HISTÒRIA DE

L’ASTRONOMIA

Rubén Hernández Navarro

Joel Cosgaya Pintos

Patricia Martín Quirós

L’UNIVERS EN L’ACTUALITAT

QUÈ ÉS L’UNIVERS?

L’Univers està format per tot allò que es conegut: l’espai, el

temps, la matèria i l’energia. És el recipient on es troben les

estrelles, les galàxies, els planetes, els satèl·lits, les nebuloses...

entre altres cossos.

COMPOSICIÓ DE

L’UNIVERS Energia fosca: 74%

Matèria fosca: 22%

Gas Inter galàctic: 3,6%

Estrelles, planetes, etc.: 0,4%

Aquestes són els porcentatges

dels elements que formen el

nostre Univers.

Matèria fosca

Massa que no brilla i que no està

formada per partícules conegudes,

com aquesta no brillava la van anomenar fosca.

Energia fosca

A aquesta energia se l’ha

anomenat energia fosca perquè

no emet llum.

Les estrelles

LES CONSTEL·LACIONS ELS PLANETES

EL SISTEMA SOLAR

PLANETES TERRESTRES

Mercuri

Venus

La Terra

Mart

PLANETES GASOSOS

Júpiter

Saturn

Urà

Neptú

ALTRES COSSOS DEL

SISTEMA SOLAR

Planetes nans

Asteroides

Cometes

Estrelles fugaces

COSMOVISIÓ: LA VISIÓ DEL MÓN

Cosmologia

Proporciona coneixements sobre el

cel actual que complementa els

estudis cosmogònics.

Cosmogonia

L’estudi antic de l’Univers des de

tots els punts de vista que explica la

formació de l’home i l’Univers.

HISTÒRIA DE L’ASTRONOMIA

L’UNIVERS AL PASSAT

Big Bang

Bariogènesi

Nucleosíntesi

Recombinació

Època fosca

Naixement de primeres estrelles i galàxies

BIG BANG O “GRAN EXPLOSIÓ”

L’Univers es troba en expansió.

Havia tingut un origen al passat.

La seva edat és de 13.700 milions d’anys aproximadament.

L’Univers, a partir del moment en que tenia vida, ja era infinit.

La densitat i la temperatura eren molt grans.

QUAN VA NÈIXER L’ASTRONOMÍA?

Va començar quan un ésser

racional va observar el cel i va

captar la seva atenció un fenòmen

poc rutinari o familiar.

Va néixer en el moment en que un

humà va contar els dies que

transcorrien entre les repeticions

dels fenòmens i va incitar l’inventdel calendari.

EVOLUCIÓ DE L’ASTRONOMIA

Superstició

Neolític

Stonehenge

Astronomia Meso americana

Astronomia islámica

Altres cultures

Inici de les observacions amb telescopi

Avanços de l’astronomia moderna

L’astronomia als segles XX i XXI

LA SUPERSTICIÓ

Abans alguns fenòmens podien ser beneficiosos o una

catàstrofe. Determinats repercutien en la humanitat i els

astròlegs s’encarregaven de predir-los.

L’astrologia era justificada quan es referia a fenòmens

meteorològics, però no als astronòmics.

EL NEOLÍTIC

Hi ha jaciments que mostren com els seus pobladors

s’interessaven pel comportament dels astres.

El més conegut, millor conservat i més estudiat és el conjunt petri

de Stonehenge.

STONEHENGE

Al segle XX es sostenia que era un observatori on l’alineació

entre pedres i postes de fusta determinaven estacions, el

calendari, les posicions dels astres i previsions d’eclipsis.

ASTRONOMIA MESO AMERICANA

El calendari va ser complex a les diferents cultures Meso

americanes, es tractava de 2 calendaris: el civil de 365 dies, que

s’usava per la mesura de cicles astronòmics, i el sagrat de 260 dies, corresponent a l’any sagrat.

ASTRONOMIA ISLÀMICA

Van assignar a les estrelles principals els noms que encara

perduren.

Són àrabs pràcticament tots els noms que comencen per “Al”

com Algol, Aldebarán, Altair, etc.

ASTRONOMIA XINESA

La “astronomia de precisió” comença amb els antics registres

xinesos.

Comencen a fixar-se més en el cel, però no amb la intenciócientífica d'estudiar-lo.

Per a ells, el cel era el “mirall de la Terra”.

ASTRONOMIA EGIPCIA

Les tres piràmides de Giza estan tan bé alineades cap als quatre punts cardinals que, a dia d’avui, els arqueòlegs segueixen

discutint sobre com els constructors de fa 4500 anys van poder

fer-ho tan bé.

Atribuïen els fenòmens del cel a les accions dels seus déus.

ALTRES CULTURES

L’astronomia que es va desenvolupar en altres cultures va ser

molt inferior a la de Babilonia i Grècia.

La concepció heliocèntrica va quedar oblidada durant l’Edat Mitjana. La ciència i la filosofia van estar en mans dels àrabs

partint dels coneixements grecs.

ASTRONOMIA ORIENTAL

Les estrelles ajudaven als musulmans a trobar la direcció a la Meca, mentre que el Sol indicava les cinc vegades al dia que

havien de resar. La primera aparició de la Lluna en el quart

creixent marcava l'inici d'un nou mes islàmic.

El que no es qüestionaven era la idea de que la Terra ocupava

un lloc fix i immòbil en el centre de l'Univers.

ASTRONOMIA OCCIDENTAL

Al voltant del segle XII s'escoltava parlar dels mecanismes

celestials de Ptolemeu i es descobrien les increïbles

matemàtiques desenvolupades pels científics islàmics. El nou coneixement s'expandia arreu d'Europa, proporcionant una

onada d'idees noves sobre l'Univers.

EL MECANISME

D’ANTIQUITERA

És un mecanisme de rellotgeria

mil anys més antic que

qualsevol altre conegut que

s’utilitzava per predir amb gran

exactitud les posicions del Sol i

la Lluna en el cel, així com les

dels eclipsis, creat pels grecs.

ELS GRECS

Van eliminar als déus que empenyien els astres del quadre. En el

seu lloc, van proposar que els cossos celestes es movien a causa

de la seva pròpia naturalesa, que podia ser determinada per un ésser humà.

CLAUDI PTOLEMEU

Ptolemeu comença dient que la Terra és el centre de l’Univers, un Universgeocèntric.

Va explicar la trajectòriaserpentejant dels planetes. Havien de moure’s en cerclesa velocitat uniforme. Al voltantd’un eix central.

NICOLAU

COPÈRNIC

Copèrnic es va pensar de que

era el Sol el que estava al

centre de l'Univers (que en

realitat, és el centre del

Sistema Solar) i que la Terra era

un planeta més que girava al

seu voltant.

TYCHO BRAHE

Segons la seva teoria, el Sol

girava al voltant de la Terra,

que estava immòbil, mentre els

altres planetes donaven voltes

al voltant del Sol.

JOHANNES KEPLER

Johannes Kepler va ser

l'astrònom-matemàtic més

important de la seva època.

Totalment convençut de que

el Sol es trobava al centre de

l'Univers, es va dedicar

incansablement a investigar

com es movien els plantetes -

incloent la Terra - al voltant

d'un cos central.

1ª LLEI DE KEPLER

2ª llei de Kepler 3ª llei de Kepler

T2/r3=k (constant)

INICI DE LES

OBSERVACIONS AMB

TELESCOPI

Galileu no va inventar el telescopi, va encarregar a un òptic que li tallés les lents i va construir una ullera de llarga distància amb la que va veure els astres. Va descobrir coses mai vistes abans.

L’església catòlica va condemnar a Galileu.

ISAAC NEWTON

Newton era l'astrònom

principal en la ciència

britànica i el científic més

important del món en aquella

época.

EDMOND HALLEY

Es va proposa viatjar al sud de

l'equador i aixecar el mapa

del desconegut cel que es

veia des de l'hemisferi sud.

Halley, des de l'illa britànica de

Santa Helena, va passar un

any sencer estudiant el cel per

fer un mapa estel·lar.

Avui dia es conegut pel “seu

cometa”.

AVENÇOS DE L’ASTRONOMIA A L’ERA

MODERNA

El 1801 Guiseppe Piazzi va descobrir Ceres i es van a més

troballes de petits planetes qualificats com asteroides.

En 1811 Joseph von Fraunhofer inventà el espectroscopi, permetint l’anàlisi de la composició química dels astres.

L’ASTRONOMÍA ALS SEGLES XX I XXI

Nous conceptes

Els avenços d’Einstein i l’espectroscòpia van permetre l’estudi

profund del comportament de les estrelles.

L’energia estel·lar tenia el seu origen a reccions nuclears.

Radioastronomia

Grote Reber va construir el primer radioscòpic l’any 1937 el qual

ajudà a la investigació de l’Univers.

PROBLEMES DEL MODEL ESTÀNDARD

Algunes prediccions afecten els fonaments del Big Bang:

Els desplaçaments al vermell

La radiació còsmica de fons de microones

Les abundàncies d’elements químics lleugers

La formació i evolució de galàxies

IDEES ALTERNATIVES

El model estàndard és el més conegut i acceptat però NO és clar

que sigui el correcte, en contraposició trobem:

Cosmologia Newtoniana

Univers fractal

Gran explosió freda

Oscil·lacions en les constants de la física

Múltiples variacions en la inflació

I AQUEST NOMÉS ÉS EL

PRINCIPI DE L’UNIVERS…