Gestió clínica: El temps de Gestió clínica: El temps de les les aaliancesliancesles les aaliancesliances

Marc jurídic i polític actual de les aliances estratègiques en el sector sanitari

Puigcerdà, 18 de juliol 2014

14a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica 14a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

Direcció compartida

Serveis multihospital

Organització multihospital

Fusió

Model de relació entre entitats

COL.LABORACIÓ ESPECIFIQUES “Client- Proveïdors”

ALIANCES (Col.laboracions institucionals davant temes puntuals)

LLEI 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya

Article 7

f) L’establiment de directrius generals i criteris d’actuació f) L’establiment de directrius generals i criteris d’actuació vinculants quant als centres, els serveis i els establiments adscrits funcionalment al Servei Català de la Salut, pel que fa a la seva coordinació amb el dispositiu sanitari públic.

Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya 2013-2 016

1. Recuperació econòmica i creació d’ocupació

2. Cohesió social i serveis d’interès públic

3. Dret a decidir i Transició Nacional

4. Sostenibilitat i estabilitat de les finances públiques

5. Agilitat i transparència de l’Administració

6. Desenvolupament sostenible i cohesió territorial

7. Projecció exterior i reconeixement internacional de la

Eixos:

Pla de salut

3 eixos de transformació:

1. Més salut i qualitat de vida2. Transformació del model

d’assistència3. Modernització del model

organitzatiu

7. Projecció exterior i reconeixement internacional de laidentitat, la llengua i la cultura catalanes

Objectius sobre el sistema sanitari:

�Consolidar un model sanitari propi de cobertura universal basat en la bona governança.

�Promoure un servei assistencial sostenible i d’excel�lència al servei de les persones i orientat a la millora de resultats (objectius OMS horitzó 2010.

�Promoure la proximitat i el compromís dels professionals i del ciutadà amb el bon funcionament del sistema sanitari.

Línia d’actuació 3. Un sistema integrat més resolutiu des dels primersnivells i al territori

La pressió de la demanda i les limitacions pel que fa als recursos exigeixen que elnostre sistema sanitari sigui més resolutiu, especialment en els nivells d’atenciómés pròxims als pacients, tot maximitzant el valor afegit de l’atenció méscomplexa o especialitzada.

Per això, el nou model de resolució a Catalunya proposa potenciar tres elements:

‐(1) tractar prenent com a base les intervencions més cost‐efectives; (2)assignar les funcions i intervencions al nivell d’atenció més adequat en termes

de qualitat i d’optimització de les competències professionals;(3) assegurar un servei assistencial coordinat que doni un tractament integral alspacients, i (4) millorar el temps d’accés com a resultat de la millora de la resoluciódels primers nivells del sistema i de la gestió amb criteris clínics de les llistesd’espera.

Projecte 1. Aliances estratègiques entre proveïdors■ Conveni de col·laboració entre el Consorci Hospitalari de Vic, la FundacióPrivada Hospital Sant Jaume d’Olot i la Fundació Privada Hospital deCampdevànol amb l’objecte d’establir una aliança estratègica en matèriad’algunes especialitats.

Pla de salut territorialRegió Sanitària Girona

Objectius del projecte :

L’objectiu final és millorar l’atenció dels usuaris dins l’àmbit territorial delconveni mitjançant la creació d’un servei únic de digestologia per les empreses públiques signats del conveni, amb la finalitat de millorar la qualitat, l’eficiència de l’atenció de la salut, l’accessibilitat, el nivell de resolució dels serveis i la satisfacció dels ciutadans.

Pla de salut territorial Regió Sanitària Camp de Tarragona

Reordenació de l’atenció especialitzada a Tarragona

A la ciutat de Tarragona hi ha ubicats dos centres hospitalaris: l’Hospital SantPau i Santa Tecla (general bàsic) i l’Hospital Universitari de Tarragona JoanXXIII (hospital de referència). Els dos centres tenen com a àmbit d’influència elSector Sanitari del Tarragonès. L’HUTJ23, a més, és l’hospital de referència deSector Sanitari del Tarragonès. L’HUTJ23, a més, és l’hospital de referència detota la regió sanitària per a les especialitats de cirurgia vascular, cirurgiapediàtrica, cirurgia maxil·lofacial, neurocirurgia i nefrologia. A la regiósanitària també hi ha l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que és el dereferència en oncologia mèdica per a les regions del Camp de Tarragona iTerres de l’Ebre.

Objectius del projecte: Racionalitzar l’oferta assi stencial d’atencióespecialitzada a Tarragona i afavorir aliances entre els proveïdors ambl’objectiu que actuïn com a un sol proveïdor de serveis assistencials.

Pla de salut territorial Lleida Projecte d’aliança estratègica entre els proveïdors san itaris de titularitatpública de Lleida

Es tracta que les institucions proveïdores de serveis sanitaris de titularitat pública de Lleida treballin plegades a nivell territorial: l’empresa pública Institut Català de la Salut i l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, amb l’objectiu avançar envers la constitució d’una única institució. Les dues empreses sanitàries es beneficiarien de la possibilitat d’establir aliances estratègiques entre elles i/o altres institucions que possibilitin millores d’eficiència i economies d’escala que afavoreixin la sostenibilitat i la capacitat d’innovació. Es tracta de millorar l’assoliment de la seva missió: la provisió amb qualitat i eficiència de l’atenció sanitària dels l’assoliment de la seva missió: la provisió amb qualitat i eficiència de l’atenció sanitària dels ciutadans de la Regió Sanitària Lleida i la referència d’atenció d’una part de la Regió Alt Pirineu i Aran i altres comarques veïnes.

Objectius

L’optimització de recursos, millorant la qualitat de l’assistència final amb la integració funcional i orgànica dels dos centres sanitaris de Lleida, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital de Santa Maria en totes les línies d’atenció, inclosa la que presta l’atenció primària de salut en els centres d’atenció primària i consultoris locals, així com la resta de serveis de titularitat pública de la xarxa assistencial. Del complex hospitalari passaríem al complex sanitari de Lleida, ja que s’incorpora l’atenció primària de salut com una part fonamental del sistema sanitari.

Al llarg del 2012, el CatSalut, d’acord amb la política sanitària expressada en el Pla decomençar a treballar en el disseny d’una eina de transformació del sistema de granrellevància: la reordenació de serveis assistencial territorial.

Aquesta actuació és una estratègia del CatSalut per impulsar una reorganització de laprestació de serveis que permeti desenvolupar amb èxit el Pla de salut.

Pren com a punt de partida la necessitat d’organitzar amb eficiència el sistema sanitari

Marc estratègic de les aliances entre els proveïdors delCatSalut

Pren com a punt de partida la necessitat d’organitzar amb eficiència el sistema sanitariamb l’objectiu de garantir-ne la sostenibilitat.

Objectius:

� L’atenció més adequada en el servei més idoni.

� Afavorir l’adaptació de les organitzacions del territori a fórmules de gestió integradesi coordinades, i potenciar la cooperació i col�laboració entre serveis i dispositiusassistencials.

� Canviar el paradigma en la manera de treballar i passar de la xarxa de serveis alsserveis en xarxa.

Entorn legal de les aliances estratègiques entre proveïdorsdel CatSalut

Llei 15 /1990, d’ordenació sanitària de Catalunya

Establiment del model sanitari català articulat en la diversificació de proveïdors i coordinació de laprestació de serveis en xarxa.

Decret 196/2010, del SISCAT

Configura la xarxa de centres, serveis i establiments sanitaris d’utilització pública i un marc estableper a la consolidació d’aliances estratègiques entre les entitats proveïdores de serveis assistencials il’aprofitament i l’optimització de les infraestructures i recursos existents.

Decret 66/2010, regulador dels convenis i contractes de gestió de serveis amb el CatSalut

Preveu la implantació de sistemes de serveis integrats de salut, als efectes d’afavorir el continuumassistencial a la població i la prestació assistencial pel conjunt de les entitats proveïdores ambpresència en el territori, en virtut dels convenis de coordinació que subscriguin entre elles.

Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries

Possibilita la prestació de serveis de professionals sanitaris en altres entitats alienes en el marc d’unaaliança estratègica o programa de gestió compartida.

Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals,administratives, financeres i del sector public

� DA segona: “Mesures d’eficiència econòmica mitjançant lacontractació pública”... Recull la creació de la Central de CompraPública de la GC i recull que en l’àmbit del CatSalut, els titulars delscentres, serveis i establiments integrats en el SISCAT podenefectuar contractacions conjuntes... El Departament competent enmatèria de salut ha d’adoptar les mesures adients per fomentarmatèria de salut ha d’adoptar les mesures adients per fomentarl’establiment d’acords de contractació conjunta entre els centres,serveis i establiments integrats en el SISCAT”.

� DA cinquena: “Impuls de les mesures de racionalització isimplificació del sector públic” recull que el Govern ha d’aprovar enel termini de 6 mesos un nou pla de racionalització i simplificaciódel sector públic analitzant les entitats que actuen en una mateixapolítica sectorial departamental i fixar quins són els serveis irecursos comuns que s’han de mancomunar per tal d’obtenireconomies d’escala.

Entorn legal de les aliances estratègiques entreproveïdors del CatSalut

Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives i del sector públic de la Generalitat

• Les competències en matèria d’ordenació de les professions sanitàries passen a l’àmbitcompetencial del Departament de Salut.

Aixi mateix, s’enquadra dins el marc de la Llei de Cohesió i Qualitat del SNS, la funciópròpia de l’Agència referent al sistema d’informació integrat de professionals sanitaris.

• Creació de la Central de Compra Pública de la Gencat, per la qual, en l’àmbit del CatSalut,les entitats del SISCAT podran efectuar contractacions conjuntes.

• Aprovació d’un nou pla de racionalització i simplificació del sector públic analitzant lesentitats que actuen en una mateixa política sectorial departamental i fixar quins són elsserveis i recursos comuns que s’han de mancomunar per tal d’obtenir economies d’escala.

Gestió clínica: El temps de Gestió clínica: El temps de les aliancesles aliances

14a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica 14a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

Puigcerdà, 18 de juliol 2014

Marc jurídic i polític actual de les aliances estratègiques en el sector sanitari

ANNEXOSANNEXOS

Jornada Pla de Salut de la Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità

16-07-2014

Unitat Funcional d’Alta Especialització Oncològica

Vallès Occidental

Constituir-nos com a “centre” de referència

QUÈ SE’NS DEMANA

Expertesa Equitat/Accessibilitat

El procés oncològic resti al territori

Evidenciar la bondat d’aquest model de col�laboració

Excel·lència Benchmark

MARC DE REFERÈNCIA

El Pla de Salut de Catalunya 2012-2015

Atenció Oncològica d’Alta Complexitat

Reordenació de l’Atenció Oncològica d’Alta Especialització CatSalutReordenació de l’Atenció Oncològica d’Alta Especialització CatSalutInstrucció 01/2012

Document sobre Cirurgia Oncològica Terciària o d’Alta Especialització

Unitats d’Alta Especialització. CatSalut Instrucció 05/2013

Col�laboració institucional consolidada amb els 5 hospitals

CST, HSJD Martorell, Altahia

QUÈ APORTEM

•Gestiona 2 dispositius (CST i HGC)

•4 acceleradors amb 1.900 tractaments/any

•Mateixa àrea de referència

•Integrat en els comitès de tumors corresponents

•Propera obertura (2015) d’un nou dispositiu a Althaia

QUÈ APORTEM

Col�laboració institucional consolidada amb els 5 hospitals

CST, HSJD Martorell, Altahia

Els hospital referidors són referència per alguns procesos

Protocols conjuntsProtocols conjunts

Pla Funcional

Indicadors quali/quantitatius

Plataforma única de reposició de dades clíniques BSCW

BSCW (Basic Support for Cooperative Work

ÀREES D’ACTUACIÓ

• Càncer Esofàgic• Càncer Gàstric • Càncer de Recte • Càncers primaris de Fetge i de Vies Biliars• Metàstasi Hepàtiques d’altres neoplàsies primàries

Càncer Digestiu

• Metàstasi Hepàtiques d’altres neoplàsies primàries• Càncer de Pàncrees

Càncer de Pulmó

Càncer SNC

Vallès Occ. Est i Oest 898.173

Baix Llobregat Nord 121.811

POBLACIÓ DE REFERÈNCIA 2012 (IDESCAT)

Baix Llobregat Nord 121.811

Bages 186.084

Solsonès 13.676

Berguedà 41.202

TOTAL Hab.: 1.260.946

NOMBRE DE PACIENTS PRESENTATS ALS COMITÈS DE TUMORS

870

498

850

500

600

700

800

900

1000

Total: 2.719 pacients presentats al 2013

414

87

0

100

200

300

400

500

ESÒFAGOGÀSTRIC COLON-RECTE HEPATOBILIOPANCREÀTIC PULMÓ SNC

NOMBRE DE PACIENTS INTERVINGUTS DE CIRURGIA ONCOLÒGICA D'ALTA RESOLUCIÓ

93 9698

79

159

108

100

120

140

160

180N

úm

ero

de

pac

ien

ts

2012

2013

Total: 529 pacients intervinguts 2013

Total: 386 pacients intervinguts 201216

35

20

72

54

13

45

27

79

0

20

40

60

80

Nú

me

ro d

e p

acie

nts

CRITERIS ORGANITZATIUS

Representativitat de tots els hospitals (5)

Representativitat de tots els serveis assistencials

Unificació dels comitès de tumors

i dels corresponents protocols d’actuaciói dels corresponents protocols d’actuació

Autonomia de cada centre pel que fa al seguiment del malalt

Mantenir els mateixos fluxes de procedència de malalts

Responsabilitat final dels dos hospitals constituents del projecte

Comitè Assistencial

Comitè Executiu

ORGANITZACIÓ

Comitè Assistencial

CMT Pulmó CMT SNC CMT Esofagogàstrics CMT Hepatobiliopancreàtics CMT Recte

DE QUÈ PARLEM

2 Hospitals

+ 3 centres referidors

Facultatius

FacultatiusEspecialistes

556 Cirurgies

al 2013

1 ServeiRadioteràpia

20 ServeisDiferents

10 Comitès de Tumors

FacultatiusFormació

>100 AssaigsClínics

al 2013

NOUS REPTES

En recerca

En docència. Trajectòria curricular

En la integració de professionals propis i d’altres centres

En la construcció d’equips de professionals altament especialitzatsEn la construcció d’equips de professionals altament especialitzats

En la consolidació d’indicadors de procés, de resultats i de salut

En la potenciació de la pròpia oncologia

FUTUR

Assolir elsreptes

Demostrar la bondat del projecte

Estructurals, organitzatius, de

recerca i docència, creixement àrea

oncològica

Resultats en salutSatisfacció dels usuaris

Satisfacció dels professionals

Màxima integració dels hospitals i dels professionals

MOLTES GRÀCIESMOLTES GRÀCIES