GUIA ALUMNAT - bcn.cat · ajuntant el coneixement de l’ofici d’historiador aplicat a la...

Curs De Postgrau Relat Urbà. Narrativa i representació d’itineraris històrics Curs 2013-14

CURS DE POSTGRAU RELAT URBÀ. NARRATIVA I REPRESENTACIÓ

D’ITINERARIS HISTÒRICS

CURS 2013-2014


DADES GENERALS DE L’ENSENYAMENT: Nom del curs: CURS DE POSTGRAU RELAT URBÀ. NARRATIVA I REPRESENTACIÓ D’ITINERARIS HISTÒRICS Tipus de curs: Diploma de Postgrau (Títol propi de l’Institut del Teatre) Nombre de crèdits: 30 ects Durada en anys acadèmics: 1 Modalitat: presencial Categoria dels estudis: L’Institut del Teatre imparteix estudis de postgrau a l’empara de l’article 7 del RD 1614/2009 d’Ordenació dels Ensenyaments Artístics Superiors que estipula que aquests centres podran impartir ensenyaments de Grau i Màster en consonància amb els principis de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Direcció: Joan Roca Albert Presentació: Organitzat per l’Institut del Teatre i el Museu d’Història de Barcelona, Relat Urbà és un curs per formar experts en la ideació i interpretació d’itineraris històrics urbans. Per primer cop un curs aglutina en un mateix discurs història urbana, patrimoni, turisme cultural i art dramàtic, per donar impuls a la creació de productes culturals innovadors i atractius. El programa se centra en la pràctica de l’itinerar, una activitat plena de recursos i significats, un veritable llenguatge en què es fonen percepció, coneixement, emoció i reflexió ciutadana. Entrenant en l’art d’itinerar, el curs proposa un mètode per construir punts de vistes originals sobre la ciutat i expressar-los d’una manera eficaç, amb rigor històric i competència performativa. Descripció resumida dels objectius: Oferir les eines i recursos indispensables per al coneixement integral de la gramàtica de l’itinerar històric-urbà ajuntant el coneixement de l’ofici d’historiador aplicat a la narració urbana amb l’ofici de l’actor i creador dramàtic en el vessant de la interpretació i escenificació de carrer en el context del relat històric. A qui va dirigit: Guies de Turisme de Catalunya habilitats per la Generalitat de Catalunya; titulats en Tècnic d'empreses turístiques i en Tècnic d'empreses i activitats turístiques; diplomats en Turisme; persones que hagin aprovat el cicle formatiu de grau superior d'informació i comercialització turístiques; historiadors; historiadors de l’art; gestors culturals; tècnics en patrimoni; actors; directors; dramaturgs; arquitectes; geògrafs; filòlegs i altres humanitats. Requisits d’accés: Títol de grau (o equivalent) o formació en turisme. Sortides professionals: Professionals especialitzats en la creació i interpretació d’itineraris urbans per a museus, institucions culturals, empreses de serveis culturals, agències de turisme, entitats educatives. Pràctiques professionals: El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) ofereix als alumnes pràctiques que consisteixen en interpretar itineraris existents del museu. Aquests itineraris seran oberts al públic i formaran part del programa d’activitats del museu del 2014. Calendari: Data inici curs: 9 de gener de 2014 Data final curs: 19 de juliol de 2014 Horari: Dimarts de 18 a 21 h


Dijous de 18 a 21 h Divendres de 17 a 21 h Dissabtes de 10 a 13 h (10 i 24 de maig / 14 i 28 de juny / 12 i 19 de juliol) Inscripció i matrícula: Inscripció: de l’1 al 15 de novembre de 2013 Resultats de valoració de candidatures: 18 de novembre de 2013 Matriculació: Del 18 al 29 de novembre de 2013 Documentació obligatòria per a inscriure’s: 1. Fotocòpia DNI, passaport o targeta de residència 2. Full d’inscripció 3. Currículum vitae 4. Una fotografia mida carnet 5. Còpia compulsada del títol universitari o equivalent 6. Còpia del comprovant de pagament de l’inscripció A Secretària Acadèmica de l’Institut del Teatre. Horaris: Matins, de dilluns a divendres de 10.30 a 14.30 h. Tardes, de dilluns a dijous de 15.30 h a 17 h. Tel. 93 227 39 55. Correu electrònic: [email protected] Institut del Teatre: Plaça Margarida Xirgu, s/n. 08004. Barcelona. Tel general: 93 227 39 00 www.institutdelteatre.cat Preu: 1.870 € (inclou 300 € d’inscripció i 17 € d’assegurança anual). No s’admet el pagament fraccionat. Els pagaments es realitzaran 300 € amb la inscripció i 1570 € amb la matrícula. El pagament de la inscripció és retornable si l’alumne no és admès/a. Capacitat: Nombre d’alumnes previstos al curs: 17 – 22 Idiomes: Català i castellà


PLA D’ESTUDIS TIPOLOGIA I VOLUM DE TREBALL

CRÈDITSECTS

HORES LECTIVES PRESENCIALS

TREBALL AUTÒNOM

LLOC Mòdul

Hores docència

Hores pràctiques

Treball dirigit

1. Introducció a la interpretació

3

21

9

0

45

IT

2. Escenificació del relat històric urbà

3

6

15

0

54 IT

3. Introducció a la dramatúrgia

3

21

0

0

54

IT

4. Narrativa històrica: la ciutat preindustrial

3

28

0

0

47 MUHBA

5. Interpretació del patrimoni

4

30

7

0

63

MUHBA

6. Narrativa històrica: la ciutat moderna

4

37

0

0

63 MUHBA

7. Composició d’itineraris

3

10

15

0

50

IT/ MUHBA

8. Gestió de projectes i recursos de suport

2

13

6

0

31

MUHBA

9. Treball final

5

6

0

34 (2 PER

ALUMNE)

85

IT/ MUHBA

Total:

30 ECTS


MODUL 1: INTRODUCCIÓ A LA INTERPRETACIÓ Nombre de crèdits: 3 ECTS TEMARI: 1. Tensió i relaxació. Consciència dels graus de tensió emocional i física.

2. Concentració interior. Concentració exterior. Concentració en els altres. Concentració en l’espai. Gradació de la concentració espaial.

3. La respiració.

4. El so. Emissió sonora. Volum. Ritme.

5. L’ús de la paraula. Dicció.

6. El gest, l’actitud i el moviment (qualitats).

7. La veu i el cos. Interrelació.

8. La imaginació. La creació de la imatge. La incorporació de la imatge. La imatge generadora de sensacions.

9. Els diferents procediments de treball sobre les emocions. Els signes de les emocions

10. Emoció i situació dramàtica. El conflicte. Objectiu i relació emocional. La intenció i l’emoció en relació amb el text proferit.

11. La transformació del jo. Energia quotidiana i energia extraquotidiana.

12. Creació del personatge a partir de la visibilitat de la persona del narrador.

13. Encarnació de l’alteritat.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES: 1. Saber aplicar els elements bàsics per a l'elaboració de la dicció d'un text.

2. Ser capaç de memoritzar i interpretar monòlegs senzills.

3. Conèixer i aplicar les eines de consciència corporal que faciliten el desbloqueig del moviment, la respiració i la veu.

4. Saber utilitzar eficaçment la veu.

5. Desenvolupar la presència escènica i la fluïdesa comunicativa.

6. Estar capacitat per a comprendre, crear, interpretar una narració amb el nivell tècnic, estilístic i interpretatiu requerit.

7. Conèixer diferents tècniques de creació, d’improvisació i d’interpretació per ser aplicades en la narració d’un text.

8. Desenvolupar habilitats que permetin participar en pràctiques interpretatives en diversos entorns de la ciutat.

FONTS D’INFORMACIÓ BÀSICA • Oida, Yoshi. Los trucos del actor. Alba, 2010.

• Brook, Meter. El espacio vacío, arte y técnica del teatro. Península, 2001.

• Mamet, David. Veritat i mentida, heretgia i sentit comú per a l’actor. Columna, 1999.

• Boal, Augusto. Juegos para actores y no actores. Alba, 2001


MODUL 2: ESCENIFICACIÓ DEL RELAT HISTÒRIC URBÀ Nombre de crèdits: 3 ECTS TEMARI:

1. Especificitat de l’Escenificació. Definició general: escenificació i creació. La construcció del sentit de l’espectacle: instruments de significació. L’escenificació com a integració de llenguatges i procés de comunicació de un tema.

2. El moviment, el temps, l’espai i la paraula com a elements definidors de l’acció i de l’escenificació de la representació. Coordenades espacio-temporals. Temps i espai. Elements d’anàlisi i composició. L’expressió com a element constitutiu del sentit. Impuls i topografia del moviment: relació amb l’espai ficcional. Relació entre acció física i espai de representació. Relació entre la paraula i el moviment escènics.

3. Projecte d’escenificació segons els paràmetres apresos. Hipòtesi creativa: sentit i significat de l’espectacle. Preguntes sobre metodologia, tècnica, ètica i estètica. Anàlisi, composició i disseny. Analisi dels pressupòsits reals, concrets i comprovables del projecte.

4. Pràctica escènica: Practica concreta on cada alumne haurà de organitzar tots els elements projectats: disposició escènica, punts focals.

concepció de l’espai, disseny de l’espai, convenció i trencament de la convenció, redundància, complementarietat i contrast dels diferents llenguatges,participació del so i de la música, ritme, els finals, participació de la llum

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES:

1. Concebre propostes escèniques generant i analitzant conceptes, textos i imatges i valorant les seves propietats representatives i la seva qualitat estètica.

2. Projectar la composició de l’escenificació, utilitzant tots els coneixements estètics, històrics i tècnics necessaris sobre els diversos llenguatges que participen en la representació.

3. Planificar i conduir el procés general de creació, aplicant la metodologia de treball pertinent.

4. Investigar per concebre i fonamentar el procés creatiu personal, tant pel que fa a la metodologia de treball com a la renovació estètica.

FONTS D’INFORMACIÓ BÀSICA

• Sánchez, A. José., Dramatúrgias de la imagen. Colección Monografias. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. Cuenca 1994

• Abellán, Joan. La representació teatral. Monografics de Teatre. Ed.: Institut del Teatre. Edicions 62. Barcelona 1983.

A part d'aquestes recomanacions, la naturalesa de l’assignatura demana que sigui l’alumne qui faci la pròpia recerca bibliogràfica. El professor assessora individualment segons el material triat per l’alumne per fer la seva proposta escènica.


MODUL 3: INTRODUCCIÓ A LA DRAMATÚRGIA Nombre de crèdits: 3 ECTS TEMARI:

1. Dramatúrgia. Conceptes bàsics. Poètiques que s’hi vinculen. Especificitat del teatre. Espectacle i text.

2. Dramaturg. Dramaturgista.

3. Conceptes narratològics. Història i discurs. Definició. Procediments de composició de la faula i la trama. Desplegament dels procediments relacionats a la mimesi aristotèlica. Versemblança. Processos de selecció: nocions de coherència, lògica, inferència, probabilitat i necessitat.

4. El Temps teatral: conceptes. Procediments d’anàlisi. Temps de la història i el discurs. Temps mític, temps cronològic, temps metafòric. Escena temporal. Seqüències temporals. Nexes. Distància temporal. Ritme.

5. L’Espai teatral: Conceptes. Procediments d’anàlisi. Espai de la història i el discurs. Espai dramàtic. Didascàlies. Sistemes espacials. Límits. Sintaxi de l’espai. Interaccions amb els accessoris, personatge, llum i so. Relacions amb el temps i l’acció.

6. El personatge dramàtic: Conceptes. Procediments d’anàlisi. Relacions espacials. Aspectes compositius. Didascàlies. Veu del personatge. Accessoris. Dicotomia presència-absència. Polifonia.


1. Concebre propostes escèniques que fonamenten l’espectacle, generant i analitzant conceptes, textos i imatges, i valorant les seves propietats representatives i la seva qualitat estètica.

2. Investigar per concebre i fonamentar el procés creatiu personal, tant pel que fa a la metodologia de treball com a la renovació estètica.

3. Estudiar el fet escènic a partir de diferents mètodes.


• Aristóteles, la Poética. Gredos, 2009

• Artaud, Antonin. El teatro y su doble. Edhasa-Pocket. Barcelona, 1990.

• Brook, Peter. El espacio vacío. Ediciones Península. Nexos. Barcelona, 1986.

• Chatman, Seymour; Historia y discurso; Ed. Taurus.

• García Barrientos, José Luis; Cómo se comenta una obra de teatro; Ed. Síntesis

• Lavandier, Yves; La dramaturgia; Ediciones Internacionales Universitarias, Madrid.

• Marchese, Angelo y Forradellas, Joaquín. Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria. Editorial Ariel. Barcelona, 1986.

• Olson, Elder; Tragèdia i teoría del drama; Ed. Quaderns Crema.

• Pavis, Patrice. Diccionario del teatro: Dramaturgia, estética, semiología. Paidós Comunicación. 1990.

• Pavis, Patrice; Le théâtre contemporain; Ed. Nathan.

• Ryengaert, Jean-Pierre; Introduction à l'analise du théâtre; Ed. Bordas.

• Sánchez, José Antonio. Dramaturgias de la imagen. Universidad de Castilla- la Mancha. Colección Monografías núm 16. Cuenca, 2002.

• Nietzsche, Friedrich. El naixement de la tragedia, Ed Adesiara, 2011.

• Ubersfeld, Anne, Semiótica teatral, Cátedra/Universidad de Murcia, Madrid 1998.

• Xinjian, Gao. Teatro y pensamiento. El Cobre Ediciones, Colección La Diversidad. Barcelona, 2008.


MODUL 4: NARRATIVA HISTÒRICA: LA CIUTAT PREINDUSTRIAL Nombre de crèdits: 3 ECTS TEMARI:

1. De Barcino a Barchinona

2. L’urbanisme romà

3. Barcelona entre els segles V i XII

4. La Barcelona medieval

5. Institucions municipals i consolidació urbanística

6. El municipi dels segles XIV i XV: discurs, símbols, identitat política.

7. La Barcelona dels segles XVI i XVII: la organització municipal


1. Analitzar i interpretar textos d’historiografia i fonts històriques.

2. Saber formular idees sobre el passat i les problemàtiques històriques, i saber expressar-les de forma clara i rigorosa.

3. Desenvolupar el pensament crític sobre els processos històrics

4. Conèixer les principals línies d’investigació en l’àmbit de la història urbana, així com els diferents enfocaments metodològics


Articles de la revista Barcelona Quaderns d’Història publicada per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Lectures proporcionades pels professors.


MODUL 5: INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI Nombre de crèdits: 4 ECTS TEMARI:

1. Patrimoni i patrimoni històric

2. La pràctica de la construcció del patrimoni

3. Introducció al patrimoni històric de Barcelona

3.1. La Barcelona romana

3.2. La Barcelona romànica i el Call

3.3. La Barcelona gòtica i la seva persistència

3.4. La Barcelona dels segles XVI i XVII

3.5. La Barcelona neoclàssica

3.6. Estil i historicisme a la Barcelona del segle XIX

3.7. La Barcelona modernista

3.8. Voluntat d’estil vs voluntat de representació en la Barcelona de començament del segle XX

3.9. Avantguardes i neoclassicismes del segle XX

3.10. El patrimoni industrial


1. Saber formular idees sobre el concepte de patrimoni i patrimoni històric, i saber expressar-les de forma

clara i rigorosa.

2. Saber identificar i situar en el temps el patrimoni històric de la ciutat de Barcelona.

3. Desenvolupar el pensament crític sobre els processos de creació, tractament, intervenció i representació del patrimoni.


• Choay, Françoise (2007). Alegoría del Patrimonio. Barcelona: Gustavo Gili.

• Cirici Pellicer, Alexandre (2012). Barcelona pam a pam (ed. original 1971). Barcelona: Comanegra.

• López Guallar, Marina; Grau, Ramon (1985). “El concepto de monumento histórico en Barcelona (1835-1982)”, Urbanismo e historia urbana en el mundo hispano : segundo simposio, 1982, Universidad Complutense de Madrid, pp. 1055-1064.

• López Guallar, Marina; Grau, Ramon (1985). “La teoria històrica de l’arquitectura en Puig i Cadafalch”, Artilugi, n.12, gener, Barcelona, pp. 1-4

• Roca i Albert, Joan (2010). “Intervención arqueológica, discurso histórico y monumentalización en Barcelona”, V Congreso Internacional Musealización de Yacimientos Arqueológicos. Arqueología, discurso histórico y trayectorias locales. Cartagena, 24-27 de noviembre de 2008.


MODUL 6: NARRATIVA HISTÒRICA: LA CIUTAT MODERNA Nombre de crèdits: 4 ECTS TEMARI:

1. Crisi (1768-1814).

2. Altra ciutat (1815-1844)

2.1. El primer enderroc de les muralles de Barcelona, 1843

3. Indústria (1845-1867)

3.1. Els mercats municipals, 1868-1992: un llegat molt singular

4. Barcelona/Cerdà (1853-1865)

5. Alcaldes (1868-1888)

5.1. Visions de Barcelona: retrat d’una capital, 1859-1897

6. Primera metròpoli (1889-1913)

7. Revolucions (1914-1949)

7.1. La ciutat popular: història social obrera, 1914-1939

8. Oportunitats (1950-1979)

8.1. L’aglomeració humana: Barcelona, 1768-2013

9. Europa, món (1980-1992)

9.1. L’aglomeració humana: Barcelona, 1768-2013

10. Canvi de segle (1992-2006)


1. Analitzar i interpretar textos d’historiografia i fonts històriques.

2. Saber formular idees sobre el passat i les problemàtiques històriques, i saber expressar-les de forma clara i rigorosa.

3. Desenvolupar el pensament crític sobre els processos històrics

4. Conèixer les principals línies d’investigació en l’àmbit de la història urbana, així com els diferents enfocaments metodològics.

FONTS D’INFORMACIÓ BÀSICA Articles de la revista Barcelona Quaderns d’Història publicada per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Lectures proporcionades pels professors.


MODUL 7: COMPOSICIÓ D’ITINERARIS Nombre de crèdits: 3 ECTS TEMARI:

1. L'itinerari com a forma artística

2. L’observació crítica i analítica de l'espai urbà

3. Els codis de l'itinerar

4. La construcció de l'itinerari

4.1. Tesis de fons, documentació i estructuració

4.2. Llenguatge, ritme, aspectes performatius

5. Anàlisi d’itineraris històrics existents

5.1. Època romana i medieval

5.2. Època moderna i contemporànea

6. La interpretació de l'itinerari


1. Saber llegir i interpretar l’espai urbà amb mirada analítica.

2. Dominar la forma itinerari i la seva especificitat expressiva.

3. Saber expressar i situar en l’espai urbà els processos històrics d’una manera coherent, rigorosa i sintètica.

FONTS D’INFORMACIÓ BÀSICA: • Augoyard, Jean-François (2010). Pas à pas. Essai sur le cheminement quotidien en milieu urbain (ed. original:

1979). Bernin (France): Editions A la Croisée.

• De Certeau, Michel (2000). La invención de lo cotidiano 1: Artes de hacer (ed. original: L'Invention du Quotidien 1. Arts de faire, 1980). México, D.F.: Universidad Iberoamericana

• Roca i Albert, Joan (2004). “L’itinerari com a forma artística. La ciutat i la ciutadania”. Tour-ismes. La derrota de la dissensió (pp. 101-113). Barcelona: Fundació Antoni Tàpies.


MODUL 8: GESTIÓ DE PROJECTES I RECURSOS DE SUPORT Nombre de crèdits: 2 ECTS TEMARI:

1. Turisme cultural: perfils professionals; qualitat del servei i deontologia professional; marc normatiu de l’activitat de guia; associacions professionals.

2. Disseny del servei: gestió econòmica; comercialització; gestió d’imprevistos, seguretat, accessibilitat

3. Direcció i lideratge de grups: tècniques de comunicació específiques, dinamització de grups.

4. Oportunitats professionals presents i futures


1. Desenvolupar projectes culturals basats en la creació d’itineraris històrics, i ser capaços d’abordar i resoldre qüestions de caràcter pràctic.

2. Tenir habilitats en les relacions interpersonals.

3. Gestionar professionalment un projecte a nivell econòmic i legal.

FONTS D’INFORMACIÓ BÀSICA: • Picazo, Carles (2011). Procesos de guía y asistencia turística. Madrid: Editorial Sintesis

MODUL 9: TREBALL FINAL Nombre de crèdits: 5 ECTS TEMARI: Creació d’un itinerari urbà aplicant les competències i els coneixements adquirits, des del plantejament inicial i la recerca de documentació fins la definició d’un guió, la posada en escena i la interpretació.


1. Ser capaç de crear i interpretar adequadament un itinerari històric urbà.

2. Saber fonamentar la proposta tant des dels punts de vista històric com del performàtic.

3. Conèixer i saber aplicar la gramàtica del relat urbà.


CALENDARI I SESSIONS


Sistema d’avaluació L'avaluació del postgrau es calcularà a partir de l’avaluació dels diferents mòduls (50 %) i el treball final (50 %) Expedició del títol La tramitació dels títols i de les certificacions acadèmiques es farà a través de la Secretaria Acadèmica General, previ pagament de les taxes establertes. Als alumnes amb titulació se’ls expedirà un Diploma de Postgrau. Als alumnes sense titulació se’ls expedirà un Certificat d’Aprofitament. Drets i deures dels estudiants Tenen la condició d’alumnes totes les persones que hagin complert tots els requisits administratius que comporta la matriculació. Tots els alumnes estaran en possessió d’una targeta d’identificació que també permet l’accés als diferents espais del centre. Aquesta targeta els serà lliurada al moment de formalitzar la matriculació i tindrà validesa durant la seva escolaritat.

La puntualitat a les classes és obligatòria. El professor podrà impedir-hi l’entrada passat el temps pertinent.

L’estudiant és responsable dels perjudicis que ocasioni, per abús o per negligència, a les instal·lacions del centre.

És prohibit de fumar en tot l’edifici, i també entrar-hi amb menjar o begudes, llevat d’aigua, dins de les aules, fins i tot fora de l’horari de classe.

En cap cas no es permetrà l’assistència a les classes a persones que no hagin regularitzat la seva situació acadèmica. És responsabilitat de l’estudiant que els treballs a entregar arribin al professor corresponent.

PROFESSORAT Joan Castells Altirriba Director de teatre i professor d'art dramàtic. Des de 1973 fins el 2012 ha estat professor de Tècniques d'Interpretació i d'Història de la Direcció a l'Institut del Teatre, del que va ser sotsdirector de 1988 a 1992. Va dirigir el festival internacional de teatre de Sitges els anys 1991 i 1992. S'integra al Consell Artístic del Teatre Nacional de Catalunya el 1998. De 1973 a 1993 exerceix la crítica teatral. Treballs recents de direcció: 16.000 pessetes, de Manel Veiga (TNC, 2004); Un ram de mar, de Joaquim Ruyra (TNC, 2004); Vides de tants, d'Albert Mestres (Sitges Teatre Internacional i Festival Grec 2003); Ran del camí, de Txèkhov (TNC, 2002); Dramàtic, d'Albert Mestres (Espai Joan Brossa, 2002); Pluja seca, de Jaume Cabré (TNC, 2001); La barca nova, d'Ignasi Iglésias (TNC 2000). Marina López Guallar Marina López Guallar és llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat Historia General per la Universitat de Barcelona. Ha combinat la docència (Catedràtica d’història i professora de batxillerat a l’IES “Montserrat” de Barcelona fins la seva jubilació), els càrrecs acadèmics (va ser directora del centre, coordinadora de l’àrea de lletres i cap del seminari d’història) i la investigació en les àrees d’història municipal, història urbana de Barcelona i història de l’arquitectura i l’urbanisme barceloní i historiografia catalana i barcelonina (segles XVIII-XX). Com investigadora, els anys setanta, va col·laborar amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques i amb l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes. Des del 1982, treballs seus han aparegut regularment a les publicacions de l’Arxiu


Històric de la Ciutat de Barcelona i des del 2006 ha participat en les activitats del Centre de Recerca i Debat del MUHBA. Va ser el 2009-2010, comissaria de l’exposició “Cerdà i Barcelona, 1853-1897” commemorativa del 150 aniversari de l’aprovació de l’eixample i el 2012 col·laborà en l’audiovisual dedicat a la política urbanística de l’exposició “Indianes 1736-1847. Els orígens de la Barcelona Industrial, que organitzada pel MUHBA va ser comissariada per Alex Sánchez. Andrea Manenti Arquitecte pel Politecnico di Milano (Itàlia). Des del 2010 col·labora amb el Museu d’Història de Barcelona en el disseny d’exposicions, publicacions i altres projectes relacionats amb el patrimoni urbà. Ha ideat i interpreta l’itinerari urbà “Barcelona en Diagonal”. Joan Roca i Albert Geògraf urbanista de formació que s'ha dedicat, des de la investigació i des de la docència, al camp de la història urbana. Ha estat professor a l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Institut Barri Besòs, professor col·laborador de la Hochschule für Gestaltung und Kunst de Zuric, del Seminari d'Història de Barcelona (Arxiu Històric de la Ciutat) i del Programa d'Estudis Independents del MACBA. Ha editat la sèrie Model Barcelona (1999-2006) i ha coordinat diversos projectes de recerca sobre el patrimoni industrial i sobre la representació de la ciutat. Ha dirigit Aula Barcelona (Universitat de Barcelona) i el Projecte Majories Urbanes 1900-2025 (Fundació Antoni Tàpies, 2006-2007). Des de 2007 és director del MUHBA (Museu d'Història de Barcelona). Coautor de “El futur de les Perifèries urbanes”, 1994 (Premi Ciutat de Barcelona) i de l'Estudi patrimonial del recinte industrial de Can Ricart, 2007 (Premi Bonaplata) i coordinador de “La formació del cinturó industrial de Barcelona”, “Expansió urbana i Planejament a Barcelona” , “El municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat” i “L'articulació social de la Barcelona contemporània” (1995-1997). Jordi Rogent i Albiol Arquitecte (1973) i Tècnic Diplomat en Urbanisme (1989). Ha estat professor d’Urbanística II (1973-77), de Projectes a la Secció de Disseny d’Interiors a l’Escola Massana (1974-83) i de nombrosos cursos de Màsters i Postgrau a la Universitat de Barcelona i Politècnica de Catalunya. Ponent i conferenciants en diferents Congressos i trobades sobre Patrimoni Arquitectònic (Protecció, Intervenció i Difusió) ha estat sempre interessat en les relacions entre Planejament i Protecció del Patrimoni i del Paisatge Urbà. Ha estat arquitecte municipal del Bruc i Sant Fost de Campsentelles i, entre 1993 i 2013, responsable tècnic del Departament de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona. Amb despatx particular des del 1973 és coautor de nombrosos documents de planejament general i derivat, de Protecció i d’intervenció en el Patrimoni (Expedients de Declaració Monumental, Plans Especials, Projectes de Restauració i Rehabilitació,...). Ha publicat articles i col·laboracions en diferents publicacions sobre Patrimoni Architectònic i Urbanístic. Premi Europeo Città di Terni per l’Archeologia Industriale (2004) per les intervencions a la Colònia Güell i Premi FAD de Pensament i Crítica (2011) per la seva participació al llibre “La Barcelona de Ferro. A propòsit de Joan Torras Guardiola”. Anna Sabaté Huete És actriu, directora i pedagoga. Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre, graduada en Tècnica Meisner, titulada en Coaching i Lideratge i Máster Practitioner en P.N.L. Com actriu ha interpretat obres de Molière, Oscar Wilde, Fassbinder, Dario Fo i Franca Rame, Jean Cocteau, Àngel Guimerà, Josep Mª Benet i Jornet, Arthur Schnitzler, August Strindberg, Tankred Dorst, Gabriela Zapolska, Ernesto Caballero, Michel Azama, Oriol Grau, Toni Cabré i Jordi Faura, així com obres de creació i investigació teatral. Com a directora ha dirigit Esperando a Godoy, Entre Caixes, Dues Mares, La dona Trencada i la Història del Zoo. Actualment compagina la seva carrera como actriu i directora impartint cursos d’ interpretació i consciència corporal a l’Institut del Teatre, entrenament personalitzat (Coaching), classes d’interpretació de Tècnica Meisner, cursos de Creativitat i desenvolupament personal a BcnTalentum i cursos de Comunicació i Expressió per a empreses. Forma part de l’equip de docents del Màster de desenvolupament personal i lideratge de la Universitat de Barcelona. Esteve Soler Miralles


Dramaturg format a l’Institut del Teatre i la Sala Beckett, on dóna classes d'escriptura dramàtica. Des de 2008, la trilogia formada per les obres Contra el progrés, Contra l'amor i Contra la democràcia ha estat traduïda a nou idiomes (anglès, francès, alemany, castellà, grec, italià, danès, romanès i txec), mentre que gairebé 40 directors les han fet seves en països com ara Alemanya, Estats Units, França, Suïssa, Àustria, Grècia, Veneçuela i Xile. Ha format part de les seccions oficials dels festivals Theatertreffen i Literaturfestival, ambdós de Berlín, i del certamen francès La Mousson d’Été (en dues ocasions). Algunes de les seves altres obres s'han estrenat al Teatre Nacional de Catalunya (Jo sóc un altre!), el Teatre Lliure (Davant de l’home) i el Bell Theatre de Londres (Memòria). Contra la democràcia va ser guardonada amb el premi Serra d'Or 2012 al millor text teatral de l'any.


SERVEIS QUE US OFEREIX L’INSTITUT DEL TEATRE Com a alumnes matriculats/des al Curs de Postgrau RELAT URBÀ. NARRATIVA I REPRESENTACIÓ D’ITINERARIS HISTÒRICS podeu gaudir de la targeta d’alumne de l’Institut del Teatre que us pot permetre obtenir alguns descomptes en teatres i sales de l’espai teatral barceloní. Així mateix, podeu rebre per correu electrònic informacions relacionades amb activitats de l’Institut del Teatre i ofertes en entrades per a veure espectacles. PRINCIPALS RECURSOS DE RECERCA DE L’INSTITUT DEL TEATRE

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU DE ELS ARTS ESCÈNIQUES, MAE

Accedeix a la informació i als recursos des del web: www.cdmae.cat

RECURSOS

Catàleg bibliogràfic

És el catàleg automatitzat d'accés en línia del fons bibliogràfic i audiovisual de l'IT, on s'hi poden localitzar, per títol, autor, matèria, etc, les obres bibliogràfiques i audiovisuals de què disposa el centre a les seves biblioteques. Conté més de 124.000 exemplars.

Escena digital

És la base de dades dels fons d’arxiu i del museu. L'objectiu d'aquesta base de dades és oferir la imatge i la descripció de tots els objectes dels fons esmentats. Actualment conté tota la informació de les col·leccions de titelles, figurisme, escenografia, cartells i telons amb imatges incloses; i la informació de les col·leccións d'indumentària i fotografies amb imatges només parcialment.

Hemeroteca digital

És un servei que recull informació de la premsa del nostre àmbit i que ofereix dos productes: una base de dades que recull i dóna accés a les notícies publicades a la premsa sobre les arts escèniques a Catalunya des de l'any 2004, i un recull de premsa diari al qual es pot accedir des de la pàgina web de l'hemeroteca o donant-se d'alta al servei d'alerta de manera que cada dia es rep a la bústia electrònica la informació del recull de premsa.

Per donar-se d'alta cal fer un e-mail a la Biblioteca:[email protected] i fer constar a l'assumpte: Alta del servei d’alerta.

Base de dades ITDB

La base de dades International Bibliography of Theatre & Dance (IBTD), conté al voltant de 75.000 articles de publicacions periòdiques (revistes, publicacions acadèmiques, etc), diaris, llibres i monografies amb resum; a més de 100 publicacions i també més de 100 llibres i monografies a text complet, que cobreixen tots els aspectes del teatre i les arts escèniques a tot el món. Va ser iniciada per l'American Society for Theatre Research i actualment l'empresa Ebsco Publishing ofereix l'accés en línia, al qual estem subscrits.

SERVEIS

Butlletí mensual de novetats bibliogràfiques i audiovisuals.

Servei electrònic que informa de les noves adquisicions rebudes a les biblioteques del MAE. És un servei mensual, per donar-se d'alta cal fer un e-mail a: [email protected] i fer constar a fer constar a l'assumpte: Alta servei de novetats.


Préstec

Els usuaris que no formen part de l’Institut podran obtenir el carnet de préstec acreditant la seva relació amb l’ àmbit de les arts escèniques. Cal adreçar-se a la Biblioteca per obtenir més informació.

El Servei permet emportar-se en préstec fins a 3 documents durant 14 dies si són monografies i 3 si són documents audiovisuals

Obtenció de documents i servei de préstec interbibliotecari (SOD)

El servei facilita l'obtenció de documents -originals o reproducció d'originals- que no es troben al fons del MAE. Les condicions del préstec o reproducció, així com els terminis de lliurament, es regeixen per la normativa pròpia del centre que lliura els documents. És un servei de pagament.

Servei d'Informació especialitzada (SIE)

És un servei orientat a respondre consultes especialitzades en relació a les arts escèniques. Les consultes poden fer-se de forma presencial, per telèfon, per correu electrònic o des del formulari de la web. En cas de no fer la petició presencialment, els bibliotecaris es posaran en contacte amb el sol·licitant per concretar els termes de la consulta.

Formació

La Biblioteca organitza, sota demanda, sessions de formació per a petits grups.

La sessió de Serveis i fonts d'informació està divida en tres parts: col·leccions, serveis i fonts d'informació. Les fonts d'informació que es presenten són: Biblioescènic- el catàleg bibliogràfic i audiovisual-, Escena digital – la base de dades d’arxiu i museu-, International Biblioqraphy of Theatre & Dance, -base de dades bibliogràfica i a text complet-; Hemeroteca Digital – base de dades de premsa des del 2004.

Durada. 1h 30 minuts

Reproducció de documents: fotocòpies i digitalitzacions

Autoservei de fotocòpies Amb una targeta que es pot comprar al soterrani 1, els usuaris es poden fer ells mateixos les fotocòpies.

Digitalització d’imatges del fons Cost: 0, 55 per imatge. Terminis: Fins a 10 imatges: al llarg del següent dia laborable Entre 10 i 100 imatges: en un termini no superior a 5 dies laborables. Es pactaran els terminis quan es sol.licitin més de 100 imatges o documents a digitalitzar per empreses externes. Els terminis assenyalats podran incrementar-se en funció del nombre de peticions. El personal de les biblioteques mantindran informat a l’usuari de qualsevol incidència.

BIBLIOTEQUES

Seu de Barcelona. Biblioteca General. Plaça Margarida Xirgú s/n. Planta 2 Tel: 93 227 39 00 ext. 243. E-mail: [email protected] Horari (períodes lectius): de 10.00 a 20.00 h (de dilluns a divendres) Consulteu a la web els horaris pels períodes no lectius. Institut del Teatre - Centre del Vallès. Terrassa. Biblioteca Joan Oliver Plaça Didó s/n, 08221 (Terrassa) Tel.: 93 788 74 40. E-mail: [email protected] Horari (períodes lectius): Matins: de 10:00 a 15h. Tardes: de 16:00 a 18h.


Institut del Teatre - Centre d’Osona. Vic. Biblioteca Sant Miquel dels Sants, 20, 08500 (Vic) Tel. 93 885 44 67. E-mail: [email protected] Tancada temporalment. FACEBOOK Per seguir de prop les notícies, activitats... fes-te amic del “MAE arts escèniques”.

GUIA ALUMNAT - bcn.cat · ajuntant el coneixement de l’ofici d’historiador aplicat a la...

Documents

Transcript of GUIA ALUMNAT - bcn.cat · ajuntant el coneixement de l’ofici d’historiador aplicat a la...