GUIA DE LECTURA MARIA CALLAS, LA DIVA. - … callas_desembre 15_on line.pdf · GUIA DE LECTURA...
4
MARIA CALLAS, LA DIVA Maria Callas va néixer a Nova York el 2 de Desembre de 1923. Amb el nom de Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulus. El seus pares eren d’origen grec, ella va començar a aprendre piano als set anys però aviat s’adonà que li agradava cantar. El 1937, els seus pares es separen i ella emigra a Grècia junt amb la seva mare i la seva germana. En aquells temps, els seus complexes físics eren abundants i la relació amb la seva mare, que la maltractava psicològicament, era molt dolenta. Allí comença a estudiar cant amb la coneguda Elvira de Hidalgo a la Real Acadèmia de Música on normalment s’entrava als 16 anys. Durant aquests anys s’anomena pel cognom grec Kalogeropoulus. La seva formació va ser lenta i no semblava que pogués arribar a ser una diva; membre de la companyia de l’Òpera d’ Atenes des del 1940 fins al 1945, va tenir l’oportunitat de familiaritzar- se amb els grans papers i de guanyar experiència escènica. L’estrena de l’òpera de Manolis Kalomiris El contramestre, un dels pocs títols del repertori contemporani que va abordar a la seva carrera, i els papers titulars de Suor Angelica i Tosca de Puccini, van ser alguns dels títols que va interpretar en aquesta primera època. LA SEVA CARRERA Al 16 anys fa el seu debut professional amb la Real Òpera d’Atenes amb un modest paper a Boccaccio. Als 20 anys ja fa el seu primer gran paper amb Tosca. Durant la II Guerra Mundial mira de trobar feina i viatja a Nova York per estar amb el seu pare i intentar treballar a la Metropolitan Opera però aquesta ja no funcionava molt bé. Després de la guerra canvia definitivament el seu cognom per Callas i se’n va a Itàlia per seguir GUIA DE LECTURA MARIA CALLAS, LA DIVA. Desembre 2015
Transcript of GUIA DE LECTURA MARIA CALLAS, LA DIVA. - … callas_desembre 15_on line.pdf · GUIA DE LECTURA...
M A R I A C A L L A S , L A D I V A Maria Callas va néixer a Nova York el 2 de Desembre de 1923. Amb el nom de Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulus. El seus pares eren d’origen grec, ella va començar a aprendre piano als set anys però aviat s’adonà que li agradava cantar.
El 1937, els seus pares es separen i ella emigra a Grècia junt amb la seva mare i la seva germana. En aquells temps, els seus complexes físics eren abundants i la relació amb la seva mare, que la maltractava psicològicament, era
molt dolenta. Allí comença a estudiar cant amb la coneguda Elvira de Hidalgo a la Real Acadèmia de Música on normalment s’entrava als 16 anys. Durant aquests anys s’anomena pel cognom grec Kalogeropoulus. La seva formació va ser lenta i no semblava que pogués arribar a ser una diva; membre de la companyia de l’Òpera d’ Atenes des del 1940 fins al 1945, va tenir l’oportunitat de familiaritzar-se amb els grans papers i de guanyar experiència escènica. L’estrena de l’òpera de Manolis Kalomiris El contramestre, un dels pocs títols del repertori contemporani que va abordar a la seva carrera, i els papers titulars de Suor Angelica i Tosca de Puccini, van ser alguns dels títols que va interpretar en aquesta primera època.
LA SEVA CARRERA
Al 16 anys fa el seu debut professional amb la Real Òpera d’Atenes amb un modest paper a Boccaccio. Als 20 anys ja fa el seu primer gran paper amb Tosca. Durant la II Guerra Mundial mira de trobar feina i viatja a Nova York per estar amb el seu pare i intentar treballar a la Metropolitan Opera però aquesta ja no funcionava molt bé. Després de la guerra canvia definitivament el seu cognom per Callas i se’n va a Itàlia per seguir
GUIA DE LECTURA
MARIA CALLAS, LA DIVA.
Desembre 2015
treballant. A Verona coneix un ric industrial anomenat Giovanni Meneghini amb qui s’acaba casant. Després de refusar un contracte al Metropolitan Opera House de Nueva York, va marxar a Itàlia i va debutar el 1947 a l’Arena de Verona amb La Gioconda de
Ponchielli. La seva veu captivava i la seva fama creixia, aviat es comporta com una diva. La seva personificació de la protagonista de Norma de Bellini a Florència, el 1948, va acabar de consagrar-la com la gran soprano de la seva generació i una de les més grans del segle. La dècada de 1950 va ser la dels seus extraordinaris triomfs: en absoluta plenitud de la seva veus, va protagonitzar vetllades inoblidables, moltes d’elles conservades en documents fonogràfics d’inestimable valor, en las que va interpretar els grans papers dels repertori italià belcantista i romàntic per a soprano. La seva carrera estava, des d’aquell moment, iniciada: protegida pel director d’orquestra Tullio Serafin, va cantar Turandot, de Puccini, Aida, La forza del destino, de Verdi, i fins i tot Tristán e Isolda, de Wagner, en versió italiana.
Els següents anys i sota la gestió del seu marit, Callas va continuar actuant a Florència i a Verona, recollint grans èxits però també crítiques. Mentre la seva veu captivava audiències i la seva fama creixia, va esdevenir una veritable diva. Aquella època Maria Callas va dir sobre el seu públic: "Xiular des de la galeria és part de l’escena. És el perill del camp de batalla. L’òpera és un camp de batalla i s’ha d’acceptar així." El 1954, Callas va fer el seu debut a Amèrica amb Norma. A partir del 1956 quan canta a Nova York, la seva salut es comença a deteriorar i el seu matrimoni fa aigües. El 1960 es divorcia de Meneghini i té un affaire amb el magnat grec Aristòtil Onassis. D’aquella època és també la seva competència amb Elsa Maxwell, una de las poques cantants de l’època que li podien fer ombra. El maig del 1959 va començar la seva gira europea i un temps després va viatjar a Bilbao, on va tenir una de les actuacions més decebedores
de la seva carrera, precedida per una polèmica a la premsa. A més de les seves infidelitats constants Maria va començar a prendre tranquil�litzants sense els quals li era impossible cantar, la seva hipocondria també s’havia accentuat. El 1966 es va quedar embarassada però davant la reacció negativa d’ Onassis decideix avortar i a més, operar-se per mai més tenir fills.
ELS DARRERS ANYS
Callas recuperà forces per a una nova gira triomfant a finals dels 60, malgrat el deteriorament de la seva veu. Al 1970 es va dedicar a l’ensenyament i també va realitzar master classes al The Juilliard School de Nova York. Cap a 1973 Onassis es va casar amb Jacqueline Kennedy i això la va ensorrar fins al punt que se’n va a París i es va recloure. El 1975 Onassis va morir i aquesta noticia l’afectà molt. El 1977, amb 55 anys va morir a París en plena solitud.
LLEGAT
La seva veu era plena de matisos i la seva forma personal d’abordar l’escena va revolucionar els usos i costums dels grans divos de l’època que eren més estàtics en la seva interpretació. No és només una recuperació d’un vell estil, la importància del seu llegat és tal que sense ella podem afirmar que les cantants posteriors com Joan Sutherland, Beverly Sills, Montserrat Caballé o Leyla Gencer no haguessin pogut cantar amb el repertori que van oferir. María Callas partint de la idea de la recreació del repertori romàntic, va dotar a les seves heroïnes d’un sentit tràgic que les seves interpretacions no tenien. El nom de Maria Callas evoca directament els de María Malibrán i Giuditta Pasta, dos espectaculars cantants del segle XIX que partint de la veu de mezzosoprano i per mitjà de tècniques de cant prodigioses, van crear una nova categoria de soprano sfogato o soprano dramàtic d’agilitat.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
http://www.biography.com/people/maria-callas-9235435
http://www.elmundo.es/larevista/num100/textos/maria1.html
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/callas.htm
DOCUMENTS SOBRE MARIA CALLAS A LA
BIBLIOTECA DE PIERA:
M
MORATÓ, Cristina. Divas rebeldes, 2010
P
PETSALIS-DIOMIDIS, Nicolás. La Callas desconocida: los años griegos, 2005
CD’s: Maria Callas, 1995 Romantic Callas: sus mejores arias y dúos, 2001 Birth of a diva: legendary early recordings, 2007 VERDI, Giuseppe: Un Ballo in maschera, 1997
I Vespri siciliani, 2007
BIBLIOTECA DE PIERA
Horari:
dilluns, dimecres i divendres de 15,30 a 20,30 h
dimarts i dijous de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h
dissabtes de 10 a 14 h
Adreça:
Avda Gall Mullat, 7 - 08784 Piera - telf. 93 778 96 65
http://www.viladepiera.cat/la-vila/biblioteca http://www.facebook.com/bibliotecapiera
https://www.pinterest.com/bibpiera/
