GUIA DE FIRES, FESTIVALS I MERCATS INTERNACIONALS

ÍNDEX DE FIRES AMB INFORME PUBLICAT ENTRE MARÇ I ABRIL DE 2016

* Eurosonic Noorderslag. Groningen (Països Baixos), 13 – 16 de gener de 2016. Música

* APAP/NYC. Nova York (Estats Units), 15 – 19 de gener de 2016. Arts escèniques -Música

* Festival Santiago a Mil – Platea 16. Santiago de Chile (Xile), 18 – 24 de gener de 2016. Arts escèniques

* Biennales Internationales du Spectacle. Nantes (França), 20 – 21 de gener de 2016. Arts escèniques – Música

* Internationale Kulturbörse Freiburg (IKF). Freiburg (Alemanya), 25 – 28 de gener de 2016. Arts escèniques - Música

* Festival Momix. Kingersheim i voltants (França), 28 de gener – 7 de febrer de 2016. Teatre Infantil

* Feten, Feria Europea de Artes Escénicas para Niños y Niñas. Gijón, 21 – 26 de febrer de 2016. Arts escèniques

* Pixels Festival. Mons (Bèlgica), 25 de febrer de 2016. Disseny i noves tecnologies

* STRTFSTVL. Utrecht (Països Baixos), 6 – 7 de març de 2016. Arts de carrer

* SXSW - South by Southwest. Austin (Estats Units), 11 – 20 de març de 2016. Música, Cinema, Interactiu

* Babel Med Music. Marsella (França), 17 – 19 de març de 2016. Música

* Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Bolonya (Itàlia), 4 – 7 d’abril de 2016. Edició

* London Book Fair. Londres (Regne Unit), 12 – 14 d’abril de 2016. Editorial

* IETM Plenary Meeting “Live Art in Digital Times”. Amsterdam (Països Baixos), 14 – 17 d’abril 2016. Arts escèniques

Informe d’assistència Eurosonic Noorderslag

Groningen (Països Baixos), 13 - 16 de gener de 2016 Música

Informació tècnica

Any de creació: 1986 Periodicitat: anual. Dates següent edició: 11 – 14 de gener de 2017 Espais: De Oosterport (principal centre on es fan les conferències i lloc de trobada de dia) i

Hampshire Hotel (per a algunes sessions de conferències, seu de l’European Production Innovation Conference i també d’alguns concerts). A més, els concerts es fan en 53 sales d’arreu de la ciutat (42 per Eurosonic i 11 per Noorderslag).

Països convidats: Països del centre i est d’Europa 345 showcases 4.124 acreditats 425 periodistes 42.100 espectadors (soldout) Professional i públic general (els concerts) Internacional De pagament

Organització

Eurosonic Noorderslag P.O. Box 566 NL- 9700 AN Groningen Tel.: +31 50 368 02 44 info@noorderslag.nl www.eurosonic-noorderslag.nl Buma Cultuur P.O. Box 929 NL-1200 AX Hilversum Tel.: +31 35 672 74 00 info@bumacultuur.nl www.bumacultuur.nl

Persones de contacte:

Peter Smidt, director creatiu Tel.: +31 35 6727400 peter.smidt@bumacultuur.nl Ruud Berends, Manager ETEP Tel.: + 31 628403183 ruud.berends@noorderslag.nl Descripció general

L’Eurosonic Noorderslag és una de les trobades professionals de música més importants que es fan a Europa, un festival i mercat, alhora, on es mostren les darreres tendències musicals i els artistes emergents europeus. La cita reuneix durant quatre dies més de 4.100 professionals del sector, de 40 nacionalitats, la majoria europeus però també d’altres països (mànagers,

programadors, agents, productors, grups de música i responsables dels principals festivals) els quals tanquen acords de programació, intercanvis o convenis. Si els tres primers dies el perfil és clarament internacional, el quart dia la programació es concentra en les bandes dels Països Baixos.

Els professionals solen considerar que Eurosonic dóna el tret de sortida a la temporada de festivals. Aquest 2016 en què Eurosonic ha fet els 30 anys d’existència, ha fet soldout tant en nombre de professionals acreditats (4.124) com de visitants (42.100). Moltes programacions dels mesos posteriors sorgeixen de contactes realitzats durant Eurosonic, de les propostes que poden escoltar els festivals de la xarxa ETEP-CEETEP (premiats amb incentius pel fet de programar grups participants a Eurosonic) i, en general, de les agendes que lliguen les empreses de management i altres agents musicals que hi participen.

De dia, el festival ofereix un ampli ventall de conferències sobre temàtiques d’actualitat que afecten al sector: com aconseguir més audiències, bones pràctiques en plataformes europees per a la difusió de la música, serveis de video-streaming, noves tecnologies i start-ups de l’àmbit de la música, entre d’altres. Un dels altres punts centrals són les reunions de xarxes professionals: ETEP (European Talent Exchange Programme), CEETEP (la xarxa ETEP però centrada amb els països del centre i est d’Europa), Yourope (European Festival Association) i EBU (EuropeanBroadcasting Union).

Eurosonic acull l’entrega dels Premis EBBA (European Borders Breakers Awards), guardons creats per la Unió Europea per als millors artistes emergents europeus que han transcendit els seus mercats d’origen; en aquesta edició entre els premiats hi havia el cantant català Álvaro Soler. També acull els EFA (European Festival Awards) que distingeixen festivals, artistes i promotors i on el festival Primavera Sound tenia 2 nominacions: Millor Line Up i Promotors de l’Any.

Cada any, Eurosonic compta amb un país convidat, i el 2016 han estat els països del centre i est d’Europa. Aquest focus ha estat el resultat lògic de la participació de 18 festivals de 15 països diferents (República Txeca, Romania, Polònia, Estònia, Bulgària, Croàcia, Hongria, Letònia, Lituània, Macedònia, Moldàvia, Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia, Eslovàquia i Eslovènia) de la xarxa CEETEP, dels mitjans de comunicació convidats per aquests i el treball compromès dels festivals Sziget i Exit, i ha possibilitat la millora en la circulació tant dels artistes com del repertori del centre i est d’Europa tant a Europa com a la resta del món.

De nit, l’Eurosonic es transforma en el gran aparador de la música europea, sobretot pop rock i World music. La proximitat de moltes de les sales facilita la circulació del públic i dels programadors.

Participació catalana

Per cinquena vegada, el departament de Cultura, a través de l’ICEC, ha participat a Eurosonic com a soci de la Plataforma ETEP 3.0, una iniciativa amb suport de la Unió Europea en la qual participen diverses oficines d’exportació de la música del continent. L’objectiu és facilitar la mobilitat dels artistes europeus pels festivals que formen part de les xarxes ETEP i CEETEP, els quals tenen un incentiu econòmic per contractar aquests artistes. Gràcies a aquesta iniciativa europea, 6 grups catalans hi han estat programats: BeGun, SVPER, Núria Graham, CaboSanRoque, Ocellot i Álvaro Soler.

A més a més dels grups, s’hi han inscrit empreses de management com LastTour, Live in Dallas, Fourni o Music Bus, festivals com Primavera Sound, Viva Festival, mercats com el Mercat de Música Viva de Vic, discogràfiques com Foehn Records, entre d’altres.

També l’ICEC hi ha participat com a membre de la xarxa informal EMEE (European Music Export Exchange) que ha dut a terme la primera de les seves tres reunions anuals i en la que s’ha constituït la seva junta directiva (formada pels representants de NOMEX, Buma Cultuur i Music Export Office from Estonia).

Valoració

Eurosonic, al igual que en passades edicions, continua sent una magnífica oportunitat de promoció internacional pels grups que han estat escollits per presentar el seu darrer treball a través de 45 minuts de format showcase.

En aquest 2016 no només hi han estat presents els festivals europeus de la xarxa ETEP (94), també s’hi han afegit els programadors dels festivals CEETEP (18), els festivals dels països del centre i est d’Europa que eren el Focus d’aquesta edició.

Els grups que hi actuen seran, durant tot el 2016, bandes ETEP, és a dir, bandes que són susceptibles de ser programades per més d’un dels festivals de la xarxa ETEP i CEETEP, per fer circular a nivell europeu el seu repertori. Els incentius que aquests festivals tenen per programar els grups de música que actuen a Eurosonic i l’entesa entre festivals per facilitar les gires, possibilita positivament la promoció internacional dels grups.

Però Eurosonic no és només interessant per la presència dels festivals de la xarxa ETEP i CEETEP, sinó pel total de festivals internacionals que hi participen a través dels seus programadors (424) i per les radios de la xarxa EBU que cobreixen l’esdeveniment (37). Tot sumat potencia l’escena musical europea de la que se’n beneficien positivament tots els grups musicals que hi participen.

És interessant que els grups que actuen a Eurosonic es recolzin en la seva empresa de management per completar l’estada a Groningen de manera positiva. La promoció dels concerts és constant i els programadors participen activament de les facilitats que dóna Eurosonic. D’aquí que l’aspecte de mercat, de negoci, de contractació que possibilita Eurosonic sigui un dels aspectes més importants a tenir present per preparar conscientment l’estada i l’agenda usant totes les facilitats que l’organització et proporciona.

Tant en aquesta com en anteriors edicions, els grups catalans que hi han actuat estan, en general, força satisfets de la seva participació. Cal reiterar, però, que cal fer un treball previ per contactar amb els programadors i convidar-los a participar en els concerts i un treball posterior de seguiment per saber si algun dels festivals de la xarxa ETEP-CEETEP programaran el grup o algun dels altres festivals internacionals presents estan interessats en fer-ho. Amb la seva estructura sense estands, basada només en les conferències i showcases, Eurosonic estimula les trobades informals però concertades prèviament com a eina per desenvolupar contractes futurs. Els comentaris dels professionals catalans contactats són unànimes en destacar l’elevat volum de negoci que es pot generar a Groningen.

Per les mateixes raons, és aconsellable seguir mantenint la presència de l’ICEC com a soci del projecte ETEP, ja que d’aquesta manera es garanteix una presència regular d’artistes catalans en el programa de showcases de l’Eurosonic, que els donarà accés a moltes possibilitats de contractació.

Núria Bultà, ICEC Brussel.les Gener 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC

Showcase d’Ocellot

Showcase de Núria Graham

Informe APAP/NYC

Nova York (Estats Units), 15 – 19 de gener de 2016 Arts escèniques - Música

Informació tècnica Any de creació: 1958 Anual Espais: New York Hilton Midtown per a la zona firal i conferències. Sheraton New York Times Square

per a conferències. Els showcases tenen lloc al Hilton i en diversos escenaris repartits per la ciutat de Nova York

370 estands Més de 1.000 showcases 3.600 delegats d’una trentena de països Caràcter internacional Obert a professionals (zona firal i showcases) i al públic general (showcases) De pagament Organització Association of Performing Arts Presenters (APAP) 1211 Connecticut Avenue NW, Suite 200 Washington, DC 20036 Estats Units Tel.: +1 202 833 2787 www.apap365.org http://www.apapnyc.apap365.org Persones de contacte: Judy Moore jmoore@artspresenters.org Sue Noseworthy snoseworthy@artspresenters.org Scott Stoner sstoner@artspresenters.org Descripció general L’Association of Performing Arts Presenters organitza cada any APAP/NYC, una conferència i mercat que és el punt de confluència de tots els professionals lligats amb el món de l’espectacle en viu, tant de les arts escèniques com de la música, als Estats Units. Productors, programadors, distribuïdors, institucions, mànagers, artistes i empreses de serveis es troben a Nova York per assistir a un atapeït programa d’activitats. La conferència té tres línies clares d’actuació. D’una banda, el recinte firal, situat en tres plantes de l’Hotel Hilton Midtown de Nova York, amb prop de 370 estands. Aquest és un espai pensat per al contacte directe entre compradors i venedors (que són la gran majoria d’expositors) i per a la presentació i promoció de tot tipus d’espectacles i propostes. Un segon eix és el programa de conferències i tallers, emmarcats enguany sota el lema Makers. L’objectiu primordial és reflexionar amb experts en la matèria sobre els principals reptes que han d’afrontar els professionals del món de l’espectacle en directe i donar-los assessorament. Les conferències també són una bona oportunitat per establir contacte amb altres professionals.

El tercer eix de l’APAP són els showcases, més de 1.000, repartits tant en diferents sales de l’Hotel Hilton com en escenaris per tot Nova York. Més que seguir una programació artística, el programa de showcases és un gegantí contenidor on és possible assistir a tastets més o menys extensos de tota mena de propostes: des de dansa contemporània fins a música antiga, des de jazz fins a teatre d’avantguarda. Cada promotor o agent, per tant, pot organitzar el seu propi showcase, o bé a la seu de la conferència o bé llogant un espai a la ciutat, per presentar les seves propostes artístiques, showcases que, pagant una quota, apareixen en el programa oficial. La distribució d’horaris de la conferència, d’altra banda, permet fer un seguiment força raonable dels tres àmbits d’actuació esmentats. Però l’activitat a l’APAP va molt més enllà de la pròpia conferència, ja que durant els dies de la fira es realitzen multitud d’iniciatives paral·leles, festivals i trobades adreçades als mateixos professionals acreditats. Un exemple és el GlobalFEST, un minifestival d’un dia de músiques del món acompanyat d’unes jornades de conferències que arrenquen un dia abans que l’APAP al mateix recinte hoteler. Participació catalana Per segona vegada, el departament de Cultura va disposar d’un estand coordinat per l’Àrea de Mercats que, sota la marca Creative Catalonia, estava obert a les entitats i empreses catalanes que hi volguessin participar. Es va negociar un preu reduït per a les acreditacions dels professionals catalans, que van poder utilitzar l’estand com a punt de trobada i espai de distribució del seu material promocional. En aquesta edició es van acreditar: Agente 129, Sol Picó, Antic Teatre, Cíclicus Company, Companyia Ignífuga, FiraTàrrega, Galbany Produccions/Jazz al Port, Institut Ramon Llull, Kamchàtka Company, MOM / El Vivero i Montuno Producciones. Els únics representants de l’Estat va ser una missió comercial organitzada per Extenda, l’agència andalusa de promoció exterior. Com a showcase hi va haver l’actuació, al Hilton, del Giulia Valle Trio, el diumenge 17 de gener, dins la presentació dels artistes de l’agència de booking dels Estats Units amb qui treballa la contrabaixista italo-catalana. Valoració L’elevada xifra d’acreditats confirma la posició del certamen com una de les cites clau per fer contactes amb programadors, en especial dels Estats Units, d’on són la gran majoria d’empreses assistents. També cal destacar l’elevat nombre de representants d’universitats nord-americanes, unes institucions que, per la quantitat de teatres i pel pressupost de què disposen, solen ser importants compradors d’espectacles. També va ser notable la presència d’entitats del Canadà i de Mèxic. A nivell de continguts de les conferències, un dels fils conductors va ser la reivindicació del paper dins de la societat dels creadors i, en general, els responsables d’organitzacions culturals. L’APAP Conference té un clar caràcter multidisciplinar, però en general els visitants a l’estand de l’ICEC s’interessaven de forma molt més clara per les arts escèniques, no debades la majoria d’empreses catalanes assistents pertanyien a aquest sector. Les moltes converses realitzades amb professionals dels Estats Units van certificar la idea que aquest mercat és d’accés complicat, però no pas impossible. Cal, això sí, treballar amb molta anticipació i tenir en compte tota la problemàtica dels visats per poder actuar als EUA, que són lents d’aconseguir. En tot cas, l’APAP/NYC és una fira interessant per a totes aquelles companyies que ja tinguin establerts contactes amb programadors d’Estats Units. Com és obvi, la possibilitat de poder realitzar un showcase, ja sigui en la programació oficial, ja sigui en activitats paral·leles com GlobalFEST, Winterjazz Fest, Circus Now o el festival d’arts escèniques Under the Radar augmentaria l’efectivitat de la presència a l’APAP. Xavier Cester, ICEC Barcelona Gener de 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC

Estand de Creative Catalonia

Showcase de Giulia Valle Trio

Informe de prospecció Festival Santiago a Mil – Platea 16

Santiago de Chile (Xile), 18 – 24 de gener de 2016 Arts escèniques

Informació tècnica Any de creació: 1994 Anual Propera edició: 3 al 22 de gener de 2017 300 representacions, 60 espectacles Escenaris a vuit regions de Xile 180 professionals inscrits al Platea 16 (setmana per a programadors) Participació internacional Públic professional i general Gratuït pels professionals només durant el Platea 16 i per a veure producció xilena Organització Fundación Teatro a Mil Juana de Arco 2012 oficina 11, Providencia Santiago de Chile - Xile Tel.: +56 22 925 03 00 +56 22 566 55 41 www.fundacionteatroamil.cl info@fundacionteatroamil.cl Persones de contacte: Carmen Romero (directora executiva de Santiago a Mil) Carolina Roa (cap de l’Àrea Internacional i Coproduccions) carolina@fundacionteatroamil.cl Elvira Wielandt (coordinadora de Platea i projectes internacionals) elvira@fundacionteatroamil.cl Descripció general El festival Santiago a Mil segueix un esquema ben habitual a Amèrica del Nord i Llatinoamèrica. Festivals extensíssims en el calendari, en el territori i amb una programació molt intensa i que dediquen uns dies a organitzar jornades professionals i programació artística molt focalitzada en la producció nacional, però no només. En el cas del Santiago a Mil la setmana del programador porta el nom de Platea. El Platea16 (corresponent a l’any 2016) va tenir lloc entre el 18 i el 24 de gener. Uns 180 agents provinents de 25 països van participar en les jornades. Destacada presència de professionals de tota Amèrica Llatina, als quals no és fàcil de trobar en altres esdeveniments internacionals, i també la d’agents dels Estats Units. Hi havia representants d’equipaments, governs, festivals internacionals, productors i distribuïdors d’Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Congo, Colòmbia, Corea, Costa Rica,França, Equador, EUA, Espanya, Holanda, Itàlia, Mèxic, Palestina, Perú, Polònia, Portugal, Suècia, Uruguai i Xile. Platea esdevé una excel·lent ocasió per fer contactes i recavar informació sobre el mercat americà, de nord a sud. L’organització de les activitats de tota la setmana afavoreix molt el contacte entre professionals. S’estructura al voltant d’una programació artística especial, en la qual, a banda de producció xilena també es poden veure produccions internacionals molt lligades als nous llenguatges i noves tendències, works in progress, i taules de treball.

Pel que fa a la programació artística que es va poder veure a Platea16 eren produccions de Xile, Catalunya, Àustria, Uruguai, Argentina, Grècia, Nova Zelanda, Perú, França, Colòmbia, EUA, Polònia, Mèxic, Corea. Un total de 55 espectacles (20 internacionals i 35 xilens) repartits, segons gèneres, en 38 de teatre, 8 de dansa, 6 d’arts de carrer i 3 de música. Participació catalana La presència catalana a Platea16 ha estat molt destacable. Tres produccions programades durant la setmana professional (La ira de los peces, producció de FiraTàrrega 2015; Arktika de Sarruga i A house in Asia d’Agrupación Señor Serrano. Presència també d’altres agents catalans: l’associació de companyies Ciatre, les companyies Dagoll Dagom, T de Teatre i David Moreno & Cia. hi han fet prospecció. FiraTàrrega també hi va estar representada. A més, i dins dels works in progress, es va poder assistir a un tast de la coproducció internacional que està preparant Àlex Rigola, Nocturno en Chile, basat en l’obra de Roberto Bolaño. Valoració El festival Santiago a Mil té unes dimensions enormes. Concentrar tota la part professional en una sola setmana, com és el Platea, amb una programació especial i organitzant activitats de diferent caire és una molt bona fórmula. En total hi van participar uns 180 professionals. Un nombre suficientment important per a que valgui la pena fer l’esforç d’anar a Xile i prou reduït per a que sigui fàcil que a l’acabar la setmana s’hagi contactat amb tots o la major part dels inscrits. Esther Campabadal, ICEC Barcelona Febrer 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC

Informe d’assistència Biennales Internationales du Spectacle

Nantes (França), 20 – 21 de gener de 2016 Arts escèniques – Música  

Informació tècnica Any de creació: 2004 Periodicitat: Biennal Espai: Palau de Congressos de Nantes Propera edició: 24 i 25 de gener del 2018 12.286 professionals inscrits 346 estand (Més de 200 a la Place des Tournées) Especialment per professionals però també públic general (acreditat) Acreditació gratuïta Participació internacional Organització Biennales Internationales du Spectacle Vivant 11 rue des Olivettes – BP 41805 44018 Nantes cedex 1 (França) Persones de contacte: Nicolas Marc, director Tel.: +33 272 003 200 nicolas.marc@bis2016.com Chloé Fenoll, relació amb els expositors Tel.: +33 272 003 200 chloe.fenoll@bis2016.com Descripció general Els dies 20 i 21 de gener passat es va celebrar la setena edició de les Biennales Internationales du Spectacle (BIS) a Nantes. L’objectiu principal de les BIS és posar a disposició dels actors de la vida cultural un espai de debat, trobada, confrontació de diferents punts de vista, de desenvolupar les xarxes professionals i d’iniciar nous projectes. Cada any, segons les xifres oficials, augmenten el nombre de professionals presents. Enguany ha sigut l’any d’un nou record, s’han inscrit 12.286 professionals , el que suposa un augment del 9% respecte a l’anterior edició on hi va haver 11.254 inscrits. Aquest augment és molt significatiu ja que implica que hi ha 1.000 professionals més que fa dos anys. L’espai expositiu es va dividir en dues zones d’estands: a la primera, amb uns 140 estands, es podia trobar els actors principals del sector cultural francès dividits en equipaments i serveis, centres de formació cultural i acompanyament, organismes professionals, organismes socials i mitjans de comunicació i edició. La segona zona fou La Place des Tournées, amb més de 200 estands. Aquest espai té identitat pròpia i està separat de l’altra zona d’estands. Aquí s’acullen empreses de producció, agències i distribuïdores que vénen a presentar i a vendre els seus artistes als programadors de sales, festivals i esdeveniments artístics presents. És un espai únic que no es troba a cap altra fira i és específica de les BIS. Aquestes empreses aprofiten per presentar el seu catàleg, tancar negoci i obrir-ne de nou. Totes les empreses expositores a La Place des Tournées foren francòfones -França, Bèlgica i Luxemburg- menys una de Sevilla. Hi havia també una regió, Normandia, que tenia un estand paraigües a La Place des Tournées per presentar tots els artistes de la seva regió. Pel que fa al perfil dels professionals presents, com que no es comunica cap llistat sempre és difícil de saber. Segons els organitzadors l’esdeveniment acull artistes, directors de teatres, de sales d’espectacles i de festivals, companyies teatrals i coreogràfiques i representants de serveis culturals. Es tracta de professionals del sector cultural francès, tant a nivell institucional com d’empresa privada.

Durant els dos dies es van programar més de 70 debats, fòrums, tallers i trobades, sense oblidar els cinc Grans Testimonis on es van invitar a cinc personalitats del món cultural francès, José-Manuel Gonçalvès, director del 104, Hortense Archambault, directora de la MC93 i ex co-directora del Festival d’Avinyó, Bernard Stiegler, filòsof i director de l’IRI i d’Ars Industrialis, André Cayot, conseller per a les músiques actuals al Ministeri de Cultura i Bernard Latarjet, antic president de La Villette. A més, hi va haver 9 concerts a l’escenari BIS Sacem (la SGAE francesa), la nit canadenca titulada Côte à Côte i els espectacles i concerts proposats a tota la ciutat que fan una funció d’off durant les BIS. L’organització va proposar als professionals varis recorreguts, segons el seu perfil: un per a agències de producció, un per teatre i innovacions digitals, un per als del sector del jazz, un pels de tiqueting i gestió de públics i un pels que treballen amb el públic infantil. L’organització del BIS la fa la revista La Scène que complia el seu 20è aniversari enguany. La revista és una referent en el sector de les arts escèniques, per a totes les disciplines, i la millor per seguir l’actualitat francesa i internacional del sector. Participació catalana El Departament de Cultura fou present amb un estand paraigües coordinat per l’Àrea de Mercats de l’ICEC sota la marca Creative Catalonia a la zona general d’estands on es van acollir les empreses catalanes que volien presentar els seus artistes als professionals francesos i internacionals. Les empreses assistents foren: Alter Circus, Ciatre, Drom Cultura, Rocamora Teatre, Els Joglars i Tapole. Durant els dos dies es van repartir e-flyers promocionals dels sis mercats mercats estratègics a Catalunya -Sismògraf (dansa), La Mostra (infantil i familiar), Trapezi (circ), FiraTàrrega (carrer), Mercat de Música Viva de Vic (música) i Fira Mediterrània (cultura popular i world music)-, dels artistes presents a l’estand i exemplars de les compilacions Music from Catalonia. Valoració La setena edició de les BIS de Nantes segueix confirmant la posició ja consolidada d’aquest esdeveniment. Des del nostre punt de vista es tracta més d’un esdeveniment de promoció que pròpiament comercial. Tot i això, té dos punts forts: captar l’atenció de molts professionals del sector francès i tenir un espai de compra i venda d’espectacles com és La Place des Tournées. A nivell pràctic això implica que els professionals hi són però que són difícils de trobar. Amb el problema afegit que l’organització no comunica mai el llistat de professionals inscrits, el que impedeix preparar la fira i tancar reunions de forma prèvia. Només es comunica el contacte dels expositors, que són els que vénen a vendre. La millor i gairebé única estratègia a seguir és contactar els professionals francesos que ja es coneixen i veure si vindran a les BIS. Això és fàcil de fer per les companyies i artistes francesos i més complicat pels de fora, que no són coneguts i que vénen a obrir mercat a França. És una fira interessant per empreses que ja tenen algun contacte a França però que costa molt quan no es té cap contacte i no s’ha treballat l’accés al mercat francès. Per primer cop l’ICEC ha tingut l’estand a la zona general d’exposició enlloc de La Place des Tournées. Aquest fet no ha facilitat que se’ns identifiqués com a venedors. Estem reflexionant de cara al 2018 com orientar i donar el major impacte possible a la presència catalana. Eva Colom Valageas, ICEC París Febrer 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC

Estand Creative Catalonia

Place des Tournées

Informe Internationale Kulturbörse Freiburg (IKF)

Freiburg (Alemanya), 25 – 28 de gener de 2016 Arts escèniques i música

Informació tècnica

Any de creació: 1989 Anual Propera edició: 25-28 gener 2016 360 expositors 170 actuacions en directes en 4 escenaris 4.500 visitants Públic professional i públic general

Organització FWTM GmbH & Co. KG Messe Freiburg Hermann-Mitsch-Straße 3 79108 Freiburg (Alemanya) Tel.: +49 761-703 70 Fax: +49 761-709 885 www.kulturboerse.de Persones de contacte: Holger Thiemann, director Tel.: +49 761-7037 107 holger.thiemann@fwtm.freiburg.de Katharina Herter, Project Assistant Special Events katharina.herter@fwtm.de Descripció general La 28a edició de la fira internacional d’arts escèniques i música ha tingut lloc del 25 al 28 de gener de 2016 al recinte firal de la ciutat alemanya de Friburg de Brisgòvia. Segons dades dels organitzadors, la Kulturbörse segueix creixent amb el nombre de visitants, ja que en aquesta edició han passat per la fira 4.500 persones. Un 90% provenen d’Alemanya i un 7% de Suïssa. Els visitants restants procedien de Bèlgica, França, Japó, Luxemburg, Països Baixos, Àustria i Hongria. La major part d’aquests visitants són programadors de festivals i responsables de programació d’institucions culturals, moltes d’elles municipals, que assisteixen a la fira per trobar propostes d’arts de carrer, teatre, màgia, circ, instal·lacions i música que després programen, tant dins d’un festival com en alguna de les sales o espais que gestionen. La fira té lloc al recinte firal de la ciutat. Un dels pavellons acull els estands d’artistes, agències, entitats i altres empreses que presenten la seva oferta d’espectacles i serveis. Tres pavellons més funcionen com a escenaris on tenen lloc els showcases de sala per a teatre, circ, màgia i música. Les actuacions d’arts de carrer tenen lloc al hall central de la fira, en una zona condicionada per imitar una plaça a l’aire lliure. Un total de 360 expositors van participar en aquesta edició i es van programar 170 actuacions en directe (showcases de 20 minuts) amb la participació d'artistes i grups de 31 països. La fira s’inaugura dilluns al vespre, amb una gran gala inaugural (normalment la programació està conformada per companyies alemanyes o d’Europa Central). Dimarts, dimecres i dijous la fira combina la part d’estands amb el programa de showcases, que té lloc al llarg de tot el dia fins a l’hora de tancament.

Participació catalana Catalunya, a través del Departament de Cultura, ha estat molt present durant els últims anys a la Kulturbörse de Freiburg. L’estand paraigües, organitzat per l’Àrea de Mercats de l’ICEC, ha comptat en aquesta edició amb 29 companyies, 12 de les quals han participat també al programa d’actuacions en directe, realitzant 18 showcases. L’estand del Departament de Cultura, de 50 m² i amb un nou i innovador disseny, ha servit de punt de trobada i de treball per a les empreses catalanes presents a la fira. Molts dels programadors s’hi acosten per conèixer les novetats de les companyies catalanes, o directament per demanar dates, preus o característiques d’algun dels seus espectacles. L’estand català s’ha convertit, segons les afirmacions tant dels organitzadors com de molts dels programadors, en un dels punts claus a visitar de la Kulturbörse, ja que l’oferta d’espectacles de les companyies catalanes destaca per la seva qualitat i versatilitat, així com per la professionalitat de les companyies a l’hora de treballar. Enguany l’estand del Departament de Cultura ha comptat amb la participació de les següents empreses i entitats: Actua Produccions, Alter Circus, Bandart Productions, Bigolis Teatre, Borja Ytuquepintas, Camut Band, Carlo-Mô & Mr. Di, Celeste, Cirquet Confetti, Campi Qui Pugui, Efímer, Fadunito Produccions, Hotel Iocandi, Katraska, La Maleta dels Espectacles, La Petita Malumaluga, La Tal, Las Polis, Pepa Plana, Pere Hosta, PuntMoc, Serena Vione, Sienta la Cabeza, Teatre Nu, Toni Ortiz, CIATRE (Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya), la Fira Mediterrània de Manresa i l’Institut Ramon Llull. Les 12 companyies que han participat amb els seus espectacles al programa d'actuacions en directe de la fira (showcases de 20 minuts) són: Las Polis, Cirquet Confetti, Pere Hosta, Bandart, Sienta la Cabeza, Pepa Plana, Serena Vione, Hotel Iocandi, La Tal, Fadunito, Borja YTuQuePintas i Celeste. En aquesta edició la companyia Las Polis ha resultat guanyadora del premi de la Kulturbörse a millor proposta de teatre de carrer. El premi, concedit per un jurat professional, està dotat amb 1.000€ i comporta la invitació a participar tant en la propera edició de la Kulturbörse (estand propi i showcase) com en la Borsa Suïssa d’Espectacles. L’ICEC ha editat un directori de les entitats catalanes presents a Freiburg, que s’ha repartit als professionals juntament amb una graella especial on es destacaven les actuacions dels grups catalans. Enguany s’ha realitzat també una acció de networking a l’estand convidant als professionals a vi català (amb el patrocini de la DO Catalunya). També s’ha dissenyat una postal electrònica que s’ha difós tant per les xarxes com via els newsletters mensuals i la pàgina web de Creative Catalonia. Valoració La presència continuada de les companyies catalanes a Freiburg, amb el suport de l’estand paraigües del Departament de Cultura, ha aconseguit “posar en el mapa” dels programadors alemanys i europeus l’oferta dels grups catalans, tal com demostren el nombre creixent de festivals internacionals que en els últims anys han programat regularment companyies catalanes. Per a les empreses, el fet de poder comptar amb un lloc de treball i de reunió, i sobretot de visibilitat com la que ha aconseguit l’estand català en els últims anys, és una eina molt útil a l’hora de parlar amb programadors i presentar les seves propostes. Tant en el cas de companyies veteranes, que acudeixen cada any per presentar noves produccions i refrescar contactes, com per companyies que tot just s’estan introduint en el mercat alemany, la tasca feta prèviament en edicions anteriors resulta beneficiosa ja que per als programadors alemanys Catalunya és sinònim de qualitat i professionalitat, com ressalten molts d’ells. Cal destacar que la Fira no facilita un llistat de visitants professionals, fet que dificulta la identificació dels agents susceptibles d’estar interessats. És per aquest motiu que es recomana especialment fer una tasca intensiva prèvia de contacte i presentació de la companyia/espectacles que es podran veure durant els dies de la fira i intentar establir amb antelació una agenda de cites. Neus Mèlich, ICEC Berlín Març 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC Actuacions de companyies catalanes (selecció). Pere Hosta;Serena Vione;Las Polis;La Tal

Estand paraigües del Departament de Cultura

Informe de prospecció Festival Momix

Kingersheim i voltants (França), 28 de gener- 7 de febrer de 2016 Teatre Infantil 

Informació tècnica Any de creació: 1992 Periodicitat: Anual Espai: Kingersheim i altres municipis de la zona Dates 2017 a confirmar 57 espectacles programats 220 professionals inscrits 31.500 espectadors el 2015 (encara no hi ha dades del 2016) Públic general i professionals Preu reduït per als professionals Participació internacional Organització CREA Centre de Rencontre d'Echange et d'Animation 27 rue de Hirschau 68260 Kingersheim - Alsace - Haut-Rhin (França) Tél.: +33 389 573 057 Persones de contacte: Philippe Schlienger, director artístic Tel: +33 389 573 057 philippe.schlienger@momix.org Pauline Rade, responsable dels professionals Tel: +33 389 573 057 contact.pro@crea-kingersheim.fr Descripció general Del 28 de gener al 7 de febrer passat va tenir lloc la 25ª edició del festival internacional de creació contemporània per al públic infantil Momix, que té lloc a Kingersheim (Alsàcia) i a municipis dels voltants. És un festival llarg en la durada tot i que la majoria d’espectacles es van concentrar durant els dos caps de setmana. Els dies d’entre setmana estan dedicats, principalment, a les funcions escolars, el que suposa aproximadament unes 4.000 entrades. El 2015 es van acollir 31.500 espectadors, malauradament encara no es tenen xifres d’aquesta última edició. Porten comptabilitzats 13.000 espectadors però encara s’estan esperant dades de les sales col·laboradores del festival. L’organització la porta el CREA, Centre de Rencontre d'Echange et d'Animation, que ha obtingut la denominació de segell Scène Conventionnée Jeune Public per part del ministeri de Cultura. Això implica dur a terme una programació d’activitats culturals, esportives, de lleure tant pels infants com pels adults, a més d’una temporada de programació, l’organització del festival, un programa anual de residències d’artistes, exposicions d’arts visuals i espectacles de teatre de carrer, entre altres. El seu objectiu és dur a terme un treball amb el territori, actuar com a mediadors culturals i crear nous públics. Durant els dos caps de setmana del festival es va concentrar la vinguda dels 220 professionals, la majoria dels quals foren programadors de sales i festivals. Durant aquests dies, a banda de veure espectacles, es van organitzar trobades i presentacions de projectes i works in progress. El divendres 5 de febrer l’ONDA (Office National de Diffusion Artistique) va organitzar una jornada professional en la

que es van trobar tots els programadors per fer un treball comú sobre els espectacles vists durant l’any i intercanviar opinions. També es va organitzar una setmana de formació franco-alemanya dirigida als artistes i professors de francès i alemany. Dels 57 espectacles programats, 36 foren en les sales oficials del festival, 3 vetllades en el restaurant oficial del festival, Le Sheds, amb un format de cabaret, 8 en espais associats al festival i 10 espectacles associats. Les companyies eren de França -la majoria- , Bèlgica, Itàlia i Québec. El festival dóna dos premis, el Premi Momix, que enguany fou per a la companyia La part des anges pel seu espectacle Dormir cent ans i el Premi Résonances a la companyia belga Les Pieds dans le Vent amb el seu espectacle Petit penchant. Aquest segon serà programat per les sales que formen part de la xarxa durant les dues properes temporades. Participació catalana Momix és un festival internacional però en aquesta edició no hi havia cap català en la programació oficial, només l’espectacle Sueños de arena com a espectacle associat programat al Triangle de Huningue el divendres 29 de gener. A part hi havia representants del festival El Més Petit de Tots, La Mostra d’Igualada i l’Institut Ramon Llull. Valoració En un context generalitzat de retallades i baixades pressupostàries, el festival ha sigut capaç de mantenir el nivell de programació habitual, captant 220 professionals i 13.000 espectadors (dades provisionals). Amb 25 edicions el festival ha arribat a un nivell de maduresa amb un públic fidel tot i que el nombre de nous espectadors augmenta any rere any. Potser cal recordar que el festival es va crear quan no existia gairebé cap festival dedicat al públic infantil. Aquest fet i, sobretot, l’equilibri trobat entre una programació arriscada i per al gran públic fan que Momix segueixi sent el festival referent de la creació contemporània per a públic infantil a França. És prescriptor, multiplicador i la cita anual que els programadors apunten a la seva agenda. A més, el fet que l’ONDA organitzi trobades assegura una forta presència de professionals i actors claus del sector. Les estratègies d’accés de les companyies catalanes a la programació de Momix poden ser vàries. La primera, enviar el dossier directament a Philippe Schlienger, el director artístic, qui té ja un coneixement del que es fa a Catalunya perquè ha assistit a varis festivals catalans. La segona, que té un major cost, és apuntar-se com a professionals durant el festival. Està tot molt ben pensat. S’organitzen dos recorreguts de professionals, un per cada cap de setmana de festival. L’organització tria els espectacles que es van a veure i porten als professionals en bus de sala en sala i a les activitats professionals. És molt fàcil fer networking ja que el nombre dels professionals i el tipus d’acollida ho permet. Així es pot veure en directe la línia de programació i la concepció del festival. Eva Colom Valageas, ICEC París Febrer 2016

Informe de prospecció Feten, Feria Europea de Artes Escénicas para Niños y Niñas

Gijón, 21 – 26 de febrer de 2016 Arts escèniques

Informació tècnica Any de creació: 1991 Anual Propera edició: 12 al 17 febrer de 2017 160 representacions, 72 espectacles, a 13 escenaris a diferents espais de la ciutat 700 professionals inscrits Participació principalment estatal Públic professional i general Gratuït per a programadors Organització Ayuntamiento de Gijón. Cultura y Educación Fundación Municipal de Cultura, Educación y Universidad Popular Centro de Cultura Antiguo Instituto Jovellanos 21 33201 Gijón Tel.: 985 181 039 / 47 / 01 http://feten.gijon.es feten@gijon.es Persones de contacte: Marián Osácar M. Humberto Fernández Tel.: 985 181 039 feten@gijon.es Descripció general Feten és el mercat de referència estatal d'arts escèniques per a públic infantil i juvenil. Al voltant de 700 professionals de tot l’Estat s’hi acrediten cada any, essent la primera opció dels programadors espanyols a l’hora de visitar una fira fora de la seva comunitat autònoma. En total hi van actuar setanta-dos companyies, seixanta-quatre procedents de quinze CC.AA. de l’Estat. Les vuit restants eren internacionals, procedents de Holanda, Irlanda, Argentina, Xile, Finlàndia i França. En l'edició de 2016, Feten ha fet el seu 25è aniversari. Per a celebrar-ho ha intensificat les activitats paral·leles organitzades: exposició commemorativa i trobades internacionals de més volada que les habituals s'han combinat amb les tradicionals presentacions de projectes professionals i reunions d'associacions sectorials Participació catalana La participació catalana a Feten sempre és molt destacada. Dels setanta-dos espectacles que s’hi han pogut veure, setze han estat catalans: tretze escènics i tres instal·lacions de carrer. Desplegados (Teatre Mòbil); Tripula (Farrés Brothers & Cia.); F.I.R.A., Fenómenos Inverosímiles Rescatados del Anonimato (Col·lectiu Tierra i Ateneu 9 Barris); Bhrava! (L'Animé Teatre Visual); Momo, versión libre de Michael Ende (Companyia de Teatre Anna Roca); Z. Las aventuras del Zorro (Eudald Ferré & Luca

Ronga); Wabi-Sabi (Mons Dansa i Educació); Antón Comodón (L'Estaquirot Teatre); Pete & Pat (at the pianopupp) (Bigolis Teatre); Universario (Marcel Gros); Mrs. Brownie (Teatre Nu); Por arte de magia (Blue Live Producciones) i Zaquizamí (Cia. Roberto G. Alonso); Espacio de experimentación y juego libre (El Pájaro Carpintero); Pinceladas (Gestió i Assessorament d'Actes Culturals, G.A.C.C.) i Los amigos de Crusó (Toc de Fusta). Feten 2016 va atorgar tretze premis, tres dels quals van anar a mans catalanes: Millor espectacle de titelles a Antón Comodón (l'Estaquirot Teatre); millor espectacle de circ-dansa a F.I.R.A., Fenómenos Inverosímiles Rescatados del Anonimato (Col·lectiu Tierra i Ateneu 9 Barris) i millor espectacle en espai no convencional per a Tripula (Farrés & Brothers Cia.). Destacar també que Mrs. Brownie de Teatre Nu i Por arte de magia de Blue Live Producciones van ser les dues companyies escollides per amenitzar la festa oficial del 25è aniversari de Feten. Per segon any consecutiu, els responsables de la Mostra d'Igualada van presentar les línies de la programació de l'edició del 2016. Aquesta acció, duta a terme en el mercat espanyol que reuneix més professionals de les arts escèniques per a infants de tot l'Estat, s'emmarca dins les diferents activitats previstes per la Mostra per donar-se a conèixer a Espanya, captar presència de nous programadors per al certamen català i ampliar la seva influència com a mercat estratègic. Valoració Feten segueix sent la porta principal al mercat espanyol per a les companyies d’arts escèniques que tenen espectacles per a infants. El segment juvenil (de 12 a 16 o 18 anys, segons les consideracions), queda notòriament més relegat. Estar programat a Feten pot canviar notablement la projecció estatal de qualsevol companyia. Si a més s'obté un guardó, la presència a Feten esdevé una inversió rodona. No existeix una zona física reservada a professionals, el que pot dificultar fer nous contactes. Aquesta deficiència queda en bona manera compensada pel fet que hi ha un hotel-restaurant oficial, el Begoña. Els inscrits coincideixen fàcilment a l’hora dels àpats i aquests esdevenen els millors moments per fer networking. Coneixedors que cap altre esdeveniment concentra tants potencials compradors estatals d'espectacles per a infants i joves, moltes companyies i empreses distribuïdores es desplacen cada any a Feten encara que no tinguin cap espectacle programat. Esther Campabadal, ICEC Barcelona Març 2016 ANNEX FOTOGRÀFIC

Presentació de La Mostra d’Igualada

Informe de prospecció Pixels Festival

Mons (Bèlgica), 25 de febrer de 2016 Disseny i noves tecnologies Informació tècnica Any de creació: 2015 Periodicitat: anual Espai: MICX - Mons Públic professional i general, estudiants Nacional i internacional Gratuït Organització MICX Avenue Thomas Edison, 2 B – 7000 Mons Tel.: +32 0479 25 07 07 micx@artexis.com Pixels ASBL Rue de la Terre du Prince, 17 B – 7000 Mons Tel.: +32 489 33 24 99 hello@pixelsfestival.be Persona de contacte: Roman Carlier, responsable festival Pixels Tel.: +32 489 33 24 99 hello@pixelsfestival.be Descripció general Pixels és un festival dedicat al disseny gràfic i les noves tecnologies, l’objectiu principal del qual és crear sinèrgies entre els professionals i els estudiants en l’àmbit de la creació gràfica. El festival va néixer a través del projecte Mons, Capital Europea de la Cultura 2015, i aquest any s’ha tornat a fer amb la idea que la creativitat sigui el pilar de la ciutat valona. L’esdeveniment ha rebut molts més visitants que l’any anterior i ha comptat amb convidats internacionals. El festival està pensat per poder fer networking i ampliar els contactes dins d’aquest sector. La programació està centrada en una sèrie de conferències que tenen lloc en dues grans sales de l’espai MICX. Els conferenciants són professionals del sector que expliquen les seves experiències i ensenyen els seus primers i últims projectes. Les conferències van versar sobre la creativitat com a estil de vida, la decisió de crear un estudi de disseny gràfic, cinquanta maneres de fer un artwork o conèixer el dia d’un professional del sector, entre d’altres. Valoració Pixels és un festival a tenir en compte per a tots aquells professionals del sector del disseny gràfic, la creativitat i el desenvolupament digital. Per al sector del disseny gràfic català, pot ser interessant si es busquen socis de països semblants i propers a Catalunya. Es un festival que està encara als seus inicis i li manca créixer en mida i en internacionalització però el fet de ser de les poques trobades a Bèlgica d’aquest àmbit li dóna un valor afegit a tenir en compte. ICEC Brussel·les Març 2016

Informe de prospecció STRTFSTVL

Utrecht (Països Baixos), 6 – 7 de març de 2016

Arts de carrer Informació tècnica Any de creació: 2015 Periodicitat: anual Pròxima edició: març 2017 Espais: De Fabrique Evenementenlocatie Professional del sector i artistes Internacional Organització

De Fabrique Westkanaaldijk 7 3542 DA Utrecht Tel: +31 30 240 40 40 Fax: +31 30 240 40 39 info@defabrique.nl Persona de contacte: Rob Vugs, director Tel: +31 68359 30 42 info@strfstvl.nl Descripció general El strtfstvl showcase 2016 és un esdeveniment per a què artistes de carrer, músics de carrer, malabaristes i acròbates puguin demostrar els seus talents a través d’una trobada amb promotors, organitzadors d'esdeveniments i de festivals, administradors d'esdeveniments i altres professionals del sector. La participació va ser tant nacional com internacional. Durant els dos dies de showcases es duen a terme més de cent actuacions amb una diversitat molt àmplia d’espectacles, on els agents i els artistes poden conèixer els clients potencials i fer networking. Els espectacles que s’hi presenten necessiten poc decorat i l’artista ho pot gestionar ell mateix. Aquesta edició es va celebrar en una nau industrial, De Fabrique Evenementenlocatie, als afores d’Utrecht, un espai gran dividit en quatre parts: l’entrada, com a zona d’acreditació i recepció; un espai on els artistes i els seus agents es poden promocionar i on es pot tenir un contacte directe amb ells; un espai per fer speed dating amb els artistes i els seus agents; dues sales per a les actuacions on es poden veure els espectacles que alguns artistes presenten en directe. Valoració Aquest any s’ha fet la segona edició del festival. És un esdeveniment a tenir en compte al combinar les actuacions amb la possibilitat de trobar-se amb proveïdors, artistes i mànagers per fer networking. Cal tenir en compte que al ser un festival de showcases i no d’obra sencera té una visió internacional i dóna, per tant, oportunitat als artistes catalans a participar-hi. L’organitzador coneix Fira Tàrrega i la cultura catalana i, de fet, per aquesta edició del 2016 havia proposat a un parell de companyies catalanes que hi participessin. Finalment no es va acabar de concretar. Dins de l’àmbit del Benelux, és dels pocs festivals dedicats només a representacions en format showcase i, per tant, s’espera que vagi creixent i internacionalitzant cada vegada més. ICEC Brussel·les Abril 2016

Informe de prospecció SXSW - South by Southwest

Austin (Estats Units), 11 – 20 de març 2016 Música, Cinema, Interactiu

Informació tècnica Any de creació: 1987 Anual Propera edició: 10 – 19 de març de 2017 Espais: Austin Convention Center i 103 escenaris repartits per tota la ciutat 2.224 showcases provinents de 67 països 586 empreses i entitats expositores Música: 30.369 professionals acreditats de 84 països / Interactiu: 37.660 professionals de 82 països /

Cinema: 19.942 professionals acreditats de 71 països Professional Internacional De pagament (els showcases són gratuïts per als acreditats a la fira) Organització SXSW PO Box 685289 Austin, TX 78768 Estats Units Tel.: +1 512 467 7979 sxsw@sxsw.com www.sxsw.com Persona de contacte Mirko Whitfield, delegat a Europa Tel. i fax:+ 49 7071 885 604 mirko@sxsw.com Descripció general En la seva trentena edició, el South by Southwest (SXSW) continua generant xifres de vertigen, tant pel que fa a actuacions com de professionals acreditats i públic general que va omplir a vessar cada nit 6th Street, el carrer d’Austin on es concentren la majoria de sales, i els carrers adjacents. Es calcula que el SXSW genera a Austin un impacte econòmic de més de 300 milions de dòlars (segons xifres del 2015). Sigui com sigui, el SXSW es va tornar a convertir en un punt de trobada destacat de la indústria musical. L’edició del 2016 manté la tendència iniciada fa uns anys, ja que l’apartat interactiu ha superat en quantitat de professionals el festival de música (37.660 davant uns 30.369). De fet, el certamen interactiu continua creixent, mentre que les xifres de professionals de la música (i també del cinema) es mantenen estables. No es tracta només de quantitat, a nivell qualitatiu l’SXSW Interactive ha esdevingut una trobada de referència per la capacitat d’atreure els grans noms del sector tecnològic i de les xarxes socials, així com a nombrosos emprenedors que busquen oportunitats de finançament. La cirereta del pastís va ser l’assistència enguany del president dels Estats Units, Barack Obama, mentre la seva esposa, Michelle, va ser una de les protagonistes de les conferències del SXSW Music. Aquest canvi de perfil del SXSW es fa també evident en la fira professional, que es desenvolupa a cavall entre la celebració de les jornades dedicades al sector interactiu i l’arrencada del festival de música. El perfil de les empreses expositores està clarament decantat cap a companyies de software, equipament tècnic i aplicacions de tot tipus. No van faltar a la cita diversos pavellons estatals i nacionals (França, Alemanya, Itàlia, Canadà, Regne Unit, Espanya, Argentina, Brasil, entre d’altres), així com estands d’estats i ciutats nord-americanes. Aquests estands paraigües combinaven en proporcions diverses l’atenció als professionals interactius i als musicals, però els primers són preponderants.

El fet que el festival de música arrenqui l’últim dia de la fira fa que molts professionals del sector arribin a Austin quan aquesta ja està tancada. Això no vol dir que l’activitat a l’Austin Convention Center, centre d’operacions de l’apartat professional, quedi aturada ja que continua un extens programa de conferències i taules rodones, així com actuacions en showcases de dia, a més de les recepcions organitzades per alguns països en espais propers al Convention Center. Sense oblidar la celebració en paral·lel d’un festival de cinema que s’ha convertit en un notable aparador per a les produccions independents. Al 2016 s’ha mantingut l’interès de la fira per l’emergent mercat llatinoamericà, amb sessions de treball específiques per als professionals d’aquesta zona sota el nom SXSAméricas. Com l’any passat, es va celebrar una sessió de treball entre acreditats llatinoamericans i d’altres països, però de nou el format triat, diverses taules rodones prefixades per la mateixa organització, no va ser el millor per contactar amb els assistents i l’assistència va ser inferior. En paral·lel al canvi en les relacions diplomàtiques entre Estats Units i Cuba, l’illa caribenya també va estar present per primer cop, a través de grups i professionals, en la cita d’Austin. Pel que fa a les conferències, un dels temes estrella va ser les possibilitats i problemes que planteja l’streaming com a font d’ingressos per a la indústria musical. El festival de música aquest any ha acollit 2.224 actuacions, 579 de les quals de fora dels Estats Units, seleccionades entre 8.696 sol·licituds presentades, repartides en un centenar d’espais arreu d’Austin. En alguns cercles es lamenta que SXSW cada cop sigui una plataforma de la indústria musical més mainstream, i la presència de grans marques comercials accentua la crítica de que el certamen està arraconant el seu esperit independent original. Una altra tendència creixent és l’aposta per la World Music, amb grups de diferents contrades del món que no desentonarien en un Womex. Tot i això, la capital de Texas segueix tenint mèrits suficients com per reivindicar el títol de capital mundial de la música en viu, ja que, a banda de la inabastable oferta del SXSW, moltes sales, botigues i galeries d’Austin organitzen actuacions, permetent als grups que s’hi han desplaçat aconseguir més visibilitat. Participació catalana L’edició 2016 del SXSW va comptar amb l’actuació de tres grups catalans: Oques Grasses, Cala Vento i Sara Pi. Totes tres bandes van oferir dues actuacions dins del programa oficial. A nivell professional, a més dels representants dels grups esmentats, van prendre part la discogràfica La Castanya. Valoració El SXSW segueix sent una plataforma excel·lent per a que els grups es donin a conèixer en un mercat complex com el nord-americà. La clau, però, és no limitar-se al festival i aconseguir que els grups ofereixin el màxim d’actuacions possibles, ja sigui en escenaris no oficials o en altres ciutats nord-americanes abans i/o després del SXSW. D’aquesta manera, es facilita treure més rendiment de l’esforç que implica anar als Estats Units i s’incrementarien les possibilitats de realitzar contactes professionals interessants. El nou format de fira fa que, ara per ara, no tingui gaire sentit organitzar un estand exclusivament centrat en la indústria musical. Com fan la majoria de països, els espais expositius abracen els diferents sectors que ara incorpora el SXSW (amb el pes creixent de la part interactiva), amb la qual cosa una opció factible seria establir una col·laboració entre el departament de Cultura i Acció per aconseguir més sinèrgies entre els sectors musical, audiovisual i tecnològic. Xavier Cester ICEC Barcelona, abril 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC

Oques Grasses

Cala Vento

Sara Pi

Informe d’assistència Babel Med Music

Marsella (França), 17 – 19 de març del 2016 Música

Informació tècnica Any de creació: 2005 Anual Dates del 2017 a confirmar Espai: 2.000 m² al Dock des Suds 2.000 professionals acreditats 145 estands representant 750 entitats 70 països representats 31 concerts d’artistes vinguts de 23 països 15.000 espectadors 160 periodistes internacionals Obert al gran públic (concerts de la nit) Participació internacional De pagament Organització Dock des Suds 12, rue Urbain V 13002 Marsella Tel.: +33 491 990 000 Fax: +33 491 917 385 babelmedmusic@gmail.com www.dock-des-suds.org Persona de contacte: Karine Servans, responsable dels professionals Tel.: +33 491 992 082 karine@dock-des-suds.org Descripció general Babel Med Music, fòrum internacional de les músiques del món, va celebrar del 17 al 19 de març passat la seva 12a edició. Durant tres dies es van reunir a Marsella els professionals del sector de les músiques del món, tant de França, Europa, com de la resta del món. El que diferencia Babel Med Music d’altres salons professionals és el posicionar-se com un mercat professional durant el dia i un festival obert a tots, professionals i gran públic durant la nit. La programació, aquest any amb un focus Outre mer (territoris francesos fora d’Europa) va intentar reflectir aquest doble objectiu, ser innovadora per tal d’atreure als professionals i a la vegada tenir caps de cartell que captin l’atenció del gran públic. La zona de mercat, reservada als professionals, va comptar amb 145 estands (15 menys que l’any passat) que van representar 750 entitats. És en aquest espai on es citen els professionals per fer negoci, analitzar i debatre sobre les tendències actuals del sector, presentar nous projectes i dur a terme activitats de networking i aperitius professionals. El perfil dels 2.000 professionals presents (500 menys que l’any passat) fou molt variat, anant des d’empreses de management i producció, sales, festivals, segells discogràfics, premsa, institucions, associacions i xarxes professionals. Es van organitzar 18 taules rodones i presentacions i 3 sessions de speed meetings. Les temàtiques tractades foren la relació de les músiques del món amb el món digital, els circuits per a les músiques del món més enllà de les fronteres franceses, la creació de polítiques culturals ambicioses pel sector, presentació del programa Europa Creativa i la diversitat cultural i la crisi del refugiats, entre altres. Una

de les activitats professionals noves aquesta edició foren els Speed-listenings organitzats per Bretagne World Sound i el Bureau Export per tal de fer conèixer les músiques del món de Bretanya. A la nit, els tres escenaris del Dock des Suds (Salle des Sucres, Cabaret i Chapiteau) van esdevenir l’epicentre de Babel Med Music. Durant els tres dies es van poder veure 31 concerts, que representaren 23 països. Cada grup va tenir 45 minuts per presentar la seva proposta artística. La selecció, entre 1.013 propostes rebudes, la fa un comitè artístic internacional de 10 professionals. La segona edició de Babel Minots va acollir durant quatre dies cinc espectacles musicals per al públic infantil on van participar 2.000 infants. També hi va haver dues trobades professionals. Durant la primera nit es va fer la inauguració i l’entrega dels premis que recompensen artistes i professionals de les músiques del món.

Participació catalana

Per dotzè any consecutiu, el Departament de Cultura fou present amb un estand-paraigua que va agrupar les empreses catalanes inscrites, 24 en total. L’estand Creative Catalonia, tant per la situació com pel disseny fou el més visible de tota la zona del mercat i va captar l’atenció de molts professionals. Les empreses, institucions i festivals inscrits foren: Balaio Producciones, Batall Produccions, BCN Music Export, Black Music Productions, Clara Peya, Cobla Catalana dels Sons Essencials, Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Discmedi, Els Berros de la Cort, Èxits Management, Festival Ítaca / Festival Portalblau, Fira Mediterrània de Manresa, Gaudi-U-Música, Gemma Abrié, Institut Ramon Llull, LSD Produccions, Mercat de Música Viva de Vic, Petit Indie, Porcausadela, Produccions Submarines, Sonde3, Taller de Músics i The New Catalan Ensemble. Enguany el comitè artístic va escollir La Pegatina, que va actuar al Chapiteau el divendres 18 a les 00:15h. El mateix divendres a les 17:30h es va organitzar un aperitiu professional a l’estand. Valoració Aquesta edició 2016 va acollir artistes representatius de la mescla d’estètiques que defensa la fira des dels seus inicis. Any rere any trien un territori amb el qual volen treballar i enguany foren els territoris francesos fora de França (Martinica, Guadalupe, Reunió, etc.). Com a estratègia de desenvolupament intenten organitzar missions comercials d’aquests territoris per fer descobrir la fira i així poder captar nous professionals. La millor manera de treballar la fira és quan es té un grup que hi actua, però la veritat és que amb 1.013 propostes rebudes i 31 programades és complicat entrar en la selecció. Sempre es pot intentar fer lobby amb els membres de jurat. La sensació global que s’ha tingut d’aquesta edició és que la fira s’està buscant i no s’acaba de trobar. Fa anys que capten els mateixos professionals i que parlen dels mateixos temes. L’any passat, amb el Babel Minots, centrat en el públic infantil, es va obrir un nou eix de treball, però la veritat és que la imatge que ha donat enguany és que no es renova la presència de professionals. Per sort, hi segueix havent la trobada del European Forum of World Music Festivals que assegura la presència de festivals estrangers, i els estands paraigües que donen una imatge internacional a la fira. Però en els passadissos es comentava que hi havia menys animació que altres anys, i les xifres ho confirmen. Les empreses catalanes, en general, van valorar positivament la participació al mercat tot i que sempre es queixen de la mateixa dificultat: la manca de visibilitat dels programadors que ja vénen amb les seves agendes fetes. La clau de l’èxit és la demanda de cites prèvies als professionals amb qui es vol parlar i la inscripció als speed meetings. Les empreses i els artistes catalans que volen participar-hi han de ser molt proactius i portar eines de màrqueting atractives. Malgrat els elements menys positius esmentats, Babel Med Music segueix sent, si es treballa bé, el mercat francès de més fàcil accés per al sector català, tant per la mida, preu, facilitat d’accés i relació que s’ha establerts amb l’organització des de les primeres edicions. Eva Colom Valageas, ICEC París Abril de 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC Estand del Departament de Cultura

Concert de La Pegatina

Informe d’assistència Fira del Llibre Infantil de Bolonya

Bolonya (Itàlia), 4 – 7 d’abril de 2016 Edició

Informació tècnica Any de creació: 1963 Anual Dates propera edició: 3 – 6 d’abril 2017 40.000 visitants 1.278 expositors de 74 països 131 agents editorials Espai: Fiera Bologna (24.038 metres quadrats) Públic professional (conferències, presentacions de llibres) País convidat: Alemanya Nacional i internacional 856 mitjans de comunicació de 40 països De pagament Organització Fiera Bologna Piazza Costituzione, 6 40128 Bolonya (Itàlia) Tel: +39 51 282111 bookfair@bolognafiere.it Persona de contacte: Cristina Pancaldi Tel.: +39 51 282361 c.pancaldi@bolognafiere.it Descripció general La fira de Bolonya és una de les trobades més importants per a professionals del sector editorial orientat al públic infantil. És el gran aparador de les editorials infantils per vendre i comprar drets d'autor, establir nous contactes internacionals, i conèixer les últimes tendències del sector. Cada any es reuneixen en ella milers d'editors, autors, agents literaris, venedors de llicències, distribuïdors, llibreters, etc. A més, la fira suposa una cita imprescindible per a tot il·lustrador que vulgui obrir-se al mercat internacional, ja que Bolonya es converteix per una setmana en una gran exhibició internacional del llibre: exposicions, trobades, conferències, i la oportunitat per poder conèixer el treball de professionals de tot el món. La 53 edició de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya ha tancat amb xifres que segueixen consolidant aquesta fira internacional com la més rellevant del llibre infantil. Segons el balanç provisional de l’organització, Bolonya va donar la benvinguda a il·lustradors, autors, expositors, artistes, editors i agents de tot el món. El nombre de visitants es va incrementar en un 9,2% en comparació amb l'any anterior: un augment del 16,8% en el nombre de visitants estrangers i del 4,1% en visitants italians. Aquestes xifres confirmen el paper internacional clau de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya.

Les xifres de l’edició del 2016 són: 1.278 expositors de 74 països i 856 periodistes de 40 països; 6 exposicions exclusives al Bologna Centre i moltes més arreu de la ciutat; 20 premis i desenes de mencions d'honor, a més de 15 mil títols de tot el món a la venda a la Llibreria Internacional exclusiva.

Aquest any La Fira del Llibre Infantil de Bolonya va celebrar la 50a edició de l’Exposició dels Il·lustradors, presentant cinquanta dels artistes que han contribuït a la història d’aquesta exposició i han passat a convertir-se en part de la història de la il·lustració. Els artistes i les obres mestres de la

il·lustració - 50 Exposicions d’il·lustradors 1967-2016 incloïa una exposició i un llibre que recollia tota l’evolució dels llibres il·lustrats per a nens i les últimes tendències.

L’edició del 2016, la Fira ha obert, per primer cop, el BOLOGNA DIGITAL, un pavelló sencer dedicat al món multimèdia dins el sector del llibre. Expositors de diferents països i gran marques reconegudes internacionalment han estat presents. També hi va haver algunes noves iniciatives: La Fira del Llibre Infantil de Bolonya va ser l'escenari del PREMI primera Strega ragazze i Ragazzi, que es va adjudicar a la Susanna Tamaro i Chiara Carminati.

El país convidat d'honor d'aquest any ha estat Alemanya amb 44 esdeveniments, incloent debats, presentacions, tallers, reunions en escoles i exposicions organitzades tant a la Fira i a la ciutat. El programa portava al voltant de 42 autors i il·lustradors, que van ser convidats pels organitzadors de la contribució alemanya, Frankfurter Buchmesse i el Goethe-Institut d'Itàlia, amb el suport del Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya.

Presència catalana Enguany, i per primera vegada, l’Àrea de Mercats, junt amb l’Àrea del llibre de l’ICEC, ha organitzat un estand paraigua del Departament de Cultura en el qual han participat directament 9 editorials, 41 il·lustradors, 2 associacions, i 2 institucions. A part de l’estand institucional, hem pogut localitzar varis estands propis d’editorials catalanes. Les empreses que han estat compartint l’estand del Departament de Cultura han estat: Barcelona Multimedia, Cossetània Edicions, Editorial Barcanova, Editorial La Galera, Editorial Mediterrània, Estrella Polar/Fan Books, La Fragatina, Takatuka i Tramuntana Editorial. Pel que fa a la presència d’il·lustradors catalans, han pogut compartir l’estand: Alba Domingo Basora, Àngel Sauret Sumalla, Anna Aparicio Català, Anna Llenas Serra, Beatriz Hernández Moreno, Berta Artigal Crusells, Christian Inaraja, Daniel Torrent Riba, Eduard Altarriba, Enrique Molina Puyo, Eva Sánchez Gómez, Gabriela Rubio, Gisela Bombilà Murillo, Helena Frías Peña, Iratxe López de Munáin, Isabel Aniel, Joan Negrescolor, Laia Bedós Bonaterra, Laia Ferraté Sala, Laura Aviñó González, Laura Carvajal, Lemniscates, Marina Pessarrodona Marfà, Marina Serrallonga Olomí, Mariona Tolosa Sisteré, Marlen Monterrubio, Marta Cabrol, Marta Casals Marquilles, Marta Costa Virgili, Martina Manyà Vintró, Max Saladrigas, Mercè Sendino García, Neus Caamaño Culubret, Pau Santanach Carreras, Roger Zanni, Sandra Rilova, Sara Porras Carrasco, Sebastià Serra, Simona Galbiati, Stefanie Pfeil i Txell Darné. L’estand va servir de zona de reunions per a les empreses catalanes assistents, així com a punt de distribució del seu material promocional i del catàleg que vam editar des de l’ICEC amb informació de les empreses i dels il·lustradors presents a la fira . Valoració La Fira del Llibre Infantil de Bolonya és una de les cites imprescindibles en el calendari firal per a tots els que treballen en l’àmbit del món editorial infantil. És una fira amb una intensa activitat professional i que innova constantment. Pot ser considerada un èxit des de tots els punts de vista. Monika Ganzenmüller, ICEC Barcelona Abril 2016

ANNEX FOTOGRÀFIC Estand català

Informe de prospecció London Book Fair

Londres (Regne Unit), 12 – 14 d’abril del 2016 Editorial

Informació tècnica Any de creació: 1971 Anual Propera edició: 14 al 16 de març de 2017 Espais: recinte fira Olympia +1.500 expositors de 50 països +25.000 delegats professionals Internacional De pagament Organització Reed Exhibitions Limited UK Gateway House, 28 The Quadrant Richmond, Surrey TW9 1DN, UK Tel.: +44 208 271 2134 www.reedexpo.com http://www.londonbookfair.co.uk/Home/ Contactes: Amy Francis, International Sales Manager amy.francis@reedexpo.co.uk Tel. +44 208 439 5622 Paz Jarque, International Sales Spain & Latin America paz.jarque@thinkingabroad.com Tel.: 911 382 445 Descripció general La xifra d’expositors a la London Book Fair supera les 1.500 empreses. A banda dels espais dedicats als expositors, la fira també ofereix seminaris i disposa d’un International Rights Center. El programa de seminaris és molt ampli –en aquesta edició s’han organitzat més de 200 sessions– i es divideix en blocs temàtics com ara: Autors; Infants & Edutainment; Continguts multiplataforma: Jocs, Film i TV; Traduccions literàries; Venda (online i física), entre d’altres. Enguany també s’ha fet especial èmfasi en el quart centenari de la mort de Shakespeare i el seu paper rellevant en la literatura mundial. Aquest any no s’ha destacat cap país com a Market Focus, tot i que Turquia ha tornat a tenir una important representació (va ser focus l’any 2013), centrada en Print in Istanbul, un clúster d’empreses del sector de la impressió i de l’enquadernació. La delegació de Turquia ha comptat amb 36 empreses, sota el paraigua del ministeri de Cultura i Turisme, que també feia promoció dels ajuts per a la publicació de literatura de i sobre Turquia en altres llengües. L’any vinent es tornarà a recuperar el Market Focus, que serà Polònia. A més a més, cada any la fira compta amb una zona on hi ha la majoria de pavellons internacionals, com ara el d’Itàlia, Polònia, Turquia, Mèxic, Croàcia, Singapur, Rússia, la Xina, etc. Països com Alemanya, França, o l’agrupament de països nòrdics estan ubicats en la zona central, amb una important visibilitat. La Federación de Gremios de Editores de España, FGEE, enguany va cancel·lar la convocatòria per assistir a la London Book Fair 2016, i no va organitzar cap estand paraigua. El perfil dels professionals que participen a la London Book Fair és: autors, agents literaris, editors, compradors i

venedors de drets, propietat intel·lectual o continguts, llibreries, desenvolupadors digitals sector llibre, distribuïdors, licensing i merchandising. Segons dades de l’organització, durant els 3 dies que dura la fira, passen per la London Book Fair més de 25.000 persones, d’un centenar de països diferents. Pel que fa als expositors, provinents de prop d’una seixantena de països, després del Regne Unit la major presència és dels Estats Units. Molt per darrere hi ha França, l’Índia, o Alemanya. En comparació amb l’edició del 2015, la presència d’expositors internacionals ha estat menor, amb una davallada d’aproximadament una desena de països. A la fira també hi han participat associacions o federacions dedicades a afavorir els contactes empresarials internacionals. La Publishers’ Association i el UK Trade & Investment (UKTI) són les dues organitzacions britàniques més actives en aquest àmbit. A més dels serveis a les empreses britàniques, l’UK Trade & Investment també assessora empreses estrangeres que estiguin interessades en el mercat britànic. Participació catalana Enguany el número d’expositors de l’Estat espanyol ha estat lleugerament inferior al d’altres anys, passant dels 24 del 2015 a 20 aquest 2016. La majoria de les empreses tenen seu a Catalunya. Els expositors catalans presents a la LBF 2016 han estat: Blume, Booq Publishing, Gemser Publications, I E Ilustrata/ Print Co., Parramon (Paidotribo), Liberduplex, Tusquets Editores, MB Agencia Literaria, i a l’International Rights Centre, Antonia Kerrigan Literary Agency, Agència literària Carmen Balcells, Brandt New Agency, Casanovas & Linch Agencia Literaria, Institut Ramon Llull, The Foreign Office, Pontas Literary & Film Agency, Julio F-Yanez Agencia Literaria SL, The Ella Sher Literary Agency, Schavelzon Graham Agencia Literaria. Anna Soler Pont, de Pontas Literary & Film Agency, ha tornat a ser, per segon any consecutiu, una de les quatre finalistes a The International Literary Agent Award, als LBF International Excellence Awards 2016. Valoració Assistir a una fira o mercat sempre comporta una inversió de temps i de diners, però participar a la London Book Fair, per la seva importància com a trobada a Europa durant el primer semestre de l’any, és una experiència positiva, especialment pel què fa a la venda/adquisició de drets, sobretot si es té interès en el mercat anglosaxó. Sovint el Regne Unit és un bon pont per accedir als EUA. Així doncs, la London Book Fair ofereix la possibilitat de mantenir reunions amb professionals d’arreu del món, sense haver de fer un gran desplaçament. També és un bon lloc per estar informat de les principals novetats en el mercat literari. La majoria d’empreses catalanes que participen a l’International Rights Centre repeteixen any rere any. La London Book Fair es considera complementària a la Buchmesse de Frankfurt ja que hi ha contractes que es comencen a negociar al Regne Unit per acabar-se tancant a Alemanya, a la tardor. Mar Pérez Unanue, ICEC Londres Abril 2016

Informe d’assistència IETM Plenary Meeting “Live Art in Digital Times” Amsterdam (Països Baixos), 14 – 17 d’abril 2016

Arts escèniques Informació tècnica Any de creació: 1981 2 Sessions plenàries anuals (primavera + tardor) Propera sessió plenària: València, Novembre 2016 625 delegats acreditats Públic professional Participació internacional De pagament Organització IETM, International Network for Contemporary Performing Arts Square Sainctelette 19 1000 Brussel·les (Bèlgica) Tel.: +32 2 201 09 15 ietm@ietm.org www.ietm.org Persona de contacte: Nan van Houte, secretària general nan.vanhoute@ietm.org Descripció general L’IETM té per objectiu estimular la qualitat i el desenvolupament de les arts escèniques en un entorn global. I per tal de reforçar el seu paper actiu en les arts escèniques i el seu valor com a element d’integració social i cultural, facilitar el networking i la comunicació entre professionals, l’intercanvi dinàmic d’informació, la transmissió de coneixement i la presentació de bones pràctiques. Per dur a terme tota aquesta activitat, l’IETM organitza dues sessions plenàries a l’any, però també moltes reunions satèl·lit i trobades puntuals per tractar temes concrets que els socis necessiten desenvolupar. La participació a les trobades no està només oberta a les entitats membres de l’ETM, sinó que també es permet a companyies i agents tant de la ciutat amfitriona com de qualsevol altra ciutat o país, de participar-hi. En el cas dels agents locals, és una manera de donar a conèixer l’escena local i fomentar el networking i l’intercanvi d’informació i experiències. Live Art in Digital Times és el tema que l’equip i el consell d’administració de l’IETM ha escollit per articular la reunió plenària de primavera, que ha tingut lloc a Amsterdam entre el 14 i el 17 d’abril del 2016. Les conferències i les representacions d’arts escèniques s’han centrat, sobretot, en aquests temes de l’eslògan: el teatre en viu a l’era digital, l’àmbit digital a l’espai públic, noves formes de teatre per noves audiències, un món paral.lel entre la realitat virtual i la realitat real, entre d’altres. L’IETM, com a xarxa o plataforma que promou la cooperació i la comprensió mútua entre les organitzacions del sector, ha escollit aquest tema ja que la revolució digital és irreversible i és evident que està canviant la nostra realitat social però també econòmica i cultural. La cultural, amb la incorporació de la tecnologia digital, està facilitant el canvi cap una nova noció de l’art. Discutir sobre la importància d’aquest canvi, sobre com fer-lo compatible amb la realitat pre-existent, és el que s’ha pretès desenvolupar durant aquest meeting. Aquest plenari tampoc s’ha oblidat del tema dels refugiats (en el dos plenaris anteriors ja s’havia parlat d’aquest tema). Per a la integració social i cultural dels refugiats s’ha presentat una llista de recomanacions que han volgut expressar la solidaritat del sector vers aquest col·lectiu i facilitar-ne la inclusió en la societat europea. Les organitzacions culturals (o de les arts) han d’assumir un rol actiu en aquesta integració. A més a més de les conferències, els participants a l’IETM han estat molt actius durant els dies de la trobada a partir de la sessió anomenada Newsround, on aquells participants que ho han sol·licitat

expliquen durant tres minuts quin és el seu projecte i si busquen socis o volen fer intercanvi o simplement volen presentar el seu centre cultural o festival o fira. A partir d’aquí, en els altres dies del plenari, es van succeint les reunions per coneixes, per mirar de trobar acords, intercanvis, per donar opinions de millora, etc. Una altra acció positiva que ha tingut lloc a Amsterdam ha estat la Mentor Room: durant una intensa sessió de dues hores, s’ofereix als participants l’oportunitat d’aprendre de l’experiència d’algun soci antic, de fer preguntes per millorar la participació a l’IETM, de veure possibles errors en la seva acció cultural, etc. Aquesta sessió pot ser considerada com una acció de management per tots aquells participants que volen millorar en el seu sector d’activitat. Participació catalana Les entitats i empreses catalanes que han estat presents a Amsterdam són FiraTàrrega, Fani Benages Arts Escèniques, Agente 129, el Mercat de les Flors, la companyia La Conquesta del Pol Sud, i Escena Internacional BCN. Cal destacar que ha estat un dels plenaris de l’IETM on hi ha participat més gent de la resta de l’Estat: València, Illes Balears, Madrid i País Basc, entre d’altres. Sobretot en el cas de València, la seva participació ha estat molt activa a través de l’associació de sales alternatives valencianes (que a la vegada pertany a la Red de Teatros Alternativos) ja que el proper plenari del mes de novembre es realitzarà a la ciutat de València. Valoració La ciutat d’Amsterdam, els seus teatres principals i l’IETM han aconseguit que aquesta cita hagi estat molt activa des d’un punt de vista de participació cultural en la ciutat. La programació cultural s’ha posat a l’abast de tots els participants i la qualitat de les obres que s’han pogut veure han estat un valor afegit a tota la trobada. Donada la facilitat i costum que tenen de subtitular a l’anglès totes les obres o de fer-les directament en anglès, no hi ha hagut cap problema d’interpretació. Les reunions, nous contactes o accions de lobby que han desenvolupat les empreses de management participants, han estat una constant durant tots els dies del plenari i la valoració de tots ells és positiva. En el cas de Catalunya, també. Molts agents culturals repeteixen en cada edició ja que d’elles en treuen nous contactes i contractes futurs. Les trobades de l’IETM continuen sent un bon punt de trobada per les arts escèniques europees, sobretot perquè és de les poques xarxes o plataformes d’aquest àmbit que existeixen i perquè la seva voluntat d’adaptar-se a les noves realitat culturals i socials està contínuament en el seu ADN fundacional. Per una qüestió de proximitat geogràfica, però no només per aquesta raó, seria interessant que el sector de les arts escèniques catalanes, sobretot mitjançant les empreses de management i les associacions de representació, assistissin a la propera reunió de València. Pot aportar una bona experiència i coneixement de com treure profit d’una trobada europea d’aquest àmbit. Núria Bultà, ICEC Brussel.les Abril 2016