Informe de Coyuntura Economica Febrero 2012 - Sa Notra - CRE
-
Upload
fomento-turismo-de-ibiza -
Category
Documents
-
view
224 -
download
4
description
Transcript of Informe de Coyuntura Economica Febrero 2012 - Sa Notra - CRE
Núm. 33 · Febrer 2012
És un butlletí destinat a la difusió dels principals agregats macroeconòmics, obert a la col·laboració de persones i institucions que treballen entorn de l’anàlisi econòmica.
Només té propòsits informatius, per consegüent SA NOSTRA” no es responsabilitza de l’ús que se’n faci. Les opinions i estimacions són del Centre de Recerca Econòmica (UIB · SA NOSTRA”), per la qual cosa poden estar subjectes a variacions.
S’imprimeix en paper ecològic i el preu inclou únicament les despeses d’edició i d’impressió.
No es permet la reproducció total o parcial d’aquest document ni de la coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, sia electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes, sense el permís dels titulars del copyright.
PVP: 6 €
La publicació d’actualitat econòmica de les Balears
Núm. 33 · Febrer 2012
Centre de Recerca Econòmica (UIB · SA NOSTRA”)
DireccióAntoni Riera Font i Aina M. Ripoll Penalva
Elaboració
Alejandro Campos Fernández, Virtudes Fernández Ávila, Cosme Garcias Ollers, Antoni Riera Font, Aina M. Ripoll Penalva i Miquel Salvà Garví
Assessorament editorial i lingüísticÀngels Àlvarez Garí
Maquetació: LABODONI comunicació i disseny
© de la present edició: SA NOSTRA”, Caixa de Balears © del text: Centre de Recerca Econòmica (UIB · SA NOSTRA”)
Data de tancament: 17 de febrer de 2012
El comentariI si el culpable no fos l’euro?
Conjuntura internacional i espanyola
Panorama econòmic
Mercat financer
Conjuntura balear
Producció i demanda
Mercat turístic
Mercat laboral
Preus
Medi ambient
1
5
17
29
39
49
59
67
Elcomentari
1
Enguany fa deu anys de l’entrada en circulació de la moneda única.
Encara que l’euro ja era una realitat als mercats financers inter
nacionals l’any 1999, no va ser fins a l’1 de gener de 2002 que els
ciutadans varen tenir a la butxaca els primers bitllets i monedes.
L’euro va venir acompanyat de calculadores, reajustaments de pro
grames informàtics, guies de bones pràctiques i molta expectació,
però la seva estrena significava quelcom més que un mer canvi ope
ratiu d’una moneda per una altra. L’euro feia palesa la plena culmi
nació del Mercat Únic Europeu. De la integració monetària se’n des
prenien l’eliminació dels costos de transacció derivats de l’existència
de diverses monedes, l’augment de la transparència dels mercats
a nivell internacional i una important reducció de la incertesa en
rebaixar la volatilitat canviària. Aquests tres elements reforçaven la
integració comercial de l’Eurozona i ampliaven exponencialment els
moviments de persones, tecnologia i, sobretot, de capital. Alhora,
la renúncia a la política monetària pròpia i l’emergència d’un banc
central supranacional, feia de la zona de l’euro una àrea d’estabili
tat macroeconòmica, caracteritzada per una menor volatilitat dels
preus i dels tipus d’interès.
L’increment de l’eficiència productiva, la reducció de la prima de risc
incorporada als tipus d’interès reals, la major transparència, les menors
taxes d’inflació, juntament amb l’augment de l’estalvi públic com a
conseqüència de la major disciplina fiscal que exigia el Pacte d’Estabi
litat i Creixement s’erigien en una font gens menyspreable d’estímul
al creixement econòmic que beneficiaria especialment, almanco a
curt termini, aquelles regions que, com les Balears, s’havien carac
teritzat per una inflació superior a la mitjana europea, una menor
disciplina fiscal i una elevada prima de risc canviari.
A l’estímul al creixement que l’euro duia associat, el Banc Central
Europeu (BCE) n’hi va afegir un altre. I és que l’entrada en circulació
de la divisa europea va coincidir amb una fase del cicle econòmic de
caire contractor que obligà el BCE, igual que les principals autori
tats monetàries internacionals, a practicar una política monetària
expansiva orientada a compensar la pèrdua d’empenta del consum
i de la inversió privada, per tal de defugir una recessió que, d’altra
manera, semblava assegurada.
Les successives retallades del tipus d’interès rector es varen traduir
ràpidament en una reducció dels tipus d’interès aplicats per les en
titats financeres a la seva clientela, la qual cosa va provocar l’accele
ració del crèdit subscrit pel sector privat.
Tot plegat va tenir dos efectes contraposats. D’una banda, es va
estimular la demanda agregada de l’arxipèlag –amb la qual cosa es
va contenir l’alentiment de l’economia i s’afavorí l’inici d’una nova
etapa expansiva–. D’altra banda, es va desencadenar la gestació
d’una sèrie de desequilibris que començaren a afectar els balan
ços empresarials i els comptes familiars i que, en darrera instància,
acabaren alterant les pautes de consum i d’inversió, tant de l’esfera
pública com privada, fins a crear una espiral de despesa excessiva i
inversió improductiva.
Potser és necessari puntualitzar que l’aparició d’aquests desequi
libris en forma de deute exterior –públic i privat– i d’una pèrdua
contínua de productivitat no va ser directament imputable a l’en
trada en circulació de l’euro o a les decisions de política monetària
adoptades en aquell moment pel BCE, ni tan sols al retard en què
hauria valgut la pena capgirarne l’orientació. No, en realitat va ser
la manca d’anticipació i adaptació a les noves regles de joc comu
nitari i la temptació de la inèrcia el que, en un context favorable de
finançament, va seguir alimentant a l’arxipèlag el patró de creixe
ment basat en costos baixos que havia caracteritzat les dècades an
teriors i que l’entrada en circulació de l’euro, implícitament, s’havia
encarregat de fer prescriure, tal com ho certificava la impossibilitat
d’efectuar a partir d’aleshores devaluacions competitives com les de
la primera meitat dels noranta.
I és que l’euro va comportar una modificació substancial del marc
competitiu que recomanava un progressiu canvi d’actitud des d’una
excessiva preocupació per la competitivitat basada en el preu, im
possible de recuperar a través de devaluacions, cap a un creixent
I si el culpable no fos l’euro?
2
protagonisme d’altres factors orientats a assolir avantatges compe
titius a llarg termini per la via de la diferenciació de productes o de la
focalització en els segments de mercats on es gaudeix d’avantatges
absoluts. Ambdues vies apel·len a la qualitat, entesa com la produc
ció de béns i serveis capaç de generar, atès un mateix nivell de cos
tos, un valor afegit superior. A dir veritat, la recomanació de l’euro
no era arbitrària, no en va com és demostrat que aquestes dues vies
són les úniques que garanteixen a llarg termini el sosteniment i la
millora del nivell de benestar de la societat.
Aleshores, les Balears, a diferència d’altres regions d’Europa, no
s’ho varen creure i deu anys després la dilació en el viratge del sis
tema econòmic regional cap a la qualitat és especialment evident i
dolorosa. No només per l’erosió de la productivitat i la pèrdua de
posicions en PIB per càpita que ha patit l’arxipèlag durant aquesta
dècada, sinó per la magnitud de l’ajust que han experimentat varia
bles reals com el creixement i l’ocupació, des que a l’estiu de 2007
s’encetà la crisi financera internacional.
Avui, la crisi del deute sobirà, també anomenada crisi de l’euro o
crisi de la zona euro, com es coneixen els esdeveniments que han
anat afectant negativament els països de l’Eurozona, recorda insis
tentment els costos que sobre la competitivitat i, en definitiva, sobre
el benestar té subestimar els riscos a llarg termini i deixarse seduir
pels beneficis immediats i gairebé sempre transitoris, com són els
associats a l’entrada de l’euro o al manteniment dels tipus d’interès
en nivells inferiors als requerits per les condicions contemporànies
de la demanda.
Potser per això mateix, allò que fa deu anys l’euro recomanava, ha
esdevengut avui una exigència per a l’arxipèlag i, en definitiva, per
al conjunt de la zona euro. Dissortadament, emperò, la impossibi
litat de corregir els desequilibris estructurals de manera immediata
mitjançant transferències fiscals entre les regions de l’Eurozona,
obliga a les Balears a virar cap a la qualitat en un context de des
endeutament i de difícil absorció dels costos reals –no nominals–
derivats de la insolvència.
Paral·lelament, atès que els desequilibris centreperifèria han arribat
a comprometre la viabilitat de l’euro, la UME es veu obligada a tallar
d’arrel les mancances institucionals que durant una dècada han im
pedit corregir la miopia de les regions europees, especialment de la
perifèria, i que han llegat un nivell de deute exterior, públic i privat,
insostenible i unes divergències de competitivitat inassumibles per
una àrea econòmica integrada. I és que els mecanismes europeus
que havien de controlar i, arribat el cas, ajustar aquests desequilibris
no només no s’han aplicat de manera rigorosa sinó que han resultat
clarament insuficients.
Per això, deu anys després de l’entrada en circulació de l’euro, les
Balears i la UME han de fer una passa endavant. I és que qualsevol
fórmula per retornar el creixement econòmic, resoldre els proble
mes de finançament o repartir els costos de la crisi entre les di
ferents parts implicades, necessita garantir la convergència de les
productivitats regionals o, en el pitjor dels casos, mitigar les con
seqüències de la divergència. Cal ser conscients que això significa,
d’una banda, transformar el sistema econòmic regional, abandonar
el model competitiu tradicional i activar noves palanques de valor
i, de l’altra, redissenyar la UME, cedir sobirania i acceptar un major
grau d’integració fiscal. Només així es podrà garantir la solidesa a
llarg termini de la moneda única. Un objectiu que avui continua sent
tan prioritari com fa deu anys, encara que avui sigui més difícil d’as
solir que aleshores. Sigui el que sigui, l’euro, lluny de ser el culpable,
continua sent el millor aliat per fer cara a moments de dificultats
com l’actual i assegurar que les Balears seguesquin participant amb
garanties del joc global. Fora de l’euro, els costos reals (creixement
i ocupació) i nominals (preus, tipus d’interès i tipus de canvi) de la
crisi serien encara majors.
3
Principals macromagnituds
* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d›atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa
Font: Bureau of Economic Analysis, Bureau of Labor Statistics, Eurostat, INE, OCDE, Reserva Federal de St. Louis, Statistics Bureau of Japan, Tresoreria General de la Seguretat Social i elaboració pròpia
2010 20112010 2011
3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
PIB Estats Units 3,0 1,7 3,5 3,1 2,2 1,6 1,5 1,6
Japó 4,4 0,9 5,5 3,1 0,3 1,7 0,5 1,0
UME 1,8 1,5 2,1 2,0 2,4 1,6 1,3 0,7
Alemanya 3,6 3,1 4,0 3,8 4,6 2,9 2,7 2,0
Regne Unit 2,1 0,9 3,0 1,7 1,7 0,6 0,5 0,8
Espanya 0,1 0,7 0,4 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3
Balears 0,9 0,3 0,4 0,2 0,1 0,4 0,7 0,2
Inflació Estats Units 1,6 3,2 1,2 1,2 2,2 3,3 3,8 3,3
Japó 0,7 0,3 1,0 0,3 0,5 0,4 0,1 0,3
UME 1,6 2,7 1,7 2,0 2,5 2,8 2,7 2,9
Alemanya 1,2 2,5 1,2 1,6 2,2 2,5 2,6 2,6
Regne Unit 3,3 n.d. 3,3 3,4 4,1 4,4 4,7 n.d.
Espanya 1,8 3,2 2,0 2,6 3,5 3,5 3,1 2,8
Balears 1,7 2,9 1,8 2,2 3,0 3,1 2,6 2,6
Taxa d'atur Estats Units 9,6 9,0 9,6 9,6 9,0 9,0 9,1 8,7
Japó 5,1 4,6 5,0 5,0 4,7 4,6 4,4 4,5
UME 10,1 10,1 10,2 10,1 10,0 10,0 10,2 10,4
Alemanya 7,1 5,9 6,9 6,6 6,3 6,0 5,8 5,6
Regne Unit 7,8 n.d. 7,7 7,8 7,7 7,9 8,2 n.d.
Espanya 20,1 21,7 19,8 20,3 21,3 20,9 21,5 22,9
Balears 20,4 22,0 17,1 22,2 25,4 19,5 17,8 25,2
Ocupació Estats Units 0,7 1,0 0,1 0,5 0,9 0,8 1,1 1,2
Japó 0,3 2,2 0,0 0,1 1,6 3,7 3,2 0,1
UME 0,5 n.d. 0,2 0,1 0,2 0,4 0,3 n.d.
Alemanya 0,5 1,3 0,8 1,0 1,4 1,3 1,3 1,4
Regne Unit 0,2 n.d. 1,0 0,8 1,4 0,8 0,4 n.d.
Espanya 1,9 1,5 1,3 1,2 1,3 1,0 1,4 2,2
Balears 2,6 1,6 1,5 2,0 2,5 0,2 0,1 4,4
Conjunturainternacional
5
Any nou, economia nova? De la recurrència dels fets i la urgència de les accions.
Les expectatives de recuperació, marcides a marxes forçades des de
la tardor, han acabat deslluint el primer balanç anual del decenni i,
tot i saber que ja descomptaven un procés més llarg i enutjós del
que seria desitjable, han mutat novament en un repertori ampli i
variat de riscos a la baixa que atorga altes dosis d’incertesa a l’esde
venir d’aquest nou exercici.
I pot sonar poc engrescador, però és previst que entrin en es
cena pocs elements nous. Volatilitat financera, atur elevat, des
equilibris fiscals, endeutament excessiu, crèdit escàs... componen
una lletania de fronts oberts que no només arrosseguen a la
sensació tediosa del déja vu, sinó que obliguen l’economia a
emular el costum humà d’acabar prorrogant els bons propòsits
un any més. En aquests termes, estabilitzar el mercat financer,
normalitzar les condicions laborals, sanejar els comptes públics,
despalanquejar els balanços privats, recapitalitzar el sector ban
cari... continuen més vigents que mai a l’estrena del nou calen
dari, alhora que l’especificació i la implementació definitiva dels
plans, reformes i polítiques que els sustenten guanyen en urgèn
cia descaradament.
Perquè l’objectiu, per damunt de tot, és tornar a créixer. O millor dit,
aconseguir forjar els fonaments d’una senda de creixement sòlida i
estable, capaç de crear ocupació i mantenir les rendes. En aquesta
tasca, l’any que s’ha acomiadat sembla no haverhi aportat gaire,
atès que com a segon exercici de la recuperació’ no ha permès
prendre l’embranzida suficient ni bastir de manera fefaent els fona
ments necessaris per vèncer els riscos que continuen, avui, tenyint
l’escena econòmica mundial.
Panoramaeconòmic
Perspectives econòmiques mundials
* Taxes de variació anual en percentatges ** Previsions revisades el mes de gener
Font: FMI
20112012
2013Anual 4t trim.
Economia mundial 3,8 3,3 3,4 3,9
Economies avançades 1,6 1,2 1,3 1,9
Estats Units 1,8 1,8 1,5 2,2
Japó 0,9 1,7 1,9 1,6
UME 1,6 0,5 0,2 0,8
Mercats emergents i economies en desenvolupament 6,2 5,4 6,0 5,9
Europa Central i de l'Est 5,1 1,1 1,4 2,4
Xina 9,2 8,2 8,5 8,8
Índia 7,4 7,0 6,9 7,3
Amèrica Central i Llatina 4,6 3,6 3,3 3,9
6
A nivell supranacional, els responsables d’alguns organismes, com
Christine Lagarde del Fons Monetari Internacional (FMI), atribueixen
part del deteriorament de la situació econòmica, i consegüentment
l’erosió de les perspectives, a la manca de determinació col·lectiva
per enfilar una solució basada en la cooperació. No en va, cal man
tenir ben present que en un món tan interconnectat com l’actual
difícilment els problemes europeus poden no tenir conseqüències
sobre l’economia nordamericana, i viceversa, de la mateixa manera
que el que succeeix a les economies avançades, en conjunt, no pot
deixar d’afectar la resta, malgrat els diferencials positius de creixe
ment que mantenen les economies emergents.
En aquest marc, l’FMI reconeix a les previsions de creixement eme
ses el mes de gener dos grans fets. Primerament, l’entrada en una
nova fase de desacceleració econòmica que situa el creixement
mundial d’aquest exercici en el 3,3% (vs 3,8%, 2011), després de
retallar set dècimes la mateixa previsió emesa al final de l’estiu.
De segon, la transmissió, en major o menor grau, de la desaccelera
ció esperada a les economies avançades (1,2% vs 1,6%, 2011) a les
economies emergents (5,4% vs 6,2%, 2011), per tal com l’escapça
da de set dècimes efectuada a la previsió global s’ha reproduït en
una magnitud idèntica en ambdós casos.
La revisió de l’escenari previst per al present exercici es basa en l’em
bossament del procés de recuperació a la recta final de l’any passat,
agreujat en gran manera per les complicacions de la crisi europea
del deute, mentre que el deteriorament relatiu de les economies
més dinàmiques del planeta s’estima d’acord amb la desacceleració
dels intercanvis comercials internacionals i, sobretot, amb l’abati
ment dels fluxos de capital que reben procedents de les economies
avançades. Així les coses, es preveu que la pèrdua d’embranzida
afecti els indrets que segueixen exhibint els comptadors de creixe
ment més reeixits –com són la Xina (8,2% vs 9,2%, 2011) i l’Índia
(7% vs 7,4%, 2011)–, però també els d’altres regions que acullen
economies emergents com són les de l’Amèrica Central i Llatina
(3,6% vs 4,6%, 2011) i, sobretot, les de l’Europa Central i de l’Est
(1,1% vs 5,1%, 2011).
Sigui el que sigui, la taula de previsions no dubta a assenyalar l’eco
nomia europea com a principal focus de tensió, atès que situa la
trajectòria de la UME en terreny negatiu (0,5% vs 1,6%, 2011) des
prés de reconsiderar 1,6 punts percentuals a la baixa les expectatives
formulades el passat mes de setembre. Aquest comportament,
que dista del discret però estable balanç previst per als Estats Units
(1,8%, ambdós exercicis), acull situacions força contraposades entre
els diferents partícips de l’euro, per tal com la desacceleració nota
ble de l’eix centreeuropeu –format per França (0,2% vs 1,6%, 2011)
i Alemanya (0,3% vs 3%, 2011)– torna a esdevenir fallida als estats
mediterranis –com és el cas d’Itàlia (2,2% vs 0,4%, 2011) i Espanya
(1,7% vs 0,7%, 2011)– d’acord amb un procés d’erosió gradual
que situaria el comptador del quart trimestre (2,7%, Itàlia; 2,1%,
Espanya) part davall de la mitjana anual.
En unes condicions com aquestes, subjectar el procés de recuperació
en el restabliment de la confiança dels agents dificulta els progres
sos, ja que resulta força complicat fixar i assegurar les expectatives
en un marc en què l’economia real continua perdent la força que
els riscos financers segueixen guanyant. La ruptura del cercle viciós
instal·lat entre les magnituds reals i financeres –reforçat encara més
pel vincle establert entre el dèficit fiscal i el risc d’impagament as
sociat a la cotització del deute– és imprescindible atès l’elevat grau
de perillositat que comporta. I en aquest afer, l’homogeneïtat de
les receptes no casa amb la disparitat de comportaments que es
distingeixen entre l’una i l’altra meitat del món, entre l’un i l’altre
costat de l’Atlàntic, entre els països que integren un mateix bloc
econòmic, tot i que el mal, o millor dit, l’origen del mal, sigui únic.
Trobar la resposta adequada en cada cas obliga a tornar a repassar i
prioritzar els interrogants i, així mateix, a reconsiderar la prescripció
efectuada i la dosis. Des dels organismes internacionals es comença
a assenyalar el flac favor que una onada generalitzada d’austeritat,
sense prendre en compte, en aquest cas, l’esforç fiscal que corres
pondria a cadascun dels països d’acord amb les seves especificitats,
pot acabar fent al creixement i a l’ocupació, precisament els ítems
que han tornat a renovar la vigència dels bons propòsits.
La recuperació nord-americana continua sent massa lenta per restaurar l’escena laboral i donar ales a la despesa privada.
L’economia nordamericana ha afrontat la recta final de l’any amb cer
ta valentia, sobretot prenent en compte el sotrac experimentat tant
pel comptador com per les expectatives de creixement a bona part
del món avançat. Tant és així que la senda intertrimestral, tot i la seva
timidesa, ha tornat a guanyar dues dècimes el quart trimestre (0,7%),
7
tal com ho va fer els dos trimestres anteriors. En tot cas, cal re
conèixer que aquesta cadència no és suficient per remuntar la
senda interanual de creixement de manera decidida, atès que
l’1,6% de l’últim quart de l’any confirma que el ritme d’avanç ha
romàs estancat en el nivell dels dos trimestres anteriors (1,5%,
3r trim. vs 1,6%, 2n trim.), el més minso del bienni de recuperació.
És per això que aquests resultats no han impedit que el balanç anual
reflectís un augment real (1,7%) força inferior al del passat exercici
(3%) i, altre cop, massa poc vigorós si es té en compte que es tracta
d’una fase expansiva que té com a objectiu compensar una recessió
exageradament profunda. I la situació es converteix en un proble
ma no perquè s’hagi assolit més o menys tard el nivell d’activitat
precrisi –que a les acaballes de l’any fins i tot s’ha superat–, sinó
perquè s’ha assolit amb aproximadament sis milions menys de llocs
de treball.
La normalització de les condicions laborals es va convertint en la
pedra de toc de la resolució de la crisi nordamericana, ja que sen
se el restabliment de l’ocupació i, consegüentment, dels ingressos
familiars, sembla impossible reactivar el consum privat, l’artífex per
a la consolidació de la senda de creixement nacional a curt i a mitjà
termini. De moment, l’ocupació es recupera molt lentament, atès
que, afegit l’augment interanual del quart trimestre (1,2% vs 1,1%,
3r trim.), ha rescabalat poc menys d’una sisena part de la pèrdua
acumulada durant el trienni 20082010. Al mateix temps, la taxa
d’atur segueix duplicant pràcticament els registres de la passada
fase expansiva, si bé ha aconseguit moderarse a la recta final de
PIB, inflació i taxa d’atur als Estats Units
* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d’atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Bureau of Economic Analysis, el Bureau of Labor Statistics i la Reserva Federal de St. Louis
PIB
Inflació
Taxa d'atur
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
2009 2010 2011
8
l’any (8,5%, desembre vs 8,9%, octubre) i situarse part davall del
9% per primer cop des del mes de maig de 2009.
En aquest marc, la despesa privada ha tornat, emperò, a perdre
embranzida (1,6% vs 2%, 3r trim.), comportament que ha afec
tat el consum de serveis (1,2% vs 1,5%, 3r trim.) i l’adquisició de
béns, siguin duradors (6,5% vs 7%, 3r trim.) o peribles (0,7%
vs 1,4%, 3r trim.). Això ha succeït tot i la relativa recuperació no
minal de la remuneració dels assalariats (3,4% vs 2,8%, 3r trim.)
després de tres trimestres consecutius de desacceleració progres
siva, però també al marge de la moderació dels preus finals (3,3%
vs 3,8%, 3r trim.), afavorida en gran manera per la contenció dels
preus de la benzina. I és que, malgrat la millora de la confiança
assenyalada per The Conference Board (64,5 punts, desembre
vs 46,4 punts, setembre), tot indica que totes aquestes qüestions
no conviden els nordamericans a incrementar la seva predisposi
ció al consum, però sí a alleugerir la pressió que segueixen exer
cint sobre la seva capacitat d’estalvi. En aquest sentit, cal prendre
en compte que l’estavi familiar ha tancat l’exercici defallint al per
centatge de la renda disponible més baix de l’últim quadrienni
(3,7% vs 3,9%, 3r trim.).
I és que en aquest tauler d’escacs en què s’ha convertit la restaura
ció de l’economia nordamericana, la reactivació del consum privat
no només resulta necessària per l’aportació que efectua directa
ment sobre el comptador agregat de creixement, sinó perquè és
susceptible de contribuirhi mitjançant l’efecte que suscita en altres
partides de la demanda nacional. En aquest sentit, cal prendre en
compte que bona part de l’aportació positiva efectuada al marca
dor del quart trimestre i, sobretot, el fet que no s’acabàs conta
giant del sotrac patit per altres economies de l’entorn global, ha
respost al viratge a l’alça del cicle d’inventaris. La necessitat de bona
part del teixit empresarial de reconstruir els seus estocs ha disparat
inter anualment la variació d’existències (46,2%), fet que cal pensar
que només podrà continuar contribuint així de positivament si els
consumidors també incrementen la seva predisposició a adquirir
els productes emmagatzemats.
L’aportació del cicle d’inventaris ha estat cabdal per impulsar
significativament la demanda d’inversió (7,7% vs 1%, 3r trim.),
atès que la formació bruta de capital fix s’ha desaccelerat (6,6%
vs 7,6%, 3r trim.) d’acord amb el refredament relatiu de la inversió
productiva (7,3% vs 9,1%, 3r trim.), especialment en termes
d’instal·lacions (2,7% vs 7,4%, 3r trim.) i sens perjudici del dina
misme que segueix palesant la partida d’equipament i programari
informàtic (9% vs 9,7%, 3r trim.). En aquests termes, la confiança
de l’empresariat, sobretot a la indústria, continua reflectint eleva
des dosis d’incertesa, per tal com l’índex elaborat per l’Institute
for Supply Management ha acomiadat l’exercici en nivells que,
tot i començar a recuperarse del sotrac de l’estiu (53,9 punts,
desembre vs 50,8 punts, octubre), fluctuen en valors excessiva
ment baixos si es té present que es tracta d’un context a priori
expansiu.
Al mateix temps, la inversió residencial ha evolucionat en terreny
positiu per segona vegada consecutiva (3,3% vs 1,3%, 3r trim.), si
bé el nivell d’activitat enrevolta amb prou feines la meitat dels perío
des precrisi. El repunt dels habitatges iniciats el darrer quart de l’any
(21,9% vs 5,3%, 3r trim.) il·lustra el comportament d’aquest seg
ment de la formació bruta de capital, si bé cal prendre en compte
que les taxes són elevades perquè els nivells de partida després d’un
sexenni d’escapçada continuen sent molt baixos.1 El mercat immo
biliari segueix afectat per un excés d’oferta que les execucions per
impagament dels crèdits hipotecaris no alleugereixen, fet que no
permet cauteritzar l’hemorràgia que els preus residencials, segons
l’índex compost CaseShiller, han seguit manifestant (3,7%,
novembre; 3,4%, octubre) i que ja compleixen prop d’un quin
quenni de retallades.
Mentrestant, el negoci exterior ha tornat a contribuir al comptador
de creixement agregat amb una aportació minsa però positiva (0,1 pp
vs 0,4 pp, 3r trim.) que descansa en el ritme d’ascens de les exporta
cions (5,2% vs 6%, 3r trim.), més dinàmic en termes de béns (5,7%
vs 6,7%, 3r trim.) que de serveis (3,9% vs 4,1%, 3r trim.). Aquest
fet, juntament amb el perfil més baix que presenten les importa
cions, tot i la seva tendència a accelerarse (3,8% vs 2,1%, 3r trim.),
ha permès reduir respecte d’un any enrere el resultat negatiu de la
partida exterior neta (2%).
1 Com a referència, només cal pensar que la xifra d’habitatges iniciats al llarg de l’últim trimestre de l’exercici (1,97 milions) dista substancialment de la mitjana registrada durant el període de màxima expansió immobiliària (superior als 6 milions, 20052006), de la mateixa manera que el còmput anual (7,3 milions) es redueix a menys d’una tercera part dels volums extraordinaris visats un quinquenni enrere.
9
El sosteniment del sector exterior, en un marc en què el dòlar perd
fortalesa i el comerç global perilla enfront de noves onades d’in
certesa arreu dels mercats, resulta tan cabdal com el reforçament
de la despesa privada, atès que el rol compensador atribuïble al
consum de les administracions públiques romandrà constret du
rant un llarg període de temps al servei de l’indefugible procés de
consolidació fiscal. El dèficit de l’Administració nordamericana s’ha
reduït, segons les darreres estimacions de la comptabilitat nacional
referides al tercer trimestre, al 10,6% del PIB (vs 11,1%, 2n trim.),
taxa encara força elevada que, si més no, hauria de tornar a reta
llarse el quart trimestre d’acord amb l’escapçada del consum públic
(2,9% vs 2,4%, 3r trim.), que, si bé és perceptible a tots els ni
vells, ha afectat especialment la partida de defensa nacional (3,7%
vs 2,6%, resta).
I és que, d’acord amb les estimacions de l’FMI, el dèficit públic nord
americà disminuirà lentament al llarg del proper bienni, al mateix
temps que el deute contret per finançarlo es mantendrà part da
munt del 100% del PIB, una fita que s’hauria conquerit precisament
aquest darrer exercici (102%). L’escomesa d’un pla fiscal creïble i
rigorós que garantesqui el sanejament dels comptes a mitjà termini
resulta tant o més necessari que les mesures extraordinàries que des
de la vessant monetària de la política econòmica es van prenent per
a la reactivació a curt termini. Respecte d’aquesta darrera qüestió
destaca la decisió de la Reserva Federal, anunciada la darrera set
mana de gener, de mantenir el preu oficial dels diners al voltant del
zero (0%0,25%) fins a finals de 2014, si bé prou ressenyable és la
preocupació d’aquesta institució envers la possibilitat que els preus
finals puguin acabar fluctuant en nivells massa baixos, sentiment
en el qual s’enquadra la fixació per primer cop d’una taxa objectiu
d’inflació a llarg termini (2%).
L’economia japonesa perd el suport exterior.
Els comptes de l’economia nipona no surten, sobretot des que a
l’atonia de la demanda interna, s’hi ha afegit la fallida continuada
de la demanda exterior. De fet, el darrer trimestre de l’any s’ha sal
dat amb un nou retrocés intertrimestral del producte interior brut
(0,6% vs 1,7%, 3r trim.), que ha situat per quarta vegada conse
cutiva la senda interanual de creixement en terreny negatiu (1%
vs 0,5%, 3r trim.) i ha contribuït a fer que el balanç anual hagués
d’assumir una retallada (0,9%) que desfà part del camí que s’havia
recorregut l’exercici anterior amb l’únic resultat positiu (4,4%), per
altra part, de l’últim quadrienni.2
El cas és que el comptador real d’activitat no ha deixat de ser
pentejar a la recta final de l’any, atès que s’ha debatut entre els
esforços d’una demanda interna que tracta de surar en un bassal
de forces contractores i realitza aportacions positives però minses
(0,1 pp, 3r i 4t trim.), i la inevitable pèrdua continuada de dècimes
per part del sector exterior, que acumula quatre trimestres restant
empenta al creixement agregat (1,1 pp vs 0,6 pp, 3r trim.). Poques
vegades l’economia nipona havia completat un exercici sense el
suport de la demanda externa, no en va el sector exportador i, de
retruc, la indústria que en bona part el sustenta, són l’eix sobre el
qual pivota la prosperitat nacional. Durant els darrers períodes,
el refredament de la demanda global, juntament amb les conse
qüències conjunturals derivades de les inundacions tailandeses i
l’apreciació progressiva del ien, han fet fluctuar de manera indis
criminada les vendes nipones a la resta del món (1,7% vs 1,2%,
3r trim.), amb un resultat que no ha pogut compensar, en cap
cas, el dinamisme de les importacions (5,7% vs 5,3%, 3r trim.).
Tot plegat ha provocat el deteriorament de la posició neta exte
rior de l’economia, per tal com el superàvit per compte corrent
de la balança de pagaments ha assolit el darrer quart de l’any un
import històricament minso que, xifrat en 1,75 bilions de iens,
ha rebaixat a menys de la meitat el nivell registrat un any enrere
(vs 4,32 bilions de iens).
La pèrdua de marge net a l’exterior ha conviscut amb el compro
mís creixent dels comptes públics a l’interior. I és que el sosteni
ment de la senda expansiva de la despesa de les administracions
(1,8% vs 1,9%, 3r trim.), en gran manera subjecte als plans de re
construcció després del desastre natural del passat mes de març,
hauria enfilat el dèficit públic, ateses les estimacions de l’FMI,
part damunt d’una desena part del PIB (10,1% vs 9,3%, 2010),
al mateix temps que el deute contret per al seu finançament
tornaria a trencar noves barreres enfilantse al 233,4% del PIB
(vs 219%, 2010).
2 Els comptes nacionals publicats per l’Statistics Bureau of Japan han sofert un canvi de base, motiu pel qual les dades publicades en aquest informe no són comparables amb les que apareixen en edicions anteriors. Per a més informació sobre aquest canvi d’índole tècnica, podeu consultar <www.stat.go.jp>.
10
L’afectació dels equilibris bàsics de l’economia s’ha produït en un
entorn en què el procés de recuperació no acaba de guanyar credu
litat enfront dels agents econòmics locals, per tal com els diferents
índexs de sentiment revelen, tot i que sense estridències, certa re
sistència a remuntar de manera decidida. Així doncs, les famí lies
han millorat l’índex de confiança que els correspon (38,1 punts
vs 37,9 punts, 3r trim.) amb la mateixa atonia que ho ha fet
el consum que han efectuat durant el darrer trimestre (0,5%
vs 0,4%, 3r trim.), atès que la desacceleració de la despesa en
béns duradors (3,1% vs 9%, 3r trim.) ha anat acompanyada d’un
tímid repunt en la partida de béns peribles (0,5% vs 3,4%,
3r trim.) i la quarta retallada consecutiva en la de serveis (0,1%,
ambdós trimestres). L’escàs dinamisme real manifestat per les
rendes del treball (0,8% vs 0,7%, 3r trim.), juntament amb l’es
cassa capacitat de creació d’ocupació (0,1%) que acumula qua
tre anys de caigudes més o menys reiterades, han malferit la
predisposició a consumir d’una societat que, amb tot, ha aconse
guit sostenir durant tot l’exercici la taxa d’atur part davall del 5%
de la població activa (4,5% vs 4,4%, 3r trim.).
Mentrestant, el teixit empresarial nipó ha posat en relleu la seva
incertesa envers el restabliment de la situació econòmica, en gene
ral, i dels mercats d’exportació, en particular, a través del sosteni
ment del signe negatiu en el saldo de l’índex de sentiment industrial
Tankan (7 punts vs 9 punts, 3r trim.). Consegüentment, el rol de
la demanda d’inversió s’ha vist condicionat per la reversió a la baixa
del cicle d’inventaris, partida que ha efectuat una contribució força
negativa al creixement agregat (0,8 pp). La retallada propinada per
la variació d’existències ha compensat, així, l’efecte positiu derivat
de la recuperació del pols de la formació bruta de capital fix (1,1%
vs 0,5%, 3r trim.), que s’explica arran del terreny guanyat per la
inversió productiva (1,3% vs 2,3%, 3r trim.) i l’avanç de la inversió
PIB, inflació i taxa d’atur al Japó
* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d’atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OCDE i l’Statistics Bureau of Japan
PIB
Inflació
Taxa d'atur
-10,0
-8,0
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
2009 2010 2011
11
residencial (2,7% vs 7,8%, 3r trim.), en contraposició al retrocés
interanual de la inversió pública (0,5% vs 0,2%, 3r trim.).
Tot plegat s’insereix en un context en què el recurs al capital aliè
manté un cost més que moderat, per tal com la política monetària
duita a terme pel Banc Central del Japó, que ha seguit ampliant
l’abast de les mesures extraordinàries materialitzades en el Programa
d’adquisició d’actius, manté ancorat el preu oficial dels diners en la
forquilla de mínims (0%0,10%) que instaurà a finals de la dècada
dels noranta, per tal com la senda de creixement no remunta i els
preus finals han tornat a experimentar a la recta final de l’any una
recaiguda (0,3% vs 0,1%, 3r trim.) que ha estat encara més accen
tuada en el nivell subjacent (1,1% vs 0,5%, 3r trim.), circumstància
que ha tornat a completar un trienni de deflació.
A la zona de l’euro, la incertesa generada per un debat polític cada cop més intens i dilatat contribueix a deteriorar seriosament les perspectives econòmiques.
L’escassetat d’instrumental institucional disponible per solucionar
el problema, cada cop de dimensions menys poc manejables, del
mercat de deute europeu allarga sobre manera la presa d’acords
solvents i definitius i, així mateix, el final d’una espiral de dubtes
que comprometen el balanç econòmic i generen inquietud envers la
fortalesa i continuïtat de la UME. Al mateix temps, no es pot obviar
que mentre les tensions financeres perviuen, els riscos de contagi a
l’economia real són cada vegada més elevats, sens perjudici que el
agents, tot esperant que aquesta transmissió es faci o no efectiva,
opten per fer gala d’una prudència extrema a l’hora d’afrontar deci
sions de despesa i d’escometre nous projectes d’inversió.
I les previsions dels principals organismes internacionals apunten la
reincidència recessiva de l’economia europea. De fet, el comptador
agregat d’activitat ja se n’ha ressentit: el darrer trimestre de l’exercici
ha acabat amb una reculada intertrimestral de tres dècimes, després
de gairebé dos anys en terreny positiu. Amb aquest comportament,
la trajectòria interanual, que ha tancat l’any amb un ascens del 0,7%
(vs 1,3%, 3r trim.), ha acusat la tendència a la desacceleració que en
cetà tot just després d’haver registrat el primer trimestre l’augment
més reeixit de l’etapa de recuperació (2,4%). Amb aquestes xifres,
l’activitat a la zona de l’euro ha quedat a les portes d’assolir el nivell
d’activitat precrisi i ha ofert un balanç anual que, amb un ascens real
de l’1,5%, no ha pogut superar el de l’exercici anterior (1,8%), prou
modest atesa la magnitud global de la fallida.
L’índole generalista dels factors que han provocat el procés d’aba
timent econòmic queda confirmat, més encara, quan es comprova
que la pèrdua d’empenta s’ha estès arreu del veïnat de la moneda
única. Així doncs, la progressió respecte del trimestre anterior ha
estat negativa per a tots els països de la UME que han presentat
puntualment els comptes referits al quart trimestre,3 excepte França
(0,2%) i bona part de les economies de l’est. En aquesta línia, la
senda interanual ha perdut embranzida el tercer quart de l’any de
manera generalitzada, tot mantenint una distribució polaritzada en
tre dues meitats: d’una banda, les economies que creixen –sempre
per sobre de la mitjana comunitària (com Alemanya, 2%; Àustria,
1,5%; França, 1,4% i Bèlgica, 0,9%, entre d’altres), excepte Espanya
(0,3%)– i les economies que decreixen –per primer cop (com Itàlia,
0,5% i Holanda, 0,7%) o perquè aprofundeixen en la senda reces
siva encetada períodes enrere (com Xipre, 0,5%; Portugal, 2,7%
i Grècia, 7%)–. Pel que fa a la UE27, la moderació del darrer tri
mestre (0,9% vs 1,4%, 3r trim.) no ha impedit que s’hagi seguit
situant part damunt de la UME, malgrat assumir un retall inter
trimestral d’idèntica intensitat. I és que la resistència del comptador
britànic (0,8% vs 0,5%, 3r trim.) s’ha afegit a la dinàmica que les
economies europees de l’est continuen palesant, tot i la moderació
que també han acollit de manera generalitzada, com és el cas de
Letònia (5,3%), Lituània (4,5%), Hongria (1,5%) i Bulgària (1,5%),
entre d’altres.
En aquest context, la manca progressiva de dinamisme de l’econo
mia europea respon, segons les darreres dades disponibles referides
al tercer trimestre, al desinflament gradual de la demanda interna
i, consegüentment, de la seva aportació al comptador agregat de
creixement (0,4 pp vs 0,7 pp, 2n trim.), atès que la contribució del
sector exterior, tot i insinuar algunes mostres d’esgotament, ha ro
màs inalterada (0,9 pp, ambdós trimestres).
Sens dubte, l’escassa capacitat per normalitzar la situació laboral,
que presenta escenaris particularment compromesos en alguns dels
3 Les dades publicades per l’Eurostat el passat 15 de febrer no inclouen les estimacions del quart trimestre referides a Irlanda, Luxemburg, Malta i Eslovènia.
12
estats membres, es troba a l’epicentre de la fallida del principal com
ponent de la demanda agregada, el consum privat, paralitzat des
prés de sis trimestres de creixements positius però excessivament
modestos (0% vs 0,2%, 2n trim.). I és que la creació d’ocupació es
resisteix de tal manera (0,3% vs 0,4%, 2n trim.) que al llarg dels
tres primers trimestres de l’any amb prou feines s’han recuperat una
vuitena part dels llocs de feina perduts durant el trienni 20082010.
Aquest fet explica que l’atur hagi donat continuïtat a l’escalada que
reestrenà la passada primavera fins a arribar a afectar el desembre el
10,4% de la població activa, la taxa més elevada d’ençà que comen
çà la recessió, anotada per darrer cop a la sèrie històrica l’any 1998.
Val a dir, així mateix, que aquest grau d’incidència de la desocupació
ha continuat presentant una elevada disparitat entre els diferents
països de l’euro, per tal com els màxims de la taxa harmonitzada
d’Espanya (22,9%), Grècia (19,2%), Irlanda (14,5%) i Portugal (13,6%)
s’allunyen força dels més propers a la mitjana –com són França (9,9%)
i Itàlia (8,9%)– i contrasten, sobretot, amb els mínims d’Alemanya
(5,5%), Luxemburg (5,2%), Holanda (4,9%) i Àustria (4,1%).
Amb tot plegat, la confiança dels consumidors s’ha deteriorat de
manera notable, tal com assenyala l’aprofundiment en el signe ne
gatiu de l’índex pertinent durant el quart trimestre (21,3 punts,
desembre vs 19,3 punts, setembre). Aquest sentiment ha estat
compartit amb els agents empresarials, que han erosionat les seves
Diferencials de creixement a les principals economies de la UME
* Taxes reals de variació interanual en percentatges ** Dades no disponibles d’Irlanda, Luxemburg, Malta i Eslovènia
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’Eurostat
4t trim.
3r trim.
-8,0
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
Estò
nia
Eslo
vàqu
ia
Ale
man
ya
Àus
tria
Fran
ça
Finl
àndi
a
Bèlg
ica
UM
E
Espa
nya
Itàlia
Xip
re
Hol
anda
Port
ugal
Grè
cia
13
perspectives d’acord amb el mínim assolit el desembre per l’índex
de clima econòmic general (92,8 punts vs 94,6 punts, setembre),
inferior als cent punts per cinquena vegada consecutiva després de
tretze mesos durant els quals aquest llindar s’havia superat.
D’acord amb aquest fet, la demanda d’inversió s’ha refredat osten
siblement (2,1% vs 3%, 2n trim.) arran de la contenció de la forma
ció bruta de capital fix (1,3% vs 1,6%, 3r trim.), si bé ha continuat
sent el component més dinàmic de la demanda agregada ajudat
encara per l’aportació positiva de la reposició d’inventaris. L’alenti
ment en l’adquisició de béns de capital troba la seva raó de ser en
un entorn poc propici per a la presa de decisions a mitjà termini,
però sobretot en la desacceleració del valor afegit que ha afectat
tots i cadascun dels sectors no agraris de l’entramat productiu.
En aquests termes, paga la pena destacar l’atonia dels serveis
(1,3% vs 1,6%, 2n trim.) i la pèrdua d’empenta del sector industrial
(3,5% vs 4,2%, 2n trim.) –que creix encara a taxes superiors a la
mitjana atès el comportament de les manufactures (4,7% vs 5,9%,
2n trim.)–, sense oblidar, en qualsevol cas, la reincidència negativa
de la construcció (0,6% vs 0,8%, 2n trim.), que després d’alguns
intents fallits acumula un quadrienni de contracció.
La vessant exterior dels comptes nacionals és, així, l’única que ha con
tingut el vessament de dècimes, per tal com el superàvit que exhibeix
la partida d’exportacions netes ha continuat creixent inter anualment
a taxes força elevades (55,6% vs 62,8%, 2n trim.). Aquest resultat
s’explica perquè les exportacions han seguit avançant a un ritme su
perior al de les importacions (5,8% i 3,7%, respectivament), tot i que
ambdues partides han tendit a desaccelerarse respecte del segon
trimestre (6,8% i 4,6%, respectivament), atès el refredament relatiu
de la demanda global, en un cas, i de la demanda interna, en l’altre.
En aquest marc, en què la tendència descendent dels principals
marcadors d’activitat sembla que serà atiada els propers períodes
per seriosos riscos a la baixa, el Banc Central Europeu, amb l’estrena
de Mario Draghi al capdavant de la institució, ha tornat a virar la
política monetària cap a episodis més expansius en totes les seves
vessants. Així doncs, el tipus oficial d’interès de la zona de l’euro es
manté en el nivell històricament més reduït de l’1%,4 després de les
4 El preu oficial dels diners a la zona de l’euro només s’havia rebaixat a aquest nivell durant el període 13/5/200914/4/2010.
dues retallades de 25 punts bàsics efectuades consecutivament els
mesos de novembre i desembre. Mentrestant, el desplegament de
mesures extraordinàries en favor de la liquiditat no tan sols no s’ha
deturat sinó que ha acollit el llançament els mesos de desembre i
febrer de dues operacions de finançament a tipus fix i adjudicació
plena amb un venciment que s’allarga, en un fet sense precedents
fins ara, als trentasis mesos.
Les decisions preses s’adscriuen en un context de feble expansió de
la massa monetària –M3 (1,6%, desembre vs 2,9%, setembre)– i de
desacceleració dels preus finals (2,7%, desembre vs 3%, setembre),
els quals, tot i mantenirse part damunt de la taxa objectiu (2%)
arran de la pressió exercida encara per la factura energètica i al
tres matèries primeres, no semblen posar en perill les expectatives
envers la seva estabilitat a mitjà termini. I és que la trajectòria sub
jacent dels preus no fa més que recollir, igual que altres agregats
macroeconòmics, el debilitament progressiu de la despesa en un
entorn que, més enllà dels senyals de contenció que palesa la de
manda global, segueix força condicionat per les tensions que ema
nen ininterrompudament del mercat europeu del deute.
Aquestes tensions han seguit impactant, juntament amb els plans
de recapitalització bancària encara pendents de completar, en l’ac
cés i les condicions del finançament de l’activitat real, mentre que,
atiades per l’extensió de les rebaixes de la qualificació creditícia a
països no perifèrics de la UME –com França i Àustria– i la retirada
de la triple A a la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera, han inten
sificat els requeriments de dur a terme a nivell nacional processos
de consolidació fiscal força ambiciosos. En aquest marc se circums
criu la incorporació de regles fiscals als corpus legislatius primaris,
fet que en l’àmbit de la UE27 no ha suposat la modificació dels
tractats perquè finalment no ha estat aprovada per tots els socis
–entre els quals destaca el Regne Unit per la seva negativa rotun
da–, però sí la introducció del sostre de dèficit a la normativa dels
estats membres –preferentment a les constitucions–, entre els quals
es troba Espanya.
En aquesta mateixa línia, destaca l’aprovació el passat mes de de
sembre d’un nou pacte fiscal de disciplina pressupostària (batejat
com a fiscal compact) i, més encara, l’entrada en vigor del pac
te d’estabilitat (anomenat 6-pack), el qual, a través d’una direc
tiva i cinc regulacions, s’erigeix en la reforma més important dels
14
mecanismes de governança de la UME des que va ser creada.
Aquesta iniciativa contempla, entre altres qüestions, poder sancio
nar els països amb dèficit excessiu (i.e. superior al 3%) que no com
plesquin les recomanacions de correcció especificades amb multes
que poden arribar al 0,2% del PIB; exigir la reducció progressiva
del deute a un ritme anual d’una vintena part mentre sigui supe
rior al 60% del PIB; i, establir procediments enfront de desequili
bris excessius que, a més de poder ser sancionats amb multes que
poden arribar al 0,1% del PIB, permetin prevenir divergències en
competitivitat, bimbolles d’actius i dèficits per compte corrent no
sostenibles, entre d’altres.
De moment, a nivell agregat, la despesa de les administracions
públiques del conjunt de països de la UME ha donat continuï
tat a la senda de desacceleració fins a paralitzar el seu ritme
d’avanç durant el tercer trimestre (0% vs 0,1%, 2n trim.), després
d’experimentar la segona retallada intertrimestral consecutiva
(0,1%). El deute públic, segons les darreres dades disponi
bles, també ha presentat durant aquest període una lleu ten
dència a la moderació (87,4% del PIB vs 87,7%, 2n trim.), si
bé a nivell nacional han seguit recollintse increments inter
anuals força elevats precisament en el cas dels països més com
promesos, com són Grècia (159,1%), Itàlia (119,6%), Portugal
(110,1%) i Irlanda (104,9%), en un marc en què els préstecs inter
governamentals en concepte d’ajut als estats membres més afec
tats han seguit augmentant (0,8% del PIB vs 0,2%, 3r trim. 2010).
Massa fronts d’incertesa trastoquen la recuperació de l’economia espanyola.
El procés de recuperació ha fet un pas enrere, per tal com la compta
bilitat nacional referida al quart trimestre de l’exercici ha confirmat,
després de la paràlisi de l’estiu, el retorn de la progressió inter trimestral
de l’activitat al terreny negatiu (0,3%), atesa la impossibilitat
de superar les elevades dosis de fragilitat que evidencia el quadre de
comandaments macroeconòmic en un context europeu d’intensifi
cació de tensions i deteriorament d’expectatives. D’aquesta manera
s’han deixat enrere vuit trimestres consecutius de registres tímids,
però positius, alhora que la senda interanual ha tornat a refredarse i
ha acomiadat l’exercici amb un avanç del 0,3% (vs 0,8%, 3r trim.), el
més modest d’aquesta etapa i dos terços inferior al màxim assolit
el primer trimestre de l’any.
En conjunt, el balanç anual es tanca amb un creixement mitjà del
0,7% (vs 0,1%, 2010) que resumeix els progressos dels intents de
recuperació, per tal com les perspectives per a l’exercici corrent
tornen a ser negatives segons postulen tant institucions nacionals
(1,5%, Banc d’Espanya) com internacionals (1,7%, FMI). Des d’una
perspectiva general, les projeccions macroeconòmiques s’adscriuen
en un marc en què la incertesa és massa elevada envers la resolu
ció de la crisi del deute a la zona de l’euro, l’impacte final sobre el
creixement i l’ocupació dels plans de consolidació fiscal i l’efecte
sobre les rendes derivat de les mesures establertes a la recentment
aprovada reforma laboral.
Tots aquests fronts de dubtes són els que a mesura que han anat
instal·lantse a l’escenari econòmic han contribuït a deteriorar la
confiança dels agents i a dificultar, consegüentment, les deci sions
de despesa i d’inversió, per si mateix força afectades pel ves
sament laboral, la manca d’accés al crèdit i l’enduriment de les
condicions de finançament. Tant és així que la desacceleració del
quart trimestre rau en el daltabaix de la demanda interna –que ha
duplicat amb escreix l’aportació negativa (2,9 pp) efectuada el tri
mestre anterior (1,4 pp)–, per tal com el sector exterior ha tractat
de compensar aquest efecte intensificant significativament la seva
contribució positiva al comptador agregat de creixement (3,2 pp
vs 2,2 pp, 3r trim.).
Específicament, cal ressenyar la fallida del consum familiar (1,1%
vs 0,5%, 3r trim.), restringit per la tendència a retallar la taxa
d’estalvi en menor mesura i, sobretot, pel constrenyiment no
minal de les rendes del treball (2,1% vs 0,6%, 3r trim.), for
ça afectades per l’empitjorament de les constants laborals. I és
que la intensificació de la destrucció d’ocupació reconeguda pels
comptes nacionals (3,3% vs 2%, 3r trim.) i la seva equivalència
a la destrucció anual de prop de 570.000 llocs de feina a temps
complet no fa més que encaixar la fallida continuada de l’afiliació
de treballadors a la Seguretat Social (2,2% vs 1,4%, 3r trim.),
que, després de catorze trimestres d’evolució interanual negativa,
ha tancat l’exercici amb el menor volum de registres dels últims
set anys (17,11 milions). Al mateix temps, i com a contrapartida,
la incidència de la desocupació s’ha estès al 22,9% de la població
activa (vs 21,5%, 3r trim.), un percentatge que també ha batut
rècords històrics, per tal com només s’havia superat durant el
trienni 19931995.
15
Amb una estimació, segons l’enquesta de població activa, de més
de cinc milions d’aturats i amb un major gravamen de les rendes
del treball a la vista, la confiança dels consumidors no ha pogut
més que erosionarse, tal com assenyala l’empitjorament de l’indi
cador de sentiment d’aquest col·lectiu (16,8 punts vs 15,8 punts,
3r trim.), fet que il·lustra la reducció de la propensió mitjana a consu
mir, tot i la desacceleració que els preus finals han pogut experimen
tar a la recta final de l’exercici (2,4%, desembre vs 3,1%, setembre),
mercès, fonamentalment, a la treva de la factura energètica.
Val a dir que el malestar de les llars s’ha sumat a l’escassa motiva
ció del teixit empresarial per emprendre nous projectes d’inversió,
tal com confirma la degradació de l’índex de clima econòmic al ni
vell més baix dels últims vuit trimestres (91,2 punts vs 92,8 punts,
3r trim.). En aquest context, la formació bruta de capital ha complit
el seu quinzè trimestre sota zero enfortint la magnitud del descens
(6,6% vs 4,2%, 3r trim.), altre cop gens ajudada per la contri
bució de la variació d’existències (0,1 pp, ambdós trimestres). I és
que l’adquisició de béns de capital ha seguit fent anques enrere
(6,2% vs 4%, 3r trim.), atesa la fallida continuada de la inversió en
construcció (8,2% vs 7%, 3r trim.) –fonamentalment de caire no
residencial (11,9% vs 4,3%, residencial)– i, així mateix, la recaigu
da de la inversió productiva després d’un any i mig d’avanços (2,7%
vs 2,2%, 3r trim.).
Tot plegat sembla indicar que els esforços d’inversió, tot i poder
estar recolzats en una millora nominal de l’excedent brut d’explo
tació (6,6% vs 4,7%, 3r trim.), es limitaran a substituir el capital
fix obsolet, en un context en què la manca d’empenta de l’acti
vitat s’ha estès arreu del teixit productiu nacional. Des d’aques
ta vessant destaca la caiguda interanual del valor afegit generat
per la indústria (0,4% vs 2,8%, 3r trim.) després de sis trimestres
de transitar en terreny positiu, però també el degoteig incessant de
la construcció, que ha tornat a intensificar el ritme de pèrdua
(3,7% vs 3,2%, 3r trim.). Així doncs, els serveis tornen a configu
rarse com l’únic sector que manté el signe positiu (0,9%), si bé el
comptador d’activitat acull una lleu moderació respecte del passat
trimestre (1%), imputable a una nova caiguda de la branca immo
biliària (0,3% vs 1,3%, 3r trim.) i l’alentiment registrat en l’àmbit
del comerç, l’hoteleria i el transport (0,3% vs 0,9%, 3r trim.), les
PIB, inflació i taxa d’atur a Espanya
* Taxes de variació interanual en percentatges, excepte la taxa d’atur, que fa referència al percentatge de desocupats sobre la població activa
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE
PIB
Inflació
Taxa d'atur
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
2009 2010 2011
16
activitats professionals (2,6% vs 2,8%, 3r trim.) i els serveis públics
(0,3% vs 1%, 3r trim.).
A aquesta darrera esfera d’actuació, s’hi adscriu, precisament, la re
tallada de la despesa de les administracions, que reprodueix la mag
nitud de l’escapçada del trimestre anterior (3,6%), refermada en
els mantra de l’austeritat. De moment, segons les darreres dades
disponibles, els pagaments no financers acumulats el novembre han
descendit un 16,3%, fet que, si bé rau essencialment en la retalla
da de les transferències autonòmiques inherent al nou model de
finançament, ha permès reduir el dèficit estatal un 16,3% respecte
d’un any enrere. Amb tot, el procés de consolidació fiscal que ga
rantesqui l’equilibri dels comptes públics a mitjà termini esdevé més
que prioritari, en un context en què l’FMI preveu que l’economia es
panyola haurà presentat per al conjunt de l’exercici un saldo públic
negatiu equivalent al 8% de la producció interior (vs 9,3%, 2010),
taxa que previsiblement es rebaixaria 1,2 punts percentuals al llarg
de l’exercici corrent i que, en cap cas, permetria assolir l’objectiu
inicial del 3% per al 2013.
En aquest mar de signes negatius, el quadre macroeconòmic del quart
trimestre només ha pogut recolzarse en el suport que ha tornat a
prestar el sector exterior. La generositat guanyada per aquesta ves
sant de la demanda agregada s’ha fonamentat una vegada més en el
sosteniment de la progressió creixent de les vendes a l’exterior (5,2%
vs 9,2%, 3r trim.) –atesa l’acceleració de les exportacions de ser veis
(10,1% vs 8,2%, 3r trim.)–, però sobretot en la sotragada de les im
portacions (5,9% vs 0,9%, 3r trim.) –especialment visible en les com
pres de béns (6,6% vs 3,3%, serveis)–. De la mateixa manera que la
fredor de la demanda interna sosté bona part de la millora del saldo
exterior, no es pot obviar que el millor comportament de les vendes a
la resta del món en comparació amb els mercats interiors ha provocat
que bona part del teixit empresarial obrís camins fora de les fronteres
nacionals, fet que recomana espe cialment la cura de la competitivitat
espanyola. Qüestions com aquesta assenyalen, una vegada més, la
importància d’escometre reformes estructurals que enfortesquin els
fonaments del creixement nacio nal, per tal com la correcció dels des
ajustos fiscals avanci en una justa mesura i el final de la reestructuració
financera s’acomplesqui en temps i forma.
Principals macromagnituds de l’economia espanyola
* Taxes reals de variació interanual en percentatges ** Dades corregides d’estacionalitat i efectes de calendari
Font: Contabilidad nacional trimestral de España, INE
2010 20112011
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
PIB a preus de mercat 0,1 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3
Demanda agregada Consum final de les llars 0,7 0,1 0,4 0,3 0,5 1,1
Consum final públic 0,2 2,2 0,6 2,1 3,6 3,6
Formació bruta de capital fix 6,3 5,1 4,9 5,4 4,0 6,2
Construcció 10,1 8,1 9,2 8,1 7,0 8,2
Béns d'equipament 5,1 1,4 5,5 1,0 2,2 2,7
Exportacions 13,5 9,0 13,1 8,8 9,2 5,2
Importacions 8,9 0,1 6,0 1,3 0,9 5,9
Oferta agregada Agricultura i pesca 1,1 0,6 1,1 0,5 0,4 0,3
Indústria 0,6 1,9 3,0 2,3 2,8 0,4
Construcció 7,8 3,8 4,9 3,2 3,2 3,7
Serveis 1,4 1,1 1,4 1,0 1,0 0,9
17
La política monetària recobra el seu perfil més expansiu davant els símptomes d’alentiment de l’economia mundial.
A partir de la recta final del passat exercici, els principals bancs
centrals a nivell global –la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) i
el Banc Central Europeu (BCE)– han conferit a la política monetà
ria un caràcter marcadament expansiu en un intent de recolzar el
creixement econòmic global i alleugerir les dificultats que passa
el sistema financer europeu. I és que els senyals de desacceleració
a nivell mundial i els riscos derivats d’un nou embat de la crisi del
deute públic europeu han posat de manifest la ferma predisposició
de les autoritats monetàries de l’un i l’altre costat de l’Atlàntic a
emprar tota la instrumentalització monetària a la seva disposició
per tal d’evitar una recaiguda de l’economia en la senda recessiva.
No debades, pel que fa a la vessant més convencional de la política
monetària, la Fed no tan sols ha mantengut el tipus rector en el rang de
mínims dels tres darrers anys (0%0,25%), sinó que, addicionalment,
n’ha allargat de manera excepcional el període de vigència. De fet,
a la reunió del 25 de gener, el Comitè Federal de Mercat Obert ha
apuntat que, d’acord amb les previsions de creixement i l’evolució
del nivell de preus que maneja, és probable que el tipus rector es
mantengui en nivells extraordinàriament baixos almanco fins a finals
de 2014, amb la qual cosa s’ampliarà aproximadament un any i mig el
termini fixat el passat mes d’agost. Alhora, a la primera reunió del nou
exercici, l’autoritat monetària nordamericana ha introduït una nove
tat respecte a les cites precedents, per tal com s’ha decidit a fixar, per
primer cop a la seva història, un objectiu d’inflació a llarg termini que,
val a dir, coincideix amb el que sempre ha contemplat el BCE (2%).
Paral·lelament, el Consell de Govern del BCE, amb el seu nou presi
dent, Mario Draghi, al capdavant, ha confirmat el canvi de to en la
política monetària més convencional que ja s’albirava a finals d’estiu
i ha tancat l’exercici amb sengles retallades de 25 punts bàsics en
el preu oficial dels diners els mesos de novembre i desembre, que
l’han situat novament en el nivell més minso de la seva història (1%).
En qualsevol cas, l’activitat dels principals bancs centrals no s’ha
limitat a la modulació dels tipus de referència, sinó que ha ven
gut acompanyada d’una frenètica activitat en matèria de política
monetària no convencional, una instrumentalització que, malgrat
el caràcter temporal, a hores d’ara pareix lluny de desaparèixer de
l’agenda d’ambdues institucions atès l’escenari d’inestabilitat reg
nant als mercats financers. En aquest sentit, la Fed ha mantengut
el programa d’extensió del venciment mitjà de deute present al seu
balanç (operació twist) amb l’objectiu de mantenir els tipus d’interès
en nivells deprimits i afavorir l’accés al crèdit d’empreses i famílies.
Així mateix, la institució nordamericana s’ha mantengut al marge
dels rumors del mercat que esperaven l’articulació d’una nova ronda
de flexibilització quantitativa a les acaballes de l’any, per bé que s’ha
encarregat de recalcar periòdicament la seva ferma predisposició a
portar a terme les mesures que siguin adients en cas de necessitat.
De la mateixa manera, al vell continent, el tomb cap a una postura
més acomodatícia en la política monetària de la UME no tan sols
s’ha plasmat en la vessant més convencional, sinó que el màxim
garant de l’euro també ha ampliat de manera extraordinària la ba
teria de mesures no convencionals en un nou intent de calmar les
tensions als mercats financers. De fet, l’organisme comunitari ha
tornat a adquirir un protagonisme destacat en l’esdevenir de la crisi
del deute públic. I és que, malgrat que a la reunió del Consell de
Govern del BCE, que va tenir lloc el 3 de novembre, Draghi refer
mà la idea que el programa de compra de bons (securities markets
programme) té caràcter temporal i limitat i que entre les funcions
de la institució que presideix no hi ha la de ser prestamista de dar
rera instància dels països membres, durant el mes de novembre, el
BCE es va veure obligat a augmentar el ritme en la compra de bons
sobirans davant l’elevada pressió a la qual els mercats sotmetien els
títols de deute espanyols i italians.
Atès aquest escenari d’elevada inestabilitat, el Consell de Govern
del BCE va decidir a la cita del 8 de desembre donar un cop d’auto
ritat i anuncià un paquet de mesures sense precedents encaminat a
garantir l’accés a la liquiditat del sector bancari, facilitar el correcte
Mercatfinancer
18
funcionament del mercat monetari de la zona de l’euro i, de retruc,
recolzar la provisió de crèdit al sector privat. Concretament, aquest
aplec de mesures consisteix en: (i) l’ampliació del ventall d’actius que
el banc central accepta com a col·laterals dels seus préstecs per fa
cilitar l’accés dels bancs europeus, especialment les entitats de me
nor mida, a la liquiditat oferta per l’organisme; (ii) la reducció del
coefi cient de reserves obligatòries de les entitats financeres del 2%
a l’1%; i, (iii) la convocatòria, per als dies 21 de desembre i 29 de
febrer, de dues operacions de finançament a tipus fix i adjudicació
plena (long-term refinancing operation, LTRO) amb un venciment
de trentasis mesos enfront dels dotze programats fins aleshores.
En aquest sentit, les entitats financeres de la UME acudiren en massa
a la subhasta de finals de desembre, per tal com les 523 entitats par
ticipants varen disparar les peticions fins als 490.000 milions d’euros.
En qualsevol cas, aquesta operació s’ha sumat a l’actuació rea
litzada de manera coordinada pels bancs centrals del Canada, el
Japó, el Regne Unit i Suïssa, juntament amb el BCE i la Fed el passat
30 de novembre. En aquesta data, i tal com ja havia succeït a mitjan
mes de setembre, les principals autoritats monetàries internacionals
varen decidir realitzar una nova injecció de liquiditat al sistema fi
nancer, amb la finalitat d’alleugerir les necessitats de finançament
de les entitats bancàries del continent europeu.
Per altra banda, la política monetària dels països emergents també
va realitzar un tomb cap a una postura més expansiva durant els
darrers mesos de l’exercici. Així, les autoritats monetàries respec
tives varen optar per realitzar un canvi de sentit en la seva política
a mesura que prenia força l’amenaça d’una desacceleració brusca
en la senda de creixement, fet que es contraposa a la tendència del
primer semestre en què la pràctica totalitat dels països emergents
implementava una política de perfil restrictiu amb la intenció de
calmar els símptomes de sobreescalfament de les economies nacio
nals. És precisament en aquest context en el qual bona part dels
països emergents prioritzen el creixement econòmic sostengut en
front de la lluita contra la inflació i, consegüentment, comencen
a valorar la possibilitat de submergirse en un procés de reducció
gradual del tipus rector. Així doncs, un dels primers territoris que
enceten el camí de les retallades dels tipus d’interès de referència
ha estat el Brasil, que ja ha rebaixat el preu oficial dels diners en
2 punts percentuals des de l’estiu. De la mateixa manera, la Xina es
podria embarcar en una tendència similar durant la primera meitat
de l’any, atès que a finals de novembre ja va anunciar una rebaixa de
50 punts bàsics en el coeficient de reserves obligatòries exigides al
sector bancari, la primera en tres anys.
L’allau de liquiditat es trasllada als mercats interbancaris de la zona de l’euro.
Al llarg del darrer trimestre de l’any, els principals mercats interban
caris a nivell internacional s’han mogut al compàs que marcava l’evo
lució del preu oficial dels diners i la crisi del deute públic europeu.
I és que les ja habituals tensions que es deriven del mercat de bons
sobirans han continuat tenallant les entitats financeres de la UME a
l’hora d’actuar en el mercat interbancari i creant un clima d’incertesa
que ha acabat traslladantse al mercat en dòlars molt més del que ho
havia fet durant les turbulències viscudes l’estiu passat.
En aquest context, cal assenyalar que si bé és cert que els tipus
interbancaris de la UME han evolucionat a la baixa durant el quart
trimestre, aquest fet no respon a un assossec de les tensions en els
mercats monetaris europeus –atès que les primes de risc interban
càries s’han eixamplat considerablement–, sinó més aviat a l’efecte
produït per les dues rebaixes consecutives en els tipus de referèn
cia efectuades pel BCE a finals d’any. D’aquesta manera, els tipus
d’interès en euros han mantengut durant el darrer quart de l’any
la tendència baixista que havien encetat a finals de l’estiu amb un
retrocés mitjà de 16 punts bàsics, que ha estat més intens en el tram
de tres mesos (20 pb). Aquesta trajectòria ha tengut continuïtat el
mes de gener (21 pb) d’acord amb el to expansiu que ha mantengut
la institució europea a l’entrada del nou exercici, per tal com no
s’han descartat properes baixades dels tipus rectors.
Per contra, els tipus d’interès en dòlars han prosseguit la tendència
alcista encetada l’estiu passat i amb un repunt mitjà de 23 punts
bàsics han tancat l’exercici en màxims des de l’any 2009 en els trams
de tres (0,56%) i sis mesos (0,81%). I és que el tipus de referència
als Estats Units fa temps que roman estable en el rang de mínims,
un fet que, afegit al major contagi de la crisi del deute europeu ex
perimentat pel mercat interbancari nordamericà a finals d’any, ha
acabat pressionant a l’alça la corba en dòlars.
Altrament, com ja havia succeït a l’estiu, les majors dosis d’esta
bilitat han vengut per mà del mercat interbancari britànic –que
19
amb un repunt mitjà suau (10 pb) ha continuat avançant des
prés dels mínims enregistrats l’any 2009– i, especialment,
del japonès –que no ha presentat cap variació significativa des del
mes de setembre, sens perjudici de l’ínfim increment constatat
al tram de tres mesos (1 pb).
En aquest marc, no són pocs els símptomes que evidencien el ten
sionament, la paràlisi i, en definitiva, les dificultats que passen les
entitats bancàries del vell continent. En aquest sentit, una bona me
sura per prendre el pols a l’estat de salut del sistema financer euro
peu és l’ús que les entitats bancàries fan dels instruments de crèdit i
dipòsit del BCE com a alternativa al mercat interbancari. Així les co
ses, el fet que des del moment en què va tenir lloc la subhasta a tres
anys realitzada per l’organisme comunitari el 21 de desembre l’im
port acollit sota la facilitat de dipòsit del BCE hagi anotat successius
màxim històrics fins a pujar el nou sostre (528.184 milions d’euros,
17 de gener) força part damunt del registrat durant els moments
més convulsos de la crisi grega (384.260 milions d’euros, 12 de juny
de 2010), posa de manifest el funcionament anòmal del mercat.
I és que resulta paradoxal que hi hagi entitats financeres que optin
per col·locar els recursos obtenguts a un cost de l’1% en un dipòsit
que remunera a un tipus d’interès força inferior (0,25%), enfront
de l’alternativa que suposa posar en circulació aquesta liquiditat al
mercat interbancari.
Alhora, cal assenyalar que les dificultats de finançament del siste
ma financer europeu no afecten amb la mateixa virulència arreu
del sector. En aquest sentit, l’estreta relació que existeix entre la
crisi del deute i les entitats financeres ha provocat que els bancs
dels països ubicats a l’epicentre de les mirades del mercat de deute
sobirà, com és el cas d’Espanya, siguin molt més penalitzats que la
resta. No en va, la dependència de les entitats financeres espanyo
les respecte de la liquiditat oferta pel BCE ha tornat a créixer durant
el quart trimestre (71,5% vs 2,3%, agregat), atès que el capital sol
licitat pel sistema bancari nacional s’ha disparat fins a absorbir el
mes de desembre la quota més elevada de la seva història (30,1%
vs 18%, setembre).
En sintonia amb tot plegat, l’evolució de les primes de risc inter
bancàries ha evidenciat que les tensions no tan sols no han aban
donat el vell continent, sinó que a les acaballes de l’any han creuat
l’Atlàntic i han colpejat el mercat nordamericà. Així les coses,
Tipus d’interès a curt termini
* Dades del darrer dia de cada mes en percentatges a Dades de tancament de dia 10
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
Estats Units UME Regne Unit Japó
Tipus ref. 3 mesos 12 mesos Tipus ref. 3 mesos 12 mesos Tipus ref. 3 mesos 12 mesos Tipus ref. 3 mesos 12 mesos
2011 Mg 0,25 0,24 0,74 1,25 1,43 2,14 0,50 0,73 1,70 0,10 0,16 0,48
J 0,25 0,22 0,74 1,25 1,55 2,16 0,50 0,81 1,60 0,10 0,15 0,52
Jl 0,25 0,22 0,77 1,50 1,61 2,18 0,50 0,81 1,60 0,10 0,15 0,52
Ag 0,25 0,32 0,81 1,50 1,54 2,09 0,50 0,86 1,60 0,10 0,15 0,52
S 0,25 0,36 0,88 1,50 1,55 2,08 0,50 0,94 1,60 0,10 0,16 0,53
O 0,25 0,39 0,92 1,50 1,57 2,12 0,50 0,96 1,60 0,10 0,16 0,53
N 0,25 0,51 1,08 1,25 1,47 2,04 0,50 1,04 1,60 0,10 0,17 0,53
D 0,25 0,56 1,13 1,00 1,36 1,95 0,50 1,08 1,60 0,10 0,17 0,53
2012 G 0,25 0,53 1,11 1,00 1,13 1,75 0,50 1,09 1,60 0,10 0,17 0,53
Fba 0,25 0,50 1,08 1,00 1,06 1,70 0,50 1,09 1,60 0,10 0,17 0,53
20
si bé el diferencial entre els tipus europeus amb i sense garanties
(euríborOIS) s’ha eixamplat en 27 punts bàsics durant el quart tri
mestre, el nordamericà (líborOIS) ho ha fet encara més (29 pb), de
manera que ambdós indicadors han acomiadat l’exercici situats en
nivells força superiors als constatats durant els moments més àlgids
de la crisi grega i només part davall dels registres assolits amb la
fallida de Lehman Brothers.
Addicionalment, les darreres dades publicades pel Banc d’Espanya
referents al mes de novembre indiquen que la rebaixa dels tipus rec
tors ha acabat repercutint en menor mesura sobre els tipus apli cats
per les entitats financeres de la UME a la seva clientela. Així, els tipus
aplicats al segment de les llars per a les operacions de crèdit, tant
de consum (7,40%) com hipotecàries (3,96%), han experimentat
una reducció des del mes de setembre de 24 i 6 punts bàsics, res
pectivament, mentre que, en contraposició a la tendència general,
per al col·lectiu de les societats financeres (4,33%) s’ha incremen
tat en 15 punts bàsics. De manera anàloga, el tipus aplicat a les
operacions de dipòsit per a les famílies (2,78%) ha experimentat
una retallada de 10 punts bàsics des del màxim relatiu registrat
el mes d’octubre, un descens que ha estat superat amb escreix
pel segment de les societats no financeres, que amb un retrocés
de 21 punts bàsics s’ha situat en el nivell més minso des de l’inici de
la primavera (1,46%).
El mercat de deute públic europeu sobreviu a la tempesta tardorenca.
Un cop més, el deute sobirà ha tornat a copar les primeres planes
de l’actualitat financera arran de l’aparició d’un nou episodi d’agi
tació extrema i el contagi consegüent, en major o menor grau, a
la pràctica totalitat dels mercats financers. Així doncs, com si de la
faula de Sísif es tractàs, el procés encaminat a dissipar els dubtes
sobre la solvència d’alguns membres de la UME i a rebaixar les
dificultats de finançament associades ha fet novament una pas
sa enrere després del breu assossegament viscut a finals d’estiu,
Evolució de l’import de les operacions de préstec concedides pel BCE
* Dades de l’import total en milers de milions d’euros i de l’import concedit a les entitats espanyoles en percentatges sobre el total
Font: Banc d’Espanya i elaboració pròpia
Import concedit total (esquerra)
Quota de les entitats espanyoles sobre el total (dreta)
0
5
10
15
20
25
30
35
0
100
200
300
400
500
600
700
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
21
tot deixant altre cop un llarg camí per recórrer. I és que, per bé
que el BCE continua exercint de tallafocs en els moments de ma
jor pressió, el problema de base –i.e. els exorbitants desequilibris
fiscals d’alguns membres de la UME– segueix subsistint com a
principal font de tensions al si de la zona de l’euro. Mentrestant,
a l’altra cara de la moneda hi han romàs instal·lats els Estats Units
i Alemanya, per tal com han continuat gaudint d’uns costos de
finançament històricament baixos.
Així les coses, el trànsit pel mes d’octubre va comportar la conjunció
d’un cúmul de notícies desfavorables en l’àmbit de la UME que varen
contribuir a revifar el nerviosisme als mercats fins a límits insoste
nibles. En aquest sentit, l’anunci per part de l’executiu grec que el
dèficit públic anual (8,5% del PIB) escalaria part damunt del previst
inicialment per la troika1 (7,6%), la rebaixa de la qualificació creditícia
per part de Moody’s del deute italià en tres esglaons (des de l’Aa2
fins a l’A2) i de l’espanyol en dos (des de l’Aa2 fins a l’A1), així com la
indecisió dels líders europeus a l’hora de posar en marxa l’ampliació
del fons de rescat, va generar un clima d’incertesa extrema que en
lairà els tipus d’interès exigits en el mercat de deute públic.
No debades, les primes de risc espanyola i italiana es varen enfilar
fins a nous màxims històrics durant el mes de novembre (468,6 pb
i 552,5 pb, respectivament), una situació summament delicada,
1 Terme que fa referència al comitè format per una delegació del Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, encarregat de supervisar el programa de reformes i ajuts a Grècia.
Evolució del risc sobirà
* Dades diàries en punts bàsics. Les dades de febrer corresponen al tancament de dia 10
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O
20112010
Espanya
Irlanda
Itàlia
Portugal
França
2012
22
especialment en el cas de la italiana, atès que va arribar a superar
el nivell registrat per Irlanda i Portugal en el moment de les sol
licituds de rescat respectives (544,1 pb i 510,7 pb, respectivament).
En aquest escenari, ni tan sols França va poder defugir la tempesta,
per tal com a l’equador de l’onzè mes de l’any la seva prima de risc
es va situar en el nivell més elevat de la seva història (190,1 pb) i
quasi cinc vegades part damunt del registre comptabilitzat a l’inici
de l’estiu (42 pb). Mentrestant, les pretensions del primer ministre
grec, en aquell moment Yorgos Papandreu, de sotmetre a referèn
dum l’aprovació del segon pla de rescat nacional va encendre totes
les alarmes i, alhora, va contribuir a disparar la rendibilitat exigida
als bons hel·lens a deu anys part damunt d’un insostenible 28%.
En aquest context d’agitació extrema, els esdeveniments es varen
precipitar i la pressió sobre els executius nacionals va provocar un
canvi sobtat de govern tant a Grècia com a Itàlia, amb l’entrada de
dues figures de perfil tecnòcrata, Lucas Papademos i Mario Monti,
respectivament. Així doncs, l’actuació del nou executiu italià no
es va fer esperar i poques setmanes després de la seva entrada al
capdavant del país va aprovar un ambiciós pla d’ajust valorat en
30.000 milions d’euros, sustentat en l’augment d’impostos, el re
tard de l’edat de jubilació, la congelació de les pensions i la reducció
de la mida de l’administració local. Addicionalment, aquest conglo
merat d’ajusts fiscals va ser recolzat per un nou increment per part
del BCE en el volum de compra de bons dels països objecte d’una
major pressió amb l’objectiu de rebaixar els seus costos de finança
ment. Així mateix, l’anunci de la subhasta extraordinària a trentasis
mesos va refermar el compromís de la institució monetària d’evitar
el contagi de les tensions a la resta de la UME, per tal com els mer
cats varen començar a descomptar la possibilitat que les entitats
financeres invertissin part dels recursos obtenguts a un cost baix
(1%) en títols de deute públic.
En aquest sentit, el cas és que amb el canvi de calendari s’ha man
tengut un cert apaivagament de les tensions. I és que, malgrat
que Standard&Poor’s hagi anunciat a l’inici del nou any sengles
rebaixes de dos esglaons al deute d’Itàlia i d’Espanya i la pèrdua
de la màxima qualificació creditícia (AAA) per part del deute de
França, les primes de risc italiana i espanyola han tancat el mes
de gener en nivells significativament inferiors als registrats durant
el novembre passat (416,7 pb i 318,7 pb, respectivament), un com
portament que també ha palesat el deute del país veí (126,3 pb).
En qualsevol cas, si es confirma que part d’aquesta contenció res
pon al fet que la liquiditat concedida per part del BCE ha estat
invertida en el mercat de deute públic, és probable que l’assere
nament de les tensions tengui un abast temporal limitat, per tal
com el problema de fons encara és al darrere dels balanços fiscals
d’alguns membres de la UME.
Al mateix temps, el reviscolament de les turbulències als mercats
financers ha contribuït a fer que el procés de fugida cap a la qualitat
hagi seguit molt present a l’estratègia inversora, un fet del qual s’ha
continuat beneficiant el deute nordamericà i alemany gràcies a la
seva condició de valor refugi. Tant és així que l’Estat germànic ha
encetat l’any col·locant títols a un interès negatiu per primer cop a
la seva història, com és el cas de les lletres a sis mesos (0,012%).
Així les coses, el fet que hi hagi inversors disposats a assumir un
retorn per part del tresor alemany inferior al valor de l’actiu adquirit
posa de manifest l’aversió que generen bona part de la resta de
bons del mercat de deute públic. Consegüentment, Alemanya i els
Estats Units han continuat gaudint de la possibilitat de finançarse a
costos baixos, tal com palesa l’evolució dels tipus d’interès dels bons
a deu anys respectius, els quals, just al tancament d’aquest informe
(1,91% i 1,98%, respectivament), romanen en nivells propers als
mínims històrics assolits durant l’inici de la tardor (1,67% i 1,72%,
respectivament).
La divisa europea continua llastada pel deute públic.
Durant el quart trimestre de l’any, tant l’euro com el dòlar no han
estat capaços de recuperar el pols perdut durant l’estiu enfront de
la resta de divises del panorama internacional i han continuat evo
lucionant a la baixa colpejats pels dubtes que genera l’alentiment
econòmic a nivell global, un escenari que es veu agreujat al conti
nent europeu per les persistents turbulències sorgides del mercat de
deute sobirà. Davant aquest fet, bona part de les autoritats mone
tàries responsables de les divises que són contrapartida d’ambdues
monedes han romàs reticents a permetre una alça sostenguda de la
divisa nacional que malferesqui la competitivitat de les exportacions
del país.
Així doncs, malgrat el fet que els riscos de refredament econòmic
afecten de manera conjunta els Estats Units i Europa, a les acaballes
de l’any la conjunció de diversos factors que han jugat en contra
23
de la cotització de l’euro han romput l’equilibri que havia dominat
la paritat d’ambdues monedes durant bona part de l’estiu. I és que
les diferents expectatives de creixement nordamericanes respecte
de la zona de l’euro, així com les successives rebaixes efectuades
pel BCE en el tipus rector i, sobretot, la virulència de la crisi del
deute públic al vell continent han acabat imposant el moviment a
la baixa de la moneda comunitària envers el bitllet verd. Així les
coses, durant el quart trimestre l’euro va retrocedir envers el dòlar
(4,2%), fet que donà continuïtat a la trajectòria descendent ence
tada a l’estiu i esborrà la significativa apreciació acumulada el pri
mer semestre, de manera que el balanç anual ha exhibit un descens
del 3,2% del valor de la divisa europea. En aquesta línia, la lleugera
moderació de les tensions del deute sobirà europeu a l’inici del nou
exercici no sembla que hagi dotat de més vigor la moneda única,
per tal com a mitjan mes de gener l’euro s’ha situat en la paritat més
minsa envers el dòlar des de l’estiu de 2010 (1,27 $).
Un recorregut idèntic ha experimentat l’euro respecte de la lliura es
terlina, per tal com els diversos factors que han incidit sobre el tipus de
canvi de la divisa de la moneda única –i.e. la rebaixa del ti pus rector
i l’agitació del mercat de deute sobirà– han acabat enfonsantne la
cotització enfront de la divisa britànica. Així les coses, la depre ciació
de l’euro durant el darrer trimestre de l’any (2,9%) ha compen
sat amb escreix el guany acumulat al llarg dels sis primers mesos,
de manera que el balanç anual ha palesat un retrocés (2,7%) que
ha portat la moneda comunitària a encetar el nou exercici amb la
paritat més minsa respecte de la lliura esterlina des del mes de se
tembre de 2010 (0,82 £).
En aquest escenari, determinades monedes han exhibit una major
impermeabilitat a l’agitació present als mercats canviaris, com és el
cas del franc suís o del ien japonès, un fet que ha comportat una no
table pressió a l’alça d’acord amb la seva condició de divises refugi.
Evolució del tipus de canvi dòlar/ien i euro/ien
* Dades en nombre de iens per dòlar i iens per euro ** Les dades de febrer corresponen al tancament de dia 10
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
Tipus de canvi dòlar/ien (esquerra)
Tipus de canvi euro/ien (dreta)
0
20
40
60
80
100
120
140
160
70
75
80
85
90
95
100
105
110 Intervenció del BoJ
Intervenció coordinada dels bancs centrals
del G-7
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O
2011 20122010
Intervenció del BoJ
Intervenció del BoJ
24
En aquest context, el Banc Nacional de Suïssa ha fet gala d’una
marcada determinació atès que no ha permès un nou enlairament
del franc després que el passat mes d’agost registràs un màxim his
tòric respecte de la divisa comunitària (0,97 €). Així doncs, d’acord
amb les pretensions de la institució monetària, la divisa suïssa s’ha
mantengut estable part davall del llindar dels 0,83 euros de finals
de l’estiu ençà.
Per la seva banda, el moviment alcista experimentat per la moneda
nipona va alçar la seva cotització respecte del dòlar a un nou màxim
històric a finals d’octubre (75,82 $), un fet que va fer reaccionar el
Banc del Japó (BoJ), que amb una nova intervenció –la quarta des
de l’estiu de 2010– va promoure una depreciació del 3% de la mo
neda nacional en quatre dies. La particularitat d’aquesta intervenció
rau en la seva dimensió, per tal com la venda de iens per aconseguir
deprimir el valor de la divisa nipona va assolir aproximadament els
9,1 bilions, un volum molt superior al de les dues intervencions rea
litzades pel BoJ de manera unilateral el setembre de 2010 (2 bilions
de iens) i l’agost de 2011 (4,5 bilions de iens).2
No obstant això, la dificultat d’intervenir en un mercat tan líquid
com el del ien s’ha posat àmpliament de manifest al llarg de l’any,
atès que les tres intervencions realitzades sobre la cotització de la
divisa japonesa en el transcurs de 2011 no han impedit que el ien
hagi saldat l’exercici amb una apreciació del 5,1%. De fet, aquesta
tendència alcista ha tengut continuïtat amb l’entrada del nou exer
cici, per tal com la divisa japonesa ha tancat el mes de gener prop
del sostre històric anotat a l’octubre (76,37 $).
Menció a part mereix la cotització del renminbi, que ha seguit diri
gida per unes autoritats xineses que continuen garantint una apre
ciació suau i gradual de la moneda nacional amb l’objectiu de no
perjudicar la competitivitat de les exportacions nacionals. Així, la
divisa xinesa tan sols s’ha apreciat un 1,3% al llarg del quart trimes
tre i un 8,6% des que el Banc Popular de la Xina anuncià la seva
liberalització parcial al començament de l’estiu de 2010, de manera
que a l’inici del nou any ha registrat respecte del dòlar la paritat més
elevada dels darrers desset anys (6,29 $)
2 Cal recordar que el BoJ també va realitzar una intervenció canviària coordinadament amb els bancs centrals dels països pertanyents al G7 dies després del terratrèmol i posterior tsunami que varen assolar el país el març de 2011.
Augmenten les divergències en la renda fixa privada.
Els mercats de deute privat, que durant bona part de l’any havien
exhibit una resistència notable als riscos presents als mercats finan
cers, han vist com amb el pas dels mesos la desconfiança que ge
nera el convuls clima present al mercat de deute públic ha acabat
eixamplant les divergències tant sectorials com territorials que ja es
deixaren notar a inicis de l’estiu. En aquest sentit, cal destacar les
emissions realitzades per les empreses del continent europeu i, en
especial, del sector financer, les quals han patit sobre manera els
estralls de la crisi del deute i no han pogut gaudir de les avantatjoses
condicions de finançament obtengudes per bona part de les empre
ses dels Estats Units i els països emergents.
Així doncs, la cara més amable ha seguit representada pels bons
d’alta qualitat (investment grade), especialment als Estats Units,
els quals han continuat ostentant la consideració de valor refugi, jun
tament amb l’or i el deute a llarg termini nordamericà i germànic.
Per la seva banda, el segment de bons d’alt risc (high yield) ha sofert
un deteriorament significatiu al llarg dels darrers mesos com a con
seqüència de la major sensibilitat d’aquest segment als riscos ma
croeconòmics i als símptomes cada cop més evidents d’alentiment
econòmic a nivell global.
En qualsevol cas, el segment més perjudicat durant els darrers me
sos ha estat el de la renda fixa privada europea, que ha romàs pena
litzada pel clima de tensió que la crisi ha espargit arreu del continent
i, especialment, en el sistema bancari comunitari. En aquest sentit,
cal destacar que, malgrat que la represa de les compres de cèdules
hipotecàries per part del BCE a principis de la tardor ha possibilitat
un augment en les emissions d’aquests instruments, les dificultats
del sector financer per emetre deute en condicions favorables no
s’han dissipat. No debades, durant el període de màxima agitació
al mercat de bons públics, entre la segona quinzena d’octubre i la
primera de desembre, el preu dels contractes d’assegurança contra
l’impagament (credit-default swaps, CDS) referenciats als bons de
les principals entitats financeres europees s’ha enfilat fins a nous
màxims històrics, amb un repunt (426,3 pb) que ha superat amb
escreix el registrat tant per l’agregat (13,3 pb) com pel segment d’al
ta volatilitat (23,2 pb). Amb tot, sembla que la subhasta de liquidi
tat realitzada pel BCE a finals d’any ha alleugerit en certa manera
la situació del sector bancari, per tal com el preu dels CDS de les
25
companyies financeres europees ha tancat el mes de gener amb
una reducció significativa de les primes de risc (384,6 pb) des del
màxim assolit el mes de desembre. Sigui el que sigui, cal no obviar
que aquest canvi de tendència no ha evitat que, en contraposició
a la tendència històrica, les primes de risc de les entitats finance
res del vell continent hagin romàs part damunt del segment d’alta
volatilitat.
Per la seva banda, la renda fixa privada dels països emergents ha
seguit exhibint un comportament significativament més favorable
durant els darrers mesos. I és que les emissions efectuades per les
companyies ubicades en aquestes regions s’han vist beneficiades
pel tomb de les polítiques monetàries respectives cap a un perfil
més expansiu, així com per la progressiva millora de la qualificació
creditícia de les empreses autòctones, fet que ha permès mantenir
constant l’arribada de fluxos inversors des de l’exterior i ha pressio
nat a la baixa les rendibilitats exigides.
Així les coses, mentre que al continent europeu l’esdevenir de la
crisi del deute públic seguirà sent el gran condicionant de les com
panyies a l’hora d’afrontar noves emissions de deute, l’evolució de
la renda fixa corporativa en l’esfera global vendrà marcada per la
capacitat de les empreses de mantenir unes bones ràtios de solvèn
cia en un entorn en el qual els indicis de desacceleració econòmica
mundial s’espera que es facin cada cop més evidents.
Les borses s’apunten guanys moderats que no rescabalen un exercici ple d’entrebancs.
Al llarg del darrer quart de l’any, els mercats de renda variable
han aprofitat l’ampli recorregut alcista que va deixar el sotrac
estiuenc i han tenyit de verd la pràctica totalitat dels índexs inter
nacionals. Amb tot, en la majoria dels casos, aquesta trajectò
ria a l’alça no ha estat suficient per compensar les pèrdues d’un
exercici ple d’ensurts als parquets, de manera que el marcador
Evolució dels diferencials de crèdit a la UME
* Dades diàries en punts bàsics. Les dades de febrer corresponen a les dades de tancament de dia 10
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
iTraxx - General
iTraxx - Alta volatilitat
iTraxx - Financer
0
100
200
300
400
500
600
700
800
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O
20112010 2012
26
anual ha registrat un balanç força desfavorable a bona part de
les places borsàries.
En qualsevol cas, cal observar que la reducció de la inestabilitat
als mercats de renda variable ha estat lenta i gradual, per tal com
els indicadors de volatilitat de l’EuroStoxx50 (VSTOXX) i l’S&P500
(VIX) s’han mantengut durant gran part del quart trimestre per
sobre dels nivells registrats a la primera meitat de l’any, després
que a finals de l’estiu assolissin els màxims valors des de la fallida
de Lehman Brothers. Tot i així, aquest suau assossegament de les
acaballes de l’any ha estat suficient per aconseguir que les ordres
de compra hagin tornat a guanyar presència a les sessions dels prin
cipals parquets del panorama internacional, si bé ho han fet amb
una intensitat diferent a l’un i a l’altre costat de l’Atlàntic. I és que
la renda variable europea ha continuat esquitxada per les turbulèn
cies de la crisi del deute públic, tal com posa de manifest el fet que
la retallada experimentada pel VSTOXX durant el darrer quart de
l’any (31%) hagi estat significativament inferior a la del seu homòleg
nordamericà (46%).
En aquest context, l’apaivagament desigual dels nivells de volati
litat s’ha traslladat als marcadors dels principals selectius d’amb
dues regions, de manera que mentre que els novaiorquesos
Dow Jones i S&P500 han lluït guanys de dues xifres al llarg del dar
rer quart de l’any (11,95% i 11,15%, respectivament), el balanç ha
estat més modest en el cas del britànic FTSE 100 (8,7%), l’alemany
DAX (7,2%), l’agregat europeu EuroStoxx50 (6,3%), el francès CAC
(6,0%) i, especialment, de l’italià MIBTEL (1,7%) i l’espanyol IBEX 35
(0,2%), que han evidenciat la pressió soferta pel deute sobirà dels
països respectius. Una menció a part requereix el japonès Nikkei,
el qual, davant el desànim que ha provocat en els inversors nipons
l’apreciació sostenguda del ien envers les divises dels principals so
cis comercials i les seves conseqüències sobre les exportacions del
país, ha acabat abstraientse de la trajectòria ascendent generalit
zada (2,8%).
Amb tot, l’alè rebut per les borses a les acaballes de l’any just ha
pogut maquillar el marcador d’un exercici copat de massa obstacles
per a un mercat tan sensible als esdeveniments macro econòmics i
geopolítics com és el de la renda variable. I és que en un escenari
altament globalitzat, la inestabilitat creada pels focus de tensió re
gional com l’agitació política i social derivada de les revoltes de la
primavera àrab, el terratrèmol esdevengut al Japó i els efectes con
següents sobre una de les primeres economies mundials, així com
la indecisió dels líders europeus a l’hora de prendre mesures defini
tives que posin fi a la incertesa generada pel mercat de deute pú
blic europeu, ha traspassat fronteres i ha acabat incidint de manera
directa sobre l’evolució dels mercats borsaris a nivell internacional.
Addicionalment, la repercussió global d’aquests esdeveniments s’ha
sumat a un escenari econòmic contínuament amenaçat pel fantas
ma de la desacceleració econòmica, de manera que tot plegat ha
esdevengut un obstacle insalvable per als parquets més rellevants
a nivell mundial.
En aquest marc, els selectius dels Estats Units han trampejat amb
una millor habilitat els períodes d’incertesa i, mercès a la notable
revaloració experimentada durant el primer semestre, han esdeven
gut els únics índexs capaços d’esquivar les pèrdues en el conjunt
de l’any, tot registrant guanys moderats en el cas del Dow Jones
(5,6%) i un balanç neutre en el de l’S&P500 (0,0%). Per contra, les
pèrdues s’han generalitzat arreu del continent europeu, atès que
no han escapat al vermell els selectius cotitzants a les borses de
Milà (25,2%), París (17,9%), Frankfurt (14,7%), Madrid (13,1%) i
Londres (8,5%). I és que la crisi del deute sobirà ha suposat un llast
massa pesat per als valors europeus, especialment els del sector
bancari, que, fruit del seu lligam amb el mercat de bons públics, ha
sofert el major càstig dels inversors, com palesen les pèrdues acu
mulades per l’Stoxx Europe 600 Banks (32,8%),3 les quals gairebé
han duplicat les registrades per l’agregat comunitari EuroStoxx50
(17,5%).
Per la seva banda, els parquets japonesos s’han vist perjudicats no
tan sols per l’efecte de la fortalesa del ien sobre les exportacions
nacionals, sinó també pel sotrac que el desastre natural del març va
suposar per a l’economia i, especialment, per a l’industria del país
del sol naixent, dos factors que han fet impossible el recorregut a
l’alça del selectiu de Tòquio al llarg de l’exercici (17,3%).
Així les coses, la inestabilitat regnant durant bona part de l’any ha
continuat afavorint l’evolució ascendent de gran part del mercat de
commodities. No debades, els inversors han seguit cercant aixopluc
3 L’Stoxx Europe 600 Banks és un índex compost que aglutina els valors de quarantanou de les principals entitats financeres europees.
27
principalment en l’or, l’actiu refugi per excel·lència, que ha exhibit
una revaloració del 10,2% en el conjunt de l’any, un comportament
similar a l’experimentat pel barril de Brent (14,1%).
Amb tot, per bé que els mercats de renda variable han iniciat el nou
any donant continuïtat al to positiu palesat durant els darrers me
sos, l’esdevenir a curt termini dels principals mercats del panorama
internacional és incert, especialment en l’àmbit europeu. I és que
l’evolució futura dels marcadors de creixement i les tensions en els
mercats de deute públic no deixen de ser un focus d’inestabilitat de
dimensions considerables. En qualsevol cas, en un horitzó de més
llarg termini, les perspectives són força més favorables, per tal com
una vegada que se superin els riscos de recessió de l’economia glo
bal i es contengui el grau d’aversió al risc en els mercats de crèdit,
quedarà al descobert el potencial de revaloració de bona part dels
valors borsaris.
Volatilitat borsària i cotització de l’or
* Dades diàries. Les dades de febrer corresponen al tancament de dia 10 ** Excepte VIX i VSTOXX, índex 2010:gener=100
Font: Bloomberg i elaboració pròpia
EuroStoxx50
S&P500
Or
50
75
100
125
150
175
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG FGMç Mg Jl S O
20112010 2012
Conjunturabalear
29
L’economia balear recau a la recta final de l’any i compromet les expectatives de 2012.
Després del dinamisme observat els mesos centrals de l’any i d’ha
ver aconseguit en l’àmbit dels serveis de mercat acostarse al ritme
d’activitat precrisi, l’economia balear s’ha mostrat a les darreries de
l’exercici incapaç de mantenir el pols. El sever ajust que han expe
rimentat la producció i l’ocupació durant el darrer quart de l’any
confirma el marcat caràcter temporal de les forces sobre les quals se
suporta la lenta i difícil recuperació en curs i deixa entreveure una
correcció de més llarg abast que s’estendrà els propers mesos, tant
pel costat de l’oferta com de la demanda. I és que l’economia no
només ha perdut l’acceleració de trimestres anteriors sinó que ha
alentit sobre manera el ritme de creixement.
Prova de la recaiguda és que el percentatge d’indicadors repre
sentatius de l’activitat que s’acceleren no arriba a la meitat (32,6%
vs 66%, 3r trim.), fet que no succeïa des de fa dos anys. Alhora,
després del parèntesi dels mesos centrals de l’any, només una quar
ta part dels indicadors aconsegueix mantenir el marcador en positiu
(25,6% vs 55,3%, 3r trim.).
Amb aquest teló de fons, no sorprèn que l’estimació avanç referida
al quart trimestre situï el creixement del VAB no agrari balear en un
tímid 0,2%, mig punt percentual part davall del trimestre anterior,
i deixi per al conjunt de l’any un balanç magre que no aconsegueix
complir amb les expectatives. No debades, la taxa de creixement
anual s’ha situat en el 0,3%, percentatge que, si bé ha capgirat el
signe del marcador d’un any enrere (0,9%), fa paleses les dificul
tats de l’economia per transitar des de la demanda interna basada
en el consum i la inversió residencial cap a la demanda externa i la
inversió productiva, enmig d’un mercat de treball molt afectat per
la crisi i un creixent deteriorament de les finances del sector públic.
Potser per això, en aquests moments, el dubte envolta el 2012,
un any en què l’economia haurà d’afrontar problemes notables,
mentre que les expectatives anticipen un nou episodi recessiu. I és
que l’elevada taxa d’atur, caracteritzada per un marcat component
estructural, i les provades dificultats per absorbir els excessos del
passat vinculats a la construcció residencial, apareixen com una
amenaça real per assentar el creixement de l’economia, en un con
text de finançament contingut i despalanquejament tant del sector
privat com públic.
Produccióidemanda
PIB de les Balears
* Taxes reals de variació interanual en percentatges a Estimació avanç
Font: elaboració pròpia
2010 2011a2010 2011
3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.a
PIB no agrari 0,9 0,3 0,4 0,2 0,1 0,4 0,7 0,2
Oferta Indústria 1,1 0,9 1,0 0,7 0,8 0,8 0,9 1,1
Construcció 2,3 2,7 2,1 2,3 2,5 2,6 2,7 2,9
Serveis 0,8 0,8 0,1 0,1 0,2 0,9 1,2 0,7
Demanda Consum 1,1 0,4 0,4 0,1 0,0 0,6 0,8 0,3
Inversió 3,7 3,1 3,6 3,7 3,6 3,2 2,7 3,0
30
D’altra banda, caldrà veure l’abast de la recuperació de la demanda
exterior, sobre la qual s’ha basat la sortida de la recessió fins ara. I és
que, a més dels factors específicament locals, l’economia afronta,
també, la incertesa procedent de l’exterior, especialment de les pla
ces europees, on l’ampliació dels diferencials de deute sobirà conviu
amb un procés de consolidació fiscal i financera al qual encara li
queda un llarg camí per recórrer, tant pel volum com per les dificul
tats de recapitalització en un context d’ingressos escassos. A més,
cal no obviar que en un context de globalització financera i comer
cial més intensa i enmig d’una crisi econòmica no coneguda des
de fa gairebé un segle, l’entorn internacional és cada vegada més
agressiu, fet que obliga a les empreses de l’arxipèlag a realitzar un
major esforç competitiu que, en darrera instància, permeti expandir
l’oferta productiva.
Entre reptes exigents i riscos importants, l’economia balear afronta,
doncs, un exercici en què, simultàniament, haurà de minimitzar els
efectes d’un nou brot recessiu a curt termini i, en vista del darrer
balanç anual, impulsar nous factors sobre els quals assentar un aug
ment de l’activitat sòlid a mitjà termini i, de retruc, de l’ocupació.
Amb la recaiguda, el consum mostra la pell.
El consum ha fet malbé a la recta final de l’any la transició que havia
encetat a principis d’exercici, entre la intensa caiguda de l’any ante
rior i la previsió d’augment per al 2011. I és que la dada avançada
de l’indicador sintètic de consum elaborat pel CRE (UIB · Sa Nostra)
deixa per al quart trimestre un augment interanual del 0,3%, cinc
dècimes manco que l’estimació del trimestre precedent, fins a situar
l’augment anual en el 0,4% (vs 1,1%, 2010).
Amb tot, més enllà del perfil estacional clarament vinculat a l’apor
tació del consum dels no residents, l’evolució trimestral posa en
relleu que la despesa de les llars es troba cada vegada més condicio
nada per aquells elements que afecten la seva capacitat econòmica.
N’és la prova que entre el juliol i el setembre els dipòsits es varen
erosionar per segon trimestre consecutiu (1,2% vs 0,2%, 2n trim.),
afectats pel shock ocupacional i la pèrdua de renda associada, en
un context en què el crèdit del sector privat es va continuar ajus
tant (3,7% vs 3,5%, 2n trim.). Tot plegat ha drenat la disposició a
consumir dels residents, enmig de la campanya nadalenca, tradicio
nalment considerada un període de compres especialment intens.
El col·lapse del consum en el darrer quart de l’any ha deixat la petjada
en els indicadors més representatius d’aquest agregat econòmic. Així,
l’índex de producció industrial de béns de consum ha descendit nova
ment a taxes de dos dígits (11,5% vs 1,4%, 3r trim.), fet que no suc
ceïa de mitjan de l’any anterior ençà (13,1%). I és que no només s’ha
esvaït el repunt registrat pels béns de consum durador durant dues
terceres parts del trajecte anual (12,5% vs 6,8%, 3r trim.), sinó que la
pressió a la baixa exercida pels béns de consum no durador s’ha am
pliat considerablement (11,5% vs 1,8%, 3r trim.) i ha mantengut en
negatiu l’índex general de cap a cap d’any (5,9% vs 11,8%, 2010).
Alhora, la compra de béns i serveis als principals comerços i estacions
de servei de les Balears, descomptades les vendes de cotxes i benzi
na, ha intensificat el ritme de descens a la recta final de l’any (5,9%
vs 3,1%, 3r trim.), en un context en què l’índex de comerç al detall
s’ha mantengut al llarg de tot l’exercici part davall del valor d’un any
enrere i ha acumulat un descens del 4,7% (vs 4%, 2010), encara
que inferior a l’agregat nacional (5,6% vs 1,1%, 2011).
En la mateixa línia, la demanda d’energia elèctrica ha acomiadat el
darrer trimestre de l’any amb un retrocés del 7%, percentatge que
dóna per tancada la treva dels dos trimestres anteriors i alimenta
la sèrie de descensos que s’observen des de les darreries de 2009.
No en va, el balanç anual deixa un retrocés lleugerament superior al
de l’exercici passat (1,8%) i igual que el de 2009 (2,3%). De maner a
anàloga, el consum de gasoil A ha intensificat la caiguda del trimes
tre anterior (5,5% vs 0,2%, 3r trim.) i el consum de benzina, tot i
suavitzar el descens (5,7% vs 9,9%, 3r trim.), ha seguit retrocedint
al voltant de la mitjana anual (6,3% vs 3,4%, 2010).
Així les coses, la despesa dels no residents, tot i que la seva magni
tud s’ha vist clarament reduïda pel component estacional, ha seguit
fent de contrapès a la contribució negativa del consum dels resi
dents. En aquest sentit, cal no obviar que la despesa turística total
ha crescut el darrer quart de l’any (7,5%) a un ritme molt semblant
al del trimestre immediatament precedent (7,7%) i clarament supe
rior al d’un any enrere (4,3%). Així, l’augment de les arribades de
turistes internacionals (3,8% vs 10,8%, 3r trim.) s’ha deixat sentir,
entre altres, en els reintegraments amb targeta efectuats pels no
residents a les principals entitats financeres de les Balears (7,8%
vs 11%, 3r trim.), si bé els imports de les operacions de compra amb
targeta han evolucionat a la baixa (8,3% vs 22,6%, 3r trim.).
31
La inversió continua malferida.
La formació bruta de capital fix continua sent el component de la
demanda interna que més severament s’ajusta a la contrac ció de
la demanda agregada. No debades, la inversió ha creuat la recta
final de l’any amb un descens del 3% (vs 2,7%, 3r trim.), xifra que
dóna continuïtat als descensos que s’han produït trimestre rere
trimestre al voltant de la mitjana anual (3,1% vs 3,7%, 2010).
I és que els principals inhibidors de la inversió, com la incertesa,
les dificultats d’accés al crèdit i el necessari redimensionament
d’aquesta variable, una vegada que ha desaparegut l’efecte de l’ex
pansió residencial, han seguit pressionant a la baixa el recorregut
d’aquesta variable.
Tot plegat se segueix traslluint en una infrautilització de la capaci
tat productiva instal·lada en la indústria, la qual, a les darreries de
l’exercici, s’ha situat en el 65,9% (vs 67,4%, 4t trim. 2010), molt
lluny del màxim històric, assolit el segon trimestre de 2005 (86,3%).
De fet, el nombre d’empreses d’alta a la Seguretat Social ha des
cendint el quart trimestre (4% vs 1,2%, 3r trim.) part damunt de
la mitjana anual (1,9%), amb la qual cosa s’acumulen quatre anys
d’escapçades contínues. I és que, tot i el repunt del nombre de so
cietats mercantils creades durant el darrer trimestre de l’any (23,7%
vs 10,6%, 3r trim.), el nombre d’empreses dissoltes ha experimen
tat, de nou, un increment significatiu (12,7% vs 3%, 3r trim.), fet
que saldà l’exercici amb un augment (11,5%) superior al de l’any
anterior (10%).
Addicionalment, tant el capital subscrit com el desemborsat, ver
taders indicadors del pols inversor, han reculat amb força el darrer
quart de l’any (81,3%, ambdós respectivament), després de repun
tar el tercer trimestre (151,3% i 161,6%, respectivament). Alhora,
mentre que la matriculació de camions ha moderat sobre manera
l’ascens del trimestre anterior (3% vs 30,9%, 3r trim.), la matricu
lació de tractors i altres vehicles industrials ha descendit un 28,6%
(vs 333,3%, 3r trim.). De fet, la producció de béns d’equipament ha
patit un nou sotrac el mes de novembre (19,3%), amb la qual cosa
s’ha esvaït el canvi de signe que s’havia produït el tercer trimestre
(3,2% vs 15,4%, 2n trim.).
Prenent en compte aquests indicadors i atesos els baixos valors as
solits a finals d’any, la inversió productiva en capital fix continuarà
contreta els propers mesos i evolucionant per sota del consum i
Principals indicadors del consum privat
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: IET, INE i elaboració pròpia
Índex de comerç al detall (dreta)
Consum privat (esquerra)
Despesa turística (dreta)
IPI (béns de consum) (dreta)
-30,0
-20,0
-10,0
0,0
10,0
20,0
-3,0
-2,0
-1,0
0,0
1,0
2,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011
32
del PIB. Així ho suggereix, també, l’índex de confiança empresarial
elaborat per la Cambra de Comerç de Mallorca, el qual, ja el tercer
trimestre, avançava un saldo negatiu per al darrer quart de l’any
(30,2 vs 2,7, 3r trim.).
Paral·lelament, en l’àmbit de la inversió en construcció, l’excés de
producció pendent de venda ha seguit i seguirà els propers me
sos comprometent l’activitat del sector. Així ho posa de manifest
l’evolució descendent dels projectes visats, que, després de tornar
a recular el darrer trimestre (9,4% vs 14,9%, 3r trim.), han tancat
l’any amb un descens de l’11,1% que amb prou feines s’allunya del
corresponent al conjunt de l’any (12,6%). I és que, el darrer tri
mestre, tant el segment residencial com el no residencial han seguit
evolucionant a la baixa (9,9% i 4,9%, respectivament), encara que
el darrer s’ha allunyat progressivament de la mitjana anual (13,7%
vs 10,4%, residencial).
El millor comportament del segment no residencial s’observa amb
claredat en l’import dels pressupostos d’execució d’obres, els quals
han continuat augmentant durant el darrer quart de l’any (32,3%
vs 135,3%, 3r trim.), d’acord amb l’increment experimentat per les
partides de la indústria (188,2%) i les oficines i comerços (170,9%).
Per contra, el segment residencial ha duplicat a la recta final de
l’any (48,7%) el retrocés mitjà anual (22,3%), símptoma inequívoc
que els excessos d’oferta acumulats al sector immobiliari i la dèbil
conjuntura econòmica continuen llastrant aquest component de la
inversió.
Els intercanvis comercials amb l’exterior es desacceleren significativament.
En l’àmbit exterior, l’alentiment econòmic ha continuat frenant el crei
xement de les exportacions de béns, que han perllongat en el dar
rer tram de l’any la forta desacceleració observada al llarg de tot
l’exercici. De fet, una vegada descomptada la partida de material
de transport, les vendes de béns han registrat sengles retrocessos
(12,1%, octubre; 26,3%, novembre), en línia amb el trimestre pre
cedent (25,3%). Encara que la manca de pols ha estat més accen
tuada en el capítol de béns, la pauta de desacceleració s’ha estès
també als serveis.
Principals indicadors d’inversió
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: COAIB, DGT, OTIB i elaboració pròpia
Projectes visats (dreta)
Pressupostos dels projectes visats (dreta) Inversió (esquerra)
Empreses d'alta a la Seguretat Social (dreta) Matriculacions de camions (dreta)
-60,0
-40,0
-20,0
0,0
20,0
40,0
60,0
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011
33
Paral·lelament, la moderació de la demanda interna ha incidit en la
reducció del ritme d’avanç de les importacions de béns, fins a cedir
el novembre un 54,9% i trencar, així, la senda d’ascens del trimestre
anterior (43%). El retrocés del mes de novembre, que se situa en el
10,6% si es detreuen del balanç general les compres de material
de transport (vs 43,6%, 3r trim.), ha conviscut amb descensos que,
en el cas de les partides de resines i els principals productes agro
alimentaris, han superat el 60%.
Tot plegat explica que la contribució del sector exterior al creixe
ment del PIB hagi estat, de nou, positiva, encara que menor a la
registrada el trimestre precedent. De fet, la balança comercial de
béns, després de tretze mesos consecutius de lluir dèficit, ha tancat
el novembre amb superàvit (7,3 milions d’euros) i ha situat la taxa
de cobertura de les exportacions en el 109,6% (vs 85,5%, 3r trim.).
Els serveis perden el pas al so de la política d’ajustaments.
Pel costat de l’oferta, tots els sectors s’han fet ressò, en major o menor
grau, de la recaiguda de l’economia. Així, encara que el sector ser
veis continua sent l’únic que ha mantengut durant el quart trimestre
el marcador en positiu (0,7%), el persistent afebliment dels ele
ments de la demanda interna l’ha fet ensopegar per primera vega
da des que fa un any aconseguí abandonar la franja dels números
vermells. No debades, el sector ha retallat en el darrer tram de l’any
cinc dècimes el creixement del trimestre anterior, fins a saldar el
balanç anual amb un ascens del 0,8% (vs 0,8%, 2010).
I és que la contribució dels serveis de no mercat s’ha modificat
sensiblement amb la política d’ajustaments del sector públic, fet
que ha permeabilitzat àmbits com la sanitat i els serveis socials,
així com altres branques menors de les administracions públiques
que fins ara havien quedat a recer de la crisi. Així doncs, en un
escenari de preocupació sobre el descobert autonòmic de les
Balears que assenyalen les darreres dades disponibles referides al
tercer trimestre (2,11% del PIB vs 1,2%, Espanya) i la magnitud
del deute acumulat (16,8% del PIB vs 12,6%, Espanya), el procés
de contenció de la despesa pública ha posat de manifest que els
serveis de mercat no gaudeixen de la fortalesa suficient per sos
tenir l’activitat.
Així, l’indicador d’activitat dels serveis de mercat, publicat mensual
ment per l’INE, ha confirmat la pauta de desacceleració observada
Principals indicadors del sector serveis
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: AENA, INE i elaboració pròpia
Pernoctacions hoteleres (dreta)
PIB serveis (esquerra)
Índex de xifra de negocis (dreta)
Trànsit aeri de mercaderies (dreta)
-30,0
-20,0
-10,0
0,0
10,0
20,0
-3,0
-2,0
-1,0
0,0
1,0
2,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011
34
el mes d’octubre (0,2%), que el darrer trimestre ha reculat un 1,1%
(vs 3,5%, 3r trim.). Aquesta tendència a l’alentiment que repro
dueix el patró nacional, encara que en una menor intensitat (3,3%
vs 0%, 3r trim.), s’ha reflectit també en l’índex de personal ocupat
corresponent al darrer quart de l’any (0,3% vs 1%, 3r trim.), que
ha acabat permeabilitzant, entre d’altres, els registres d’afiliació,
que han tornat a retrocedir (2,7%) en contraposició al trimestre
anterior (2%).
I és que excepte les branques més afins al turisme, la resta d’ac
tivitats empresarials, entre les quals destaquen els serveis immo
biliaris, jurídics i d’assessoria, els serveis tècnics d’arquitectura,
enginyeria i consultoria i els serveis personals i de neteja, han
mantengut un to deprimit, atesa la major sensibilitat als canvis
de fase del cicle. Així, en la banda negativa, les activitats immo
biliàries han continuat alimentat la inèrcia a la baixa d’acord amb
el descens de les transaccions d’habitatges nous durant l’octubre
(20,1%) i el novembre (5%), atès que en el cas dels usats el retro
cés de l’octubre (16,7%) s’ha corregit el novembre.
Per contra, cal esmentar que la branca d’hoteleria i restauració, tot
i que ha seguit fent una contribució positiva, ha acabat moderant
el ritme d’ascens de la majoria d’indicadors d’activitat en línia amb
les arribades de turistes internacionals (3,8% i 10,8%, 3r trim.).
I és que el fort efecte estacional ha deixat la seva empremta en el
nombre de pernoctacions hoteleres, les quals, tot i que han evolu
cionat a l’alça en el conjunt del trimestre (10% vs 11,3%, 3r trim.)
–gràcies a l’empenta d’octubre (11,7%)–, han acabat reculant el
desembre (5,1%). Tot plegat s’ha reflectit en el grau d’ocupació
hotelera, que el desembre ha assolit el nivell més baix de la sèrie
(28,6% vs 35,6%, desembre 2010), tot i l’ampliació de l’estada
mitjana (3,7 dies vs 3,5 dies, desembre 2010).
Amb tot, el menor dinamisme ha acabat contagiant també la bran
ca del transport, especialment l’aeri. Així doncs, en línia amb el
menor trànsit de passatgers per via aèria (2,5% vs 9,6%, 3r trim.),
el trànsit d’aeronaus ha descendit un 3,9% (vs 7,2%, 3r trim.), fet
que tanmateix no ha impedit que tancàs l’any en positiu (3,8%
vs 0,3%, 2010). Alhora, el volum de mercaderies transportades per
via aèria ha retrocedit un 11,2% (vs 8,7%, 3r trim.) i ha seguit ali
mentant la senda recessiva, que, en el conjunt de l’exercici, ha recu
lat per sobre de l’any anterior (9,2% vs 0,7, 2010). De la mateixa
manera, el nombre de mercaderies descarregades als ports
–principal via d’entrada de productes a l’arxipèlag– ha descendit
el darrer trimestre un 5,6% (vs 2,1%, 3r trim.), fet que deixa el
balanç anual per sota de l’anterior (4,1% vs 0,5%, 2010), com a
conseqüència també del major retrocés. Així les coses, només el
trànsit de passatgers per via marítima ha aconseguit, tot i la recu
lada de final d’any (2,5% vs 6,8%, 3r trim.), tancar l’exercici en
positiu (6,5% vs 1,4%, 2010).
En conjunt, doncs, el perfil moderat del ritme d’avanç dels serveis
de mercat i, especialment, la desacceleració del serveis de no mer
cat fa pensar que els propers mesos el sector seguirà reculant fins
que la tònica de creixement es recuperi el segon trimestre. Això
hauria de permetre a l’activitat terciària seguir compensant l’alenti
ment de la indústria i la construcció, sectors que continuen encara
lluint la cara més amarga de l’oferta.
La indústria acusa l’alentiment.
L’activitat secundària ha experimentat, segons l’estimació avanç
del quart trimestre, un retrocés de l’1,1%, taxa que també
suma dues dècimes a l’ajust del trimestre anterior. Amb tot, la
recaiguda s’ha fet palesa en la utilització dels principals factors
productius, com ara l’afiliació, que ha tancat el trimestre amb
descensos (6% vs 4,8%, 3r trim.) superiors a la mitjana anual
(4,9% vs 5,4%, 2010).
Alhora, l’índex de producció industrial ha disminuït un 8,9% el
quart trimestre, en contraposició al tímid ascens del trimestre
anterior (0,2%) i de la mitjana anual (4,6%). Tot i la volatili
tat de l’índex, el cert és que un descens del 14,1% com el del
mes de novembre no s’assolia des del setembre de 2010. Tan
important com aquest fet és que totes les branques han seguit
l’evolució de l’índex general, per bé que la indústria extractiva
i manufacturera (39,5% i 10,7%, respectivament) han patit
durant el darrer quart de l’any més que l’energètica (5,6%).
Els dèbils resultats de la indústria balear s’emmarquen en
un context en què l’indicador de clima industrial ha engrei
xat el saldo negatiu (19,1 punts) respecte d’un any enrere
(8,4 punts). Tot plegat recull els efectes sobre el comporta
ment dels agents econòmics de la creixent incertesa que en
volta el creixement, l’ocupació i la renda i les dificultats de
35
readaptació a les noves condicions d’un crèdit escàs i, a mitjà
termini, inevitablement més car.
Continua la fallida de la construcció.
La necessària recomposició de l’estructura i del pes de la cons
trucció associada als excessos del passat segueix convivint a ho
res d’ara amb un component cíclic molt marcat. No debades,
l’estimació avanç referida al quart trimestre situa la reculada del
sector en el 2,9% (vs 2,7%, 3r trim.), que supera la contracció
mitjana anual, xifrada en el 2,7%. De fet, l’afiliació ha descen
dit (15,9%) de manera més intensa que el trimestre anterior
(15%), amb la qual cosa ha exhibit una tendència que, des
prés de quinze trimestres consecutius de retallades, ha regis
trat un nou mínim a la sèrie d’afiliats a la Seguretat Social amb
36.909 ocupats.
El deteriorament progressiu de la demanda interna i les dificul
tats afegides derivades de la manca d’acció contracíclica pública,
expliquen que l’afectació del sector s’estengui a hores d’ara a to
tes les esferes: promoció residencial i no residencial, rehabilitació
d’habitatges i obra pública. Així, l’obra pública licitada ha tancat
l’any, coneguts els descensos d’octubre (s88,5%) i de novembre
(83,2%), acumulant sis trimestres de retrocessos (56,2%, 3r trim.),
un comportament que s’estén tant a l’àmbit de l’edificació com
de l’enginyeria civil.
Tot plegat ha accentuat a la recta final de l’any les tendències de
fons, amb la qual cosa s’ha intensificat la trajectòria recessiva en
cetada ara fa cinc anys, en un context en què l’activitat residencial
continua retrocedint. Així ho evidencien les estadístiques del Minis
teri de Foment referides al nombre de certificacions de final d’obra,
les quals, excepte el repunt d’octubre (1,6%), han seguit retrocedint
el novembre (14,2%). Aquesta evolució, que és especialment visi
ble en l’àmbit de les certificacions d’edificis de promoció privada
(8,6%, novembre; 4,1%, octubre), confirma que la construcció resi
dencial continua molt afectada per l’acumulació d’estocs pendents
de venda des de l’etapa expansiva anterior.
En aquest context, els indicadors avançats de la construcció no ofe
reixen senyals de recuperació a curt termini, sobretot pel que fa al
component privat, atès el refredament persistent de la planificació
de nous projectes de caire residencial. En aquest sentit, l’estadística
del Ministeri de Foment referida al nombre total d’habitatges vi
sats posa en relleu un descens el novembre (28,5%) superior al de
l’octubre (7,2%), únic mes de l’any en què els pressupostos totals
han augmentat (36,5% vs 39,7%, novembre). I és que els projec
tes referits a l’esfera residencial han seguit evolucionant a la baixa
Índex de producció industrial per branques
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE
Indústries manufactureres
Indústries extractives
IPI
Energia
-45,0
-30,0
-15,0
0,0
15,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011
36
després de deu mesos de retallades contínues (14,3%, octubre;
30,5%, novembre), fet que compromet el nivell d’activitat del pro
per any i mig.
Menorca acusa sobre manera la recaiguda.
Territorialment, el retrocés evidenciat per la majoria d’indicadors
d’activitat s’ha deixat sentir amb més intensitat a Menorca, fet que
ha allunyat aquesta illa de l’estela de Mallorca i l’ha situada a la coa
del rànquing regional, que segueixen encapçalant les Pitiüses.
Així les coses, la major desacceleració de l’activitat menorquina ha
ferit de ple la inversió productiva, per tal com el sotrac patit pel
nombre d’empreses d’alta a la Seguretat Social (5,3% vs 1,6%,
3r trim.) ha revestit un caire més accentuat que a Mallorca (4,1%
vs 1,7%, 3r trim.) i a les Pitiüses (2,2% vs 1,2%, 3r trim.). Alhora,
des del punt de vista de la inversió en construcció, les dades del
COAIB referides al volum de projectes visats palesen per a Menorca
una persistència a la baixa (18,5% vs 23,2%, 3r trim.), semblant a
l’observada a Mallorca (9,2% vs 12,3%, 3r trim.) a causa, principal
ment, de la reculada del segment no residencial (44,8% vs 11,3%,
residencial). Per contra, a les Pitiüses els visats han aconseguit cap
girar el signe després de vuit trimestres en negatiu (0,9% vs 24%,
3r trim.), gràcies al repunt del segment residencial (2,2% vs 6,7%,
no residencial).
Paral·lelament, la major fragilitat del consum de les llars menorqui
nes s’ha fet palesa en les matriculacions de vehicles, que han reculat
el darrer trimestre (37,9% vs 22%, 3r trim.) a un ritme superior al
de Mallorca (5,3% vs 6%, 3r trim.) i han contrastat amb l’ascens de
les Pitiüses (1,9% vs 8,8%, 3r trim.). En la mateixa línia, el defa
lliment en la comercialització de productes petrolífers (21,5%) ha
Evolució dels visats de direcció d’obra segons tipologia
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Ministeri de Foment
Residencial (ampliació i reforma)
Residencial (obra nova)
Total visats
No residencial
-75,0
-50,0
-25,0
0,0
25,0
50,0
75,0
100,0
125,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
37
malbaratat l’augment del trimestre anterior (3,2%) amb un retrocés
semblant al de Mallorca (21% vs 18%, 3r trim.), en un context
en què les Pitiüses han continuat sent el territori menys afectat pel
tarannà recessiu del consum energètic (2,5% vs 5,2%, 3r trim.).
Alhora, la demanda d’energia elèctrica ha seguit retrocedint a
Menorca (6% vs 0,5%, 3r trim.), després de dos anys i mig sen
se conèixer el signe positiu, en un context en què tant a Mallorca
(7,5% vs 0,2%, 3r trim.) com a les Pitiüses (4,2% vs 2,9%, 3r trim.)
ha tornat a cedir.
Sigui el que sigui, la major desacceleració de les constants de l’eco
nomia menorquina s’ha fet especialment palpable des de la ves
sant externa de la demanda. En aquest sentit, l’afluència de turistes
internacionals ha fet flaca a Menorca al llarg del darrer trimestre
(14,5% vs 5%, 3r trim.), fet que contrasta amb l’evolució observada
a Mallorca (4,1% vs 12,8%, 3r trim.) i a les Pitiüses (10,1% vs 7,1%,
3r trim.), territoris que han perllongat fins a l’entrada del nou any
la bonança que va caracteritzar els fluxos turístics durant els me
sos centrals de l’any. Aquest comportament baixista, que també
s’ha accentuat a Menorca pel que fa al segment espanyol (15,4%
vs 8,2%, Mallorca; 0,2%, Pitiüses), ha empès a la baixa els indi
cadors de trànsit a l’aeroport de Maó, tant de passatgers (7,5%
vs 4,1%, 3r trim.) com d’aeronaus (9,9% vs 0,4%, 3r trim.), amb
la qual cosa s’ha tancat el balanç anual més deprimit de l’arxipèlag
(2,6% i 1,1%, respectivament). I és que el marcador d’arribades de
passatgers per via aèria s’ha mantengut en positiu a Mallorca (1,5%
vs 10,5%, 3r trim.) i a Eivissa (14,1% vs 9,4%, 3r trim.), territori,
aquest darrer, que, tot i els senyals de frenada del transit d’aeronaus
(0,8% vs 4,2%, Mallorca), ha tengut el millor tancament d’any de
la sèrie històrica.
No és gens estrany, doncs, que la branca d’hoteleria i restauració
també hagi estat testimoni de primera mà de la pèrdua del compàs
de Menorca. I és que el nombre de pernoctacions hoteleres refe
rents al mes d’octubre –últim mes publicat per l’INE amb registres
comparables a nivell insular– ha descendit (9,5% vs 4%, 3r trim.),
en contraposició a Mallorca, que ha estat capaç de perllongar el
favorable balanç estiuenc (11,6% vs 11,4%, 3r trim.) en línia amb
el dinamisme lluït per les Pitiüses (22,8% vs 14,4%, 3r trim.). De fet,
durant el desè mes de l’any, Mallorca ha presentat el major grau
Principals indicadors econòmics per illes
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’Autoritat Portuària de les Balears, COAIB, Prefectura Provincial de Trànsit i Red Eléctrica de España
2010 20112010 2011
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
Mallorca Trànsit marítim de mercaderies 3,2 2,0 1,9 1,3 4,6 5,2 0,4 6,9 0,7 0,8
Projectes visats COAIB 12,3 11,0 15,5 2,5 17,7 14,5 10,7 12,0 12,3 9,2
Matriculació de vehicles 7,6 5,2 75,0 15,2 28,1 11,7 35,5 18,8 6,0 5,3
Demanda d'energia elèctrica 2,0 2,7 0,8 6,7 3,3 3,8 4,4 0,5 0,2 7,5
Menorca Trànsit marítim de mercaderies 4,4 19,4 3,2 8,4 6,8 2,9 4,8 13,5 30,2 35,5
Projectes visats COAIB 13,5 10,3 34,1 16,9 22,4 0,7 4,2 2,7 23,2 18,5
Matriculació de vehicles 42,9 3,6 81,9 118,0 26,0 9,4 50,6 26,1 22,0 37,9
Demanda d'energia elèctrica 4,1 3,6 1,2 6,7 3,5 5,2 7,5 1,4 0,5 6,0
Eivissa-Formentera Trànsit marítim de mercaderies 6,7 0,1 10,5 6,2 6,4 4,2 1,9 6,2 0,3 7,6
Projectes visats COAIB 13,9 12,3 13,1 2,9 17,7 22,1 15,8 8,9 24,0 0,9
Matriculació de vehicles 39,2 1,5 113,8 81,7 20,2 11,0 38,8 9,3 8,8 1,9
Demanda d'energia elèctrica 1,2 0,7 2,7 2,7 1,0 4,7 2,0 4,0 2,9 4,2
38
d’ocupació hotelera de les illes (59,2%), després de gaudir d’un in
crement interanual (5,3 pp) semblant al de la planta pitiüsa (5,6 pp).
Per contra, Menorca ha palesat el nivell d’ocupació més baix de l’àm
bit regional (39,3%), després de registrar el major retrocés (3,2 pp)
dels darrers tres mesos.
L’avantatge relatiu de Mallorca respecte de Menorca s’observa
també en l’activitat portuària. Així, mentre que durant el darrer
trimestre Mallorca ha donat continuïtat a la tendència a l’alça pel
que fa al trànsit marítim de passatgers (13,6% vs 6,5%, 3r trim.),
a la resta d’illes el comptador ha retrocedit (5,5%, Menorca;
7,9%, Pitiüses), fet que contrasta amb els augments del trimestre
anterior (1,5%, Menorca; 7,6%, Pitiüses). Alhora, per bé que el
trànsit de mercaderies ha reculat a totes les illes, el volum descar
regat als ports mallorquins ha minvat (0,8% vs 0,7%, 3r trim.) en
menor mesura que a Eivissa (7,6% vs 0,3%, 3r trim.) i, sobretot,
que a Menorca (35,5% vs 30,2%, 3r trim.), illa que ha registrat
un nou mínim d’acord amb la prostració més intensa de la sèrie
històrica.
Amb tot, l’especial manca de pols de l’activitat menorquina s’ha re
flectit en l’esfera laboral, per tal com el nombre d’afiliats a la Seguretat
Social durant el darrer quart de l’any ha intensificat la trajectòria
baixista (7,4% vs 1,7%, 3r trim.) en major grau que a Mallorca
(4,5% vs 0,8%, 3r trim.) i a les Pitiüses (2,4% vs 4,3%, 3r trim.).
De fet, la major intensitat i persistència del procés de destrucció
d’ocupació a Menorca ha engreixat novament els registres d’aturats
(6,2% vs 5,6%, Mallorca; 2,9%, Pitiüses) fins a situar, per primera
vegada, la taxa d’atur registrada (23,1%) en el mateix nivell de les
Pitiüses (vs 20,2%, Mallorca).
39
Les Balears travessen la recta final de l’any acusant sobre manera la desacceleració global dels fluxos turístics.
La impossibilitat de mantenir el dinamisme exhibit durant els me
sos més càlids de l’any ha provocat que l’afluència internacional
a les illes hagi experimentat al llarg del darrer quart de l’exerci
ci una marcada tendència a la desacceleració que s’ha inserit en
un escenari dominat per l’alentiment dels moviments turístics a
nivell internacional. Així les coses, segons les dades de l’Institut
d’Estudis Turístics (IET), l’arribada de turistes estrangers a les Balears
s’ha incrementat un 3,8% al llarg del quart trimestre, taxa que,
tot i superar la que s’havia registrat un any enrere (1%), contrasta
significativament amb l’embranzida del tercer (10,8%) i del segon
trimestres de l’any (14,4%).
Aquest comportament ha presentat disparitats territorials impor
tants arreu de l’arxipèlag. Així, mentre que la desacceleració ha es
tat secundada a Mallorca amb una intensitat lleugerament superior
a l’agregat (4,1% vs 12,8%, 3r trim.) i ha provocat a Menorca l’en
trada en terreny negatiu (14,5% vs 5%, 3r trim.), a les Pitiüses no
s’ha produït, atès que han impulsat el ritme d’ascens del trimestre
precedent (10,1% vs 7,1%, 3r trim.).
Val a dir, en qualsevol cas, que el comptador trimestral també ama
ga un comportament força dispar des d’un punt de vista tempo
ral, per tal com la fallida del mes de desembre (24,8%) ha acabat
contrarestant, en gran manera, l’ascens del novembre (7,7%), que,
al seu torn, havia aconseguit accelerar el ritme d’avanç de l’octu
bre (6,3%). Aquest tancament d’any no ha impedit, emperò, que
el balanç anual hagi acollit, mercès als rècords assolits durant els
mesos centrals de l’estiu, la xifra màxima de visitants internacionals
registrada després de 1999 (10,1 milions) i, consegüentment, un
augment substancial respecte de l’any anterior (9,8% vs 2%, 2010).
El comportament baixista del mercat balear ha tengut lloc en un con
text de desacceleració dels fluxos globals que, segons l’Organització
Mundial del Turisme (UNWTO), ha situat el creixement interanual de
l’últim quart de l’any (2,9%) sensiblement part davall del registrat
el trimestre anterior (4,1%), fruit d’una retallada que, en tot cas, ha
estat força més severa a les illes. I és que l’alentiment dels movi
ments internacionals s’ha estès a la gran majoria de les destinacions
turístiques del món, atès que fins i tot les regions més dinàmiques,
com són les d’Àsia i el Pacífic (5,4%) i les d’Amèrica (3,2%), no han
pogut evitar sengles retallades en el ritme de creixement registrat el
trimestre precedent (6,6% i 3,6%, respectivament). Ara bé, d’acord
amb el tarannà generalitzat, l’abatiment turístic ha estat especial
ment sagnant a l’Orient Mitjà, per tal com el mercat, que ha seguit
penalitzat per mor del clima d’elevada agitació regnant a la regió,
ha aprofundit en la senda recessiva palesada al llarg de tot l’exercici
(16,8% vs 7,1%, 3r trim.).
D’aquesta manera, el comptador d’arribades turístiques només ha
millorat a l’Àfrica –on ha aconseguit remuntar després de dos tri
mestres sota zero coincidint amb un cert apaivagament de les tur
bulències polítiques a la zona (1,6% vs 3,5%, 3r trim.)– i, en una
menor mesura, a Europa (5,1% vs 5%, 3r trim.), fet que també con
firma l’evolució ascendent dels passatgers transportats en trajectes
internacionals per les principals companyies aèries europees (6,2%
vs 6,7%, 3r trim.).
És en el marc europeu, doncs, on la pèrdua d’empenta del comp
tador balear pren per contrast una major rellevància, que s’explica
novament arran de l’enfonsament insular del darrer mes de l’any.
I és que és precisament durant aquest període en què l’arribada de
turistes al conjunt del continent (5,8%) s’ha accelerat i ha sumat
dècimes al ritme d’ascens d’octubre (5,3%) i de novembre (4%),
d’entrada inferior en ambdós casos al de l’arxipèlag. Amb tot, el
diferencial atresorat pel vell continent a les acaballes de l’any no
ha estat suficient per empènyer el seu balanç anual amb una força
superior a la balear (6% vs 2,9%, 2010), fet que, atès el bon com
portament del mercat insular a l’estiu, també s’ha produït enfront
del còmput agregat de les destinacions d’Amèrica (4,2% vs 6,5%,
2010) i d’Àsia i el Pacífic (5,6% vs 12,9%, 2010).
Mercatturístic
40
L’arribada de la temporada baixa desbanca les Balears de les primeres posicions respecte dels principals competidors.
La significativa reculada experimentada per l’afluència turística du
rant el darrer mes de l’any ha comportat que les illes hagin aban
donat les posicions capdavanteres en el rànquing de destinacions
turístiques tant de l’àmbit nacional com de la ribera mediterrània.
No debades, l’arribada de turistes internacionals al territori espanyol
durant el mes de desembre no tan sols no ha convergit amb l’es
fondrament del marcador balear, sinó que ha aconseguit intensifi
carne la trajectòria a l’alça (5,5% vs 3,6%, novembre). Aquest fet
ha permès que el comptador trimestral del mercat nacional (6,1%)
hagi pràcticament duplicat el corresponent a l’arxipèlag, després de
dos trimestres consecutius de romandre’n a l’ombra (8,5%, 3r trim.;
10,4%, 2n trim.).
D’aquesta manera, les Balears han perdut pistonada enfront de les
destinacions espanyoles que han intensificat el ritme d’avanç durant
el quart trimestre –com és el cas de la Comunitat Valenciana (8,3%
vs 6,6%, 3r trim.) i Catalunya (6,3% vs 4,9%, 3r trim.)–, situació que
ha prosseguit envers les Canàries, atès que, tal com ha succeït al llarg
de tot l’exercici, aquestes illes han tancant l’any creixent a taxes de dos
dígits (14,8% vs 18,6%, 3r trim.). Així doncs, el mercat turístic balear
només ha palesat un dinamisme superior al d’Andalusia –que també
ha experimentat una desacceleració notable (2,6% vs 7,0%, 3r trim.)–
i al de Madrid –que ha estat l’única comunitat turística que ha en
caixat un retrocés interanual de l’afluència (3,5% vs 6,3%, 3r trim.).
Arribades de turistes internacionals a les principals destinacions competidores de les Balears
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’IET i els diferents instituts d’estadística nacionals
2010 20112011
3r trim. 4t trim. Setembre Octubre Novembre Desembre
Balears 2,0 9,8 10,8 3,8 10,5 6,3 7,7 24,8
Nacionals Andalusia 0,3 5,9 7,0 2,6 11,6 9,9 11,3 3,8
Canàries 4,9 18,3 18,6 14,8 20,2 15,7 12,1 16,6
Catalunya 3,5 4,7 4,9 6,3 7,3 10,2 2,1 4,4
Com. Valenciana 1,5 7,2 6,6 8,3 6,3 10,6 6,6 5,3
Madrid 3,9 0,5 6,3 3,5 7,3 8,4 0,7 0,3
Total Espanya 1,0 7,6 8,5 6,1 9,2 8,0 3,6 5,5
Internacionals Bulgària 6,4 4,0 1,5 4,8 3,0 6,6 2,4 4,8
Croàcia 2,4 9,0 7,5 10,6 18,7 13,7 3,4 6,5
Malta 12,7 2,5 1,0 14,4 3,0 13,3 13,2 19,3
Xipre 1,5 10,1 11,2 5,7 5,2 7,5 0,3 6,8
Turquia 3,2 9,5 8,1 5,5 14,5 6,1 7,4 1,1
Tunísia 0,0 n.d. n.d. 16,6 n.d. 23,5 1,1 21,6
Marroc n.d. n.d. 4,1 n.d. 1,9 0,8 n.d. n.d.
41
En sintonia amb tot plegat, l’alentiment experimentat per l’arribada
de turistes internacionals a les Balears també ha revestit un caire
més marcat respecte de bona part de les destinacions competidores
de la Mediterrània. Així, durant el darrer quart de l’any, l’afluència
s’ha impulsat a Croàcia (10,6% vs 7,5%, 3r trim.) i a Bulgària (4,8%
vs 1,5%, 3r trim.), mentre que regions com Xipre (5,7%) o Turquia
(5,5%), malgrat sofrir sengles retallades respecte als registres del
tercer trimestre (11,2% i 8,1%, respectivament), han evolucionat
part damunt de l’arxipèlag. Contràriament, destaca el retrocés dels
fluxos amb destinació a Malta (14,4% vs 1%, 3r trim.) i el perfil baix
del Marroc a l’entrada del trimestre, per tal com l’avanç comptabilit
zat a l’octubre (0,8%) ha reduït a més de la meitat l’ascens del mes
anterior (1,9%).
Alemanys i britànics tornen a escena enmig de la desbandada dels mercats minoritaris.
La radiografia per nacionalitats de la demanda turística balear asse
nyala que bona part de la significativa desacceleració experimenta
da durant el quart trimestre rau en la fallida dels mercats amb una
menor presència turística, en contraposició a la tendència observa
da al llarg dels darrers dos anys i mig, durant els quals els segments
minoritaris s’erigiren en el principal motor de l’afluència a les illes.
Així les coses, la desfeta d’aquest col·lectiu (8,4% vs 18,8%,
3r trim.) s’ha fet extensiva a la pràctica totalitat dels seus integrants,
per tal com han caigut amb força al terreny negatiu els turistes
procedents de Portugal (40,1% vs 27,5%, 3r trim.), Itàlia (17,4%
vs 11,9%, 3r trim.), França (13,6% vs 26,7%, 3r trim.), Bèlgica
(13,1% vs 20%, 3r trim.) i, en menor mesura, dels països nòrdics
(1,5% vs 14,5%, 3r trim.), mentre que, al seu torn, els turistes ho
landesos han intensificat la mínima càrrega negativa palesada el
trimestre anterior (38,5% vs 0,1%, 3r trim.). En aquest sentit, tan
sols han romàs aliens al tarannà recessiu el mercat irlandès –que
malgrat haver perdut empenta ha prosseguit creixent a taxes força
elevades (62,4% vs 81,6%, 3r trim.)– i la plaça suïssa –que ha ac
celerat modestament l’avanç interanual (15,8% vs 14,5%, 3r trim.).
En aquest context, l’altra cara de la moneda ha vengut represen
tada pels principals mercats emissors de les illes, per tal com s’han
convertit en l’únic reforç en la tasca de preservar el signe positiu del
Afluència de turistes estrangers per mercat d’origen
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’IET
Alemanya
Regne Unit
Mercats minoritaris
Total afluència
-60,0
-40,0
-20,0
0,0
20,0
40,0
60,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
42
marcador trimestral. I és que tant el mercat alemany com el britànic
han evolucionat part damunt de la mitjana durant el darrer quart de
l’exercici, si bé mentre el primer ha estat capaç d’accelerar el ritme
de creixement (10,6% vs 6,7%, 3r trim.), el segon ha donat conti
nuïtat a la moderació encetada a l’equador de l’any (4,7% vs 6,3%,
3r trim.).
Sigui el que sigui, el cert és que el canvi de papers esdevengut en
tre els mercats emissors a les acaballes de l’exercici no ha esborrat
l’empenta palesada pels segments minoritaris durant la resta de
l’any, tal com posa de manifest el balanç anual d’aquest conjunt
de mercats, que amb un increment del 20,5% no només ha quasi
duplicat l’avanç de l’any anterior (10,7%), sinó que ha superat amb
escreix el comptabilitzat pels turistes de nacionalitat britànica (8%
vs 3,1%, 2010) i alemanya (2,5% vs 0,4%, 2010) fins a assolir
la quota sobre el total d’arribades més elevada de l’últim decenni
(34,2% vs 31,1%, 2010).
Al mateix temps, cal ressenyar que el comportament de la cartera
de nacionalitats observat en l’àmbit balear també ha tengut lloc en
el conjunt de l’Estat, per bé que en aquest cas la divergència en la
senda interanual de les places amb una major i menor representati
vitat turística no ha estat tan accentuada com a les illes. En aquest
sentit, si bé és cert que els mercats minoritaris han reduït a gaire
bé la meitat l’avanç del trimestre anterior (4,7% vs 9,1%, 3r trim.),
el seu ritme de creixement s’ha mantengut proper al del mercat
germànic, que tampoc no ha pogut defugir la desacceleració del
marcador trimestral (5,8% vs 6,3%, 3r trim.). Així doncs, la nota
positiva ha vengut, en aquest cas, per mà del Regne Unit, que ha
recuperat part de l’empenta perduda durant el trimestre anterior
(10,5% vs 8,7% 3r trim.) i ha tornat a presentar un dels compor
taments més dinàmics de l’afluència turística en l’àmbit nacional.
Addicionalment, no es pot obviar la contribució negativa al balanç
turístic de l’últim trimestre de l’any efectuada pel turisme d’interior,
per tal com, segons les dades publicades per la Conselleria de Turisme
i Esports, l’afluència de visitants espanyols a les illes ha caigut un
8,9% i ha aportat la xifra de turistes més baixa de l’últim trienni en
aquest període. Aquest comportament, que capgira el comptador
del trimestre anterior (6,5%), acull l’efecte contrari palesat per la
cartera de mercats emissors europeus, atès que mostra una lleu
recuperació el desembre (0,8%) que ha estat insuficient, en tot cas,
per compensar la fallida a taxes de dos dígits dels dos mesos ante
riors (10%, novembre; 13,5%, octubre).
La preferència per les fórmules tradicionals de contractació del viatge impulsa l’afluència als establiments hotelers i similars.
La relaxació dels fluxos turístics s’ha circumscrit en un context en
què el procés de planificació del gaudi turístic per part de les famí
lies ha continuat altament condicionat per la necessitat d’ajustar la
despesa a una conjuntura econòmica summament fràgil i incerta,
circumstància que ha incidit en el paquet turístic com l’opció més
dinàmica a l’hora d’organitzar l’estada a l’arxipèlag. Així les coses,
el nombre de visitants estrangers que han optat per la modalitat del
forfait organitzat ha repuntat de manera notable durant el darrer
trimestre de l’exercici (23,4%) i ha registrat la quota d’arribades més
elevada de l’últim quinquenni pel que fa a aquest mateix període de
l’any (45,7%), mentre que la contractació lliure ha fet flaca (8,4%)
en contraposició a la tendència observada en el període estival
(12,7% vs 9,4%, paquet turístic). De la mateixa manera, l’opció del
viatge organitzat ha evolucionat part damunt de la contractació lliu
re en el conjunt de l’Estat (15,1% vs 2,6%, contractació lliure), per
bé que, en aquest cas, el major dinamisme d’aquesta modalitat ja
s’havia posat en relleu al llarg de la temporada alta (13,8% vs 6,4%,
contractació lliure), circumstància que no ha impedit, emperò, que
la quota sobre l’afluència total hagi romàs força part davall de l’àm
bit balear (31,1%).
En sintonia amb tot plegat, l’elecció del paquet turístic ha actuat
en favor dels desplaçaments realitzats mitjançant companyies
aèries tradicionals (8,2%), enfront del segment de baix cost
(4,8%), novament en contraposició als registres de l’estiu (9,9%,
tradicionals vs 13,1%, baix cost) i, en aquesta ocasió, també a
la tendència observada en el mercat nacional, on el menor rit
me d’avanç de les companyies tradicionals (5,5%) respecte de les
low cost (6,5%) ha estat una constant al llarg dels darrers exercicis.
En qualsevol cas, aquest fet només ha permès que el percentatge
de passatgers transportats pel segment de companyies tradicio
nals a les Balears (17,2%) experimentàs un ínfim increment res
pecte del mateix trimestre del passat exercici (0,4 pp), de manera
que la seva representativitat ha romàs lluny dels registres assolits
a nivell nacional (45,6%).
43
Al mateix temps, l’allotjament en establiments hotelers i similars,
tradicionalment relacionat amb la compra del paquet turístic, ha
esdevengut l’únic segment que ha guanyat embranzida durant el
darrer quart de l’any (9,8% vs 9,1%, 3r trim.), per tal com s’han
erigit en l’opció preferida pel 72,4% dels turistes arribats a les illes,
el major percentatge comptabilitzat durant un quart trimestre des
de l’any 2007. No obstant això, el segment més dinàmic ha estat
l’habitatge de lloguer (11,6% vs 30,7%, 3r trim.), tendència que
s’ha imposat durant els darrers tres trimestres, igual que la desac
celeració constant que ha sofert l’habitatge gratuït durant el ma
teix període i que ha culminat el darrer trimestre amb l’entrada del
comptador interanual en terreny negatiu (15,8% vs 5,2%, 3r trim.).
En aquest sentit, l’afluència als establiments hotelers i similars tam
bé ha intensificat la trajectòria a l’alça en l’àmbit nacional (11,6%
vs 8,9%, 3r trim.) i s’ha erigit en el segment més dinàmic de l’oferta
d’allotjament a nivell estatal, atès que l’habitatge gratuït ha evo
lucionat part davall de l’agregat malgrat recuperar el signe positiu
(2,9% vs 0,9%, 3r trim.) i el segment d’habitatges de lloguer ha
retrocedit després d’avançar a taxes de dos dígits durant la resta de
l’any (5,9% vs 26,5%, 3r trim.).
L’activitat hotelera es recolza en l’augment de l’estada mitjana per afrontar la moderació de l’afluència turística.
La predisposició dels turistes per allotjarse en establiments reglats
ha permès que la planta hotelera hagi palesat en menor mesura
que altres segments la pèrdua d’empenta dels fluxos d’arribades
a les illes, fet que ha estat recolzat, a més, per la recuperació de
l’estada mitjana. Així les coses, durant el darrer quart de l’any el
volum de pernoctacions hoteleres ha pogut contenir la desacce
leració del marcador trimestral (10% vs 11,3%, 3r trim.), atès que
el segment estranger ha conservat l’empenta del tercer trimestre
(12% vs 12,3%, 3r trim.) i, d’acord amb l’elevada quota que repre
senta sobre el total (89%), ha pogut sostenir el comptador agregat
enfront de la fallida del segment nacional (4,7% vs 3,2%, 3r trim.).
Per contra, el nombre de viatgers allotjats ha experimentat una des
acceleració més intensa (8,5% vs 12,7%, 3r trim.), ja que la mode
ració del col·lectiu de turistes estrangers (12% vs 14,9%, 3r trim.)
ha estat aguditzada per la caiguda dels turistes nacionals (3,3%
vs 0,7%, 3r trim.).
Estada mitjana i afluència turística als establiments hotelers
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: Encuesta de ocupación hotelera (EOH), INE
Viatgers
Pernoctacions
Estada mitjana
-20,0
-10,0
0,0
10,0
20,0
30,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
44
Així doncs, no es pot obviar la favorable influència exercida pel com
portament de l’estada mitjana, la qual, situada en 6,2 dies, ha tornat
a créixer en termes interanuals (1,4%), després del descens registrat a
l’estiu (1,2%). Aquesta aportació efectuada per l’estada mitjana
també s’ha recollit en els registres nacionals (3,1 dies; 3,3% vs 1,3%,
3r trim.), territori on ha estat imprescindible per mantenir el compta
dor de pernoctacions en terreny positiu (2,6% vs 7,8%, 3r trim.), atesa
la fallida per primer cop en els darrers vuit trimestres de l’afluèn cia
(0,7% vs 6,4%, 3r trim.), força afectada per l’esfondrament del seg
ment nacional (5,1% vs 5,6%, estranger).
Amb tot, cal assenyalar que el balanç hoteler trimestral amaga impor
tants divergències en la seva conformació, per tal com l’evolució men
sual s’ha gestat paral·lelament a l’afluència turística a les illes i ha anat
oferint símptomes evidents d’esgotament a mesura que s’atracava el
tancament de l’any. Així les coses, mentre que a l’octubre el nombre
de viatgers i pernoctacions ha exhibit un vigor similar a l’experimentat
durant l’estiu (11,5% i 11,7%, respectivament), ambdós indicadors
han rebaixat considerablement el ritme d’avanç el novembre (0,7%
i 1,6%, respectivament) i, especialment, el desembre, moment en el
qual han caigut en terreny negatiu (9,7% i 5,1%, respectivament).
El grau d’ocupació hotelera no s’ha mantengut aliè a aquesta trajec
tòria, de manera que la taxa que el mes d’octubre (57,1%) permetia
superar el registre d’un any enrere (52,4%) i, així mateix, la mitjana
nacional (52%), s’ha rebaixat el desembre (29%), fet que ha capgirat la
comparativa tant en termes temporals (37,5%) com territorials (38,1%).
Val a dir que aquests registres han encaixat una desacceleració de l’ac
tivitat que, mesurada a través del volum de pernoctacions venudes,
ha conviscut amb una planta hotelera que ha ampliat sensiblement el
nombre de places disponibles respecte d’un any enrere (18,1%).
Al mateix temps, la senda descendent del grau d’ocupació explica,
en gran manera, el comportament baixista experimentat per la ren
dibilitat hotelera, la qual, mesurada a través dels ingressos diaris per
habitació disponible (o RevPAR, revenue per avaliable room), s’ha
situat en el nivell més minso de la sèrie encetada quatre exercicis
enrere (25,97 €) i part davall de la resta de destinacions nacionals,
fruit d’un retrocés (10,1% vs 1,5%, Espanya) que contrasta signifi
cativament amb el creixement de dos dígits registrat durant el tercer
(11,7%) i el segon trimestres (14,2%). Alhora, l’altre factor que ha
pres part en l’evolució a la baixa de la rendibilitat hotelera ha estat
l’estancament de la tarifa mitjana aplicada (o ADR, average daily
rate), atès que l’import fixat per habitació (58,93 €) s’ha mantengut
força estable respecte d’un any enrere (0,4%) i ha contrastat signifi
cativament amb el repunt registrat a l’estiu (3,9%). En aquest sentit,
el fre sofert per la tarifa mitjana diària ha vengut avalat per la tra
jectòria descendent de l’índex de preus hotelers, ja que l’estructura
Ocupació, preus i rendibilitat hotelera
* Taxes de variació interanual en percentatges. Dades de l’ocupació hotelera en percentatges sobre la planta oberta
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE
ADR (esquerra)
RevPAR (esquerra)
Grau d'ocupació (dreta)
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
-30,0
-15,0
0,0
15,0
30,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
45
tarifària ha experimentat el darrer quart de l’any el descens més
important dels últims set trimestres (3,3%), en contraposició a la
recuperació del trimestre anterior (2,9%).
La fallida de l’afluència condiciona l’activitat d’apartaments i establiments de turisme rural.
Els segments d’allotjament distints a l’hoteleria han encaixat pèrdues
força significatives de l’afluència que, amb independència del com
portament de l’estada mitjana, han compromès seriosament el seu
nivell d’activitat. En aquests termes, el balanç més desfavorable ha
correspost a la planta d’apartaments turístics, atès que el retrocés
del nombre de viatgers (2% vs 14,2%, 3r trim.), unit a l’escapçada
de l’estada mitjana (2,3%; 7,5 dies), ha provocat un descens del
volum total de pernoctacions (4,2%) que contrasta amb el repunt
del trimestre anterior (7%). Val a dir que el descens de l’activitat,
mesurat a través del còmput d’estades, ha estat comú tant en el seg
ment estranger (3,3% vs 6,9%, 3r trim.) com en l’espanyol (24,5%
vs 7,3%, 3r trim.), si bé cal assenyalar que mentre que en el primer és
atribuïble a la fallida de l’estada mitjana (3,3% vs 1,8%, espanyol)
–que ha assolit el nivell més minso de la sèrie històrica pel que fa a
aquest període de l’any (7,7 dies)–, en el segon rau en el daltabaix
del nombre de viatgers allotjats (25,8% vs 0,1%, estranger).
Mentrestant, els establiments d’allotjament adscrits a qualsevol de
les modalitats de turisme rural han sofert una escapçada de l’afluèn
cia (9,7% vs 17,9%, 3r trim.) que sobre el volum de pernoctacions
s’ha pogut acabar traduint en una mera desacceleració (6,4%
vs 18,1%, 3r trim.), mercès a la influència positiva exercida pel re
punt de l’estada mitjana (17,8%; 4,7 dies). La recuperació de l’em
branzida per part del període d’estada ha estat recollit pels visitants
estrangers (8,2%), però sobretot pels nacionals (41,7%), fet que en
el cas dels primers ha sostingut l’avanç de les pernoctacions (8,3%
vs 17,2%, 3r trim.) part damunt de l’afluència (0,1% vs 18,6%,
3r trim.) i que en el cas dels segons ha servit, si més no, per cauterit
zar el vessament dels viatgers (35,7% vs 15,3%, 3r trim.) i impedir la
seva transmissió al comptador d’activitat (8,9% vs 22,8%, 3r trim.).
Amb tot, cal contextualitzar el comportament d’aquests segments de
l’allotjament balear en un marc en què la planta oberta ha evolucio
nat de manera oposada. En aquests termes, cal prendre en compte
que el nombre de places disponibles als apartaments de les illes ha
estat inferior al del quart trimestre de l’exercici anterior (6%), fet que
explica l’increment interanual de la taxa d’ocupació els mesos de no
vembre (35,9%; 2,4 pp) i desembre (23,1%; 1,6 pp), malgrat l’evolu
ció desfavorable de l’activitat. A l’extrem contrari, el sosteniment de
la senda d’avanç de les pernoctacions en l’àmbit dels establiments
de turisme rural no ha pogut garantir els nivells d’ocupació de l’últim
exercici ni a l’onzè (14,3%; 3,2 pp) ni al dotzè mes de l’any (10,8%;
3,4 pp), per tal com l’oferta ha estat més elevada fruit de l’increment
interanual de les places ofertes durant l’últim trimestre (4,4%).
La recuperació del dispendi diari escuda la despesa total enfront de la desacceleració de l’afluència.
Els indicadors monetaris agregats han fet gala d’una bona resistèn
cia a la desacceleració soferta pels fluxos turístics a les darreries de
l’exercici. D’aquesta manera, segons l’enquesta de despesa turística
(EGATUR) publicada mensualment per l’IET, la despesa total efec
tuada pels turistes estrangers que han visitat l’arxipèlag durant el
quart trimestre ha mantengut un ritme de creixement similar al de
l’estiu (7,5% vs 7,7%, 3r trim.) i, en tot cas, al registrat un any enrere
(4,3%), per tal com el retrocés del fatídic desembre (15,7%) ha es
tat compensat amb escreix pels ascensos dels dos mesos precedents
(12,7%, novembre; 9,6%, octubre), titulars de més de nou desenes
parts de la despesa. D’aquesta manera, el dispendi agregat –xifrat en
953,82 milions d’euros– ha evolucionat per tercer trimestre consecutiu
part damunt de la mitjana espanyola (6,7% vs 7,9%, 3r trim.), reflex
d’una realitat en què l’ascens moderat d’Andalusia (1,5%), Catalunya
(1,5%) i, en menor mesura, Madrid (3,5%), ha conviscut amb el repunt
de dos dígits de les Canàries (12,9%) i la Comunitat Valenciana (12,3%).
Val a dir que la contenció de la despesa total envers la marcada
propensió a la desacceleració de l’afluència turística ha respost al
punt de gir del dispendi mitjà per persona, atès que, després de tot
l’exercici sota zero, ha recuperat el pols amb l’augment més intens
dels últims deu trimestres (3,6% vs 2,8%, 3r trim.), que en l’àmbit
nacional (0,3%) tan sols ha estat superat per les regions de Madrid
(7,1%) i la Comunitat Valenciana (3,8%). I és que durant el quart tri
mestre, al modest avanç de l’estada mitjana (0,5% vs 1,7%, 3r trim.)
–que s’ha xifrat en 9,3 dies–, s’hi ha afegit la recuperació del dispen
di diari per turista (3,1% vs 4,5%, 3r trim.), el qual s’ha situat en el
nivell més elevat de l’últim quinquenni pel que fa al mateix període
de l’any (98,78 €), per bé que, com és habitual fora de la temporada
46
alta, ha estat inferior a la mitjana espanyola (109,68 euros). No de
bades, en l’àmbit nacional el dispendi diari per turista ha quadru
plicat l’avanç del trimestre anterior (12,4% vs 3,1%, 3r trim.), un
repunt que no s’ha traslladat a la despesa individual pel conjunt de
l’estada, atès que la intensa retallada de l’estada mitjana (10,8%
vs 3,7%, 3r trim.) l’ha contrarestat amb escreix.
Amb el resultat del quart trimestre, que s’afegeix a la benevolència
de la campanya d’estiu, el balanç anual s’ha saldat amb un increment
robust de la despesa total (7,9%) que contrasta amb l’atonia de l’an
terior exercici (0,7%) i que situa la xifra absoluta (9.463,81 milions
d’euros) en el nivell més elevat dels últims tres anys. Val a dir que el
ritme d’ascens de les illes coincideix plenament amb el comptabilitzat
a nivell nacional (vs 2%, 2010), de manera que el comptador moneta
ri agregat també ha assolit un nou màxim històric (52.795,67 milions
d’euros) d’acord, sobretot, amb la puixança de les Canàries (13,1%) i
la Comunitat Valenciana (8,6%).
La posició competitiva de l’arxipèlag continua compromesa per l’apreciació nominal de la divisa comunitària.
La relació competitivitatpreu de les Balears respecte de les princi
pals destinacions mediterrànies ha romàs llastrada durant el quart
trimestre per la tendència a l’apreciació que ha experimentat l’euro
en termes interanuals enfront de bona part de les divises nacio
nals. Així les coses, el tipus de canvi real de l’arxipèlag ha saldat
el darrer quart de l’any amb un balanç desfavorable respecte de
Turquia (14,9% vs 21,3%, 3r trim.) i Tunísia (1% vs 1,6%, 3r trim.)
com a conseqüència de l’apreciació nominal registrada per la divisa
europea enfront de la lira turca (22,3% vs 25,8%, 3r trim.) i, en
menor mesura, del dinar tunisià (2,7% vs 2,5%, 3r trim.), fet que
ha compensat sobre manera els guanys de competitivitat generats
per l’evolució més moderada del nivell de preus balear (2,6%, amb
dós trimestres) en comparació amb el d’aquestes dues destinacions
(4,4% vs 3,6%, 3r trim.).
De la mateixa manera, el tipus de canvi real també s’ha apreciat
respecte de Croàcia durant els mesos d’octubre (2,4%) i novem
bre (1,2%),1 per bé que en aquest cas tant el diferencial d’inflació
positiu de les Balears (0,3 pp i 0,1 pp, respectivament) com l’evo
lució a l’alça de l’euro enfront de la kuna croata (2,1% i 1,1%,
respectivament) han contribuït en la mateixa direcció. En aquest
context, el Marroc s’ha erigit en l’única excepció a la tendència
1 Les dades de l’evolució del nivell de preus de Croàcia, com també del Regne Unit, referents al mes de desembre no estan disponibles al tancament d’aquest informe, motiu que impedeix efectuar una valoració del conjunt del quart trimestre en ambdós casos.
Evolució de la despesa turística dels no residents
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: Encuesta de gasto turístico (EGATUR), IET
Despesa mitjana per turista
Despesa mitjana per turista i dia
Despesa total
-40,0
-20,0
0,0
20,0
40,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
47
general, per tal com el comportament més inflacionista de la
destinació magribina (3,5% vs 1,9%, 3r trim.) ha estat suficient
per esborrar l’erosió produïda per la modesta apreciació de l’euro
respecte del dirham (0,1% vs 1,3%, 3r trim.), fet que ha derivat
en una minsa millora de la posició competitiva de les illes (0,8%
vs 2,1%, 3r trim.).
En sintonia amb tot plegat, la trajectòria ascendent de la mo
neda comunitària respecte de la lliura esterlina durant el mes
de novembre (2,6%) ha capgirat la tendència del mes anterior
(0,9%) i ha esvaït els rèdits associats al vigor de la inflació bri
tànica (4,8% vs 5%, octubre), de manera que el tipus de can
vi real s’ha erosionat respecte d’aquest mercat emissor (0,5%)
després de dos mesos d’evolució favorable per a l’arxipèlag
(2,9%, octubre; 3,2%, setembre). Per altra banda, la relació
de preus relatius enfront de la plaça germànica s’ha mantengut
amb un signe neutre, per tal com la taxa d’inflació alemanya ha
copiat l’indicador balear per segon trimestre consecutiu (2,6%
vs 2,6%, 3r trim.).
En tot cas, cal assenyalar que defugint del comportament de la
divisa comunitària, com a principal factor exogen, la relació com
petitivitatpreu de l’arxipèlag ha palesat un comportament desfa
vorable respecte de la majoria de les destinacions competidores
nacionals, en contraposició a la tendència observada durant el ter
cer tri mestre. Així doncs, les illes han patit l’efecte d’un diferencial
d’inflació positiu enfront de les comunitats autònomes d’Andalusia
(0,1 pp vs 0,4 pp, 3r trim.), la Comunitat Valenciana (0,1 pp vs 0,3 pp,
3r trim.) i, especialment, les Canàries (0,3 pp vs 0,1 pp, 3r trim.),
de manera que tan sols respecte de Catalunya el nivell de preus de
l’arxipèlag ha expressat un ritme d’ascens més moderat (0,2 pp
vs 0,5 pp, 3r trim.).
En contrast amb el comportament observat a les fronteres nacio
nals, l’evolució sense estridències del nivell de preus regionals sí que
ha permès una millora de la relació competitivitatpreu respecte de
bona part de les destinacions competidores. Així les coses, el repunt
experimentat per la inflació a Portugal (3,8% vs 3,1%, 3r trim.) i a
Itàlia (3,7% vs 2,7%, 3r trim.) ha provocat una millora de la relació
Evolució de la competitivitat-preu respecte dels competidors estrangers
* Dades del tipus de canvi real. Índex 2010:gener=100 ** Les dades de Croàcia referides al mes de desembre no estan disponibles al tancament d’aquest informe
Font: elaboració pròpia
Tunísia
Turquia
Marroc
Croàcia
90
95
100
105
110
115
120
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
48
de preus balear en ambdós casos (1,1% i 1%, respectivament), fet
que no s’ha produït enfront de Grècia, el nivell de preus de la qual
ha calcat el marcador de les illes, malgrat haver convergit amb la
tendència alcista experimentada per bona part de les places euro
pees (2,6% vs 2,1%, 3r trim.).
Any nou, mateixa incertesa.
Els signes de desacceleració previstos una vegada tancada la tem
porada alta no només s’han fet realitat al llarg de l’últim quart de
l’exercici, sinó que fins i tot han tornat a situar bona part dels indi
cadors més representatius del mercat en terreny negatiu. Els símp
tomes percebuts d’esgotament han guanyat, així, al balanç d’un
quart trimestre que, en conjunt, es pot afirmar que ha acabat ofe
rint millors resultats que un any enrere, els quals, afegits als elevats
recomptes de l’estiu, han erigit el còmput anual en un dels més
favorables del darrer lustre. Tot i així, el dolent sembla avantposarse
al bo en la formulació d’expectatives, fet que no pot ser d’altra
manera si una campanya estiuenca carregada de rècords ja no va
poder evitar aquesta tendència.
I és que els agents del mercat turístic, conscients del caràcter vacil
lant de l’activitat, perceben altes dosis d’incertesa envers el volum
facturat i, més encara, de la rendibilitat esperada. En l’exercici
d’avançar l’escenari de la imminent arribada de Pasqua i, en certa
manera, del tret de sortida a la propera campanya, es descompten
multitud de factors que es gesten fora de les fronteres insulars però
que exerceixen una influència directa, almanco, sobre els fluxos
d’arribada. Aquest és el cas de la relaxació dels moviments turístics
mundials prevista per la UNWTO,2 per tal com tot just encetat l’any
intueix una moderació del ritme d’augment de l’afluència a nivell
internacional que el situaria en un rang d’entre el 3% i el 4% per
al conjunt de l’exercici. Amb aquesta mateixa intenció, la institució
2 Per a més informació, consultau l’UNWTO World tourism barometer, gener 2010. Disponible a <www.unwto.org>.
esmentada avança que la moderació de l’afluència turística podria
ser més intensa al continent europeu, de manera que retalla la pre
visió per al tram baix al 2%.
L’arxipèlag s’insereix, per tant, en una conjuntura europea que pre
veu transvasar a l’esfera turística la fragilitat dels principals comp
tadors macroeconòmics, els quals no han fet més que alimentar el
fantasma de l’entrada en una nova fase de recessió que seguiria
malferint la renda disponible de les famílies, en definitiva, la deman
da del mercat turístic balear. A tot plegat, s’hi afegeixen les varia
cions que pot experimentar la contribució de la demanda prestada’
captada per les illes per mor dels conflictes generats arran de les
revoltes de la primavera àrab, en un clima més assossegat als països
de la ribera mediterrània.
En aquest context, la confiança de l’empresariat turístic s’ha ressen
tit a les acaballes de l’exercici, tal com posa de manifest l’índex ela
borat per EXCELTUR, que el quart trimestre ha assolit la puntuació
més baixa de tot l’any (25,4 punts) i s’ha eixamplat força la distància
que el separa dels nivells que havia marcat el segon (56,9 punts) i el
tercer trimestres (62 punts), al seu torn, els més elevats dels últims
exercicis. Val a dir que el sentiment de l’empresariat turístic balear
no difereix, en gran manera, del que revelen els competidors nacio
nals, atès que l’índex de confiança ha registrat saldos negatius arreu
de les destinacions, excepte a les Canàries (48,1 punts), la qual cosa
ressenya que els factors que exerceixen una major influència sobre
les perspectives són fonamentalment d’índole global.
En la mateixa línia, l’índex de l’observatori de la indústria hotelera
espanyola, publicat per la Confederació Espanyola d’Hotels i Allot
jaments Turístics (CEHAT), manté les perspectives de la temporada
d’hivern en una puntuació (42,36 punts) força similar a la d’un any
enrere (41,09 punts), fet que confirma que segueix mancant robus
tesa per tal com amb prou feines se supera el llindar dels quaranta
punts part davall del qual s’assumeix l’existència de perspectives
negatives.
49
La recaiguda de l’activitat passa factura a les principals constants del mercat de treball.
Els marcadors del mercat de treball, lluny de revertir la situació de
prostració en què es trobaven instal·lats des del segon trimestre,
han enfilat durant els darrers compassos de l’any una senda des
cendent que ha situat els principals indicadors en nivells descone
guts fins ara. Aquest és el cas del nombre d’aturats registrats a
les oficines del Servei d’Ocupació de les Illes Balears, que, després
d’increments successius, ha superat per tres vegades consecutives
(97.320, novembre; 98.087, desembre; 98.927, gener) el màxim
històric assolit el novembre de l’any anterior (92.049). Alhora, el
nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social s’ha situat el
desembre en el nivell més minso dels darrers vuit anys (348.086
vs 411.617, desembre 2010).
Encara que aquesta evolució no ha diferit en excés de la regis
trada pel conjunt de l’Estat, per tal com també s’han consta
tat màxims històrics en termes de desocupació (4,36 milions,
novembre; 4,42 milions, desembre; 4,60 milions, gener) i mínims
en termes d’afiliació (17,33 milions, desembre vs 17,58 milions,
desembre 2010), la resposta de les constats laborals a la recai
guda de l’activitat ha estat més notable a l’arxipèlag que a nivell
nacional.
Mercatlaboral
Evolució dels principals registres laborals
* Taxes de variació interanual en percentatges ** Les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes de gener no estan disponibles al tancament d’aquest informe
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB
Atur registrat - Balears
Atur registrat - Espanya
Afiliació - Balears
Afiliació - Espanya
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
2011 20122010
50
Així, després de tres trimestres de descensos, l’atur registrat el
darrer quart de l’any ha augmentat a les illes un 5,3% (vs 1,5%,
3r trim.), amb la qual cosa exhibeix un repunt considerablement
més intens que la mitjana nacional (7,4% vs 4,6%, 3r trim.).
Aquesta circumstància ha malbarat el balanç anual i ha deixat,
per cinquè any consecutiu, una variació anual positiva del nom
bre d’aturats (0,5% vs 4,8%, Espanya). De la mateixa manera,
durant el darrer trimestre les illes han accentuat el procés de
destrucció d’ocupació (4,4% vs 0,1%, 3r trim.) a una velocitat
superior a la de l’Estat (2,2% vs 1,4%, 3r trim.), fins a com
pletar quatre exercicis consecutius en números vermells (1,6%
vs 1,5%, Espanya).
Tot plegat dóna continuïtat a la hiperreacció que des de finals de
2007 palesen les constants laborals de l’arxipèlag i de la resta del
territori nacional en comparació amb les d’altres regions europees,
tant o més afectades per la caiguda de l’activitat. I és que cal no
obviar que, d’ençà que l’any 2007 l’economia entrà en una fase
baixista del cicle, la taxa d’atur de l’arxipèlag s’ha incrementat,
de mitjana anual, en 14,9 punts percentuals (vs 13,4 pp, Espanya;
2,5 pp, UE) fins a tancar el darrer exercici en el 22% (vs 21,6%,
Espanya; 10,1%, UE). Alhora, durant el darrer quadrienni, l’arxipèlag
ha destruït 50.581 llocs de treball dels 63.225 creats durant el pe
ríode expansiu immediatament anterior (20032007), fet que posa
en relleu la gran incidència que la fase baixista del cicle exerceix
també sobre l’ocupació.
Precisament, amb l’objectiu de frenar aquesta hiperreacció i comba
tre algunes de les especials característiques de les relacions laborals
que, en bona mesura, expliquen que l’escalada de l’atur hagi estat
incommensurablement superior a la resta d’economies de l’entorn
més proper, el passat 10 de febrer l’executiu central va aprovar una
reforma laboral amb l’argument bàsic de dotar de més flexibilitat el
sistema de relacions laborals i facilitar, així, una major estabilitat en
l’evolució cíclica de l’ocupació.
I és que l’escassa flexibilitat interna del mercat laboral balear
–amb una exigua presència de la jornada a temps parcial (12,2%
vs 13,3%, Espanya; 20,4%, UME) i un procés de negociació col
lectiva força centralitzat– dificulta l’ajust del mercat laboral als canvis
d’activitat, en un marc en què predomina també una escassa flexi
bilitat externa tant per l’elevada presència de contractes temporals
(26,1% vs 24,9%, Espanya; 15,6%, UME)1 com per la minsa taxa
de conversió de contractes temporals en indefinits (4,6%, vs 3,7%,
Espanya). Tot plegat explica la marcada dualitat del mercat laboral
–que distingeix els treballadors en termes de salaris, drets adquirits,
protecció, etc.–, la rigidesa de les relacions laborals, l’insuficient for
mació de la població activa, la desigual facilitat d’entrada i sortida
del mercat laboral2 i, en definitiva, l’accentuació de les diferències
entre insiders i outsiders.
Tots aquests factors confirmen el mal funcionament del mercat la
boral i atorguen els qualificatius d’urgent i necessària a una reforma
que, en darrera instància, està orientada a enfortir les estructures
i institucions que condicionen l’eficiència del mercat laboral i, de
retruc, la creació de llocs de feina. No obstat això, seria erroni con
fiar exclusivament en la reforma a l’hora de garantir la consecució
d’aquests objectius. I és que si l’activitat econòmica no creix les
taxes de creació d’ocupació es mantendran minses, per molt més
eficientment que funcioni el mercat de treball.
S’intensifica el degoteig de l’ocupació.
Així ho suggereix l’evolució recent del mercat laboral, que el dar
rer quart de l’any ha intensificat el procés de destrucció d’ocupació
afectat per un nou brot recessiu que podria agreujarse els propers
mesos per les polítiques d’ajustament. De fet, els registres d’afiliació
a la Seguretat Social han exhibit a la recta final de l’any la major
reculada dels darrers dos exercicis (4,4%) i han palesat, d’octu
bre a desembre, un comportament pitjor que el trimestre anterior
(0,1%), circumstància que ha desat, per tercer any consecutiu, un
balanç anual negatiu (1,6% vs 2,6%, 2010). Aquest resultat, que
s’explica per la notable desacceleració palesada pels treballadors
assalariats (5,1% vs 0,1%, 3r trim.), s’ha vist accentuat per l’evolu
ció desfavorable dels autònoms (1,7% vs 1,1%, 3r trim.), els quals,
tot i caure en menor intensitat, han sumat un altre any de reculades
(1,4% vs 2,2%, assalariats).
1 Dades de la Labour force survey de l’Eurostat, referides a l’exercici 2010.
2 D’acord amb l’Observatorio laboral de la crisis de la Fundació Espanyola d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i emprant dades referides al conjunt nacional, el fet de disposar d’un contracte de tipus temporal multiplica per cinc la probabilitat de perdre el lloc de feina el trimestre següent.
51
En sintonia amb tot plegat, les darreres estimacions de l’EPA as
senyalen també que la població ocupada ha retrocedit amb força
durant el darrer trimestre (3,4%), després d’estar a punt de conrear
el terreny positiu el trimestre anterior (0%), per primer cop al llarg
dels dos darrers anys. En aquest context, la taxa d’ocupació s’ha
situat en el 48,1% de la població en edat de treballar, percentat
ge que no només retalla considerablement el del trimestre anterior
(55,9%) sinó que s’erigeix en el més baix de la sèrie històrica pel
que fa a aquest període de l’any. D’aquesta manera, les Balears han
seguit escurçant la distància que les separa de la mitjana nacional
(46,2% vs 47,2%, 3r trim.) i han continuat retrocedint posicions en
el rànquing autonòmic, passant de la cinquena a la setena posició.
Sectorialment, el daltabaix de l’ocupació s’explica arran de la tra
jectòria a la baixa dels serveis i la construcció, segments que han
aportat de manera conjunta el 90,4% de la pèrdua total de llocs de
feina del darrer trimestre de l’any. En aquest sentit, és especialment
destacable l’evolució del sector constructor per tal com, tot i acu
mular quinze trimestres consecutius de caigudes notables, ha seguit
manllevant afiliats a un ritme més elevat (15,9%) que el trimestre
anterior (15%) i s’ha fet responsable del 42,4% del total de llocs
de feina destruïts. De la mateixa manera, el marcador d’afiliació del
sector serveis ha recobrat el signe negatiu després de dos trimestres
consecutius a l’alça (2,7% vs 2%, 3r trim.), per tal com amb l’arriba
da de la temporada baixa ha quedat orfe de la demanda d’efectius
provinent del sector turístic. Amb tot, cal no obviar tampoc la des
acceleració palesada per les activitats industrials, les quals, malgrat
realitzar l’aportació més minsa al defalliment agregat, han reculat
també (6%) part damunt del que ho havien fet el trimestre prece
dent (4,8). Malgrat tot, des d’una perspectiva temporal més àm
plia, el còmput anual assenyala que tots els sectors de l’agregat no
agrari, llevat dels serveis (0,1%), han enllaçat el quart exercici mar
cats pels números vermells (12,2%, construcció; 4,9%, indústria).
La contractació certifica la manca de pols del mercat laboral balear.
Els contractes signats durant els darrers compassos de l’any confir
men també la pèrdua de pas del procés de normalització laboral
que va caracteritzar els mesos centrals de l’exercici. I és que, al llarg
del darrer quart de l’any, la contractació ha experimentat, a diferèn
cia de trimestres anteriors, un fort sotrac (5,8% vs 0,1%, 3r trim.),
fruit d’un progressiu deteriorament que es va iniciar el mes d’oc
tubre (2,2%) i ha tancat el desembre amb un retrocés del 14,1%.
Evolució sectorial de l’afiliació
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB
Serveis
Construcció
Indústria
Total sectors
-20,0
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
52
Encara que la negativa evolució de la contractació en l’àmbit del
sector de la construcció (16,5% vs 27,6%, 3r trim.) hagi seguit,
durant el darrer trimestre, explicant bona part de l’evolució de l’es
tadística de contractació, fins a realitzar una aportació del 44,2%
–molt superior al pes que ostenta en l’entramat regional (13,7%)–,
la nota més característica dels darrers compassos de l’any ha estat,
sens dubte, el retrocés del nombre de contractes entorn del sector
serveis (3,3% vs 3,5%, 3r trim.), el qual, incapaç de mantenir el
ritme d’ascens dels trimestres precedents, ha estat responsable del
45,1% de la fallida, en un context en què en algunes branques com
l’hoteleria (10,2%) la contractació ha repuntat part damunt del que
ho havia fet durant el trimestre anterior (7,2%). Alhora, el sector
industrial ha seguit reculant durant el darrer quart de l’any (14,8%
vs 7,2%, 3r trim.) i ha configurat un escenari en el qual, per pri
mer cop del primer trimestre de 2010 ençà, tots i cadascun dels
grans sector de l’activitat regional han contribuït negativament a la
contractació. Una situació que el canvi de calendari no ha capgirat
de moment i que es mantendrà, de segur, fins que s’encetin els
preparatius de la campanya turística. I és que el primer mes de l’any
només ha aconseguit suavitzar la reculada del desembre (6,5%),
gràcies, en part, a l’evolució favorable de les branques d’activitat
més directament vinculades al sector turístic (14,8%, hoteleria).
De fet, el conjunt de branques dels serveis i de la indústria han
reculat el gener (3,4% i 21,8%, respectivament) amb més força
que el trimestre anterior, mentre que la construcció ha estat incapaç
d’esquivar les taxes negatives de dos dígits (13,8%).
Mes enllà de la vessant quantitativa, una de les notes més desta
cades de l’evolució de la contractació durant els darrers compassos
de l’any té a veure amb la qualitat dels contractes, atès que els de
caràcter indefinit han tornat a retrocedir (14,4%) part damunt dels
temporals (4,6%). Es confirma, així, l’excepcionalitat del compor
tament palesat per la contractació indefinida durant el tercer tri
mestre (3%), en què, per primera vegada des de principis de 2009,
va augmentar per sobre de la temporal (0,2%). Tot plegat explica
que el balanç anual s’hagi saldat amb un nou descens de la con
tractació indefinida (2,8% vs 8,8%, 2010), que contrasta amb el
repunt presentat per la contractació de tipus temporal (2% vs 1,2%,
2010). De fet, la representativitat dels contractes indefinits (10,5%)
s’ha situat part davall de la corresponent al mateix període de l’any
Contractació laboral per tipus
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB
Indefinits
Temporals
Total contractes
-40,0
-30,0
-20,0
-10,0
0,0
10,0
20,0
G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
2011 20122010
53
anterior (11,6%) i ha llegat la mitjana anual més minsa del darrer
septenni (10,8%). En sintonia amb tot plegat, la ràtio de conver
sió de contractes temporals a indefinits s’ha situat, entre els mesos
d’octubre i desembre, en el 5,8%, taxa que tot i situarse 1,2 punts
percentuals part damunt de la del trimestre precedent, s’ha erigit
en la més reduïda dels darrers sis anys pel que fa a aquest mateix
període de l’any. Atenent al tipus de jornada, els contractes a temps
parcial (0,2% vs 9,5%, 3r tim.) han continuat mostrant, per quart
trimestre consecutiu, un millor comportament relatiu que els de jor
nada completa (8,5% vs 5,4%, 3r trim.), fet que en el còmput
anual ha acabat enlairantne la representativitat sobre el total fins a
un nou màxim històric (33,9% vs 31,8%, 2010).
Atur, l’escalada continua.
Els registres d’atur han donat la benvinguda al nou any de la ma
teixa manera amb què acomiadaren l’anterior, en zona de màxims
històrics. No en va, la desocupació ha prosseguit l’escalada que va
encetar ara fa gairebé quatre anys i, en vista de l’evolució recent,
sembla que tant en termes de persistència com d’intensitat encara
li queda recorregut. I és que el mes d’octubre ha posat en relleu
un creixement interanual de la desocupació (2,6%) que no només
contrasta amb l’evolució dels mesos centrals de l’any sinó que s’ha
intensificat amb el calendari (5,7%, novembre; 7,4%, desembre;
9%, gener). En aquest context, el deteriorament experimentat pels
registres d’atur a les acaballes de l’any al final ha eixugat el guany
conquerit durant els primers nou mesos de l’exercici i ha tenyit de
vermell el resultat anual (0,5% vs 11,3%, 2010) per cinquè exercici
consecutiu.
En aquest sentit, la darrera estimació de l’EPA referent al darrer tri
mestre de l’any ha posat en relleu un repunt intertrimestral (7,4 pp)
superior al del conjunt de l’Estat (1,3 pp), fet que confirma que la
incidència de l’atur entre la població activa ha seguit guanyant força
(25,2%) i s’ha situat sensiblement part damunt de la corresponent
al mateix període de l’any anterior (22,2%). Amb tot, el balanç anual
ha llegat una taxa d’atur del 22%, superior a la mitjana nacional
(21,6%), encara que en el rànquing autonòmic les illes han aconse
guit mantenirse un any més en la sisena posició.
Així les coses, el mercat laboral regional ha tornat a posar de ma
nifest la dificultat d’absorció d’una part cada cop més important
del col·lectiu d’aturats, especialment dels de llarga durada. I és
que aquells que duen més d’un any en situació de desocupació
han palesat per vuitè trimestre consecutiu el comportament més
desfavorable de tot l’arxipèlag (6,5% vs 5,5%, <6 mesos; 2,7%,
612 mesos). D’acord amb aquesta tendència, la representativitat
d’aquest segment –caracteritzat per un menor nivell de qualificació3
i, consegüentment, per una escassa transferibilitat intersectorial–
s’ha enlairat entre els mesos d’octubre i desembre fins al 25,5%
(vs 25,2%, 4t trim. 2010), circumstància que ha impulsant la parti
cipació d’aquest col·lectiu part damunt del màxim anual conquerit
catorze anys enrere (27,8% vs 25,9%, 1997).
Alhora, considerant l’edat dels aturats, el pitjor comportament rela
tiu del darrer quart de l’any s’ha observat entre els de més de 45 anys
(12,3% vs 8%, 3r trim.) i entre els de 25 i 44 anys (3,3% vs 4,6%,
3r trim.). I és que, per novè trimestre consecutiu, els efectius de
menys de 25 anys han estat els únics que han mantegut la tendèn
cia interanual a la baixa (1,8%), tot i moderar significativament el
ritme de descens del trimestre anterior (12,7%). No obstant això,
la taxa d’atur juvenil ha tancat l’exercici en el nivell més elevat de la
sèrie històrica (51,8% vs 45,3%, 4t trim. 2010) i ha duplicat amb es
creix la mitjana regional (25,2% vs 22,2%, 4t trim. 2010). Aquesta
realitat, que tot indica que no es capgirarà els propers mesos, per tal
com el gener el nombre total d’aturats de menys de vinticinc anys
ha presentat el ritme d’ascens més elevat dels darrers denou mesos
(7,6%) –després que el desembre (1,5%) trencàs amb la trajectòria
a la baixa iniciada setze mesos enrere–, obliga a articular polítiques
actives encaminades a facilitar la incorporació d’aquest col·lectiu
en un mercat de treball que, més enllà de la qualificació formal,
posa èmfasi en les habilitats personals (i.e. comunicació, creativitat,
inicia tiva, capacitat d’aprenentatge, lideratge, compromís, etc.).
Així doncs, les dificultats d’accés a l’ocupació s’han posat especial
ment de manifest entre el col·lectiu de treballadors que accedeixen
al mercat de treball per primer cop, els quals han exhibit per vuitè
trimestre consecutiu el pitjor comportament de l’agregat no agrari
3 D’acord amb l’Observatorio laboral de la crisis de la Fundació Espanyola d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i emprant dades referides al conjunt nacional, els individus desocupats amb estudis iguals o inferiors als d’educació primària tenen una probabilitat d’accés a l’ocupació un 28% menor que els que disposen de formació universitària.
54
balear (12,3% vs 9,2%, 3r trim.) i han encadenat setze trimestres
d’evolucions interanuals a l’alça.
La temporada baixa deixa sense suport els registres de l’atur del sector serveis.
Des d’una òptica sectorial, el repunt que ha experimentat el darrer
quart de l’any el nombre d’aturats respon, fonamentalment, a la
trajectòria exhibida pel sector serveis, que ha impulsat els registres
d’atur (6,8% vs 1,6%, 3r trim.) significativament part damunt de
la indústria (0,8% vs 5%, 3r trim.) i s’ha desmarcat de la tendència
descendent que, tot i les dificultats, ha continuat exhibint la cons
trucció (0,9% vs 3,3%, 3r trim.).
No debades, el sector serveis ha aportat el 90,3% dels aturats
registrat a les Balears durant el darrer quart de l’any i ha situat la
taxa d’atur en fites insòlites durant els mesos de novembre (20,1%)
i desembre (20,5%). En aquest context, únicament la construcció
ha estat capaç de contenir la taxa d’atur part davall dels màxims
assolits els mesos d’estiu (30,3%, novembre; 31,2%, desembre),
per bé que ha continuat mostrantse com el sector en què els efec
tes del terrabastall de l’activitat continua deixant una empremta
més fonda.
En la mateixa línia, el gener s’ha fet ressò d’un repunt de l’atur al
sector serveis (11,5%), que s’ha desmarcat, per tercer mes conse
cutiu, dels retrocessos presentats per la construcció (1,6%) i ha es
tat significativament més important que l’observat en la indústria.
(4,9%). No debades, els aturats adscrits al sector serveis han batut
el gener el màxim històric (72.899 aturats) registrat el desembre
(71.744 aturats).
Les Pitiüses, les menys perjudicades.
Territorialment, el refredament de l’activitat durant el darrer tram de
l’any ha fet recular els registres laborals a totes i cadascuna de les
Taxa d’atur registrat per sectors
* Dades en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB
Serveis
Construcció
Indústria
Total sectors
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
55
illes de l’arxipèlag, per bé que, seguint amb la tendència dels dar
rers onze trimestres, les Pitiüses han ofert un comportament menys
desfavorable.
D’aquesta manera, els registres d’afiliació a la Seguretat Social refe
rits al darrer quart de l’any confirmen la posició de lideratge d’Eivissa
i Formentera, per tal com, tot i recaure (2,4% vs 4,3%, 3r trim.),
han fet gala d’un ritme de retrocés inferior al de Mallorca (4,5%
vs 0,8%, 3r trim.) i, especialment, al de Menorca (7,4% vs 1,7%,
3r trim). No en va, el còmput anual pitiús ha estat per segon exercici
consecutiu l’únic capaç d’esborrar el signe negatiu del seu marcador
(2,2%) en un entorn en el qual tant Mallorca (2%) com, sobretot,
Menorca (3,3%) han seguit en números vermells.
Paral·lelament, l’estadística de contractacions ha reflectit també el
diferent comportament d’Eivissa i Formentera, atès que, tot i per
dre em branzida respecte del trimestre precedent (3,2% vs 5,4%,
3r trim.), han estat les úniques illes que han presentat guanys du
rant el darrer quart de l’any (vs 6,7%, Mallorca; 12,3%, Menorca).
Tot plegat ha acabat traslluint un balanç anual més favorable per al
territori pitiús (9% vs 0,1%, Menorca; 1,1%, Menorca), tret dife
rencial que s’ha mantengut durant el primer mes de l’any (6,1%
vs 8,6%, Mallorca; 7%, Menorca).
El dinamisme pitiús també s’ha fet visible des del cantó de l’atur,
per tal com les Pitiüses han ofert per setzè trimestre consecutiu
el millor comportament relatiu en matèria de desocupació (2,9%
vs 5,6%, Mallorca; 6,2%, Menorca) i han aconseguit revertir la
tendència ascendent que ha portat la xifra d’aturats a conquerir
màxims històrics fins a tancar el primer balanç anual en negatiu
des de 2007 (4,4%), una fita que no han assolit ni Mallorca (1,1%)
ni Menorca (0,9%).
Així, encara que el darrer trimestre la ràtio d’incidència de la des
ocupació sobre la població activa s’ha enlairat a Eivissa i Formentera
(23,1% vs 10,8%, 3r trim.) de manera més intensa que a Mallorca
(20,2% vs 14,4%, 3r trim.) o a Menorca (23,1% vs 13,7%, 3r trim.),
una vegada descomptat l’efecte estacional, el balanç anual assenya
la un millor comportament relatiu del territori pitiús, atès que han
estat les úniques illes que han reduït la incidència de la desocupació
Taxa d’atur registrat per illes
* Dades en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB
Mallorca
Menorca
Pitiüses
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
56
al llarg dels darrers dotze mesos (17,3% vs 18,1%, 2010). Aquest fet
explica que les Pitiüses hagin abandonat la posició capdavantera, en
detriment de Menorca (18,4% vs 17,7%, 2010), fins a situar la taxa
d’atur al mateix nivell de Mallorca (17,3% vs 16,8%, 2010).
El nou embat de desacceleració colpeja amb més intensitat el segment masculí.
Les principals constants del mercat laboral han posat de manifest les
majors dificultats del col·lectiu masculí a l’hora de fer front a la
recaigu da de l’activitat agregada, fet que ha acabat decantant el
balanç laboral del tram final de l’any en favor del segment femení.
Així les coses, les dades d’afiliació referides al darrer quart de l’any
posen en relleu un comportament relatiu de l’ocupació masculina
(5,5% vs 1,3%, 3r trim.) més desfavorable que el de les fèmines
(3,1% vs 1,2%, 3r trim.), per bé que aquest darrer segment ha
recobrat també la tendència descendent després de dos trimes
tres d’evolució interanual a l’alça. Amb tot, el comptador anual ha
presentat un resultat deficitari per al col·lectiu masculí (2,6%) signi
ficativament més intens que el de les dones (0,3%).
Alhora, els registres d’aturats també han assenyalat una major so
tragada del segment masculí (9,4% vs 1%, dones), responsable del
90,5% dels aturats que han engreixat les llistes en el tram final de
l’any. Tot plegat ha capgirat el guió del trimestre precedent (2,2%
vs 0,7%, dones), per bé que la seva intensitat no ha estat suficient
per esbiaixar significativament el balanç anual en favor de les dones
(0,4% vs 0,5%, homes).
En aquest sentit, el registres d’atur referits al darrer quart de l’any han
tornat a fer palesa la menor incidència de la desocupació en el seg
ment masculí en comparació amb el femení (20,3% vs 20,9%, dones),
si bé l’encletxa que separa ambdós col·lectius s’ha escurçat significa
tivament arran del major repunt de la taxa d’atur masculina (2,3 pp
vs 0,7 pp, dones). De fet, mentre que la taxa d’atur ha assolit, en el
cas dels homes, nous màxims històrics els mesos de novembre (21%)
Evolució de la taxa d’atur registrat segons el sexe
* Dades en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’OTIB
Homes
Dones
Total
10,0
12,5
15,0
17,5
20,0
22,5
25,0
G F AbMç Mg Jl AgJ S O N D G F AbMç Mg Jl AgJ S O N D
20112010
57
i desembre (21,6%), en el cas de les dones s’ha contengut (22,4%,
desembre) part davall del màxim d’un any enrere (22,9%).
Anàlogament, la trajectòria de la taxa d’ocupació ha sofert un so
trac de majors proporcions en el col·lectiu masculí (55,6% vs 57,5%,
2010) en comparació amb el de les fèmines (46,5% vs 47,7%, 2010),
per bé que aquest darrer ha fet palès un balanç intertrimestral més
negatiu (8,9 pp vs 6,5 pp, homes) com a conseqüència de la major
incidència del component estacional en l’ocupació femenina.
Els treballadors extracomunitaris abandonen el mercat de treball mentre la població activa augmenta.
La precària situació del mercat de treball no ha impedit, d’acord
amb les darreres dades de l’enquesta de població activa (EPA), que
la participació laboral hagi seguit engreixant durant el darrer quart
de l’any (0,5% vs 0,8%, 3r trim.) fins a anotar un nou màxim històric
per a aquest període de l’any. Aquest fet, en un context en què la
taxa d’activitat ha descendit lleugerament en el conjunt de l’Estat
(0,1% vs 0,1%, 3r trim.), explica que l’arxipèlag s’hagi situat per
tercer trimestre consecutiu al capdavant del rànquing autonòmic
(64,4% vs 59,9%, Espanya).
Tanmateix, l’evolució de la població activa no ha estat homogènia
entre els diferents col·lectius que la componen. Així, mentre que
la participació laboral dels espanyols i dels comunitaris ha seguit a
l’alça (4,1% i 7,4%, respectivament), el col·lectiu extracomunitari ha
retrocedit novament (18,9% vs 21,3%, 3r trim.) fins a superar amb
escreix la mitjana nacional (1,5%). Es confirma, així, la continuïtat
del procés de sortida d’efectius de fora de la Unió Europea, que es
va començar a observar a finals de 2009 i que ha tancat l’exercici
amb un descens anual del 18% (vs 2,9%, Espanya), el major de la
sèrie històrica.
En aquest marc, l’evolució dels registres referents al nombre total de
treballadors no comunitaris en situació d’atur s’han de prendre amb
precaució, per tal com el procés de reducció de la participació labo
ral sobrevalora la tendència descendent que ha palesat el col·lectiu
extracomunitari durant el darrer quart de l’any (0,7% vs 6,2%,
3r trim.), en comparació amb els desocupats comunitaris (2,1%
vs 4,9%, 3r trim.) o els espanyols (7,8% vs 0,1%, 3r trim.).
Mentrestant, els registres d’atur han continuat malferint de ple
els treballadors estrangers no comunitaris. Així ho certifica l’evo
lució del darrer trimestre, atès que, amb un augment del 34,9%
Participació laboral segons la nacionalitat
* Taxes de variació interanual de la població activa en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE
Espanyols
Estrangers
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
2009 2010 2011
Total nacionalitats
58
(vs 24,8%, 3r trim.), s’han decantat novament dels treballadors na
tius i comunitaris (23,7%, ambdós). En qualsevol cas, el que resul
ta determinant en la incidència de l’atur no és tant la nacionalitat
com el tipus de treball, més precari, que la població immigrant sol
desenvolupar.4
Sigui el que sigui, la major afectació del col·lectiu extracomunita
ri s’ha fet també evident des de la vessant de l’ocupació, per tal
com els registres d’afiliació a la Seguretat Social corresponents al
quart trimestre coincideixen a assenyalar una retallada de l’ocupa
ció en l’àmbit dels treballadors estrangers provinents de fora de la
Unió Europea (9% vs 2,2%, 3r trim.) superior a la dels comunita
ris (4,7% vs 1,4%, 3r trim.) i dels natius (3,9% vs 0%, 3r trim.).
En la ma teixa línia, els registres de contractació han seguit sense
4 D’acord amb l’Observatorio laboral de la crisis de la Fundació Espanyola d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA) i emprant dades referides al conjunt nacional, no s’observen diferències en la probabilitat de perdre l’ocupació pel simple fet de ser immigrant.
beneficiar el segment extracomunitari, que ha reculat (6,7%
vs 5,8%, 3r trim.) per tretzè trimestre consecutiu part damunt dels
treballadors procedents de la Unió Europea (5,7% vs 2%, 3r trim.)
i del conjunt de l’Estat (5,6% vs 1,9%, 3r trim.).
D’acord amb tot plegat, l’evolució de la taxa d’ocupació per col
lectius emmascara la tendència subjacent de l’ocupació. I és que, si
bé quantitativament els extracomunitaris han gaudit novament de la
taxa d’ocupació més elevada del conjunt regional (50,1% vs 48,1%,
mitjana), qualitativament aquest repunt ha trobat la seva raó de ser
en la forta reculada experimentada per la participació laboral, per
tal com els registres d’ocupació pròpiament dits han seguit reculant
(7,2%), encara que a un ritme inferior al del trimestre precedent
(13,5%). Així doncs, el repunt exhibit per la taxa d’ocupació dels
efectius extracomunitaris (50,1% vs 46%, 4t trim. 2010) ha acabat
contrastant significativament amb el retrocés experimentat entre el
col·lectiu de treballadors natius (48% vs 50,4%, 4t trim. 2010) i, es
pecialment, entre els comunitaris (47,4% vs 53,5%, 4t trim. 2010).
59
La inflació afronta el nou calendari amb menys tensions atesa la moderació dels preus energètics i la manca d’escalfor de la demanda interna.
La inflació balear, mesurada a través de l’índex de preus de con
sum (IPC), ha encetat el nou any amb una taxa interanual del 2,1%
el gener, la qual, amb una retallada de dues dècimes respecte de
la corresponent al desembre, confirma el procés de desacceleració
progressiva mantenguda pels preus finals durant el darrer trimestre
de l’exercici passat (2,3%, desembre vs 2,9%, octubre). La recta
final de l’any s’ha desmarcat, així, del comportament alcista del pri
mer quadrimestre –període que culminà amb el màxim anual el mes
d’abril (3,4%)– i, després dels indecisos intents de contenció de l’es
tiu, ha afermat una senda a la moderació que no ha impedit, en tot
cas, que el balanç anual registràs un ascens dels preus finals (2,9%)
força superior al del passat exercici (1,7%).
I és que les constants pressions a l’alça exercides pel component
energètic han anat amagrintse progressivament a partir del mes
d’octubre, al mateix temps que els preus de la secció més esta
ble de la cistella de consum s’han anat acoblant a una despesa
familiar certament atònica. D’aquesta manera, la desacceleració
dels preus a la recta final de l’any ha begut tant d’una menor
contribució a l’alça dels elements més volàtils (1,1 pp, desembre
vs 1,4 pp, octubre), com de la retallada de les dècimes apor
tades pel nucli dur (1,2 pp, desembre vs 1,5 pp, octubre), fet
que ha prosseguit, així mateix, el mes de gener (1 pp i 1,1 pp,
respectivament).
Preus
Evolució dels preus de consum
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: INE i elaboració pròpia
IPC general
IPC subjacent
IPC compres freqüents
G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
2011 20122010
-2,0
-1,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
60
Atesa l’índole general que han revestit les causes que han propiciat
la desacceleració dels preus finals, la trajectòria de la inflació balear
ha reproduït la tendència observada arreu de la geografia nacional,
si bé, en conjunt, la inflació espanyola ha acollit una moderació re
lativament més intensa durant el quart trimestre (2,4%, desembre
vs 3%, octubre), que s’ha deixat sentir especialment el mes de ge
ner (2%). Tot plegat ha provocat, d’una banda, que el diferencial
negatiu d’inflació que havia mantengut l’arxipèlag part davall de
la mitjana nacional durant vint mesos consecutius canviàs de signe
el gener (0,1 pp vs 0,1 pp, desembre) i, de l’altra, que les illes as
cendissin en el rànquing regional des del tram més baix a l’inici del
quart trimestre –només part damunt de la Comunitat Valenciana
(2,8%) i les Canàries (2,5%)–, fins al setè esglaó compartit amb
Aragó el gener, un període en què la concentració creixent dels
comptadors autonòmics al voltant de la mitjana ha escurçat força
la distància entre els valors màxims (2,3%, Castella i Lleó i Navarra)
i mínims (1,4%, Canàries) de la distribució. Val a dir, no obstant
això, que en termes de balanç anual les illes han conservat la
penúltima posició, de què ja havien gaudit durant la major part
de l’exercici, amb la qual cosa únicament s’han avantposat a les
Canàries (2,6%) i s’han situat part davall de la mitjana nacional
(3,2% vs 1,8%, 2010).
L’onerositat guanyada pels aliments frescos perd determinació enfront de la retallada interanual de la factura energètica.
La secció més volàtil de la cistella de consum ha palesat el com
portament alcista que l’alimentació no elaborada ha emprès durant
el quart trimestre (1%, desembre vs 0,3%, octubre) i que ha rati
ficat especialment el mes de gener amb l’ascens més intens dels
últims quarantaun mesos (2,4%). Aquesta evolució, que contrasta
amb la cotització a la baixa de les matèries primeres alimentàries
que recull l’índex The Economist a aquests efectes (7,4%, gener
vs 7%, octubre), respon a l’encariment que ha tengut lloc fins al
mes de gener dels diferents tipus de carn –com són la d’au (9,1%
vs 4,8%, octubre), la d’oví (5% vs 2,6%, octubre), la de porc (4,9%
vs 3,7%, octubre) i la de vaquí (2,3% vs 1,9%, octubre)–, els ous
(6,4% vs 4,2%, octubre) i la fruita fresca (2,6% vs 2,9%, octubre),
que han compensat amb escreix la desacceleració dels cereals (1,9%
vs 3,8%, octubre) i la desena reculada consecutiva dels llegums i les
hortalisses (3,7%).
Les dècimes que aquesta partida ha transferit a la vessant més vo
làtil de la cistella de consum han estat compensades amb escreix
Contribució dels principals components en l’evolució dels preus finals
* Taxes de variació interanual de l’IPC general en percentatges. Contribució de cadascun dels components en punts percentuals
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’INE
Aliments no elaborats
Productes energètics
Aliments elaborats, begudes i tabac
Béns industrials sense productes energètics
Serveis
IPC general
-1,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
G GF AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
2011 20122010
61
per la desacceleració de la partida energètica, que ha acomiadat
l’exercici amb una taxa el desembre (9,8% vs 14%, octubre) que,
malgrat ser encara elevada, ha abandonat el segon dígit per primer
cop els dos darrer anys, fins a marcar el gener (7,4%) l’ascens més
moderat des del mes de novembre de 2009. Aquest comportament
s’explica, fonamentalment, arran de la relativa moderació del preu
del petroli a la recta final de l’exercici (17,9%, desembre vs 32,4%,
octubre), tendència que de nou ha palesat la cotització mitjana del
barril de Brent el gener (17,9%; 110,45 $), tot i la recuperació de la
tendència a l’alça que s’ha tornat a albirar els últims dies d’aquest
període. Aquesta darrera qüestió explica, en part, que la contenció
del ritme d’ascens dels preus dels carburants i combustibles del
darrer quart de l’any (9,9%, desembre vs 15,8%, octubre) es veiés
truncada a l’inici del nou exercici (10,2%), amb efectes idèntics so
bre la partida de transports (5,2%), que el desembre també havia
aconseguit acumular una moderació significativa (4,7% vs 7,4%,
octubre).
Val a dir, no obstant això, que la repuntada dels carburants del mes
de gener ha estat compensada amb escreix sobre la factura energè
tica agregada per l’efecte base que recullen els preus de l’electrici
tat, atesa la pujada de les tarifes que s’havia aplicat el mes de gener
del passat exercici. Tant és així que aquest efecte moderador s’ha
deixat sentir a la rúbrica associada als subministraments energètics
de la llar amb l’augment més moderat dels últims vintidos mesos
(3,8% vs 9,7%, octubre) i, consegüentment, ha contingut l’avanç
dels preus d’una de les partides més inflacionistes de la cistella de
consum com és la d’habitatge, per tal com, al seu torn, ha acollit
l’ascens més minso (2,3% vs 4,9%, octubre) des de la primavera
de 2010.
El desbaratament de la contenció dels serveis a cavall entre ambdós exercicis no impedeix l’alentiment del nucli dur.
Els preus dels serveis inclosos a la cistella de consum han capgirat
el desembre (1,8%) i el gener (2,2%) la tendència a la desacce
leració que mostraren els dos mesos anteriors (1,6%, novembre
vs 1,7%, octubre), fruit del comportament inflacionista de l’oci i la
cultura –que després de més de dos anys alternant amb el signe
negatiu ha encetat l’exercici amb l’ascens més intens de la sèrie
històrica (5,2% vs 0,2%, octubre)– i, en un menor grau, de la
resistència a la baixa de l’ensenyament –que ha recuperat el ritme
d’avanç (2,3% vs 2,1%, octubre) dels primers set mesos del passat
exercici. El comportament d’aquestes partides ha condicionat, així,
l’aportació dels serveis al nucli dur, atesa la moderació dels preus
aplicats per hotels, cafeteries i restaurants (1,1% vs 1,4%, octubre)
i el retrocés acumulat pels preus de les comunicacions (3,6%
vs 1,6%, octubre) –atesa la rebaixa generalitzada de la telefo
nia– i la medicina (3,3% vs 0,1%, octubre) –arran de la rebaixa
constant dels medicaments, la qual, fonamentada en la creixent
penetració dels fàrmacs genèrics, ja abasta seixanta mesos (8%
vs 1,5%, octubre).
Amb tot, l’acceleració dels preus dels serveis ha estat compensada,
d’una banda, per la moderació gradual dels preus de l’alimentació
elaborada (1,9% vs 4,1%, octubre) –especialment visible en pro
ductes com la llet (0,5% vs 1,4%, octubre), l’oli i els greixos (1,5%
vs 3,1%, octubre) i el sucre (16,8% vs 23,4%, octubre)– i l’efecte
base que posa en relleu el tabac (2,2% vs 13,8%, octubre), ateses
les pujades que havia encaixat un any enrere. D’altra banda, destaca
la contribució baixista efectuada pels béns industrials no energètics,
que el gener han evolucionat sota zero per primer cop en el darrer
any i mig (0,2% vs 0,8%, octubre), força influïts per la pràctica
estabilitat dels preus del vestit i el calçat (0,1% vs 0,2%, octubre)
–que recullen l’efecte compensador del retrocés de les peces de
roba (0,6% vs 0%, octubre) sobre l’acceleració continuada de les
sabates (2,3% vs 1%, octubre)– i la moderació dels articles per al
parament de la llar (0,3% vs 1,6%, octubre) –entre els quals destaca
l’abaratiment dels electrodomèstics (0,4% vs 0,7%, octubre) i del
tèxtil (2,6% vs 0,2%, octubre).
Tot plegat ha provocat que la secció estable de la cistella de con
sum, aquella que una vegada extrets els productes energètics i els
aliments frescos determina la tendència dels preus a mitjà termini,
hagi entrat en el nou any (1,4%) donant continuïtat al procés de
desacceleració duit a terme al llarg del darrer trimestre del passat
exercici (1,5%, desembre vs 1,8%, octubre). Aquest comportament,
que també es recull a nivell nacional (1,3%, gener vs 1,7%, octubre),
no ha impedit, emperò, que el balanç anual registràs un augment
mitjà (1,5% vs 1,7%, Espanya) que duplica amb escreix el de l’any
anterior (0,6% vs 0,6%, Espanya), per tal com el refredament del
consum de les llars ha anat debilitantse sobre manera cap a la recta
final de l’exercici.
62
La contenció de la despesa familiar, que es troba, sens dubte, rere
el refredament dels preus en el seu nivell tendencial, ha revertit, en
termes agregats, en més alt grau sobre les partides de béns –que hi
han amagrit progressivament la seva aportació (0,25 pp vs 0,92 pp,
octubre)–, atès que els serveis han anat engreixant la seva contri
bució en dècimes (1,11 pp vs 0,86 pp, octubre) fins a explicar la
pràctica totalitat de l’avanç subjacent.
La inflació escurça distàncies amb el nivell subjacent, mentre que l’encariment de la cistella de compra freqüent no incentiva la despesa.
El fet que la desacceleració dels elements subjectes a una major
variació de la cistella hagi estat més intensa –mercès a la moderació
de l’energia, en general, i als efectes de base de l’electricitat, en par
ticular– que l’experimentada pel front estable ha escurçat la distància
entre la trajectòria general i subjacent dels preus. És per això que el
diferencial existent entre l’una i l’altra, a favor del comptador gene
ral, s’ha rebaixat el desembre part davall del punt percentual per pri
mer cop al llarg dels darrers quinze mesos (0,8 pp vs 1,1%, octubre
i novembre), fet que s’ha tornat a repetir el mes de gener (0,7 pp).
Així doncs, sens perjudici de les tensions a l’alça que podria provocar
l’encariment del petroli en un context de conflicte geopolític als països
productors, cal esperar que la inflació seguesqui moderantse, per tal
com tendeix a convergir amb un nivell subjacent que també presenta
una elevada predisposició a la desacceleració. Respecte d’aquesta
darrera qüestió, cal prendre en compte, addicio nalment, que la cis
tella de compra freqüent ha tendit a encarirse al llarg del darrer tri
mestre de l’exercici (2,9% vs 2,4%, 3r trim.), fet que ha prosseguit el
gener amb l’increment més elevat dels últims tres anys (3,1%).
L’evolució d’aquesta subcistella ha provocat que el diferencial res
pecte de l’índex general tornàs positiu després de vintisis mesos
el novembre (0,1 pp vs 0,1 pp, octubre) i que s’ampliàs progres
sivament fins al mes de gener (1 pp), fet que ha impedit que la
desacceleració real dels preus hagi estat plenament percebuda pels
consumidors i que, com a tal, hagi estat considerada en la formula
ció d’expectatives i la presa de decisions de despesa.
El comportament desigual de les distintes partides que integren
l’índex general explica bona part de la trajectòria ascendent de la
cistella de compra freqüent, per tal com recull la pràctica totalitat de
les rúbriques que justament s’han desmarcat del procés de replega
ment agregat. Així doncs, cal tornar a esmentar la repercussió del
repunt dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques (2,2%
vs 1,9%, octubre) –com a principals exponents de la compra recur
rent– i dels serveis recreatius, esportius i culturals (20,2% vs 1,9%,
octubre), atès el fre imposat per l’electricitat, el gas i altres combus
tibles (4,7% vs 12,2%, octubre), la premsa, els llibres i el material de
papereria (1,5% vs 2,1%, octubre) i els restaurants, cafeteries i bars
(1,5% vs 1,6%, octubre).
L’encariment dels preus industrials també es relaxa al tram final d’un exercici marcat per una onerositat inusual.
Els preus dels béns de sortida de fàbrica, mesurats a través de l’ín
dex de preus industrials, han experimentat durant el darrer quadri
mestre de l’exercici una tendència progressiva a la desacceleració
que ha avançat des del màxim anual del mes de setembre (10,1%)
al mínim que s’ha registrat el darrer mes de l’any (7,3%). Aquest
comportament, que capgira totalment el que l’índex va palesar al
llarg del quadrimestre anterior, no ha estat suficient per impedir que
l’avanç mitjà anual (8,7%) s’enlairàs força part damunt de l’exercici
precedent (2,3%) i s’erigís en el més intens de la sèrie comparable
de registres, encetada l’any 2003.
La trajectòria balear dels preus industrials s’ha assimilat força a la
nacional, que també ha tendit a moderar el ritme d’avanç durant el
darrer terç de l’exercici fins a assolir el mes de desembre el mínim
anual (5,2% vs 7,1%, setembre). Amb tot, si bé el diferencial ha
continuat sent positiu per a les illes, tal com ha anat succeint des
del mes de gener, la forquilla ha tendit a reduirse progressivament
(2,1 pp, desembre vs 3 pp, setembre), atès que el fre interanual
de l’índex ha estat més contundent a l’arxipèlag. Amb tot, les illes
han acumulat el desembre, juntament amb Castellala Manxa, l’in
crement més elevat de l’Estat, només precedides de les Canàries
(8,8%). Aquest fet, juntament amb l’historial anual, no ha impedit
que el balanç insular, contràriament al que havia succeït l’any an
terior, es desmarcàs a l’alça del balanç nacional (1,8 pp vs 0,8 pp,
2010) i es convertís, juntament amb el de Múrcia, en un dels més
onerosos del panorama autonòmic, només part davall del correspo
nent a les Canàries (10,7%) i Andalusia (10,5%).
63
La trajectòria dels preus dels béns a la primera etapa de comercia
lització ha continuat força subjecte al compàs marcat per la parti
da energètica, que, tot i la moderació de l’últim quadrimestre, ha
seguit avançant a taxes de dos dígits (11,3%, desembre vs 16%,
setembre), tal com ha succeït encara amb més intensitat a nivell
nacional (14,1%, desembre vs 18,8%, setembre). La desaccelera
ció observada al tram final de l’any ha estat compartida, al ma
teix temps, per la partida majoritària de l’índex, els béns intermedis
(3,7%, desembre vs 7,1%, setembre) i també pels béns d’equipa
ment, que compleixen tres anys consecutius avançant a taxes in
feriors a l’1% (0,5%, desembre vs 0,7%, setembre). D’acord amb
aquest context, només els béns de consum s’han desmarcat de la
resta amb una lleugera tendència a l’acceleració dels preus (3%,
desembre vs 2,8%, setembre) que no s’ha produït a nivell nacio
nal (2,3%, desembre vs 2,5%, setembre), motivada per un com
portament dels béns peribles (2,5%, desembre vs 2,2%, setembre)
que no ha estat compartit pels duradors (6,2%, desembre vs 6,5%,
setembre), tot i continuar palesant encara un ritme d’encariment
força superior al de la resta de l’Estat (1,8% vs 2,4%, no duradors).
En aquest marc, sens perjudici de l’efecte que les fluctuacions de
l’energia, com a factor essencialment exogen, poden conferir a
l’evolució dels propers mesos, la moderació dels preus industrials
permet avançar una relaxació de les pressions inflacionistes que es
transmetrien sobre els preus finals durant la primera part de l’exerci
ci corrent, per tal com el diferencial positiu que mantenen respecte
dels preus de consum ha tendit a escurçarse fins a assolir el novem
bre el nivell més reduït de l’any (5 pp vs 7,3 pp, setembre), si bé no
es pot obviar, en tot cas, que duplica encara la mitjana històrica.
La prudència dels salaris i la reducció del temps de treball per efectiu contenen l’evolució a l’alça dels costos laborals.
En l’espera de conèixer la resposta de la factura laboral a la difícil
situació en què el mercat de treball ha estrenat el nou calenda
ri, les darreres dades disponibles referides al tercer trimestre de
l’exercici tancat assenyalen una desacceleració notable dels costos
laborals a l’arxipèlag, emparada en la contenció dels salaris ne
gociats, però també en noves retallades del temps de treball per
assalariat. En aquest context, el cost suportat per l’empresariat
balear a l’hora de remunerar el factor treball ha rebaixat el ritme
d’ascens interanual a l’1,1% durant el període de màxima activi
tat a les illes (vs 3,1%, 2n trim.), el segon més minso dels últims
quatre trimestres durant els quals la progressió s’ha mantengut en
terreny positiu.
Aquest resultat capgira el balanç que va correspondre just a l’an
terior trimestre, atès que l’escapçada del repunt extraordinari de
les percepcions no salarials (18,1% vs 82%, 2n trim.) –associades
en gran manera a les indemnitzacions per acomiadament– ha per
mès normalitzar la senda d’avanç del component no salarial del cost
(3,4% vs 12,2%, 2n trim.), tot i l’efecte contraposat de la partida més
gruixuda integrada per les cotitzacions obligatòries a la Seguretat
Social (1% vs 0,2%, 2n trim.). Val a dir, així mateix, que els cos
tos estrictament salarials també han contribuït a la desacceleració
de l’agregat amb un comportament força moderat (0,3% vs 0%,
2n trim.), recolzats en l’estabilitat conquerida pel salari ordinari (0%
vs 0,5%, 2n trim.).
Al mateix temps, cal assenyalar que la tendència a la contenció pa
lesada pels costos laborals totals s’ha estès arreu del teixit productiu
no agrari de l’arxipèlag. En aquest sentit, les correccions més inten
ses corresponen a la indústria (1,3% vs 4%, 2n trim.) i als serveis
(1,2% vs 3,3%, 2n trim.), si bé la construcció, amb l’avanç més minso
del teixit (0,5% vs 1,6%, 2n trim.), ha estat per segon trimestre
consecutiu l’únic sector que ha crescut part davall de la mitjana re
gional. De la mateixa manera que al balanç agregat, l’arronsament
de la senda d’avanç de les remuneracions ha vengut determinada,
com hi vengué l’alça del trimestre anterior, per la correcció de la
partida no salarial als serveis (4,3% vs 14,5%, 2n trim.) i, especial
ment, a la indústria (4,5% vs 2%, 2n trim.), mentre que el repunt
experimentat a la construcció (3,8% vs 3,4%, 2n trim.) ha estat
compensat amb la moderació del component estrictament salarial
a aquest sector, fins a presentar l’únic retrocés del teixit no agrari
(0,9% vs 0,1%, serveis; 3,4%, indústria).
D’acord amb aquests resultats, la trajectòria dels costos laborals a
les illes s’ha desmarcat de la corresponent a l’agregat nacional, ter
ritori que, tot i créixer a taxes relativament moderades, ha accele
rat el ritme d’avanç (1,5% vs 0,8%, 2n trim.), atesa la reproducció
d’aquest comportament tant a la vessant salarial (1,2% vs 0,6%,
2n trim.) com no salarial (2,2% vs 1,5%, 2n trim.) del cost. Així les
coses, en aquest tercer quart de l’any l’arxipèlag s’ha situat al tram
64
baix de la distribució autonòmica amb el cinquè avanç més mode
rat de la factura laboral –part damunt d’Andalusia (0,8%), Navarra
(0,5%) i Múrcia (0,2%)–, en un trimestre en què el signe negatiu
ha afectat únicament les Canàries (0,2%), mentre que el trimestre
anterior s’havia estès a vuit regions. Tot plegat ha provocat que el
cost mensual per treballador de l’arxipèlag (2.286,13 €) hagi seguit
ampliant el diferencial a la baixa que manté amb la mitjana nacio
nal (2.456,91 €), tal com ha anat succeint durant els últims quatre
trimestres fins a assolir el màxim dels últims cinc (170,78 €; 12,3%,
respecte del 2n trim.), i que hagi descendit a la novena posició d’un
rànquing autonòmic encapçalat pel País Basc (2.979,17 €), Madrid
(2.815,29 €), Navarra (2.592,92 €) i Catalunya (2.578,06 €).
Cal prendre en compte, emperò, que la desacceleració a les illes
dels costos laborals mensuals troba el seu origen en la relativa mo
deració del ritme d’avanç del cost horari (3,4% vs 4,4%, 2n trim.)
–influenciat tant per la partida estrictament salarial (2,6% vs 1,2%,
2n trim.) com per la resta de costos (5,7% vs 13,6%, 2n trim.)–,
però sobretot en una intensificació de la reducció del volum men
sual d’hores efectives per treballador (2,2% vs 1,2%, 2n trim.). Val
a dir, amb tot, que el temps de treball a l’arxipèlag (134,1 h/mes)
continua sent el més elevat de l’Estat (121,6 h/mes), de la mateixa
manera que la remuneració horària, amb el diferencial negatiu més
elevat de la dècada, segueix sent una de les més baixes (17,05 €
vs 20,20 €), en aquesta ocasió només part damunt d’Extremadura
(17,02 €) i les Canàries (16,04 €) i lluny de les comunitats que os
tenten les primeres posicions (País Basc, 26,57 €; Madrid, 22,95 €;
Navarra, 22,85 €; Catalunya, 21,65 €).
I és que durant el període de referència els costos horaris del treball
només s’han moderat a les illes i a la Comunitat Valenciana (5,6%
vs 6%, 2n trim.), per tal com a nivell nacional han tendit a acce
lerarse per segon trimestre consecutiu (4,8% vs 1,5%, 2n trim.),
esperonats tant per la rúbrica salarial (4,5% vs 1,3%, 2n trim.) com
no salarial (5,5% vs 2,3%, 2n trim.). L’encariment nacional s’ha vist
mitigat sobre la factura mensual per efectiu d’acord amb una re
tallada del temps de treball que ha estat un punt percentual més
intensa que a les illes (3,2% vs 0,6%, 2n trim.).
La contenció dels costos que l’empresariat balear assumeix en con
cepte de remuneració dels seus assalariats correspon, en bona me
sura, a l’estabilitat dels increments salarials pactats en els convenis
acumulats fins al tercer trimestre, que s’ha estès, en qualsevol cas, al
tancament de l’any. En aquest sentit, l’ascens derivat dels processos
Desagregació dels costos laborals per sector
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: Encuesta trimestral de coste laboral, INE
20102010 2011
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim.
Cost laboral per treballador Indústria 0,7 9,0 4,2 2,0 0,3 2,7 4,0 1,3
Construcció 6,6 7,4 6,0 7,5 5,9 1,4 1,6 0,5
Serveis 0,5 0,6 1,0 1,8 1,4 0,8 3,3 1,2
Total sectors 0,5 1,2 0,4 0,8 1,9 0,6 3,1 1,1
Cost laboral per hora Indústria 0,2 8,2 4,4 1,9 0,2 0,3 6,0 2,5
Construcció 4,9 8,0 4,3 6,4 1,5 0,3 1,5 5,6
Serveis 1,1 2,1 0,7 1,7 2,9 1,8 4,3 3,2
Total sectors 1,6 3,6 0,8 0,8 2,6 1,6 4,4 3,4
65
negociadors s’ha mantengut en el 3,17% fins al mes de novembre
i no ha presentat cap alteració significativa després de quedar fixat
en el 3,18% al tancament de l’any. Aquesta tendència a l’estabilitat
ha estat compartida per tots els sectors d’activitat, excepte per la
indústria, que el desembre (3,70%) ha superat l’augment fixat des
del mes de gener (3,28%). Amb tot, els serveis, l’àmbit que dóna
cobertura al major nombre d’assalariats, ha seguit palesant l’aug
ment salarial més elevat del teixit regional (3,97%, junydesembre) i
la construcció el de caràcter més moderat (1,50%, maigdesembre).
Tot i així, val a dir que la tendència a la contenció salarial que es
desprèn dels processos negociadors a les illes s’ha desmarcat de la
corresponent a l’àmbit nacional, per tal com en aquest territori els
increments salarials pactats han donat continuïtat fins al tancament
de l’any a la senda de desacceleració encetada a la primavera. Amb
un augment mitjà dels convenis acumulats en el conjunt de l’Estat
del 2,48% el desembre (vs 2,60%, octubre), el diferencial positiu
a favor de les illes s’ha anat ampliant progressivament des del mes
d’abril d’acord amb els increments registrats a nivell nacional en
l’àmbit dels serveis (2,67%) i la indústria (2,71%), però no al de
la construcció (1,52%). D’aquesta manera, l’augment negociat a
l’arxipèlag ha tancat l’exercici com el tercer més elevat del conjunt
regional, només precedit pel pactat a Navarra (3,94%) i al País Basc
(3,66%) i a força distància del reconegut a les comunitats que se si
tuen al tram baix de la distribució, com són La Rioja (1,73%), Múrcia
(1,69%) i Extremadura (1,53%).
Els preus residencials acomiaden l’exercici intensificant la tendència baixista.
El darrer trimestre de l’any s’ha saldat, segons les estimacions del
Ministeri de Foment, amb un nou retrocés interanual del preu del me
tre quadrat de l’habitatge lliure, el qual, xifrat en un 6,9%, no no
més accentua la retallada del trimestre anterior (4,4%), sinó que
s’erigeix en el més important dels dos darrers exercicis. Amb aquest
resultat es compleixen tretze trimestres de retallades consecutives,
que s’han intensificat de manera progressiva al llarg dels últims
quatre, fet que ha atorgat al balanç anual una contracció mitjana
(4,9%) superior a la que s’havia registrat l’any precedent (4,5%).
Aquesta trajectòria progressivament descendent ha reproduït la
tendència observada a nivell nacional (6,8% vs 5,6%, 3r trim.)
i, si bé la retallada ha estat sensiblement més intensa a l’arxipèlag
per primer cop al llarg dels últims cinc trimestres, el balanç anual
corresponent al conjunt de l’Estat ha palesat encara un caràcter
força més contractor (5,6% vs 3,9%, 2010). En un marc en què
totes les autonomies han acomiadat l’exercici escapçant els preus
immobiliaris, les illes han assumit el quart trimestre el novè descens
més intens de l’entramat regional, que ha presentat una forquilla
que oscil·la entre els màxims d’Aragó (10,5%), Madrid (8,3%) i
La Rioja (8%) i els mínims d’Astúries (3,4%), el País Basc (3%)
i Extremadura (1,8%).
Aquesta etapa del procés de desinflament dels preus immobiliaris
ha situat el quart trimestre la cotització regional del metre quadrat
novament part davall dels dos mil euros (1.950,1 €) i l’ha manten
guda al voltant dels nivells de 2005. Això no obstant, l’arxipèlag ha
seguit conservant la quarta posició del rànquing autonòmic, per tal
com els preus balears només han estat superats pels registrats al
País Basc (2.566,1 €), Madrid (2.260,7 €) i Catalunya (2.039,5 €), tot
i que s’ha de tenir en compte que el diferencial positiu que sostenen
amb la mitjana nacional (248,3 €) ha tendit a amagrirse respecte
d’un any enrere (7,6%).
Així mateix, val a dir que el comportament dels preus residen cials
ha presentat certes diferències entre els distints segments del mer
cat. D’aquesta manera, l’acceleració de la caiguda al tancament de
l’any s’explica per mor de la virulència del procés corrector en el
segment dels habitatges amb una antiguitat superior als dos anys
(7,9% vs 4,6%, 3r trim.), atès que els d’antiguitat inferior han mo
derat substancialment el ritme de descens (0,4% vs 1,6%, 3r trim.).
Aquesta situació ha provocat que el preu unitari dels habitatges més
nous hagi eixamplat al llarg de l’últim exercici el diferencial que els
situa part damunt de la resta i que, en termes absoluts, hagi assolit
una mitjana de 418,6 euros per metre quadrat (55,2%, respecte del
4t trim. 2010), el valor màxim registrat durant el trienni de retallades.
És precisament amb aquestes darreres qüestions que l’arxipèlag
s’ha tornat a distingir del mercat nacional, atès que en aquest cas
el diferencial que separa el preu mitjà d’ambdós segments continua
sent relativament insignificant (29,3 €/m2), en un marc en què la
força guanyada pel procés d’ajust, a diferència de les illes, s’ha estès
igualment entre les unitats residencials més (7% vs 5,9%, 3r trim.)
i menys antigues (5,9% vs 5,4%, 3r trim).
66
Alhora, els registres aportats per l’empresa de taxació immobiliària
TINSA recullen igualment una accentuació del procés de reculada
dels preus residencials a les illes, que, al seu torn, també s’assig
na en gran manera al mercat de l’habitatge usat (5% vs 4,5%,
3r trim.), especialment en el cas dels immobles situats a la capital de
l’arxipèlag (5,8% vs 4,5%, resta). Així mateix, les dades ratifiquen
el retrocés del valor de taxació de les unitats residencials de nova
construcció (0,8% vs 0,2%, 3r trim.), per tal com el daltabaix patit
pels immobles situats a la capital (9,7%) no ha pogut compensar la
tendència ascendent que aquest segment ha continuat alimentant
a la resta del territori insular (6,8%), fet que ha invertit per primer
cop el diferencial de preus entre l’una i l’altra ubicació (2.851,3 €,
capital vs 2.912,0 €, resta). Amb tot, el balanç anual comporta un
augment mitjà dels preus de l’obra nova (3,5%) que neutralitza el
defalliment de l’exercici anterior (3,5%) i que, en tot cas, contrasta
amb la caiguda que l’habitatge de segona mà no ha pogut evitar
(3,8% vs 6,9%, 2010).
L’esdevenir dels preus a la recta final de l’exercici s’insereix en un
mercat immobiliari incapaç de guanyar pistonada, tal com asse
nyalen les darreres dades disponibles referides al tercer trimestre
de l’any. Tant és així que el nombre de transaccions efectuades
en el mercat de l’habitatge lliure ha continuat caient interanual
ment (11,3% vs 29,6%, 2n trim.) a un ritme que no s’ha es
morteït prou per millorar el comptador referit al conjunt nacional
(7,8% vs 42,2%, 2n trim.). Al seu torn, el valor total de les com
pravendes realitzades també ha retrocedit (10,3% vs 30,8%,
2n trim.), si bé en aquest cas en una menor mesura que l’agregat
estatal (12,8% vs 48%, 2n trim.). Aquesta darrera qüestió s’ex
plica d’acord amb el comportament positiu del valor mitjà de les
unitats venudes a l’arxipèlag (1,1% vs 5,5%, Espanya), fet que
d’acord amb la reculada del preu mitjà confirma, tal com ja sug
gerien els registres de trimestres anteriors, la concentració d’un
major volum de transaccions en els segments d’habitatges d’una
superfície mitjana major.
Evolució del preu de l’habitatge lliure
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Ministeri de Foment
% var. interanual -Balears (dreta)
% var. interanual - Espanya (dreta)
€/m² - Balears (esquerra)
€/m² - Espanya (esquerra)
-12,0
-9,0
-6,0
-3,0
0,0
1.600
1.800
2.000
2.200
2.400
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 2009 2010 2011
4t trim.
67
La culminació de l’enllaç elèctric Península-Balears es produeix enmig d’un persistent afebliment de la demanda.
La finalització a principis de desembre de les tasques de condicio
nament i estesa dels 237 quilòmetres de cablejat submarí que
uneixen les estacions convertidores de Sagunt (València) i de
Santa Ponça (Mallorca) suposa un notable avanç cap a la integra
ció efectiva del sistema elèctric balear –pendent encara d’unifi
car– amb el sistema nacional. I és que amb l’entrada del nou any
el subsistema elèctric MallorcaMenorca ha deixat d’estar aïllat de
la península Ibèrica, un fet que assegura i millora la qualitat del
subministrament elèctric de les illes Gimnèsies i afavoreix la com
petència en la generació d’energia elèctrica en un territori que, per
la seva dimensió i fragmentació, no permet establir un mercat de
generació competitiu.
Aquests avantatges, que s’estendran aviat a les Pitiüses, per tal com
a finals d’any es va adjudicar la interconnexió de la subestació de
Santa Ponça (Mallorca) amb la de Torrent (Eivissa), suposaran no no
més un estalvi econòmic, xifrat per Red Eléctrica de España en prop
de 40 milions d’euros, sinó també una reducció de les emissions de
diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d’efecte hivernacle (GEH) que
podria superar el 10%.
I és que cal no obviar que el primer decenni del segle ha posat en
relleu un increment acumulat de la demanda d’electricitat a les
Balears (39,4%), fet que en un marc regional d’elevada dependèn
cia de fonts primàries com ara l’energia fòssil (89,7%) ha derivat en
un augment continu de les emissions directes de GEH per part de
les plantes de combustió, producció i transformació d’energia
de l’arxipèlag (3,4%, anual) superior al del conjunt de sectors de
l’economia (2%, anual). Tot plegat ha situat la contribució del
sector energètic en més del 50% del total d’emissions de GEH,
les quals han augmentat en conjunt un 81,8% respecte de 1990
(vs 29,8%, Espanya), increment que palesa la inabastable fita de
situarse abans de finalitzar l’any en curs part davall del sostre del
15% que estableix el Protocol de Kyoto per al conjunt de comuni
tats autònomes de l’Estat.
Precisament pel que fa a la reducció de GEH, els països de l’ONU,
representats a la XVII Cimera sobre el canvi climàtic celebrada el
passat 28 de novembre a Durban (Sudàfrica), acordaren in extremis
perllongar la vigència del Protocol de Kyoto1 i es comprometeren
a seguir treballant en un nou full de ruta per garantir un acord
que, una vegada més, la situació econòmica mundial, les tensions
geopolítiques i, sobretot, el recurrent comportament polissó’ que
afecta la gestió dels béns públics impediren que es concretàs en
aquesta ocasió.
Enmig d’aquest teló de fons, les Balears han saldat el balanç del darrer
exercici amb un nou descens de la demanda d’energia elèctrica (2,3%),
que supera la reculada de l’any anterior (1,8%). I és que el darrer tri
mestre la demanda d’energia elèctrica ha caigut fins als 1.235 Gwh,
el valor més baix dels darrers vuit anys, producte d’un retrocés inter
anual del 7% (vs 0,5%, 3r trim.) que s’ha transmès de manera similar
a la producció bruta d’electricitat (6,4% vs 0,7%, 3r trim.), que ha
arrossegat també el balanç anual (2,3% vs 1,5%, 2010).
Amb tot, més enllà de la influència que l’atonia de l’activitat conti
nua exercint sobre la reducció de la factura energètica, cal destacar
la creixent substitució de fonts energètiques tradicionals per altres
més respectuoses amb el medi ambient. En aquest sentit, no es pot
obviar que rere el descens de la producció d’electricitat hi ha una
menor utilització de combustibles fòssils (8,2% vs 0,4%, 3r trim.),
concretament de fueloil (18,8% vs 14,1%, 3r trim.), cicle combinat
(14,5% vs 1,9%, 3r trim.) i carbó (4,5% vs 1,2%, 3r trim.). I és que
el règim especial continua en estat de gràcia i, aliè al tarannà reces
siu, ha seguit augmentant la producció (23,4% vs 20,4%, 3r trim.)
fins a acabar l’any amb un increment del 16,1% (vs 50,6%, 2010).
1 Dos dies després de la data prevista per a la clausura de la cimera, els més de 190 països participants adoptaren aquesta decisió a l’espera de fixar l’horitzó temporal a la reunió d’enguany. Rússia, el Japó i el Canadà s’han desvinculat de les negociacions.
Mediambient
68
Aquesta favorable evolució, que s’ha estès a tots els sistemes de
producció, ha deixat com a principal beneficiat els sistemes de coge
neració (41,9% vs 48,1%, 2010), que han seguit augmentant durant
el darrer quart de l’any (20,4% vs 70,3%, 3r trim.) per sobre de la
mitjana, juntament amb la generació d’energia a partir de la incine
ració de residus (27% vs 30,7%, 3r trim.).
Des d’un punt de vista territorial, tot i que la producció energèti
ca ha flaquejat arreu de l’arxipèlag, els descensos més pronunciats
han tengut lloc a Mallorca (6,7% vs 0,1%, 3r trim.) i a Menorca
(8,1% vs 0,3%, 3r trim.), illes en què la producció amb turbina de
gas s’ha emportat la major contracció (52% i 24,3%, respecti
vament). Per contra, l’estrena del sistema de funcionament dual a
Eivissa ha enlairat la producció amb gas natural fins a multiplicar
per vuit el voltatge distribuït a les Pitiüses, circumstància que ha
permès no només que l’ensopegada de la producció elèctrica total
(3,4% vs 3,5%, 3r trim.) fos inferior a la de la resta d’illes, sinó que
la producció regional a partir d’aquesta font s’incrementàs (22,2%
vs 36,1%, 3r trim.), fet que contrasta amb l’adversitat que ha carac
teritzat el segment fòssil.
La resta de components de la cistella energètica es contagien també del refredament de l’activitat.
Defugint la demanda d’electricitat, l’elevat acoblament entre l’acti
vitat econòmica i el consum d’energia s’ha deixat sentir també en
altres components de la cistella energètica. Així, el consum final de
gas natural, aproximat a partir de les dades de GESA, ha palesat pel
que fa a Mallorca un descens al quart final de l’any (12,9% vs 2%,
3r trim.) que ha estat especialment significatiu entre el segment do
mèstic (22,8% vs 0,3%, no domèstic). Tot plegat ha acabat fent
malbé el creixement mitjà anual (0,1%), en un context d’augment
del nombre d’usuaris (1%).
De manera anàloga, en el marc d’una tardor inusualment càlida, la
venda de productes petrolífers a les Balears ha retrocedit (19,4%
vs 13,7%, 3r trim.), circumstància que ha afectat sobre manera el ga
soil C (62,8%), però també altres derivats del petroli com ara la ben
zina (5,7%) i el gasoil A (5,5%). Aquesta evolució a la baixa, que en
el cas de Mallorca i de Menorca ha superat la mitjana regio nal (21% i
21,5%, respectivament), ha tengut una menor intensitat a les Pitiüses
Producció energètica per components
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de Red Eléctrica de España
Règim especial
Combustibles fòssils
Total producció bruta d'energia elèctrica
-20,0
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
2009 2010 2011
69
(2,5% vs 5,2%, 3r trim.), gràcies, principalment, a l’augment que ha
experimentat la comercialització de gasoil per a l’automoció (2,6%
vs 5,5%, 3r trim.) i l’aviació comercial (44,5% vs 17,8%, 3r trim.).
Amb tot, el balanç anual posa en relleu la petjada que la crisi ha
exercit sobre el consum de productes petrolífers, que, amb un total
de 1.674 kilotones comercialitzades en el conjunt de l’any, ha aco
llit un retrocés del 12,1%, el major des de l’any 1999. Rere aquest
guarisme, més enllà del context recessiu, sobresurt la influència que
ha exercit l’escalada progressiva del preu del barril de Brent, el qual,
amb un augment acumulat del 14,1%, es va enfilar el darrer dia de
cotització de l’any fins als 107,58 dòlars (vs 94,30 $, 2010).
Mentrestant, la generació de residus segueix exercint de termòmetre de l’activitat.
La producció de residus ha seguint prenent el pols de les principals
macromagnituds econòmiques. No debades, el fort sotrac que ha
patit l’activitat a Menorca durant el darrer trimestre de l’any ha tengut
el seu reflex en la generació de residus sòlids urbans (RSU) mesclats,
que, amb un descens del 3,5% (vs 3%, 3r trim.), ha superat el
retrocés mitjà anual (2,9%) i s’ha rebaixat fins a assolir la menor
quantitat dels darrers catorze anys (45.257,4 tones). Alhora, el mar
ciment de RSU mesclats ha afectat de ple la recollida de matèria no
orgànica, que ha retrocedit un 8,1% (vs 1,6%, 3r trim.) arran de la
contracció del papercartó (10,5% vs 3,1%, 3r trim.) i dels envasos
lleugers (10,1% vs 9,6%, 3r trim.), en un context en què la recolli
da de vidre s’ha moderat significativament (0,4% vs 6,1%, 3r trim.).
En la mateixa línia, Mallorca, que concentra prop de quatre cinque
nes parts dels RSU mesclats generats a l’arxipèlag i exerceix una for
ta atracció sobre l’activitat, ha tancat el trimestre i el conjunt de l’any
amb sengles caigudes (2,3% i 1,6%, respectivament), per tal com
ha abandonat el signe positiu que va lluir el tercer trimestre (0,4%).
Val a dir, no obstant això, que la recollida selectiva ha mantengut el
pols (5,3% vs 5,5%, 3r trim.) mercès, principalment, al contenidor
groc (8,2% vs 7%, 3r trim.), atès que el verd ha moderat significati
vament l’ascens del trimestre anterior (4,3% vs 7,1%, 3r trim.).
Menció a part mereixen novament les Pitiüses, per tal com han mos
trat un comportament clarament diferenciat de la resta d’illes i han
intensificat el darrer quart de l’any el ritme d’ascens de la generació de
Producció de residus a Menorca
* Taxes de variació interanual en percentatges
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca
RSU mesclats
-15,0
-10,0
-5,0
0,0
5,0
10,0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
2009 2010 2011
Recollida selectiva (no orgànica)
70
RSU mesclats (7,3% vs 5,7%, 3r trim.), mentre que la recollida de matè
ria no orgànica s’ha moderat significativament (0,9% vs 10%, 3r trim.),
especialment pel que fa al vidre (1,2% vs 18,9%, 3r trim.) i al paper
(2,6% vs 1,5%, 3r trim.). De fet, el territori pitiús ha estat l’únic que
ha saldat el balanç anual en positiu, tant en l’àmbit dels RSU mesclats
(7,1% vs 0,2%, 2010) com de la recollida selectiva (6,3% vs 19,9%,
2010), circumstància que en el darrer cas converteix la quantitat recol
lectada (15.243,9 tones) en la més elevada de la sèrie històrica.
Sigui el que sigui, la minimització de la quantitat de materials ne
cessaris per a la producció és un objectiu prioritari de sostenibilitat
i una passa imprescindible per avançar en la reducció dels impac
tes ambientals que, com la contaminació de la coberta edàfica, es
produeixen per l’emmagatzematge de residus, una pràctica que a
Eivissa segueix sent majoritària.
Els incendis forestals tanquen el pitjor balanç dels darrers desset anys.
Més enllà de la contaminació de la coberta edàfica vinculada a
l’abocament de subproductes i residus, un dels factors que més han
contribuït a la disminució i degradació de la biota i les seves funcions
ecològiques han estat, sens dubte, els incendis que han atiat les
Balears fins a finals d’any. I és que, encara que la tardor sol caracterit
zarse per ser una estació tranquil·la en termes d’incendis, les flames
no han donat treva fins ben entrat el mes de novembre. No deba
des, les previsions d’elevades temperatures i escassetat de pluges
que pronosticaven un risc d’incendi major que l’habitual obligaren
a prorrogar l’estat d’alerta per perill d’incendis fins al 31 d’octubre.2
De fet, el darrer quart de l’any s’ha tancat amb 18 incendis, la ma
joria dels quals tengueren lloc a l’octubre (14 vs 7, octubre 2010).
En conjunt, les 86,5 hectàrees cremades, majoritàriament a Mallorca
(85,3 ha), s’erigeixen en un màxim per a aquesta època de l’any, en
un exercici replet per si mateix de rècords indesitjats. Rècord és la
xifra anual de 2.484,04 hectàrees cremades (vs 610,25 ha, 2010), de
les quals 1.911,7 són de terreny arbrat. L’excepcionalitat d’aquesta
xifra, només comparable a les vastes àrees cremades els anys 1992
(2.494,7 ha) i 1994 (2.453,4 ha), assenyala com a epítom l’incendi de
la Serra de Morna (Eivissa), el major de la història pitiüsa i responsable
del 63,4% de la superfície total abrasada a les Balears. Tanmateix, cal
no obviar que la superfície cremada s’ha incrementat el darrer any
2 D’acord amb l’article 3 del Decret 125/2007, de 5 d’octubre, s’estableix que l’època de perill d’incendis forestals és el període comprès entre l’1 de maig i el15 d’octubre, ambdós inclosos.
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori
Evolució del nombre d’incendis forestals i la superfície cremada
Hectàrees cremades (dreta)
Nombre d'incendis (esquerra)
0
400
800
1.200
1.600
2.000
0
20
40
60
80
100
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. 2009 2010 2011
71
amb força a Mallorca (810,8 ha vs 252,6 ha, 2010) i, encara que en
una escala molt inferior, a Menorca (1,68 ha vs 1,44 ha, 2010).
Dissortadament, les dades publicades per la Conselleria d’Agricul
tura, Medi Ambient i Territori confirmen que el motiu principal de la
destrucció de la massa forestal rau en la mà de l’home, per tal com
dels 158 incendis declarats al llarg de l’any, 74 han estat intencio
nats i 66 es troben lligats a negligències com ara el llançament de
llosques (14) o la crema de despulles agrícoles (13). Amb tot, només
10 incendis s’han produït per causes naturals associades a processos
biològics o relacionats amb la meteorologia, en un any en què els
termòmetres han estat protagonistes.
No debades, el 2011 serà recordat com un any càlid, amb temperatu
res mitjanes que a l’estació de control de Palma han fregat els 17,5 ºC
i els 18,6 ºC a Eivissa. Aquesta tònica, que s’ha mantengut entre oc
tubre i desembre, amb un valors tèrmics mitjans a les estacions de
Palma (15,5 ºC), Lluc (12,9 ºC), Maó (16,6 ºC) i Eivissa (17,1 ºC) que
superen les marques habituals, explica que només en una estació
la temperatura mínima hagi descendit durant aquest període part
davall del zero (1,1 ºC, Lluc).
Les torrentades històriques de novembre esvaeixen les amenaces de sequera.
El contrast tèrmic que ha caracteritzat els mesos de tardor ha pro
piciat la descàrrega d’abundants quantitats d’aigua en un període
de temps breu, fenomen habitualment conegut com a gota freda.
Així, tot i que s’han fet esperar, les pluges torrencials de principis
de novembre han convertit aquest mes de l’any en el més plujós de
la dècada a la pràctica totalitat de la geografia insular, amb Lluc al
capdavant (556,3 l/m2), seguit de prop per alguns indrets de la Serra
de Tramuntana, com Orient (Bunyola), on el pluviòmetre assolí les
marques més elevades dels darrers seixanta anys.
Consegüentment, els discrets registres pluviomètrics d’octubre i
desembre no han estat obstacle perquè les estacions de control
hagin superat amb escreix les pluges caigudes el quart trimestre de
l’any anterior. Aquest és el cas de Lluc (106,9%), Eivissa (123,3%),
Formentera (49,5%) i, encara que en menor mesura, de Palma
(20,8%). De fet, l’única estació que ha vist disminuir les precipita
cions ha estat la de Maó (40,4%), influïda pel rècord històric de
pluges que visqué aquesta localitat la tardor passada (388,2 l/m2).
* Dades del volum de precipitacions en l/m2 i del nivell estimat dels embassaments en percentatges respecte de la seva capacitat màxima
Font: elaboració pròpia d’acord amb dades de l’AEMET (Centre Meteorològic Territorial de les Illes Balears) i la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori
Incidència de la pluviometria als embassaments de Cúber i el Gorg Blau
Precipitacions a Lluc (esquerra)
Nivell estimat dels embassaments (dreta)
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
0,0
120,0
240,0
360,0
480,0
600,0
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
72
Així les coses, l’increment interanual de les pluges tardorenques ha
tengut un efecte especialment balsàmic en els embassaments su
perficials de la Serra de Tramuntana, Cúber i el Gorg Blau, que el
mes d’octubre evidenciaven greus símptomes de sequera. De fet, en
el desè mes de l’any les reserves superficials presentaren l’estat més
deprimit de la dècada amb el 22% de la seva capacitat. No obstant
això, el mes de novembre les precipitacions torrencials varen carre
gar les reserves fins al 61,5% i el desembre la contenció de les cap
tacions, temoroses encara del risc de sequera, varen situar aquest
percentatge en el 74,6% (vs 35,7%, desembre 2010).
Sigui el que sigui, a diferència de les reserves superficials, les bos
ses d’aigua subterrànies –que aporten el 80% de l’aigua utilitza
da– s’han beneficiat en menor mesura del rècord assolit per la
pluviometria, ateses les majors dificultats d’infiltració associades a
les precipitacions violentes i intenses que duren unes quantes ho
res o dies i solen anar acompanyades de calamarsa. Prova d’això
és que el nivell de reserves ponderat per al conjunt de l’arxipè
lag s’ha situat a les darreries de l’exercici en el 61,7%, percen
tatge que supera el valor de setembre (51%) però que se situa
6,1 punts percentuals part davall del corresponent al mateix
perío de de l’any anterior.
Territorialment, aquesta minva dels nivells piezomètrics de les bos
ses del subsòl balear troba la seva raó de ser en el comportament
de Mallorca, que, d’acord amb l’evolució negativa de les pluges
(14,2%, Palma; 21,6%, Lluc), ha estat l’únic territori insular que
ha finalitzat el mes de desembre amb un descens de 8,4 punts per
centuals respecte de les reserves de l’any anterior, fins a assolir el
60,5% de la capacitat. No debades, excepte comptades excepcions
com ara l’aqüífer de Felanitx, que ha assolit el desembre un rècord
decennal (92,4%), les reserves del subsòl de s’Almadrava (38,2%),
sa Marina de Llevant (43,6%) i el Pla de Palma (43,9%) es troben
molt part davall de la seva capacitat.
Per contra, les reserves menorquines han aconseguit resistir el dèfi
cit pluviomètric (24%) i han finalitzat el mes de desembre (66,6%)
tímidament per sobre del valor corresponent a l’any anterior
(66,2%). Alhora, Eivissa ha acomiadat l’any amb uns nivells piezo
mètrics (67%) significativament més elevats dels corresponents al
mateix període de l’any passat (55%), gràcies en part a un balanç
pluviomètric interanualment positiu (12,1%).
Les captacions d’aigua, de botxins a aliades.
En una tardor en què les reserves hídriques no han estat capaces de
recuperar els nivells de l’any anterior, les captacions d’aigua, que du
rant l’estiu pressionaren l’estat de les reserves, han contribuït sobre
manera a mantenirles. I és que l’índex d’estrès hídric (IEH) elaborat
periòdicament pel CRE (UIB · Sa Nostra), que mesura la relació exis
tent entre les captacions d’embassaments, aqüífers i fonts pròpies
del municipi palmesà i els seus nivells de reserves, s’ha situat el mes
de desembre en els 1,14 punts, xifra que no sols acull el descens
estacional (1,6, setembre), sinó que, gràcies al descens de l’índex
de captació (21,1 pp), ha aconseguit igualar pràcticament el valor
registrat un any enrere (1,09 punts), tot plegat en un context en
què les reserves que nodreixen la capital han disminuït 8,1 punts
percentuals.
I és que, per primera vegada des que s’elabora l’IEH, el total de
l’aigua captada per a l’ús urbà durant el darrer trimestre de l’any no
ha depassat la barrera dels deu hectòmetres cúbics (9,2 hm3), fet
que explica la reducció del cabal total extret (9,1%). Aquest com
portament troba la seva raó de ser en el descens de les captacions
de fonts naturals (26,9%), atès que l’extracció d’aigua a les fonts
alienes i, més concretament, les compres a la dessaladora, s’han
despertat de la letargia en què estaven sumides des de principis de
2010. De fet, només el mes d’octubre les compres a la dessaladora
de la badia de Palma assoliren els 1,3 hectòmetres cúbics, la quan
titat mensual més elevada del darrer lustre.
No en va, en el darrer tram de l’any les dessaladores mallorquines
han elevat el volum dessalat fins als 2,2 hectòmetres cúbics i han
superat per primer cop en els dos darrers exercicis la producció de
les plantes pitiüses (1,4 hm3), que sumen desset trimestres consecu
tius d’augment (4,3%). Amb tot, la quantitat total dessalada a les
Balears (3,6 hm3) ha duplicat amb escreix la produïda el mateix tri
mestre de l’any anterior (1,5 hm3) i ha tancat l’any amb un augment
del 36,4% que trenca una tendència a la baixa que s’inicià ara fa
tres anys (49,6%, 2010).
En qualsevol cas, la relaxació de la pressió hídrica no ha estat
recolzada per un major aprofitament de l’aigua depurada. De fet,
durant el darrer trimestre de l’any l’aigua reutilitzada a Palma ha
patit una retallada significativa (40,3% vs 8%, 3r trim.) que
73
ha afectat especialment la xarxa de reg urbà (63,8% vs 37,3%,
3r trim.) però també la xarxa de regants (27,5% vs 3,4%, 3r trim.),
a pesar que el cabal depurat total només ha cedit un 6,1%
(vs 1,5%, 3r trim.). En la mateixa línia, els cabals reutilitzats han
retrocedit també al municipi calvianer (3,8% vs 0,5%, 3r trim.),
per bé que, a diferència de la capital palmesana, el volum depurat
ha augmentat (4,9% vs 1,4%, 3r trim.) després d’un any i mig
de retallades.
Evolució de l’índex d’estrès hídric (IEH)
* L’IEH mesura la relació entre el nivell de reserves dels embassaments i les bosses d’aigua subterrània i el volum d’aigua captada per part d’EMAYA
Font: elaboració pròpia
IEH (esquerra)
Mitjana històrica IEH (esquerra)
Índex de captació (dreta)
% reserves ponderat (dreta)
0
20
40
60
80
100
120
0,50
0,75
1,00
1,25
1,50
1,75
2,00
G F AbMç Mg Jl AgJ F Ab AgJS O N D N DG Mç Mg Jl S O
20112010
AgraïmentsAENA Aeroport d’Eivissa · AENA Aeroport de Menorca · AENA Aeroport de Palma de Mallorca ·
Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental (ABAQUA) · Autoritat Portuària de les
Balears · ATESE Atención y Servicios S.L. · Calvià 2000 S.A. · Centre Meteorològic Territorial de
les Illes Balears · Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears · Col·legi Oficial d’Aparelladors
i Arquitectes Tècnics de Mallorca · Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de
Menorca · Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH) · Consell Insular d’Eivissa. Departament
de Mobilitat, Interior i Medi Ambient · Consell Insular de Mallorca. Departament de Medi
Ambient · Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Direcció General de Medi
Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl;
Secció d’Atmosfera; Direcció General de Recursos Hídrics · Conselleria de Turisme i Esports.
Observatori del Turisme de les Illes Balears · Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca ·
Direcció General de Trànsit (DGT) · El Corte Inglés S.A. · Endesa Gas Baleares S.A. · Eroski/
Center SYP · Exceltur · EMAYA S.A. · Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca (PIME
Menorca) · GESA Endesa · Grupo Jumbo Tours · Melià Hotels International, S.A. · Ministeri
d’Indústria, Energia i Turisme. Institut d’Estudis Turístics; Servei de Conjuntura Industrial ·
Palmacer S.A. · Ports de les Illes Balears · Red Elèctrica d’Espanya · Riu Hotels&Resorts · Roldán
Oficinas y Despachos S.A. · Socías y Rosselló · TINSA. Delegació de les Balears · Transportes
Blindados S.A. (TRABLISA) · Tresoreria General de la Seguretat Social · Vicepresidència
Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació. Direcció General d’Indústria i Energia;
Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT); Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB)