Història Història del llibredel llibre

Per Eduard Per Eduard CONNOLLY:CONNOLLY:

mestre i llibreter de mestre i llibreter de vellvell

La història del llibre es remunta a 5000 anys A.d. de C. La cultura egípcia, la mesopotàmica i la xinesa van desenvolupar primerencament diferents formes de conservar els seus escrits

Els humans des de temps Els humans des de temps immemorials han necessitat immemorials han necessitat transmetre els seus coneixements, transmetre els seus coneixements, la seva història, els seus la seva història, els seus sentiments, les seves creences...sentiments, les seves creences...

Se sol dir que la història dels Se sol dir que la història dels pobles comença quan aquests pobles comença quan aquests

dominen l'escripturadominen l'escriptura

Com la memòria no era suficient els homes van imaginar signes per a fixar i transmetre les seves paraules. Al principi van dibuixar elements concrets anomenats pictogrames. Aquests eren dibuixos de persones, animals i objectes quotidians.

MESOPOTAMIA

LA HISTÒRIA COMENÇA AMB LA HISTÒRIA COMENÇA AMB ARGILAARGILA

La prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença La prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença segons diversos autors, en Mesopotamia, en la segons diversos autors, en Mesopotamia, en la civilització sumèria, fa 6000 anys civilització sumèria, fa 6000 anys

El material triat va ser ni més ni menys que l'argila, El material triat va ser ni més ni menys que l'argila, tallada en petites planxes i que permetia escriure sobre tallada en petites planxes i que permetia escriure sobre ella amb un estilet mentre estava tova. ella amb un estilet mentre estava tova.

La grandària i la forma de les planxes d'argila era La grandària i la forma de les planxes d'argila era variable, encara que normalment eren rectangulars i de variable, encara que normalment eren rectangulars i de la grandària d'un foli actual 15x20. la grandària d'un foli actual 15x20.

La resistència del fang cuit o assecat al sol ha permès La resistència del fang cuit o assecat al sol ha permès que arribin fins als nostres dies gran quantitat que arribin fins als nostres dies gran quantitat d'aquestes taules.d'aquestes taules.

El primer llibre

Probablement el primer llibre de la història va ser el llibre mesopotàmic creat pels sumeris el IV mil·lenni a. de C.

Consistia en planxes d'argila sobre les quals s'escrivien signes cuneïformes.

Cuneïforme: Forma de tascó. Referit a certs caràcters de Cuneïforme: Forma de tascó. Referit a certs caràcters de forma de tascó o de clau, que alguns pobles d'Àsia van usar forma de tascó o de clau, que alguns pobles d'Àsia van usar antigament en l’escripturaantigament en l’escriptura

EGIPTE

APAREIX EL PAPIR APAREIX EL PAPIR A Egipte trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del qual A Egipte trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del qual

van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3.000 a C. i el segle V d. de C. 3.000 a C. i el segle V d. de C.

Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades contra Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades contra una peça d'ivori o una petxina llisa per a donar-li més suavitat a la seva una peça d'ivori o una petxina llisa per a donar-li més suavitat a la seva teixidura i permetre l'escriptura.teixidura i permetre l'escriptura.

Les fulles així preparades s'unien formant-se rotllos d'entre 6 i 9 Les fulles així preparades s'unien formant-se rotllos d'entre 6 i 9 metres fins als 40 ! metres fins als 40 !

Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga flexibilitat Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga flexibilitat i blancor altres s'han ennegrit amb el pas del temps i es desfan amb i blancor altres s'han ennegrit amb el pas del temps i es desfan amb facilitat al menor frec. facilitat al menor frec.

El papir més antic conegut correspon a la primera dinastia 5500 a. de C. El papir més antic conegut correspon a la primera dinastia 5500 a. de C.

Els inconvenients del rotllo de papir eren la dificultat de trobar un Els inconvenients del rotllo de papir eren la dificultat de trobar un passatge concret, la seva fragilitat, l'haver d'utilitzar les dues mans passatge concret, la seva fragilitat, l'haver d'utilitzar les dues mans durant la lectura, l'haver de desenrotllar-lo i enrotllar-lo de nou a durant la lectura, l'haver de desenrotllar-lo i enrotllar-lo de nou a l'acabar la lectura o per a iniciar-la, sent a més un material car.l'acabar la lectura o per a iniciar-la, sent a més un material car.

El rotllo de papir La cultura egípcia va ser

la primera a utilitzar la tinta i una matèria lleugera, el papir, que pot ser considerat com l'antecessor del paper, al que se sembla en la facilitat que presenta per a escriure amb tinta i que aquesta romangui sense esborrar-se.

El libro egipcioEl llibre egipci tenia

forma de rotllo, ja que el papir era un material molt flexible que permetia ser enrotllat fàcilment al voltant d'un pal de fusta, i en principi s'escrivia per una sola cara.

Per a llegir-lo calia desenrotllar-lo.

Els primers materials usats per a conservar els escrits van ser les fibres vegetals, com els papirs a Egipte, amb els quals es fabricaven llargues faixes d'entre 15 i 17 cm. d'altura que es raspaven amb diferents instruments. Les faixes es guardaven enrotllades per això les hi coneixen com rotllos

Papir: Nom comú de la planta que prové de la família Ciperáceas.

Els egipcis escrivien en ell en columnes regulars.

GRECIA

El pergamí El papir va arribar A Grècia cap al segle VII a. de C. No obstant això en la cultura grega la matèria escriptórea més abundant era el pergamí, fabricat en la ciutat de Pèrgam, a partir de pells adobades d'animals les quals eren més més resistents i fàcils d'obtenir que el papir.

La substitució del papir

pel pergamí va ser definitiva en al segle IV d. de C.

ROMA

El còdex Cap al final de l'Imperi Romà, faria la seva aparició el còdex de pergamí.

Consistia en un quadernet format per fulles fetes de fusta sobre les quals s'escrivia amb un estilet esmolat.

Entre les tabletes de fusta s'intercalaven fulles de papir i posteriorment de pergamí.

Els materials més antics usats pels romans, són el lli i Els materials més antics usats pels romans, són el lli i l'escorça d'arbre (d'on prové la paraula liber, usada després l'escorça d'arbre (d'on prové la paraula liber, usada després per a llibre). A partir del segle III a.I., quan s'inicia la per a llibre). A partir del segle III a.I., quan s'inicia la literatura romana, el suport és el rotllo grec, que els romans literatura romana, el suport és el rotllo grec, que els romans van anomenarvan anomenar volum volum. .

Roma manté relacions amb Egipte i no costa mantenir-se Roma manté relacions amb Egipte i no costa mantenir-se aprovisionat de papir. Després, en l'època imperial, quan aprovisionat de papir. Després, en l'època imperial, quan Egipte és una província romana i el consum de papir creix, Egipte és una província romana i el consum de papir creix, sorgeix un actiu comerç del material i Roma construïx grans sorgeix un actiu comerç del material i Roma construïx grans magatzems i tallers per a fer els rotllos. magatzems i tallers per a fer els rotllos.

El còdex, desenvolupat pels romans, és la forma que més se El còdex, desenvolupat pels romans, és la forma que més se sembla al llibre actual. El còdex barreja el suport papir o sembla al llibre actual. El còdex barreja el suport papir o pergamí del rotllo amb la forma de les antigues “tablillas” . pergamí del rotllo amb la forma de les antigues “tablillas” . Aquesta combinació va donar lloc al naixement del llibre Aquesta combinació va donar lloc al naixement del llibre quadrat. quadrat.

De Roma va passar a l'època medieval, en la qual els De Roma va passar a l'època medieval, en la qual els monestirs es van convertir en els principals centres de monestirs es van convertir en els principals centres de producció de llibres (producció de llibres (scriptoriumscriptorium). ).

Altre suport usat a Roma, en l'últim segle de la República i en Altre suport usat a Roma, en l'últim segle de la República i en l'època imperial, per a escriure van ser les “tabletas” cridades l'època imperial, per a escriure van ser les “tabletas” cridades tabellaetabellae, normalment de fusta coberta de cera i sobre que , normalment de fusta coberta de cera i sobre que s'escrivia amb un estil, damunt la cera. s'escrivia amb un estil, damunt la cera.

De vegades se'ls donava una capa de guix, llavors s'escrivia De vegades se'ls donava una capa de guix, llavors s'escrivia amb amb cálamocálamo i tinta. En ambdós casos es podia esborrar l'escrit i tinta. En ambdós casos es podia esborrar l'escrit i tornar a escriure en elles, pel que van ser molt usades pels i tornar a escriure en elles, pel que van ser molt usades pels estudiants , per a la correspondència personal i per a la presa estudiants , per a la correspondència personal i per a la presa de notes poc importants. de notes poc importants.

Podien ajuntar-se diverses Podien ajuntar-se diverses tabletastabletas unides lateralment unides lateralment mitjançant anelles o frontisses i rebien el noms corresponent mitjançant anelles o frontisses i rebien el noms corresponent al seu nombre: al seu nombre: duplicesduplices, , quintuplicesquintuplices, etc. Podien tancar-se , etc. Podien tancar-se amb una corretja i segellar-se, quedant ocult el text en amb una corretja i segellar-se, quedant ocult el text en l'interior, procediment usat per a l'enviament de missatges l'interior, procediment usat per a l'enviament de missatges escrits, ordres o cartes. escrits, ordres o cartes.

També s'empraven molt per a llibres de regal. En aquest cas la També s'empraven molt per a llibres de regal. En aquest cas la fusta solia ser més fina. Aquesta forma que els romans fusta solia ser més fina. Aquesta forma que els romans cridaven cridaven CODEXCODEX i que els grecs ja usaven i cridaven D i que els grecs ja usaven i cridaven Deltoseltos i i pintaxpintax, van a desplaçar al rotllo i donar lloc al llibre modern: el , van a desplaçar al rotllo i donar lloc al llibre modern: el còdex. còdex.

El pergamí: Els còdexEl pergamí: Els còdex Al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es popularitza un Al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es popularitza un

nou suport i format de "llibre": nou suport i format de "llibre": "el còdex de pergamí","el còdex de pergamí", produït produït amb primes capes, degudament tractades, de pell de vaca, ovella o amb primes capes, degudament tractades, de pell de vaca, ovella o cabra, i conten les llegendes que alguna vegada fins i tot de pell cabra, i conten les llegendes que alguna vegada fins i tot de pell humana.... humana....

El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga durada, El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga durada, estava protegit per l'enquadernació, fàcil emmagatzematge, estava protegit per l'enquadernació, fàcil emmagatzematge, transport i localització de passatges, i més barat que importar transport i localització de passatges, i més barat que importar pergamí des d'Egipte. pergamí des d'Egipte.

Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de la Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de la impremta. impremta.

Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva forma ja Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva forma ja de "llibre" ve donada per la forma cuadrangular d'aquests, i que de "llibre" ve donada per la forma cuadrangular d'aquests, i que compleix una funció protectora i alhora artística. L'enquadernació compleix una funció protectora i alhora artística. L'enquadernació no només serveix per a protegir les fulles, funció que ja no només serveix per a protegir les fulles, funció que ja realitzaven les capses que des d'època clàssica s'usaven, sinó per realitzaven les capses que des d'època clàssica s'usaven, sinó per a mantenir unides les fulles mitjançant un cosit lateral que unia a mantenir unides les fulles mitjançant un cosit lateral que unia els diferents plecs que formaven el llibre. els diferents plecs que formaven el llibre.

Còdex: Es denomina còdex al conjunt de fulles rectangulars de pergamí o de papir (o alternant ambdós materials) que es dobleguen formant quaderntes per a escriure sobre ells

El pes , la grandària i la fragilitat de les “tablillas” van fer que s'implementessin la utilització del pergamí. D'aquesta manera, van sorgir els cridats “còdex”. Aquests eren mes fàcils d'utilitzar que els papirs, ja que es dividien en columnes que quedaven ocultes a mesura que s'avançava en la lectura

Ara es fa servir el cuir com superfície per a escriure, que es va conèixer amb el nom de pergamí. Aquest material rep un tractament especial perquè era mes econòmic, es podia aconseguir amb facilitat i era mes conservable.

El llibre en l’edat mitjana

' Amesuraqueavançaval EdatMitjana ' anavacreixentl interèsper la

: presentaciódel llibre començavaa- tenir seencomptelamatèria

, , escriptórea escuidavenlacal·ligrafia , lesil·lustracionsi elsmotiusdecoratius ' així coml enquadernació

Elsdibuixosesrealitzavenamb tintesdauradesi decolors

El luxecaracterísticdels ' manuscritsdel EdatMitjanase

centravaprincipalmentenels ' , LlibresdHores fetsper als

' . reisi l altanoblesa

l'Edat Mitjanal'Edat Mitjana Els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament pels Els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament pels

monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la rèplica monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la rèplica d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no havia d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no havia encara demanda fora d'ells fins a l'arribada, temps després, de les encara demanda fora d'ells fins a l'arribada, temps després, de les Universitats. Universitats.

La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que donava La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que donava preferència interessada a les obres de religió. preferència interessada a les obres de religió.

En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en això En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en això centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges dels il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges dels llibres. llibres.

Els monestirs es prestaven obres entre si per a la seu copiat, i alguns Els monestirs es prestaven obres entre si per a la seu copiat, i alguns còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva pèrdua o robatori. pèrdua o robatori.

En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure damunt altres En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure damunt altres obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques per a donar obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques per a donar lloc a obres religioses. lloc a obres religioses.

Amb l'arribada de les Universitats apareixen nombroses persones que Amb l'arribada de les Universitats apareixen nombroses persones que els necessiten per als seus estudis i per a exercir la seva activitat els necessiten per als seus estudis i per a exercir la seva activitat professional. El llibre ja no és només un suport de la saviesa antiga, es professional. El llibre ja no és només un suport de la saviesa antiga, es converteix en instrument de difusió de noves idees. converteix en instrument de difusió de noves idees.

A fins de l'Edat Mitjana en algunes Universitats se subjectaven els llibres amb cadenes a fi que no fossin

sostrets.

L’arribada del paper

Un dels grans aports del poble xinès és sens dubte la invenció del paper.

Segons la tradició, la seva invenció data de l'any 105 d. de C.

El paper va acabar imposant-se a Occident substituint als suports de llavors (el papir i el pergamí), els quals no resultaven apropiats per a imprimir, el papir era massa fràgil i el pergamí massa car.

El paper en canvi era un material bastant resistent i econòmic.

A partir del segle VIII es va començar a utilitzar el paper en els còdex. El paper va ser inventat pels xinesos que buscaven un sistema menys costós que el de la seda en l'any 105 d. de C., però van mantenir en secret aquesta invenció fins que van ser envaïts pels àrabs

EL PAPER Pel que sembla a l'any 105 d. de C. un tal T'sai Lun, empleat de l'emperador xinès Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, des d'una pasta vegetal a força de fibres de canya de bambú, morera i altres plantes, donant origen al paper que coneixem avui.

Durant 500 anys la tècnica de l'elaboració del paper va pertànyer només als xinesos, qui la van guardar gelosament durant aquest llarg període. Al voltant del 600 d. de C. el paper va arribar A Corea i Japó, que van perfeccionar el sistema de producció. En l'any 750 d. de C. la tècnica de la fabricació del paper arriba a l'Àsia Central, el Tibet i l'Índia.

Posteriorment els àrabs, en la seva expansió cap a l'orient, es van familiaritzar amb els mètodes de producció del paper d'escriure i van crear molins de paper a Bagdad, Damasc, El Caire, i més tard, al Marroc, Espanya i Sicília. El paper va trigar doncs 1000 anys en arribar a Europa !1

Els àrabs no tenien fibres fresques, de manera que per a produir paper van extreure la matèria primera de draps vells. A l'entrar a Europa, els àrabs van introduir en aquest continent el secret de la fabricació del paper. Països com Itàlia i Espanya van desenvolupar ràpidament aquest descobriment per tota Europa.

La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs. En Europa, el primer exemplar escrit en paper que es conserva és una carta àrab que data de l'any 806. Així doncs el paper i el pergamí van conviure en la seva existència

La invenció del paper tal com ho coneixem avui correspon no obstant això a Ts’ai Lun, oficial de la cort de l'emperador, del que es té notícies que en l'any 105 a. de C. havia descobert un mètode d'obtenció de paper més refinat que el papir.

El mètode consistia a barrejar diferents tipus de fibres, com escorça de morera, cànem i draps amb aigua, picar la barreja fins a aconseguir la completa separació de les fibres, i després disposar-les sobre un motlle rectangular porós i premsar-les per a separar l'aigua i aconseguir la unió solidària de les fibres.

Aquest és doncs, amb tot dret, el predecessor del paper existent en els nostres dies, que amb diferents mètodes i tècniques és produït a partir de fibres vegetals.

Certa història diu que Aproximadament en el 105 abans de Crist un oficial de la cort de l'emperador de nom Ts’ai Lun, s'inspiro per a la invenció del paper a l'observar com una vespa feia el seu niu, doncs el niu d'aquests insectes aquesta fet d'un material similar al paper en forma de pilota en golfes o sota terra.

Per a fabricar el paper amb el qual fan el niu, les vespes comunes masteguen fibres de la fusta morta i formen una pasta ajudats per les secrecions salivals produint un "procés de pulpació” natural.

Aquest fuel procés que es va copiar per a la creació del paper per part dels xinesos, És a dir que el veritable inventor del paper són els insectes i l'home va copiar la “tecnologia animal”

Premsa de Premsa de paperpaper

PAPER MÉS CULTURA MÉS DEMANDA, IGUAL A IMPREMTA

En el segle XV el paper, un suport barat i assequible ja existeix, és el suport ideal per a la impressió i l'escriptura que arribarà fins als nostres dies. La demanda cultural també, ara falta la producció en sèrie de textos que respongués a aquesta nova necessitat, faltava la màquina que facilités la difusió de les idees. Així sorgirà la impremta.

Aclarirem algun concepte prèviament. La impremta va ser inventada pels xinesos segles abans. En l'alta Edat Mitjana, ja s'utilitzava a Europa per a publicar treballs de poques fulles. Aquestes impressions es feien tallant en una taula de fusta en buit totes les lletres del text i/o les il·lustracions de cada pàgina completa. Una vegada confeccionada aquesta taula, s'impregnava de tinta negra, vermella, o blava (solament existien aquests colors), després s'aplicava el paper i amb corró es fixava la tinta.

El desgast de la fusta era considerable pel que no es podien fer moltes còpies amb el mateix motllo. A aquest tipus d'impressió, se li anomena “xilografía”, i als llibres així realitzats “xilogràfics”.

El gran invent que s'aveïna, és la creació de la impremta de "tipus mòbils", és a dir, la creació de lletres intercambiables que permetran la seva reutilizació, muntades en "caixes", podent compondre textos amb rapidesa. Això va ser el que va inventar cap a 1450 un alemany, Johannes Gutenberg.

El llibre xilogràfic

La xilografía consistia a rebaixar en una planxa de fusta les lletres i figures. Una vegada gravada la fusta, s'entintava i s'aplicava directament sobre el paper , utilitzant una premsa plana.

El llibre xilogràfic no superava les 50 pàgines i s'imprimia per una sola cara, però les fulles s’aferraven entre si per la cara blanca de manera que semblava imprès per les dues cares del paper.

Abundaven les Il·lustracions.

Siglo XV: La Impremta

La seva invenció a Occident s'atribuïx a Johannes Gensfleich Gutenberg, nascut a Magúncia (Alemanya) cap a l'any 1400 en una família d'orfebres.

Sorgeix, així, el llibre imprès, fet amb paper en comptes d'amb papir o pergamí, i imprès en comptes de manuscrit.

En 1450 aproximadament Johann G. Gutenberg va inventar la impremta, va generar canvis importants en la producció i difusió dels llibres, donant pas a l'estabilització de la tipografia i, amb el temps de l'ortografia. Aquesta invenció va permetre la divulgació del llibre.

La impremta és un mètode de reproducció La impremta és un mètode de reproducció de textos i imatges sobre paper o materials similars, de textos i imatges sobre paper o materials similars, que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques, cridades tipus, per a sobre unes peces metàl·liques, cridades tipus, per a transferir-la a paper per pressió. transferir-la a paper per pressió.

GuttembergGuttemberg en comptes d'usar les habituals “ en comptes d'usar les habituals “tablillastablillas” de fusta, que es desgastaven amb el poc ús, va ” de fusta, que es desgastaven amb el poc ús, va confeccionar motlles en fusta de cadascuna de les confeccionar motlles en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els motlles amb ferro, creant els primers "tipus mòbils".motlles amb ferro, creant els primers "tipus mòbils".

LA IMPREMTA I GUTENBERG

Sobre la seva vida corren diverses versions, moltes vegades amb dades contradictòries. Sabem que aquest “ferrer” s'associa i demana un préstec a un banquer jueu per a poder inventar una màquina que permetrà la impressió en un temps record.

Es diu que Gutenberg va apostar a ser capaç de fer alhora diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del temps del que trigava a copiar una el més ràpid de tots els monjos copistas, i que aquestes no es diferenciarien en absolut de les manuscrites per ells.

En 1449, va publicar el "Misal de Constança", primer llibre tipogràfic del món. En 1452, Gutenberg dona començ a l'edició de la Bíblia de 42 línies (també coneguda com Bíblia de Gutenberg).

En 1455, J. Gutenberg mancava de solvència econòmica per a retornar el préstec, pel que es va veure en la penúria (fins i tot va haver de difondre el secret de muntar impremtes per a poder subsistir), es conta que va ser acollit pel bisbe de la ciutat, l'únic que va reconèixer el seu treball, fins a la seva mort pocs anys després totalment arruïnat en 1460 . Per la seva banda, el banquer es va associar amb uns altres i van publicar a Magúncia en 1456, la que seria coneguda com Bíblia de Gutenberg, de la qual es van editar uns escassos 150 exemplars aproximadament, dels quals actualment es conserven molt pocs exemplars i menys encara complets. A Espanya es conserva solament una en la Biblioteca Nacional. Un d'aquests exemplars va arribar als 150.000.000 de les antigues pessetes.

La genialitat de Gutenberg va ser que en comptes d'usar les habituals tablillas de fusta, que es desgastaven en poc temps, va confeccionar motllos en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els motllos amb ferro, creant els primers "tipus mòbils" imitant perfectament l'escriptura d'un manuscrit.

Havia d'unir una a una les lletres que subjectava en un enginyós suport, molt més ràpid que el gravat en fusta i infinitament més resistent a l'ús. Com planxa d'impressió, va emmotllar una vella premsa de vi a la qual subjectava el suport amb els "tipus mòbils" deixant el buit per a lletres cabdals i dibuixos. Aquests, posteriorment serien afegits mitjançant el vell sistema xilogràfic i acabats de decorar manualment.

Hi ha qui afirma que l'obstinació de Gutenberg a imitar la lletra manuscrita en els seus tipus i el deixar després el decorat final a mà, va ser un intent de “falsificar” els còdex… ja que en l'època de Gutenberg, els llibres impresos eren poc apreciats pels col·leccionistes de la classe nobiliaria i eren al principi els llibres dels pobres, doncs no tenien l'atractiu dels manuscrits miniats que componien la majoria de les biblioteques de la noblesa europea en aquella època.

Gutenberg va donar a la humanitat una forma de transmissió de coneixements que no va ser superada fins a l'arribada dels mitjans audiovisuals i l'aparició dels ordinadors diversos segles después, i que a fet que qualcú anomenasi la nostra època com a “Galaxia Gutenberg”.

Els incunablesINCUNABLES (del llatí incunabulae, en el bressol) aquells llibres impresos amb tipus mòbils des de l'aparició de la impremta fins a l'any 1501 inclusivament.

El terme incunable fa referència a l'època que els llibres es trobaven en la "bressol", fent referència a la "infància" de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta.

Així, són incunables els llibres impresos (unes 13.000 obres) entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i 1500.

No tenien portada, els seus caràcters al principi eren de lletra gòtica i les paraules es presenten amb no poques abreviatures imitant als còdex

: El futur El llibredigital

Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en una PC, computadora portàtil o els recents dispositius portàtils

Aquests llibres es poden llegir mitjançant programes anomenats

lectors (readers).