ndex dels dossiers temtics de la collecci local de Grcia Biblioteca Jaume Fuster

2

Sumari Altres Festes............................................................................................... 4 Arxiu/Mercats/Cementiri/Gitanos/Visions de Grcia.......................... 6 Carrers....................................................................................................... 9 Carrer Gran............................................................................................... 11 Comer/Art/Premsa/Oficis...................................................................... 12 Districte/Rellotge/Campanar.................................................................. 16 Edificis Destacats...................................................................................... 18 Entitats........................................................................................................ 20 Escoles........................................................................................................ 22 Esglsies..................................................................................................... 24 Espectacles............................................................................................... 27 Festa Major de Grcia............................................................................ 30 Histria II.................................................................................................... 32 Histria III................................................................................................... 35 Masies i Barris............................................................................................ 36 Modernisme.............................................................................................. 38 Oci.............................................................................................................. 39 Parcs i Jardins............................................................................................ 40 Peri.............................................................................................................. 44 Personatges I............................................................................................. 46

3

Personatges II............................................................................................ 49 Personatges III........................................................................................... 50 Places........................................................................................................ 52 Plaa Lesseps........................................................................................... 55 Rdio/Indstria/Transport........................................................................ 56 Refugis....................................................................................................... 59 Revolta/Quintes/Poltica......................................................................... 60 Safareigs/Fonts/Torrents........................................................................... 63 Sanitat........................................................................................................ 64 Sant Medir.................................................................................................. 65 Social.......................................................................................................... 66 Toponmia/Ecologia/Residus................................................................... 67 Urbanisme/Cartografia............................................................................ 68 Llegenda tipogrfica CAIXES (majscula negreta subratllat) SECCIONS (majscula negreta) Subseccions (minscula negreta)

4

CAIXA ALTRES FESTES 1. La sortija. Es tracta dun joc de carrer. Festa Major. Any 1923. 2. Festa de sant Isidre. Articles del 1929 y 1931. 3. Visca el rei dels poca-soltes!!! [Carrer Gran, 1979]. 4. Grcia saca la gente a la calle con juegos y fiestas. [El Peridico, 5

de mar, 1984]. 5. El festival internacional de titelles arriba als Llusos de Grcia. Carrer

Gran. [1992]. 6. Capgrossos de Grcia. 1994. 7. Totes les entitats amb La Caixa. Equip de Recerca i Informaci del

E.T.C. 8. Cursa popular de patins i monopatins. [ Mundo Deportivo. Divendres

2 de mar]. 9. Carnestoltes. Honorables per un dia. Carrer Gran. 10. Carnestoltes. Toni Giralt. Carrer Gran. 11. El carnaval daquest any. Joan Villanueva. El Badall de Grcia. 12. Serrallonga. Dissabte 21 de juny del 2008. Dossier. 13. Colla de bastoners de Grcia. Ignasi Espinosa Bruola. 14. Projecte de la XV trobada nacional de bastoners de Catalunya.

Barcelona, mar de 1998. 15. Informe dels equips de treball de cultura popular de Grcia. [1992].

SECCI BSTIES DE FOC 1. 75. aniversari de lEuropa. El Drac de Grcia ja treu Foc. Carrer

Gran. [1981]. 2. La Salut estrena la Guita. Carrer Gran. 1985. 3. El drac de Grcia. Miquel Oller i Geli. Dptic. Ajuntament de

Barcelona, 1988. 4. La diablica de Grcia. [Lartes, n. 6]. Primavera, 1989. 5. Pressupost de la construcci dels dracs. Francesc Cisa i Camps.

Bag, 1 de juny de 1992. 6. Les bsties de foc protagonitzen el correfoc a Grcia.

Redacci bcn.cat. 14/12/2007. 6. Grcia dominada pel foc dels Foguerons. Redacci bcn.cat.

30/01/2009. 7. Costums de la Vila: Colla diablica de Grcia, els diables sn a

casa. 8. Un xic de histria del Drac de Grcia. 9. La diablica de Grcia.

5

SECCI CASTELLERS 1. Per molts anys Castellers de Barcelona! Isidre Ambrs. Carrer

Gran [1979]. 2. Els Castellers de Barcelona. Josep M. Esteban. Carrer Gran

[1979]. 3. Els disset anys dels castellers de Barcelona se celebren a

Grcia. Anna Saumell. Carrer Gran [1986]. 4. Els castellers. Un mn daltures. [Publicaci Escola Pblica Pau

Casals, desembre, 1995]. 5. Captar linstant. Marc Arias Gimnez. Fotografies. [Barcelona,

octubre, 1996]. 6. Dossier de castellers de la Vila de Grcia. 1996. 7. Castells de Festa. Festa Major, 1998. Jordi Daz. [Agost, 1998]. 8. Jordi Rfols, cap de colla dels Castellers de la Vila de Grcia.

Jordi Daz. [Agost, 1998]. 9. Primer quatre de set am agulla. II Diada de Castellers de la Vila

de Grcia. Nagore Pardo, Estefania Sanjun. [Novembre, 1998]. 10. Calurosa jornada castellera. Jordi Castroviejo. Festa Major,

1998. SECCI GEGANTS 1. Festa multitudinria pel Bateig dels Gegants de Grcia. 2. Aviat tindrem gegants i drac. 3. Els Geganters de Grcia esperen bessonada de quatre. Jordi

Daz. 4. Concurs de disseny per a la construcci del drac i els gegants

de la Vila de Grcia. Hivern, 1981. 5. Historia i vida del gegants de Grcia. Anna Busquets. [1985] 6. Bateig dels gegants de Grcia. (24-III-85). Comissi escoles i

esplais. 7. Memria de Geganters de Grcia. Temporada 1998-1999.

Gelateria la Campana. 8. Memria dactivitats any 2000. 9. Memria dactivitats de Gegants de Grcia, 2001.

6

CAIXA ARXIU/MERCATS/CEMENTIRI/GITANOS/VISIONS DE GRCIA

SECCI ARXIU 1. Guia de lArxiu Municipal del Districte. 2. Barcelona cultura [Fotocpia trptic Arxiu Municipal del

Districte] 3. Plnols Arxiu Municipal del Districte de Grcia [2 plnols: planta

baixa i dipsit] 4. Arxiu Municipal del Districte de Grcia. Ajuntament de

Barcelona. SECCI MERCATS 1. Estudi de remodelaci del mercat de Lesseps. Josep Llobet

Bach. Febrer 1998. 2. Llibertat para Grcia. Finalizan las obras de reforma de este

mercado. Luis Tusell. ADN. Lunes, 27 de abril de 2009. 3. El nou mercat de la Llibertat obre portes aquest dimarts.

Redacci bcn.cat. [19/10/2009].

Subsecci Mercat Abacera 1. La Abacera Central. Gaceta Municipal de Barcelona,

Ao XXXVII, nm. 29 (17 de julio de 1950), pp. [741]-746. 2. La Abacera Central : nuestros centros de abasto. 3. Mercado de la Abacera Central. Mundo ilustrado 4. 100 anys amb Grcia. 1892-1992. 5. La Abacera Central. Gaceta Municipal de Barcelona,

Ao XXXVII, nm. 29 (17 de julio de 1950), pp. [741]-746. 6. Abacera Central. Districte de Grcia. Del llibre Els

mercats de Barcelona, 1992. 7. Mercat Abaceria Central. Mercats centenaris a

Barcelona: de Ciutat Vella a Grcia. 8. Mercat de lAbaceria Central. Districte de Grcia. 9. Auca de la Abaceria Central. Text, dibuixos i rodolins de

Josep M. Aurn. 10.Nuestros centros de abastos. La Abacera central . 11.Mercado de nuestra seora de la estrella 1957-1987.

Breve historia biogrfica. Fullet. Ajuntament de Barcelona. Mercats Municipals.

Subsecci Mercat de la Llibertat 1. Mercat de la Llibertat. Graciapdia. 16/12/2011. 2. Mercat de la Llibertat. Pobles de Catalunya. 16/12/2011.

7

3. El Mercat de la Llibertat, reformat, obrir les portes a la tardor. Ajuntament de Barcelona. Promoci Econmica. Mercats de Barcelona. Barcelona, 4 dagost de 2009.

4. El reformat Mercat de la Llibertat obrir les portes a la tardor. Redacci bcn.cat. 04/08/2009.

5. El mercado de la libertad. Jos Bugs. Mundo ilustrado. 6. 100 anys. Mercat de la Llibertat. Fullet. 7. Inauguraci Illa de vianants de la Plaa de la Llibertat.

Mercat de la Llibertat 1888-1988. Setmana del 17 al 23 dAbril.

8. El mercat ms vell de Grcia celebra els seus 100 anys. Grcia express. Juny-Juliol 1988.

9. Plaa de la Llibertat. Dossier amb plnols del Mercat de la Llibertat.

10. Places: buscant la mera del llu. 11. El nou Mercat de la Llibertat estar enllestit el 2009.

Meritxell Doncel. B Notcies. Ajuntament de Barcelona. 15/02/2008.

12. Patrimoni i Barbrie. Rom Arranz. Carrer Gran. SECCI CEMENTIRIS 1. El Cementiris de Grcia. Bon dia Grcia. Del 3 al 16 de

novembre de 1994. 2. Cementerio parroquial de San Gins de Agudells. Fotocpia

dun rebut. 3. El Cementiri. Josep Cebri. Grcia, 12 de novembre de 1989. 4. El cementerio del convento de carmelitas de Ntra. Sra. De

Gracia (Josepets). Miguel Bras Vaqus. 5. Haba un cementerio en la Riera San Miguel. Recortes histricos

de la Riera San Miguel. 6. El cementiri de Grcia. Josep Cebri. 7. El cementiris perduts de Grcia. Josep Maria Huertas. El

Peridico. Diumenge, 2 de novembre de 1997. SECCI GITANOS 1. Gitanitos y morenos exportan la salsa que late en Grcia. V.S.

El Peridico. Sbado, 26 de septiembre de 1987. 2. Gitanos i catalans, que viuen a Grcia. Dens Lzaro; Carles

Goslbez. Carrer Gran. [1979]. 3. Gitanos, entre la integraci i el racisme. Carrer Gran. 4. Los gitanos de Grcia. Carles Ruiz; Josep M. Huertas. [Barcelona

Metrpoli, n. 14].

8

5. Manuel Jimnez, membre de la Uni Gitana de Grcia. Javier Sul. Grcia Express. Gener 1993.

6. Els gitanos de Grcia, ms enll del mite. Sergi Rodrguez. Lindependent de Grcia. Gener 2001.

SECCI VISIONS DE GRCIA 1. Una visi de Grcia 60 anys enrere. [LAbella dor, 1930]. 2. Histria Viva: Gaud ve nostre. Carrer Gran. 3. Lola Anglada al Carrer Gran. Carrer Gran. 4. Pedrolo, premi a un novellista. Guillem-Jordi Graells. Carrer

Gran. 5. Records i ancdotes viscudes a la meva rebotiga. Xavier Llobet

Hewitson. Grcia. La revista del distrito. N 20. 6. Visions barcelonines 1760-1860. Muralles enll.

[fotocopia].Francesc Curet. Dibuixos de Lola Anglada. Dalmau i Jover, S.A. Barcelona.

7. Grcia: el encanto de una villa ilustre que consigue fortalecerse viviendo dentro de una gran ciudad. C.N. La Vanguardia.

8. Itineraris Grcia: la Salut, Vallcarca, el Coll, Penitents, i el Camp den Grassot. Ajuntament de Barcelona.

9. 1850-1950. Crnica de Gracia. 10. Al pblico [notificaci de la segregaci de Grcia com a barri

independent]. Valentin Espar. 11. Grcia adquiere carcter industrial. Divulgacin histrica. IMH,

1946. 12. Alguns costums i tradicions populars de Grcia. Reprodut del

llibre de Joan Amades: Tradicions de Grcia . Tallers grfics Hesperia .

13. Grcia avui. Lurbanisme del segle XX. 14. Poblado ibrico del Tur de la Rovira. J. Colominas Roca. 15. Historia de Gracia. Desarrollo urbano.

9

CAIXA CARRERS 1. Fitxes Carrer de Grcia, n 3 i 6. Arxiu histric durbanisme,

arquitectura i disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya 2. Fitxa Passeig de Grcia, n 112, 113, 114, 115, 117, 120, 121,122-124,

132. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya.

3. Un passeig pel Passeig de Sant Joan de Dalt. Itinerari amb motiu del 75 aniversari de la inauguraci de la urbanitzaci del passeig. Antoni Gonzlez Moreno-Navarro.

4. Un passeig pel carrer Gran de Grcia. Fotografies i text: M. Ballester. 5. El territori. La propiedad del suelo: Las alteraciones en el segle XVIII. 6. Territori de la Vila de Grcia. Vies i rieres. F. Carreras y Candi.

Geografia General de Catalunya. Ciutat de Barcelona. 7. Clavegueram de Grcia (Histria). F. Carreras y Candi. Geografia

General de Catalunya. Ciutat de Barcelona. 8. Torrents i camins que avui sn carrers. Carrer Gran. 9. Rambla de Prat 1889-1910. 10. Crnica de Gracia. De los transportes. 11. Reculls Histria Carrer Torrente Flores (Popularment Torrent de les

Flors). 12. Apunts dHistria de Grcia. Comunicacions amb la ciutat: El Passeig

de Grcia. Mai Enrera. 13. Resum histric del Carrer Gran de Grcia. Museu del Modernisme. 14. Nostre tribut al Carrer Gran Pinzellades amb regalims. Extret del

programa editat per la Associaci de Vens i Comerciants del Carrer Major de Grcia.

15. Resum urbanstic del Carrer dAstries. 16. La Calle de la Libertad (Gracia) y nuestra casa. Celestino

Torquemada. 17. Poblado Ibrico del Tur de la Rovira. J. Colominas Roca 18. LUrbanisme del segle XX. Grcia Avui. 19. Toponimia religiosa de las calles de Gracia. 20. Reforma integral del tram superior del passeig de Sant Joan. 21. Recull histric del Carrer Gran de Grcia. Marc-Aureli Vila i

Comaposada. 22. Noi, quina travessera! Carrer Gran. 23. Butlletes de comanda. Collegi de Notaris de Barcelona. Arxiu histric

de protocols. 24. Plnols de Grcia Arxiu Histric de la Ciutat. 25. Acord Ponncia de Nomenclatura dels carrers de Barcelona sobre el

carrer Torrent de les Flors. Ajuntament de Barcelona. Juny, 1990. 26. Recull de documents relacionats amb el nom del carrer Torrent de les

Flors. 27. Els Carrers de Grcia. Rambla Merc. Tot Grcia,1990 28. Els carrers de Grcia. El carrer Torrijos. Tot Grcia, 1990.

10

29. Els carrers de Grcia. Carrer Progrs. Tot Grcia, 1990. 30. Els carrers de Grcia. Rambla Merc. Tot Grcia, 1990. 31. Els carrers de Grcia. Carrer Alzina. Tot Grcia, 1990. 32. Els carrers de Grcia. Torrent den Vidalet. Tot Grcia, 1990. 33. Els carrers de Grcia. Baixada de la Glria. Tot Grcia, 1990. 34. Els carrers de Grcia. Carrer Santa Creu. Tot Grcia, 1990. 35. Els carrers de Grcia. Carrer Monteny. Tot Grcia, 1990. 36. Buidats de premsa Els Carrers de Grcia, 1990. 37. Congrs dOnomstica. XVII Col.loqui general de la societat

donomstica. Barcelona, febrer 1992. 38. Torrent de lOlla. Josep Cebri. Abril, 1994. 39. Fotocpies dels folis del Registre on consten: origen, descripci i

propietari de la finca La Fontana. 40. Dossier Rambla del Prat. Cpia del dossier lliurat a la Gerncia de

lAjuntament de Grcia. 41. Viejas Piedras, viejas Calles. Silvestre Marti i Gou. 42. Passejant per Barcelona. La Via Augusta. Mar, 2004. 43. Informe sobre el valor patrimonial del Passatge dIsabel a Vallcarca. 44. Grcia reformar la part alta del passeig de Sant Joan. El Peridico.

Mar, 2009. 45. Camp den Grassot, historia de una finca del Eixample. Llus

Permanyer. La Vanguardia. Mar, 2009. 46. Grcia planteja quatre opcions per esmenar els maldecaps que

donen les pilones que limiten el trnsit a la Vila. El Punt. Abril 2009. 47. El trnsit a la Vila de Grcia augmenta a tots els carrers on es van

installar pilones. El Punt. Abril 2009.

11

CAIXA CARRER GRAN 1. La calle mayor de Gracia. Programa oficial Festa Major, 1954. 2. El carrer Gran quan era petit. Article Carrer Gran. Francesc Curet

1956. 3. Nostre tribut al Carrer Gran. Extret del programa editat per la

Associaci de Vens i Comerciants del Carrer Major de Grcia. Agost, 1971.

4. Al carrer Gran fa un segle. Article revista Carrer Gran, 1979. 5. El Carrer Gran. Article revista Carrer Gran. Joana Uribe. 1979. 6. Resum histric del Carrer Gran de Grcia Museu del Modernisme

Barcelona, 1985. 7. Publicaci Ajuntament de Barcelona. Propera inauguraci del Parc

de la Creueta del Coll. 1986. 8. Inventari dels edificis nobles del Carrer Gran de Grcia. Associaci de

Comerciants del carrer Gran de Grcia. Octubre 1991. 9. Breu passeig per laltre Casc Antic de Grcia. Carolina Chifoni.

Associaci damics de la Barcelona histrica i monumental. Taller dhistria de Grcia. 1998.

10. La columna vertebral de Grcia: Gran de Grcia i la plaa Lesseps. Article. Avui. Febrer, 1998.

11. Associaci per la dona efectiva. Carolina Chifoni. Taller dhistria de Grcia. Tot baixant el carrer Gran de Grcia. Maig, 1999.

12. Fitxes dedificis. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i disseny. Collegi Oficial darquitectes de Catalunya i Balears.

12

CAIXA COMER/ART/PREMSA/OFICIS

SECCI COMER 1. Forn de Sant Jaume . Llibret Auca de la Pastisseria. Publicat per Forn de Sant Jaume,

S.A. Barcelona. . Horno de San Jaime S/A. Historial grfico de la evolucin de la

casa. . Comunicaci oficial de locupaci illegal del Forn de Sant

Jaume. Ajuntament de Barcelona. 17 de febrer de 1989. 2. Anuncis de diverses botigues de Grcia. Revista Popular

Ilustrada. Febrer, 1923. 3. Llibreries. Carrer Gran [1970?]. 4. Herbes, herbes, herbes. Herboristeria Llobet. Joana Uribe. Isidre

Ambrs. Carrer Gran. [1979]. 5. Cercavila pel catal a les botigues. Carrer Gran [1979]. 6. Grcia, entre el record i la realitat. Laparador i la tardor. Josep

Navarro. Carrer Gran [1979]. 7. Un mundo feliz Cal Quimet. R. Marc. I. Ambrs. Carrer Gran.

[1980]. 8. Les cotilleries. Quelcom ms que faixes i sostenidors. Jordi Torns.

Carrer Gran [1979]. 9. La farmcia Pons s tota una instituci. I. Ambrs. Carrer Gran.

[1979]. 10. La Llesca. Lloc de primera. Elvira Garca. Carrer Gran. [1980]. 11. La bona herba. Albert Musons. Carrer Gran. [1980]. 12. Ciutat de paper a Grcia. Exposici a la botiga Els tres

tombs. J.A. Carrer Gran. [1983]. 13. Treure o no les vaques del carrer Torrijos? Carles Geli. Carrer

Gran [1984]. 14. Carrer Viada, tot un passeig per la moda. Raquel Ballabriga.

Carrer Gran. [1986]. 15. Can Fors. Antoni Betbes. Carrer Gran. [1988]. 16. Els comerciants de Grcia, entre la crisi i lesperana de

recuperar-se econmicament. Bernardino Rabanal. Grcia Express. Abril, 1993.

17. Els barcelonins valoren molt positivament loferta comercial de la ciutat. [Barcelona Informaci, n. 39, desembre, 2000].

13

SECCI ARTS I OFICIS 1. Fallecimiento de un gran artista. D. Salvador Alarma. Jueves, 27

de marzo de 1941. 2. La V exposicin de los artistas gracienses. Reseada por J.

Barrillon. Prlogo de Jos M de Sucre. Barcelona Gracia. 1946.

3. Triangles dart a les places de Grcia. Districte de Grcia. [1998].

SECCI ARTESANIA 1. Artesans de Grcia. 2. Les targes de les escales de Grcia. P. Duart i Bonafont. [Mai

Enrera]. Butllet del C.E. de Grcia. Agost de 1927. 3. Estudis dartistes a Grcia. Xavier Llobet Hewitson. 5. Artesanos de Gracia. Dora Pascuet Girona, Vda. Torrens. 1974. 4. Els cancells forjats. Recull fotogrfic de lex Vila de Grcia. Pere

Galls i Clera. Febrer, 1998. SECCI ESCUTS I TIMBRES DE GRCIA 1. Gracienques. [Labella dor, 1930]. 2. Escudos de Gracia. [Mai Enrera]. SECCI ESCULTURES 1. Edificis, escultures i fonts ms importants dels districte de Grcia.

Ajuntament de Barcelona. 2. Picasso pos para Pablo Gargallo. Cuatro genios en una

fachada. Diario de Barcelona. Martes, 6 de septiembre de 1960.

3. El monumento a Clav no gustaba. Llus Permanyer. La Vanguardia. lbum de fotos.

4. Grcia erigeix un monument en homenatge a Pompeu Fabra. Grcia Express. Novembre, 1993.

5. Pla especial de protecci del patrimoni arquitectnic i catleg del districte 6. Monument a Josep Anselm Clav. Ajuntament de Barcelona. 1988.

14

SECCI EXPEDIENT HISTRIC. PROPOSTES PER CONCURS ACTUACIONS VIRTUOSES 1. Expedient histric de concurs sobre actuacions virtuoses. 1893. SECCI PREMSA 1. Relaci dels ttols de publicacions peridiques de lmbit dels

districte de Grcia dipositades a lhemeroteca de linstitut municipal dhistria. Ajuntament de Barcelona.

2. La impremta a Grcia [relaci dimpremtes a Grcia al voltant de 1920]

3. La campana de Gracia. Carrer Gran. Histria Viva. Barcelona, 23 de juny e 1917.

4. Unes dades sobre la premsa gracienca del segle passat. Josep Buch.

5. La premsa gracienca. Manuel Valldeperas. Butllet del Club Excursionista de Grcia Mai Enrera. Agost, 1927.

6. Una premsa molt prolfica. Albert Musons.

Subsecci LAbella dOr 1. LAbella dOr a Grcia. 1930. Folk-lore, aforismes, contes,

Catalunya pintoresca. Editorial Alts. Barcelona. Subsecci La Campana de Grcia 1. Portada de La Campana de Grcia del 20 doctubre

de 1878. 2. Lesquella de la torratxa i la campana de Grcia.

Innocenci Lpez Bernagossi. 3. La Campana de Grcia 1932-1934. Setmanari desquerra

republicana de Catalunya. Rafael Lujn i Torn. 36 p. Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Periodisme. 1 de mar de 1996.

SECCI OFICIS 1. Oficis de dones a Grcia. Fernndez Jurado. Carrer Gran.

[1952]. 2. El ceramista Antoni Sanrom torna a exposar a Grcia. Xavier

Muniesa. Carrer Gran. 3. Oficis millenaris. El encastador joier. 4. El millor i ms antic many. August Rafanell i Vall-Llosera. 5. Un vell ofici: crear instruments de corda. Jordi Torns. Carrer Gran

[1979]. 6. Quan enquadernar i restaurar cultura es converteix en un ofici

artstic. Inge Serrano. Grcia Express. Febrer, 1993.

15

7. La restauraci o lart de retornar la vida als objectes que sn oblidats pel temps. Inge Serrano. Grcia Express. Gener, 1993.

16

CAIXA DISTRICTE/RELLOTGE/CAMPANAR

SECCI DISTRICTE 1. Inauguraci de la seu del consell municipal del Districte de

Grcia 6. Silvestre Mart i Gou. Ajuntament de Barcelona. 5 de desembre de 1986.

2. Aix funciona el districte. [1995]. 3. Districte de Grcia. Actuacions municipals 1991-1995. 4. Aix es gasten els diners. Evoluci dels pressupostos 1991-1995. 5. Principals obres finalitzades. Avui. [1/07/1998]. 6. Organitzaci i funcionament del Consell Municipal del districte

de Grcia. Districte de Grcia, maig 2002. 7. Balan del Pla dActuaci del Districte de Grcia 2004-2007.

Districte de Grcia. Gerncia. Mar de 2007. 8. Petit resum histric de lactual edifici de lAjuntament de

Grcia. 9. En qu es gasten els diners el Districte? 10. Mapes del Districte de Grcia. 11. Un vals lent de funcionament. Ca la Vila. SECCI CAMPANAR 1. Plnol del campanar. 2. El campanar de Grcia. Jordi Serchs. El districte de Grcia. 3. La campana de Gracia. Mundo Ilustrado. 4. La histrica campana de Gracia. Recull de fotografies. 5. La torre del reloj. Barcelona a la vista. 6. Una barriada llena de gracia. Manuel Ama. 7. Fotografies de la campana. 8. Proclamaci de la Junta Revolucionria a la Casa de la Ciutat

de Barcelona, el 29 de setembre de 1868. Dibuix de J. Lus Pellicer.

10. El Homes del campanar. Club excursionista de Grcia. [Agost, 1964].

11. El campanario de Gracia. Recuerdos y ancdotas vividas en la rebotica dherbolari. Xavier Llobet i Hewitson. [Tele/Express] Gracia, agosto de 1972.

12. Bitllet de loteria amb el campanar de Grcia. Fotografia. 1978. 13. La campana tornar a sentir-se el 15 dagost. Joana Uribe.

Carrer Gran [juliol, 1982] 14. El campanar de Rius i Taulet. Joana Uribe. Carrer Gran. 15. Plaza, Torre y Campana, en Grcia. Llus Permanyer. La

Vanguardia Magazine.

17

16. Nang, nang. Bum, bum. Llus Permanyer. La Vanguardia Magazine.

SECCI RELLOTGES 1. Rellotges en edificis de Grcia. 2. Grcia, a lombra dels seus rellotges. Un recull histric i grfic.

Carme SeguraI Capellades. Eduard Farr Oliv. [87 p.] Grcia, 1991.

18

CAIXA EDIFICIS DESTACATS 1. Importancia social del asilo Durn. Discurso que en el acto de la

solemne colocacin de la primera piedra del edificio. Diciembre, 1888.

2. Lasil Duran. Ilustraci Catalana. Desembre, 1915. 3. La fundaci de lasil Toribi Duran. Mai Enrera. Nm 67. Agost 1930. 4. Biblioteca y archivo en la Casa dels Barcos de la ex villa de Grcia

Mart Matlleu. 1943. 5. Bando general de buen gobierno para la construccin de edificios.

1851. 6. Carta abierta al Alcalde de Barcelona. Luis Ripoll. Octubre, 1962. 7. Rascacielos con polmica. El Correo Cataln Abril, 1963. 8. El proyecto de la Casa Vicens de Antonio Gaud. La Vanguardia

Espaola. Mar, 1969. 9. Centenario de la Casa Vicens. La Vanguardia, 14 de agosto de 1983. 10. Edificacions monumentals artstiques i notables. 11. Notes sobre lAjuntament de Grcia. Silvestre Mart i Gou. Desembre,

1986. 12. Forn de Sant Jaume. Expropiaci de ledifici. 13. Plnols Biblioteca Jaume Fuster. 14. El Temps del Modernisme: quan Barcelona volia ser Paris. Miquel Porta

Perales. Maig, 1985. 15. La Caixa de Catalunya compra el edificio La Pedrera, de Gaud,

para hacer de l su buque insignia. El Pas. Desembre 1986. 16. La Caixa de Catalunya ultima la adquisicin de La Pedrera. El

Peridico. Desembre, 1986. 17. La Caixa de Catalunya pierde el pleito para ocupar la Pedrera. El

Peridico. Octubre, 1987. 18. Diversos articles sobre la installaci duna caserna de la Gurdia Civil

1990-1991. 19. Casa Fuster. 20. Salons de Barcelona. Dibuixos Aurora Altisent. Textos Josep Maria

Carandell. 21. Fotocpia de plnols Casa Vicens. 22. Treball escolar Casa Vicens. 23. El jard de la Casa Vicens. 24. La Casa Vicens del carrer de Les Carolines, una joia al barri. Article

Bon dia Grcia Josep Cebri. 25. Una joia arquitectnica: la Casa Vicens. Carolina Chifoni. 26. La Casa Vicens, obra de Gaud, ser restaurada. La Vanguardia.

Novembre, 1997. 27. La vida en un Gaud. Cosas de la vida. El Peridico. Julio, 1997. 28. Los Jardinets de Grcia recuperan el saln modernista que ocup

el antiguo Caf Viens. La Vanguardia. [Octubre de 1999]. 29. Fotografies en color de la Casa Vicens.

19

30. Cal salvar La Violeta. Joan ngel Frigola. Mai Enrera. Nm. 445. 2004. 31. Barcelona recupera La Violeta de Grcia. Ajuntament de Barcelona.

[Gener, 2005]. 32. Se vende La Casa Vicens de Gaud. ADN. Desembre, 2007. 33. Los ricos se hacen hoteleros. El Pas. [Marzo 2007].

20

CAIXA ENTITATS

SECCI CENTRE MORAL 1. Dades histriques del Centre. El Centre. [06/05/2002]. 2. Centre Moral. Tota una histria de cara al Barri. August Rafanell

i Vall-Llosera. Carrer Gran. SECCI CLUB EXCURSIONISTA DE GRCIA 1. Una mica dhistria. 2. Qui no coneix la U.E.C? Carrer Gran. 3. C.E.G. amb moltes soles gastades. Carrer Gran. [1980] SECCI ANELLA 1. Anella, animaci cultural al servei de Grcia. Avui. [17 dabril,

1979] 2. Anella, cooperativa creativa para la comunidad. La

Vanguardia. 9 de agosto de 1979. 3. LAnella es converteix en lnia. Carrer Gran, 1982. SECCI CLUB NATACI CATALUNYA 1. Breu histria del C.N. Catalunya. [Tot Grcia. N. 35]. [1977]. 2. Catalunya Club. Can Toda. Informatiu trimestral CN Catalunya.

Juliol-agost-setembre, 1997. 3. LAjuntament aporta 2,5 milions deuros al projecte de

remodelaci integral. B notcies. [20/04/2006]. SECCI COTTOLENGO 1. Diversos programes dactivitats. SECCI ATENEU LLIBERTARI 1. Contracultura al servei del barri. Albert Musons. Carrer Gran,

1979. 2. LAteneu a la llum duna espelma. Joan ngel Frigola. Carrer

Gran, 1981.

21

3. Exercir la crtica c0m alternativa social. Miquel Gimnez. Carrer Gran.

SECCI CLUB HELENA 1. Les nostres entitats es preparen pel dem. Miquel Gimnez.

Jordi Barrabia. Carrer Gran. [1984]. SECCI ATENEU POPULAR 1. Programa de lAteneu Popular de Grcia. Programa Festa

Major de Grcia, 1935. SECCI LA LLEIALTAT 1. La Lleialtat o aventures i desventures duna cooperativa

histrica. Carrer Gran. [1982]. SECCI EL LLUSOS 1. Breu histria i trptic dels Llusos de Grcia. SECCI ENTITAS GRACIENQUES 1. Dossier de les principals entitats gracienques.

22

CAIXA ESCOLES 1. Documents i fotografies del Colegio Moderno. Barcelona, octubre de

1912. 2. Patronat Domenech. Lescola Domenech ahir i avui [des del 1922]. 3. Parvularios. [Festa major, programa oficial. 1940]. 4. Fiesta en el Colegio de Ntra. Sra. De Gracia. [25/03/1949]. 5. Lescola Pau Casals. 6. La Pau Casals, una escola que vol ser pblica. Carrer Gran. 7. Ms escoles pbliques a la Vila! Carrer Gran. [1979]. 8. Escoles de la Riera de Sant Miquel: per fi avancen. Carrer Gran. 9. Escoles del CEPEPC: volem ser escola pblica! Carrer Gran. [1983]. 10. El grup escolar Baldiri Rexac. Joan Villanueva. Carrer Gran. [1983]. 11. Proposta dinstitut de BUP per al Forn de Sant Jaume (Placeta Sant

Miquel). 1984. 12. Escola Reina Violant. 50 anys dhistria. Elvira Garcia. Carrer Gran.

[1984]. 13. Lescola Baldiri Rexach recupera el seu nom. Carrer Gran. [1984]. 14. A la Riera de Sant Miquel Grcia tindr una nova escola. Carrer

Gran. [1985]. 15. Escoles de la Riera de Sant Miquel. Carrer Gran. 16. A causa de la manca de centres pblics, set-cents nois no podran

comenar el BUP a Grcia. Carrer Gran. [1985] 17. Baldiri Rexach: una escola amb moltes reparacions. [1985]. 18. Nova escola a la Riera de Sant Miquel. Carrer Gran.[1985]. 19. Grcia a lescola, amb assignatures pendents. Carrer Gran. [1986]. 20. Lescola Domnech renova la seva tradici descola pionera. Sara

Mas. [1986]. 21. Colegio Ibrico. [El eco de Grcia. Ao III. 18 de julio de 1897. Nm.

105]. 22. La renovaci pedaggica de lescola Jujol paralitzada. Carrer Gran. 23. La Immaculada. Agust Pons. [Avui, 08/12/1993]. 24. Institucions amb personalitat i caliu. Josep Cebri. Bon dia Grcia.

Del 20 doctubre al 2 de novembre de 1994. 25. Escola Rius i Taulet. Tres anys esperant vestuaris. Carrer Gran. 26. Lescola Tur del Cargol estrena edifici. Barcelona informaci Nm.

17. [Desembre 1997]. 27. Itineraris educatius dels centres pblics de 2n Cicle dEducaci

Infantil, Primria i Secundria Obligatria. Curs 1998/99. Ajuntament de Barcelona.

28. Barcelona s una bona escola. Fullet informatiu. 29. Eixample i Grcia, los distritos con ms deficit de guarderas pblicas.

El Pas, jueves 22 de marzo de 2001. 30. Equipamientos educacionales. 31. Grupo escolar Baldiri Reixac. Fotografies.

23

32. Colegio Concepcionistas de la enseanza. Fotografia 33. Ms escoles pbliques. Carrer Gran. 34. Ensenyament: Alternatives damunt la taula. Carrer Gran. 35. Els nens tornen al pati del Rius i Taulet. Joan ngel Frigola. Carrer

Gran. 36. 25 anys del collegi Rius i Taulet. Rosa Maria. Carrer Gran. 37. La ciudad de Barcelona estrena de golpe seis escuelas pblicas.

Miguel ngel Maestro. 38. Lescola Baldiri Rexach es vol quedar al Parc Gell. M. del Mar

Martn i Marisa Escartn. Carrer Gran. 39. Ja circula el bus de Heidi. El districte viu. 40. Sinaugura la primera escola Bressol de Grcia. Carrer Gran. 41. Opinen els mestres per una escola publica. Carrer Gran. 42. Diverses activitats realitzades en escoles des del 1900. 43. Centenari Escola Municipal Serrat i Bonastre 1890/1990. Flix Amat.

Ajuntament de Barcelona. 44. Un segle descola a Barcelona. Acci municipal i popular. 1900-2003.

Dossier. Ajuntament de Barcelona. 2003.

24

CAIXA ESGLSIES 1. Esglsies artstiques.[Recull de diferents documents. 35 p.] 2. Fundacions religioses. 3. Fundaciones religiosas en Gracia. Hasta el siglo XIX por Antonio Paul.

Apuntes histricos por Pedro Queralt Tolosa. IV. Album histrico y grfico de Gracia.

4. La hornacina de Sant Roque cumple cien aos. Capelleta de Sant Roc-Gracia. E.F.

SECCI JOSEPETS (Santa Maria de Grcia) 1. El Convento de Ntra. Sra. De Gracia. 2. Recull de lmines del convent. 3. Un arquitecto eminente del siglo XVII: Fray Josep de la

Concepci El Tracista. Csar Martinell. 4. Catlogo monumental de Espaa. La ciudad de Barcelona.

[Josepets] Juan Ainaud, Jos Gudiol y F.P. Verri. Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. Madrid, 1947.

5. El Prncep Jordi dHesse Darmstad s enterrat a Grcia. C. Padro i Llura. Club excursionista de Grcia. [Setembre, 1961].

6. El cementerio del Convento de carmelitas de Ntra. Sra. De Gracia (Josepets). Miguel Bras Vaqus.

7. Tricentenari de lesglsia de Santa Maria de Grcia Els Josepets. Josep Buch i Parera [Mai enrere, nm. 421, desembre 1987].

8. El rector de Els Josepets llana un SOS davant el crtic estat del temple religis. J. S. [Grcia Express, octubre de 1992]

9. [Carta de lalcalde de Barcelona amb motiu de ladscripci del Josepets al districte de Grcia]. Novembre de 1997.

10. Grcia recupera Els Josepets. Susanna Cuad. Grcia Nova. Nmero 1. Desembre de 1997.

11. La parrquia de la Verge de Grcia i Sant Josep. Un exemple de vitalitat en un dels barris ms actius de Barcelona. 20 de novembre de 1997.

12. La parrquia dels Josepets torna al districte. Isabel Pags. [Revista La Municipal de Barcelona, nm. 54. Desembre 97- Gener 98].

25

SECCI SANT JOAN DE GRCIA 1. Al voltant de la parrquia. Ramon Sal i Casas. Apndix IV. SECCI SANT FELIP NERI 1. Centenari de lOratori de Sant Felip Neri de Grcia. Toms

Punt. Setmana del 12 al 18 de maig del 1985. 2. Oratori Sant Felip Neri de Grcia. Any III. N 21. Novembre 1985. SECCI SANTUARI DE LA MARE DE DU DEL COLL 1. El Santuari de la Mare de Du del Coll. Monografia histrica per

el Rnd. Forti Sol, Pvre. 132 p. Tip. La Esperanza Palma, 1931. SECCI SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LA SALUT 1. Santuario de Nuestra Seora de la Salud. Apuntes histricos. M.

y T.M.T. 73 p. Imprenta La hormiga de oro, 1964 2. La Salud ha cumplido cien aos. Arturo Llopis. La Vanguardia

Espaola. [29/05/1964]. SECCI SANT JOSEP DE LA MUNTANYA 1. Imatge de lesglsia. 2. El antiguo templo parroquial y la revolucin abrilea de 1870.

Jos M Madurell. 3. El Santuari de Sant Josep de la Muntanya en el seu primer

Centenari (1895/1995). Carolina Chifoni. [1995]. 4. Av. Santuari Sant Josep de la Muntanya. [Descripci

cronolgica del projecte arquitectnic]. SECCI CONVENT DE JESS 1. Carrer de Jesus Francisco Curet [Diario de Barcelona, aprox.

Setembre 1959]. 2. El Convent de Jess de Grcia. Silvestre Mart i Gou. Carrer

Gran [n.26, 1981] 3. Convento e iglesia de Jess. Llus Permanyer. Vivir en Barcelona,

6. Domingo, 10 de enero de 1999.

26

SECCI CONVENT DELS CLARETIANS 1. El Convent nou: lantic convent dels claretians. [Origen i

Formaci dun barri, 23, 24]. SECCI PROTESTANTS 1. Els protestants i la Vila de Grcia. [Quatre articles de Carrer

Gran, 1985].

27

CAIXA ESPECTACLES

SECCI TEATRE 1. Teatros de Gracia.

Bosque: Rambla del Prat, n. 12. Can Pioc: Carrer de Santa Magdalena, n. 12. Centre Moral Instructiu de Grcia. Calle Ros de Olano, n. 7. Lliure: en el edificio de la Lleialtat de Grcia. Llusos: Plaa del Nord, n. 7. Moderno: Travessera de Grcia, n. 108. Orfe Gracienc: Carrer de Astrias, n. 83. Prado Catalan: Plaa de Lesseps Principal: Carrer de Sneca, n. 22. Teatreneu: Carrer de Terol, n. 26. Tvoli: Carrer Mart cantonada carrer de Rabassa.

2. La Finalitat que perseguim. Josep Claramunt. 3. Lloren Adri Torrents. Florenci Cornet. Teatres. [Gracia, revista popular illustrada. Gener 1922]. 5. Crnica de Teatre. Jordi Jan. Carrer Gran. 6. El teatro del bosque. M. Bras. Estampas Gracienses. 7. El Teatre Principal de Grcia I. De la Meva Motxilla (XXXIV).

Josep Busch i Parera. 8. Llusos, 125 anys! Una histria i un estil. Albert Musons. Carrer

Gran. [1980]. 9. Ms teatre jove als Llusos. Francesc Novell. Carrer Gran. 10. LAteneu llibertari de Grcia. Miquel Gimnez. Carrer Gran.

[1984]. 11. Golden Club-Maria Guerrero. Barcelona, mes de junio de 2005.

Subsecci Teatre Regina 1. Futur Teatre. Al Regina: un centre obert. Jordi Torns.

Carrer Gran. [diversos articles dobres estrenades al Regina].

Subsecci Teatre Lliure 1. Minuta selecta. Carrer Gran. 2. Un crit daprendre a viure. Kim Vilar. 3. La perillositat del teatre lliure. Carrer Gran. 4. Dotze anys de teatre catal. E.C/M.B. Cultura. 5 .El 30 dabril, 50 anys desprs. Raquel Ballebriga. Carrer

Gran. 6. La senyoreta Jlia al Teatre Lliure. Jordi Fbregas.

Carrer Gran. 7. El Teatre Lliure. Joan ngel Frigola. Carles Gozlbez.

Carrer Gran.

28

8. La cinquena temporada del Teatre Lliure. J.T. Carrer Gran. [desembre, 1980].

9. El Lliure comena la temporada nm. 7 amb El misntrop. Francesc Novell. Carrer Gran. [1982].

10. Nova temporada al Lliure. Carrer Gran. [1983]. 11. Teatre Lliure, premi dhonor de la Fundaci Jaume I.

Anna Saumell. Carrer Gran. [1985]. 12. Inici de temporada. Roser Estrada i Campmany. Carrer

Gran. [1985]. 13. Al Lliure encara existeixen els herois. M.S. Carrer Gran.

[1985]. 14. Viatge mgic al Teatre Lliure. Albert Duran. Quim

Aranda. Carrer Gran [1985]. 15. Teatre Lliure, dues novetats per a un ttol. Carrer Gran

[1987]. 16. El districte nega una ajuda de 25 milions al Lliure. Marina

Bay. Eva Castellet. Carrer Gran.[1989]. 17. La Cooperativa la Lleialtat celebra el seu primer segle

dexistncia. Albert Balasch. [1992]. 18. El Lliure estrena temporada i director artstic en la

persona de Lus Homar. Inge Serrano. Grcia Express. [octubre, 1992].

19. El Teatre Lluire comena a veure clar el seu futur al palau de lAgricultura. Carles de Rossell. Carles Savalls. Grcia Express. Maig 1993.

Subsecci Teixidors a m 1. Sobre un nou teatre a Grcia. 2. La Campana de Grcia o El Fill de la Marieta. Obra de

teatre. Amichatis i Mantua. Archivo teatral moderno. Barcelona, 1924.

3. Teixidors a M es converteix en el tercer centre teatral de Grcia. Carrer Gran. [gener 1988]

4. Teixidors a M o com costa engegar un nou teatre. Raquel Ballabriga. Grcia Express. Maig 1988.

5. Histria dels teatres de Grcia. Treball de recerca. David Gallach Gesto. 74 p. 2005.

SECCI CINEMA 1. Els cinemes de Barcelona. 2. Datos del Cine la Campana y Gran Teatro del Bosque 3. Programa cine Rovira. 1915. 4. Fructus Gelabert en el cinema a Catalunya. Silvestre Mart i

Gou. [Grcia, la revista del Distrito. 10 i 12/07/1974]. 5. Cinemes a Grcia. Silvestre Mart i Gou. Carrer Gran. [1979].

29

6. Lantic cinema Select. Joan Villanueva. El Badall de Grcia. [n. 17, juny, 1980].

7. Grcia, entre el record i la realitat. Carrer Gran. 8. La crisi del cinema. Quim Aranda. Carrer Gran. [n. 131, 1985] 9. The end definitiu al cinema Delicias. Carrer Gran [n. 184,

gener 1988] 10. Inaugurat. Cinema Fontana. Carrer Gran. 11. El Fontana, un cinema que es mor. Josep M. Contel. Carrer

Gran. 12. El Verdi es converteix en cinema dautor. Marta Sol. Carrer

Gran. [n. 138, 1986]. 13. El cine Verdi, de cine de barri a primer cinema de ciutat de

Barcelona. Josep Maria Contel. Grcia Express. Octubre, 1992 14. El cinemes Verdi aposten pel documental. Xavier Cester. Avui.

Dilluns, 19 de novembre del 2001. 15. Bailn, Texas o Lauren Grcia: 3 nombres y casi 100 aos de

cine. 2008. 16. Moderno, de los mticos de Grcia. 2008.

30

CAIXA FESTA MAJOR DE GRCIA 1. Cartells de la Festa Major de Grcia. 2. Programa obsequi del Monumental Bar. 3. Estampas de Barcelona. Las Fiestas de Gracia. Mundo ilustrado 4. Las fiestas de Gracia. 5. Breve historia de la fiesta mayor de Gracia. 6. El programa de festes denguany. 7. Gracia y su fiesta mayor. El Noticiero Universal. Viernes, 15 de agosto

de 1930. 8. La Festa Major. Butllet del C. E. de Grcia. [Agost, 1930. Nm. 67]. 9. Breve historia de la fiesta mayor de Gracia. Miquel Bras Vaqus.

Club excursionista de Gracia. Barcelona-Gracia, 1946. 10. La fiesta mayor de gracia [fotografia]. La Vanguardia. Barcelona,

Martes, 16 de agosto de 1932. 11. La festa major de Grcia i les bombes de paper. Isidre Valls i Rovira.

Agost, 1954. 12. La festa major. Miquel Bras. [1954]. 13. Fiestas mayores en Catalua. [1955]. 14. Gracia, alegra en agosto. [1966]. 15. Gracia en fiestas. [Telexprs, 18 dagost de 1972]. 16. Festa major La Salut. Carles Mas. Carrer Gran. Setembre de 1979. 17. La festa ms gran del Pl. Joana Uribe. Carrer Gran. [1980]. 18. Gracia, entre la realidad y el recuerdo. Manuel Ibez Escofet. La

Vanguardia, domingo, 14 de agosto de 1983. 19. Festa major de Grcia. Jordi Pablo. Els Barris de Barcelona.[1988]. 20. Dels guarniments i les Festes Majors a la Plaa del Sol. Jordi Pablo.

Juliol 1985. 21. Breu histria de la Festa Major de Grcia. [Avui, 14/08/1986]. 22. La Festa Major de Grcia. Una festa destiu de Barcelona. Josep

Forns i Garcia. Setembre de 1990. Novembre de 1995. 23. Las fiestas de Grcia, declaradas de inters nacional. Patricia

Castn. [1997]. 24. 30 dades bsiques de la Festa Major. Jordi Pablo. LIndependent de

Grcia. Agost, 2001. 25. La Festa Major del 1935, un entusiasme. Jordi Pablo. LIndependent

de Grcia. Agost, 2001. 26. Pensar la festa. Josep Forns. [Agost, 2001]. 27. La Festa Major a debat. Volum II. Relati i anlisi. Entitats. [Monogrfic.

80 p. aprox.] Josep Forns i Garcia..Grcia, 23 de desembre de 2004. 28. Protocol festiu de Grcia. [Monogrfic. 25 p. aprox.] Revisi a crrec

de Josep Forns i Garcia. Febrer de 2006. 29. Polmica a Grcia per la sospita que el cartell de la festa major

podria ser un plagi. Francesc Espiga. El Punt, dijous, 28 de maig del 2009.

31

30. La festa major de Grcia no canviar de cartell en constatar que no era un plagi. F. Espiga. El Punt, dilluns, 1 de juny del 2009.

31. Suprimeixen actes de les Festes de Grcia per la reducci dels ajuts de la Generalitat. Francesc Espiga. El Punt, dimecres, 10 de juny del 2009.

32. Grcia ajusta los horarios nocturnos a su Fiesta Mayor. Anna Cabeza. Qu!, jueves 18, junio de 2009.

33. Las fiestas de Grcia recortarn el horario de la msica para despejar antes las calles. B. CiA. El Pas, mircoles, 10 de junio de 2009.

34. La festa alternativa de Grcia subicar a la plaa del Raspall. Maria Ortega. Avui, diumenge, 28 de juny de 2009.

35. Grcia i Sants es guarneixen de festa major. Redacci bcn.cat 11708/2009.

36. El metro no tanca el cap de setmana per la Festa Major de Grcia. Redacci bcn.cat. 12/08/2009.

32

CAIXA HISTRIA II 1. Visita a la seu del districte de Grcia. Arxiu municipal districte de

Grcia. 2. Lo crim de Grcia. La campana de Gracia. [nm. 1303, any 1894] 3. Panorama histrico del barrio de Gracia. Barcelona, Divulgacin

histrica. M.B.J. [05/08/1944]. 4. 1991-1995: 35 actuacions bsiques per a Grcia. Districte de Grcia. 5. La guia de Grcia 82. Carrer Gran. Barcelona, 1982. 6. Afusellament del Geperut de Grcia. 4 de juliol de 1856.

Graciapdia. 12/08/2008. 7. Collocaci de la placa en record dels 18 afusellats de Grcia. 22 de

novembre de 1868. Graciapdia. 12/08/2008.

SECCI CENTENARI DE GRCIA

1. Representacin elevada al gobierno de S.M. por los ayuntamientos de Gracia, San Martn de Provensals, San Gervasio de Casolas y las Corts, en contra de la agregacin de dichos pueblos a Barcelona. San Martn de Provensals. 1885.

2. Les tres independncies. Silvestre Mart. Histria viva. Carrer Gran. [No. 112 i 115 de 1985].

3. Dictamen formulado por la Ilustre Comisin de Gobernacin, relativo a la agregacin a esta ciudad de los pueblos comprendidos en el plano de su ensanche. 16 p. Barcelona, 10 de diciembre de 1885.

4. Comisin de Gobernacin. Sesin extraordinaria del dia 10 de diciembre de 1885.

5. Informe oponindose a la agregacin de la Villa de Gracia y otros municipios a Barcelona, dirigido por el Ayuntamiento de dicha villa la Excma. Diputacin Provincial. 14 p. 1876.

6. El Eco de Gracia. [15/08/1896]. 7. El Eco de Gracia. 25 de abril de 1897. 8. La campana de Grcia. [01/05/1897]. 9. Elecciones. El Eco de Gracia. [09/05/1897]. 10. De quan Grcia hi era i no hi era Barcelona. Carrer Gran.

[N.174-175. 1987]. 11. Efectos de la agregacin. La linterna de Gracia. 16 de agosto

de 1897. 12. Disgregacin o Autonoma?. El Eco de Gracia. 19 de

septiembre de 1897. 13. Disgregacin o Autonoma? II. El Eco de Gracia. 26 de

septiembre de 1897. 14. La nueva Barcelona. El Eco de Gracia. 10 de mayo de 1897.

33

15. Tercera carta abierta al alcalde de Barcelona. El Eco de Gracia. 20 de junio de 1897.

16. Centenari de les agregacions del 1897 a la ciutat de Barcelona. Dossier fotogrfic. Ajuntament de Barcelona.

17. Primera carta abierta al alcalde de Barcelona. El Eco de Gracia. 2 de mayo de 1987.

18. Grcia, 80 anys de ser y no ser municipi. Carles Geli. Diari de Barcelona. Any 195. Dimarts, 28 dabril de 1987.

19. La unificaci de Barcelona, 1887. Avui diumenge. [11/05/1997]. 20. Grcia a Cent amb Barcelona. Districte de Grcia. 11 de juny

de 1997. 21. Centenari de lagregaci del municipis del Pla de Barcelona,

any 1997. La Premsa Grcia. Arxiu municipal del Districte de Grcia. Barcelona, mar de 1997.

22. El debat del centenari, les propostes del futur. Josep Forns. 20 de maig de 1997.

23. Cent anys baixant a Barcelona. Josep Forns. 24. 1897-1997. Centenari de lagregaci. Grcia a Cent amb

Barcelona. 25. Caps de famlia es reuneixen. Carles Geli. Carrer Gran. 26. 21 dabril de 1897. Decret dagregaci. Avui diumenge.

[11/05/1997]. 27. La gran Barcelona cumple 100 aos. Llus Ura. El Pas. Sbado,

19 de abril de 1997. 28. Barcelona se multiplic por cinco hace 100 aos. I. Martnez

Ribas, P. Castn. El Peridico. Domingo, 20 de abril de 1997. 29. Grcia, un segle dagregaci (1897-1997). Camlies. Taller

dhistria de Grcia. Any II. Nm. 5. Mar-abril de 1997. 30. El Diluvio 1897, diario poltico, de avisos, noticias y decretos, 21

abril 1897. Avui diumenge. [11/05/1997]. 31. Referndum secesionista en Sant Andreu. I.M.R/P.C. El

Peridico, domingo, 20 de abril de 1997. 32. Grcia, la independencia sentimental. Llus Sierra. La

Vanguardia. [07/04/1997]. 33. Difcil de pair. Jodi albert. LIndependent de Grcia. 14 de juliol

de 2006. 34. Decret dagregaci a Barcelona. Graciapdia. 16/04/2008.

34

SECCI GRCIA EN TEMPS DE LA PLAA DEL DIAMANT 1. El Museu de la Pau, al refugi de la Plaa del Diamant. Susanna

Cuadras. ACGN. 2. Grcia en temps de la Plaa del Diamant. I.E.S. Vila de Grcia,

3r de BUP 1992-93 i 1993-94. 119p. [Aquest treball ha estat guardonat amb els premis: Barcelona a lEscola 1995, concedit per lAjuntament de Barcelona i Duran i Sampere 1995 de recerca histrica juvenil, concedit per lInstitut de Batxillerat de Cervera]

3. lbum de la histria dahir fins avui de la nostra Vila. Grcia, 2003.

35

CAIXA HISTRIA III 1. Historia de Gracia. Desarrollo urbano. [s. XV-s. XVIII]. 2. Historial poltico de Gracia. Historia poltica. Las noticias. Barcelona, 9

de julio de 1933. 3. Curiositats de Catalunya. 31 octubre, 1936.

36

CAIXA MASIES I BARRIS 1. La integraci del patrimoni arquitectnic rural de lpoca moderna a

la ciutat de Barcelona. Fco. Manuel Soler Bescs. 2. Records. La masia de Can Compte. Carrer Gran, nm. 59 i 60. 3. Ca nAlegre de Dalt ja ha desaparegut del tot. Revista Carrer Gran

nm. 51. 4. La Fontana por Miguel Bras Vaqus. 5. Panorama de Grcia en el siglo XVIII. Mapa de masies al segle XVIII. 6. La urbanitzaci de Can Trilla. Joana Uribe. Carrer Gran nm. 53. 7. La masia Trilla quiere guardar la historia de Grcia. 8. Un cam rom, encara a Grcia. Manuel Giralt. Carrer Gran. 9. Estampas gracienses: Ca lAlegre y Josepets. Llegat Bras Caixa 124

del fons Buch. 10. Postals de les masies editades per lAteneu Llibertari de Grcia. 11. Can Trilla, una masia amb histria. Elvira Garcia. Carrer Gran nm.

33. 12. De cuando Gracia era un ncleo de seoriales masas. Ana Nadal

de Sanjuan. La Vanguardia. 13. Les masies de Grcia. Carolina Chifoni. V cicle ditineraris histrics per

Grcia. Taller dHistria de Grcia. 14. Una masia en el corazn de Barcelona. 15. Les pintures de Ca lArquer. Mai Enrera. Llegat Bras fons Buch. 16. Les masies de Grcia. Full informatiu del Taller dhistria de Grcia. 17. Les masies de Grcia: Can Pardal. Festa major Verdi de Dalt. 18. Estampas gracienses: Can Pardal Miguel Bras. 19. Apuntes historicos. Ca lAlegre, La Fontana y Can Trilla. Miguel Bras

Vaqus. 20. Las masas de Grcia. Carlos Gardn Lpez. 21. Masia de Can Comte 1695-1957. Evocaci de Can Comte Joan

Angelet. 22. Masies a les escombraries. Toni Giralt. Carrer Gran. 23. La integraci del patrimoni arquitectnic rural de lpoca moderna

a la ciutat de Barcelona. Francisco Manuel Soler i Bescs. 24. Els barris de Barcelona. Volum III: Grcia, Horta-Guinard, Nou Barris. 25. Itinerari pel barri del Coll. Un santuari entre dos turons. 26. Barris del districte VIII. 27. La nova distribuci dels barris. 28. Un barrio de la ciudad. La Salud ha cumplido cien aos. La

Vanguardia Espaola. 29. La Salut, el barrio de las escaleras Tele Exprs. 30. Vallcarca i els Penitents: dos accidents geogrfics convertits en barris 31. Els barris del districte de Grcia. Jaume Fabre i Josep Maria Huertas. 32. El Carmel que bautiz al barrio. El Album. La Vanguardia Magazine

Llus Permanyer.

37

33. Camp den Grassot. Origen i formaci dun barri. Josep Maria Esteve Punt.

34. La font del remei de Vallcarca E. Sunyer i Coma. 35. Apunts per a unes memries. Vallcarca: introducci a la histria dun

barri. 36. Grup dEstudis del Coll Vallcarca. 37. Barriada de Vallcarca. Calles de Barcelona. 38. Treballar molt i produir poc. David Castillo. 39. El viaducto de Vallcarca. El lbum. Llus Permanyer. La Vanguardia. 40. La Vallcarca davui. 41. El Barri de la Salut. 42. Figuraciones. Grassot. Carlos Pujol. ABC Catalua. 43. Vallcarca. La veu del carrer. 44. La urbanitzaci del Camp den Grassot. Mai Enrera. 45. Observant El Coll. Silvestre Mart i Gou. Carrer Gran. 46. Microclima del barrio de la Salud. Juan Bautista Lpez Cayetano. 47. El barri de la Salud a labast de la vostra m. Josep Maria de Sucre. 48. Costumbres y tradiciones ochocentistas de La Salud. Arturo Llopis. 49. Notes manuscrites sobre el barri de Grcia. 50. Coll del Portell i Font-Rbia. Recorregut urb amb comentaris a

crrec de Flix Oliv i Guilera. 51. La creu trencada. Crnica de Grcia. 52. Poblado ibrico del Tur de la Rovira. J. Colominas Roca.

38

CAIXA MODERNISME 1. Grcia, museu del modernisme. 2. [Treball sobre el modernisme] M. Tru. 1987.

39

CAIXA OCI

SECCI ORQUESTRES 1. Crnica histrica La Voz del pueblo. El Mundo, 30 de abril de

2007. 2. Fotocpies programes de festa major i balls Anys 30, 40 i 50. SECCI BALL I DANSA 1. La sala Teatreneu, dins del cicle Dansa al Teatre Obert, va

acollir diverses coreografies. Cultura n 191. Maig-juny 1989. 2. Vint anys dhistria de LEsbart Comtal. 3. Danses per a tots Jordi Torns. 4. Els esbarts de Grcia per Josep Cebri. Febrer, 1995. 5. Esbart Llus Millet: Un ballet per Catalunya. Carrer Gran, n 79. 6. Grcia encara la balla Article Carrer Gran. 7. 150 anys de ball a Barcelona. Ballar amb Grcia. Exposici a

ACIDH i Bailongu. [2003] SECCI EXCURSIONISME 1. La rondalla del cam. Grcia Revista Popular Ilustrada Gener

1922. 2. Club excursionista de Grcia. Llista de senyors socis fins el 31 de

mar de 1935. 3. Un itinerari per Collserola: la Floresta-Grcia Revista Vall dHorta

Mar 2008. SECCI TITELLES I PALLASSOS 1. Boni & Caroli Malabaristes cmics sobre rodes (curriculum,

dossier de premsa, fotografies) 2. Els rocamora: uns graciencs reconeguts a Europa Article Carrer

Gran. SECCI ESPORTS 1. Fotocpies fotografies Club Europa Anys 40, 50, 60. 2. Lauca del 75 aniversari del C.D. Europa (1907-1982). 3. Crnica des de lEuropa Article Carrer Gran. 4. El 75 aniversari de lEuropa en marxa. Article Carrer Gran n 14

1981.

40

CAIXA PARCS I JARDINS 1. Conjunt dels jardinets de Grcia. [Recull elaborat per Anna Busquets,

1986].

SECCI PARC DE LA CREUETA DEL COLL 1. El Chillida que va nixer a la pedrera de la Creueta del Coll. 2. Parque de la Creueta del Coll. 3. Creueta del Coll. 16ha. de parc al nord de Grcia. Joana

Uribe. Carrer Gran. 4. El parc de la Creueta del Coll. 6. Un nou parc per a la ciutat. Han comenat les obres a la

Creueta del Coll. Des del Consell. Abril, 1985. 7. El Parc de la Creueta culmina tres anys de millores urbanes.

Barcelona 10 de Octubre 1986. 8. Propera inauguraci del Parc de la Creueta del Coll.

Ajuntament de Barcelona [1986]. 9. Ja es pot nedar a la Creueta del Coll. Barcelona 10.

Setembre, 1986. 10. Sondeos para arreglar el hundimiento de la piscina del Coll.

M.E.I. El Peridico, Jueves, 4 de septiembre de 1986. 11. Lesquerda del Parc de la Creueta del Coll. Barcelona 10.

Octubre, 1986. 12. La mole de chillida ya preside el Coll. V. Malope. El

Peridico. Domingo, 15 de marzo de 1987. 13. La gigantesca escultura de chillida preside un espacio de

gran belleza. Llus Permanyer. [El Peridico de Catalunya?] 3 de mayo 1987.

14. Barcelona y Chillida se visten de estreno en el parque del Coll. J.J. [El Peridico, 03/05/1987].

15. El parc de la Creueta del Coll, notcia aquest estiu. Enfonsament duna part del sl de la piscina. Anna Abella. Carrer Gran.

16. Inaugurat el Parc de la Creueta del Coll. Giomar Rovira, Mari Luz Abad. Carrer Gran. [1987].

17. Accs a la Creueta del Coll des del Passeig de la Mare de Du del Coll. [Barcelona: espai pblic. Barcelona: Ajuntament, 1992].

18. Ordenaci del lmit del Parc de la Creueta del Coll amb el Carrer de Cardedeu. [Barcelona: espai pblic. Barcelona: Ajuntament, 1992].

19. El Parc de la Creueta del Coll. [Barcelona verda: butllet mensual de Parcs i Jardins. Nm. 5 (juliol 1992)].

41

SECCI JARDINS 1. El primer jardn de Gracia. Joquim Maria de Nadal.

[Programa Festa Major, 1966].

SECCI PARC GELL 1. Ponencia de Planificacin y obras. Parque Gell. Alfonso

Bernad Lpez. Barcelona, a 4 de abril de 1962. 2. [Convocatria a una sessi de la Comissi del Parc Gell].

Jos Ma Rosal. 6 de Julio de 1962. 3. Obras de inmediata realizacin que reclama la

conservacin del Parque Gell. Amigos de Gaud. 30 marzo 1962.

4. Ponencia de Planificacin y Obras [Constituci de la Comissi de Defensa del Parc Gell]. Alfonso Bernad. 4 de abril, 1962.

5. Obras a tener en cuenta [en relaci al Parc Gell]. Barcelona, 1 de Mayo, 1962.

6. Ilmo. Sr. D. Jose M Rosal Labarriere. Amigos de Gaud. 9 de julio de 1962.

7. Ponencia de Planificacin y Obras [Convocatria]. A. Bernad. Vocal Ponente. Barcelona, 5 de julio de 1962.

8. [Convocatria reuni sobre la inauguraci de reformes del Parc Gell]. Alfonso Bernad. 12 diciembre de 1963.

9. ]Informe de danys al Parc Gell] Policia Municipal. 16 de diciembre de 1963.

10. [Carta de Enric Casanelles a Josep maria de Porcioles] 28 mar de 1964.

11.[Carta de Enric Casanelles a Alfonso Bernad] 30 marzo, 1964. 12. [Carta de Pedro Terradas a Amigos de Gaud]. 3 de junio

de 1964. 13. [Convocatria reuni sobre la inauguraci de reformes del

Parc Gell]. 16 de junio de 1964. 14. [Carta de Enric Casanelles tot comunicant la aprovaci de

la installaci de prismtics al Parc Gell de lempresa KAVEX]. 22 de julio 1964.

15. [Carta de Enric Casanelles tot comunicant el comenament de les reformes al Parc Gell]. 24 de julio 1964.

16. Copia pliego condiciones KAVEX. 13 de agosto de 1964. 17. [Carta de Enric Casanelles remitent la copia de les

condicions de KAVEX]. 24 de agosto, 1964. 18. [Carta sobre les obres del Parc Gell] 6 de noviembre 1964

42

19. Ponencia de planificacin, obras y servicios municipales. Parque Gell. 1964.

20. [Informe de la falta de salubritat de les aiges del Parc Gell]. 13 de junio, 1964.

21. Ayer y hoy. Boletn del gupo escolas Gral. Primo de Rivera Parque Gell. Ao X. Barcelona. Octubre-Diciembre 1964. Nmero 52.

22. Concurso de obras. Boletn Oficial de la Provincia. Nm. 22. 26 enero de 1965.

23. [Petici de gravaci cinematogrfica al Parc Gell per al rodatge de la pellcula Anulator] E. Casanelles a Alfonso Bernard Lpez. 9 de febrero, 1966.

23. Inventari de protecci del patrimoni cultural europeu. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i disseny. [20/08/1969].

24. La montaa pelada y el parque Gell. Alfonso Bernad Lpez. 9 de enero 1970.

25. El inaccesible parque Gell. Jaime Castell. El Correo Cataln. 21 de enero 1970.

26. Gaud, urbanista. Pilar Parcerisas. Quaderns de lObra Social. Agost, 1984.

27. La UNESCO declara de intres mundial el Parc Gell. El Peridico. Domingo, 28 de octubre de 1984.

28. La Unesco incluye por primera vez monumentos espaoles en la lista de bienes del patrimonio mundial. Martn Prieto. El PAIS, lunes 5 de noviembre de 1984.

29. Un ampli document per a restaurar el Parc Gell. Eduard Rojo. Mar, 1984.

30. El parque Gell contar con un nuevo cinturn verde protector. M. Eugenia Ibez. El Peridico, martes, 17 de diciembre, de 1985.

31. Inversin de cien millones de pesetas para restaurar el Parc Gell. J.J. Caballero. Martes, 18 junio 1985.

32. Gaud serveix de fons al primer film catal de dibuixos animats. Montse Sala. Mirador. Dilluns/16/03/1987.

33. Proyecto de restauracin del Park Gell. Arquitectos: J.A. Martnez Lapea, Elias Torres Tur. [1987-1989].

34. Park Gell i Parc dels Turons. Ajuntament de Barcelona/Barcelona: espai pblic. 1988.

35. El Park Gell. 75 anys de parc municipal (1922-1997). Carlonia Chifoni. [1997].

36. Un passeig pel park Gell. Carolina Chifoni. Associaci excursionista detnografia i folklore. 3 de octubre de 1998.

37. Nou projectes dintervenci en el patrimoni arquitectnic. Ignasi de Lecea. Renovaci i Memria, 1999.

38. El record de la cova segellada. Eudald Carbonell. El Mundo, Mircoles, 5 de junio de 2002.

43

39. Servei de visites per a persones amb discapacitat visual o auditiva. Ajuntament de Barcelona. [17/10/2006].

40. Una fantasa geolgica. El Mundo. Lunes, 19 de febrero de 2007.

41. El Parque Gell, maravilla artstica. La ruta de los jardines. Ajuntament de Barcelona. [26/05/2008].

42. Sajorna la reobertura del Parc Gell per la gravetat dels danys. Avui. Dissabte, 16 de maig del 2009.

43. Inseguretat i degradaci regnen al Parc Gell. Mireia Oliv i Quim Quadrada.

44. Guia El Parc Gell. [monogrfic de 33 pgines]. 45. El Parc Gell. [monogrfic de 8 pgines]. 46. Parque Gell. [monogrfic de 4 pgines]. 47. Park Gell. Flora, Fauna i Arquitectura. Quim Canadell (et.

al.) Ajuntament de Barcelona. Consell del Districte VIII. Associaci de vens La Salut. Vocalia de Cultura.

44

CAIXA PERI 1. I nformaci sobre el Pla de Grcia. Resum del Pla. Ajuntament de

Barcelona. 2. Las asociaciones de Gracia manifiestan su oposicin a los pasos

elevados en la plaza Lesseps. La Vanguardia espaola. Sbado, 28 de octubre de 1972.

3. Grcia. Criteris i objectius de planejament aprovats per la Comissi Municipal Permanent. [14/05/82].

SECCI 1984 1. Informe tcnic a efectes de conveni amb: lAjuntament de

Barcelona. Jaume Bach. Gabriel Mora. Departament dEnsenyament. Barcelona, 20 de novembre de 1984.

2. Acta de la Comissi dEnsenyament del Districte 6 Grcia. 4 de desembre 1984.

3. Comissi de seguiment del pla especial de reforma interior de la Vila de Grcia. Desembre, 1984.

SECCI 1985 1. Estudi puntual del PERI. Full informatiu del Districte de Grcia. 1. Grcia ganar el martes la batalla del nuevo PERI. El Peridico.

Mircoles, 9 de enero de 1985. 1. El nou pla interior de Grcia redueix molt el nombre de

desnonaments. Avui, dissabte, 12 de gener del 1985. 2. El nou PERI de Grcia a la llum pblica. Full informatiu del

districte. Febrer, 1985. 3. El nou PERI de Grcia fou exposat a la llum pblica durant un

mes. Full municipal del districte de Grcia. Mar, 1985. 4. Estudi puntual del PERI. Full informatiu del districte de Grcia.

Abril, 1985. 5. Los vecinos de la zona norte de Grcia mantienen su oposicin

al nuevo PERI. La Vanguardia. Domingo, 21 de abril de 1985. 5. El PERI de la villa de Grcia. M. Sol Moreno. Cartas de los

lectores. [Juny, 1985]. 6. La ltima versin de la reforma de Grcia. Julio, 1985. 7. LAjuntament aprov el Pla Especial de Grcia. Full informatiu

del districte de Grcia. Octubre, 1985.

45

SECCI 1986 1. Ordre del dia. Consell Metropolit Ordinari. Sessi del 27 de

Febrer de 1986.

46

CAIXA PERSONATGES I

SECCI ALCALDES DE GRCIA 1. Alcaldes de la Vila de Grcia (1850-1897). Llistat dels alcaldes. 2. Los alcaldes de la Villa de Gracia. 1850-1897. Club excursionista

de Gracia. Agosto 1955. 3. Sesiones. Inaugural de 1 de Enero de 1916. Gaceta Municipal

de Barcelona. 5 de enero de 1916. 4. ndex de sessions des del 1916 fins al 1976. Gaceta Municipal de

Barcelona.

Subsecci Manuel Ainaud 1. Un pioner de lescola pblica, gratuta i de qualitat. [La

Farigola de Vallcarca. Baldiri Reixac. P. Domenech] 2. El hombre que creaba escuelas. [El Peridico.

20/06/1989]. Subsecci Dolors Aleu 1. Fotografia de la torre Aleu, ao 1900 2. Entrada enciclopdica de Dolors Aleu. 3. De la necesidad de encaminar por nueva senda la

educacin higinico-moral de la mujer. [Discurs de presentaci de la tesi de lautora davant el tribunal. 16/10/1882].

4. Fotografia de la torre Aleu, 1975. 5. Fotografia de la torre Aleu, 2000. Subsecci Jaime Aymerich Moy 1. Club Nataci de Catalunya. Subsecci Joan Balcells 1. Joan Balcells (histria de lOrfe). Toms Roig i Llop. Carrer

Gran. Barcelona, setembre de 1972. [nm. 24]. 2. Joan Balcells (histria de lOrfe) 2a Part. Toms Roig i

Llop. Carrer Gran [nm. 25]. 3. Joan Balcells (histria de lOrfe) 3a Part. Toms Roig i

Llop. Carrer Gran [nm. 26]. 4. Joan Balcells (histria de lOrfe) 4a Part. Toms Roig i

Llop. Carrer Gran [nm. 27-28]. 5. Joan Balcells (histria de lOrfe) 5a Part. Toms Roig i

Llop. Carrer Gran [nm. 29]. 6. Joan Balcells (histria de lOrfe) 7a Part. Toms Roig i

Llop. Carrer Gran [nm. 30]. 7. Joan Balcells (histria de lOrfe) 8a Part. Toms Roig i

Llop. Carrer Gran [nm. 31]. 8. Joan Balcells, sembrador dharmonies. Toms Toig i Llop.

Carrer Gran. Subsecci Josep Cleries i Padrs

47

1. President de lOrfe, en el record. Jaume Vilalta. Converses al repl. Carrer Gran.

Subsecci Josep Barrillon 1. En el centenari de Josep Barrillon. Albert Musons. [Mai

enrera. 441. 1/09/1999] 2. Jos Barrilln ha muerto...[Necrolgica de Jospep

Barrillon]. Subsecci Llus Barrillon 1. Personatges populars. Silvestre Mart i Gou. Carren Gran. 2. Figures gracienques. El fondista del Carrer Major. Mrius

Catal. Butllet del C.E. de Grcia. Subsecci Mossn Antoni Batlle 1. Mossn Batlle i lescoltisme. Carrer Gran. Nm. 33. Subsecci Francesc Berenguer i Mestres 1. Los Dibujos de un modernista. Resum de la Tesi

presentada per obtenir el Grau de Doctor Arquitecte. Jos Luis Ros Prez. Universitat politcnica de Barcelona, 1983.

2. Francesc Berenguer i Mestres, un gracien de Reus. Joan Lafara.

3. En el centenario de Francisco Berenguer Mestres. 4. Francisco Berenguer, arquitecto sin serlo. J.M. Garrut.

Barcelona: Ayer y Hoy. 5. Francisco Berenguer y el Gaudinismo graciense. Jos

Rochina Bofarull. Subsecci Famlia Blume 1. Fotografia de Joaqun Blume. [El Peridico, 30 dabril de

1989]. 2. 30 aos de Blume sin Joaqun. Manuel de Luna. Subsecci Miquel Bras 1. Miquel Bras, la memria de Grcia. Guillem Martn. Mai

Enrera. 1er semestre 2001. Nm. 442. 2. Miquel Bras; historiador que estim Grcia. Silvestre

Mart i Gou. Carrer Gran. Subsecci Josep Buch 1. Les caixes del senyor Josep Buch i la histria del barri de

Grcia. Vicen Sanclemente. 2. Memorial. Josep Buch i Parera. Reproducci parcial de la

primera porada del butllet Mai Enrera, 1924. 3. Josep Buch: El Grcia ha estat la meva universitat.

Converses al repl. Carrer Gran. Nm. 47. Maig, 1982. Subsecci Josep M. Camps 1. Josep Maria Camps i Arnau. Miquel Saperas. [Diari de

Barcelona, 27/08/1972] Subsecci ngel Cnovas i Daz 1. Ancdotes i records de rebotiga. Xavier Llobet i Hewitson.

Agost de 1973.

48

Subsecci Baldomer Carreras 1. El recitador Baldomer Carreras. Subsecci Francesc Carulla 1. Francesc Carulla, Escultor. Albert Musons. Carrer Gran. Subsecci Josep Anselm Clav 1. Anselmo Clav. Wikipedia. 10/12/2008. Subsecci Miquel Coll i Alentorn 1. Grcia i el senyor Miquel Coll i Alentorn. Acte Acadmic

dHomenatge a lillustre gracienc Miquel Coll i Alentorn. Manel Sales i Bosch, 11 dabril de 1991.

Subsecci Csar Comas i Llaberia 1. Nota informativa de lAjuntament de Barcelona,

informant duna placa commemorativa. 2. In Memoriam Drs. C. Comas i A. Pri. Dr. E. Montserrat. 3. Csar comas y Agustn Pri: Pioneros y Mrtires de la

Radiologa Espaola. Martnez, A [e.a.]. Radiologa, 115; 37(7):507-519.

Subsecci Santiago de Cruylles 1. Jacobo Cano. Tal como lo conoc. Jaime Airas. [mencin

de Santiago de Cruylles] [La Vanguardia] 27 de enero de 2008.

49

CAIXA PERSONATGES II

SECCI PERSONATGES ILUSTRES

Subsecci Francesc dA. Darder 1. Un ilustre ve gracienc: en Francesc dA. Darder. Josep

Buch i Parera. [Mai enrera, n. 427] Subsecci Rubn Daro 1. Rubn Daro, vecino de Gracia. Pascual Maisterra. Subsecci Francesc Derch i Ali 1. D. Francisco Derch y Ali. Por Mar y Tierra. Barcelona, 30

de noviembre de 1896. Subsecci Anselm Domnech i Oriol 1. Anselm Domnech i Oriol. Xavier Llobet i Hewitson. 1973 Subsecci Pompeu Fabra 1. Diversos articles. Subsecci Martn Fernndez Collado 1. Nuestro vecino don: Martn Fernndez Collado de

Crdoba. Silvestre Mart Gou. Subsecci Lambert Escaler i Mil 1. Lambert Escaler i Mil. Xavier Llobet i Hewitson. Subsecci Luis Flotats 1. Luis Flotats. Xavier Llobet i Hewitson. Diciembre de 1972. Subsecci Vicente Folgado y Fontesa 1. Los jvenes y el arte. Vicente Folgado y Fontesa, artista

pintor en Gracia. Dora Pascuet Girona. Subsecci Eduard Fontser 1. Nuestro vecino Don Eduard Fontser. Subsecci Robert Gerhard 1. Centeneri de Robert Gerhard. Catalunya msica.

[17/10/1997]. 2. En el Centeneri de Robert Gerhard. Llus Millet. Subsecci Ricard Giralt Miracle 1. Actes dhomenatge a Ricard Giralt Miracle. Subsecci Josep Guardiola Bonet 1. Josep Guardiola i Bonet. Xavier Llobet i Hewitson. 2. Homenaje de Gracia al ceramista Guardiola. 3. Exposicin Guardiola a la sala Pars, del 19 de desembre

de 1931 al 1 de gener de 1932. Subsecci Enric Guitart Matats 1. Nuestro vecino Don Enrique Guitart Matas. 2. El actor Enrique Guitart fallece en Barcelona a los 90

aos.

50

CAIXA PERSONATGES III

SECCI PERSONATGES ILUSTRES Subsecci Manuel Ibez Escofet 1. Manuel Ibez Escofet. Nota del Peridico de Barcelona.

[18/10/1990]. Subsecci Lluh 1. Nota biogrfica y fotografia de la casa familiar. Rosa

Duran Lloret. [1996]. Subsecci Enrique Labarta 1. Enrique labarta Pose. Poeta. Galera de Gracienses

Ilustres. Subsecci Llarrard 1. Palacio Sessa o Llarard. Llus Permanyer. La Vanguardia.

Sbado, 10 de diciembre 2005. Subsecci Fernando de Lesseps 1. El muy querido seor de Lesseps. Llus Permanyer. La

Vanguardia. Subsecci Hiplit Lzaro 1. Hoy se cumple el centeneraio del nacimiento del

lengendario tenor cataln Hiplito Lzaro. La Vanguardia. [13/09/1987].

2. Hiplito Lzaro, el tenor del fa milagroso. Elena Posa. [El Peridico, 13/09/1987]

Subsecci Xavier Llobet Hewitson 1. Nuestro vecino Don Xavier Llobet Hewitson. S. M. Gou.

[1967]. Subsecci Flix Mart Ibez 1. Obras del Dr. Flix Mart Ibez. 2. Mart Ibez Flix (19/11/1972). Jaime Gmez Gonzlez.

Compumedicina.com. [16/05/2007]. 3. Historiadores de la ciencia recuperan la figura del

mdico Flix Mart Ibez. Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. [16/05/2007].

4. Memorial Flix Mart Ibez. Metge, sexleg i llibertari. 5. Psicologa y anarquismo en la guerra civil espaola: la

obra de Flix Mart-Ibez. Rafael Llanova y Javier Bandrs. Psicothema, 1998. Vol. 10, n.3. pp. 669-678.

Subsecci Joaquim Masdexexart i Castell 1. Nota biogrfica. [1997]. 2. El nombre del reverendo Masdexexart a una nueva calle

barcelonesa. 3. Actividades del Rvdo. Joaquin Masdexexart. Subsecci Josep Many

51

1. Fallece Josep Many, el periodista que difundi el ideal democrtico desde la BBC.

2. Inglaterra y el 11 de septiembre. Jorge Marn. La Vanguardia. Domingo, 23 de julio 2000.

Subsecci Juan Mars 1. Las aventis del joven Juan Mars. Josep Maria Huertas.

El Peridico, viernes, 8 de noviembre de 1996. Subsecci Mart de Riquer 1. Nota biogrfica. Rosa duran Lloret. Subsecci Pep Miana 1. Graciencs universals: En Pep Miana i Lizano. Subsecci Albert Musons 1. Mor Albert Musons. Camlies. Mar del 2008. Subsecci Ricard Opisso Ricard Opisso, ha mort. Xavier Llobet Hewitson. Subsecci Merc Rodoreda 1. Ladu dels graciencs a Merc Rodoreda. Carrer Gran.

Dissabte, 16 dabril, morena de la serra. 1983. 2. El 14 dabril, a la Plaa Rius i Taulet, inaugurat el

monument a Merc Rodoreda. Carrer Gran. Subsecci Llus Rocaspana 1. Parla el rector de la Salut, Llus Rocaspana, nou arxiprest

de Grcia. Carrer Gran. Subsecci Dr. Segu 1. Nota biogrfica i articles. Subsecci Ernerst Santasusagna i Santacreu 1. Nota biogrfica. Subsecci Aureli Tolosa i Alsina 1. Nota biogrfica. Subsecci Carles Sindreu i Pons 1. Nota biogrfica. 2. Obra potica. Dossier. Subsecci Nria Tortras 1. Nria Tortras, nueva escultora clsica. Cesreo Rodrguez-

Aguilera. Subsecci Emili Store 1. Emili Store i Alloza, artista joier. Xavier Llobet i Hewitson. Subsecci Mossen Soler de Morell 1. Mossen Soler de Morell (1880-1964). Xavier Llovet i

Hewitson. Subsecci Josep Ma de Sucre 1. Nuestro vecino, Don: Jos M. de Sucre. J Mustieles. Subsecci Pau Vila 1. Pau Vila (Deman la independncia de Grcia).

52

CAIXA PLACES 1. Les places de Grcia. Dossier Anna Busquets. 2. Les places de Grcia. 3. Fragment del diari manuscrit corresponent al 15 de juny de 1779. Bar

de Mald: Calaix de Sastre. 4. Plaa de la Revoluci de 1869. Recull de Anna Busquets. 5. Figures gracienques. Butllet del Club Excursionista de Grcia. Agost,

1927. 6. Excursi a Gracia. Ascensi al campanar public. Ramon Nonat

Comas. Mai Enrera. Agost, 1927. 7. La Virreyna de Gracia. Mai Enrera, Agost 1927. 8. Lentrada del passeig de Grcia. Butllet Club Excursionista de Grcia.

Agost, 1932. 9. La nova plaa de Lesseps. Club excursionista de Grcia Juny, 1963. 10. Els homes del campanar. Club Excursionista de Gracia. Agost, 1964. 11. El Virrey Amat. Precisiones sobre la vida y la obra de Don Manuel de

Amat y de Junyet. Alfredo Senz- Rico Urbina. Ayuntamiento de Barcelona Museo de Historia de la Ciudad Barcelona, 1967.

12. La Plaa del Diamant. Fitxa de lArxiu histric durbanisme, arquitectura i disseny. Collegi oficial darquitectes de Catalunya i Balears. Octubre, 1979.

13. Canvien les nostres places. Carrer Gran. Nm. 32. Maig de 1981. 14. Comencen les obres a la Plaa de la Virreina. Carrer Gran, n 51.

Maig de 1982. 15. La Virreina. Evocacin sentimental Miguel Bras Vaques. 16. La plaa de la Virreina, panxa enlaire. Carrer Gran, n 52. Juny de

1982. 17. Plaa Trilla: Cirugia Esttica. Carrer Gran, n 53. Juny de 1982. 18. Barcelona: Espais i escultures (1982). 19. Una nova i difcil esttica. Grcia 1979-1989. Reportatges n 189 20. Plnols places. 21. X Cicle ditineraris histrics per Grcia. Taller dhistria de Grcia.

Carolina Chifoni. 22. Fitxa 84. La Vila de Grcia Places de Trilla, del Diamant i de Rius i

Taulet. 23. La plaza del diamante y su ncleo urbano. Miguel Braso Vaques.

Programa Festa Major. 24. La Plaa del Diamant recupera la plaa a Rodoreda 20 anys desprs

LIndependent de Grcia. 25. Adems de humillada, fea y desplazada El Peridico Septiembre

1987. 26. Ladu dels graciencs a Merc Rodoreda. Carrer Gran. 27. Implcida plaa Placdia. Els Miradors de Barcelona (19) Metrpolis.

Maig, 1990.

53

28. La nova imatge per a la Plaa del Diamant. Barcelona, 10 de Gener, 1991.

29. La plaa de La Plaa del Diamant. Ramon Solsona. Avui. [Juliol 1992].

30. Inauguraci de la plaa de John Lennon. 30 dabril de 1993. 31. Les places de Grcia. ngels Sol. 32. Una plaza con imaginacin. Rafael Wirth. La Vanguardia. [Maig,

1993]. 33. Fitxa Plaa de Gibraltar. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i

disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 34. La Plaa de Gala Placidia. Grcia, la Revista del Distrito. 35. Fitxa Pl. De la Libertad, n 15. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i

disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 36. Fitxa Pl. De la Libertad, n 3-7. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i

disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 37. Fitxa Pl. De la Llibertat. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i

disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 38. Los mercados de la Villa de Gracia: su posicin urbana. 39. Plaa de la Llibertat. Recull provisional fet per lAnna Busquets. Fotos

lEnric Yaez Gay. 40. Fitxa Plaa del Raspall. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i

disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 41. Plaa de la Revoluci. Graciapdia. 42. Grcia, 80 anys de ser i no ser municipi. Diari de Barcelona. 43. Grcia reordena la plaa de Rovira i Trias. 44. Plaa de la Revoluci. Barcelona: espai pblic. 45. Tentativa de agotar la plaza de Rovira. Enrique Vila-Matas. 46. La Plaa Rovira. A la vora de.... Josep M Espinas. 47. Placeta de Siracusa. Barcelona: espai pblic. Ajuntament de

Barcelona. 48. Fitxa Plaa del Sol. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i disseny.

Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 49. La Vila de Grcia. Origen i formaci dun poble. Consell Municipal

del Districte VIII. Ajuntament de Barcelona. 50. Notes histriques de la Plaa del Sol. Programa Associaci de Vens

Plaa del Sol. 51. La plaa de Cinc dOros. Lindependent de Grcia. Juliol, 2003. 52. Plazas que respiran autenticidad. Rutas urbanas. El Pas, 24 de

novembre de 2007. 53. Plaa de la Creu http://graciapedia.gracianet.cat. Abril 2008. 54. Grcia iniciar el 2010 el procs per refer la popular i conflictiva

plaa del Sol. El Punt. 7 de maig del 2009. 55. Prkings. Article Carrer Gran. 56. Fitxa Plaa Trilla. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i disseny.

Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 57. Un petit queixal verd al Carrer Gran. 58. Can Trilla, una masia amb histria. Article Carrer Gran.

54

59. Fitxa Plaza de la Virreina. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya.

60. El convento de Ntra. Sra. De Gracia. Flix Oliv Guitera. Al margen del centenario. Gracia, sintesis de historia local.

61. Apunts histrics del barri de la Virreina. Carrer Gran. 62. Calles y plazas gracienses. La Plaa de la Vila. 63. Fitxa Plaa Rius i Taulet. Arxiu histric durbanisme, arquitectura i

disseny. Collegi Oficial dArquitectes de Catalunya. 64. Grcia exhibeix identitat prpia en el rebategi de la plaa Rius i

Taulet. El Punt, 20 dabril de 2009. 65. Adis a Rius i Taulet. Grcia modifica el nombre de su centro

neurlgico. ADN. 20 dabril de 2009. 66. El da de la identidad de Grcia. La Vanguardia, 20 dabril de 2009. 67. Imatges. 68. El estreno de una plaza de Grcia acaba en trifulca entre ERC e ICV.

www.elperiodico.com. 19 de agost de 2009.

55

CAIXA PLAA LESSEPS 1. Obres Plaa Lesseps: recull de retalls de premsa sobre les reformes de

la Plaa Lesseps des del 1972 fins al 2009.

56

CAIXA RDIO/INDSTRIA/TRANSPORT

SECCI RDIO I TELEVISI 1. Jo sc Rdio Grcia 107.6 FM. Cartell. 2. Els mitjans de comunicaci graciencs, a debat. Lindependent

[n. 12]. 3. TV Grcia, un canal local que es veu a tot Barcelona. Miquel

Botella. 4. La Campana, una radio amb Grcia. Carrer Gran. [1979]. 5. Per a la llibertat dEmissi. Carrer Gran, n. 10, 1979. 6. Crnica de lassalt a la campana. Carrer Gran. [1979]. 7. Han tancat La Campana, lemissora de Grcia. El Badall de

Grcia. 8. La campana de grcia, la subversi a les ones. Carrer Gran.

[1981]. 9. La campana, una rdio de tots. Carrer Gran. 10. TV Grcia al servei de la festa. Carrer Gran [agost, 1986]. 11. TV-Grcia: La mgia de la comunicaci local . Carrer Gran.

[Setembre, 86]. 12. Rdio Pica, la que els faltava! Carrer Gran. 13. La UB, a les ones de Grcia. [Grcia 6, gener 99]. 14. Tancament de rdios illegals. Marta Sol. Carrer Gran. 15. Rdio Pica i les lliures, fora de la nova ordenaci. Carrer

Gran. [1988]. 16. Consell rector de radio Grcia. Districte de Grcia.

[18/03/1992]. 17. Rdio Grcia Cap al 2000. Projecte de continutat de la

primera emissora local de Barcelona. 18. Grcia.net. Ateneu Popular Soroll. [29/05/1997]. 19. Universitaris amb micrfon. Teresa Cendrs. El Pais Catalunya.

[20/05/1999]. SECCI CREIXEMENT INDUSTRIAL 1. Camp den Grassot, origen y formaci dun barri. Josep Maria

Esteve Punt. 2. La Sedeta, aix estem. Camp den Grassot, desembre 1979. 3. Camp den Grassot, febrer, 1981. 4. Casa editorial Segu. Mundo ilustrado. 5. Instantneas de la vida nacional. Diario de Barcelona. 6. Fbrica de Can Batll, crnica duna antiga tragdia. Pere

Castells.

57

7. Les explotacions mineres de ferro dels turons de Sant Gervasi, Grcia i el Guinard de Barcelona. E. Sunyer i Coma. Institut de Geologia planetria. Universit Europenne, 1996.

7. Noves aportacions a lestudi de les explotaciones de mineral de ferro del turons de Barcelona ciutat. Enric Sunyer i Coma. Finestrelles.

8. Creixement industrial de la Vila de Grcia. Jordi Serchs. 9. Ms sobre lenergia nuclear. 10. Grcia en la poca de la industrialitzaci. [1988]. 11. La sedeta. Full informatiu. Juny, 1992. 12. Fbrica Pujol i Casacuberta La Sedeta. VI Cicle ditineraris

histrics per Grcia. Tardor 98-Primavera 99. 13. Pastillas Juanola. [Dossier publicitari]1 novembre, 1999. 14. El viaducto de Vallcarca. La Vanguardia. Diumenge.

[16/07/2000]. 15. Grcia recupera la memria de leditorial Bruguera.

Ajuntament de Barcelona. [23/07/2009]. 16. Recuperar lolor a Bruguera. Ajuntament de Barcelona.

[30/09/2009]. 17. Recuperar i difondre el patrimoni de lantiga editorial

bruguera, un projecte cultural al barri del Coll. Barcelona, 23 de juliol de 2009.

SECCI TRANSPORTS 1. Els transports als anys vint. 2. Com era el metro abans? 3. El empaque y la elegancia del carruaje. Llus Permanyer. La

Vanguardia. 4. Els primers problemes de trnsit. Enrique Gracin i Anna Salas. El

bagul del Brusi. 5. Recull de fotografies al voltant del 1900. 6. Tranvas. Lneas de tranvas por orden correlativo de sus nmeros

[1909?]. 7. Comunicacions gracienques. Mai Enrera. Butllet del club

excursionista de Grcia. Agost-Setembre-Octubre, 1937. 8. El transporte en la vida barcelonesa, 1800-1900. Resea

histrico-anecdtica por Joaqun Gelabert. Monografias histricas de Barcelona. N 18 de la coleccin. Ediciones Librera Mill, 1946.

9. Quan el tramvia pujaba pel Carrer Gran. Joana Uribe. Histria Viva. [1979].

10. El metro a Grcia: La ciutat subterrnia. Albert Musons. Carrer Gran, 1982.

58

11. Petita histria del ferrocarril a Catalunya. Ediciones Saco Roto. Desembre, 1987.

12. Un tranva llamado recuerdo. Joaquim Roglan. [La Vanguardia, 28/04/2000].

13. Lineas de Lesseps. http://cv.uoc.edu/jmora/lineas/lesseps.hjtml. 04/10/2011.

59

CAIXA REFUGIS 1. Llistat de refugis a Grcia. 2. Rac Histric. Refugis a Grcia. Revista Grcia 6 (Revista Quinzenal

del districte) Nm. 3. 3. Recuperem la memria histrica. Campanya ciutadana per la

recuperaci dels refugis (1936-1939). 4. La histria dels refugis: El moviment associatiu a la reraguarda. Els

refugis antiaeris a Barcelona. 5. Part del patrimoni perdut: Recull fotogrfic i plnols dels refugis de la

Plaa del Sol i de la Plaa de la Revoluci. 6. Com es construeix un refugi: La construcci del refugi de la Plaa de

la Revoluci. 7. Lesfor col.lectiu: La importncia del teixit associatiu. 8. Pla especial de protecci del patrimoni arquitectnic i catleg.

Districte VI Grcia. Sector Urbanisme. Ajuntament de Barcelona. Abril 2000.

9. Plnols.

60

CAIXA REVOLTA/QUINTES/POLTICA

SECCI REVOLTA DE LES QUINTES 1. Article de Le Monde Illustr. 23 dabril de 1870. 2. El antiguo templo parroquial y la revolucin abrilea de

1870. Jos Mara Madurell. 3. Grcia, 1870. La revolta de les quintes. Silvestre Mart i Gou.

Carrer Gran. 1870. El bombardeig de la Vila de Grcia. Partitura i lletra de can. Lletra i msica: Jaume Arnella. Composici: Pep Forns.

4. Sublevacin contra las quintas. Caoneo de la villa de Gracia. Dibuix.

5. 1870. El rebombori de las quintas. Gracia. La Plassa de la Vila. Dibuixat expressament pera la Casa Lpez.

6. La sublevacin de las quintas. El dietario de Derch. Las noticias. 9 de julio de 1933.

7. La revolta de 1856 i el mot de quintes de 1870 a Grcia. Monogrfic de Montserrat Olria i Sagrera. Universitat de Barcelona. Abril de 1987.

8. Romance contra las quintas. Coplas republicanas. 9. La revolta de les quintes. 10. Origen de la campana de Gracia. Dibuixos de J. Llus

Pellicer. Suplement al Nm. 2025 de La Campana de Gracia.

11. La representaci de la Revolta de les Quintes incorpora nous passatges.

12. Rebombori de les quintes de 1870 a Grcia. Moviment collectiu i el paper de la dona en el moviment. Monogrfic. Pilar Frutos i Soler. Juny, 1994-1993.

13. La contribucin de sangre. Relacin detallada de los sucesos ocurridos en Barcelona y pueblos circunvecinos en la ltima insurreccin (Abril de 1970). Folleto escrito por J.R. y R. Redactor de La Razn. Con un dietario del ciudadano Francisco Derch, jefe de las fuerzas sublevadas de Gracia. Barcelona. Libreria de I. Lopez, Rambla del Centro, 20. 1870. [48 p.] Edici facsmil promoguda pel Taller dHistria de grcia. Desembre de 2004.

14. Revolta de les quintes. Graciapdia. 16/04/2008. 15. La Revolta de les Quintes a Grcia. Lindependent de

Grcia. 4 dabril de 2008. 16. Revolta de quintes a la Vila de Grcia. Avui. 8 de mar de

2009.

61

Subsecci Poltica, franquisme i Guerra Civil 1. I varen ploure bombes... Dossier amb material fotogrfic,

retall de premsa, etc., reproduts de documents de lArxiu Municipal del Districte de Grcia.

2. Dossier del material grfic de la publicaci El Caon Rayado, publicaci sobre la guerra entre Espanya y el Marroc, al 1859.

3. Dossier que cont el document de un ban municipal de 1850 i una seleccin del llibre dactes de lantic ajuntament de Grcia de 1870.

4. Lorfe gracienc i la dictadura. Ciutat, mar de 1931. 5. El que ha passat a lorfe gracienc. Joan Balcells.

Barcelona, gener de 1931. 6. Barricada en la calle de Salmern. Grcia i la guerra civil.

Seixanta anys desprs (1936-1939/1999). Carolina Chifoni. VI Cicle dItineraris histrics per Grcia.

7. Vencerem, i venjarem. 8. 1936: records daquell estiu de guerra. Histria Viva. 9. El poble construeix refugis. Diari de Barcelona. Estat

Catal. Dijous, 8 abril, 1937. 10. Fotografia dun edifici vctima dun bombardeig. 11. La visita dun capell. Histria dun mestre madrileny.

Histria viva. 12. La brbara agresin de unos buques fascistas. La

Vanguardia. 16 de febrero de 1937. 13. Fotografia dun edifici vctima dun bombardeig. 14. Dossier de documents referents al racionament de pa i

altres productes durant la Guerra Civil i la postguerra. 15. Els anys 40. Tamb era ben difcil ser president duna

comissi de festes, aquells anys del franquisme. ngel Corts. Histria viva.

16. Tarja provisional de racionament del pa. 17. Lluitant per preservar la identitat. Els barris 67. [article

amb una fotografia de Merc Rodoreda al costat de la placa amb el seu nom a la Plaa del Diamant].

18. Fotografies de diferents llocs de Barcelona bombardejats.

19. El criminal bombardeo del sbado. La Vanguardia. Martes, 16 de febrero, 1937.

20. El P.S.U.C. davant el moment actual. Diari de Barcelona. Dijous, 8 dabril del 1937.

21. Als vens del barri de la Virreina [convocatria de reuni per tractar de la construcci de refugis]

22. Al Palau de Justcia. Diari de Barcelona. Diumenge, 11 dabril del 1937.

23. Rovira i Virgili, davant el micrfon de E.R.C. Dilluns, 22 de mar del 1937.

62

24. Ocellots negres. 25. Ales republicanes. 26. 19 de juliol. 1936/1937. Quinzenal del comit Exrcit del

Poble. Portada de revista. 19 de juliol del 1937. 27. Informes tcnics del Cos de Bombers de Barcelona.

Vries dates. 28. 19 de juliol: victria popular. Vicen Sanclemente. Albert

Mussons. Carrer Gran. [Nm. 4, 1979]. 29. La merceria de la bomba [Avui, 04/06/1993]. Els

bombardejos del febrer del 1937 [Avui, 04/06/1993]. El bombardeig de Grcia [Avui, 13/06/1993]. El bombardeig de lElizalde [Avui, 17/06/1993].

30. La Barcelona trgica de 1939. Una exposicin muestra lo ocurrido tras la llegada de las tropas franquistas. Isabel Obiols. El Pas, lunes 25 de enero de 1999.

31. Dispora i repressi dels venuts. Albert Musons. Lindependent de Grcia. 25 de novembre de 2005.

63

CAIXA SAFAREIGS/FONTS/TORRENTS 1. Els safareigs de Grcia per Josep Cebri. 2. Les fonts pbliques del districte 6. Descripci i patologia. 3. Fonts artstiques de Grcia. Recull de Anna Ma Busquets i Fotos

dEnric Yaez Gay. 4. Las bellas fuentes de Barcelona en Travessera de Gracia. Gaceta

Municipal de Barcelona. 5. Torrents i camins que avui sn carrers. Carrer Gran. [ Nm. 18, 1980]. 6. Les fonts de Grcia seran restaurades. Un museu al carrer. 7. Les aiges i les fonts pbliques. Mai Enrera. 8. Roman de