00

10,78

15,36

10,59

0,58

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Suspensió Rescissió Reducció

86,84

64,24

63,36

77,86

73,84

86,38

81,50

4,64

18,01

25,28

11,40

12,01

5,47

10,98

8,52

17,75

11,36

10,69

14,06

8,15

7,51

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015


Capítol 6



6.3.- Sinistralitat laboral

També fem una repassada a les xifres de sinistralitat laboral que s’han donat a la comarca de

l’Anoia. Així, aquesta ha anat disminuint els darrers anys, pel que fa a nombre d’accidents

registrats en jornada laboral, amb conseqüència de baixa laboral. L’any 2015, van registrar-se 929

accidents d’aquestes característiques, una xifra una mica més alta que l’any anterior.

Gràfic 6.31.- Nombre d'accidents en jornada de treball amb baixa. Anoia (2007-2015)


L’afectació d’aquests accidents, majoritàriament es dóna en homes, a la indústria o als serveis (tot

i que en la importància dels registrats a la indústria ha anat davallant any rere any) i afecta

principalment a treballadors fixes.

2.750

2.399

1.612

1.408

1.155 963 904 905 929

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Capítol 6



Gràfic 6.32.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons sexe. Anoia (2007-2015)


Gràfic 6.33.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons sector. Anoia (2007-2015)


82,25

80,62

79,96

78,62

77,75

71,55

74,34

78,56

76,32

17,75

19,38

20,04

21,38

22,25

28,45

25,66

21,44

23,68

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Homes Dones

1,38

1,58

1,36

1,49

1,47

2,49

1,22

2,65

2,69

51,67

52,73

47,15

46,95

41,04

43,09

43,03

42,32

41,66

18,11

13,88

16,81

14,56

13,59

8,41

9,40

9,06

8,29

28,84

31,80

34,68

37,00

43,90

46,00

46,35

45,97

47,36

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015


Capítol 6



Gràfic 6.34.- Afectació d’accidents en jornada de treball amb baixa segons tipus de contracte. Anoia (2007-2015)


37,02

31,85

22,95

27,06

26,58

22,01

22,46

27,40

26,05

62,65

67,40

75,99

71,66

70,48

75,39

74,78

69,28

70,18

0,33

0,75

1,05

1,28

2,94

2,60

2,77

3,31

3,77

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Eventual Fix Sense especificar

Capítol 6



6.4.- Treballadors del sector públic

El nombre de treballadors públics8 a la comarca de l’Anoia ha patit oscil·lacions els darrers anys

situant-se al voltant dels 3.000 persones ocupades pels ens públics a l’Anoia.

Gràfic 6.35.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia (2008-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

Aquests treballadors pertanyen bàsicament a l’administració de la Generalitat de Catalunya en un

61%, mentre que el 39% pertanyen a administracions locals. El pes d’ambdues administracions

s’ha mantingut durant els darrers anys, tot i que amb una lleugera tendència a la baixa.

8 Aquest apartat inclou els treballadors de les administracions locals i de la Generalitat. En el cas de la Generalitat de

Catalunya inclou el personal estructural a departaments i ens públics (organismes autònoms administratius, organismes autònoms comercials, industrials o financers, l’Agència Tributària, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, la Comissió Jurídica Assessora i el Servei Català de la Salut). No inclou el personal de les empreses públiques, consorcis i fundacions. En el cas de l’administració local inclou el personal estructural dels ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, les entitats municipals descentralitzades, les mancomunitats i les entitats metropolitanes, així com els ens públics i empreses públiques que en depenen.

3.075 3.093 3.176 3.127 3.052 3.074 3.052


Capítol 6



Gràfic 6.36.- Evolució dels treballadors del sector públic a l’Anoia per administració (2008-2014)


Com veiem, l’any 2010 s’arriba al major número de treballadors, tant pel que fa als de la

Generalitat de Catalunya i els de l’administració local, que han disminuït els darrers anys. L’any

2014 es produeix un lleuger creixement de treballadors de la Generalitat, mentre que els de

l’administració local disminueixen.

En quan als sectors, veiem que predomina el cos de docent, seguit pels treballadors de

l’administració i serveis. Ja, a més distància, trobem els cossos de seguretat i professionals de les

institucions sanitàries.

Gràfic 6.37.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per àmbit (2014)


1.158 1.156 1.213 1.173 1.131 1.151 1.122

1.917 1.937 1.963 1.954 1.921 1.923 1.930


Administració local Generalitat de Catalunya

2,20%

36,48%

0,43%

9,36%

41,25%

1,74% 8,55%

Administració de justícia

Administració i serveis

Agents rurals

Cossos de seguretat

Docents

Extinció d´incendis

Institucions sanitàries

Capítol 6



Gràfic 6.38.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per àmbit i administració (2014)

Elaboració pròpia a partir de les dades de la Generalitat de Catalunya. Secretaria d’administració i funció pública

Finalment, presentem les dades relatives a treballadors del sector públic a l’Anoia, segons el tipus

vinculació amb l’ens públic corresponent. Així, la gran majoria tenen règim de funcionaris, seguit

pels laborals indefinits. Els que tenen cert grau de temporalitat (eventuals, interins o laborals

temporals) arriben gairebé a un 85%, una xifra similar a la mitjana catalana. La presència de les

dones en el sector públic és majoritària.

Gràfic 6.39.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació (2014)


67 146

13

142

1.249

53

260

0

967

0

144

10 0 1

Administració de justícia

Administració i serveis

Agents rurals Cossos de seguretat

Docents Extinció d´incendis

Institucions sanitàries

Generalitat de Catalunya Administració local

0,16%

57,02% 15,35%

17,02%

10,45%

Eventuals

Funcionaris

Interins

Laborals indefinits

Laborals temporals

Capítol 6



Gràfic 6.40.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per vinculació i administració (2014)


Gràfic 6.41.- Treballadors del sector públic a l’Anoia per sexe (2014)


0

1.410

437

20 63 5

330

31

500

256

Eventuals Funcionaris Interins Laborals indefinits Laborals temporals

Generalitat de Catalunya Administració local

1.215 1.203 1.244 1.216 1.184 1.167 1.173

1.860 1.891 1.933 1.910 1.869 1.907 1.880

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Homes Dones

Capítol 6



6.5.- Oferta d’establiments turístics

Seguint l’anàlisi de l’any passat, enguany també fem un apunt a diferents indicadors relacionats

amb el turisme a la comarca de l’Anoia. Tot i que no es tracta d’un dels sectors punters, sí que té

certa presència, especialment a l’Alta Anoia.

Si mirem l’evolució de les places de càmping de l’Anoia, aquestes han augmentat en els darrers

anys. Ara bé, val a dir que tan sols trobem un càmping a la comarca (a la Llacuna), de tercera

categoria.

Gràfic 6.42.- Comparativa de les places de càmping a l’Anoia (2008-2014)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Idescat (i dels Departament d'Empresa i Ocupació)

Pel que fa als establiments hotelers, en aquests anys han de 12 a 14 a l’Anoia. També durant tot

aquest període la comarca ha perdut places hoteleres, ja que després d’alguns anys de lleugers

augments, el darrer any se n’han perdut 51.

75

90

Any 2008 Any 2014

Capítol 6



Gràfic 6.43.- Evolució dels establiments i places hoteleres a l’Anoia (2008-2014)


Gràfic 6.44.- Evolució de les places hoteleres per tipologia a l’Anoia (2008-2014)


En quan al turisme rural, és un sector que sí que ha tingut un creixement a la comarca. Així, els

establiments han passat de 53 a 64 l’any 2014, augmentant sobretot en cases de poble

independents i en masoveries. Les places en aquesta categoria també han augmentat, passant de

332 a 406 places. La majoria dels establiments de turisme rural es localitzen a l’Alta Anoia, tot i

que en els darrers anys també han augmentat a l’Anoia Sud.

12 12 13 14 14 13 14

696 680 704 704 689 701 650


Establiments Places

0 0 24 24 24 24 24

99 99 99 99 99 99

244

179 203 203 203 203

246 246

126 126 126 126 126 126 126

0 0 0 0 0 0 0

292

252 252 252 237

206

10


1 estrella 2 estrelles 3 estrelles 4 estrelles 5 estrelles pensions

Capítol 6



Gràfic 6.45.- Comparativa dels establiments de turisme rural a l’Anoia (2008-2014)


Gràfic 6.46.- Comparativa de les places de turisme rural a l’Anoia (2008-2014)


1

25

2

25

2

29

3

30

Casa de poble compartida

Casa de poble independent

Masia Masoveria

Any 2008 Any 2014

15

141

21

155

25

161

36

184

Casa de poble compartida

Casa de poble independent

Masia Masoveria

Any 2008 Any 2014

Capítol 6



Gràfic 6.47.- Evolució dels establiments de turisme rural a l’Anoia per zones (2008-2014)


Gràfic 6.48.- Evolució de les places de turisme rural a l’Anoia per zones (2008-2014)


37

9 8

41

9 9

40

10 9

41

10 10

40

10 10

40

10 13

40

10

14



234

57 46

255

57 50

250

67 50

257

67 63

252

67 62

252

67 84

245

67

94



Capítol 6



En quan a la procedència del turisme, l’any 2014 la procedència majoritària de turistes a la

comarca era d’altres indrets del país (74%), seguit pels de procedència europea (13%) i d’altres

indrets de l’Estat (11%). Aquesta estructura difereix lleugerament de la mitjana de les comarques

catalanes, també amb un major pes dels procedents de Catalunya, però en menor mesura (60%) i

un major pes dels provinents de països europeus (24%).

6.49.- Procedència dels turistes a l’Anoia (2014)

Font: Perfil del Turista. Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona i Idescat.

En quan a la tipologia de l’allotjament utilitzat a l’Anoia, la majoria es decanta per cases rurals

(35%), seguit dels hotels (30%) i de cases familiars (15%). Aquesta distribució també difereix força

de la mitjana de les comarques de l’àrea de Barcelona, on predominen els hotels (53%), seguit de

cases familiars (13%) i altres opcions. Les cases rurals són tan sols un 10%.

73,80%

11,40%

13,40%

1,40%

Catalunya Resta Estat Espanyol

Europa (sense Estat Espanyol) Altres països

Capítol 6



6.50.- Tipologia d’allotjament utilitzat a l’Anoia (2014)


En quan al motiu de la visita, la majoria ho fa per vacances o oci (61%), seguit de visita a familiars i

amics (12%) i per negocis (9%). En aquest cas, l’estructura sí que és força similar a la resta de les

comarques barcelonines.

6.51.- Motiu principal d’estada a l’Anoia (2014)


4,50%

29,37%

34,97% 1,70%

0,60%

15,28%

13,59%

Allotjament de propietat / 2ª residència Hotel Casa rural Càmping Allotjament de lloguer / apartament turístic Casa de familiars o amics

0,90%

61,94%

8,59%

12,59%

15,98%

Compres Vacances / oci Negocis Visita a familiars i amics Altres

Capítol 6



Fonts de dades


Diputació de Barcelona – aplicatiu Hermes i dades relatives a l’INSS

Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona

Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)

INE – Instituto Nacional de Estadística

Observatori d’Empresa i Ocupació – Generalitat de Catalunya

Departament de Territori i Sostenibilitat – Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Administració i Funció Pública – Generalitat de Catalunya

Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana – Generalitat de Catalunya

Base de dades de l’estadística de l’activitat judicial – Consejo General del Poder judicial

Estudis temàtics

Anuari Econòmic Comarcal 2015. Servei d’estudis de Catalunya Caixa. Barcelona, 2015.

Aproximació a la realitat de l’Exclusió Social d’Igualada, Observatori d’Inclusió del Pla Local

d’Inclusió i Cohesió social. Igualada, 2015

Índex adEg 2015 de competitivitat territorial – Associació d’Empresaris Garraf-Alt Penedès-

Baix Penedès amb el suport tècnic d’Actíva Prospect i Diputació de Barcelona. Abril de

2015.

Els components de creixement de les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi

Shift-Share. Diputació de Barcelona. Octubre de 2015.

Informe territorial de la província de Barcelona 2015. Diputació de Barcelona i Cambra de

Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Barcelona, 2015.

La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització

del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013. Diputació de Barcelona i

Actíva Prospect. Barcelona, 2014

Les economies locals a la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives

de futur per als territoris. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2014.

Pla d’acció pel sector metall a l’Anoia. Unió Empresarial de l’Anoia, amb el suport tècnic

d’Actíva Prospect. Abril del 2015.

Amb el cofinançament de:

Han aportat dades i assistència tècnica:

Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona

Han aportat altres informacions:

Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Serveis d’estudis de Catalunya Caixa Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya a l’Anoia Consell Comarcal de l’Anoia Delegació de l’Anoia de la Cambra de Comerç de Barcelona Fundació per a la Innovació Tèxtil Igualada Comerç Unió Empresarial de l’Anoia Unió General de Treballadors de l’Anoia Comissions Obreres de l’Anoia La Veu de l’Anoia L’Enllaç Anoiadiari.cat Infoanoia.cat

INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia...

Documents

Transcript of INFORME ECONÒMIC ANUAL L’Anoia...