Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

download Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

of 114

Transcript of Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    1/114

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    2/114

    Guia

    per a la gestide la diversitat religiosaals centres educatius

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    3/114

    Generalitat de Catalunya

    Primera edici: juny de 2010

    Edici a cura dEditorial Mediterrniawww.editorialmediterrania.catISBN: 978-84-8334-999-1Impressi: Agpograf

    DL: B-27.090-2010

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    4/114

    ndex

    I. Principis dactuaci 91. Suggeriments i pautes dactuaci generals 9

    1.1 Defugim essencialismes culturals i dogmatismes religiosos exclusivistes 91.2 Defensem el b superior de linfant o adolescent 101.3 Reconeguem i siguem conseqents amb els principals valors que

    fonamenten la prctica educativa i la convivncia social 101.4 Siguem extremadament curosos en lestabliment de normatives

    que afecten els drets fonamentals i la legislaci vigent 111.5 Concebem lescola com un mbit on sensenya, saprn i es practica

    una tica compartida 122. Aspectes legals a tenir en compte 123. Aconfessionalitat, lacitat i pluralitat religiosa a lescola 134. Paternalisme i delegaci de responsabilitats educatives 15

    II. Recomanacions 191. Celebracions i commemoracions en els centres educatius 19

    1.1 Entre la tradici i el respecte a la diversitat 201.2 Calendari escolar i calendaris litrgics 22

    2. Lalimentaci als menjadors escolars i la diversitat religiosa 242.1 La complexitat es pot gestionar correctament 242.2 Prescripcions alimentries per motius religiosos 26

    3. El vestuari i ls de smbols religiosos 273.1 El noi o la noia s sempre subjecte de drets 283.2 No totes les formes de vestir mereixen el mateix tractament 303.3 Signes o vestimentes dels educadors 31

    4. El currculum i la diversitat religiosa 324.1 Objeccions familiars al currculum per motius religiosos 344.2 Objeccions familiars a les activitats complementries i extraescolars

    del centre 384.3 Algunes recomanacions 40

    Annex I. Referncies legals 43Declaraci Universal dels Drets Humans 43Declaraci Universal dels Drets de lInfant 44Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics de les Nacions Unides 45Constituci espanyola 46Estatut dAutonomia de Catalunya (2006) 47

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    5/114

    Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci 49Llei orgnica 7/1980, de 5 de juliol, de llibertat religiosa 51Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal 52

    Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci 55Acord entre lEstat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i

    Afers Culturals 57Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Federacin de

    Entidades Religiosas Evanglicas de Espaa 58Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Federacin de

    Comunidades Israelitas de Espaa 60Acord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Comisin Islmica

    de Espaa 62Resolucions anuals de la Secretaria General del Departament

    dEducaci que aproven les instruccions per a lorganitzaci i elfuncionament dels centres educatius docents 64

    Annex II. Fitxes informatives sobre confessions religioses 68Esglsia Catlica 68Esglsies evangliques 73

    Judaisme 76Islam 80Esglsia Adventista del Set Dia 84Esglsies ortodoxes 87Budisme 90Esglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies 94Fe Bah 97Hinduisme 100Sikhisme 103Testimonis Cristians de Jehov 106

    Bibliografia 111Webs 111Publicacions 111

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    6/114

    5

    La diversitat de creences i dopcions de pensament, de conscinciai de religi, ha estat una caracterstica histrica al nostre pas. Tanma-teix, al llarg dels darrers anys, aquesta diversitat ha anat en augment,tal com es corrobora amb les ltimes dades del Mapa de les Religionsa Catalunya.

    Alhora, aquesta diversitat religiosa i de creences es tradueix en di-verses maneres de fer que es visualitzen en lentorn quotidi de lespersones que formem la societat catalana davui. Lmbit educatiu noqueda exempt daquestes manifestacions de pluralitat. En un espai deconvivncia tan intensa com sn els centres educatius, i amb un valorformatiu clau per a la cohesi social, es requereix una correcta gestide la diversitat per poder garantir el respecte per la llibertat religiosai de pensament a cadascun dels agents de lmbit escolar: alumnes,famlies i professionals dels centres.

    Amb la mateixa vocaci que les altres guies que shan anat edi-tant des de la Direcci General dAfers Religiosos, aquesta que teniua les mans pretn oferir orientaci i suport a totes les persones quees troben gestionant, dia a dia, la diversitat religiosa i les prctiquesconcretes que sen deriven.

    La guia ofereix uns principis dactuaci que poden servir per orien-tar en diversos moments les qestions relacionades amb la diversitatreligiosa. Recull tamb la legislaci ms rellevant en la matria, i revisasintticament els trets ms rellevants de les confessions religioses del

    pas. A ms, compta amb un apartat de recomanacions especques

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    7/114

    6

    que aborden les qestions que amb ms freqncia requereixen unacorrecta gesti de la pluralitat. Molts professionals de lmbit educa-tiu ja duen a terme bones prctiques en aquest terreny, i considerem

    dutilitat recollir-les en una guia que pot estendre els bons resultats dela seva aplicaci als diversos centres educatius del pas.

    Lelaboraci daquesta guia ha comptat amb la valuosssima apor-taci del centre dInvestigacions en Sociologia de la Religi (ISOR), delspedagogs Joan Canimas i Francesc Carbonell, aix com dels respon-sables de diverses entitats religioses del pas. Volem, doncs, explicitarel nostre agrament pels esforos esmerats en aquesta collaboraci.

    Continuem avanant, doncs, en els objectius xats al Pla de Go-vern 2007-2010, fent efectiu el principi de lacitat com a millor garantdels drets de la llibertat religiosa i de pensament, per fomentar unaconvivncia ciutadana respectuosa amb les conviccions dels ciutadansi amb les lleis democrtiques comunes de qu ens hem sabut dotar.

    Aquesta guia s una eina orientativa sense afany dimposicionsque continua amb el comproms del Govern per consolidar una co-hesi social perfectament compatible amb la diversitat caractersticadel nostre pas.

    Josep-Llus Carod-RoviraVicepresident del Govern

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    8/114

    7

    Com a conseller dEducaci em plau presentar-vos aquesta guia,elaborada pel Departament de la Vicepresidncia, i en la qual hemparticipat. La guia ofereix informaci bsica, rigorosa i sistemtica so-bre la normativa i la diversitat dopcions religioses existents a la nostrasocietat cada vegada ms plural, aix com eines per poder-la ges-tionar en els centres educatius, on aquesta pluralitat tamb s evident,des del principi de lacitat de lensenyament pblic que propugna lEs-tatut dAutonomia de Catalunya. Precisament, una de les principalsnalitats de leducaci s contribuir que els nois i les noies aprenguina conviure en el respecte de la igualtat de drets i deures i, des de ladiversitat, amb el convenciment que no hi ha un nic model de vidaaplicable a tothom. Recordem, aix, que dos dels pilars fonamentals deleducaci del segle sn aprendre a ser i aprendre a conviure.

    Volem que els centres educatius segueixin contribuint a crear un

    marc de convivncia ms ric i ms respectus, a partir del coneixe-ment de les bones prctiques ja existents. A lescola actual hi ha lanecessitat de conjugar aspectes socials que pertanyen a lmbit indivi-dual i privat amb daltres que formen part de lmbit collectiu i pblic.En aspectes com aquests, que afecten sentiments identitaris profunds,cal una acci tutorial rigorosa, per alhora considerada i propera. Pertant, com a educadors i educadores hem de ser conscients que ense-nyar a conviure s, entre altres coses, enfrontar-se a les inseguretats, alsconictes de relaci diria, i evitar els prejudicis existents. Daquesta

    manera, acompanyar en lexercici de cercar respostes es converteix en

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    9/114

    8

    una activitat educativa constructiva de primer ordre; sobretot si lade-qem a cada situaci i desprs dun procs de coneixement i valoracicompartit

    En denitiva, la guia ofereix a la comunitat educativa, i especial-ment als professionals de leducaci, alternatives per a cada situaci,a partir duna argumentaci al ms slida possible, i sempre dacordamb el marc normatiu. Per tant, aquesta no vol ser una guia de re-ceptes, sin una guia per a la reexi ponderada i ben fonamentada.Un cop ms, hem de sentir-nos orgullosos de poder comptar ambrecursos com aquests, que ajuden els docents del nostre pas en lacomplexa, per alhora graticant, tasca deducar.

    Ernest Maragall i MiraConseller dEducaci

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    10/114

    9

    I.Principisdactuaci

    I. Principis dactuaci

    1. Suggeriments i pautes dactuaci generals1

    1.1 Defugim essencialismes culturals i dogmatismesreligiosos exclusivistes

    L escola s un espai privilegiat on tots els ciutadans i ciutadanesadquireixen uns coneixements i uns hbits de socialitzaci i de relaciamb els altres. s per aix que un dels objectius bsics de lescola ha deser ensenyar i aprendre a conviure, i justament la convivncia exigeixposar laccent en tot all que ens uneix ms que en el que ens separa.Per tant, defugir dessencialismes culturals i de plantejaments religio-sos exclusivistes s una condici bsica per a la convivncia.

    Hem devitar el que podrem anomenar essencialisme educatiu,que seria tenir al cap lalumne ideal segons les prpies conviccionsi models de vida, i confrontar-hi lalumne real, que s el noi o la

    noia que el centre educatiu acull. Aquesta actitud portaria a construirestereotips negatius sobre lalumnat, i a voler imposar-los les prpiesconviccions i models de vida.

    Lescola ha de tenir en consideraci i respectar la religi o les con-viccions personals de lalumnat, sempre que no entrin en contradicciamb els Drets Humans o la resta de drets fonamentals. Els professio-nals de leducaci han de tenir sempre ben present que la convivnciaes construeix mitjanant processos en els quals la ra s important,per que tamb ho sn, i molt, els sentiments i els afectes.

    Tamb cal tenir present que molts nois i noies tenen com a re-ferncia darrera les creences religioses dels seus familiars. Aix vol dirque se senten reconeguts profundament quan a lescola es reconei-xen, duna o altra manera, aquestes creences que conformen la sevaidentitat cultural i afectiva. Reconixer no vol dir acceptar, ni aprovarni compartir. Reconixer vol dir, sobretot, respectar. Com tamb cal

    1. Molts dels arguments i suggeriments que apareixen en aquest captol han estat ex-trets de lobra CANIMAS, J. i CARBONELL, F. (2008): Educaci i confictes interculturals.

    Primum non nocere, Vic, Eumo Editorial / Fundaci Boll.

    Lescola ha de teniren consideraci irespectar la religio les conviccionspersonals delalumnat, sempreque no entrin encontradicci ambels Drets Humanso la resta de dretsonamentals.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    11/114

    10

    respectar, evidentment, els nois i noies provinents de famlies que notenen conviccions religioses.

    1.2 Defensem el b superior de linfant o adolescent

    Els dos principis que han dorientar la recerca de solucions als con-ictes sn la consideraci de la famlia com a primera responsable deleducaci dels lls i lles i els drets bsics dels infants.

    Les diferncies culturals en la manera dentendre leducaci delslls i lles no poden ser, en cap cas, una justicaci als maltractamentsinfantils, per tampoc no es pot posar automticament sota sospitales famlies pel fet de pertnyer a una confessi religiosa o a una ideo-logia que ens s aliena.

    Recrrer als drets bsics dels infants no resoldr automticamenttots els possibles conictes i malentesos que es poden presentar i, devegades, el respecte a la famlia com a principal responsable de ledu-caci dels lls pot anar en direcci contrria a atnyer el b superiordel menor. Ara b, lactitud de la qual cal partir s el principi que, engeneral i en totes les cultures, els pares volen sempre el millor per alsseus lls i lles i que trobar-se en casos en qu no s aix s un fetexcepcional.

    1.3 Reconeguem i siguem conseqents amb els principalsvalors que fonamenten la prctica educativa i laconvivncia social

    Leducador ha de tenir sempre presents els valors que justiquenla seva professi i que fonamenten la convivncia social. Cal destacarespecialment la dignitat de la persona, el lliure desenvolupament de

    la personalitat dels nois i noies, procurar el seu b, la igualtat, lequitat,la justcia, la llibertat ideolgica, religiosa i de culte de les persones i deles comunitats.

    A lescola actual hi ha la necessitat de conjugar aspectes que perta-nyen a lmbit individual i privat amb altres que formen part de lmbitcollectiu i pblic. Per tant, cal potenciar aquest espai de convivnciacompartit basat en el respecte, la reexi i el dileg.

    Hem de ser conscients que, de manera genrica, les tradicions re-ligioses i les altres opcions de pensament defensen i promouen els

    valors de la convivncia social i, de manera fonamental, la llibertat.

    Lactitud de laqual cal partir sel principi que, engeneral i en totesles cultures, elspares volen sempreel millor per alsseus flls i flles.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    12/114

    11

    I.Principisdactuaci

    Tamb s cert que, utilitzant de manera inapropiada la religi o unaaltra opci de pensament, algunes persones o sectors concrets podengenerar un discurs clarament excloent i contrari a les llibertats ms

    fonamentals. Daqu que el reconeixement de la diversitat religiosa,de pensament i de conscincia a laula hagi danar acompanyat de lanecessria reexi crtica per contribuir a assolir les competncies2 b-siques centrades a conviure i habitar el mn amb llibertat i equitat talcom xa lactual marc curricular.3

    Els educadors i les educadores han de ser conscients que ensenyara conviure s, entre altres coses, afrontar les inseguretats i els conic-tes de relaci diria sense receptes establertes prviament. Trobar res-postes es converteix en una activitat educativa constructiva, en unprocediment per a determinar en cada situaci all que sembla msadequat desprs dun procs de coneixement i valoraci.

    1.4 Siguem extremadament curosos en lestablimentde normatives que afecten els drets fonamentals i lalegislaci vigent

    Cap dret, ni tan sols els fonamentals, no s mai absolut. Un drett com a lmit els altres drets dun mateix i tots els drets de les altrespersones. Lordenament jurdic estableix una jerarquia normativa, de

    2. En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu,afrontar la convivncia i els conictes emprant el judici tic basat en els valors i prcti-ques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a laconstrucci de la pau i la democrcia, i mantenint una actitud constructiva, solidria iresponsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics. (Decret 142/2007, 26de juny pel qual sestableix lordenaci densenyaments deducaci primria.)3. Linfant estar protegit de qualsevol forma de discriminaci per motius de religi ocreena. Se leducar en un esperit de comprensi, tolerncia, amistat entre els pobles,pau i agermanament universal, respecte de la llibertat de religi o de creena dels altresi en la plena conscincia que la seva energia i els seus talents han de dedicar-se al serveide la humanitat. (Declaraci sobre lEliminaci de Totes les Formes dIntolerncia i Dis-criminaci Basades en la Religi o la Creena, art 5.3. Text original a: http://www.un.org/documents/ga/res/36/a36r055.htm. Traducci catalana a TORRADEFLOT, F. (ed.) Dilegentre religions - Textos Fonamentals, p. 31). A ms a ms: ...cap manifestaci de carcterreligis o de creences pot equivaler a la propaganda a favor de la guerra o lapologia delodi nacional, racial o religis que constitueixi incitaci a la discriminaci, a lhostilitat oa la violncia (Observaci General 22 a lart 18 del Pacte Internacional de Drets Civilsi Poltics de les Nacions Unides a TORRADEFLOT, F (ed.) Dileg entre religions - Textos

    Fonamentals, p. 23).

    Els educadors i leseducadores hande ser conscients

    que ensenyara conviure s,entre altrescoses, arontarles inseguretatsi els conictesde relaci diriasense receptesestablertes

    prviament.

    Un dret t coma lmit els altresdrets dun mateix itots els drets de lesaltres persones.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    13/114

    12

    manera que aquests drets no es poden limitar o regular de forma ar-bitrria. En aquest sentit, qualsevol norma del centre que es refereixia temtiques relacionades amb les llibertats, ha de respectar els trac-

    tats internacionals, la Constituci, lEstatut dAutonomia i, si sescau,els acords subscrits per lEstat espanyol amb les diverses confessionsreligioses.

    1.5 Concebem lescola com un mbit on sensenya, saprn ies practica una tica compartida

    El centre educatiu s i ha de ser un laboratori de ciutadania, s adir, lespai per ensenyar, aprendre, i practicar una tica dacord amb laDeclaraci Universal dels Drets Humans i amb els tractats, convenis ilegislaci que la desenvolupen i concreten. El centre educatiu s i hade ser un mbit on es respectin i es tinguin en compte les diferentscreences de lalumnat i de les seves famlies sempre que no atemptincontra els drets fonamentals.

    2. Aspectes legals a tenir en compte

    En un estat de dret, la llei s el principal referent per explicitarquins sn els drets i els deures de les persones i per evitar arbitrarie-tats en les decisions. Cal no oblidar que un dret es correspon amb undeure, i que la ciutadania ns corresponsable, s a dir, que la respon-sabilitat en lexercici dels drets ajuda el foment i el respecte a aquestsmateixos drets.

    Tamb cal tenir present que la norma legal no recull tota la ca-sustica i que sempre hi haur casos que donaran peu a diverses in-

    terpretacions legals, perqu la normativa sempre deixa un cert margedactuaci. La presncia pblica creixent de moltes religions ha fetaorar nous contextos no previstos pel legislador en el moment dela regulaci normativa. En lmbit de la llibertat religiosa, justament, lallei deixa un ventall molt ample, per la qual cosa sovint s recomana-ble que els reglaments de rgim intern dels centres educatius acotinalgunes pautes dactuaci en un mbit determinat sense sobrepassar,en cap cas, el marc que xa la llei.

    La majoria de situacions conictives es deuen a un enfrontament

    on cadascuna de les parts esgrimeix determinats drets que conside-

    En un estat dedret, la llei s elprincipal reerentper explicitar quinssn els drets iels deures de lespersones i perevitar arbitrarietatsen les decisions.

    El centre educatius i ha de serun laboratori de

    ciutadania, s adir, lespai perensenyar, aprendre,i practicar unatica dacord ambla DeclaraciUniversal delsDrets Humans.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    14/114

    13

    I.Principisdactuaci

    ra superiors als que pretn exercir la contrapart. Per aquest motiu, smolt important conixer la formulaci legal dels drets i que la nor-mativa sigui clara, jerarquitzada i coneguda abans de lhipottic cas

    conictiu.El dret de llibertat religiosa, tal i com est regulat legalment, no pot

    ser negat, mutilat, regatejat o condicionat, tot i que el seu exercici enlmbit escolar pot prendre diverses formes segons lentorn. Tanma-teix, aquest dret t uns lmits: la protecci del dret dels altres a lexercicide les seves llibertats pbliques i drets fonamentals, la seguretat i lasalut. Davant de peticions molt exigents en lexercici del dret de lliber-tat religiosa, cal tenir present que un dret sha dexercir dacord amb laresta de legislaci i que no es pot fer una interpretaci exclusiva dundret allada de la resta. Per tant, davant duna petici que suposi canvismolt signicatius en lorganitzaci del centre, i en el cas que aquestscanvis no gaudeixin de prou consens entre els agents implicats, calvalorar si hi ha motius evidents que facin qestionar la justicaci reli-giosa de la petici o b si, estant en el seu dret, es vulneren altres dretsdel mateix nivell dun mateix o de les altres persones. En aquests casos,cal tenir en compte que no correspon al centre educatiu interpretarla llei i conv traslladar als organismes competents la seva resoluci.

    3. Aconfessionalitat, lacitat i pluralitat religiosa alescola

    La Constituci de 1978 arma que cap confessi tindr carcterestatal, i que els poders pblics tindran en compte les creences de lasocietat i cooperaran amb les confessions. Aquesta denici refusatota hostilitat contra la religi o les religions.

    Laconfessionalitat de lEstat s molt propera al que avui sentn,majoritriament, per lacitat, que s la separaci o distinci entrepoder poltic i confessions religioses, en el sentit que les institucionspoltiques no sidentiquen amb cap opci religiosa, ni tampoc amblateisme ni amb lagnosticisme, i que cap creena religiosa ni capdaquestes opcions de pensament no ha dimposar-se a travs del po-der poltic.

    La lacitat, entesa daquesta manera, sallunya dun lacisme belli-gerant contra les religions. La lacitat s el marc que permet lexistncia

    i la coexistncia de les diverses visions de la vida, sense privilegis ni

    La majoriade situacionsconictives es

    deuen a unenrontament oncadascuna de lesparts esgrimeixdeterminats dretsque considerasuperiors als quepretn exercir lacontrapart.

    Laconessionalitatde lEstat smolt propera alque avui sentn,majoritriament,per lacitat, ques la separaci

    o distinci entrepoder poltici conessionsreligioses.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    15/114

    14

    discriminacions, des del foment de la llibertat i des del tracte equitatiui imparcial. La lacitat s la garantia per a la llibertat religiosa i de pen-sament de totes les persones, tant si sidentiquen amb algun credo

    com si no, en igualtat de condicions. s per aix que lescola no potignorar la realitat religiosa del seu entorn, i ha de mantenir relacionsrespectuoses amb les expressions institucionals de les diverses creen-ces i conviccions.

    s molt important, doncs, distingir laconfessionalitat, o la lacitattal i com lhem denida, del lacisme que entengui el fenomen religiscom una antigalla i que pretengui relegar tota fe religiosa a lmbitestrictament privat i ntim de les persones. Tal i com recorda la De-claraci Universal de Drets Humans en larticle 18, el dret a la llibertatreligiosa inclou la llibertat de tenir o adoptar una religi o creena, aixcom la llibertat de manifestar la prpia religi o creena, individual-ment o collectivament, en pblic o en privat, per mitj de lensenya-ment, la prctica, el culte i lobservana.

    En aquest sentit, la interpretaci de larticle 18 realitzada pel Comi-t de Drets Humans de Nacions Unides, en la seva Observaci del 20de juliol de 1993, assenyala que aquest article protegeix les conviccionsteistes, no teistes i atees, aix com el dret de no professar cap religi oconvicci.

    Per tant, laconfessionalitat o la lacitat no signica menystenir,ignorar o canviar la conscincia religiosa de ning, sin simplementassegurar que cap creena o instituci religiosa sapoderi de lespai p-blic en el qual es manifesten les diverses creences. Lescola no ha denegar ni jutjar la fe dels i de les alumnes i de les seves famlies, sinque ha dassegurar un mbit pblic en el qual lalumnat pugui mani-festar les prpies conviccions, veure i escoltar les dels altres i, daquestamanera, aprendre a conviure amb persones que pensen o creuen de

    manera diferent.Finalment, s bo recordar que en lmbit escolar el professorat i elpersonal dadministraci i serveis ofereixen un servei pblic. Per tant,i sense que calgui renunciar a les prpies conviccions, s aconsellableuna certa circumspecci per tal de garantir i reforar aquest espai p-blic i que els alumnes puguin distingir en qualsevol circumstncia allque sexpressa a ttol personal dall que sexpressa institucionalment.

    En el marc duna escola democrtica, la lacitat tampoc no shadentendre com la negaci, ignorncia o posada entre parntesi de

    les creences religioses dels infants i de les seves famlies. Lactivitat edu-

    Lescola no ha denegar ni jutjar lae dels i de lesalumnes i de lesseves amlies, sinque ha dassegurarun mbit pblic enel qual lalumnatpugui maniestarles prpiesconviccions, veurei escoltar les delsaltres i, daquesta

    manera, aprendrea conviure ambpersones quepensen o creuen demanera dierent.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    16/114

    15

    I.Principisdactuaci

    cativa ha de respectar les creences dels alumnes i de les seves famlies,dacord amb la Declaraci Universal de Drets Humans i amb els pactesi les lleis que els concreten.

    El motiu pel qual el centre educatiu acull el noi i la noia en la sevatotalitat, en aquest cas amb les seves creences i manifestacions re-ligioses, agnstiques o atees, s assumir els drets fonamentals de lapersona, entre els quals cal destacar la llibertat ideolgica i religiosa,per tamb la concepci de la persona duna manera holstica i laconcepci de leducaci com un procs integral de lliure desenvolu-pament de la personalitat. En aquest sentit, correspondria a la personao persones que proposessin impedir una determinada manifestacireligiosa provar, ms enll de tot dubte raonable, que provoca un malen linfant o adolescent o en els seus companys.

    4. Paternalisme i delegaci de responsabilitatseducatives

    Un professional de leducaci ha de conixer el llindar a partir delqual la seva intervenci es pot considerar una intromissi en la vidade les persones, o ns i tot una vulneraci de drets; i el llindar a partirdel qual la seva manca dintervenci pot ser considerada un abando-nament de les responsabilitats educatives que li han estat encoma-nades, o ns i tot una omissi dauxili. La majoria de vegades no hi haproblema a fer-ho, per hi ha situacions dindeterminaci en les qualsshan de trobar aquests lmits. Quan passa aix, cal iniciar un procsdeliberatiu amb lequip educatiu i, si fos el cas, amb els organismescompetents (Serveis Educatius, la Inspecci Educativa, Serveis SocialsdAtenci Primria, Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdoles-

    cncia, Fiscalia...)En aquelles situacions en qu lequip educatiu considera que con-corren una srie de circumstncies que aconsellen una intervencique afecta lmbit de les creences religioses de lalumnat o de les sevesfamlies, caldria tenir especial cura a:

    1. Controlar els possibles prejudicis culturals que poden distor-sionar la valoraci que fem de la situaci.

    2. Conixer quins sn els drets fonamentals de les persones i ser

    especialment curosos en la seva protecci.

    Correspondria a lapersona o personesque proposessinimpedir unadeterminadamaniestacireligiosa provar,ms enll de totdubte raonable,

    que provoca unmal en linant oadolescent o en elsseus companys.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    17/114

    16

    3. Tenir clares les caracterstiques, conseqncies i lmits de laintervenci que es proposa per tal de no incrrer, com shadit, en intrusisme o conculcaci de drets fonamentals

    4. En aquelles situacions en qu es detecta que sest produ-int un mal evident a linfant o adolescent, cal parlar-ne amblequip directiu, informar-ne la Inspecci Educativa i comu-nicar-ho als Serveis Socials dAtenci Primria, a la DirecciGeneral dAtenci a la Infncia i lAdolescncia i, si s el cas, aFiscalia, sense que aix vulgui dir que no calgui fer la interven-ci i acompanyament educatiu que el cas requereixi.

    5. Tenir molt present que en un estat democrtic de dret no-ms un jutge pot incapacitar un pare o una mare per educarels seus lls i delegar aquesta responsabilitat a una altra per-sona. I aix sempre desprs dhaver seguit totes les garantiesprocedimentals.

    La majoria de vegades, les desavinences provenen de desencon-tres, malentesos i manca de comunicaci. Per tal de minimitzar-los,s important que hi hagi una comunicaci uida i comprensiva entreels educadors, la famlia i els nois i noies. En aquest sentit, la formalit-zaci de la matrcula pot ser una bona ocasi per iniciar-la, perqu fapalesa la delegaci i autoritzaci educativa dels pares als professionalsdel centre. La matriculaci no pot consistir nicament en un acte ad-ministratiu, sin que sha de convertir en un procs en el qual la fam-lia s informada de lestructura i continguts curriculars, del Projecteeducatiu del centre i de la seva vida quotidiana; un procs en el qualla famlia i el noi o la noia poden fer les preguntes i comentaris queconsiderin convenients, rebre les explicacions i aclariments oportuns i,nalment, acceptar i autoritzar la tasca educativa que es realitzar. Ha

    desdevenir, en denitiva, un consentiment informat.En les decisions que afecten linfant o adolescent, els educadors iles educadores li han de demanar lopini, tal com aconsella el bon cri-teri pedaggic i assenyala larticle 12 de la Convenci sobre els drets delinfant (1989) i larticle 133.2 del Codi de Famlia, que diuen, respecti-vament, el segent: Els estats membres han dassegurar a linfant ambcapacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinien tots els afers que lafectin. Les opinions de linfant han de ser tingu-des en compte segons la seva edat i maduresa i Abans de prendre

    decisions que lafectin, el pare i la mare sempre han dinformar i escol-

    La ormalitzaci dela matrcula pot ser

    una bona ocasiper iniciar unacomunicaci uidai comprensiva entreels educadors, laamlia i els nois inoies.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    18/114

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    19/114

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    20/114

    19

    II.

    Recomanacions

    II. Recomanacions

    1. Celebracions i commemoracions en els centreseducatius

    Aqu analitzarem quins aspectes cal valorar i quines podrien ser leslnies dactuaci ms recomanables pel que fa a les diades, civils o po-pulars, i les festivitats religioses,4 aix com la seva repercussi als centreseducatius, sempre amb lobjectiu de facilitar i millorar la comprensi iel respecte a la diversitat religiosa i cultural en el marc escolar.

    Com ja hem assenyalat, segons larticle 21.2 de lEstatut dAutono-mia de Catalunya, les mares i els pares tenen garantit el dret que elsassisteix per tal que llurs lls i lles rebin la formaci religiosa i moralque vagi dacord amb les seves conviccions a les escoles de titulari-tat pblica. I hem denit la lacitat i laconfessionalitat, en un sistemademocrtic, no noms com una separaci entre el poder poltic i lescreences religioses, sin tamb com una actitud dacceptaci de lapluralitat religiosa. No hi hauria dhaver obstacles per a la celebracials centres educatius pblics dalgunes festivitats dels calendaris reli-

    giosos, sempre que es mantinguin en el terreny cvic del respecte ales persones i dins el manteniment de tradicions culturals, de manera

    4. A partir dara distingirem entre diada i festivitat. Emprarem diada per a referir-nos aaquells dies en qu es commemora alguna ta civil (com el Dia dels Drets Humans, elDia internacional de la Pau i la No-violncia, etc.) o festa popular, independentment delseu origen prof o religis (festa major, Dijous Gras, carnaval, Sant Pon, Sant Jordi, SantaCeclia, Sant Joan, etc.). Les escoles sovint organitzen algun acte o commemoraci, onhi poden participar tots els alumnes.En canvi, emprarem festivitats per a referir-nos als dies que determinades comunitatsreligioses assenyalen com a solemnes (com Nadal, Pasqua o la Immaculada Concepcide Maria, entre els catlics; Id al-Adha per als musulmans, etc.). Els dels solen participaren les respectives celebracions religioses (actes litrgics, pregries, etc.)Es dna el cas que algunes de les festivitats catliques han traspassat lmbit religis, ishan convertit en festes amb un alt signicat popular (com Nadal i Reis), de manera queels cristians ho continuen celebrant de forma religiosa, i la resta poden fer-ho obviantla connotaci religiosa.A ms a ms, cal assenyalar que algunes religions remarquen la solemnitat de les fes-tivitats ms importants qualicant-les de preceptives. Aquestes festes de vegades im-pedeixen lassistncia a classe, sigui perqu esdev dia no lectiu (cas de les festivitatscatliques), sigui perqu la celebraci coincideix amb lhorari lectiu (per exemple, lId

    al-Fitr nal del Ramad i lId al-Adha festa del Sacrici, per als musulmans).

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    21/114

    20

    que no esdevinguin actes dadoctrinament o de proselitisme, sin que,contrriament, serveixin per afavorir el desenvolupament dels valorscomuns.

    1.1 Entre la tradici i el respecte a la diversitat

    Els moviments de lescola activa de principis del segle passat, ambel seu intent de connectar lescola amb la vida i amb la societat a qupertanyia, van comenar a celebrar als centres educatius algunes festestradicionals la major part per no dir la totalitat basades en el ca-lendari religis catlic, posant laccent ms en els seus aspectes festiusque en els litrgics i sempre amb una intenci deducaci cvica. Elsmoviments de renovaci pedaggica dels anys seixanta i setanta vanfer seva aquesta prctica pedaggica, de manera que en algun perodeaquestes celebracions van ser ns i tot un signe de qualitat educativai desperit de renovaci. A vegades ns i tot sorganitzaven centresdinters a lentorn duna daquestes festivitats, que es prolongavendurant diverses setmanes.

    Aquesta utilitzaci pedaggica de festivitats del calendari catlictenia una orientaci ms festiva i de recuperaci de tradicions popu-lars que no pas diniciaci dels infants en la religi. Es donava a aques-tes festes un caire molt diferent de les dels centres confessionals ca-tlics, on continuava tenint una gran importncia loraci collectiva.Resar a lescola, si b va ser una prctica generalitzada a la major partde les escoles els primers anys del franquisme no noms amb motiude les celebracions religioses sin de manera quotidiana i ritual, vaser un costum que va anar minvant ns a desaparixer, ja fa anys, de lamajor part dels centres educatius.

    Avui, algunes festivitats vinculades al calendari catlic sn cele-

    brades a molts centres educatius dinfantil i primria amb orientacipedaggica i no pas confessional. s el cas de Nadal i de Tots Sants, aixcom daltres celebracions paganes per vinculades al calendari religiscom ara el Dijous Gras o el Carnestoltes. Val a dir tamb que no totesaquestes festivitats tenen la mateixa importncia quant al nombre decentres que les celebren, i que la distribuci geogrca daquestes ce-lebracions tampoc no s homognia.

    Es pot armar que, en general, aquests actes no sn consideratscom activitats que generin conicte ni a linterior dels claustres ni amb

    les famlies. s com considerar-los com a activitats ldiques, obertes i

    No hi hauriadhaver obstaclesper a la celebraci

    als centreseducatiuspblics dalgunesestivitats delscalendarisreligiosos, sempreque es mantinguinen el terreny cvicdel respecte a les

    persones i dins elmanteniment detradicions culturals,de manera que noesdevinguin actesdadoctrinament ode proselitisme.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    22/114

    21

    II.

    Recomanacions

    exibles, en les quals participa gaireb tot lalumnat del centre. Certa-ment, de vegades la participaci per part de lalumnat de confessionsreligioses minoritries pot ser passiva o limitada nicament a aquelles

    activitats que sn estrictament obligatries pel fet de desenvolupar-sedins lhorari de classe. Aquest alumnat acostuma a participar en elsactes preparatoris sense grans problemes ni objeccions, quan es fanen hores de classe, per, en canvi, no acostuma a assistir a la festa ocommemoraci, que sol ser de carcter optatiu i, en molts casos, forade lhorari lectiu. Malgrat aquestes consideracions de carcter general,tamb s cert que, en ocasions, aquestes situacions poden portar adebats en els claustres sobre la convenincia o no de celebrar aquestesfestivitats, o almenys dadaptar-ne el format o el contingut.

    Per aquests motius, a lhora de planicar i organitzar una daques-tes activitats, hi ha centres que tenen en compte que, possiblement,el dia concret de la festa un determinat alumnat segurament no hiassistir tot i haver participat activament en la seva preparaci.

    Per aix, des dels centres educatius shan pres diferents mesuresdadaptaci daquestes activitats, amb lobjectiu de potenciar una ma-

    jor participaci de tot lalumnat de manera que ning no sen senti ex-cls. En aquest sentit, es detecta una tendncia secularitzadora i unaaltra tendncia intercultural, que de vegades es donen alhora.

    Hi ha centres que han optat per presentar algunes tradicions dori-gen catlic com a tradicions culturals prpies del pas, diferenciant idestacant els elements culturals i folklrics del que seria la prcticareligiosa. s per aix que, per exemple, se celebra el Nadal, per fentmfasi en els aspectes culturals tradicionals de la diada, en els valorsque simbolitza (la solidaritat i la pau) i reexionant sobre el consumis-me compulsiu, sense emfasitzar les creences religioses que loriginen,ni vinculant les activitats a cap adhesi de fe.

    Dins una tendncia intercultural, hi ha centres que han optat per,com a mnim, informar tot lalumnat de les festivitats de les diversesconfessions religioses presents al centre educatiu. Daquesta manera, secelebra larribada del Nadal, per tamb sexplica, quan s el moment,amb ms o menys detall i implicaci de lalumnat o de les seves famli-es, el Ramad o lAny Nou xins. Aquesta prctica dobertura al conei-xement de les celebracions religioses o tradicionals daltres confessionspresents al centre no acostuma a alterar els dies festius del centre edu-catiu i, tot i aix, es procura que tot lalumnat participi en les comme-

    moracions prpies del centre, independentment de la seva confessi.

    Algunes estivitatsvinculades al

    calendari catlicsn celebradesa molts centreseducatius dinantili primria amborientacipedaggica i nopas conessional.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    23/114

    22

    Sha produt tamb un debat sobre loportunitat o no de seguirfent totes aquestes festes tradicionals i de la presncia en els centreseducatius pblics de la signicaci i simbologia que les acompanya.

    Els debats als claustres sobre aquesta qesti, motivats sobretot per lapresncia cada vegada ms important dalumnat de diverses confes-sions religioses, shan anat estenent, de manera que en ocasions pun-tuals han passat a les revistes pedaggiques especialitzades i ns i totals mitjans de comunicaci ordinaris. Creiem que cada centre, a partirde les necessitats i caracterstiques de la seva comunitat educativa iamb la participaci dels seus membres:

    1. ha de decidir la millor manera dincorporar la dimensi in-tercultural i de respecte a les diverses confessions religiosesfamiliars;

    2. ha de reectir la incorporaci de manera clara en el seu pro-jecte educatiu i en el currculum del centre;

    3. ha de donar a conixer les festes tradicionals locals i nacio-nals, tamb les dorigen religis.

    Si es fes aix i sactus en conseqncia i amb rigor, els dies de cele-bracions darrel cristiana, o de qualsevol altra confessi religiosa, hauri-en de conservar el carcter respectus envers totes les tradicions quehan de tenir les activitats de tots els dies del curs escolar, tot aprotantlocasi per formar en cultura religiosa independentment de la fe o delopci de pensament de cadasc i afavorir el desenvolupament de lescompetncies bsiques corresponents. Aquest hauria de ser el verita-ble repte i lobjectiu a assolir, i en cap cas organitzar commemoracionspuntuals, ms o menys folklriques, descontextualitzades del projecteeducatiu i de convivncia del centre ni obertament contradictries

    amb els objectius proposats deducaci per al respecte a la diferncia.

    1.2 Calendari escolar i calendaris litrgics

    El calendari ordinari dels centres educatius i de la societat en generalreecteix, en part, la situaci viscuda ns fa molt poc temps al nostrepas. En aquest sentit, mant una clara correspondncia entre els diesfestius i les celebracions tradicionalment catliques. Per la diversitatreligiosa present als centres, de manera especial a partir de les noves mi-

    gracions estrangeres, pot provocar de manera directa o indirecta i ms

    Els dies decelebracionsdarrel cristiana,o de qualsevolaltra conessireligiosa, hauriende conservar elcarcter respectusenvers totes les

    tradicions quehan de tenir lesactivitats detots els dies delcurs escolar, totaproftant locasiper ormar encultura religiosaindependentmentde la e o de lopcide pensamentde cadasci aavorir eldesenvolupamentde lescompetnciesbsiques

    corresponents.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    24/114

    23

    II.

    Recomanacions

    sobtada o ms progressiva, el sentiment duna necessitat dadequar lescelebracions i, conseqentment, un qestionament dall que sempresha fet aix en unes dates determinades del calendari.

    s a partir duna decisi del Consell Escolar que cada centre pblico privat concertat escull les seves celebracions, concreta quin ser elseu contingut i de quina manera es portaran a terme. Per, malgratlimportant increment de diversitat religiosa entre les famlies delsnostres centres educatius, i tot i que cada confessi religiosa t el seupropi calendari de celebracions, el calendari escolar continua estantvinculat a les festivitats catliques.

    Per altra banda, la major part de les celebracions de les confessionsreligioses es fan durant els caps de setmana i, per tant, no suposenun motiu dabsncia a classe. Per hi ha casos en qu, pel fet que sesegueix un calendari lunar, determinades celebracions sescauen endies lectius. En els pasos dorigen de les famlies, els nens i nenes noassisteixen al centre educatiu durant les celebracions ms importants,com ara, per exemple, en la festa que commemora el nal del Ramado en el dia de la festa del Sacrici.

    Hi ha centres que demanen per avanat el justicant dabsnciaper tenir present quins dies seran les festivitats de determinada con-fessi amb la intenci de programar i adaptar les activitats docents. sbo recordar que els Acords de Cooperaci de 1992 entre lEstat espa-nyol i les federacions jueva, protestant i islmica estableixen les con-dicions per a la dispensa dassistncia a classe. Per tant, les absncies aclasse durant aquestes festivitats de lalumnat daquestes confessionsreligioses han dentendres sempre com a justicades, essent improce-dents, en aquests casos, les sancions o les recriminacions per ra de lano assistncia a classe. Caldr, per, el corresponent justicant familiar.

    Una actitud de respecte i de reconeixement de la diversitat

    religiosa de les famlies, a ms de complir amb la normativa vigent, fa-cilitar la convivncia harmnica amb aquest alumnat i amb les sevesfamlies, que se sentiran ms acollides en aquests centres educatius.

    Esdev impossible xar un calendari escolar que respongui a lesnecessitats de dies festius de tota la diversitat de creences present aCatalunya. Amb tot, si hi ha un percentatge molt important dunadeterminada confessi religiosa en determinats centres educatius, hiha la possibilitat de fer coincidir algun dels dies de lliure disposiciamb alguna festa assenyalada daquesta comunitat. Cal tenir en comp-

    te que el Departament dEducaci recomana que siguin els consells

    Hi ha centresque demanenper avanatel justifcant

    dabsncia pertenir presentquins dies seranles estivitatsde determinadaconessi ambla intenci deprogramar iadaptar lesactivitats docents.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    25/114

    24

    escolars municipals, un cop xats els calendaris de festivitats locals,nacionals i estatals, qui seleccioni els dies que convindria que adoptes-sin tots els centres del mateix municipi.

    Per, atesa la improbable circumstncia que es tri com a festiu al-gun dia assenyalat de les comunitats religioses minoritries, almenys, enaplicaci dels Acords de Cooperaci de 1992, conv determinar quinsdies compten les famlies que els seus lls deixaran dassistir a lescola, iinformar-ne tot el professorat de cara a les seves programacions.

    Si volem avanar cap a institucions educatives on la convivnciaintercultural i el respecte a la diversitat religiosa siguin caracterstiquesdeterminants de les prctiques educatives quotidianes, el centre edu-catiu hauria de conixer, com a mnim, els elements bsics de totes lesreligions de lalumnat, inclosos el calendari i les principals caractersti-ques de les seves celebracions. Una informaci que hauria darribar atots els alumnes per educar-los en el respecte a la diversitat i en el re-coneixement de laltre, i per poder millorar aix el clima de convivncia.Seria molt convenient introduir en el currculum ordinari (de cinciessocials, literatura, msica, etc.) referncies a les celebracions religiosesde les confessions religioses presents al centre.5

    2. Lalimentaci als menjadors escolars i la diversitatreligiosa

    2.1 La complexitat es pot gestionar correctament

    El menjador escolar t una responsabilitat nutricional i educativa.Un pla de mens ben dissenyat s un factor molt important en la sa-lut dels infants i adolescents, ajuda a instaurar bons hbits alimentaris

    i a conixer, respectar i estimar la diversitat de costums i creences quees manifesten en la ingesta.Lestructura i la planicaci dels mens de lescola ha de garantir

    una alimentaci saludable a travs duna oferta equilibrada, variada,sucient, agradable i adaptada a les caracterstiques i necessitats delscomensals. Aquest darrer aspecte signica que ha dincorporar les tra-dicions culturals de la zona i tamb la dels alumnes provinents daltres

    5. A lXTEC/Espai LIC i al web de la Direcci General dAfers Religiosos trobareu un

    calendari amb les principals festes de les religions amb ms implantaci a Catalunya.

    El centre educatiuhauria de conixer,com a mnim,els elementsbsics de totesles religions de

    lalumnat, inclososel calendari iles principalscaracterstiquesde les sevescelebracions.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    26/114

    25

    II.

    Recomanacions

    contextos culturals i que ha de tenir en compte les situacions de rgimespecial per prescripci mdica. Per tant, la planicaci dels menss una tasca important i de vegades complexa la qual cosa no vol

    dir irresoluble que hauria de ser abordada amb professionalitat iconsensuada entre els professionals educatius, pares, dietista, cap decuina i alumnat.

    El Departament dEducaci i el Departament de Salut han facilitatals centres educatius recomanacions per poder planicar o avaluar elsmens de cada centre,6 aix com un servei dassessorament de progra-macions i revisions de mens.

    Tot i que la majoria de tradicions religioses contemplen prescrip-cions alimentries, noms en alguns casos sn obligatries per als noisi noies. Tot i aix, s fora habitual trobar alumnes que segueixen pres-cripcions, la qual cosa es manifesta en el menjador escolar, quan esfan colnies o excursions que impliquen menjar fora, quan se celebraalgun aniversari o quan alguns alumnes segueixen perodes de dejuni.7

    La diversitat de necessitats relacionades amb els preceptes alimen-taris shan reectit principalment en la demanda de mens diferentsal servei de menjador escolar. Les respostes dels centres educatius deCatalunya a aquesta qesti han estat diverses. La gran majoria hananat trobant solucions respectuoses i operatives. Hi ha, per, algunscentres que han tingut i tenen una actitud intransigent i situen lalum-nat amb preceptes religiosos relacionats amb lalimentaci davantdues niques opcions: o b fan s del menjador escolar sense seguirels preceptes alimentaris, o b no utilitzen el menjador del centre isegueixen els preceptes a casa seva o a un altre lloc. De vegades, aques-ta intransigncia no es mostra obertament, sin que est recobertaduna ptina de subtilitat.

    Davant situacions com aquesta, cal saber i cal tenir en compte les

    qestions segents:

    1. Els Departaments dEducaci i de Salut de la Generalitat faci-liten recomanacions als centres educatius per tal que puguin

    6. Vegeu el document Guia: lalimentaci saludable a letapa escolar, del Departa-ment dEducaci (http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/ai-mentacio.pdf).7. En el cas de lalumnat musulm, es fa referncia expressa a lalimentaci en els centresescolars en lapartat 14.4 de lAcord de Cooperaci de lEstat espanyol amb la Comisin

    Islmica de Espaa.

    Tot i que la majoriade tradicionsreligioses

    contemplenprescripcionsalimentries,noms enalguns casos snobligatries per alsnois i noies.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    27/114

    26

    planicar o avaluar els mens de cada centre, aix com un ser-vei dassessorament de programacions i revisions de mens.8

    2. Es pot facilitar lexercici del dret de llibertat religiosa sense

    que calgui augmentar exageradament el nombre dopcions.Sovint es pot resoldre la situaci amb diferents adaptacions(men ordinari, men de rgim i men vegetari), que moltscentres educatius ja ofereixen.

    3. La llei no equipara pas el dret a no menjar determinats ele-ments per motius religiosos amb el desig de menjar o de nomenjar determinats aliments, per gust o per tradici.

    4. En cap cas no es pot vulnerar el dret a la igualtat de tracte pelque fa a beques o ajuts de menjador argumentant qestions

    de diversitat diettica o cultural.

    Hi ha centres que han sabut aprotar la diversitat religiosa delalumnat per remarcar laposta de lescola per la inclusi. En aquestsentit, el respecte a les prescripcions religioses no sempre passa per lamultiplicaci de mens, sin que es pot basar en la cerca de mensoberts a tot lalumnat.

    Com ja hem comentat anteriorment, s fonamental la comuni-caci amb les famlies. En totes les confessions, trobem diversos graus

    de compliment i, en conseqncia, conv deixar clar que el menjadorescolar s un servei a les famlies.

    Ms enll dels mens, s molt oport aprotar el menjador es-colar per aprofundir el coneixement de la diversitat cultural. Algunscentres duen a terme la iniciativa de fer espordicament pats tpicsdalgun pas, la qual cosa afavoreix la comprensi que tothom hadaprendre a assaborir i a fruir del menjar darreu del mn. Aquestamena dactivitats trenca la possible imatge dun men normal i unaltre dexcepcional, i fa entendre que totes les cultures han desen-

    volupat una cuina sana i que no s exclusiva per a la seva gent.

    2.2 Prescripcions alimentries per motius religiosos

    La interpretaci i la rigidesa en lobservana dels preceptes alimen-taris per motius religiosos varia molt segons la religi, el corrent a qu

    8. Vegeu el document Guia: lalimentaci saludable a letapa escolar, del Departa-

    ment dEducaci.

    La interpretacii la rigidesa en

    lobservanadels preceptesalimentaris permotius religiososvaria molt segonsla religi, elcorrent a qu espertany i al graudobservana de la

    amlia.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    28/114

    27

    II.

    Recomanacions

    es pertany i al grau dobservana de la famlia. Daltra banda, moltesvegades els nois i noies daltres contextos culturals no es queden adinar a lescola i ns i tot renuncien a la beca del menjador escolar, no

    pas per prescripcions religioses, sin perqu han estat socialitzats engustos alimentaris tan diferents que no els agrada gaire el menjar queproporciona el centre. Ladaptaci a una dieta tan diferent a la de lafamlia s molt difcil si no es fa duna manera progressiva i integradaen els aprenentatges competencials.

    En els annexos trobareu informaci referida a les prescripcions ali-mentries de cadascuna de les tradicions religioses amb ms implan-taci a Catalunya.

    3. El vestuari i ls de smbols religiosos

    La indumentria i els smbols que responen a preceptes i a reco-manacions religioses fan visibles, duna manera fcil i directa, les iden-titats i les diferncies. Totes les religions aconsellen vestir decentment,i duna manera especial pel que fa a les dones, per el rigor i la concre-ci en aquesta recomanaci varia segons les religions i els diversos cor-rents que hi ha en cada una delles. s, per tant, un dels elements que fams evident laugment de la diversitat als centres educatius i que mscontrovrsia pot generar en determinades situacions. Aix ha motivatque el Departament dEducaci hagi incls alguna referncia explcitaal vestuari en les Instruccions per a lorganitzaci i el funcionamentdels centres educatius pblics. Concretament lapartat Fomentarleducaci intercultural en un marc de dileg i de convivncia exposa:

    Leducaci intercultural implica un model educatiu que poten-

    cia la cultura del dileg i de la convivncia, i ajuda a desenvolu-par la conscincia i el sentiment digualtat com a condici pr-

    via per al coneixement i el respecte de les dierncies culturals.

    El centre educatiu ha de tenir com a objectiu onamental que

    tot lalumnat, el de la cultura majoritria i el de les minoritries,

    mitjanant qualsevol rea o matria curricular, desenvolupi les

    aptituds i les actituds que el capacitin per viure en la nostra

    societat multicultural i multilinge.

    Per assolir aquest objectiu cal que el centre:

    [...]

    El centre educatiuha de tenircom a objectiu

    onamental quetot lalumnatdesenvolupi lesaptituds i lesactituds queel capacitinper viure en lanostra societatmulticultural i

    multilinge.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    29/114

    28

    Respecti la diversitat cultural en totes les seves ormes i, pertant, permeti ls de vestuari o elements simblics, ja siguinde carcter cultural, religis o identitari, sempre que no im-

    possibilitin: la realitzaci de totes les activitats curriculars, la comunicaci interpersonal, la identicaci personal, la seguretat personal o la dels altres.

    Aquest respecte, per, no ha de permetre ni tolerar els smbolsque exaltin la xenobia o el racisme, o que promoguin qualse-vol tipus de violncia.

    En aquest assumpte considerem que, a ms daquesta normativa idels suggeriments i pautes dactuaci generals que shan assenyalat alcomenament de tot, cal tenir en compte els aspectes que sassenya-len a continuaci.

    3.1 El noi o la noia s sempre subjecte de drets

    Els elements simblics en les formes de vestir o en els complementscorporals donen fe duna religi i, com tots els smbols, despleguen

    interpretacions i passions en les quals de vegades el portador es veuatrapat. Linfant o adolescent esdev un punt de conuncia de mi-rades i discursos dispars i enfrontats que tot i convergir en ell no vandirigits a ell, sin a la simbologia de la qual s portador. En la societatmeditica, aix pot arribar a situacions que transcendeixin desmesura-dament les persones implicades, ns al punt de convertir tamb linfanto adolescent en smbol dall que els actors consideren que est en joc.

    En aquestes situacions, s aconsellable que els educadors realitzinun seris exercici per veure qu s el que realment saboca en la dis-cussi. s important no oblidar que es discuteix sobre smbols i queels smbols evoquen creences, idees, projectes, illusions, emocions,prejudicis, pors... que constitueixen i travessen, obertament o soterra-dament, els discursos i les actituds. Per exemple, el hijab9 pot ser, pera alguns, portador de signicats com ara la submissi de la dona o laconfessionalitzaci de lescola o la prdua de catalanitat. I per a altres,un costum o un acte didentitat o una prescripci religiosa o un signecultural o simplement un gust personal.

    9. Hijab: mocador que utilitzen moltes dones musulmanes. Tapa el cabell, les orelles i

    el coll i mostra el rostre.

    Cal que el centrepermeti ls devestuari o elements

    simblics queno impossibilitinla realitzaci detotes les activitatscurriculars, lacomunicaciinterpersonal,la identifcacipersonal i la

    seguretat personalo la dels altres.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    30/114

    29

    II.

    Recomanacions

    Aqu s especialment apropiada la ormulaci kantiana de limpe-

    ratiu categric segons el qual cal tractar la persona com a f en si ma-

    teixa, no pas simplement com a mitj. Lluitar contra la submissi de la

    dona o contra la imposici religiosa a les escoles sn accions lloablesque no es poden er mai a costa de provocar un perjudici a un inant

    o a un adolescent, com ara la seva desescolaritzaci. I lacci educativa

    que persegueix el b dels inants i dels adolescents sha de er amb ells,

    no a costa dells. Educar en la igualtat, en el respecte a totes les creen-

    ces i en lestimaci a la cultura que acull, noms es pot aconseguir amb

    la complicitat dels educands i de les seves amlies.

    El b superior del menor dedat comporta assegurar la seva esco-

    laritzaci obligatria i que aquesta es dugui a terme amb la mxima

    qualitat possible. En conseqncia, noms si la indumentria interers

    objectivament en lassoliment daquest objectiu, aleshores hauria de

    ser objecte de prohibici.

    Hi ha ormes de vestir que, en el nostre context cultural i avui,

    perjudicarien objectivament els inants o adolescents. Ens reerim a

    ormes molt poc habituals als centres educatius per que podrien

    augmentar en el utur, com per exemple el nicab i el burca.10 Sn per-

    judicials per tres raons principals: perqu difculten la visi i el movi-

    ment del cap, dels braos i les mans a qui els porta; perqu impedeixen

    veure el rostre, un actor important en les relacions socials i educati-

    ves; i perqu persegueixen ocultar el cos i fns i tot la presncia de la

    menor dedat, la qual cosa, aqu, inuiria negativament en el desen-

    volupament de la seva personalitat i suposaria un atemptat a la seva

    dignitat. (Aquest darrer argument tamb ens serviria per limitar dins

    la instituci escolar, per exemple, les ormes de vestir o ms aviat

    de desvestir-se que estan a laltre extrem, s a dir, que persegueixen

    lexaltaci i exhibici de les parts sensuals del cos.)

    En canvi hi ha altres vestimentes que no perjudiquen linanto adolescent, per exemple la shayla,11 el hijab,12 el turbant sikh o la

    10. Nicab: pea de roba que tapa el cabell i la cara. Es veuen els ulls. Burca: pea de roba

    que tapa el cabell, la cara i els ulls amb un teixit reixat. Ls dambdues peces s molt

    excepcional a Catalunya, fns i tot entre persones adultes.

    11. Shayla: mocador llarg i rectangular emprat a la zona del gol Prsic. Tapa el cabell i

    les orelles i sestn sobre les espatlles.

    12. A dierncia del hijab, el xador, usat per les dones iranianes, s un vel que cobreix

    bona part del cos i noms deixa veure la cara.

    Lluitar contra lasubmissi de la

    dona o contra la

    imposici religiosa

    a les escoles sn

    accions lloables

    que no es poden

    fer mai a costa

    de provocar un

    perjudici aun infant o a un

    adolescent,

    com ara la seva

    desescolaritzaci.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    31/114

    30

    quip,13 tot i que es pot considerar, amb prudncia i objectivitat, queen algunes activitats escolars ho poden fer (per exemple la shaylaquan sest al laboratori i es manipula un fogonet).

    3.2 No totes les formes de vestir mereixen el mateixtractament

    Lexpressi si permetem aix, aleshores haurem de permetre...manifesta la necessitat de tenir arguments per justicar tractamentsdiferents a coses que poden semblar iguals (per exemple, per respon-dre la pregunta si ell porta un turbant sikh a classe, per qu jo no pucportar una gorra de beisbol?), o de tenir arguments que permetinaturar el relativisme absolut.

    Hem dit que tota intervenci educativa ha de procurar el b delinfant o adolescent i que, en el nostre context cultural i avui, hi haformes de vestir que els perjudiquen. Les normes durbanitat sn nor-mes socials dalteritat, de respecte i de reconeixement que faciliten laconvivncia amb els altres. I, de moment i a la majoria de llocs dEu-ropa, portar una gorra de beisbol, per exemple, en determinats espaiss una falta de respecte i una mostra de mala educaci. Un educadorha dsser capa dassenyalar quins sn (i per qu) els llindars dallperms, dexplicar que no totes les formes de vestir mereixen el mateixtracte i de facilitar processos de coneixement i de reexi crtica res-pecte daquestes qestions. Ho ha de fer perqu hi ha bons argumentsper fer-ho: arguments tics (per exemple que la religi s una opci devida, no una qesti de gustos que poden variar dun dia a laltre i queno comprometen a res); arguments jurdics (les lleis permeten unescoses i no unes altres, tipiquen alguns fets com a drets fonamentals idaltres no). Per tant, ms que defugir aquestes ocasions, els professio-

    nals de leducaci les han de veure com a oportunitats per a la tascaeducativa que tenen encomanada. Per poc que shi pensi, es trobaranbones raons per explicar i fer comprendre per qu no es pot portargorra esportiva a classe, llevat que estigui justicat per una malaltia, ien canvi un sikh s que pot portar turbant.

    Tamb cal ser sensibles als canvis imposats pels usos i costumsde la societat. Maneres de vestir intolerables fa uns anys, sn avui dia

    13. La quip s una petita gorra plana, de roba o llana, que cobreix una part del cap i

    que s emprada pels jueus.

    Un educador hadsser capadassenyalar quinssn (i per qu)els llindars dallperms, dexplicarque no totes lesormes de vestirmereixen elmateix tracte i deacilitar processosde coneixementi de reexicrtica respectedaquestesqestions.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    32/114

    31

    II.

    Recomanacions

    acceptades per amplis sectors de la poblaci. Per la necessria tole-rncia amb indumentries juvenils de moda (prcings, tatuatges, gorresi capells, vestimenta que deixa al descobert parts del cos, etc.) ha de

    tenir els lmits que marca el seny daquells que vetllen pel b dels noisi noies del centre educatiu. Amb aquest criteri, haurien de limitar-se,desaconsellar-se i, arribat el cas, no tolerar-se, aquells elements delvestuari que impossibilitin la realitzaci dels exercicis previstos en eldesplegament del currculum (especialment en les classes deducacifsica, per no noms en aquesta rea). Tenir garantida lescolaritzaciobligatria completa, de tot el marc curricular, s un dels drets de totsels infants.

    La seguretat individual i collectiva de lalumnat ha de ser un altremotiu de prohibici dun vestuari o duns ornaments determinats. Nonoms a la classe deducaci fsica; tamb al laboratori, per exemple, elseny ja indica que no shi pot acudir amb determinades peces de ves-tuari o amb pentinats o cabells molt llargs i sense recollir, en els qualspugui calar-se foc amb relativa facilitat, per posar un altre exemple. Lahigiene i la salut de lalumnat han de tenir-se igualment en compte.

    Els lmits en el vestuari i laparena fsica sempre shaurien destabliramb el mxim consens possible, tenint en compte els aspectes tics,legals i normatius. Els acords shaurien de prendre en els rgans degovern i de participaci dels quals sha dotat el centre educatiu (Claus-tre, Consell Escolar), i concretar-los en els reglaments interns dunamanera pactada, evitant les valoracions personals subjectives.

    3.3 Signes o vestimentes dels educadors

    La llibertat religiosa s un dret fonamental i, com a tal, un ciuta-d ns titular sempre i en qualsevol circumstncia. En aquest sentit,

    un professor no en queda desposset quan est exercint. Ara b, elsdocents representen tamb la instituci escolar, i en conseqnciahan dactuar dacord amb el que sespera de tots els professionals delcentre. Cal fer compatible la llibertat religiosa personal amb la lacitatdel centre o amb lideari propi del centre en el cas de les escoles con-fessionals.

    Aquest equilibri sha de buscar tant en la vestimenta com en lesactuacions del personal docent, amb el benents que no es pot exigira ning que amagui o dissimuli les seves conviccions personals. Alho-

    ra, aquest personal, dacord amb la responsabilitat que t conada, ha

    Cal ser sensiblesals canvis imposatspels usos i costumsde la societat.

    Maneres de vestirintolerables a unsanys, sn avui diaacceptades peramplis sectors dela poblaci.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    33/114

    32

    de deixar ben clar (als alumnes i a la direcci) si puntualment hi hacap qesti per la qual se separi dall establert pel centre o per lesautoritats educatives.

    De fet, aquest capteniment no es justica tant per la pertinenaa un servei pblic com per la vulnerabilitat dels usuaris. Valgui coma exemple que un jutge vesteix una indumentria especca perquha de mostrar una neutralitat exquisida davant de tota la ciutadania.En canvi, un funcionari que no faci atenci al pblic disposa de msllibertat per vestir al seu gust, sense que afecti la qualitat del servei.El personal docent es trobaria en un punt intermedi, per al qual nos necessari cap uniforme, per s oferir una imatge coherent amb latasca que t encomanada. En qualsevol cas, lexpressi de creences oconviccions personals mai no pot implicar exaltaci, apologia o pro-selitisme de cap mena.

    4. El currculum i la diversitat religiosa

    Com hem dit, en el moment en qu la famlia matricula el noio la noia al centre educatiu, es fa palesa una delegaci i autoritzacieducativa en aquelles qestions que afecten lestructura curricular, elprojecte educatiu i la vida quotidiana del centre. Aix no vol dir quela famlia no pugui manifestar desacords al llarg del curs amb algunesdaquestes qestions. En aquest sentit, caldria tenir especial cura enel procs de matriculaci, que hauria desdevenir un autntic exercicidacollida i dexplicaci del Projecte Educatiu del Centre.14

    Els conictes entre la famlia i el centre educatiu, tot i estar relacio-nats amb all que uns i altres consideren que est b o malament, nosn deguts necessriament a la diversitat religiosa, sin que sovint sn

    qestions que podrem qualicar de rgim interior, de disciplina, dur-banitat. Per en canvi nhi ha algunes que toquen temes ms profundsi sensibles, ms relacionats amb les conviccions religioses o tiques

    14. El concepte de consentiment informat prov del camp de la medicina. La deonto-logia i les lleis sanitries assenyalen que els professionals sanitaris no poden fer cap inter-venci en un pacient sense el seu consentiment explcit, llevat dels casos que assenyalala llei (urgncia, epidmia o incapacitat). Implica informar de forma rigorosa, compren-sible i tranquilla sobre el diagnstic, les diferents mesures teraputiques possibles, els

    resultats esperats de cada una delles i aconsellar la que, a parer del facultatiu, s la millor.

    Caldria tenirespecial curaen el procs dematriculaci, quehauria desdevenir

    un autnticexercici dacollidai dexplicaci delProjecte Educatiudel Centre.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    34/114

    33

    II.

    Recomanacions

    duns i altres, com ara la demanda de famlies, per raons religioses, queel seu ll o la seva lla no estudi algunes rees o alguns continguts cur-riculars determinats (per exemple Msica o Educaci Fsica o la teoria

    evolucionista, alguns aspectes dEducaci per a la Ciutadania, laparellreproductor hum en grups mixtos dalumnat...), que no participi enalgunes activitats curriculars (sortides fora del centre educatiu), o en, que no escolti comentaris elogiosos per part del professorat sobrela modicaci del Codi civil que permet el matrimoni entre personesdel mateix sexe.

    La potestat del pare i de la mare, reconeguda i protegida pel ttolIV del Codi de Famlia, no pot ser menystinguda per lescola. En cas

    que es consideri que alguna actuaci familiar vulnera un dret fona-mental de linfant, el centre educatiu ha de posar-ho immediatamenten coneixement de lautoritat competent, per quan no es vulnera undret fonamental i la famlia manifesta principis religiosos per efectuaralguna demanda, el centre educatiu ha de recollir aquesta demandai ha danalitzar detingudament si s compatible amb el complimentobligat de la normativa vigent al nostre pas.

    Dentrada, en lanlisi de lacceptabilitat o no duna queixa o unademanda formulada amb motiu de determinats continguts del cur-

    rculum obligatori, sha danar alerta de no caure en una perspectivargida i inexible, perqu la majoria de normatives permeten i ns i totrequereixen, per a una correcta aplicaci, interpretacions i acomoda-cions als casos concrets. Efectivament, si la diversitat religiosa o cul-tural s, sens dubte, una riquesa per a tots, el preu que ens cal pagars el de fer tots tot el possible per tenir una sensibilitat ms anada iunes actuacions ms rigoroses i fonamentades a lhora de tractar elsconictes que es puguin presentar.

    Vegem amb ms detall situacions en les quals els centres educatius,en ocasions, han de fer front a possibles divergncies amb la famlia enrelaci als continguts del currculum. Concretament ens referirem a:

    1. Objeccions familiars, per motius religiosos, al contingut delcurrculum (a determinades matries del currculum o a al-guns continguts o activitats concrets de determinades ma-tries).

    2. Objeccions familiars a les activitats extraescolars del centre

    (sortides, visites, excursions, colnies...).

    Quan no esvulnera un dretonamental i laamlia maniestaprincipis religiososper eectuaralguna demanda,

    el centre educatiuha de recolliraquesta demandai ha danalitzardetingudamentsi s compatibleamb el complimentobligat de lanormativa vigent alnostre pas.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    35/114

    34

    4.1 Objeccions familiars al currculum per motius religiosos

    a) Activitats artstiques

    La msica, la dansa, lexpressi plstica o el teatre sn recursosque els centres educatius catalans utilitzen per a una educaci inte-gral de lalumnat per desenvolupar la capacitat artstica i dexpressi.Si b s cert que en la majoria de centres educatius no shan donatconictes per motius religiosos relacionats amb les expressions arts-tiques, i que la prctica totalitat de lalumnat de confessions mino-ritries participa en les activitats musicals, teatrals, plstiques o dedansa, hi ha hagut casos en qu alumnes daquestes confessions hanallegat motius religiosos per negar-se a seguir algun tipus determinat

    dactivitat artstica.s cert tamb que, en ocasions, aquestes activitats poden xocar

    amb les prctiques habituals o les creences duna part de lalumnat; ide vegades sense que lescola se nassabenti, duna banda pel fet quelalumnat no vulgui verbalitzar-ho (pot tenir inters a no signicar-se)i, de laltra, pel fet que sn pocs els docents que saben que pot ha-ver-hi una regulaci restrictiva, en algunes confessions religioses, sobreaquestes activitats.

    Com ja hem indicat en lapartat dedicat a les festes i celebracions,a vegades, quan els alumnes no volen participar en les representacionsteatrals o en els espectacles, expressen aquesta negativa simplementno apareixent el dia de la representaci pblica, malgrat que haginpogut intervenir activament en els assajos daquestes activitats. Quanes presenten aquestes situacions, els centres poden tenir diversos tipusde resposta, des de sancionar labsncia amb falta no justicada,ns a permetre la no participaci proposant, o no, alguna altra activi-tat alternativa. s freqent que aquests collectius no facin explcit el

    motiu pel qual no participen en aquests actes, i que demanin al pro-fessorat fer alguna daquestes activitats alternatives. Caldr tenir-ho encompte i buscar una soluci individualitzada.

    b) Educaci fsica i activitats esportivesConv saber que no hi ha cap precepte religis que impedeixi que

    un nen o una nena faci Educaci fsica. El problema no rau en la prpiamatria, sin en certs aspectes o maneres de dur-la a terme que podenno encaixar amb els preceptes religiosos, per exemple, les qestions

    relacionades amb la indumentria de les noies. En el cas de lIslam, per

    No hi ha capprecepte religisque impedeixi queun nen o una nena

    aci Educaci sica.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    36/114

    35

    II.

    Recomanacions

    exemple, aquesta religi preveu que tant els nois com les noies puguin

    fer totes les activitats educatives o instructives que convingui, per

    a partir de ladolescncia recomana que les facin separats per sexes i

    que les noies tinguin cura de la vestimenta per evitar provocacions.Seguint aquesta recomanaci, hi ha noies que a partir de la primera

    menstruaci es posen mocador (hijab) i no es posen roba gaire ajus-

    tada.

    No es pot oblidar que no tothom viu la religiositat de la matei-

    xa manera. Trobarem casos en qu, malgrat pertnyer a la mateixa

    confessi religiosa, uns comportaments seran ms oberts i altres ms

    restrictius. Per exemple, el fet que unes dones musulmanes no por-

    tin mocador no vol pas dir que altres no shi sentin obligades, ni que

    unes siguin menys musulmanes que les altres, ni ens diu res sobre

    lobligatorietat del mocador. Com ja hem dit, la vivncia del fet reli-

    gis i la valoraci del grau de rigor amb qu cal complir les normes s

    molt personal, i est condicionada per la tradici i els costums fami-

    liars. Aquesta qesti de la indumentria s, precisament, un aspecte

    fonamental a lhora dentendre per qu, per exemple, les noies musul-

    manes no volen fer determinades activitats fsiques: tant ls de la roba

    esportiva (haver de posar-se el xandall o una samarreta de mniga

    curta) com haver de prescindir del mocador sn elements que poden

    dicultar la participaci daquestes alumnes en aquestes activitats.

    Per, com que als centres educatius els interessa que aquestes

    alumnes participin a la classe amb la resta de companys i companyes,

    acostumen a deixar fer lactivitat esportiva amb la roba que vulguin

    (amb camisa ampla i de mniga llarga, per exemple) i exigeixen, per,

    que un cop acabada lactivitat fsica es posin roba neta.

    Algunes noies musulmanes tamb fan la petici de fer lactivitat

    fsica amb mocador. Utilitzar el mocador durant aquesta classe pot

    ser considerat incompatible amb la higiene de les alumnes per la pocatranspiraci que permeten algunes peces o teixits en realitzar activi-

    tats que fan suar. Per resoldre-ho, molts centres educatius recomanen

    a les noies que no duguin el mocador durant aquesta activitat i sels

    proposa que es posin al cap una cinta ampla, o un mocador prim que

    faciliti la transpiraci, o un buf.

    Els centres shan trobat tamb que lalumnat sikh o les noies mu-

    sulmanes rebutgen, per motius religiosos, anar a la piscina o dutxar-se

    desprs de fer educaci fsica. En el moment en qu el centre fa de la

    nataci una exigncia i la voluntat de lalumnat s radicalment con-

    Trobarem casos

    en qu, malgrat

    pertnyer a la

    mateixa confessi

    religiosa, uns

    comportaments

    seran ms oberts

    i altres ms

    restrictius.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    37/114

    36

    trria a participar-hi, la instituci educativa es veu en la necessitat deresoldre un conicte que t ms arrels culturals que religioses. No hi hauna prohibici religiosa explcita que els nois musulmans o sikhs parti-

    cipin a la classe de nataci encara que hi hagi noies que facin lactivitat.Per tampoc no s evident lobligatorietat curricular inexcusable defer nataci per assolir les competncies bsiques de letapa.

    Daltra banda, pel que fa a lalumnat sikh i a lalumnat musulm,la intimitat i el fet de no mostrar el cos nu davant altres persones sntrets culturals molt arrelats; aquesta norma de comportament t tam-b ms a veure amb un costum cultural que amb un precepte religis.Per aquesta ra, no es considera adequat dutxar-se en un espai com-partit, encara que sigui utilitzat noms per persones del mateix sexe.Sovint es resol facilitant la possibilitat de canviar-se o de dutxar-se enun espai o un moment ms reservat.

    Moltes vegades, malgrat que el centre educatiu facilita propostesde soluci del conicte, persisteix en lalumnat la negativa a fer unadeterminada activitat esportiva. Moltes vegades les dicultats de lesnoies provenen de la necessitat devitar el contacte fsic amb els com-panys de sexe mascul que pot produir-se en la prctica de lactivitat,sobretot en els exercicis en parella o esports que requereixen contacteentre els contrincants. Alguns centres accepten aquest rebuig de lesnoies musulmanes envers la participaci en determinats exercicis f-sics, tot i obligar-les a ser a lespai on la resta de companys i companyesdesenvolupen lactivitat. Es pot acceptar aquesta manera dencarar elconicte si es tracta de guanyar temps per negociar una soluci quefaci compatible lexigncia del compliment del currculum amb les re-ticncies de lalumnat.

    El temps que fa que lalumnat resideix a Catalunya i que va al cen-tre s un factor important. Lalumnat que en un principi era reticent a

    participar en determinades activitats, sovint acaba incorporant-shi, avegades ns i tot de manera entusiasta. Cal tenir molt en compte elsprocessos personals dadaptaci a un entorn que, sobretot al principi,els infants poden viure com especialment hostil i atemoridor.

    c) Objeccions familiars a leducaci sexualLa sexualitat s un dels elements que el centre educatiu pren en

    consideraci no noms a lhora de formar els alumnes, sin sobretotdoferir-los una educaci integral de la seva personalitat. Leducaci

    afectivo-sexual, per tant, s leina de qu disposa el centre per tal que

    No hi ha unaprohibici religiosaexplcita que els

    nois musulmans osikhs participin a laclasse de nataciencara que hi haginoies que acinlactivitat.

    Cal tenir molten compteels processospersonals

    dadaptaci aun entorn que,sobretot alprincipi, els inantspoden viure comespecialment hostili atemoridor.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    38/114

    37

    II.

    Recomanacions

    els escolars rebin uns coneixements mnims sobre qu s el sexe, perqu s com s i quines sn les conductes que faciliten, en cas de man-tenir relacions sexuals, el major respecte per a laltre i per a un mateix.

    Sovint, per, all que sensenya als centres i la manera com sensenyano sadiu amb all que sensenyaria i la manera com sensenyaria perpart dalgunes comunitats religioses.

    Leducaci sexual, als centres educatius, a ms a ms de ser partdel currculum dalgunes assignatures (Educaci per a la ciutadania i elsdrets humans, Cincies de la naturalesa)15 tamb es tracta de maneratransversal a les matries amb les quals t relaci, aix com a les tutories,on els docents tenen ms exibilitat per abordar aquest aspecte for-matiu. En tot cas, el resultat daquesta situaci s que cada centre edu-catiu acaba perlant una manera prpia de treballar leducaci sexual.

    En els casos en qu hi ha hagut incomoditats i reticncies perraons religioses respecte a leducaci sexual, s important no con-fondre un malestar per conviccions religioses amb un sentiment depudor, que de vegades no t res a veure amb la religi. En aquestes si-tuacions cal saber detectar-ho i tractar-ho amb sensibilitat. En aquestscasos caldria no forar les situacions ms enll del que s raonable iconsiderar que la participaci en activitats concretes pot ser volunt-ria i facilitar aix que un tipus dalumnat pugui rebre leducaci sexualduna forma ms adequada a la seva sensibilitat.

    Tamb cal dir que hi ha ocasions on la famlia i lescola podencompartir una visi de la sexualitat i de com sha deducar molt sem-blant, per igualment la famlia considera que s responsabilitat exclu-siva de la famlia i nega a lescola tota competncia en aquest mbit.Aqu s important assenyalar que la Constituci (art. 27.3) garanteix eldret dels pares que els lls rebin una formaci religiosa i moral que vagidacord amb les seves conviccions, la qual cosa no implica que lescola

    hagi de renunciar a explicar al conjunt de lalumnat tot el ventall dop-cions morals i religioses que es donen a la societat legalment, inclosesles que no sn prpies de la famlia.

    d) Continguts concrets dalgunes matriesTamb, en ocasions, poden presentar-se objeccions familiars a al-

    guns continguts concrets de determinades matries. Lorigen i levolu-

    15. Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments

    de lEducaci Secundria Obligatria.

    s importantno conondreun malestarper conviccionsreligioses amb

    un sentiment depudor.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    39/114

    38

    ci de la vida humana, per exemple, s un contingut que simparteixtant a educaci primria com a secundria. Transmetre aquest conei-xement, per, no s exclusiu duna matria, sin que pot ser tractat en

    ms ocasions, com a la classe de Biologia, a la de Cincies Naturals ob a Filosoa. Quan aquest ensenyament simparteix en una aula enla qual hi ha alumnes educats exclusivament sota les teories creacio-nistes, pot generar incomoditat ja que aquest tema t moltes impli-cacions religioses.

    Semblaria recomanable, en primer lloc i en tots els casos, una an-lisi, per part del claustre, del millor tractament possible de determi-nats continguts especialment sensibles. Fra bo, tamb, informar lesfamlies que puguin plantejar aquest tipus dobjeccions sobre labastdel currculum obligatori a Catalunya, i sobre les moltes possibilitats,per tamb limitacions, del centre educatiu a lhora dadaptar aquestcurrculum obligatori a la seva realitat. Tanmateix, en algunes circums-tncies, pot ser una estratgia (i una manera darribar ms fcilmenta un acord amb la famlia) tractar aquests temes sensibles en grupsreduts, de manera que aix permeti un tractament ms dacord ambles diferents necessitats i sensibilitats de lalumnat.

    Sigui com sigui, cal advertir les famlies i garantir lobligatorietat delcurrculum i, alhora, que el professorat diferenci clarament entre allque s informaci sobre la realitat social o b sobre les teories cient-ques formulades, i ladhesi moral o terica a prctiques, opcions oteories formulades.

    Daltra banda, les objeccions a determinats continguts per partde les famlies poden resultar una bona ocasi perqu el professoratajudi lalumnat a distingir entre els diversos nivells de la cultura i delllenguatge, i a entendre que aquests nivells sn diferents per no ne-cessriament contradictoris o incompatibles; s el cas, per exemple,

    de cincia i fe, de legalitat i moralitat, i de llenguatge descriptiu de larealitat emprica i llenguatge metafric o simblic referent a aspectesespirituals.

    4.2 Objeccions familiars a les activitats complementries iextraescolars del centre

    Les activitats complementries i extraescolars del centre abasteniniciatives molt diferents: des dactivitats esportives, culturals, ldiques

    i educatives que es fan al centre fora de lhorari lectiu, ns totes aque-

    Cal advertir lesamlies i garantir

    lobligatorietat delcurrculum i, alhora,que el proessoratdierenciclarament entreall que sinormaci sobrela realitat socialo b sobre lesteories cientfquesormulades,i ladhesimoral o tericaa prctiques,opcions o teoriesormulades.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    40/114

    39

    II.

    Recomanacions

    lles que, per fer-les, s necessari sortir del centre educatiu (excursions,sortides de tutoria, sortides i visites culturals, colnies, campaments...).Per tant, les caracterstiques de les activitats sn fora diverses i varien

    en aspectes tan importants com, per exemple, el grau dimplicacique demanen, lesfor i la despesa econmica que suposen, el graudobligatorietat de lassistncia, la durada de lesdeveniment (hi ha ca-sos en qu lactivitat pot implicar passar una nit fora de casa) i el per-ode en qu es realitza lactivitat (si s en perode lectiu o de vacances).Les diferncies poden ser notables tamb entre un centre deducaciinfantil i primria i un de secundria, perqu els factors abans assenya-lats varien molt segons el nivell educatiu.

    La primera dicultat que planteja aquesta temtica s aclarir lobli-gatorietat o la voluntarietat daquestes activitats. Les activitats extraes-colars i complementries tenen una presncia important a la majoriade centres pblics i privats concertats per noms estan regulades perals centres privats concertats, on tant les activitats complementriescom extraescolars tenen un carcter voluntari.

    Ara b, larticle 22.1b, de la Llei 12/2009 deducaci, quan regula elsdeures dels alumnes, estableix que lalumnat t el deure de participaren les activitats educatives del centre. Per tant, si es considera quesn activitats educatives, podria derivar-sen un deure per a lalumnat,sempre que siguin gratutes.

    Cal dir que en la majoria de centres, la no participaci de deter-minats collectius dalumnes a les sortides i activitats extraescolars nos una qesti que generi conictes greus o que sigui problemticaper al desenvolupament de lactivitat normal del centre. Com ja hemapuntat anteriorment, com que sn activitats que es fan fora del cen-tre educatiu i, sovint, fora de lhorari lectiu, a la prctica tenen un graudobligatorietat ms exible. Tot i que no s freqent que lalumnat

    allegui motius religiosos a lhora de no participar en una activitat, hiha un perl dalumnes (alguns nouvinguts estrangers, minories cultu-rals o religioses, etc.) que tenen una major freqncia dabsncies enaquestes activitats extraescolars.

    Les objeccions dels pares a la participaci dels seus lls i lles enactivitats extraescolars rarament es deuen a motius religiosos. Davantdaquesta constataci, des dels centres shan pres diferents mesures pertal de fomentar la participaci de tot lalumnat en les activitats orga-nitzades pel centre educatiu. De totes les mesures, cal destacar la ms

    important i comuna: millorar la via de comunicaci entre el centre edu-

    Les objeccionsdels pares a laparticipaci delsseus flls i fllesen activitatsextraescolarsrarament es deuen

    a motius religiosos.

  • 8/8/2019 Guia Diversitat Religiosa Centres Educatius

    41/114

    40

    catiu i les famlies, amb lobjectiu dexplicar les activitats programadesi la importncia que tenen en leducaci dels seus lls i lles, perqu,com hem vist, la major part de dicultats neixen de la manca dinfor-

    maci familiar. A vegades han collaborat en aquesta tasca mediadorsper tal de facilitar la comunicaci amb les famlies, a travs dentrevis-tes individuals, reunions collectives explicatives, trucades a les llars, etc.

    Algunes iniciatives intenten fer ms visibles els objectius i el desen-volupament de les activitats extraescolars, com lexposici de fotos alentrada del centre o a travs de gravacions de vdeo que mostren lesactivitats i els seus resultats. En alguns centres educatius amb paresmolt contraris a deixar participar les seves lles en aquest tipus dacti-vitats, lAMPA hi ha promogut activitats extraescolars de caire familiar,i no noms escolar.

    s important recordar que, en cas dalumnes que no participende la sortida o les colnies, sha de procurar que no quedin desesco-laritzats. Cal preparar activitats que els possibilitin fer aprenentatgessimilars, si s possible, als que faran els seus companys.

    Hi ha centres en els quals la poca participaci de lalumnat en lesactivitats i sortides ha fet que sen redus la freqncia o, ns i tot, quesanullessin les colnies escolars. Lexperincia demostra que aquestcam no s el ms recomanable, sin tot el contrari. Si es considera queles sortides i les activitats extraescolars sn importants per completarleducaci de lalumnat, cal fer tot el possible per oferir-les i engrescarque tothom hi participi, sense excepcions. Cal considerar tamb lamillor manera de disposar de beques i ajuts sucients per als qui elsnecessitin.

    Si malgrat totes les accions proposades persisteixen les resistn-cies, cal plantejar-se la convenincia de canviar aquestes activitats peraltres dequivalents, educativament parlant, dacord amb la major part

    de les famlies. Ara b: aix sempre sha de fer e