Informe de la RACV sobre l'Idioma Valencià

8/9/2019 Informe de la RACV sobre l'Idioma Valenci

1/14

- 89 -

INFORME DE LA SECCIDE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES

DE LA RACV SOBRE LIDIOMA VALENCI,SOLICITAT PEL TRIBUNAL SUPREM


2/14

- 91 -

INFORME TRIBUNAL SUPREM


3/14

INFORME DE LA SECCI DE LLENGUA I LLITERATURAVALENCIANES

DE LA REAL ACADMIA DE CULTURA VALENCIANASOBRE LIDIOMA VALENCI

La Real Acadmia de Cultura Valenciana (RACV), com a fundaci pblicacreada en 1915 per la Diputaci de Valncia i baix els auspicis de lAjuntamentde Valncia, manifesta que el valenci s una llengua utilisada habitualmentper ms de dos millons de persones en la Comunitat Valenciana, de manera

que conta en major nmero de parlants que unes atres llenges minoritriesdEuropa com ara lislands, el malts o luscar, entre unes atres.

La RACV considera que la llengua valenciana s des del punt de vistahistric, filolgic i cientfic un idioma propi, independent i diferenciat dequalsevol atra llengua romnica. Segons manifesta lintroducci delMemorndum del Govern espanyol de solicitut de reconeiximent en lUniEuropea de totes les llenges oficials en Espanya, el valenci sajusta a laconsideraci duna de les llenges vives en el ms ple sentit de lexpressi,que sn mpliament utilisades per diversos millons de ciutadans [...] i tenenla condici de llenges oficials de les Administracions Pbliques.

Aixina puix, des duna perspectiva histrica, la llengua valenciana s laprpia del Poble Valenci, reconeguda desta manera en lEstatut dAutonomiade la Comunitat Valenciana i en la Llei dUs i Ensenyana del Valenci de1983, i aixina ha segut i s sentida per la majoria dels valencians comarrepleguen diverses enquestes recents del Centre dInvestigacionsSociolgiques (CIS) realisades en la Comunitat Valenciana.

PRIMER -. MARC JURDIC DE LIDIOMA VALENCI

La Constituci Espanyola de 1978, mxima norma jurdica de lEstatespanyol, arreplega en lartcul 3.2 que, junt en el castell, les atres llenges

espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomesdacort en els seus Estatuts, en tant que constituxen un patrimoni culturalque mereix ser objecte de respecte i protecci.

En este sentit, lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana de 1982explicita en lartcul 7 que els dos idiomes oficials de la ComunitatValenciana sn el valenci i el castell (art. 7.1), otorgant protecci irespecte especials a la recuperaci del valenci (art. 7.4).

- 93 -



4/14

- 94 -

De la mateixa manera, la reforma del text estatutari valenci, aprovada en2006, reconeix en lartcul 6 que la llengua prpia de la ComunitatValenciana s el valenci (art. 6.1) i que lidioma valenci s loficialde la Comunitat Valenciana, igual que ho s el castell, que s lidiomaoficial de lEstat[...] (art. 6.2).

Duna atra banda, la Llei dUs i Ensenyana del Valenci de 1983 admeten el prembul que la Generalitat Valenciana t un comproms irrenunciableen la defensa del patrimoni cultural de la Comunitat Autnoma i, de maneraespecial, en la recuperaci del valenci, llengua histrica i prpia del

nostre poble, que constitux la ms peculiar senya didentitat (apartat IV).Dins de larticulat sadmet que el valenci s la llengua prpia de laComunitat Valenciana, i en conseqncia, tots els ciutadans tenen dret aconixer-lo i a usar-lo, oralment i per escrit, tant en les relacions privadescom en les relacions daquells en les instncies pbliques (art. 2).

Esta Llei torna a recordar ms avant, concretament en lartcul 7, que elvalenci, com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana, ho s tambde la Generalitat i de la seua Administraci pblica de lAdministraci

Local i de quantes corporacions i institucions pbliques depenguendaquelles.

Sobserva que tant en lEstatut de 1982, en la reforma deste de 2006, comen la Llei dUs i Ensenyana del Valenci sestablix la mateixa categorisacientre valenci i castell. En cap moment es parla du com a llengua o idiomai dun atre des de diferent consideraci.

SEGON -. LIDIOMA VALENCI DES DUN PUNT DE VISTAHISTRIC

Des de que el territori valenci sincorpor al mn occidental en la conquistadel rei Jaume I, la llengua valenciana ha segut lidioma oficial delAdministraci Pblica valenciana. Llegalment, socialment i histricamentlidioma valenci ha segut i s assumit pel Poble Valenci com a una de lesseues senyes didentitat ms importants, dins de la seua rica idiosincrsia.

Les primeres manifestacions escrites en idioma valenci sn les denominadesharches. Es tracta de poemes escrits en llengua rap, els ltims versos delqual eren chicotetes composicions potiques en llengua valenciana. Estostexts foren escrits prviament a lentrada del rei Jaume I a la Ciutat deValncia lany 1238. Lexistncia de les harches, entre uns atres aspectes,

justifica la presncia dun idioma autcton i propi (roman) abans de laconquista cristiana del rei En Jaume. Algunes destes harches sn les dIbn



5/14

- 95 -

al-Labbana de Dnia o la dAbu Isa ibn Labbun, abds del sigle XII.Durant el sigle XIII destaca lelaboraci duna versi valenciana de la Bbliaa crrec de Sant Pere Pasqual:La Bblia Parva. Darrere de lantecedentde les harches i duns atres texts jurdics i duna atra ndole, esta obra sconsiderada per molts intelectuals com lorige de la tradici lliterriavalenciana. En este mateix sigle destaca lorde referent a que els juns secelebraren en la llengua que parlava el poble: la llengua valenciana, demanera que foren de la comprensi de tots aixina ho arrepleguen els Furs.

El sigle XIV est marcat per lobra dAntoni Canals i els sermons de Sant

Vicent Ferrer. Canals fon autor dobres de carcter religis com lEscalade contemplaci, llibre deixercicis espirituals, i traductor a la llenguavalenciana dobres de Valeri Mxim, Sneca i Petrarca. Els sermons deSant Vicent Ferrer responen a lintent dadoctrinar al poble pla, senseformaci de cultura general i religiosa, en la teologia catlica. s una deles ms importants expressions de la lliteratura oral en llengua valencianade tots els temps.

Posteriorment, durant el Sigle dOr de les lletres valencianes (sigle XV),lidioma valenci fon, indiscutiblement, vehcul de la cultura i de la lliteraturade lpoca, desplaant en gran manera lus de la llengua llatina, llavorsconsiderada la llengua de la cincia i de la cultura internacional. Valncia,

capital cultural europea de lpoca, oferix autors de prestigi internacionalque reconeixien escriure en llengua valenciana.

La lrica gira, principalment, entorn de la figura de Ausias March, cavalleri poeta que es desmarc de lestil dels trobadors per a escriure la seua obraen llengua valenciana. No manco destacada s laportaci de JoanotMartorell en la seua novela Tirant lo Blanch que, com reconeix el mateixautor, est escrita en llengua valenciana o vulgar valenciana: per o quela naci don yo s natural sen puxa alegrar. Uns atres autors de refernciasn sor Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Joan Ro de Corella,Bernat Fenollar o Jaume Gassull.

A partir del sigle XVI, sobretot a partir de la Guerra de les Germanies de1521, es produx un fenomen de castellanisaci en la noblea i la burguesia,imponent-se de forma tcita lus majoritari de la llengua de Castella entreels intelectuals valencians per primera volta. Escomena el periodo de laDecadncia. No es tracta de la desaparici de lus oral o escrit de la llenguavalenciana sino el canvi de consideraci de part de llit intelectual respectede la llengua prpia i la substituci del valenci en favor del castell endeterminats mbits dus. No obstant, la lliteratura popular continu produint-se en idioma valenci.



6/14

- 96 -

Esta tendncia es feu ms notable a partir de la Guerra de Successi: enmorir Carles II sense descendncia es disputaren el tro Felip V i larchiducCarles, obtenint el primer la victria en Almansa en 1707. Com a represliapel recolzament del Poble Valenci a larchiduc, Felip V derog els Furs iprivilegis del Regne de Valncia, crem ciutats com Xtiva, a on haviatingut ms resistncia, i impongu oficialment la llengua de Castella.

En el sigle XIX es produx un moviment de recuperaci de la llengua i dela cultura valencianes grcies a limpuls duna srie dintelectualscompromesos en el seu poble i preocupats perque este recuperara la seua

conscincia identitria i les seues rals. Parlem de laRenaixena, impulsadaper Constant Llombart i seguida, encara que des duna atra corrent, perautors com Teodor Llorente. Llombart, de tendncia progressista irepublicana, encapalava el grup dels nomenats poetes dEspardenya,partidaris de lus duna llengua valenciana prxima al poble i despossedadartificialismes. Per part seua, Llorente, de tendncia marcadamentconservadora, encapalava el grup dels poetes de Guant, que advocavenper un model llingstic arcaic i pomps.

En este periodo histric es funda la Societat dAmadors de les GlriesValencianes: Lo Rat Penat (1878). Entitat que des dels seus inicis es marccom a objectiu luni intelectual per a promocionar i difondre la llenguavalenciana i la producci lliterria que en ella es realisara. Aixina es crearenelsJocs Florals de la Ciutat i Regne de Valncia, que a hores dara s elcertamen lliterari en llengua valenciana ms prestigis i antic de tots elsque existixen.

Per a linvestigaci cientfica, promoci i difusi de la cultura i llenguavalencianes es cre tamb, a crrec de la Diputaci de Valncia i baix elsauspicis de lAjuntament de Valncia, el Centre de Cultura Valenciana en1915, que en 1978 pass a dir-se Acadmia de Cultura Valenciana i en1991, per concessi del rei Joan Carles I, reb el ttul deReal. El seu dec,el fillec Llus Fullana i Mira, fon designat en 1927 per a ocupar el sillde la llengua valenciana en la Real Acadmia Espanyola, com a resultat delampliaci dacadmics de la llengua que linstituci decid realisar en

1926 en la finalitat de donar entrada a lestudi dunes atres llenges ibriquesdiferents al castell. s molt interessant i aclaridor el seu discurs dingrsde l11/11/1928 i la resposta de lAcadmic, En Jos Alemany. Per una atrapart, sha de recordar que lUniversitat Lliterria de Valncia cont en unactedra de Llengua Valenciana entre 1918 i 1928. En 1946, la Real Acadmiade Cultura Valenciana (encara en la denominaci de Centre de Cultura)ingress en el Patronat Jos Mara Cuadrado del Consell SuperiordInvestigacions Cientfiques (CSIC), posteriorment convertit en lactualConfederaci Espanyola de Centres dEstudis Locals (CECEL). En 1986



7/14

- 97 -

ingress en lInstitut dEspanya com una Acadmia associada, junt en unesatres Acadmies de lEstat espanyol. s per tant la RACV una entitat pblicaen reconeguda solvncia.

TERCER -. EL VALENCI DES DUN PUNT DE VISTA FILOLGIC

Proponem la definici conceptual segent: una llengua s un grupdidiolectes que s considerat com una llengua per la majoria dels

parlants (afortunadament els parlants estan totalment dacort sobre

la seua pertinena llingsticaDes dun punt de vista estrictament filolgic no hi ha argumentaci o basesuficient que impedixca considerar el valenci com a una llengua. Segonsla teoria de John Lyons autor de diferents obres relatives a la llingsticamoderna i professor en este camp duniversitats com Edimburc, Sussex oCambridge les diferncies entre llenges i dialectes estretamentrelacionats en elles, sn, majoritriament, poltiques, culturals, ms quellingstiques. Aixina ho expressa en la seua obraIntroduction to theoreticallinguistics publicada per lUniversitat de Cambridge en 1971.

La conscincia llingstica de la gran majoria de ciutadans de la ComunitatValenciana no presenta cap de dubte en expressar que lidioma que parlen

es denomina valenci i s una llengua prpia i independent de qualsevolatra llengua romnica aixina ho refrenden diferents enquestes del CentredInvestigacions Sociolgiques. Saccepta la pertinena de la llenguavalenciana al diasistema occitarromnic. Pero pel fet de pertnyer la llenguavalenciana a un diasistema no ha de posar-se en dubte que s un idiomaindependent.

Duna atra banda, la tradici lexicogrfica valenciana refora la premissade lidentitat llingstica valenciana. Des dun punt de vista prctic, no tmassa sentit insistir en la publicaci de diccionaris, gramtiques, tractats iel restant dobres similars de la llengua valenciana si no sadmet la realitatde la seua existncia. No s ftil lafirmaci de que la llengua valencianaha segut pionera en el camp de la lexicografia romnica.

El notari valenci Joan Esteve elabor el primer diccionari valenci en 1472,que fon publicat vintisss anys ms tart en la ciutat de Vencia; parlem del

Lber Elegantiarum. En 1764 el notari valenci Carles Ros public elDiccionari Valenci-Castell, desenrollant les entrades arreplegades en elBreu Diccionari Valenci-Castell de 1739. Ser durant la ya mencionadaRenaixena del sigle XIX quan aflore en ms fora linters per la compilacilexicogrfica valenciana. Aixina, destaquen els treballs de Josep Escrig,Constant Llombart i Mart Gadea.



8/14

- 98 -

Ya en el sigle XX hem de senyalar limportncia de lobra del fillec LlusFullana, que lany 1921 public el Vocabulari Ortogrfic Valenci-Castellque conta en ms de 45.000 entrades. Una atra magna i importantssimaobra lexicogrfica ha segut la realisada per la Real Acadmia de CulturaValenciana, que en lactualitat (2006) ya prepara la 4a edici del seu

Diccionari Ortogrfic Valenci-Castell / Castell-Valenci i ultima unagran edici del Diccionari General de la Llengua Valenciana, en 2 volums(previst per al 2007), aixina com un potent corrector ortogrfic en soportinformtic.

QUART -. LA CONSCINCIA LLINGSTICA I EL NOM DE LALLENGUA

La conscincia llingstica dels intelectuals valencians a lo llarc de lhistrias clara i no oferix indicis de dubte: prcticament des de les primeresmanifestacions lliterries valencianes, els diferents autors sempre han assumiti expressat que els seus texts estaven escrits en llengua valenciana. No tenimms que aportar una chicoteta recopilaci histrica per a comprovar-ho:

Antoni Canals en 1395:

[...] tret del llat en nostra vulgar lenga materna valenciana [...]

Bonifaci Ferrer en el Colof de la Bblia Valenciana en 1478:

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia delnoble mossen Berenguer Vives de Bol, cavaller, la qual fontrelladada de aquella propia que fon arromanada en lo monestirde Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana [...]

Joanot Martorell en la dedicatria que escrigu, lany 1490, en la seuaclebre novela Tirant Lo Blanch (la ms important de la lliteratura valencianade tots els temps):

[...] me atrevir a expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa.Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: per o que la naci donyo s natural sen puxa alegrar [...]

Joan Esteve en el diccionariLber Elegantiarum publicat en Vencia en1498:

[...] in latina et valenciana lingua exactissima diligentiaemendatus.



9/14

- 99 -

Joan Bonlabi en Blanquerna (original de Ramon Llull), any 1521:

[...] Traduit: y corregit ara novament dels primers originals yestampat en llengua valenciana [...]

Marc Antoni Ort, Poesia de 1667 citat per S. Faus i Sabater (en 1973):

[...] Que sa la lengua valenciana millor que totes de Europaen apres de la lengua sancta

Joan Carles Amat en el Tractat breu, i explicaci dels punts de la guitarraen Idioma Valenci de lany 1740:

En Idioma Valenci [...] per a quels naturals, que gustaren dedependre, y no entengueren la explicaci Castellana, puguensatisfer son gust en este breu y compendis estil.

Marc Antoni Orellana en el Catlec i descripci dels pardals de lAlbuferade Valncia publicat en 1795:

[...] no falten forasters que desigen saber la llengua valenciana[...]

Civera Manuel enDesena i ltima conversaci de Sao Negre i el DotorCudol de 1820:

[...] Molt despreciada est la llengua valenciana, i s la causa,perque els mateixos que debien ensalsarla la degraden. [...]

Francesc Carreres i Candi en Geografia General del Regne de Valnciade 1920:

La alta administracin de Justicia [...] actuaba en valenciano,y en este idioma se imprimieron las leyes forales, an en plenosiglo XVI [...]

C. Salvador en lidioma Valenci. Experiment (pg. 89) de 1923:Lidioma valenci es lnic adequat per a lensenyana delsvalencians [...]



10/14

- 100 -

QUINT -. ANLISIS RAONAT DEL MEMORNDUM DE SOLICITUTDE RECONEIXIMENT EN LA UE DE LES LLENGES OFICIALSDESPANYA

La Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadmia deCultura Valenciana entn que la potenciaci i lus de llenges minoritriesen les institucions de lUni Europea s una mida desijable i plausible quefavorix lintegraci intercultural dEuropa. Per aix compartim positivamentel conjunt de mides que sarrepleguen en el Memorndum del Govern

Espanyol de Solicitut de Reconeiximent en lUni Europea de les llenges

oficials en Espanya. Ara be, lo que no podem compartir de cap manera sla referncia que es fa a lidioma valenci en la proposta del GovernEspanyol, aixina com en la modificaci de lartcul 1 del Reglament 1/1958.En abds casos sexpressa lo segent:

[...] la llengua que es denomina catal en la Comunitat Autnomade Catalunya i en la de les Illes Balears i que es denominavalenci en la Comunitat Valenciana [...]

Esta referncia no sajusta de cap manera a la realitat histrica, filolgica, jurdica i sociolgica de lidioma valenci, pels motius segents:

1) Com sha indicat en el punt primer del present informe, des dun puntde vista jurdic lnica categoria oficial del valenci s la de llengua oidioma, atenent a lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana de1982, la seua reforma de 2006 i la Llei dUs i Ensenyana del Valenci de1983.

2) No hi ha unanimitat de criteris en la filologia internacional per a decantar-se per una de les dos teories predominants: la que determina que el valencis una llengua independent o la que establix que s un dialecte del catal.

En este sentit, hem de recordar que en 1980, durant el XVI CongrsInternacional de Llingstica i Filologia romniques, celebrat en Palma deMallorca, la secretria del Comit Organisador, Anna Moll, present als

723 congressistes de tot lo mn un document encaminat al supostreconeiximent de lunitat de les llenges valenciana, catalana i balear, quefon firmat tan sols per 36 congressistes, entre ells noms 7 dels 32 membresdel Comit Cientfic. Per tant, s un conflicte no resolt per la romansticainternacional.

Si apliquem els preceptes llingstics dels principals fillecs internacionalses posa de manifest que la llengua valenciana reunix tots els requisits pera mantindre la seua tradicional i histrica consideraci de llengua o idioma.



11/14

- 101 -

s arbitrari, en tant que hi ha una teoria dautoctonia llingstica de lidiomavalenci, decantar-se cegament per la teoria unitarista, sense atendre a capatre criteri o consideraci que diferixca de la dita teoria. La justificaci perla qual el valenci s un idioma independent t una base cientfica, sociolgica,histrica i jurdica. La teoria de lindependncia llingstica valenciana sigualment cientfica en la seua formulaci, conta en el recolzament defillecs, escritors, institucions pbliques i privades, aixina com de la majoriade ciutadans de la Comunitat Valenciana. A pesar de que constantmentsaludix al criteri universitari per a recolzar la teoria de lunitat del valencii el catal, casualment sempre somet, per qui ad ell es referix per a defendre

esta unitat o anexi, lexistncia dun colectiu de professors i doctors de lesdistintes universitats valencianes, denominat Colectiu Fullana, que nocompartix la filiaci llingstica catalanavalenciana i que aposta perlautonomia del valenci.

3) Joshua Fishman manifesta en la seua obra Sociologia del llenguage queles varietats llingstiques, fins ara considerades com a dialectes, podenlliberar-se de la seua subordinaci i ser promogudes pels seus parlants,a categoria oficial i independent. En esta citaci no nos referim al cas delidioma valenci, sino, paradoxalment, al del catal. s molt convenientrecordar que el catal no ha obtingut la consideraci de llengua independentfins al sigle XX. Tradicionalment ha segut considerat un dialecte delprovenal. La voluntat dels seus parlants feu que canviara la consideracide dialecte per la de llengua. Lidioma valenci ha patit el cas contrari:tradicionalment ha segut considerat llengua i a partir del sigle XX, sobretotdels anys 20, sha posat, per part dalguns sectors, en tela de ju. En tot cas,encara que la Real Acadmia de Cultura Valenciana defn que histricamentel valenci s un idioma independent, si es jujara una atra cosa distinta, nodeuria dhaver cap dinconvenient, des de la filologia, per a concedir unasuposta independncia en tant que la majoria dels parlants s partidria delautonomia de la llengua valenciana (una atra cosa sn els interessoseconmics, culturals i poltics).

4) El cas de les llenges valenciana i catalana s comparable al del galleci el portugus. Com ya sha explicat en el punt tercer del present informe,

el valenci i el catal sn dos llenges que compartixen un mateix diasistema,concretament loccitarromnic, igual que el gallec i el portugus compartixenel galaicoportugus. A vol dir que si be tenen una srie de criteris genticsen com, cada llengua seguix el seu propi curs en la codificaci,normativisaci i normalisaci. La principal diferncia entre el cas del galleci el portugus respecte al del valenci i el catal s que el primer conta enun Estat poltic per a cada llengua, mentres que en el segon abds llengescompartixen un mateix Estat.



12/14


- 102 -

5) La tossuderia dasseverar que el valenci i el catal sn la mateixa llenguasense atendre a ms raons t un transfondo econmic i poltic, com ya shacomentat en el punt 3 deste apartat de linforme. Per a les empreses editorialsi audiovisuals de la Comunitat Autnoma de Catalunya el conflicte superael pla de la llingstica i es trasllada al camp de leconomia. s evident queaproximadament dos millons de potencials consumidors sn una ra de pesempresarial prou important com per a pressionar i mediar a favor duna deles dos teories llingstiques en conflicte: lanexionista/unitarista.

La veritat s que, per damunt de les valoracions particulars de cada sector,

no ha calat en la Comunitat Valenciana lintent dimpondre el modelllingstic catal i les editorials i empreses audiovisuals es veuen obligades,majoritriament, a realisar versions diferents per a Catalunya i Valncia:publicacions, anuncis televisius (incls, paradxicament, dentitats bancriescatalanes com La Caixa o Caixa de Catalunya), doblage de pelcules idibuixos animats, sries i un llarc etctera. Les ocasions en que sha pretsfer versions niques en catal destes obres lliterries o peces audiovisualssha creat un manifest i sonor rebuig entre la ciutadania valenciana.

En este sentit, tan sol sobreviuen els proyectes de les entitats que dirigixun nic empresari valenci, pero sha afegir que si ho fan no s per unrecolzament de compradors i / o usuaris sino per linjecci econmica querep de la Generalitat de Catalunya per a impulsar el catal i el catalanismeen la Comunitat Valenciana. Venga o no, no tindr prdues en partir en lesdespeses pagades. Com desvelava el diari valenciLevante-El MercantilValenciano el passat 15 de maig, la Generalitat catalana ha donat 4millons [deuros] a Eliseu Climent des de finals de 2003.

En el reportage sassegura lo segent: Finanament continuat i abundantper a entitats, organisacions i empreses en seu i activitat en la ComunitatValenciana. Aix s, totes elles en Eliseu Climent al front. La Generalitatcatalana fa temps que subvenciona algunes destes institucions privadesvalencianes. I tant s aix, que en tres anys, la xrcia dentitats de leditorha rebut ms de 4 millons deuros de les arques pbliques catalanes.Promoci llingstica, edici de prensa semanal, centenars de subscripcions,

reportages publicitaris per a fomentar el turisme en Catalunya, activitatsdassociacions locals i regionals, i incls adquisici dedificis i la seuarehabilitaci. Sn algunes de les finalitats alegades pel Govern catal pera realisar grans aportacions de diners de forma peridica i constant a lesentitats i empreses dEliseu Climent. Lafinitat entre lempori empresariali associatiu de leditor i lAdministraci catalana s ms que evident i vede temps arrere, des de letapa de CiU. De fet, les senyes dels ltims anysdonen una llaugera idea de quina s lestadstica general dels diners rebuts

per Climent procedents de Catalunya.


13/14

- 103 -

6) Des del punt de vista de la filologia la semblana entre llenges, en estecas valenciana i catalana, aixina com linteligibilitat entre parlants de lunai latra llengua, no sn criteris suficients per a justificar una suposta anexio unitat. La semblana entre dos llenges no implica identitat entre estesllenges. Es tracta dun criteri absolutament alluntat de qualsevol basecientfica. Seria com dir que dos germanes o dos bessones, pel fet de parixer-se molt noms mereixen tindre una identitat perque sn lo mateix. Resulta,per tant, igual dabsurt assegurar que el valenci i el catal sn la mateixallengua perque es pareixen. Per a RA. Hudson, si dos varietats sn lesdos llenges estndart, o estan subordinades a distints estndarts, han de

ser llenges distintes, i, al revs, han de ser la mateixa llengua si les dosvarietats estan subordinades al mateix estndart. En este cas, s obvi quevalenci i catal tenen estndarts diferents com ya sha expressat en lanteriorpunt deste apartat.

Duna atra banda, linteligibilitat entre parlants tampoc s un criteri filolgicen base cientfica per a determinar que dos llenges en realitat sn una oal revs. Els defensors de lunitat del valenci i el catal asseguren que unvalenciaparlant i un catalaparlant sentenen perfectament. Esta, en realitat,no s ms que una afirmaci subjectiva i sense fonament cientfic. s certque hi ha comprensi, pero tanta com per a assegurar que s perfecta?Lo que passa s que en eixos casos de suposta perfecta comprensi elsparlants utilisen una koin estndart catalana, a partir duna poltica llingsticatristament unitarista (pero, incls aixina, hi haur moltes paraules, girs itemps verbals que sels escapen a abds o que no acaben dassimilar).

7) Finalment, volem referir-nos a la definici que la Real Acadmia Espanyola(RAE) fa en el seu diccionari de varietat de la llengua catalana que es

parla en la major part de lantic Regne de Valncia i se sent all comunamentcom a llengua prpia. Diferents acadmics de la RAE han denunciat estadefinici, en no ajustar-se a lacort de 1959 pel qual havia dhaver-se publicatque el valenci s la llengua que es parla en la major part del Regne deValncia. Des deste acort fins a ledici del diccionari de 1970 deguhaver alguna m, en interessos econmics, llingstics i poltics concrets,que fon la que canvi un acort corporatiu i institucional (segons relatava en

els anys 50 Julio Casares) per a plegar-se a interessos sectaris o particularsencara desconeguts pero de gran alcan. No obstant, a pesar de tot, la RAEes dedica a la llengua castellana i noms a la llengua castellana i les seuesdefinicions responen a lopini dels acadmics de cada poca, pero no snun dictamen o llei.



14/14

- 104 -

En conclusi:

Esta Secci de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadmia deCultura Valenciana entn que lequiparaci que se li dona a una supostaunitat de les llenges valenciana i catalana baix la doble denominaci (decatal en Catalunya i Balears i de valenci en la Comunitat Valenciana) norespon ni a la realitat histrica, ni filolgica, ni sociolgica. Aixina puix,constitux una vulneraci de lordenament jurdic vigent per quant quesupon un trencament del carcter idiomtic proclamat i protegit per lartcul7 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana i de la seua reforma

de 2006, que sense cap de dubte ho regula com a idioma valenci, lo quefa impossible tamb la seua equiparaci des del punt de vista filolgic, yaque un idioma s una llengua independent de qualsevol atra, en estructuraprpia, sent lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana norma deles del Bloc de la Constitucionalitat. Linfracci afectaria als artculs 3 i 9de la Constituci Espanyola, protectors de loficialitat de les llengesautctones i dels principis de llegalitat i de seguritat jurdica.


Informe de la RACV sobre l'Idioma Valencià

Documents

Transcript of Informe de la RACV sobre l'Idioma Valencià