Globus Ocular

1

ANATOMIA OCULARANATOMIA OCULAR

Cicle formatiu de grau superior d’Òptica d’ullera.

1º curs. Crèdit: AFAO

MYRIAM VELASCO

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

222

T.3 ANATOMIA OCULART.3 ANATOMIA OCULAR

INTRODUCCIINTRODUCCIÓÓLL’’òrganòrgan de la de la visivisióó ensens permetpermet percebrepercebre ones ones electromagnelectromagnèètiquestiques de la de la llumllum visible (300visible (300--800nm) 800nm) grgrààciescies alsals fotorreceptorsfotorreceptors..

PROCPROCÈÈS DE LA VISIS DE LA VISIÓÓ1.1. InterInterééss per per veureveure2.2. DirigirDirigir elsels ullsulls cap a cap a ll’’objecteobjecte3.3. ReflexiReflexióó de de llumllum sobresobre ll’’objecteobjecte4.4. LlumLlum penetrapenetra a la retinaa la retina5.5. ImatgeImatge retinianaretiniana6.6. ImpulsImpuls nervinervióóss7.7. ImpulsImpuls nervinervióóss cap al SNCcap al SNC8.8. FormaciFormacióó de la de la imatgeimatge en el en el cervellcervell. . ImatgeImatge cerebralcerebral

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

333


444


GLOBUS OCULARGLOBUS OCULARLL’’ullull el el trobemtrobem en la en la cavitatcavitat orbitorbitààriaria envolcallatenvolcallat de de teixitteixitadipadipóóss..

PLA FRONTAL: meitatanterior i posterior.

PLA SAGITAL: meitatnasal i temporal.

PLA TRANSVERSAL: meitat superior i inferior.

555

T.3 ANATOMIA OCULART.3 ANATOMIA OCULARLocalització dels globus oculars a les òrbites oculars

Solapament de CV monoculars que permeten la visióen 3 D.

666


GLOBUS OCULAR GLOBUS OCULAR LL’’ullull ttéé dos dos polspols segonssegons un tall equatorial:un tall equatorial:

Pol posterior Pol anterior

Diferenciar del segment anterior i segment posterio r.

777

T.3 ANATOMIA OCULART.3 ANATOMIA OCULARDIMENSIONS DE L’ULL:

- Equatorial: 23-25 mm

- Anteroposterior:

-Nounat: 16-17 mm

-Infant 3 anys: 22.3-23 mm

-Adult: 21. 26 mm (24 mm)

-Adult hiperm ètrop: < 20 mm (<60dp). La llumfocalitza per darrera de la retina.

-Adult miop: > 26 mm (> 60 dp). La llum focalitza per davant de la retina.

-Volum : 6.5gr/cm 3

-- Pes: 7gr

- Potència normal (ull emm ètrop): 60Dp.

888


Dimensions del Dimensions del didiààmetremetreanteroposterioranteroposterior::-- Entre 21Entre 21--26 mm: EMM26 mm: EMMÈÈTROPTROP

-- DiDiààmetremetre < 20 mm: HIPERM< 20 mm: HIPERMÈÈTROPTROP

-- DiDiààmetremetre > 26 Mm: MIOP> 26 Mm: MIOP

999

T.3 ANATOMIA OCULART.3 ANATOMIA OCULARFORMA DE LFORMA DE L’’ULL:ULL:MMééss o o menysmenys esfesfèèricarica..-- Segment anteriorSegment anterior: : coincideixcoincideix ambamb la la còrniacòrnia. . RepresentaRepresenta1/6 part de 1/6 part de ll’’ullull. . RcRc= 8mm= 8mm-- Segment posteriorSegment posterior: : RepresentaRepresenta 5/6 parts. 5/6 parts. RcRc = 12 mm.= 12 mm.

En En aquestaaquesta secciseccióó eses trobatroba el el nervinervi òpticòptic, , despladesplaççatat 3mm cap al 3mm cap al cantcantóó nasal i 1mm cap al nasal i 1mm cap al segment inferior.segment inferior.

La forma de l’ull depen de:- L’estructura de les 3 túniques- El contingut del globus ocular (humors).- La inserció de la musculatura.- La pressió de les parpelles.

101010


ESTRUCTURES DE LESTRUCTURES DE L’’ORGAN DE LA VISIORGAN DE LA VISIÓÓ

GLOBUS OCULARGLOBUS OCULARTTúúniquesniques ((externaexterna, , mitjamitja i i internainterna))EstructuresEstructures intraocularsintraoculars::

•• CCààmeramera anterior i posterior (anterior i posterior (humorhumor aquòsaquòs))•• Cristal.lCristal.líí•• CCààmeramera vvíítreatrea: : HumorHumor VitriVitri

ANEXES DEL GLOBUS OCULARANEXES DEL GLOBUS OCULARParpellesParpellesConjuntivaConjuntivaVies Vies lagrimalslagrimalsMMúúsculssculs extraocularsextraocularsCavitatCavitat orbitorbitààriaria i i grasagrasa orbitorbitààriaria

111111

T3. ANATOMIA OCULART3. ANATOMIA OCULARTTÚÚNIQUES O CAPES DE LNIQUES O CAPES DE L’’ULL:ULL:-- TTúúnicanica externaexterna o o ttúúnicanicafibrosafibrosa: : CòrniaCòrnia

LimbeLimbe esclerocornialesclerocornialescleraesclera

-- TTúúnicanica mitjamitja o vascular: o vascular: CoridesCoridesCos Cos ciliarciliarIrisIris

-- TTúúnicanica internainterna o o nerviosanerviosa : : RetinaRetina

121212

T.2 ANATOMIA OCULAR: globus ocularT.2 ANATOMIA OCULAR: globus ocular

1. T1. TÚÚNICA EXTERNA o FIBROSA.NICA EXTERNA o FIBROSA.SS’’extenexten per per totatota la la superfsuperfííciecie del del globusglobus ocular. ocular. TeixitTeixitepitelialepitelial i i conjuntiuconjuntiu..No No presentapresenta discontinudiscontinuïïtattat ((llllààminamina cribosacribosa))TrobemTrobem les les segsegüüentsents estructuresestructures::Esclera (Esclera (blancablanca i i opacaopaca))

LimbeLimbe esclerocornialesclerocornial

CòrniaCòrnia (transparent)(transparent)

131313

CÒRNIACÒRNIAPart més anterior del sistema ocular. Limita amb la pel·lícula lacrimal i l'humor aquós. Transparent i avascular però molt inn ervada.FUNCIÓ: desviació de la llum.

DIMENSIONS:- Diàmetre anatòmic: mesurat des de la zona on la còrnia es transforma en esclera: 12 mm.- Diàmetre òptic: mesurat des de on la còrnia comença a perdre la transparència: 10 mm.

- Radis de curvatura:

Anterior:7- 8mm

Posterior: 5-6 mm

Gruix variable (segons diferents individuos

i condicions d’edema):

Central (4 mm): 0.52mm aprox.

Perifèric: 0.67mm

Potència: 42D de 60 totals. Dioptre més important de l Sistema visual.

El poder de refracció es relaciona amb els radis de curvat ura.

Nc= 1,3771

141414

CÒRNIACÒRNIA

Anomalies Anomalies cornialscornials-- DegudesDegudes al al didiààmetremetrecornialcornial::

MegalocòrniesMegalocòrniesMicrocòrniesMicrocòrnies

-- DegudesDegudes al al radiradi de de curvaturacurvatura::

QueratoconsQueratoconsAstigmatismesAstigmatismes

-- Degut a la Degut a la ppèèrduardua de la de la transpartransparèènciancia::

EdemesEdemes patològicspatològics

151515

CÒRNIACÒRNIAHISTOLOGIA CORNEALHISTOLOGIA CORNEAL

1.Epiteli anterior*1.Epiteli anterior*2.L2.Lààmina basal mina basal 3.Membrana de Bowman3.Membrana de Bowman4.Estroma 4.Estroma cornialcornial**5.Membrana de 5.Membrana de DescemetDescemet6.Endoteli 6.Endoteli cornialcornial**

* * AquestesAquestes ssóónn les les úúniquesniques capes capes

celcel��lularslulars. . DD’’elleselles dependrdependràà el el metabolismemetabolisme cornialcornial..

161616

CÒRNIACÒRNIA

1.EPITELI ANTERIOR1.EPITELI ANTERIORTeixit epitelial Teixit epitelial pluriestratificatpluriestratificat de cde cèèll··lules planes no queratinitzat.lules planes no queratinitzat.

El nombre de capes varia del centre a la perifEl nombre de capes varia del centre a la perifèèria: centre 5/6 I perifria: centre 5/6 I perifèèria ria 8/10. Aquestes es regeneren molt r8/10. Aquestes es regeneren molt rààpidament.pidament.

A nivell del limbe es comunica amb lA nivell del limbe es comunica amb l’’epiteli de la conjuntiva.epiteli de la conjuntiva.

Es nodreix a partir de la llEs nodreix a partir de la llààgrima (oxigen i nutrients).grima (oxigen i nutrients).

FUNCIFUNCIÓÓ: regula el pas d: regula el pas d’’ oxigen, nutrients i metabòlits de la lloxigen, nutrients i metabòlits de la llààgrima i grima i representa una barrera defensiva. Les bactrepresenta una barrera defensiva. Les bactèèries no sries no s’’adhereixen a un adhereixen a un epiteli epiteli ííntegre. ntegre.

DISTRIBUICIDISTRIBUICIÓÓ DE CDE CÈÈLL··LULES:LULES:

-- Estrat superficial (microvilli)Estrat superficial (microvilli)

-- Estrat intermediEstrat intermedi

-- Estrat basalEstrat basal

--Una lesiUna lesióó epitelial de 6 mm de diepitelial de 6 mm de diààmetre, tanca en 48 hores. Es metre, tanca en 48 hores. Es produeix una migraciprodueix una migracióó de de ccèèll. basals cap al centre de la ferida.. basals cap al centre de la ferida.

171717

CÒRNIACÒRNIA

2. LL2. LLÀÀMINA BASALMINA BASALEs troba per sota de lEs troba per sota de l’’epiteli i epiteli i

al costat de la membrana de al costat de la membrana de BowmanBowman..

Capa acelCapa acel��lular i transparent lular i transparent formada per lformada per l’’estrat basal de lestrat basal de l’’epiteli epiteli corneal (origen qucorneal (origen quíímic).mic).

Es troba unida a lEs troba unida a l’’epiteli epiteli mitjanmitjanççant ant hemidesmosomeshemidesmosomes..

TTéé Mala recuperaciMala recuperacióó si es si es produeix una lesiprodueix una lesióó..

ÉÉs continua a la conjuntiva.s continua a la conjuntiva.

181818

CÒRNIACÒRNIA

3. MENBRANA DE BOWMAN3. MENBRANA DE BOWMANSituadaSituada entre la entre la llààminamina basal basal i i l'estromal'estroma queque ssíí finalitzafinalitza a a nivellnivell del del limbelimbe..Composta per fibrilComposta per fibril��les de les de colcol��lagen.lagen.Si es lesiona serSi es lesiona seràà substitusubstituïïda da per colper col��lagen de diferent lagen de diferent naturalesa produint una naturalesa produint una cicatriu visible a la còrnia. No cicatriu visible a la còrnia. No ttéé capacitat regenerativa.capacitat regenerativa.

FUNCIFUNCIÓÓ: Barrera : Barrera defensivadefensivaantibacterianaantibacteriana

191919

CÒRNIACÒRNIA4. ESTROMA CORNIAL4. ESTROMA CORNIAL

Zona mZona méés gruixuda de la còrnia (85%).s gruixuda de la còrnia (85%).

Teixit conjuntiu dens de feixos entrecreuats que confereixen la Teixit conjuntiu dens de feixos entrecreuats que confereixen la transpartransparèència a la còrnia I la resistncia a la còrnia I la resistèència de tota lncia de tota l’’estructura estructura cornialcornial..

TTéé continucontinuïïtat amb el limbe (estroma cornealtat amb el limbe (estroma corneal-- estroma estroma limballimbal--estroma estroma escleralescleral).).

COMPOSICICOMPOSICIÓÓ: : -- Fibres de colFibres de col··lagen lagen amb una separaciamb una separacióó determinada.determinada.-- QueratòcitsQueratòcits (molt pocs) com a (molt pocs) com a ccèèll. fixes que sintetitzen la resta de . fixes que sintetitzen la resta de components del teixit i els components del teixit i els Leucòcits i macròfags Leucòcits i macròfags com a cel. Mòbils.com a cel. Mòbils.-- SFASFA: sobretot : sobretot ààcid hialurònic ( mucopolisaccid hialurònic ( mucopolisacààrids) i aigua (75 % ).rids) i aigua (75 % ).

FUNCIFUNCIÓÓ: : Estructural i barrera antimicrobiana.Estructural i barrera antimicrobiana.

202020

CÒRNIACÒRNIA

5. MEMBRANA DE DESCEMET5. MEMBRANA DE DESCEMET

LLààmina basal de l'endoteli mina basal de l'endoteli cornialcornial que es troba per sota que es troba per sota ll’’estroma i per sobre lestroma i per sobre l’’endoteli.endoteli.

Capa acelCapa acel��lular homoglular homogèènia i prima que, a difernia i prima que, a diferèència de les ncia de les llààmines basals, presenta fibres colmines basals, presenta fibres col��llààgenes que genes que lele confereixen confereixen elasticitat i resistelasticitat i resistèència (mncia (méés alta que al estroma).s alta que al estroma).

El seu gruix augmenta amb lEl seu gruix augmenta amb l’’edat; a ledat; a l’’adult es troba entre 8adult es troba entre 8--12 12 nm.nm.

212121

CÒRNIACÒRNIA6. 6. ENDOTELI CORNIALENDOTELI CORNIAL

Capa mCapa méés interna formada per 1 capa de teixit epitelial de s interna formada per 1 capa de teixit epitelial de ccèèll··lules planes hexagonals (mosaic) no queratinitzades que amb llules planes hexagonals (mosaic) no queratinitzades que amb l’’edat edat perd la seva capacitat mitòtica i lperd la seva capacitat mitòtica i l’’estructura de mosaic.estructura de mosaic.

Es troba banyada per lEs troba banyada per l‘‘ HA de la cHA de la cààmera anterior dmera anterior d’’ on es on es proveeix de nutrients I oxigen. Continua en el limbe per formar proveeix de nutrients I oxigen. Continua en el limbe per formar part del part del sistema de drenatge de lsistema de drenatge de l’’ HA.HA.

Les cLes cèèll··lules de l'endoteli:lules de l'endoteli:-- Presenten gran quantitat de microvilli dirigit cap el HA.Presenten gran quantitat de microvilli dirigit cap el HA.

-- Gran quantitat de bombes metabòliques que eliminen l'aigua cap Gran quantitat de bombes metabòliques que eliminen l'aigua cap a l'exterior.a l'exterior.

-- En hipòxia, perd la seva estructura (pleomorfisme I En hipòxia, perd la seva estructura (pleomorfisme I polimegatisme).polimegatisme).

Microscopia especular.

222222

CÒRNIACÒRNIAINERVACIINERVACIÓÓ CORNIALCORNIAL

ElsEls nervisnervis penetranpenetran a a travtravééss del del limbelimbe per la per la zonazonaanterior de anterior de l'estromal'estroma i i eses disposendisposen de forma radial per de forma radial per sotasota la la membranamembrana basal, per basal, per sotasota de de ll’’epiteliepiteli, entre , entre estromaestroma i i DescemetDescemeti a i a dintredintre de de ll’’epiteliepiteli..

No hi ha No hi ha nervisnervis nini a a l'endotelil'endoteli nini a la a la membranamembrana de de DescemetDescemet..

ElsEls nervisnervis de la de la còrniacòrnia no no tenentenen mielinamielina, la , la qualqual cosacosacontribueixcontribueix a a queque siguisigui transparent. transparent.

232323

CÒRNIACÒRNIATRANSPARTRANSPARÈÈNCIA CORNIALNCIA CORNIAL

La còrnia sempre s'ha de mantenir transparent per poguLa còrnia sempre s'ha de mantenir transparent per poguééveure correctament.veure correctament.

Hi han dos factors que asseguren la transparHi han dos factors que asseguren la transparèència:ncia:AnatòmicsAnatòmics1. Integritat de l'epiteli i endoteli1. Integritat de l'epiteli i endoteli2. Estructura de l'estroma2. Estructura de l'estroma3. Abs3. Absèència de vasos sanguinisncia de vasos sanguinis4. Nervis sense mielina4. Nervis sense mielinaFisiològicsFisiològics1. Equilibri electroqu1. Equilibri electroquíímic i osmòtic idealmic i osmòtic ideal2. Metabolisme de les c2. Metabolisme de les cèèll��lules lules cornialscornials

ExternsExterns1. Un mal 1. Un mal úús de les LC pot provocar alteracions a la integritat de s de les LC pot provocar alteracions a la integritat de ll’’epiteli, edema i pepiteli, edema i pèèrdua de rdua de ccèèll. . endotelialsendotelials. .

242424

CÒRNIACÒRNIA

�� BOMBES METABBOMBES METAB ÓÓLIQUESLIQUES�� Es troben a lEs troben a l’’epiteli i a lepiteli i a l’’endoteli, però endoteli, però éés ls l’’endoteli el que participa endoteli el que participa

en un 90% en el bombeig metabòlic.en un 90% en el bombeig metabòlic.

�� La seva funciLa seva funcióó éés retornar ls retornar l’’aigua del estroma a laigua del estroma a l’’exterior de la exterior de la còrnia. Lcòrnia. L’’estroma absorbeix aigua constantment degut al carestroma absorbeix aigua constantment degut al carààcter cter hidrofhidrofììliclic de la seva composicide la seva composicióó ((glucosaminoglicansglucosaminoglicans). Això podria ). Això podria provocar un provocar un acacúúmulmul massiu dmassiu d’’aigua amb paigua amb pèèrdua de transparrdua de transparèència i ncia i estructura. Lestructura. L’’endoteli bombeja Na i K des de lendoteli bombeja Na i K des de l’’estroma cap a la CA i estroma cap a la CA i ll’’epiteli bombeja Cl a la llepiteli bombeja Cl a la llààgrima, la qual cosa provoca una forgrima, la qual cosa provoca una forçça a osmòtica que extreu losmòtica que extreu lííquid de la còrnia cap a la CA o cap a la quid de la còrnia cap a la CA o cap a la llllààgrima, respectivament. grima, respectivament.

�� Es necessari oxigen i glucosa per al seu funcionament. Per això,Es necessari oxigen i glucosa per al seu funcionament. Per això, en en hipòxia es produeix baixa taxa hipòxia es produeix baixa taxa mitmitóóticatica epitelial, engruiximent epitelial, engruiximent corneal, polimegatisme i polimorfisme corneal, polimegatisme i polimorfisme endotelialendotelial. .

252525

EXERCICIEXERCICI

�� Intenta recollir Intenta recollir en un sol dibuixen un sol dibuixtota la informacitota la informacióó histològica i histològica i funcional de la funcional de la còrniacòrnia, aix, aixíí com, com, dd’’altres caracteraltres caracteríístiques.stiques.

�� Molt millor si apareixen les estructures Molt millor si apareixen les estructures contigcontigüües vees veïïnes, en aquest cas, les del nes, en aquest cas, les del

limbelimbe..

262626

ESCLERAESCLERAApariAparièènciancia blancablanca i i òpacaòpaca..HISTOLOGIA: HISTOLOGIA: TeixitTeixit conjuntiuconjuntiuvariable variable segonssegons les les sevesseves capes.capes.ComposiciComposicióó: :

-- Aigua(65%)Aigua(65%)-- Fibres de Fibres de colcol��lagenlagen

((majoritmajoritààriamentriament) ) desordenadesdesordenades((opacaopaca).).

-- SFASFA

FUNCIFUNCIÓÓ: : estructuralestructural i de i de protecciproteccióó..ESTRUCTURA:ESTRUCTURA:-- EpiescleraEpiesclera: : CapaCapa mmééss externaexterna-- EstromaEstroma: : CapaCapa intermitjaintermitja-- LLààminamina foscafosca: : CapaCapa mmééss internainterna. . MoltMoltpigmentadapigmentada

272727

ESCLERAESCLERAESTRUCTURA:- Limita anteriorment amb el limbe esclerocorneal i

posteriorment amb la papil�la òptica. - El seu gruix varia: 0,8 a la meitat anterior, 0,3 a l’equador I

1 mm al NO.- Els tendons dels músculs extraoculars s’inserten en l’esclera.- La càpsula de Tenon es una pel�lícula prima de teixit

conjuntiu que envolta l’esclera.- Per sobre de la càpsula de Tenon trobariem el greix orbitàri

limitant amb l’os de l’òrbita.

- A la part posterior de l’ull es troba la làminacribosa (zona de l’esclera foradada que deixapassar les fibres nervioses).- 3 capes envolten el nervi òptic (porció cega de la retina):Duramater: la més externa.Aracnoide: la intermitjaPiamater: la més interna ue està en contacte amblas fibres nervioses del N.O.

282828

ESCLERAESCLERA

Papil·la òptica

292929

ESCLERAESCLERACAPES DE LCAPES DE L’’ESCLERAESCLERAEPIESCLERAEPIESCLERAPart Part mmééss externaexternaTeixitTeixit conjuntiuconjuntiu dens dens ambamb fibresfibresmmééss primes primes queque les de les de ll’’estromaestroma..MoltMolt vascularitzadavascularitzada (no transparent)(no transparent)ESTROMA ESCLERALESTROMA ESCLERAL

TeixitTeixit conjuntiuconjuntiu dens dens orientatorientat

de de feixosfeixos entrecreuatsentrecreuatsambamb diferentsdiferents distribuicionsdistribuicions de de les les fibressegonsfibressegons la la zonazona. .

LÀMINA FUSCAPart més interna de teixit conjuntiu laxo. Fibres col·l àgenes dirigides a la

coroides que es barregen amb aquesta, per això, no te un límit clar.Conté melanocits (pigmentació negre) que sintentitzen la melanina I macròfags pigmentats que la fagociten.

303030

ESCLERAESCLERAVASCULARITZACIVASCULARITZACIÓÓ

L’ esclera es troba poc vascularitzada. Encara que conté molts forats d’ artèries i venesque van cap a la coroides.

Artèries que perforen la part anterior de l’esclera:- Artèries ciliars anteriors

En la part posterior:- Artèries ciliars posteriors llargues I curtes- Venes vorticoses.

313131

EXERCICIEXERCICI

�� Intenta recollir Intenta recollir en un sol dibuixen un sol dibuixtota la informacitota la informacióó histològica i histològica i funcional de la funcional de la escleraesclera, aix, aixíí com, com, dd’’altres caracteraltres caracteríístiques.stiques.

�� Molt millor si sMolt millor si s’’identifiquen les estructures identifiquen les estructures veveïïnes contignes contigüües, en aquest cas, les del es, en aquest cas, les del limbe. limbe.

323232

LIMBE ESCLEROCORNIALLIMBE ESCLEROCORNIAL- Anell pericorneal (envolta la còrnia) que implica el punt de transicióentre còrnia i esclera, per tant, entre tranparènci a i ofuscació. - Límit anterior: unió corneo-limbar. Punt imaginari d es del punt on acaba M.Bowman.- Límit posterior: punt imaginari a 1,5 mm que passa per darrera delCanal de Schlemm.- Internament banyat per l’HA i externament per la llà grima.

333333

LIMBE ESCLEROCORNIALLIMBE ESCLEROCORNIAL

FUNCIONSFUNCIONS-- RegulaciRegulacióó de la PIO (de la PIO (pressipressióó intraocular). Contintraocular). Contééles estructures les estructures perper al al drenatgedrenatge de de ll’’humorhumor aquaquóóss..--AportaciAportacióó dd’’oxigenoxigen i i nutrientsnutrients a la a la còrniacòrnia(avascular) (avascular) mitjanmitjanççantant elsels capilcapil��larslars perilperilíímbicsmbics..

VASCULARITZACIVASCULARITZACIÓÓ i INNERVACIi INNERVACIÓÓEl El limbelimbe reprep vasos vasos sanguinissanguinis i i nervisnervis a trava travéés de s de ll’’escleraesclera..

343434

LIMBE ESCLEROCORNIALLIMBE ESCLEROCORNIALESTRUCTURAESTRUCTURALes Les ccèèll��luleslules cornealscorneals eses modifiquenmodifiquen fins a fins a formarformar les capes de les capes de ll’’escleraesclera::��EpiteliEpiteli corneal corneal �� epiteliepiteli conjuntivalconjuntival, , ambamb ll’’apariciaparicióó de les de les celcel. . caliciformescaliciformes..��MembranaMembrana basalbasal �� continua la continua la mateixamateixa..��MembranaMembrana de Bowmande Bowman�� finalitzafinalitza en la en la uniunióó peròperò apareixapareixll’’estromaestroma conjuntivalconjuntival, la , la CCààpsulapsula de de TenonTenon i i ll’’epiescleraepiesclera..��EstromaEstroma cornealcorneal�� eses desordenendesordenen les fibres formant les fibres formant ll’’estromaestromaescleralescleral..��MembranaMembrana de de DescemetDescemet�� acabaacaba la la capacapa anterior a anterior a ll’’AnellAnell de de ScwalbeScwalbe peròperò la posterior continua.la posterior continua.��EndoteliEndoteli cornealcorneal�� continua continua ambamb ll’’apariciaparicióó dd’’estructuresestructures de de drenatgedrenatge de Lde L’’HA.HA.

353535

LIMBE ESCLEROCORNIALLIMBE ESCLEROCORNIALHISTOLOGIA DEL LIMBE:HISTOLOGIA DEL LIMBE:1.1. EpiteliEpiteli conjuntivalconjuntival2.2. Estroma conjuntivalEstroma conjuntival3.3. CCààpsulapsula de de TenonTenon4.4. EpiescleraEpiesclera5.5. Estroma Estroma limballimbal6.6. EndoteliEndoteli limballimbal + sistema de + sistema de drenatgedrenatge de de

ll’’HumorHumor aquòsaquòs*:*:-- XarxaXarxa trabeculartrabecular-- Canal Canal dd’’SchlemnSchlemn + + colcol��lectorslectors

-- ProcessosProcessos de de ll’’irisiris

363636


�� DRENATGE DE DRENATGE DE LL’’HUMORHUMOR AQUAQUÓÓSS�� LL’’HA es forma als HA es forma als processos ciliars processos ciliars per filtraciper filtracióó del del

plasma sanguini, passa per la pupilplasma sanguini, passa per la pupil��la cap a la CA i a la cap a la CA i a ll’’angle angle iridoirido--cornialcornial éés filtrat per la s filtrat per la xarxa xarxa trabeculartrabecularcap al cap al Canal Canal dd’’SchlemnSchlemn, , onon retorna cap al retorna cap al correntcorrentsanguinisanguini..

373737


383838

LIMBE ESCLEROCORNIALLIMBE ESCLEROCORNIALPRESSIPRESSIÓÓ INTRAOCULARINTRAOCULAR�� Al limbe es controla la Al limbe es controla la PIOPIO, , éés a dir, la quantitat ds a dir, la quantitat d’’humor aquhumor aquóós que s que

omple la CA i la CP.omple la CA i la CP.

�� El humor aquEl humor aquóós s éés un ls un lííquid procedent del filtratge del plasma quid procedent del filtratge del plasma sanguini que contsanguini que contéé substsubstààncies per a nodrir la cara interna de la ncies per a nodrir la cara interna de la còrnia, el cristalcòrnia, el cristal··llíí (ambdues (ambdues avascularsavasculars) i el iris.) i el iris.

�� El volum El volum dd’’HAHA determina la determina la PIOPIO. Existeixen variacions de la PIO . Existeixen variacions de la PIO durant el dia en un mateix individu i entre diferents individus.durant el dia en un mateix individu i entre diferents individus.

�� El valor mig normal de El valor mig normal de PIOPIO= 15 mm Hg però s= 15 mm Hg però sóón acceptables els n acceptables els valors entre 10 i 21mm Hg. Valors > 21 mm Hg poden provocar valors entre 10 i 21mm Hg. Valors > 21 mm Hg poden provocar alteracions ocularsalteracions oculars�� GLAUCOMA.GLAUCOMA.

�� Un angle tancat pot afavorir un pitjor drenatge Un angle tancat pot afavorir un pitjor drenatge dd’’HAHA i un augment de i un augment de la la PIOPIO..

�� Tractaments actuals. Tractaments actuals.

393939


ANGLE IRIDOANGLE IRIDO-- CORNEALCORNEALa. a. MembranaMembrana de de DescemetDescemetb. Canal de b. Canal de SchlemmSchlemmc. c. XarxaXarxa trabeculartrabeculare. Irise. Irisf. f. ProcessosProcessos ciliarsciliarsg. Angle CAg. Angle CA

404040

EXERCICIEXERCICI

�� Intenta recollir Intenta recollir en un sol dibuixen un sol dibuixtota la informacitota la informacióó histològica i histològica i funcional del funcional del limbe limbe esclerocornealesclerocorneal, , aixaixíí com, dcom, d’’altres altres caractercaracteríístiques.stiques.

�� Molt millor si sMolt millor si s’’identifiquen les estructures identifiquen les estructures veveïïnes contignes contigüües, en aquest cas, les de es, en aquest cas, les de còrnia i esclera.còrnia i esclera.

414141

TTÚÚNICA MITJA o NICA MITJA o ÚÚVEAVEA

�� COROIDESCOROIDES�� COS CILIAR: COS CILIAR: ambamb el el

mmúúsculscul ciliarciliar, , processosprocessos ciliarsciliars i i zzóónulanula de de ZinnZinn..

�� IRISIRIS

HISTOLOGIA

Formada per teixit conjuntiu, molt vascularitzada i innervada.

Les cèl·lules són les pròpies del teixit conjuntiu: melanòcits i megalòfags pigmentats (coloració negra).

424242

TTÚÚNICA MITJA o NICA MITJA o ÚÚVEAVEA

FUNCIONS:FUNCIONS:

-- Regular el diRegular el diààmetre pupilmetre pupil��lar: iris.lar: iris.

-- OxigenaciOxigenacióó i nutricii nutricióó de la part mde la part méés externa de la s externa de la retina: coroidesretina: coroides

-- Intervenir en lIntervenir en l’’acomodaciacomodacióó: cos ciliar i zònula de : cos ciliar i zònula de zinnzinn

-- Intervenir en la formaciIntervenir en la formacióó del HA: processos ciliarsdel HA: processos ciliars

-- Fer de cFer de cààmera fosca (per la pigmentacimera fosca (per la pigmentacióó). ).

434343

COROIDESCOROIDES

LLÍÍMITS:MITS:�� LLíímit anterior: cos ciliar just on mit anterior: cos ciliar just on

comencomençça a la a l’’ora serrata (retina ora serrata (retina cegacega-- retina visual).retina visual).

�� LLíímit posterior: papilmit posterior: papil��la òpticala òptica�� LLíímit extern: esclera.mit extern: esclera.�� LLíímit intern: retina.mit intern: retina.

444444

COROIDESCOROIDES

�� CARACTERCARACTERÍÍSTIQUES:STIQUES:•• Molta vascularitzaciMolta vascularitzacióó i innervacii innervacióó•• Gran quantitat de cGran quantitat de cèèll��lules pigmentades lules pigmentades

(melanòcits).(melanòcits).

�� FUNCIONS:FUNCIONS:•• Actua de pantalla per a la llum Actua de pantalla per a la llum

(coloraci(coloracióó).).•• Principal Principal suministresuministre dd’’O2 i O2 i nutrientesnutrientes per per

a les capes ma les capes méés externes de la retina.s externes de la retina.•• Mantenir una temperatura constant que Mantenir una temperatura constant que

garanteixi un garanteixi un funcionamientfuncionamient correcte dels correcte dels pigments visuals. pigments visuals.

454545

COROIDESCOROIDESCAPES CAPES �� SUPRACOROIDALSUPRACOROIDAL: capa de vasos sanguinis grans. : capa de vasos sanguinis grans.

Molt vascularitzada. En contacte amb la lMolt vascularitzada. En contacte amb la lààmina fusca.mina fusca.�� ESTROMA ESTROMA COROIDALCOROIDAL: capa de vasos mitjans. Teixit : capa de vasos mitjans. Teixit

conjuntiu conjuntiu laxelaxe..�� COREOCAPILCOREOCAPIL��LARLAR: capa de petits capil: capa de petits capil��lars. T. lars. T. ConjConj. .

LaxeLaxe..�� MEMBRANA DE MEMBRANA DE BRUCHBRUCH: l: líímit entre coroides i retina. mit entre coroides i retina.

ÉÉs la ls la lààmina basal de la capa mina basal de la capa coreocapilcoreocapil��larlar i la li la lààmina mina basal del basal del EPREPR. Fibres col. Fibres col��llààgenes elgenes elààstiques.stiques.

¿¿Com pot tenir una lCom pot tenir una lààmina basal un teixit conjuntiu?mina basal un teixit conjuntiu?

Per que estPer que estàà formada per lformada per l’’epiteli dels capilepiteli dels capil��lars. lars.

464646

COROIDESCOROIDES

DIAGRAMA DELS VASOS SANGUINIS:DIAGRAMA DELS VASOS SANGUINIS:�� ArtArtèèries ries cilcil��liarsliars posteriors curtes.posteriors curtes.�� ArtArtèèries ries cilcil��liarsliars posteriors llargues.posteriors llargues.�� ArtArtèèries ries cilcil��liarsliars anteriors anteriors �� Venes Venes vorticosesvorticoses�� Iris:Iris:

•• Cercle arterial major Cercle arterial major •• del iris.del iris.•• Cercle arterial menor Cercle arterial menor •• del iris.del iris.

474747

EXERCICIEXERCICI

�� Intenta recollir Intenta recollir en un sol dibuixen un sol dibuixtota la informacitota la informacióó histològica i histològica i funcional del funcional del COROIDESCOROIDES, aix, aixíí com, com, dd’’altres caracteraltres caracteríístiques.stiques.

�� Molt millor si sMolt millor si s’’identifiquen les estructures identifiquen les estructures veveïïnes contignes contigüües, en aquest cas, les de cos es, en aquest cas, les de cos ciliar , esclera i retina.ciliar , esclera i retina.

484848

COS CILIARCOS CILIAR

PARTS:PARTS:�� MMÚÚSCUL CILIARSCUL CILIAR�� PROCESSOS PROCESSOS

CILIARSCILIARS�� ZÒNULA DE ZINNZÒNULA DE ZINN

494949

COS CILIARCOS CILIARLLÍÍMITS:MITS:�� Anterior: el irisAnterior: el iris�� Posterior: coroides a nivell de lPosterior: coroides a nivell de l’’ora serrata.ora serrata.�� Extern: escleraExtern: esclera�� Intern: retina cegaIntern: retina cega

CARACTERCARACTERÍÍSTIQUES:STIQUES:�� Anell de secciAnell de seccióó triangular. La punta coincideix amb triangular. La punta coincideix amb

ll’’ora serrata i la base amb el iris. ora serrata i la base amb el iris. �� ProlongaciProlongacióó de la coroides.de la coroides.

COMPOSICICOMPOSICIÓÓ**�� PARS PLANA: mPARS PLANA: múúscul ciliar scul ciliar �� PARS PARS PLICATAPLICATA: m: múúscul ciliar i processos ciliars. scul ciliar i processos ciliars.

505050

COS CILIARCOS CILIAR

�� Pars plana:Pars plana: éés la continuacis la continuacióó posterior del cos posterior del cos ciliar. Es troba a la ciliar. Es troba a la ccáámaramara vvíítreatrea i i contribueix a la fabricacicontribueix a la fabricacióó dels dels glicosaminoglicanosglicosaminoglicanos del vitri. Es continua del vitri. Es continua amb la coroides i la retina a nivell de lamb la coroides i la retina a nivell de l’’ora ora serrataserrata. .

�� Pars Pars plicataplicata:: existexistèència dncia d’’unes invaginacions unes invaginacions de lde l’’epiteli ciliarepiteli ciliar, els , els procesosprocesos ciliars ciliars , que es , que es projecten cap a la CA (secreciprojecten cap a la CA (secrecióó de de ll’’HAHA). Es ). Es troba mtroba méés s apropaprop del cristaldel cristal��llíí. Entre 70. Entre 70--80 80 p.cp.c. D. D’’ells surten uns filaments que ells surten uns filaments que subjecten el cristalsubjecten el cristal��llíí: la : la zzóónulanula de de ZinnZinn..

515151

COS CILIARCOS CILIARCAPES:CAPES:�� SUPRACILIAR (SUPRACILIAR ( SUPRACOROSUPRACOROÏÏDALDAL ))�� ESTROMA CILIAR (ESTROMA COROESTROMA CILIAR (ESTROMA CORO ÏÏDAL) DAL) �� MEMBRANA LIMITANT EXTERNA DEL COSMEMBRANA LIMITANT EXTERNA DEL COS

CILIAR (M. DE CILIAR (M. DE BRUCHBRUCH): continua amb ): continua amb llààmina basal del mina basal del mioepitelimioepiteli del iris. del iris.

RETINA CEGA:RETINA CEGA:•• EPITELI PIGMENTAT DEL COS CILIAR: continuEPITELI PIGMENTAT DEL COS CILIAR: continu ïïtat amb EPR tat amb EPR

de coroides i de coroides i mioepitelimioepiteli del iris. 1 capa del iris. 1 capa ccèèll . C. Cúúbiques amb biques amb melanina.melanina.

•• EPITELI NO PIGMENTAT DEL COS CILIAR: epiteli mEPITELI NO PIGMENTAT DEL COS CILIAR: epiteli m éés intern s intern del cos ciliar. Continudel cos ciliar. Continu ïïtat amb capes nervioses de retina i amb tat amb capes nervioses de retina i amb epiteli post. de iris. 1 capa de epiteli post. de iris. 1 capa de ccèèll . sense melanina.. sense melanina.

•• MEMBRANA LIMITANT INTERNA DEL COS CILIAR: lMEMBRANA LIMITANT INTERNA DEL COS CILIAR: l ààmina mina basal del anterior. Continubasal del anterior. Continu ïïtat amb m. Limitant externa de tat amb m. Limitant externa de retina i amb lretina i amb l ààmina basal de lmina basal de l ’’epiteli posterior del iris. epiteli posterior del iris.

•Estan formades pel mateix teixit que a coroides.

525252

EXERCICIEXERCICI

�� Intenta recollir Intenta recollir en un sol dibuixen un sol dibuixtota la informacitota la informacióó histològica i histològica i funcional del funcional del cos ciliarcos ciliar, aix, aixíí com, com, dd’’altres caracteraltres caracteríístiques.stiques.

�� Molt millor si sMolt millor si s’’identifiquen les estructures identifiquen les estructures veveïïnes contignes contigüües, en aquest cas, les de es, en aquest cas, les de coroides. coroides.

535353

COS CILIAR: Zònula de COS CILIAR: Zònula de ZinnZinn

�� ÉÉs el lligament suspensori del s el lligament suspensori del cristalcristal��llíí. Conjunt de fascicles de . Conjunt de fascicles de fibres amb origen a les valls dels fibres amb origen a les valls dels processos ciliars amb direcciprocessos ciliars amb direccióócap a la zona equatorial del cap a la zona equatorial del cristalcristal��llíí..

�� Existeix un entrecreuamentExisteix un entrecreuamentde les fibres per reforde les fibres per reforççar la ar la subjeccisubjeccióó..

545454

COS CILIAR: MCOS CILIAR: M úúscul ciliarscul ciliar�� Es troba a lEs troba a l’’interior de linterior de l’’estroma ciliar.estroma ciliar.�� TTéé forma triangular (tall sagital) i envolta circularment a 360forma triangular (tall sagital) i envolta circularment a 360ºº

a tot el cos ciliar i sa tot el cos ciliar i s’’encarrega de encarrega de ll’’acomodaciacomodacióó de lde l’’ull.ull.�� Es compon de 3 tipus de fibres musculars (llises involuntEs compon de 3 tipus de fibres musculars (llises involuntààries)*:ries)*:

•• Longitudinals o meridionalsLongitudinals o meridionals: les m: les méés externes. Parals externes. Paral··leles a leles a ll’’escleraesclera. Si es contrauen tiren de la coroide i el m. Si es contrauen tiren de la coroide i el múúscul ciliar scul ciliar ss’’adelantaadelanta. . MMúúscul de scul de BruckeBrucke..

•• CircularsCirculars: envolten el m: envolten el múúscul ciliar. Si es tensen, es relaxen els scul ciliar. Si es tensen, es relaxen els filaments de la Zònula de filaments de la Zònula de ZinnZinn, per tant, el cristal, per tant, el cristal··llíí s'esbomba i s'esbomba i augmenta la seva potaugmenta la seva potèència (visincia (visióó dd’’apropaprop) i ) i viceversaviceversa. . MMúúscul de scul de MMüüllerller..

•• ObliqObliqüües o radials: es o radials: contribueixen a la contraccicontribueixen a la contraccióó. . �� Totes estan innervades pel mateix nervi parasimpTotes estan innervades pel mateix nervi parasimpààtic, per tant formen tic, per tant formen

un sol mun sol múúscul.scul.

-- QuQuèè succeeix quan volem enfocar un objecte proper?succeeix quan volem enfocar un objecte proper?

555555

EXERCICIEXERCICI

�� Intenta recollir Intenta recollir en un sol dibuixen un sol dibuixtota la informacitota la informacióó histològica i histològica i funcional del funcional del mmúúscul ciliarscul ciliar, aix, aixíícom, dcom, d’’altres caracteraltres caracteríístiques.stiques.

�� Molt millor si sMolt millor si s’’identifiquen les estructures identifiquen les estructures veveïïnes contignes contigüües, en aquest cas, les de es, en aquest cas, les de coroides. coroides.

565656

IRISIRIS

�� Diafragma dDiafragma d’’obertura de lobertura de l’’ull; regulador de ull; regulador de la llum que entra a lla llum que entra a l’’ull.ull.

�� LL’’orifici central; pupilorifici central; pupil��la, varia el seu la, varia el seu didiààmetre segons la intensitat de la llum metre segons la intensitat de la llum exterior.exterior.•• MiosiMiosi: di: diààmetre petit per evitar altes metre petit per evitar altes

intensitats de llum.intensitats de llum.•• Midriasi:Midriasi: didiààmetre gran en condicions de metre gran en condicions de

baixa ilbaixa il��luminaciluminacióó..�� TRIADA PROXIMAL: acomodaciTRIADA PROXIMAL: acomodacióó + miosi + + miosi +

convergconvergèència al enfocar un objecte.ncia al enfocar un objecte.

575757

IRISIRISARREL: toca amb el cos ciliarARREL: toca amb el cos ciliarVORA: toca amb la pupilVORA: toca amb la pupil��la GRUIX variable*:la GRUIX variable*:-- PorciPorcióó ciliarciliar: : éés la ms la méés gruixuda; aprox. 2/3 parts.s gruixuda; aprox. 2/3 parts.-- PorciPorcióó pupilpupil��larlar: la m: la méés prima; aprox. 1/3 parts. s prima; aprox. 1/3 parts. -- Separades pel Separades pel collaret collaret (observable):(observable):

DIFERENTS DIDIFERENTS DIÀÀMETRES: METRES: fixefixe (limitat per l(limitat per l’’arrel) i arrel) i variablvariable (a nivell de pupile (a nivell de pupil��la segons la illa segons la il��luminaciluminacióó). ).

LLÍÍMITS*: amb la CA a la cara anterior de MITS*: amb la CA a la cara anterior de ll’’irisiris i amb la i amb la CP en la seva cara posterior. CP en la seva cara posterior.

Existeixen 2 epitelis pigmentats a Existeixen 2 epitelis pigmentats a ll’’irisiris responsables del responsables del color dels ulls*:color dels ulls*:

Ex: Albins i conills.Ex: Albins i conills.

58

IRISIRIS

595959

IRISIRIS�� CAPES HISTOLÒGIQUES:CAPES HISTOLÒGIQUES:1.1. SuperfSuperf íície anterior laminarcie anterior laminar2.2. Estroma iridi + mEstroma iridi + m úúscul constrictorscul constrictor �� Estroma ciliarEstroma ciliar3.3. LLààmina basal del mina basal del mioepitelimioepiteli �� membrana limitant membrana limitant

externa del cos ciliar.externa del cos ciliar.4.4. Epiteli pigmentat anterior + mEpiteli pigmentat anterior + m úúscul dilatador de scul dilatador de

ll ’’ irisiris = = MioepiteliMioepiteli �� epiteli pigmentat del cos ciliarepiteli pigmentat del cos ciliar5.5. Epiteli pigmentat posteriorEpiteli pigmentat posterior �� epiteli no pigmentat epiteli no pigmentat

del cos ciliardel cos ciliar6.6. LLààmina basal de lmina basal de l ’’epiteli pigmentat posterior de epiteli pigmentat posterior de

ll ’’ irisiris �� membrana limitant interna del cos ciliar.membrana limitant interna del cos ciliar.CAPES CELCAPES CEL ··LULARSLULARS

606060

IRISIRISSUPERFSUPERFÍÍCIE LAMINAR CIE LAMINAR (= endoteli anterior = capa cel(= endoteli anterior = capa cel··lular anterior)lular anterior)�� Part mPart méés anterior de s anterior de ll’’irisiris..�� Durant els 3 primers anys Durant els 3 primers anys éés un endoteli s un endoteli

(monoestratificat) però m(monoestratificat) però méés tard les cs tard les cèèll··lules dlules d’’aquest es aquest es transformaran en fibroblasts molt ramificats que es transformaran en fibroblasts molt ramificats que es disposen a dalt de tot.disposen a dalt de tot.

�� Sota les cSota les cèèll··lules hi ha melanòcits que determinaran el lules hi ha melanòcits que determinaran el color dels ulls segons quantitat i pigmentacicolor dels ulls segons quantitat i pigmentacióó..

�� Aquesta capa presenta molts capilAquesta capa presenta molts capil··lars.lars.�� Criptes de Criptes de FuchsFuchs: discontinu: discontinuïïtats entre les capes dels tats entre les capes dels

fibroblasts (observables).fibroblasts (observables).

61

IRISIRIS

ESTROMA IRIDIESTROMA IRIDIÀÀ�� Posterior a la superfPosterior a la superfíície laminar anterior.cie laminar anterior.�� Format per teixit conjuntiu Format per teixit conjuntiu laxelaxe. . �� ContContéé vasos sanguinis i cvasos sanguinis i cèèll��lules lules

pigmentpigmentààries.ries.�� ContContéé::

•• El El mmúúscul constrictor de la pupilscul constrictor de la pupil��la la (esf(esfíínter)nter): ocupant tota la porci: ocupant tota la porcióó pupilpupil��lar lar i una petita part de la porcii una petita part de la porcióó ciliar*. ciliar*. Aquest Aquest mmúúsculscul éés una estructura circular s una estructura circular innervada pel innervada pel sistema nervisistema nervióós parasimps parasimpààtictic i i la seva contraccila seva contraccióó produeix produeix MIOSISMIOSIS. .

62

IRIS• MIOEPITELI PIGMENTAT ANTERIOR DE L’ IRIS• ( = EPITELI PIGMENTAT ANTERIOR + M ÚSCUL

DILATADOR DE L’ IRIS)• Conté anteriorment una làmina basal que te continuïtat

amb la m. Limitant externa del cos ciliar.

• Format per teixit muscular llis. Continuació de l’epiteli pigmentat del cos ciliar.

• Conté el múscul dilatador de la pupil·la (ocupant tota la porció ciliar): son fibres musculars amb forma radial que estan innervades pel sistema nerviós simpàtic i la seva contracció produeix MIDRIASIS.

• Quan el dilatador es contrau, el esfínter es relaxa i viceversa.

63

IRIS• EPITELI PIGMENTAT POSTERIOR DE L’IRIS.� Continuació de l’epiteli no pigmentat del cos ciliar.

� Epiteli monoestratificat de cèl·lules prismàtiques. � La seva làmina basal continua amb la membrana limitant

interna del cos ciliar.

� En els albins te manca de pigment.

� No determina el color de l’iris, si no que fa de barrera per a la llum. El color d’ulls es determina segons el pigment a l’estroma i endoteli anterior.

Part posterior del iris a l’ esquerra i processos ciliars a la dreta.

64

TÚNICA INTERNA: RETINA

� També anomenada túnica nerviosa.� Formada per retina cega i retina visual amb transició a

l’ora serrata.

� Prolongació del cervell, membrana prima i transparent, molt fràgil i lleugerament rosada degut a la seva vascularització i a la porpra visual (rodopsina, excitable amb la llum).

� Es troba molt vascularitzada. A nivell de papil·la entren i surten els vasos sanguinis principals.

656565

RETINA

• FUNCIONS:� Rebre els estímuls lluminosos� Transformar-los en Impulsos nerviosos� Enviar la informació a l’encèfal.� ZONES:

• Retina perifèrica: més bastons que cons. Informaciómenys resolutiva(molts bastons convergeixen en una única ganglionar).

• Retina central: màcula, més cons que bastons. Un con convergeix en una ganglionar.

666666

RETINARETINARETINA VISUAL ( o neuroretina)

•Des de ora serrata a papil·la per sota de tota la coroides. Molt gruixuda. •La pressió que fa el vitri a sobre la retina fa que es mantingui adherida. •El vitri està subjecte a la retina en 3 punts: L’ora serrata, papil·la i fosa patel·lar* .Despreniment d e vitri �� D.R•Retina visual central: fòvea, foveola i m àcula.•Retina visual perifèrica: la resta.

RETINA CEGA: Recobreix iris i cos ciliar fins a ora serrata �� Correspon als epitelis pigmentats i no pigmentats del cos ciliar i amb el mioepiteli i l’ep iteli posterior de l’iris. Sense fotoreceptors.

676767

RETINA

• GENERALITATS:� Molt gruixuda i variable, disminuint des de la papil·la fins

a l’ora serrata. Es fixa a nivell de l’ora serrata i delapapil·la.

� Conté 10 capes, excepte a la fòvea.

� Cèl·lules: epitelials, fotoreceptores, bipolars, ganglionars, cel. De Müller i cel. d’associació(horitzontals i amacrines).

� Ulls amb miopia magna són més sensibles a tenir D.Rper que en augmentar la mida de l’ull, es manté constant el número de cèl.lules � possible forat � entrada d’aigua� D.R

� Existeixen moltes causes de D.R.

68

RETINA• ESTRUCTURA TÌPICA:

LLUMRETINA INVERTIDA DE LOS VERTEBRADOS

696969

RETINA1. epiteli pigmentat de la retina (EPR)

(epiteli pigmentat del cos ciliar)

2. Capa de cons i bastons3. Membrana limitant externa4. Capa nuclear externa 5. Plexiforme externa

6. Capa nuclear interna7. Plexiforme interna

8. Capa de cèl·lules ganglionars9. Capa de les fibres del nervi òptic10. Membrana limitant interna

NEURONA I Fotoreceptora

NEURONA II Bipolar

EPITELI

NEURONA III Ganglionar

707070

RETINARETINAI. EPR: epiteli monoestratificat molt pigmentat (melanina: fucsina). Limita amb

la coroides.II. CONS I BASTONS: segments externs dels fotoreceptors. És l’única

fotosensible.III. LIMITANT EXTERNA: complexes d’unió entre cèl�lules de Müller i

fotoreceptors.IV. NUCLEAR EXTERNA: cossos cel�lulars amb el nucli dels fotoreceptors.V. PLEXIFORME EXTERNA: Sinapsis entre fotoreceptors, bipolars i horitzontals.

Sinapsis de Neurona I amb II.VI. NUCLEAR INTERNA: cossos cel�lulars amb nucli de bipolars, horitzontals,

amacrines i cel. de Müller. VII. PLEXIFORME INTERNA: sinapsis de bipolars, amacrines i ganglionars.VIII. CEL�LULES GANGLIONARS: cossos cel�lulars de les ganglionars.IX. FIBRES DEL N.O: convergència dels axons de totes les ganglionars.X. LIMITANT INTERNA: terminacions de c. Müller i complexes d’unió amb la

superfície vítrea.

71

RETINA

72

RETINA• I. EPITELI PIGMENTAT DE LA RETINA� Monoestratificat de cèl·lules cúbiques. Aquestes es

troben molt juntes amb el nucli desplaçat cap a el pol basal.

� Te una làmina basal (Membrana de Bruck) cap a la coriocapil·lar.

� Va des de l’ora serrata a la papil·la.� Al cos ciliar, continua amb l’epiteli pigmentat del cos

ciliar.� Al pol apical, presenta prolongacions citoplasmàtiques

(microvillli) que s'adrecen cap als fotoreceptors.FUNCIONS:

� De càmera fosca (evitar dispersió de la llum a l’interior).� Nutrició dels fotoreceptors� Sintetitzar part de la rodopsina (pigment visual)� Fagocitar productes de desfeta dels fotoreceptors � Reserva de vitamina A.

73

RETINA

• Neurona I (fotoreceptora)

I. Capa de cons i bastonsII. Membrana limitant externaIII. Capa nuclear externa IV. Plexiforme externa

74

RETINA

• II. CAPA DE CONS I BASTONS*

•Formada pels articles externs dels fotoreceptors.

•Única capa sensible a la llum.

75

RETINA: II. Capa de cons i bastons.� Són c. Epitelials transformades que adopten forma i funció de

neurona.� Tipus:

• BASTONS: responsables de la visió escotòpica. Veuen els blancs i negres.

• CONS: responsables de la visió fotòpica. Discriminen e l color.

� Tenim uns 120 milions de bastons i uns 6-7 milions de cons.� A dintre dels discos membranosos es troben el fotopigm ents:

• BASTONS: contenen rodopsina• CONS: contenen fotòpsines:

� Cianolabo: blau� Clorolabo: verd� Eritralbo: vermell.

Myriam

76

RETINA• III.Membrana limitant externa

� Formada pels articles interns dels cons i bastons i complexes d’unió ’aquests amb les c. De Müller(sosteniment).

77

RETINA

• IV. Capa nuclear externa

•Formada pels cossos cel·lulars (amb nuclis) delsfotoreceptors.

•El nucli dels cons queden m és desplaçats cap a dalt (exteriorment) que el dels bastons .

78

RETINA

V. Plexiforme externa: V. Plexiforme externa: Sinapsis (Sinapsis ( abultamentabultament sinapticsinaptic ) entre fotoreceptors, ) entre fotoreceptors, bipolars i horitzontals.bipolars i horitzontals.Sinapsis de Neurona I amb II.Sinapsis de Neurona I amb II.

79

RETINA

• Neurona II (Bipolar):� VI. NUCLEAR INTERNA: formada pels cossos

cel·lulars amb el nucli de les bipolars, les horitzontals, les amacrines i les cel. de Müller.

� VII. PLEXIFORME INTERNA: zona de sinapsis entre bipolars, amacrines i ganglionars.

80

RETINA: Neurona II

• Cèl·lules bipolars� Són cèl·lules nervioses que reben informació dels

fotoreceptors i també de les c. Horitzontals.

� La seva expansió externa actua com a dendrita mentre que la expansió interna actua d’axó.

81

RETINA: Neurona II

• Cèl·lules de sosteniment:� Horitzontals: cos cel·lular gran amb les prolongacions

dirigides cap a la plexiforme externa. No es diferencia dendrita d’axó.

� Amacrines: cos cel·lular situat a la part més externa i prolongacions citoplasmàtiques cap a plexiforme interna.

� C. De Müller: fan sosteniment gairebé a totes les capes, però tenen el nucli a la nuclear interna. A més tenen la funció de nutrició.

82

RETINA

• NEURONA III: ganglionar

� Capa de cèl·lules ganglionars� Capa de les fibres del nervi òptic

� Membrana limitant interna

83

RETINA: Neurona III

I. CEL·LULES GANGLIONARS : la formen els cossos cel·lulars de les cèl·lules ganglionars. Aquestes formen pràctic ament tota la Neurona III. Cos cel·lular molt gran. Les dend rites es dirigeixen cap a la plexiforme interna i els axons gire n 90ºper convergir a nivell de papil·la.

II. FIBRES DEL N.O: fibres nervioses dels axons de totes les ganglionars.

III. LIMITANT INTERNA : terminacions de c. Müller i complexes d’unió amb la superfície vítrea. Inicialment és un ep iteli que es transforma després de l’estat embrionari.

84

RETINA

� MÀCULA (FÒVEA):

•Zona central rica en cons, mes prims i nombrosos per uni tat d’àrea.•Presència de pigment carotenoïde groc �� màcula lútea• Màcula: diàmetre de 6 - 8 mm.•Fòvea: depressió de 1,5 mm de diàmetre•Foveola: de 0,3 mm representa el centre.

85

RETINA: màcula*

� Zona de màxima agudesa visual amb capacitat per percebre les formes*.

� Els vasos sanguinis, les c. Ganglionars, la capa nuclear interna i les plexiformes es troben desplaçades cap a un costat i no descansen a sobre els fotoreceptors, de manera que la llum els hi arriba sense impediments.

86

RETINA: ORA SERRATA

� Pas de retina visual a retina cega. � Desapareixen els fotoreceptors de cop. � 10 capes� 4 capes.

• Epiteli: continua a cos ciliar.• Cons i bastons, M.L.Externa, N. Externa

desapareixen.• N. Interna: progressivament desapareix més enllà de

ora serrata. Es barreja amb les capes del c.c.• Plex. Interna, ganglionars i fibres del N.O:

desapareixen.• M.L.Interna continua amb la M.L Int. Del c.c.

87

RETINA: Papil·la òptica

� Disc òptic : papil·la + làmina cribosa (a l’interior del N.O).

� No existeixen fotoreceptors (punt cec).

� Només existeixen fibres nervioses (axons de les ganglionars) amielíniques.

� La M. L. Interna desapareix just a la bora de la papil·la deixant les fibres en contacte directe amb l’ humor vitri.

88

RETINA

• VASCULARITZACIÓ� L’artèria central penetra pel

N.O ramificant-se a la retina, nodrint les capes més internes (Neurona II, neurona III i c. De Müller)

� L’epiteli i els fotoreceptors es nodreixen de la coroides.

89

NERVI ÒPTIC

� Fascicle de fibres formades pels axons de les ganglionars.

� FUNCIÓ:

• Via sensitiva (aferent) que envia la informació visual del medi extern al SNC.

• Transmet impulsos nerviosos de la retina al cervell.

90

NERVI ÒPTIC� Longitud: entre 40 i 55 mm.

� Porcions:• Intraocular: formada pels axons del disc òptic. Fibres

sense mielina + piamàter (la més prima).

• Intraorbitària: fibres amb mielina + 3 meninges (més gruixuda).

• Intracanicular: punt de sortida de l’òrbita (Tendó de Zinn). • Intracraneal: acaba a nivell del quiasma òptic.

� Creuament de fibres nasals

a nivell del quiasma.

91

CAMÍ VISUALRetina

N.O

Quiasma

“cintilles” òptiques

Cos geniculat lateral

Núcli de Edinger Westphal

Radiacions òptiques

Còrtex visual (SNC)

CREUAMENT DE FIBRES NASALS

MECANISMES SENSORIALSI MOTRIUS DE LA VISIÓ

COLOR I LLUM

Nervi parasimpàtic: ACOMODACIÓ i MIOSI

Axons de les cèl·lules nervioses del CGL

Axons de les GANGLIONARS

-Còrtex primari : inici de la PERCEPCIÓ-ÀREES 18 i 19: PERCEPCIÓ DE LA FORMA, COLOR I MOVIMENT.

92

CRISTAL·LÍ� Lent biconvexa de potència

variable que representa el 2º

dioptre ocular, després de la

Còrnia. (Té aprox. unes 20 dp).

� En néixer és avascular i no innervat.

� LÍMITS:

� Anterior: amb l’H.A de C.P.

� Posterior: amb l’H.V a nivell de la fosa patel·lar.

� A l’equador té contacte amb la Zònula de Zinn del cos ciliar.

� Transparent: cataractes?

� Elàstic: presbícia?

� Luxació de cristal·lí: desplaçament que pot provocar diplòpia monocular (diplopia binocular?)

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

93

CRISTAL·LÍM

yria

mV

elas

co. A

FA

OC

FG

S ò

ptic

a d’

ulle

ra

� PARÀMETRES*:� RADI ANTERIOR> RADI POSTERIOR

� Rc.ant= 10 mm

� Rc.post= 6 mm

� Equador desplaçat més endavant*

� DOS DIÀMETRES:� Anteroposterior: variable segons l’ enfoc (Ø VP> Ø Vll). Adult en

estat de repós: 4 mm.

� Equatorial: Ø eq = 6 mm en el naixement i Ø eq= 9 mm a dult.

� PES:� Naixement:65 mg

� Al any: 130 mg

� Als 90 anys: 250 mg.

� Índex de refracció: 1.437 variable segons la zona.

pol anterior / pol posterior

94

HISTOLÒGIA CRISTAL·LÍ*M

yria

mV

elas

co. A

FA

OC

FG

S ò

ptic

a d’

ulle

ra

� La CAPSULA (de gruix variable) envolta tot el crist al·lí. És molt prima (de gruix variable segons la zona), transparent i elàst ica. Formada per col·lagen IV i glicoproteïnes.

� EPITELI transformat de cèl·lules cúbiques (monoestr atificat). Només es troba al pol anterior d’equador a equador. A mida que madura el cristal·l í, les cèl·lules epitelials es transformen en fibres a llargant-se, perdent el nucli i els orgànuls (transparència). Únic teixit capaç de regenerar-se.

� CÒRTEX: envolta el nucli amb cèl·lules més noves a més velles des de l’exterior a l’interior. Està format per les FIBRES DEL CRISTAL·LÍ. Les fibres contenen “cristal·lina,” una proteïna que augmenta el seu índex de refracciópermetent que es comporti com un dioptre dins l’HA i l’HV. La regularitat de la disposició �� transparència.

� NUCLI: aquestes noves cèl·lules llargues provinents de les epitelials desplacen les més antigues formant un nucli antic q ue s’anomena NUCLI EMBRIONARI.

95

CRISTAL·LÍ

� Amb el pas dels anys es formen SUTURES (unions entre les fibres) que:

� Formen diferents figures segons l’edat del cristal·lí:

� Sutura en Y: al nucli fetal.

� Sutura més ramificada en un còrtex jove.

� Sutura molt més ramificada en un còrtex adult.

� Totes les sutures es continuen a tot el gruix de la lent*.

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

96

CÀMERA ANTERIOR

� Delimitada per l’endoteli corneal i l’iris.

� Plena d’HA amb un volum = 0,25 ml aprox.

� A la seva perifèria (angle iridocorneal) es drena l’HA.

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

97

CÀMERA POSTERIOR

� Delimitada anteriorment per la cara posterior del iris, posteriorment per la cara anterior del cristal·lí i perifèricament pel cos ciliar.

� Plena d’HA amb un volum = 0,06 ml aprox.

� A la seva perifèria (processos ciliars) es fabrica l’HA.

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

98

HUMOR AQUÓS� Líquid transparent e incolor procedent del plasma

sanguini.

� Densitat = sensiblement m és elevada a la de l’aigua.

� Composició= aigua, proteïnes, glucosa, àcid làctic, lípids, sals minerals, àcid hialurònic i oxigen.

� És produeix als processos ciliars (CP) i es drena al co rrent sanguini a l’angle iridocorneal (CA) a través de la xa rxa trabecular i els canals conductors.

� Funció= nodrir les estructures contigües ( còrnia, iris, pol anterior del cristal·lí).

� Important controlar la quantitat d’ HA a CA i CP (contro l de la PIO) per evitar glaucoma.

� PIO normal= 17-21 mm Hg �� per sobre, afecció a l’excavació de papil·la i pèrdua en els CV �� Glaucoma

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

99

CÀMERA VÍTRIA

� Delimitada pel cristal·lí, la zònula de Zinn i la pars plana del cos ciliar.

� Plena d’humor vitri.

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

100

HUMOR VITRI� Gel ubicat a dins d’una matriu (escorça).

� COS VITRI:

� MEMBRANA HIALOIDEA O HIALOIDES: membrana prima que l’envolta externament.

� ESCORÇA: porció perifèrica més densa formada per moltes fibres col·làgenes.

� VITRI CENTRAL: fibres col·làgenes en menor quantitat que a l’escorça.

� CONDUCTE HIALOIDE: conducte que travessa el vitri a l’estat embrionari i serveix com a via d’alimentació de l’ull. Desapareix en néixer.

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

101

HUMOR VITRIM

yria

mV

elas

co. A

FA

OC

FG

S ò

ptic

a d’

ulle

ra

� Està format en un 99% per aigua i àcid hialurònicmajoritàriament. A més per petites quantitats de clor, sodi, glucosa , potasi, col·lagen i proteïnes.

� Ocupa 4/5 parts del volum total de l’ull.� Avascular� Funció= mantenir la forma de l’ull i aconseguir una

retina uniforme que rebi nítides les imatges.� Es forma durant la vida embrionaria i no es renova.� Conté cèl·lules fagocitàries que mengen els detritus

que podrien disminuïr la seva transparència. (mosques volats o miodesopsies).

102

FIN DEL GLOBUS OCULAR!!!!!

Myr

iam

Vel

asco

. AF

AO

CF

GS

òpt

ica

d’ul

lera

103

�� Bibliografia:Bibliografia:� Histology of the human eye. Atlas and textbook.

1971.J.Hogan, J.A.Alvarado i J.Esperson Weddell.� Clinical Anatomy of the eye. Snell y Lemp.� Enciclopèdia de Medicina i Salut CATALANA. Volum 2.

Capítol Glaucoma.� OPTICA FISIOLÒGICA. PSICOFÍSICA DE LA VISIÓ. J.M.

Artigas, A.Felipe, P.Capilla, J.Pujol)-Interamerica na McGraw-Hill� Apunts de EUOOT 1995.

� http://www.portalesmedicos.com/publicaciones/articles /55/1/Vias-visuales-Principales-componentes-neuroanatomicos-y -circuitos-reflejos.html

� http://www.oftalmo.com/publicaciones/lentes/cap1.ht m

� Altres fonts d’internet

Globus Ocular

Documents

Transcript of Globus Ocular