G U I A D I D À C T I C A G U I A D I D À C T I C A E L S F E T S D E J A U M E IE L S F E T S D E J A U M E I

“Els fets de Jaume I”, basada en el “Llibre dels feyts” de Jaume Ide Xavier Lauder

Objectius

Conèixer la figura i les accions de Jaume I, aprendre qui va ser el Rei Conqueridor, donar-li humanitat al mite i saber el perquè es va erigir com un del monarques més rellevants del seu moment és l’objectiu de l’obra “Els fets de Jaume I”, la qual pretén apropar els espectadors als fets més importants de la vida de Jaume I des d’un punt de vista divertit, senzill i atractiu.

La present Guía Didàctica conté una sèrie d’activitats per treballar el personatge de Jaume I, els fets que l’envoltaren i la posada en escena d”Els fets de Jaume I”, dirigida per Martin Crespo.

Fitxa Artística

Coproducció: Tornaveu - Edicions Bromera - Produccions del Mar

Dramatúrgia: Xavier Lauder

Direcció: Martín Crespo

Intèrprets: Carol Linuesa, Ernesto Pastor i Carlos Galiana

Producció Executiva: Maria Minaya, Rafa Alarcón

Ajudant de Producció: Silvia Valero

Disseny Gràfic: Luigiestudio

Espectacle basat en Llibre dels fets, de Jaume I, a cura de Francesc Machirant. Col·lecció “Els Nostres Autors”, Edicions Bromera, 2008.

llibre dels fets

2

El Llibre dels fets representa la primera gran crònica escrita en la nostra llengua. Redactada en l’època medieval manté un estil autobiogràfic, tot i que, segons es creu, va ser dictada pel Rei Jaume I amb l’ajut d’escrivents i col·laboradors seus, entre ells En Jaume Sarroca, bisbe de Lleida i Osca i fill bord nascut de la relació entre Elvira Sarroca i el propi rei.

A la versió del Llibre dels fets publicada per Edicions Bromera en la col·lecció “Els Nostres Autors”, a cura de Francesc Machirant, es presenta una lectura accessible i entenedora d’aquest clàssic de les nostres lletres. En les seues pàgines s’hi narren alguns dels passatges més importants de la vida del rei conqueridor, especialment els conflictes bèl·lics amb la noblesa durant la joventut del monarca, les conquestes de Mallorca i València, i els darrers anys. Jaume I volgué donar una imatge vencedora i pulcra a la seua crònica, obviant les derrotes i els pecats morals. Un llibre en el que es palpa un rei valent, ple de coratge, molt polític i amb un alt sentit de l’honor i la paraula donada.

Però, com s’ha apuntat, la Crònica de Jaume I no s’endinsa en les relacions personals, com tampoc en el govern exercit i la conducció política i social que va dur a terme a la Corona d’Aragó. Educat a la infantesa entre templaris, Jaume I li donà a la seua crònica una forta empremta bèl·lica i religiosa.

El “Llibre dels fets” forma part de les anomenades Quatre Grans Cròniques. Les cròniques són històries escrites en prosa que narren les vides de monarques, de la noblesa i dels transcurs dels esdeveniments de caire heroic, bèl·lic o polític i van ser escrites simultàniament o poc després dels fets narrats. Per altra banda, tenen una certa intencionalitat literària.

Activitat. El joc de Les Quatre Grans Cròniques: col·loca a les caselles de la taula els símbols que corresponguen a cada quadre, per tal que tota la informació de la taula siga correcta.

Completa els Anys d’escriptura amb: 1 – 2 – 3 – 4Completa l’Autoria amb: A – B – C – CCompleta el Contingut de la Crònica amb: I – II – III – IVCompleta els Trets amb: w – x – y – z

3

Anys d’escriptura

AutoriaContingut de

la CrònicaTrets

Llibre dels feyts

Crònica de Bernat Desclot

Crònica de Ramon Muntaner

Crònica de Pere el Cerimoniós

1Acabada a València entre 1325 i 1328.

AFou un dels caps de la Companyia Almogàver liderada per Roger de Flor.

IEngendrament, infantesa i joventut del Rei; conquestes de Mallorca, València i Múrcia; últims anys i mort.

WResulta més un llibre de memòries que un cronista objectiu. És entusiasta, però realista. Té present el lector i exalta la unitat imperial, just quan corre perill.

2Acabada el 1382, cinc anys abans de la mort del rei.

BL’autor, Bernat Escrivà, fou tresorer del Rei i tingué accés als arxius reials; s’anomenà Desclot perquè provenia del mas “Es Clot”.

IICompren des de la concepció de Jaume I (1207) fins la coronació d’Alfons IV d’Aragó (1328). Especialment centrada en la invasió francesa de 1285 i en l’expedició cap a l’Orient.

XAutobiogràfic: escrita en 1ª persona (singular o plural). Resulta verista, heroic, i religiós. Barreja un registre col·loquial amb un més solemne.

3Escrita en dos moments: una part acabada el 1244 (a Xàtiva); i l’altra a Barcelona del 1265 al 1274. Existeix una copia d’una versió en llatí del1313 feta sobre l’original perdut.

CHi intervé el Rei personalment amb l’ajuda dels seus escrivents.

IIIEsdeveniments anteriors a Jaume I i regnats de Jaume I i del seu fill Pere El Gran.

yEs detecta l’ Humanisme prerenaixentista. Resulta un document viu, sincer i parcial inclús, tot arribant al cinisme per moments.

4Escrita des del 1282, enmig de la conquesta de Sicília, fins el 1288, quan mor el Rei.

DEl Rei en primera persona, probablement dictant a escrivents, juntament amb col·laboradors seus com el seu fill bord Jaume Sarroca.

IVPràcticament tota la vida del Rei Pere El Cerimoniós, des del seu naixement (1319) fins 5 anys abans de la seua mort, quan la guerra de la Unió contra la noblesa.

ZTé un esperit cavalleresc, barreja la ficció èpica i la realitat. Fins a Pere El Gran, els fets són acronològics; a partir de Pere sí precisa amb objectivitat i també passió.

4

Jaume IEls historiadors han parlat molt sobre la figura de Jaume I i

la seua forta personalitat. Se l’ha titllat d’aspectes tan diferents

com el fet de manifestar una crueltat extrema (capaç de fer tallar

la llengua al bisbe de Girona), com també de mostrar una

sensibilitat colpidora (com el passatge del niu de l’oreneta a la

seua tenda de campanya o les llàgrimes derramades al conquerir

València).

El ben cert és que el caràcter de Jaume I va vindre marcat

per l’educació que va rebre a la infantesa i a la joventut:

1. Primer, empresonat per l’assassí de son pare, mort en

batalla, Simó de Monfort, amb només 3 anys

2. Després, educat pels templers, grans guerrers i molt religiosos, dels 6 als 9 anys

3. Per acabar el seu aprenentatge entre batalles i revoltes, en un inici de regnat molt complicat, amb constants lluites de poder

de la noblesa enfront el Rei, com els enfrontaments pel Comtat d’Urgell (amb només 9 anys ix del Castell de Montsó i

comença a enfrontar-se a tots els conflictes interns fins el Pacte d’Alcalà, quan comptava amb 19 anys)

4. A més va haver de patir la bancarrota financera heretada per son pare, sense cap altra eixida que enginyar-se-les per

remuntar l’economia de la Corona

5

Tot això li va marcar clarament la personalitat, tot convertint-se en un home amb un gran coratge i valentia (ell mateix es va

traure la sageta que el ferí al cap durant el setge a València), molt creient i especialment devot de Maria (va transformar

mesquites en temples consagrats a la Verge) i amb un sentit de gestió i estratègia política modern respecte a la seua època (va

incorporar lleis, drets i deures a tots els territoris).

En un pla més profund, també s’ha definit el caràcter de Jaume I com un home amb un fort sentiment d’orgull i amor per la

família (demostrat a les últimes paraules de Jaume I al seu fill Pere El Gran), així com també com un home de paraula i un alt

respecte tant pels seus súbdits i nobles com pels seus enemics.

Activitat. Explica un passatge: Cerca i resumeix un passatge viscut per Jaume I, narrat al “Llibre dels fets”, en què resulte

evident, que el Rei era un home de paraula i que complia allò que prometia, respectant en gran mesura l’honor dels seus enemics.

6

La Corona d’Aragó

Jaume I va conquerir diferents territoris per tal d’expandir la

Corona d’Aragó. Això va ser possible gràcies a la implicació de

la noblesa i de molts guerrers i colonitzadors que el

secundaren en les seues empreses bèl·liques. Se n’ha parlat

dels motius pels quals Jaume I i els seus exèrcits aconseguiren

conquerir les terres ocupades pels musulmans aleshores amb

tanta contundència:

1. per motius religiosos, amb els cristians empentats cap a

croades contra els musulmans

2. per motius de superioritat (els musulmans estaven

febles des de la derrota a las Navas de Tolosa)

3. per motius econòmics, perquè constituïen noves terres i

noves riqueses pels conqueridors

Segurament la barreja de les tres causes provocaren que els

exèrcits de Jaume I pogueren incorporar Mallorca, Menorca,

Les Pitiüses i València a la Corona d’Aragó, així com també

Múrcia al Regne de Castella (quan ix en ajuda del rei Alfons X).

El ben cert és que Jaume I va saber ser generós amb tots els

que l’acompanyaren en les seues conquestes i, potser això, va

7

ser el motor més important, ja que els cristians combatents al costat del Rei En Jaume sabien que cada metre de terreny que

guanyaren,una part se l’emportarien ells.

El “Llibre dels fets” fa un especial esment a les conquestes de Mallorca i València. Entre les dos hi trobem trets molt

diferents.

Activitat. Mallorca o València?: Escriu MLL o VLC segons la frase defineixca una característica de la seua conquesta.

Les terres van ser preteses pel Rei des d’un primer moment i va trigar més d’una dècada en poder conquerir tot el territori. ______La conquesta va ser més contundent i en qüestió de 14 mesos els cristians van tindre el control sobre tot el territori. ______

Després d’intentar negociar, es produí una gran matança. El perdedors moriren, fugiren o van ser sotmesos a l’esclavització. ______Es va permetre la convivència amb els perdedors i no van ser expulsats, de manera que el Rei es va posar en contra del Papa en aquesta decisió, fins a tal punt que els colonitzats pogueren seguir practicant la seua religió i tindre, fins i tot, lleis per regular la seua convivència. ______

Els musulmans representaven tres quartes parts de la població i eren un estrat social necessari per l’economia; passaren a ser la mà d’obra. ______Els musulmans tenien un gran coneixement del territori i representaven una amenaça de reconquesta; a més arribaren molts colonitzadors cristians a repoblar els nous territoris conquerits. ______

Jaume I tenia només 22 anys quan entra a la ciutat i representava la seua primera gran gesta. ______Jaume I tenia ja 30 anys quan entra a la ciutat. ______

Després del setge, la ciutat va ser conquerida mitjançant la negociació i el pacte. ______La ciutat va ser conquerida a la força. ______

8

Però Jaume I no només va guanyar territoris, també va haver de renunciar a alguns que pertanyien a la Corona d’Aragó. La

pressió i els conflictes pel nord amb França, sota les ordres del Rei Lluís IX, obligaren el Rei a signar el Tractat de Corbeil (1258)

per restablir la pau i assegurar-se que els francesos no entrarien a Catalunya. A canvi casà la seua filla Elisabet amb l’hereu

francès Felip III i renuncià a les terres de Provença i Llenguadoc, això sí, mantenint les terres del Rosselló, Cerdanya, Conflent i

Montpeller.

Per altra banda, com ja s’ha mencionat, també es guanyà Múrcia,

en resposta a l’ajuda que li demanà la seua filla Violant, esposa del Rei

Alfons X El Savi. D’aquesta manera, un cop conquerida pel fill de Jaume I,

Pere El Gran, i repoblada per colonitzadors provinents de Catalunya, el

Rei cedí Múrcia al Regne de Castella.

I traslladant-nos a un pla més especulatiu, es pot dir que, com a fet

anecdòtic, Jaume I també haguera pogut ser Rei de Navarra i de Lleó. El

monarca de Navarra, Sancho VII, qui tenia conflictes amb Castella, va

signar el 1231 un pacte d’afillament amb Jaume I pel qual Sancho es

convertia en el seu pare, i en morir qualsevol d’ells dos, l’altre en seria

l’amo dels seus territoris. El pacte era favorable a Jaime I, més jove. Però

les campanyes de conquesta a Mallorca i València feren que En Jaume es

desentengués de Navarra, i com que una de les clàusules del pacte era

defensar-la, quan va morir Sancho VII el 1234, va pujar al tro de Navarra

Teobaldo de Champaña.

A més, per l’altra banda, al Rei de Castella se li plantejava un

problema de successió. Per un costat havia tingut un fill, mort

prematurament, i dos filles amb la seua dona Teresa i, més tard, un fill amb una segona esposa, Berenguela, anomenat Fernando.

Després de fer hereu del tro a Fernando, el Rei Alfons IX va pensar en les infantes Sancha i Dulce, filles d’ell i Teresa. Aleshores va

decidir fer hereves del seu regne a Teresa i les seues filles. Així doncs, va aparaular amb Jaume I que el Rei d’Aragó es casaria amb

9

una de les seues filles i heretaria el Regne de Lleó. Però el Rei Alfons IX morí durant la conquesta de Mallorca i Fernando reclamà el

tro, amenaçant amb conflictes bèl·lics. Al capdavall, Fernando comprà amb diners a Teresa i les infantes Sancha i Dulce i s’erigí

com a Fernando III de Castella, de manera que Jaume I es quedà sense el Regne de Lleó.

Activitat. Imagina la teua hipòtesi: Com creus que s’hagueren desenvolupat els esdeveniments històrics si Jaume I haguera

aconseguit els territoris de Lleó, Navarra i Múrcia, a banda dels de Mallorca i València, i no haguera hagut de renunciar al

Llenguadoc i a Provença? Creus que això haguera sigut possible? Debat amb els teus companys.

L’Ordre Polític

Jaume I el Conqueridor heretà un territori desmembrat, envoltat de lluites de poder entre la noblesa catalano-aragonesa,

submergit en una greu crisi econòmica. Però, el Rei l’expandí i el transformà en un

territori relativament cohesionat i ric. Malgrat haver sigut anomenat com El

Conqueridor, Jaume I va ser un rei modern a nivell polític, va saber dirigir la noblesa

cap als mateixos fins comuns per tal que no s’enfrontés amb ell, i va saber ser

generós amb els exèrcits, com també comprensiu amb aquells que, de vegades, li

donaven l’esquena.

Com veiem, un dels aspectes més importants de Jaume I com a rei és el fet d’haver

sigut un rei molt intel·ligent a nivell polític. Va integrar tots els territoris conquerits

dins la Corona d’Aragó, però al mateix temps els va erigir com a unitats polítiques,

administratives i judicials independents, creant figures de govern, lleis, càrrecs de

l’Administració, de tal manera que s’establiren drets i deures que vetllaren per

l’ordre, atorgant més poder als municipis en detriment de la noblesa. El resultat va

ser una major autonomia política i administrativa dels diferents regnes i territoris de

la Corona d’Aragó.

10

Legislació:

- els Furs d’Aragó

- les Constitucions de Catalunya

- els Furs de València

- la Carta de Franquesa de Mallorca

11

Per tot açò, s’ha criticat molt a Jaume I, per no haver constituït una Corona molt més unida políticament i ideològica, després

d’haver conquerit Mallorca i València. A això se li afegeix el fet d’haver repartit els territoris entre els seus dos fills:

- Pere III, El Gran: Aragó, Catalunya i

València

- Jaume II: Mallorca, Rosselló i Cerdanya i

Montpeller

Activitat. Avantatges i desavantatges: feu dos grups, un que cerque avantatges i defense l’autonomia establerta entre els

territoris i el repartiment de regnes entre els fills hereus de Jaume I; i l’altre que cerque els desavantatges i que en siga crític.

Avantatges: Desavantatges:

12

1223

1241

1244 Alfons Pere

1248 Alfons Pere J aume Pere

1253 Alfons Pere Alfons J aume Pere J aume

1262

Alfons

Alfons Pere

Jaume

Ferran

Pere Jaume

Testaments de J aume I

Aragó Catalunya València Mallorca MontpellerRosselló i Cerdanya

13

Història GràficaPere II i Maria de Montpeller engendren el seu únic fill, Jaume,

sota un engany.

Il·lustració

Jaume I és retingut a Carcassona per Simó de Monfort, mitjançant un pacte de matrimoni.

Castell de Carcassona

Finalment, per la pressió del Papa, Jaume I és lliurat als nobles catalans i educat al Castell de Montsó entre l’Ordre

del Temple.

Castell de Montsó

Durant els primers anys com a Rei d’Aragó pateix revoltes de la noblesa, es

casa amb Elionor de Castella i naix el seu primer

fill Alfons

Il·lustració de Jaume I

El 1228 s’acorda la

conquesta de Mallorca, seguint el consell de

Pere Martell i acordada a les

Corts de Barcelona.

Il·lustració de la Batalla de

Portopí

El 31 de desembre de 1229 es conquereix la ciutat de Mallorca. El control de l’illa no va arribar fins 14 mesos

després d’haver arribat a Santa Ponça.

Monument a Guillem de Montcada

Jaume I anul·la el matrimoni amb Elionor i es

casa amb Na Violant d’Hongria, amb qui va tindre 4 filles i 4 fills.

Estàtua de Na Violant d’Hongria

Conquerides les terres del nord de València, s’inicia el setge a la ciutat un cop pres El Puig.

Monestir d’El Puig de Santa Maria

Després de negociar, Jaume I conquereix la ciutat de València i entra el 9 d’octubre de 1238.

La conquesta de terres valencianes continua fins Biar. La ciutat de Xàtiva formà part de la Corona d’Aragó mitjançant el Tractat

d’Altamira amb Alfons X de Castella, el 1244.

Els últims anys són complicats, plens de revoltes sarraïnes a València, la cessió del Llenguadoc i Rosselló amb el Tractat

de Corbeil i una última revolta nobiliària. També fracassa en l’intent de conquerir la Terra Santa al 1269, i en la pretensió

de ser proclamat Emperador pel Papa.

Després d’haver mort Al-Azraq, continuaren les revoltes a València. Ix derrotat de Llutxent, acudeix el seu fill Pere en ajuda. Jaume I

arriba a Alzira on el Rei agreuja d’una malaltia. Després d’abdicar, s’enfila cap a Santa Maria de Poblet. Jaume I mor de camí a l’alçada

de València.

14

Il·lustració de la Victòria de ValènciaImatge del Castell de Xàtiva

Al-Azraq, cap de les revoltes sarraïnes

Il·lustració de l’Abdicació

15

Posada en Escena

L’obra de teatre “Els fets de Jaume I” està basada en el “Llibre dels fets”, la Crònica de Jaume I. El text original, en llengua

medieval pot resultar dur per al lector actual, tot i això, gràcies a l’adaptació per a joves que ha publicat Edicions Bromera, i de la

qual parteix l’obra teatral, resulta molt més entenedora i clara.

El text dramàtic “Els fets de Jaume I” incorpora una sèrie d’elements dramatúrgics per construir les diferents escenes i

l’argument global de l’espectacle. Caldria una durada considerablement major, unes escenografies molt sofisticades i un número

d’actors tremendament gran per escenificar tot el “Llibre dels fets”. Per això l’autor crea unes escenes curtes on es dibuixen

accions fictícies, imaginades per l’autor, però que recreen, en general, els fets històrics reals.

Cal dir que al text dramàtic no apareixen quasi didascàlies, de manera que permet una flexibilitat i un major marge de

creació pel director. D’aquesta forma, la proposta de Martin Crespo, el director, gira entorn al joc que van creant els 3 personatges

que lliguen tota l’obra. Les escenes històriques s’inicien amb el joc entre ells i es converteixen en una vivència sentida a les

pròpies carns dels 3 personatges.

Els personatges . Hi ha una distinció de personatges: els històrics i els conductors de l’obra. El text teatral ens presenta 3

personatges que apareixen des d’un principi i són ells els que, d’alguna manera, van revivint cada escena, esdevenint en cada

moment els diferents personatges històrics que apareixen al llarg de l’obra:

Pere II

Simó de Monfort

Jaume I

Guillem d’Alcalà

Guillem de Montcada

Oficial

Maria de Montpeller

Elionor de Castella

Na Violant d’Hongria

Abu Zayd

16

Xeic Abohehie Abulfamalet

Les escenes . Les escenes de ficció que s’endinsen dins els fets viscuts per Jaume I se centren en l’engendrament i primers anys

de vida, la conquesta de Mallorca i la conquesta de València:

Acte I - El naixement d’un rei Escena de la confabulació de l’engany per engendrar Jaume I: Pere II i Guillem d’Alcalà Escena de Maria de Montpeller Escena de la lluita entre Simó de Monfort i Pere II Escena de llit entre Elionor de Castella i Jaume I Escena de negociació entre Jaume I i Abú Zayd Escena de penediment de Guillem de Montcada i els nobles

Acte II - L’expansió cap a terres musulmanes: Mallorca Escena del viatge cap a Mallorca: Guillem de Montcada i Jaume I Escena (paral·lela a l’anterior) de problemes matrimonials: Elionor de Castella i Jaume I Escena de la Batalla de Portopí: Guillem de Montcada i Jaume I Escena de negociació i Conquesta de Mallorca: Xeic Abohehie i Jaume I

Acte III - Na Violant i la conquesta de València Escena de proposta de València: Na Violant d’Hongria, Jaume I i Vicent Bellvís Escena dels fills: Jaume I Escena de les Conquestes de les terres valencianes i el setge a la ciutat: Oficial i Jaume I Escena de negociació de València: Abulfamalet, Na Violant i Jaume I Escena d’entrada a València: Na Violant i Jaume I

Acte IV - El declivi del rei Escena dels darrers anys i mort: Jaume I

L’espai. Així doncs, l’espai és una mena de ludoteca, una sala de jocs on es troben els 3 personatges; espai que van

transformant i convertint en un dormitori, un camp de batalla, uns vaixells o un llit de mort. Com a tret dramatúrgic interessant,

17

podem trobar l’inici del segon acte, quan es barregen les accions paral·leles: per un costat tenim a Jaume I i Guillem de Montcada

viatjant en vaixell cap a Mallorca; i per l’altre veiem les paraules reflexives d’Elionor de Castella sobre el seu matrimoni amb Jaume

I. L’espai es trenca per escenificar la simultaneïtat de les accions.

Els conflictes. En realitat no hi ha un conflicte general; tot i que, si n’hi haguera, el conflicte general podria ser el debat sobre

Jaume I que van plantejant els 3 personatges al llarg de l’obra, sobre el virtuosisme del rei, els seus defectes i la seua humanitat.

Ara bé, sí que trobem conflictes a cada escena concreta. Segons de la que parlem trobarem el conflicte per aconseguir la

conquesta, per endur-se al llit a Jaume I o per arribar a un acord de negociació. En definitiva, podríem dir que la tònica conflictiva

és la conquesta, bé siga bèl·lica, amorosa o política.

Temporalitat. Cal fer menció especial a la temporalitat. L’autor juga amb les possibilitats temporals, de manera que tots dues

conquestes incorporen l’efecte fast time en el que els esdeveniments s’acceleren i la velocitat dels fets s’eleva potencialment, de

manera que en un minut poden haver passat mesos. De la mateixa manera hi ha una alteració cronològica, ja que se’n parla dels

fills entre el matrimoni de Na Violant d’Hongria i Jaume I abans de la conquesta de València, amb que s’acaba pràcticament

l’espectacle. El motiu no és altre que tenir en compte la tensió dramàtica, sabent que un dels moments àlgids de l’obra és,

justament, l’entrada a la ciutat de València.

Activitat. La teua Autobiografia Teatralitzada. Escriu una breu autobiografia en un full i després desenvolupa una escena

seleccionada de la teua autobiografia en format de teatre, amb els personatges i diàlegs que hi intervenen. Recorda que poden

haver personatges reals i personatges ficticis. Per facilitar el procés de redacció comença per la autobiografia. Et facilitem un

quadre orientatiu.

18

Esdeveniments importants de la meua vida

Dates tristes que m'hagen marcat

Dies alegres

Familiars propers

Amics

Situacions conflictives que he viscut

Viatges que m'han agradat

Llocs on visc i on he viscut

Altres dades d'interés

Internet

Podeu visitar els següents espais web on trobareu informació sobre Jaume I i el seu regnat:

- Commemoració del 800 aniversari del seu naixement:

http://www.anyjaumeprimer.com/

- Informació escrita:

http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/jaime_i.shtml

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_el_Conqueridor

http://www.lluisvives.com/portal/jaume_I/include/pjaume_I.jsp

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5236.htm

19

- Audiovisuals a la web:

http://www.bcn.cat/jaumeprimer/es/

http://www.reijaumeprimer.cat

Tivial PurJaume

Respon a les preguntes. Al final, fes el recompte total, i també el recompte per temes, per saber quins se’t donen millor. Ah, i no mires les respostes!

Història

1. A quina batalla va morir Pere II, pare de Jaume I, i a mans de qui?2. Qui és el Capità Moro a les Festes d’Alcoi, lloc on morí un dels enemics més persistents de Jaume I?3. A quina Dinastia pertanyia Felip d’Anjou, autor de l’abolició dels Furs i drets civils, la subordinació de la llengua autòctona en

favor del castellà i la imposició del Decret de Nova Planta, que extingiren la Corona d’Aragó?

Jaume I

4. Quants va durar el regnat de Jaume I?5. Per què es va separar Jaume I de la seua tercera esposa?6. Després que el Papa li negara a Jaume I el nomenament d’Emperador, almenys de forma gratuïta, què li va demanar Jaume I

al pontífex (segurament per poder morir en pau), a la qual cosa sí que accedí Gregori X?

20

El “Llibre dels fets”

7. Segons el “Llibre dels fets”, Jaume I va morir per una ferida de guerra o per malaltia?8. En quant a l’autoria, en què s’assembla a la Crònica de Pere El Cerimoniós, respecte a les altres dos cròniques?9. Qui ha fet la introducció i les notes del “Llibre dels fets” que ha publicat Edicions Bromera?

Els fets de Jaume I

10.Com s’anomenen els 3 personatges ficticis que van opinant i introduint els diferents actes de l’obra teatral?11.Quin personatge real apareix a l’obra de teatre, primer amb un nom i, posteriorment, amb un altre?12.Què simbolitza la tela roja davant la qual s’agenolla Jaume I al final del II acte?

Bibliografia Recomanada

LLIBRE DELS FETS

MACHIRANT, Francesc (2008) Versió i notes.: Llibre dels fets, Els nostres autors Edicions Bromera. Alzira.

JAUME I

BELENGUER, Ernest (2007): Jaume I i el seu regnat, Pagès Editors, Lleida.

BRUGUERA, Jordi (1999): EI vocabulari del Llibre dels fets del rei en Jaume, Institut Interuniversitari de Filologia Valen-

ciana/Publicacions de l'Abadia de Montserrat, València/Barcelona.

GINGOLANI, Stefano (2007): Jaume I, història i mite d'un rei, Edicions 62, Barcelona.

FURiÓ, Antoni (1995): Història del País Valencià, Edicions Alfons el Magnànim, València.

FURiÓ, Antoni (2007): EI rei conqueridor, Edicions Bromera, Alzira.

21

FUSTER, Joan (1962): Nosaltres els valencians, Edicions 62, Barcelona.

GOMEZ, Victor; MATOSES, Rafael i VENDRELL, Salvador (1998): Jaume I, el naixement d'un poble, Edicions Bromera, Alzira.

MIRA, Joan Francesc (1997): Sobre la nació dels valencians, Eliseu Gliment, València.

REGLÀ Joan (1979): Introducció a la història de la Corona d'Aragó, Moll, Palma de Mallorca.

SANGHIS GUARNER, Manuel (1981): La ciutat de València, Ajuntament de València.

ORTS, Pere Maria (1979): Història de la senyera al País Valencià, Eliseu Climent, Valencia.

ROGA, Maria Carme (2008): Les dones de Jaume I, L'Esfera dels Llibres, Barcelona.

SOLDEVILA, Ferran (1958): Vida de Jaume I el Conqueridor, Aedos, Barcelona.

VINAS, Agnès i VINAS, Robert (2007): La conquesta de Mallorca, Moll, Palma de Mallorca.

LLIBRES DE LECTURA

BARAT, Juan Ramon (2008) : Jaume I, el rei templer, Carena Editors, València

LLUCH, Enric (2007): Temps de conquesta, Edicions Bromera, Alzira

LABRADO, Víctor (2008): Cròniques d’un rei, El Micalet Galàctic Edicions Bromera. Alzira.

MERITXELL Margarit (2008): Petita història de Jaume I el Conqueridor, Ed. Mediterrània. Barcelona

CÒMICS

HUGET, Jesús (2008): Jaume el Conqueridor, Edicions Camacuc.

HUGET, Jesús (2008): Jaume I, Edicions Acadèmia Valenciana de la Llengua, València

Estrena d’”Els Fets de Jaume I”

“Els fets de Jaume I”, obra teatral escrita per Xavier Lauder, basada en el “Llibre dels fets” de Jaume I, dirigida especialment a persones a partir de 14 anys, s’estrena al Teatre El Musical de València el 31 de març de 2009, sota la direcció de Martín Crespo i

22

amb l’elenc actoral composat per Carlos Galiana, Carol Linuesa i Ernesto Pastor.

Respostes del Trivial PurJaume:1. Batalla de Muret a mans de Simó de Monfort

2. Al-Azraq3. Els Borbons

4. 63 anys5. Perquè ella va contraure la lepra

6. Que el Papa confessara a Jaume I i el perdonara de tots els seus pecats7. Per malaltia

8. Ambdós autors eres els propis reis9. Francesc Marchitant

10. Orú, Ordós i Iuú11. Abu Zayd – Vicent Bellvís

12. La senyera

23