Bibliografia de l’autor

Novel·laNovel·laNovel·laNovel·la • Typee: A Peep at Polynesian Life (1846) • Omoo: A Narrative of the South Seas (1847) • Mardi: And a Voyage Thither (1849) • Redburn: His First Voyage (1849) • Jaqueta blanca (1850) • Moby-Dick (1851) • Pierre: or, The Ambiguities (1852) • Israel Potter: His Fifty Years of Exile (1856) • The Confidence-Man: His Masquerade (1857) • Billy Budd, el mariner [Publicat postumament]

(1924)

ContesContesContesContes • The Piazza Tales (1856)

o "Bartleby, l’escrivent" o "Benito Cereno" o "The Lightning-Rod Man" o "Les encantades; El violinista; Jimmy

Rose” o "The Bell-Tower"

PoesiaPoesiaPoesiaPoesia • Escenes de batalla i paisatges de guerra (1866) • Clarel: A Poem and Pilgrimage in the Holy

Land (1876) • John Marr and Other Sailors (1888) • Timoleon (1891) • Weeds and Wildings, and a Rose or Two (1924)

L’esperança és la lluita de l’ànima, deslligant-se de tot allò que és perible, i que evidencia la seva eternitat

HERMAN MELVILLE

Herman Melville (1819-1891) va néixer a Nova York al si d’una família benestant. La mort del seu pare l’any 1832, un ric comerciant, deixà la família en una situació precària i l’obligà a treballar en nombrosos oficis per poder guanyar-se la vida. Als vint-i-tres anys s’enrolà en la tripulació d’un balener i viatjà per tots els oceans, fins que el 1843 tornà als Estats Units i va començar la seva carrera literària. El 1846 contà les seves aventures marineres a Taïpi i el 1847 publicà Omoo. Les dues obres li proporcionaren un gran èxit. No obstant això, les novel·les posteriors que publicà no tingueren cap ressò i es va veure obligat a treballar com a inspector de duanes. El 1850 es va instal·lar a Massachusetts, prop de Pittsfield on va fer amistat amb Nathaniel Hawthorne, a qui va dedicar la novel·la 'Moby Dick o la balena blanca' (1851), que és considerada la seva obra mestra, malgrat que en aquell moment no va ser ben rebuda pel públic, cosa que el va dur a allunyar-se temporalment de la literatura. A pesar d’una malaltia que li provocà una ceguesa, continuà treballant i, als seixanta-nou anys, va escriure el que seria el seu últim llibre: Billy Bud, el mariner Tot i que les seves obres van restar en un relatiu oblit fins la dècada dels anys 20, la seva exploració dels temes psicològics i metafísics va influir en les preocupacions literàries del segle XX. El conjunt de la seva obra, especialment 'Moby Dick' i 'Billy Budd', es consideren un dels cims del romanticisme nord-americà.

Obres sobre Herman Melville a la biblioteca

• Melville. Hardwick, Elizabeth Signatura 92 (Mel) Har

• Melville : su mundo y su obra.· Delbanco,

Andrew Signatura 92 (Mel) Del

Obres de Herman Melville a la biblioteca • Bartleby, el escribiente / Bartleby, l'escrivent El narrador d’aquesta història és un advocat que té un petit despatx i tres empleats. Degut a l’excés de feina decideix contractar a una altra persona, un complet desconegut que resulta ser treballador i discret, en Bartleby. La seva tasca consisteix en fer còpies de documents i la desenvolupa de forma correcta i satisfactòria fins el dia en què el seu cap li encomana revisar la transcripció d’un document i en Bartleby respon “preferiria no fer-ho”. A partir d’aquell moment, l’escrivent es nega a obeir qualsevol ordre i sempre respon amb la mateixa frase a qualsevol cosa que se li encomana. No hi ha raons que justifiquin el que fa ni motius que expliquin aquesta actitud. De sobte Bartleby practica el no fer. Senzillament es nega a actuar i es deixa endur amb resignació cap el conseqüent desenllaç que provoca el seu comportament. Sorprenentment, aquesta situació esdevé en una relació entre l’advocat i el seu subordinat de poder i submissió. • Bartleby, el escribiente [enregistrament sonor] • Chaqueta blanca, o, El mundo en un buque de

guerra • Las Encantadas / Les Encantades • El Feliz fracaso y otros relatos

• Moby Dick [català, castellà] / Moby Dick or

The White Whale Aquella nit, durant la guàrdia mitjana, quan el vell –com solia fer adesiara– va pujar del balou on estava repenjat i va anar al seu forat de coberta, tot de sobte va avançar ferotgement el rostre i va ensumar l’aire marí com ho hauria fet un espavilat gos de vaixell en acostar-se a alguna illa bàrbara. Aleshores va declarar que hi devia haver alguna balena a prop. Ben aviat aquella olor peculiar, que a vegades se sent des d’una gran distància i que prové d’un catxalot viu, fou perceptible per a tota la guàrdia. Cap mariner no es va sorprendre quan, després d’inspeccionar el compàs i llavors el penell, i després d’assegurar-se tan exactament com fou possible de la provinença de l’olor, Ahab va ordenar ràpidament que fos alterat lleugerament el rumb del vaixell i que es disminuís el drap. La prudència extremada que dictava aquells moviments fou justificada amb escreix en trencar el dia per l’espectacle d’una clapa allargassada de calma directament a proa del vaixell, suau com l’oli, i que semblava, per les arrugues d’aigua com pels plecs que la vorejaven, la marca d’aspecte metàl•lic polit d’algun embat ràpid del corrent a l’embocadura d’un torrent profund i veloç. -Homes als tamborets! Tothom a coberta! Retronant amb les puntes de tres aspes lligades a manera de maça damunt la coberta del castell de proa Daggoo va desvetllar els qui dormien amb tals retrunys de judici final que els homes sortiren com una exhalació per l’escotilla, amb la roba a les mans. -Què veieu? –cridà Ahab girant la cara enlaire. -No res, capità, no res! –fou el so que va baixar com a resposta. -Gonetes i prerroquets a dalt i a baix i veles a totes bandes! Amb tot el velam desplegat, ara Ahab va amollar el cable salvavides reservat per guindar-lo al masteler de sobregoneta. Pocs moments després ja l’hissaven quan, no havent arribat encara a dos terços del seu camí, i mentre ullava cap endavant entre el buit horitzontal entre la gàbia i la goneta, va llançar un esgarip de gavina en l’aire: -Allí bufa! Allí bufa! Un gep com un cim nevat! És Moby Dick! Herman Melville. Moby Dick. Barcelona: Edicions 62, 1984. Traduït per Maria Antònia Oliver • Taipi