Friedrich Nietzsche: Genealogia de la moralFriedrich Nietzsche: Genealogia de la moral

Segona dissertació: culpa, mala consciència i Segona dissertació: culpa, mala consciència i aspectes similarsaspectes similars

Albert Guerrero BarberoAlbert Guerrero Barbero

2n Batxillerat A2n Batxillerat A

L’home actual és format per dues característiques oposades: oblit i memòria. La primera estigué dins nostre des del començament l’altra

la desenvolupà el mateix home per voluntat propia

Aquesta voluntat es donà a arrel de les nostres creences i costums. Com més cruels i dolentes eren aquestes creences més “bones” eren

per a la societat

L’home però a mesura que avançava i patia un procés evolutiu va desenvolupar unes noves característiques: l’autonomia i sobirania d’ell mateix i per a ell mateix

Però, aquesta sobirania i autonomia pròpia, li va comportar una carrega nova: la responsabilitat de les seves tries

Aquest sorgiment de càrregues, característiques, aptituds... va comportar l’elaboració d’una consciència del deute i la culpa, basada en la relació de

càstig ira – fet

Intrínsecament, s’agafaren de la mà a aquest nou concepte d’altre com ara patiment o venjança

També cal dir que aquesta venjança i aquest patiment són qualitats de l’home per a fer pagar el deute dels seus deutors. Més endavant veurem

quina relació divina hi ha amb aquests dos sentiments

Com ja hem anticipat abans, aquests sentiments tenen una arrel mitològica o divina. Aquesta arrel serveix de justificació del “mal” que l’espècie humana

s’autoinfligeix

L’origen d’aquestes divinitats els trobem en el deute cap als nostres avantpassats i en conseqüència aquests últims es converteixen en “Déus”.

Com més temps passa més gran es fa el deute amb els nostres avantpassats i més respecte adquireixen

Aquests canvis en l’home provoquen alhora i indefectiblement canvis en la societat, la qual també evoluciona en relació amb l’individu i els seus actes

(positius i negatius)

Ara bé, aquests canvis també evolucionen, i les actituds que prendrà la societat també. Així per exemple, una societat que evolucionés molt,

deixaria de perseguir els malfactors i en tindria cura, i al revés

Segons la situació doncs, la societat aplicarà els càstigs pertinents. Això comporta la concepció d’una mala consciència (opressió i regularitat que coarten la llibertat). Tot

i així cal saber acceptar aquests càstigs pacíficament com un fet enriquidor i no revoltar-se contra aquests

La concepció de l’Estat també fou un tema tractat. L’Estat és un estadi creat per persones diferents a la resta, mancades de mala consciència i amb espectatives

més ambicioses

La llibertat i la voluntat són algunes de les eines de les quals l’home, després de reconèixer l’utilitat, va valer-se per allunyar-se de l'egoisme destructiu

La santedat de Déu (creditor), que tot ho paga al seu deutor, també provoca un sentiment envers l’home (deutor). Aquest és l’anomenat sentiment d’indignitat

humana

Finalment Nietzsche arribà a tres preguntes clau:

• S’ha establert un ideal o bé l’hem suprimit?

• Algú es capaç d’agermanar la mala consciència que calumnia el món amb aquelles accions que no ho fan?

• A qui ens hem de dirigir?

Aquestes preguntes conformen el misteri de l’home que ha de venir.