Informe de conjuntura de Terrassa. 2008/ 39 · 2019. 2. 6. · Informe de conjuntura de Terrassa....

Informe de conjuntura de Terrassa. 2008/ 39

II. Atur registrat i contractació de treballadors

1. Atur registrat: el final d un llarg període de bonança

El creixement de l atur registrat a Terrassa durant l any 2008 acaba amb el quehavia estat un llarg període en què les xifres d aturats registrats s havienmantingut en una certa estabilitat tot i la creació constant a la ciutat de llocs detreball assalariat: a 31 de desembre l atur afectava 15.184 persones residents aTerrassa, xifra que representa el 17,35% de la població activa. En el seucontext, l'atur terrassenc se situa amb aquestes dades 3,4 punts per sobre dela mitjana catalana i més de dos punts per sobre de la mitjana comarcal;mentre que també supera la mitjana que s'observa per a tot l'Estat. Aquestatendència confirma l estancament de l'activitat econòmica de Terrassa que hapassat de crear llocs de treball alhora que augmentava l atur a veure coml actual crisi atura aquest fenomen i implica la destrucció de llocs de treball.

Taxes d'atur* de la Ciutat i altres àmbits territorialsDesembre de 2008

Terrassa Vallès Occidental Província de Barcelona Catalunya Espanya

17,35 15,06 13,17 13,50 16,51

*Calculades com la de Terrassa, és a dir, aplicant la població activa censal (2001).

La sèrie d atur registrat a Terrassa5 presenta, fins al 2008, una evolució en laqual podem distingir 3 etapes. Durant la primera ens trobem amb la reducciód unes xifres que havien assolit el seu màxim durant la recessió postolímpica ifins a mitjan 2000 la continuació de la bonança econòmica va provocar que elsmínims de les taxes d atur quedessin en unes xifres mai vistes durant elsdarrers 20 anys, de forma que es perdé tot el sentit del concepte d atur natural

5 La sèrie estadística de l atur registrat queda trencada a partir de gener de 2005 perquè al mes de maigdel mateix any va entrar en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistema d Informació delsServeis Públics d Ocupació) en substitució del fins aleshores vigent SILE (Sistema de Información Laboralde Empleo). El nou model de gestió permet recollir millor la informació utilitzada per a l elaboracióestadística de l atur registrat abocant dades de qualitat estadística superior i més fiables que les anteriors.La major qualitat en la mesura estadística (creuament de fitxers d afiliació amb la Seguretat Social imillor classificació dels demandants estrangers) dóna lloc a un augment, purament comptable, deles xifres d atur, però no a un augment real. El SISPE suposa un aflorament d aturats que anteriorment,per diverses raons, no es classificaven correctament segons el que establia l Ordre Ministerial d 11 demarç de 1985, que regula la definició estadística d atur registrat. En resum, la implantació del nou modelde gestió modifica a l alça el nombre d aturats registrats, no perquè canviï la definició de qui es consideraaturat registrat, sinó perquè millora l actualització i gestió automatitzada de la informació. La reconstruccióde les sèries històriques (feta a nivell de Catalunya i provincial) indica que el perfil de les noves sèries éspràcticament idèntic al que seguia la sèrie anterior. Com que a nivell local no s ha fet aquestareconstrucció, hem optat per mantenir la sèrie evitant l anàlisi interanual de l atur registrat pel que fa a lesdades absolutes. També cal fer esment que en Informes anteriors ens referíem a l atur registrat a l OTGde Terrassa (que inclou el d altres poblacions del seu entorn), mentre que en el present fem esmentexclusivament de les dades del municipi de Terrassa.

40 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2008

que fonamentava els debats teòrics de principis dels noranta sobre la capacitatde l estructura econòmica en la creació d ocupació.

Evolució de l'atur registrat a Terrassa1998-Desembre 2008

5.0006.0007.0008.0009.000

10.00011.00012.00013.00014.00015.00016.000

Gen

98

Juny

Nov Abr

Set

Feb Ju

l

Des Mai

Oct

Mar

Ago

Gen

03

Juny

Nov Abr

Set

Feb

Julio

l

Des

Mai

g

Oct

Mar

ç

Ago

st

Gen

08

Juny

Nov

embr

11,80%

11,05%

17,35%

8,18%

10,88%

De fet, l'evolució de la desocupació a Terrassa des de 1993 fins aquell momentes caracteritzà per la incorporació espectacular al mercat de treball del grupdels joves en detriment dels més grans, que van veure créixer la seva proporcióen relació amb el total de desocupats, i per l'engreixament efectiu de l'aturestructural, que és el que es caracteritza per estar conformat per col·lectiuspoblacionals; molt en concret, per aquells que no posseeixen una qualificacióformativa i professional mínima, que manifesten greus mancances pel que fa al'experiència laboral i, en definitiva, una insuficient adequació als perfilsprofessionals demandats pels empresaris i una mancança en l'adaptació alsconstants canvis que es produeixen en el mercat laboral. Aquest aturestructural es manifestà amb força significació en el segment dels treballadorsmés grans de 45 anys i en el qual les dones hi són especialmentrepresentades6.

6 De fet, el creixement econòmic ha facilitat la incorporació de persones procedents de l'anomenat aturconjuntural, que es tracta del segment de la força de treball que fluctua d'acord amb l statu quo del'economia i que, per definició, en època de bonança, tard o d'hora, ha de ser incorporable amb facilitat almercat de treball. Hi ha, en canvi, l'altre sector de l'atur que roman fix i que els experts han descrit com ladesocupació estructural, aquella que presenta grans dificultats per a col·locar-se en el mercat; és a dir,que la seva oferta personal no concorda amb cap demanda empresarial existent i que aquesta situació esperllonga en el temps. Això s'explica per diversos motius, relacionats amb l'obsolescència de la sevaformació o coneixements (treballadors expulsats del mercat de treball per reconversió industrial), mancad'experiència, manca de formació mínima, etc., que arriba a situar col·lectius i/o individus en riscd'exclusió en el cas de no disposar d'un coixí familiar suficient. Vegeu al respecte, OEST, La mesura del'exclusió. Avaluació de la situació de diferents col·lectius amb dificultat d'incorporació al món laboral i ambrisc d'exclusió social, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa SA, 1996, policopiat, pp. 18-32.


Evolució dels assalariats i aturats a Terrassa. 1987-3r trim. 2008. Totals. Escala logarítmica

1.000

10.000

100.00019

87

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

3r tr

im. 2

008

Atu

rats

10.000

100.000

Assalariats

Aturats Assalariats

Entre mitjans de 2000 i finals de 2007 ens trobem en una etapa caracteritzadaper una paradoxa en el mercat de treball en augmentar simultàniament tant laocupació assalariada com les persones registrades a l atur. L explicaciód aquesta aparent paradoxa rau en el fet que el constant creixement del estructura empresarial de Terrassa no ha sigut suficient per absorbir lacreixent incorporació de persones al mercat de treball fruit de l intenscreixement demogràfic de la ciutat. Així, assistim a un augment moderat, peròconstant, del nombre d aturats registrats que, per altra banda, té un granparal·lelisme amb el que podem observar per al conjunt de Catalunya

Evolució de la variació intermensual (%) del nombre d'aturats a Catalunya i Terrassa. 2005-2008

-12,00-8,00-4,000,004,008,00

12,00

2005

01

2005

03

2005

05

2005

07

2005

09

2005

11

2006

01

2006

03

2006

05

2006

07

2006

09

2006

11

2007

01

2007

03

2007

05

2007

07

2007

09

2007

11

2008

01

2008

03

2008

05

2008

07

2008

09

2008

11

Catalunya Terrassa

La darrera etapa que podem citar s inicia a finals de 2007 i es caracteritza perun creixement contundent del nombre d aturats registrats en el que és una deles manifestacions locals més evidents de la crisi econòmica global. De fet, lataxa d atur registrat de Terrassa assoleix el desembre de 2008 el 17,35%, unaxifra a la qual no s arribava des de la crisi dels anys 93-94. Des de l any 2005en què es trenca la sèrie, la taxa a Terrassa no ha fet més que pujar, però haestat el darrer any on s ha concentrat aquest increment, passant del 10,99% ala xifra esmentada i guanyant fins a 6,36 punts en aquest breu període.

Aquest augment ha estat superior al de tots els altres àmbits territorials en quès emmarca, excepte el Vallès Occidental i, per tant, s augmenten les diferències


respecte aquests. Així, la taxa de Terrassa és més a prop de la del conjuntd Espanya (només la separen 0,84 punts) que de les registrades per Catalunyao la província barcelonina on ambdues es situen 4 punts per dessota.

Evolució de les taxes de l'atur registrat de la Ciutat i altres àmbits territorials*2005-2008

Àmbit territorial 2005 2006 2007 2008 2005-2008 2007-2008

Terrassa 10,86 10,76 10,99 17,35 6,49 6,36

Vallès Occidental 9,40 9,21 9,40 15,06 5,66 5,66

Prov. de Barcelona 8,39 8,33 8,41 13,17 4,78 4,76

Catalunya 8,38 8,32 8,48 13,50 5,12 5,02

Espanya 11,09 10,67 11,23 16,51 5,42 5,28

*Les taxes s'han calculat com la de Terrassa, és a dir, aplicant la població activa censal (2001).

Evolució de les taxes d'atur el darrer any a Terrassa i diferents àmbits. 2007-2008

0,002,004,006,008,00

10,0012,0014,0016,0018,0020,00

Terrassa Vallès Occidental Prov. de Barcelona Catalunya Espanya

2007 2008

Pel que fa a l evolució de l atur de la ciutat respecte d altres ciutats mitjanes, lacomparació ens mostra comportaments similars, amb unes xifres de l aturestancades o lleugerament ascendents durant el trienni 2005-2007 i unaugment sobtat de les dades al 2008. Així, a Terrassa, igual que a Sabadell,Badalona o l Hospitalet s ha passat d unes xifres a l entorn dels 9.500-10.000aturats a unes altres de properes als 15.000 efectius (Sabadell) o superiors aaquesta xifra (Terrassa, Hospitalet i Badalona).

Evolució de l'atur en ciutats mitjanes 2005-2008

0

5.000

10.000

15.000

20.000

Terrassa Sabadell Mataró Hospitalet Badalona

2005 2006 2007 2008

Increment absolut interanual de l'atur en ciutats mitjanes. 2005-2008

-500

500

1.500

2.500

3.500

4.500

5.500

6.500


2005-2006 2006-2007 2007-2008

Així, mentre els increments relatius han estat pel 2007-2008 propers al 60%, ennombres absoluts aquests han significat un augment d uns 5.500 aturats mésen cadascuna d aquestes ciutats en només 1 any.


Evolució de l'increment interanual (%) de l'atur en ciutats mitjanes. 2005-2008

-10,00

10,00

30,00

50,00

70,00


2005-2006 2006-2007 2007-2008

Tanmateix, el canvi de tendència fa que l'atur que es genera, contràriament alque restava a la fi de l'any 2000 (que afectava llavors supòsits clars d'aturestructural), afecti actualment persones actives que estarien principalment enedat adulta útil on, susceptiblement, hi hauria d'haver menys problemes per a laseva inserció laboral. Estem, doncs, davant d'un augment lineal de l'estoc detreballadors disponibles a causa d'un increment de l'atur conjuntural. Aquestatur es caracteritza principalment per afectar els grups d'homes adults,compresos entre les edats que no incorren especialment en els supòsits demancances estructurals i entre els quals és possible desenvolupar processosde reconducció.

La preocupació es concentra, doncs, en l'augment de l'atur entre les personesque no integren inicialment el segment estructural, essent destacable el grupdels homes entre els 25 i els 35 anys, que presenten augments totals durantaquest període molt per damunt del que és freqüent, essent, a més, en elsquals s'observa, dins d'una estructura marcadament estacional7, una mobilitatcontractual més gran.

L'atur conjuntural és aquell tipus d'atur que es genera quan hi ha unestancament i un declivi en l'activitat econòmica general com passa en elmoment actual. És l'expulsió, per part dels diferents sectors econòmics,d'aquella mà d'obra, menys qualificada i que té una experiència menor. Aixímateix, també hi ha sectors que per la seva intrínseca naturalesa estan méssupeditats a la conjuntura econòmica, com és el cas de la Construcció on,recordem, s ha incorporat gran part de la mà d obra estrangera que treballa a laCiutat.

7 Efectivament, l'estructura terrassenca descriu nítidament un comportament estacional, pel qual esregistren els màxims anuals de l'atur en els mesos d'agost i de gener, i dos mínims, un a la primavera i unaltre a la tardor. En els anys anteriors, els màxims es podien interpretar com a repunts de la tònicageneral i els mínims guardaven la relació de la contínua disminució d'aquella magnitud que anavasucceint des de la recessió postolímpica, tot situant el mínim històric de l'atur, precisament, en les xifresd'aquell maig de 2000, que es traduí en un 7,5% de la població activa. És d'esperar, doncs, que aquestcomportament de repunts i mínims es vagi succeint any rere any, malgrat que la tendència sigui o nocreixent. Es tracta, per tant, d'un fenomen característic de l'estructura terrassenca, vinculada cada copmés amb les temporades del comerç i amb la contractació per obra.


Evolució de l'atur a TerrassaIndicadors generals. Desembre de 2008

Desocupats % s/Total absolut

interanual interanual Taxa d'atur Pob. Activa ' 01

Total 15.184 100,00 5.571 57,95% 17,35 87.501

Homes 7.741 50,98 3.581 86,08% 15,47 50.054

Dones 7.443 49,02 1.990 36,49% 19,88 37.447

Joves 1.627 10,72 767 89,19% 12,36 13.164

>45 anys 5.495 36,19 1.345 32,41% 23,59 23.292

Sense ocupació anterior 684 4,80 232 51,33%

Agricultura 123 0,86 56 83,58%

Indústria 4.332 30,37 1.153 36,27%

Construcció 2.854 20,01 1.532 115,89%

Serveis 7.191 50,42 2.598 56,56%

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Oficines de Treball a Terrassa + elaboració pròpia.

L actual estructura per edats dels aturats ens mostra aquest canvi de perfil del aturat i la importància més gran que ha adquirit el que hem anomenat aturconjuntural. Així, tot i que l augment d aturats del darrer any es produeix en totsels grups de població, aquest afecta especialment el grup dels Homes queafegeixen en un any 3.581 nous aturats (un 86% més) i el dels Joves que ambun augment del 89% de les seves xifres sumen 1.627 desocupats, un 10,7%del total, tot i que la seva taxa encara es troba per dessota de la mitjana.

Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat.

2008

25-3429%

35-4424%

16-2411%

>4536%

Proporció de les persones aturades per grans grups d'edat.

1993

25-3431%

35-4421%

16-2431%

>4517%

Podem veure com, respecte del 1993, l estructura per edats de la poblaciódesocupada ha canviat substancialment la seva composició. Si aleshores elperfil de l aturat es trobava dominat per una més gran proporció de dones i demenors de 24 anys, al 2008 i més després del gran augment citat, elsdesocupats es troben repartits de manera molt més equilibrada i, el mésdestacable, el pes dels majors de 45 anys ha augmentat de maneraconsiderable i representen ja més del 36% del total.


Piràmide d'edats de la població desocupada. 1993

-1.150-850-550-25050350650950

<20

25-29

35-39

45-49

55-59 Dones

Home

Piràmide d'edats de la població desocupada. 2008

-1.150-850-550-250503506509501.250

<20

25-29

35-39

45-49

55-59 Dones

Home

Per altra banda, l increment entre 2007 i 2008 ha estat tan gran i tan concentratal voltant d un sector de la població que podem veure com aquest, fins ara, haestat capaç de fer variar el perfil majoritari de l aturat en només un any. Hi haun perfil d aturat clarament definit en la fase inicial de la crisi i aquest no és altreque el desocupat procedent del sector de la Construcció que és el que, ennombres relatius, ha patit l increment més important d un any per l altre(+115,9%). Cap altre sector ha patit un augment tan important, tot i que, ennombres absoluts, la Construcció (2.854 aturats, el 18,8%) encara queda llunydel nombre d aturats de la Indústria (28,5%) i dels Serveis (47,4%).

En ser una professió fortament masculinitzada i on s ocupen molts llocs detreball de baixa qualificació, l efecte sobre determinats sectors de la població haestat important com hem observat entre els desocupats Joves (sobre tot els de21 a 24 anys), que han augmentat fins a 31 punts per damunt de la mitja. Defet, observant les piràmides comparades de la població desocupada de 2007 i2008 podem veure com entre els Homes és on es produeix el major creixementtant en nombres absoluts com relatius.

Homes 08Dones 08Homes 07Dones 07

Piràmides comparades de la població desocupada. 2007-2008

120080040004008001200

<20

25-29

35-39

45-49

55-59


Piràmides comparades de la població desocupada. %. 2007-2008

127238

<20

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64


Això ha fet que el tradicional fort pes que dins l estructura per edats de l aturtenia el grup de les Dones majors de 45 anys el 2007 (un 27%) s hagi vistdisminuït (un 20% el 2008) a favor dels Homes: per exemple, el 2008 el grupquinquennal amb major pes era el dels homes entre 30-34 anys amb un 8% deltotal quan el 2007 aquesta posició corresponia a les dones d entre 55-59 anysamb més del 10% del total d aturats. Tot i que les dones ja no concentren lamajoria d aturats registrats, cal recordar que la seva taxa d atur (19,88%)


segueix superant la que presenten els Homes i es situa més de dos punts perdamunt de la total.

Per sectors productius,

el nombre més gran d'aturats segueix concentrant-se

en els serveis i la indústria, sumant entre tots dos sectors 11.523 aturats, querepresenten el 76% del total, tot i l espectacular augment de la Construcció queli ha fet guanyar pes i ja representa gairebé el 20% els aturats. Respecte del1993 s observen els canvis en la distribució sectorial dels aturats que hanrebaixat les aportacions de la Indústria, que aleshores agrupava més de lameitat dels aturats, en favor de les que realitzen els aturats provenints delsServeis i de la Construcció.

Finalment, el grup format pels Sense Ocupació Anterior augmenta en un 51%entre 2007 i 2008 i amb 684 desocupats representa el 4,5% del total, rebaixanta gairebé la meitat el seu pes respecte del 1993.

Aturats per sector 1993

Indústria51%

Construcció11%

Serveis30%

Agricultura0%

Sense Ocupació Anterior

8%

Aturats per sector2008

Serveis47,4%

Construcció 18,8%

Indústria28,5%

Agricultura0,8%Sense

Ocupació Anterior

4,5%

En resum, l evolució de les dades d atur registrat de 2008 corroboral empitjorament de la situació econòmica en el que és una de lesmanifestacions més evidents d una crisi de la qual no s albira el final.

2. Contractació de treballadors

Les contractacions per l'any 2008 es situen en els 51.706 contractes signats,després d haver estat molt per damunt dels 65.000 els quatre darrers anys.Aquestes xifres, amb una disminució del 25,76% (-17.941) respecte de l anypassat, confirmen la tendència a la baixa que ja apuntaven les xifres de 2007 itornen a situar la xifra de contractes signats a nivells semblants als de l inici dela dècada de 2000.


Evolució de la contractació a Terrassa1994-2008

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

75.000

85.000

200820072006200520042003200220012000199919981.997199619951994

Els contractes temporals són els que han viscut una davallada més gran(27%), gairebé 10 punts per dessota de la que han patit els contractesindefinits, que ho han fet en un -18,4%. Aquest comportament ha provocat unaugment del pes dels contractes indefinits respecte al total ja que han passatde representar el 17,7% dels contractes el 2007 a assolir una xifra del 19,53%el 2008.

Evolució de la contractació laboral a Terrassa segons principals tipus de contractes.1994-2008

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Duració determinada Indefinits

Els tipus de contractes més utilitzats tornen a ser els que tenen una duradadeterminada, representant el 79,51% del total de contractes registrats durantl'any 2008. El 46,27% d'aquests contractes s'ha subscrit emprant la modalitatde l'Eventual per circumstàncies de la producció, a la qual segueix la d Obra oservei (amb un 36,6%) i el tercer lloc és per als d Interinitat, la qual n aglutina el15,8%. La rebaixa més significativa entre aquests tipus de contractes s'haexperimentat entre els d Obra o servei, modalitat que presenta una reducció demés de 6.487 contractes respecte del que es comptabilitzà per l'exercicianterior.


Contractacions laborals segons sexe i edatAbsoluts. 2008

Sexe Edat del treballadorModalitat de contractació Total Home Dona <20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

Contractes indefinits 10.099 5.523 4.576 553 1.504 1.975 4.254 1.813Ordinari temps indefinit 4.603 2.921 1.682 177 516 885 2.240 785Foment de la contractació indefinida 1.303 490 813 125 244 223 266 445Indefinit minusvàlids 38 22 16 1 5 3 20 9Convertits en indefinits 4.155 2.090 2.065 250 739 864 1.728 574

Contracte duració determinada 41.113 20.480 20.633 3.698 8.099 7.296 15.826 6.194Obra o servei 15.053 10.394 4.659 1.086 2.691 2.927 6.243 2.106Eventuals circumstàncies producció 19.026 8.727 10.299 2.077 4.211 3.312 6.974 2.452Interinitat 6.511 1.057 5.454 525 1.153 996 2.464 1.373Temporals bonificats minusvàlids 50 34 16 0 3 4 23 20Inserció 0 0 0 0 0 0 0 0Relleu 178 96 82 4 29 27 83 35Jubilació parcial 196 127 69 0 0 0 0 196Substitució jubilació 64 anys 8 7 1 0 2 3 2 1Altres 91 38 53 6 10 27 37 11

Contractes formatius 494 336 158 267 83 62 54 28Formació 146 61 85 34 61 39 12 0Pràctiques 348 275 73 233 22 23 42 28

Total 51.706 26.339 25.367 4.518 9.686 9.333 20.134 8.035

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Gabinet Tècnic.

Tot i la davallada dels contractes indefinits per aquest any, mantenint-se encaraper damunt dels 10.000, la proporció d aquesta modalitat contractual respectedel total ha augmentat i s acosta al 20%. Aquest manteniment del pes delscontractes indefinits es pot interpretar com un símptoma de duració en lesrelacions contractuals entre empresaris i treballadors. Així mateix, amb lesreformes de les lleis de contractacions hi ha bonificacions en les quotesempresarials a la Seguretat Social cap a les empreses que contractin de formaindefinida uns determinats col·lectius, com per exemple joves, majors de 45anys, desocupats de llarga durada

Contractacions laborals segons sexe i edatRelatius. 2008

Sexe Edat del treballadorModalitat de contractació Total Home Dona <20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

Contractes indefinits 19,53 20,97 18,04 12,24 15,53 21,16 21,13 22,56Contractes de duració determinada 79,51 77,76 81,34 81,85 83,62 78,17 78,60 77,09Contractes formatius 0,96 1,28 0,62 5,91 0,86 0,66 0,27 0,35

Total 100,00 50,94 49,06 8,74 18,73 18,05 38,94 15,54

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Gabinet Tècnic

Els contractes formatius per l'any 2008 són 494, 147 menys que el 2007.L'evolució d'aquest tipus de contractació mostra un clar estancament, la qualcosa pot indicar que l'aposta dels empresaris cap aquest tipus d'immersió en elmercat de treball pot haver tocat sostre.


Els homes estan més representats en gairebé tots els tipus de contractes.Respecte del 2007, es redueix la diferència de contractes signats per homes iper dones quedant-se en només 2 punts (50,9% signats per homes envers el49 dels signats per dones). Per altra banda, hi ha un tipus de contractefortament feminitzat com és el d Interinitat, en aquests casos les dones ocupenal voltant del 83% dels contractes signats.

Per grups d edat, els adults entre 30-44 anys són protagonistes principals de lacontractació, atès que aquest col·lectiu signà un total de 20.134 nouscontractes (39% del total). Mentre que el segon en importància fou el grup detreballadors entre 20-24 anys, representant el 18,7% dels contractes. Percontra, les contractacions de persones majors de 45 anys només representenel 15,5% del total de contractes efectuats.

Cal dir que les contractacions a persones majors de 45 anys han augmentat enel seu pes respecte l any 2007, incrementant-se també el pes dins el total decontractes indefinits, la qual cosa fa disminuir la seva precarietat laboral id'inserció en el mercat de treball.

Percentatge de contractes segons sexe1994-2008

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

Homes Dones

Percentatge de contractes segons edat1994-2008

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

-19 20-24 25-29 30-44 +45

Percentatge de contractes segons durada del contracte. 1994-2008

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

<6 >6 Indeterminats Indefinits

Percentatge de contractes per grans sectors d'activitat. 1994-2008

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

Indústria Construcció Serveis

S'han signat 22.976 contractes de durada igual o inferior a 6 mesos, els qualsrepresenten el 44% del total de contractes efectuats a la Ciutat. Aquest tipus decontractes mantenen el seu pes respecte el total. Així mateix, els contractes dedurada indeterminada han estat 16.406, fet que representa el 31,7% del total.


Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitatAbsoluts. 2008

Durada del contracte (mesos) Sector d'activitat econòmicaModalitat de contractació >=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. Agric. Indúst. Const. Serv.

Contractes indefinits 0 0 0 0 0 0 0 0 24 1.350 2.096 6.629Ordinari temps indefinit 0 0 0 0 0 0 0 0 11 408 1339 2845Foment de la contractació indefinida 0 0 0 0 0 0 0 0 0 184 145 974Indefinit minusvàlids 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 3 29Convertits en indefinits 0 0 0 0 0 0 0 0 13 752 609 2781

Contracte duració determinada 9.449 7.799 5.345 1.524 27 32 531 16.406 99 2.587 7.877 30.550Obra o servei 563 226 329 285 6 16 214 13414 38 466 6108 8441Eventuals circumstàncies producció 5896 7277 4777 1073 3 0 0 0 56 1860 1729 15381Interinitat 2988 294 219 59 2 3 7 2939 3 146 11 6351Temporals bonificats minusvàlids 0 0 0 47 3 0 0 0 1 7 2 40Inserció 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0Relleu 1 0 2 4 5 6 160 0 0 53 10 115Jubilació parcial 1 1 0 3 6 7 149 29 0 46 7 143Substitució jubilació 64 anys 0 0 0 6 2 0 0 0 0 7 0 1Altres 0 1 18 47 0 0 1 24 1 2 10 78

Contractes formatius 0 0 383 85 24 1 1 0 0 53 60 381Formació 0 0 100 45 0 1 0 0 0 18 17 111Pràctiques 0 0 283 40 24 0 1 0 0 35 43 270

Total 9.449 7.799 5.728 1.609 51 33 532 16.406 123 3.990 10.033 37.560

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Gabinet Tècnic.

El sector terciari continua ocupant el major nombre de contractacions en relacióamb els altres sectors. Això significa que el sector Serveis, tot i ser el que méstreballadors expulsa del mercat laboral, també és el que més en contracta.Aquest fet mostra l'alt grau de terciarització a què ha arribat la Ciutat, però, a lavegada, també l'alt grau de rotació en els negocis del sector serveis. Molt enconcret, en aquest sector s'han comptabilitzat 37.560 nous contractes durant2008, la qual cosa suposa més d un 72% del total; el segueix el sector de laconstrucció, amb un 19% (10.033 nous contractes) i per últim, el sectorindustrial amb el 7,7% (3.990). Cal destacar que tant la Construcció com elsServeis han rebaixat en un 26% el seu nombre de contractes respecte del2007. A més, en detriment d aquests dos sectors cal precisar que són els quepresenten la taxa de temporalitat més elevada (el 81% dels contractes delsServeis i el 78,5% dels de la Construcció són de durada determinada), molt perdamunt de la que té la Indústria (64%).

L'elevat grau de rotació del personal fa que a un mateix treballador li puguihaver correspost més d'un contracte al llarg de l'any; la qual cosa ens indica elnivell de precarietat del mercat de treball local. L'alta xifra de contractestemporals (especialment els de durada inferior als 6 mesos, així com els dedurada indeterminada) ens està indicant que és això el que realment succeeixper al cas de Terrassa, on els més de 4.300 contractes mensuals que s'hanproduït de mitjana no han pogut eixugar al cap de l'any prou aturats.


Contractacions laborals segons durada del contracte i sector d'activitatRelatius. 2008

Durada del contracte Sector d'activitat econòmicaModalitat de contractació -1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. Agric. Indust. Const. Serv.

Contractes indefinits 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 19,51 33,83 20,89 17,65Contractes de duració determinada 100,00 100,00 93,31 94,72 52,94 96,97 99,81 100,00 80,49 64,84 78,51 81,34Contractes formatius 0,00 0,00 6,69 5,28 47,06 3,03 0,19 0,00 0,00 1,33 0,60 1,01

Total 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria. Gabinet Tècnic.

Les empreses de treball temporal (ETT) tenen un paper molt important en unmarc de relacions laborals on la temporalitat contractual és la norma en lamajoria de sectors. Així, durant el 2008 s han signat mitjançant aquestesempreses fins a 6.800 contractes, la qual cosa representa més d un 13% delscontractes signats totals. Respecte el 2007 s ha produït una rebaixa moltimportant del nombre de contractes signats mitjançant aquestes empreses jaque han caigut més d un 40% quan el total de contractes ho ha fet en un 25%.Les contractacions a partir de les ETT han estat les principals perjudicades perl empitjorament general de la situació econòmica ja que una de les primeresmesures que prenen les empreses és la caiguda en desús d aquestscontractes.

En l evolució dels contractes formalitzats per ETT entre els anys 1999 i 2008 espot apreciar com la distribució per sexes ha tendit a igualar-se per bé que elshomes encara hi estan més representats. Per edats, el gruix dels contractestemporals (igual que passa amb la totalitat de contractes) són els que signenels adults entre 30 i 44 anys (2.394). Tanmateix, cal apreciar com el grup demajors de 45 anys ha anat guanyant pes en un tipus de contractació que s haassimilat a la gent jove, per bé que encara hi ha diferències notables entre ungrup i l altre: 2.553 contractes pels Joves i 645 pels majors de 45 anys.

Contractes formalitzats per ETT Edat. 2008

<2011%

>=25 a <3018%

>=459%

>=20 a <2526%

>=30 a <4536%

Evolució dels contractes formalitzats per ETT. 1999-2008

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

La situació del mercat laboral de Terrassa ha empitjorat notablement durant2008 en perdre ocupació assalariada i en augmentar de manera important elnombre d aturats que cerquen feina. Per explicar aquest fenomen, a la reduccióde l activitat econòmica s hi ha d afegir la pressió exercida per la creixentimmigració tant nacional com internacional que té Terrassa com a destinació ique incrementa el volum de població potencialment activa.


Evolució dels contractes formalitzats per ETT. Sexes. %.1999-2008

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Homes Total

Evolució comparativa contractes formalitzats per ETT. Joves i Majors de

45 anys. 1999-2008

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Joves majors 45 anys

3. La incorporació de la mà d obra estrangera en el mercat de treball deTerrassa8

La creixent arribada de població estrangera a Terrassa s ha traduït en unimportant increment de l oferta de mà d obra, increment que no ha estat aliè alcreixement experimentat per l estructura econòmica terrassenca i concentratbàsicament a l entorn dels serveis i de l activitat constructora. Per altra banda,el comportament de la mà d obra estrangera és molt més sensible als canvis deconjuntura econòmica que el de la mà d obra nacional donat que es concentraa l entorn d aquelles activitats més conjunturals i amb condicions decontractació més precàries. Així, si en el llarg període de creixement viscut finsel 2007 ha crescut per damunt de la mà d obra nacional, a partir de 2008l impacte del canvi de cicle en aquest col·lectiu n ha provocat una davallada queha estat molt superior.

La població activa estrangera creix a Terrassa entre 1996 i 2001 fins a un339,59% assolint-se aquest darrer any una població activa de 4.119 estrangers.En aquest mateix període, la taxa d activitat s incrementa en 4,3 punts passanta ser d un 74,10% mentre que la taxa d ocupació augmenta encara més (14,9punts) i arriba a ser del 82,54%. En relació a la població de nacionalitatespanyola, l increment de la població activa estrangera ha estat notablementsuperior, la qual cosa ha fet que la taxa d activitat d aquesta sigui més elevada,quan l any 1996 passava el contrari. Alhora, tot i haver pujat notablement, lataxa d ocupació entre els estrangers és més baixa que entre la poblacióespanyola, la qual cosa fa que la taxa d atur censal sigui més alta entre elsestrangers (17,46%) que entre els espanyols (10,49%).

8 Per aprofundir més en aquest aspecte, vegeu la publicació: OESST, Els treballadors estrangers enl estructura econòmica de Terrassa, Terrassa, Ajuntament de Terrassa-Foment de Terrassa, SA. Abril de2005.


Població activa de nacionalitat estrangeraTerrassa. 1996 i 2001

1996 2001 96-01 % 96-01 1996 2001 96-01 % 96-01

Població total 1.857 6.979 5.122 275,82 Taxa d'activitat 69,72% 74,10% 4,38

Població 16 anys i més 1.344 5.559 4.215 313,62 Taxa d'ocupació 67,66% 82,54% 14,88Taxa d'atur censal (IEC) 32,34% 17,46% -14,88

Actius No actius

Ocupats 634 3.400 2.766 436,28 Servei militar 0 0 0 0,00

Desocupats 303 719 416 137,29 Jubilats o pensionistes 126 80 -46 -36,51

Busquen 1a ocupació 112 239 127 113,39 Incapacitats permanents 14 17 3 21,43

Desocupats ocup. anterior 191 480 289 151,31 Escolars i estudiants 397 1.461 1.064 268,01Feines de la llar 283 681 398 140,64

Altres situacions 100 621 521 521,00

Total actius 937 4.119 3.182 339,59 Total no actius 920 2.860 1.940 210,87

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Població activa de nacionalitat espanyolaTerrassa. 1996 i 2001

1996 2001 96-01 % 96-01 1996 2001 96-01 % 96-01

Població total 162.005 166.057 4.052 2,50 Taxa d'activitat 54,64% 59,65% 5,01

Població 16 anys i més 134.544 139.793 5.249 3,90 Taxa d'ocupació 76,36% 89,51% 13,16

Taxa d'atur censal (IEC) 23,64% 10,49% -13,16

Actius No actius

Ocupats 56.131 74.637 18.506 32,97 Servei militar 667 0 -667 -100,00

Desocupats 17.381 8.745 -8.636 -49,69 Jubilats o pensionistes 31.388 26.497 -4.891 -15,58

Busquen 1a ocupació 3.268 1.251 -2.017 -61,72 Incapacitats permanents 2.693 5.789 3.096 114,96

Desocupats ocup. anterior 14.113 7.494 -6.619 -46,90 Escolars i estudiants 32.927 29.972 -2.955 -8,97

Feines de la llar 14.777 11.907 -2.870 -19,42

Altres situacions 6.041 8.510 2.469 40,87

Total actius 73.512 83.382 9.870 13,43 Total no actius 88.493 82.675 -5.818 -6,57

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Aquest fenomen enregistrat a les dades del Cens de 2001 sembla no haverfinalitzat: segons les dades del 4t trimestre de 2008 de l EPA9, a Catalunya hiha un total de 743.700 persones actives estrangeres, amb una taxa d activitatdel 77,8%, inferior a la de la mitjana catalana, 79,8%, i representant gairebé el20% de les persones actives. La població ocupada de nacionalitat estrangerasuma 593.200 persones i també te una taxa d ocupació inferior a la catalana.Pel que fa a les persones desocupades, les de nacionalitat estrangerapresenten una taxa d atur (20,2%) que duplica la mitjana de Catalunya.

9 Enquesta de Població Activa.


Enquesta de Població ActivaCatalunya. 4t trimestre de 2008

Milers de persones

Catalunya Població estrangera % pob. estrangera s/Catalunya

Població activa 3.854,8 743,7 19,3

Taxa d'activitat 79,8% 77,8%

Població ocupada 3.399,3 593,2 17,5

Taxa d'ocupació 70,0% 63,5%

Taxa d'atur 9,8% 20,2%

Font: Servei d'Estudis i Estadístiques, Gabinet Tècnic, Departament de Treball de la Generalitat i

elaboració pròpia.

L estadística de demandes d ocupació dels estrangers és un altre delsindicadors de la creixent incidència que està tenint aquest col·lectiu en elmercat de treball de Terrassa. Entre 1998 i 2008 aquestes demandes s hanincrementat en un 1.800% i a desembre de 2008 assoleixen les 3.954demandes registrades a l OTG de Terrassa, la qual cosa representa un 21,2%de totes les demandes registrades.

#¡DIV/0! Evolució de les demandes d'ocupació registrades. Estrangers. 1998-2008

0500

1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0004.500

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

De la mateixa manera, la incidència de la població estrangera entre els aturatsés creixent, així, el nombre d aquests el 2008 ha estat de 2.843 amb uncreixement del 116% en un any i assolint un pes relatiu del 18,72% del totald aturats. Per sexes, les dones representen el 26,23% mentre que els homessón el 73,96%. Aquesta distribució de l atur entre els sexes és diferent de laque es produeix entre els aturats de nacionalitat espanyola on les dones hitenen un pes molt superior.


Atur registrat d'estrangersTerrassa. 2005-2008

Sexe Edat del treballador Sector d'activitat econòmica

Període Homes Dones <20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45 Agricultura Indústria Construcció Serveis SOA1

2005 718 398 140 104 217 494 161 25 126 307 396 262

2006 735 404 48 108 256 576 151 22 139 355 468 155

2007 984 331 26 95 269 723 202 41 161 558 476 79

2008 2.097 746 52 232 539 1.568 452 79 335 1.189 1.048 192

Nivell formatiu

Primaris Primaris Programes Educació Tèc.-profes. Univ. Univ. Altres estudis

Període Total Sense estudis incomplets complets FP general superiors 1r cicle 2n i 3r cicle postsecundaris

2005 1.116 57 177 115 9 733 7 8 9 1

2006 1.139 49 161 133 11 754 9 8 13 1

2007 1.315 73 229 105 13 866 10 4 14 1

2008 2.843 146 504 223 32 1.864 24 19 29 2

Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Gabinet Tècnic.

1. SOA: Sense Ocupació Anterior.

Segons l edat, el gruix dels aturats estrangers es concentra entre els 30 i els 45anys (55%) mentre els majors de 45 anys (16%) i els joves (10%) hi tenen unpes més reduït. Les diferències amb els aturats nacionals són moltsignificatives ja que qui predomina segons l edat són els aturats majors de 45anys. La diferent estructura d edats que presenta la població residentestrangera (molt més rejovenida i fortament masculinitzada) respectel espanyola n és la causa principal.

Atur registrat per grans grups d'edat Estrangers. 2008

16-2410%

25-2919%

30-4455%

>=4516%

Piràmide d'edats de la població estrangera desocupada

2008

17512575252575125175225275325375425475525

20

25-29

35-39

45-49

55-59

>64dones

homes

Per sectors d activitat, la construcció (41%) i els serveis (37%) es reparteixen elgruix dels aturats, representant la indústria només un 12%. Els aturats senseocupació anterior (SOA) hi tenen un pes prou important (19%). En comparació,entre els aturats nacionals hi predominen clarament els serveis (47%), seguitsper la indústria (28%) i, a molta distància, s hi troba la construcció (18%). Aixímateix, els aturats nacionals sense ocupació anterior hi tenen un pes moltinferior (4,5%).

El grup ocupacional majoritari entre els aturats de nacionalitat estrangera és elde treballadors sense qualificar (51%), grup que només aplega el 28,5% delsaturats nacionals. En comparació amb aquests darrers destaca l escassaproporció de treballadors administratius (4% per 11,7%), operaris demaquinària (6% per 15,5%) o directius/tècnics i professionals de suport (3%


enfront el 10%). En canvi, el pes dels treballadors qualificats és major entre elsestrangers (27% enfront del 18,8%).

Atur registrat per grans sectors Estrangers. 2008

Agricultura3% Indústria

12%

Construcció41%

Serveis37%

SOA19%

Atur registrat per grups ocupacionals Estrangers. 2008

Treb. sense qualificació

51%

Operaris maquinària

6%

Treb. qualificats27%

Altres9%

Administratius4%

Direc./Tècnics3%

Finalment, respecte del nivell de formació, el gruix dels aturats (nacionals iestrangers) tenen un nivell d educació general (68,2% per 65,5% elsestrangers). Però aquests últims tenen un nivell educatiu més baix: només un2, 6% té estudis de formació professional o universitaris (8,9% pels nacionals),mentre que fins un 22,8% no té estudis o té els estudis primaris incomplets (7%els nacionals).

L afiliació de treballadors estrangers a la seguretat social es troba en plenaexpansió a Catalunya, que és la comunitat autònoma que registra la xifra méselevada d afiliació estrangera. El pes relatiu d aquest col·lectiu assoleix a 31 dedesembre de 2008 el 13,3% dels treballadors afiliats de Catalunya amb un clarpredomini masculí i una concentració als sectors de la construcció, les activitatsimmobiliàries i serveis empresarials, el comerç, l hostaleria i les indústriesmanufactureres10.

La cada vegada més intensa activitat laboral dels residents estrangers s hamanifestat en un augment important dels contractes signats per aquestcol·lectiu. Així, s ha passat dels 2.178 contractes signats l any 1999 als 13.320de 2008 amb un increment molt elevat en aquest període però que es veu tallatde sobte per la davallada d un 23% entre 2007 i 2008 amb 4.120 contractesmenys. El pes relatiu dels contractes signats pels estrangers respecte delstotals no ha deixat de créixer i el 2008 n han representat el 23,3%.

Evolució contractes estrangers Terrassa. 1999-2008

0

4.000

8.000

12.000

16.000

20.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Indefinit Període

Evolució contractes segons nacionalitat. Terrassa. 1999-2008

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008estrangers espanyols

10 Nota informativa. Afiliació estrangera a la Seguretat Social. Desembre 2008. Gabinet Tècnic. Serveid Estudis i Estadístiques. Secretaria General. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Gener de2009.


La majoria d aquest contractes, però, han estat temporals (el 83% el 2008), laqual cosa fa que la taxa de temporalitat contractual dels estrangers sigui 2,7punts més elevada que la que hi ha entre els treballadors de nacionalitatespanyola. El predomini aclaparador dels contractes en la Construcció i elsServeis (dos sectors amb elevades taxes de temporalitat) i l escassa presènciad estrangers a la Indústria (on el pes dels contractes indefinits és més gran)expliquen aquest fenomen.

Contractes registrats d'estrangers per grans sectors. Terrassa. 2008

Construcció42%

Serveis52%

Indústria6%

Agricultura0%

Contractes registrats d'estrangers per grups d'edat. Terrassa. 2008

<203% >=20 a <25

12%

>=25 a <3022%

>=30 a <4551%

>=4512%

Serveis i Construcció es reparteixen (52% i 42%) la majoria dels contractessignats pels estrangers, però cal remarcar que el pes dels contractes signatspels estrangers dins la construcció és molt elevat ja que arriba fins al 56,27%.Per contra, la Indústria hi té una presència simbòlica (6%). Per sexes hi ha unclar predomini dels homes (69,4%), mentre que per grups d edat la meitat delscontractes els signen els estrangers d entre 30 i 45 anys, dades que concordenamb les que es dedueixen dels estrangers en situació d atur.

4. Expedients de regulació i nombre de treballadors afectats

La informació que ens proporcionen les dades sobre expedients de regulaciópermet mesurar el volum de treballadors afectats pel tancament de lesempreses o la reducció de plantilles i quins són els sectors econòmics mésafectats per aquestes circumstàncies 11.

Observant l evolució dels expedients de regulació en el període 2000-2008podem distingir tres moments diferents. En el primer, que va de l any 2000 al2002, l increment és molt pronunciat tant pel nombre d expedients aprovats(amb un augment del 163%) com pel que fa al nombre de treballadors afectats(181% d increment). En el segon moment, que abraça dels anys 2003 al 2006,la tendència és decreixent però amb l excepció d un notable increment a l any2004 pel que fa al nombre d expedients aprovats. Així, es passa dels 18 (2003)als 21 (2004) per minvar en els darrers 2 anys i situar-se en els 12 expedients. 11 Els expedients de regulació d ocupació es classifiquen segons la forma d acabament (autoritzat, noautoritzat, desistits i arxivats), el tipus (pactat i no pactat) i l efecte (que només té sentit per als expedientsautoritzats i pot ser suspensió o extinció de les relacions de treball o reducció de la jornada. Lesjubilacions anticipades es consideren estadísticament com a extincions). El Servei d Estudis iEstadístiques del Gabinet Tècnic recull els expedients de regulació d ocupació que afecten Catalunya(tant si la gestió de l expedient l ha fet el Departament de Treball com si l ha fet el Ministeri de Treball iAfers Socials). Ara bé, com recorden les notes metodològiques dels estudis, les dades que es presentenes refereixen únicament a expedients de regulació d'ocupació resolts en primera instància, és a dir, no hiestà inclosa la informació dels expedients resolts per recurs.


Pel que fa al nombre de treballadors afectats, la tendència descendent des de2003 es trenca el 2005 quan passa a afectar-ne més de 400. En canvi, el 2006es retorna a unes xifres més baixes, per dessota dels 300 afectats. El tercermoment s inicia el 2007 en què es mostra un canvi de tendència que es reforçanotablement amb les dades que hi ha disponibles de 2008 (3r trimestre) i queés d esperar que augmentin encara més en tancar-se l exercici. Així, el 2008 esretorna a un nombre de treballadors afectats per damunt dels 500 i 28expedients de regulació en només 9 mesos.

Evolució del nombre d'expedients de regulació i de treballadors afectats a Terrassa. 2000-Octubre 2008

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28

30

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Nre

. d'e

xped

ien

ts

200

300

400

500

600

700 Nre. d

e treballad

ors afectats

Nre. d'expedients Nre. de treballadors afectats

Agregant les dades de tot el període analitzat podem veure com la Indústriatèxtil i la Confecció acaparen la majoria d expedients i de treballadors afectats.Més de la meitat d expedients de regulació i de treballadors afectats són delsector tèxtil. Concretament, i de mitjana, representen el 45% dels expedientsaprovats i el 54% dels treballadors afectats.

El gruix de la resta d expedients es concentra en un grup més divers però queconcentra activitats pròpies del sector industrial (Vehicles de motor; Mobles,altres indústries manufactureres; Maquinària i altres materials elèctrics), de laConstrucció i del Comerç. Finalment, amb un pes inferior al 3% delstreballadors afectats es situen activitats d indústries com la Química i plàstics,els Productes alimentaris, l Edició i les arts gràfiques; o bé dels Serveis com lesAltres activitats empresarials, el Transport, l Educació o les Activitats culturals iesportives.


Expedients de regulació i treballadors afectats per sectors d'activitats a Terrassa. 2000-Octubre 2008

92638

6

7548

64

217

136

46

287

59

7

29

86

151427

53

113

0

2

4

6

8

0 5 10 15 20

% s/total dels expedients

% s

. to

tal d

els

treb

. af.

Ind. Confecció, pell i cuir

Maquinària i altres materials elèctrics

Construcció

Comerç engròs i intermediaris

Mobles; altres ind.

Vehicles motor

1.648Indústria Tèxtil (35,88; 45,63)

310

168

Expedients de regulació i treballadors afectats per sectors d'activitats a Terrassa. 2000- Octubre 2008

6

53

86

59

75

157

2627

46

27

90

1

2

3

4

0 1 2 3 4

% s/total dels expedients

% s

. to

tal d

els

treb

. af.

Altres activitats emp.

Cautxú i mat. plàstiques

Ind. Prod. Alimentaris i begudes

Indústries químiques

Ind.fusta i suro

Edició, art gràf. Comerç al detall

Productes metàl·lics

Educació

Activ. culturals i esportives

64

38 Construcció de maquinària

5. Orientació i formació per a la inserció

Les darreres xifres d atur publicades en el nostre país denoten que la crisiseconòmica ens afecta de ple: l aturada de la construcció a començat a afectar ala resta de sectors; moltes ETTs han tancat les seves portes i les que quedenno volen inscriure a ningú perquè pràcticament no tenen ofertes; les borses detreball veuen baixar dia a dia el volum de les ofertes; l afluència d usuaris en elscentres ocupació s ha incrementat considerablement.

Davant d aquesta situació, els serveis d orientació i promoció de l ocupaciós enfronten ara a una tasca titànica, però no impossible. S obre una etapainteressant que sens dubte posarà a prova el treball que es ve realitzant enfavor de les persones que inicien un procés de recerca de feina.


Pels orientadors professionals s inicia un nou espai on serà la qualitat la quemarcarà la diferència. És ara quan realment les persones que prenen uncompromís individual envers a la seva ocupabilitat, obrint-se a altres opcionslaborals i estant disposades a millorar les seves competències professionals, esconverteixen en les persones més empleables.

Si una persona vol treballar, no cal que sàpiga exactament el que vol, però síha de saber el que no vol. Des del nostre servei local d ocupació (SLOT), i apartir de l atenció individualitzada, l ajudarem a esbrinar-ho: saber coms organitza el mercat laboral, quines són les ocupacions més demandadesactualment, quins requisits es demana, analitzar els punts forts i febles enversa una ocupació, quins itineraris es poden seguir per millorar les competènciesprofessionals, etc. són algunes de les actuacions dirigides amb aquest propòsit.

El servei ofereix també altres accions i programes dirigits a que les personespuguin executar el seu projecte professional com són: cursos de formacióocupacional, escoles-taller, cases d oficis, pràctiques en empreses, formació amida en empreses i tallers d ocupació. I desenvolupa recursos per a la inserciócom ara l acompanyament a la recerca, una borsa de treball pròpia i un serveide prospecció d empreses que té com a objectius, per una banda, la inserciólaboral de la persona i l'adequació dels perfils professionals als llocs de treballque ofereixen les empreses; i, per altra banda, aconseguir la implicació i elcompromís social de l empresa, és a dir, que aquesta accedeixi a establircol·laboracions diverses (formació amb convenis de pràctiques, períodes deprova, fórmules de formació i promoció laboral...).

Durant 2008, l SLOT ha dut a terme, tenint en compte els diferents programes iprojectes desenvolupats, un total de 3.405 itineraris ocupacionals.

Informe de conjuntura de Terrassa. 2008/ 39 · 2019. 2. 6. · Informe de conjuntura de Terrassa....

Documents

Transcript of Informe de conjuntura de Terrassa. 2008/ 39 · 2019. 2. 6. · Informe de conjuntura de Terrassa....