Idil·li Xorc

Laura VidalAhad ShafiqWeronika Jaroszek

Índex Contextualització. Tema. Argument. Estructura interna. Narrador i punt de vista. Anàlisi del discurs. Personatges. Temps i espai. Llenguatge. Conclusió.

Contextualització Escrit per Caterina Albert, amb el pseudònim Victor Català.

És el segon llibre dintre del recull de contes de Drames rurals.

El llibre està escrit en l’època Modernista (1892-1966). A l’autora no li agrada que li tractin de modernista.

Característiques modernistes: Els personatjes principals (Laia i Tit) estàn inadaptats al grup dels

captaires, és a dir, són personatjes solitaris, automarginats de la societat.

Victor Català no menciona en cap moment en quin camp de Catalunya es situa la història, i això li resta realisme al conte.

El conte acaba de manera trágica. S’intenta causar un impacte emocional en el lector. Les descripcions de l’autora en l’obra són subjectives.

Narrativa breu: 28 pàgines (100 - 128).

Editorial educació 62.

Tema Títol: Idil.li Xorc

Idil.li (relació amorosa entre dues persones) xorc (que no produeix).

En cada conte de drama rurals hi ha una crítica a la societat, en cas de idili.xorc la crítica va dirigida a la violència de les tradicions populars.

La complexitat de les personalitats i dels compotaments individuals i socials, especialment las situació de la dona.

Argument

És una història d'amor entre dos captaires, el Tit i la Laia que

decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben tot i que

el poble s’opososes. Van demanar al rector que els casés, al veure que

havien fet fora de casa al Tit va acceptar. No hi havia ningú invitat a

la boda excepte els dos testimonis necessaris: el campaner i el cec

del poble. Al sortir ja casats de l'església una pluja de pedres els va

rebre. Tots van poder cobrir-se excepte el Tit, que va rebre una

forta pedrada al cap que el va matar. El conte acaba amb la missa per

la mort del Tit.

Estructura interna Plantejament

Descripció del grup dels captaires baixant per la carretera i la trobada amb el Tit i la Laia que estaven parlant. (pàg. 100-107)

Nus Correspón al moment que es conèixen i arriben a la

conclusió de que estarien millor casats ja que es solucionarien molts dels seus problemes. (pàg. 107-117)

Desenllaç Correspón al casament de la parella i al tràgic final d'en

Tit. (pág. 118-127)

Narrador i punt de vista

El narrador és en tercera persona, objectiu i omniscient.

Exemple: “Tornà a mirar la Laia de regord, i dins del pit s’hi va sentir com un corimori, una

llei de cosa dolça que li semblava era alegria.”

Anàlisi del discurs Predomina tres tipus de texts: text narratiu, que es pot

evidenciar per la presència abundant de verbs en acció, text descriptiu i el text dialogat.

Text narratiu. “Mes abans de tenit temps de dir paraula, de tots els indrets de la placeta sortí una pluja de pedres com ous de gallina, que petaran per els parets i la porta de l’església...”

Text descriptiu. “La llúcia i la Conilla, dues velletes remenudes i bufones totes netetes i endreçades, amb faldilles de bordets, davantals de cànem i llana...”

Text dialogat. “-Hola, Josep! Vós per aquí? - Què tal, Laia? -Ja hi anem? -Què s’ha de fer?”

Personatges: Principals

Tit (Josep) Té 60 anys. És petitó i rabassut, amb un cap grossàs. Té dues

celles frondoses que li cobreixen els seus petits ulls grisosi un nas vermell, ple de pèls.

Camina amb l’ajuda de dos bastons i té les cames eixamplades perquè de jove un carro el va atropellar.

Viu en una casa amb una família que el maltracta i treballa cuidant els porcs de tot el poble.

Laia Té 53 anys, és alta i bastant prima. Està malalta de càncer. És

molt presumida perquè de jove era maca i li agrada gastar-se els diners en mocadors.

Viu sola i cria conills a casa seva.

Personatges: Secundaris

Gonya: Líder dels captaires.

Xica Llosca, Queló Nen de Bec, Llúcia i Conilla: Membres dels captaires.

Cec: Membre dels captairs i testimoni en el casament.

Campaner: Testimoni en el casament.

Rector: Casa al Tit i la Laia.

Escolà: Ajudant del rector.

Mònica: Propietaria de la casa on intenten reanimar al Tit.

Temps

L’acció comença el dia en que en Tit i la Laia es comprometen.

L’endemà al vespre és el dia en que la Laia decideix anar a veure al Rector per a demanar els papers per casar-se.

Fins que es casen, no diu quants dies passen.

Acaba l’acció la matinada del dia del casament, quan al sortir de l’església maten al Tit.

Hi ha una retrospecció després de narrar la trobada del grup de captaires amb el Tit i la Laia i la burla que els hi fan. A continuació s’atura l’acció per explicar la història de tots dos fins al moment en que decideixen casar-se.

Espai

L’acció és situa en espais rurals, al camp.

Els fets se situen en la rampa per on baixen els captaires cap a la vila on es troba situada la casa de la Laia, la plaça del poble i l’església.

Llenguatge Víctor Català utilitza un llenguatje ric, complicat ya que

està adaptada al context històric i social.

“I aquells dos infeliços, enmig de son grotesc corteig de bruixes i diastres que tantost els cantava les absoltes o la marxa reial…”

 També fa ús de vulgarismes, col.loquialismes i figures retòriques ya que les accions están situades en camps.

Vulgarismes:- " Tu ,Laia, arrastrada!" ( pàg 106) " Ai, conxo!" (pàg 110)

Col.loquilismes:- I bueno? (pàg.104) Mos donareu confits?(pàg.106)

Figuras retoriques:-

- Metàfora: Feia un día d'angels, que no semblava de tardor. (pàg.109)

- Comparación: Ell estava alegre com un gínjol. (pàg.121)

Conclusió Idil·li xorc es un drama on es pot veure les

injusticies que pateixen les persones marginades de la societat i el paisatge i la naturalesa simbolitzen el món interior dels personatges.

Amb aquest conte Víctor Català ens mostra la seva sensibilitat vista des d’un punt molt dramàtic i també ens vol ensenyar que el món rural és un món tràgic, fosc on es veu la realitat més crua.