Gerard Sese - Sota la Dutxa

GERARDSESÉ

SOTA LA DUTXA

llibret per pagines.indd 1 1/6/09 21:38:57

vull tornar a sentir altre cop surto al carrer / i noto que res no va bé / com si faltés una part de mi // em passo el dia caminant / sense tenir clar cap a on vaig / segueixo sense veure el fi // estic desorientat / des que m’he adonat / que jo no sé estar sol // i segueixo el meu camí / sense guia, sense cap destí / no veig la llum del sol // fins i tot quan dormo / segueixo ben despert / somiant que algún dia arribarà el moment... / estic atent! // busco i no trobo / tampoc sé què és el que busco / tothom em diu que ja arribarà... no sé esperar! / busco i no trobo / tampoc sé què és el que busco / cada dia això és més depriment... / i decadent! // ja des de petit he estat / un nen molt impacient / també d’adolescent / un cul inquiet // i ara que ja sóc grandet / i veig que ràpid passa el temps / em veig vell sense tenir res fet // vull tornar a sentir / pessigolles a la panxa / emocionar-me un altre cop com un nen petit... // busco i no trobo [...] // tantes parelles que ho han deiat / tants cors trencat, desamors i desenganys / però ho seguim intentant / fins a tornar-nos a equivocar! // busco i no trobo [...]

ei, barcelona! la llum dels fanals s’ha apagat / un raig de sol comença a entrar pels balcons / els cotxes ja omplen els carrers / i els botiguers obren persianes / rius de gent amunt i avall, fan tard // tantes cares i tanta gent...! / tantes races i tant d’ambient...! / el fum crea una capa gris al cel / mentre el metro va tan ple / jo vull cridar ben fort el teu nom // ei, barcelona! / quantes històries per narrar, també per recordar / ei, barcelona! / tantes coses per ensenyar-me, també alguna hi ha per oblidar // passejant per tots els teus carrerons / respiro aires de llibertat / ciutat per expressar deu mil sentiments / ciutat plena d’oportunitats / no em canso d’ensenyar-te i cridar // ei, barcelona! [...] // ja es fa de nit, la gent va a dormir / hi ha algú que surt de festa // la lluna ha guanyat al sol, il·lumina els carrers / segueix havent-hi gent // la ciutat, la llibertat, indret per crèixer


sota la dutxa estic sota la dutxa / però ja estava net / l’aigua no afluixa / i no passo fred // el mirall està tot entelat / sembla talment... el meu cap // és el meu refugi, el meu penitent / jo vull que se’m mullin els meus sentiments // tota aquesta aigua em protegeix / de la por que m’envaeix // i vull plorar / però no em surt / no vull pensar / però no puc / vull que es parin els rellotges i sentir... el so de l’aigua // encara que tingui els dits arrugats / vull seguir aquí amb els ulls tancats // l’aigua s’endú els meus pensaments / des del cap als peus // i vull plorar [...] // no vols veure la veritat / no vols sortir del forat / quedar-te aquí tancat / estàs ben amagat

la trista realitat el cabell despentinat i el jersei mal combinat / els ulls queden amagats rere uns vidres ampliats / a sota d’un braç hi du tres llibres apilats / quatre pèls mal afaitats i un granet a sobre el nas // a l’hora del pati ningú no juga amb ell / ell es fa el simpàtic però tothom fuig corrents // pel passadís sempre sol camina amb pas accelerat / submergit en el seu món que el fa sentir menys menyspreat / quan se n’adona que ell és el nen marginat / el seu cap inventa amics per no sentir-se apartat // i al menjador seu sol per dinar / allà a un racó on no hi ha... ningú // cada nit somia que perdrà la por i respondrà a tots aquells que avui dia es riuen d’ell // entre somnis ell és el líder / tothom li fa cas al monarca de l’esbarjo / ell és el rei del menjador! // altre cop torna a entrar a classe amb el somriure forçat / mentre passa entre les taules sent algú que s’ha burlat / de com porta avui el cabell i el cinturó que s’ha posat / res canvia, un dia més, així és la trista realitat // res a fer... només que passi el temps / no té fe... no en el mateix! // a la vida sempre hi ha aquell que és dèbil davant del fort / així és la trista realitat


salten llàgrimes després de molts mesos pensant / tot està calculat / res pot fallar // l’esperes rere les cortines / ell arriba a les sis / de treballar // agafes ben fort la pistola amb la mà // la suor et mareja / els segons són minuts / però estàs decidida // sonen les claus / està obrint la porta / ja el tens davant // tremolosa aixeques l’arma apuntant // el primer tret, directe al cor / salten llàgrimes / el segon al front / l’aigua es barreja amb la sang // l’emboliques amb la bossa / neteges el par-quet / estàs espantada // el llences pel safareix / el carregues al cotxe / direcció al port // no pots parar de recordar aquell moment... // el primer tret, directe al cor [...]

no sé si hi entenc una nit més, serveixo copes a tots els guiris d’aquest hotel / serà l’armilla, o l’alcohol de garrafa? la calor de l’estiu, la fata de gel... // però no sé què passa, si són les hormones però totes estan en zel / no em tallo ni un pèl // una nit més, acabo al llit entre metxes rosses i ulls blaus / no hi ha qui em pari, però no puc més! / és que a la quarta... ja fa mal / el problema bé quan al matí es desperten i començen a parlar... // it’s for you, it’s for me / que no entenc res de res! / i love you very much / quan em parla en anglès / come with me... in my bed... you are very beautiful // m’he fet un expert en moure les mans / també en assenyalar la porta amb el dit / ara vull descansar, vull estar sol / que torno a treballar aquesta nit // ja m’h tens de nou, anant cap a casa amb una pèl-roja a dins del llit // it’s for you [...] // la sorpresa... va ser ahir / em vaig llevar... al costat de dos nois / els tres despullats al meu llit / ara sí, ara sí que hi entenc! // it’s for you [...] // tot i que ara hi entenc més que mai / segueixo sense entendre res de res


ja és dissabte ja és dissabte i altra vegada em començo a arreglar / que avui toca anar a ballar / sempre pensant que potser avui hi pot haver sort / i trobar algú amb qui ballar // però pensar això és condemnar la nit al fracàs / i acabar pensant un altre cop que mai més, mai més! // ningú et veurà allà ficat, ja n’has tingut prou / però passen els dies i com un babau hi vols tornar de nou... oh no! // ja és dissabte i altra vegada em començo a arreglar / que avui toca anar a ballar / sé que la nit no serà especial sinó una nit més / d’aquelles fàcils d’oblidar // però la nit s’ha convertit en una droga més / i tothom, inconscient, només vol ballar... oblidar // la barreja de fum i alcohol no pot dissimular / la mirada perduda de tots i les cares que fan pena... oh no! // vull marxar! mil mirades t’estan agobiant / respirar! les sabates s’estan enganxant / vull cridar! gent perduda que es va molestant / i pensar...! es neurones estan explotant / en mi! // ja és dissabte i altra vegada em començo a arreglar / que avui toca anar a ballar / una barreja s’apodera de mi / hi vull anar però no vull ballar // a cada cançó em vaig deprimint més / i cada glop de vodka sembla convertir-se en lleixiu // el que em fa més ràbia és, però, saber que estic envoltat / de gent que està igual que jo, i jo igual que ells, oh no! // vull marxar! [...] // els lavabos estan massa plens / la gent dóna cops, ningú diu res / em començo a marejar / el cap em comença a girar

dues persones quan dues persones fan l’amor amb passió / falten a la realitat si saben que allò s’acaba / què és veritat i què no ho és en l’amor? // quan dues persones dormen juntes, abraçades / falten a la realitat si al matí es deixaran / què és veritat i què no ho és en l’amor? // els dos plorant a dins del llit sense dir-vos res / noteu que sou massa diferents / per més que passi el temps no trobareu la manera / de fer-vos feliços / el problema és que ell encara avui... / t’estima més que mai // quan dues persones es van trucant molt sovint / falten a la realitat si després no es veuen / què és veritat i què no ho és en l’amor // quan dues persones pensen en elles / falten a la realitat si després no s’ho expliquen / què és veritat i què no ho és en l’amor? // els dos plorant a dins dels llit [...] // i un cop tot ja s’ha acabat és quan s’acaba demostrant / qui estima de veritat / qui se sent el dependent i qui de tot ja s’ha oblidat / i ho té superat / dues persones mai s’estimaran igual... // els dos plorant a dins del llit [...]


la passió és vitalícia per fi us trobeu sols després d’unes setmanes intentant-ho / amb cara de trapelles us mireu somrient / us doneu un petonet i de la mà aneu cap al llit / sou conscients que és el vostre moment // el primer petó és tímid / acompanyat d’una carícia / el joc ja no te límit / la passió és vitalícia // com si fóssiu dos nens, amunt i avall del llit / us estimeu com mai, us feu mil petons / teniu tantes ganes de menjar-vos l’un a l’altre / traieu una força impulsada pel desig / demostrant que l’amor... no té edat! // el bastó que es recolzava a la paret ha caigut a terra / el cop us ha fet recordar que el temps passa molt ràpid / ella ha d’anar amb bus a buscar les nétes al col·legi / ell té partida de petanca a les sis // i us doneu l’últim petó / sense ganes de pensar / quant de temps ha de passar / per tornar-vos a trobat // com si fóssiu dos nens [...] // és igual tenir el cap ple de canes / és igual tenir la cara plena d’arrugues / i què!? / si ja heu patit prou durant tota la vida / i ara voleu que sigui més divertida / és moment de gaudir, de provar, de jugar, endavant! / com si fóssiu dos nens [...]

no és bonic no és cap obsessió això que tu sents / simplement se’n diu estar enamorat / i t’asseguro que és molt bonic // la putada és quan saps que no ets correspost / no hi pots fer res, no cal que ploris, t’has d’aguantar / i t’asseguro que no és bonic quan se’t fa el món petit // i els amics / que et cuiden / i et treuen a ballar / però no pots deixar de pensar en aquell que no et vol // sé que em torturo si penso que vull estar amb ell / sé que no és bo si penso que vaig estar amb ell // no estàs acostumada a la solitud / ningú ho està però tots ens hi hem d’habituar / i t’asseguro que no és bonic // ara tot són massa presses per trobar algú / tens por que el llit estigui buit per sempre més / i t’asseguro que no és bonic quan se’t fa el món petit // quan no dorms / i a la feina... / i quan vas a comprar / però no pots deixar de pensar en aquell que no et vol // sé que em torturo [...] // saps que el temps ho cura tot, encara que ara tot se’t faci etern només és qüestió de pensar que algun dia se’n penedirà, quan tu estiguis amb un altre feliç


només tu i jo estic content, estic feliç / gràcies a tu, cada dia tinc un motiu per anar a treballar / i poder-te regalar els teus somnis // ja fa dies que no puc parar de pensar / en els teus ulls glaucs / em dol tant que cada matí marxis i em deixis tot sol aquí pensant en tu... // ja saps que ho donaria tot per tu, només has de demanar / baixaria la lluna a petons, vull viatjar a tots els racons / del nostre amor que només tu i jo gaudim i compartim / la fi del món al teu costat és un problema superat // no sé com va passar, vam anar a sopar / i una copa rere l’altra... junts al llit vam acabar / i ara estic tan disposat a deixar-ho tot per tu // així, tal com us ho explico, la vaig agafar / i contra la paret del despatx tot va trontollar / els dos xops, no vam parar de cridar i suar // ja saps que ho donaria tot per tu [...] // l’àvia ens farà de cangur / he llogat una habi-tació / he reservat taula per sopar / el cap m’ha dit que marxi abans // aquest dissabte a la nit / només vull estar amb tu // ja saps que ho donaria tot per tu [...] // on t’has ficat? ja fa estona que t’estic esperant com un babau / ara ja fa una setmana que va passar el mateix, que estrany! // no et preocupis / ja ho entenc / sí, tens raó / el próxim cop t’avisaré amb més temps / ja estic frisant per tornar a fer més plans / només tu i jo!

una font en un punt molt cèntric veig en tu / aquell noi / que jo era quan tenia 17 anys // un marrec / sense res clar / que encara no sabia estimar // em dol tant pensar / que vaig / entregar el meu cor en va // ja m’he tret / el fosc vel / dels ulls // tanta claror / em fa molt de mal / no sé si... / vull seguir mirant / el meu cor / il·lusionat / tru-cava a la porta d’una casa ja ocupada per algú // i ara que veig / el món tal com és / no sé si... / vull seguir mirant / el meu cor / ara és fred / i sembla que no vol despertar / té por de fer-se mal // no sé com / els camins / que fa anys tu i jo estàvem construint / es van trobar / en una font / en un punt molt cèntric d’una gran ciutat / des de llavors sé que tornaria a viure l’error / de jugar / al teu joc / que he perdut...


ei, barcelona! [reprise] ja es fa de dia, la gent va a treballar i algú torna de festa / la lluna ha deixat el sol que il·lumini els carrers i segueix havent-hi gent / la ciutat, la llibertat, indret per créixer // ei, barcelona! [...]

lletra i música de tots els temes: Gerard Sesé

producció: Jofre Bardagí i Gerard Sesé

la banda: Gerard Sesé, veu i teclats / Pau Vallet, guitarra / Oriol Augé, baix / Joan López, bateria

instruments: Giuseppe Moretti, charango i percussions [#10] / Roger Ríos i Pau Prat, clarinets [#9 i #11] / Carlos Cruz i Enrique Vicente, saxos [#9 i #11] / Josep Peris, trompeta [#9 i #11] / Frederic Sesé, flauta travessera [#9 i #11] / Quartet de corda de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu [#4] Edurne Vila, direcció · Coral Peña, violí 1 · Elisabet Biarnés, violí 2 · Nerea Bonilla, viola · Alícia Jiménez, cello

veus: Jofre Bardagí, Joan Masdeu i Pere Espinosa [#11] / Cor Jove Mil Idiomes de l’Escola Municipal de Música de Nou Barris [#4] / Cor Verge Bruna i Cor de Cambra Anton Bruckner [#5 i #12] / Júlia Sesé i Magalí Sesé [#1, #3 i #6]

arranjaments: Oriol Campmany [vents #9 i #11] / Gonçal [corda #8] / Júlia Sesé [cors #4, #5 i #12]

enregistrament: Jesús Rovira · La Casamurada Recording Studio / Oliver Haldon · Estudios Karamelo / Xavier Vidal · Estudi Laietana / Jofre Bardagí · Melodías Bailables

mescla i masterització: Jesús Rovira · La Casamurada Recording Studio

fotografia: Sergio Roldán / disseny gràfic: PimPamPum.com


agraïments a totes aquelles persones que han format part de la meva vida. Encara que hagi estat per pocs minuts, totes! Especialment: mama, papa, Júlia i Magalí / Perquè sense ells, no hi ha música: Pau Vallet, Joan López i Oriol Augé / Per la feina ben feta: Jofre Bardagí, Jesús Rovira, l’Oliver, Xavier Vidal, Gonçal, Pere Espinosa, Joan Masdeu, Oriol Campmany, Giuseppe, Edurne Vila i comanyia / Per estar al meu costat des de fa molt de temps: Ana Sanahuja, Marta Mancebo, Sergi Roldán, Pere Costa / Els incondicionals: Rafa, Josep, Carla, Marcos, Jordi, Santi, Enric, Jordi i Esther / Pels ànims i molt més: Iris, Anna, Amor, Álvaro, Ignasi, Cris, Marta, Júlia, Òscar / Als del Musi...cal? Xavi Barba, Xavi Bigoti, Sílvia, Vicky, Emma, Dani, Salva, Iskra i Pere / Als galliners: Marc, Albert i Òscar / Per la crítica i molt més: Joan Cuscó / Per les facilitats: Joan Camp, Albert Forns, Guillem Sureda, el Pibe, Anna Mireia, Helena Moliné, Anna Peiró, Oriol Junqueras i companyia / Per la pasta: La Caixa pel crèdit / A tots els que em deixo, que per tant, no me’ls deixo! I a totes les més de 60 persones que han col·laborat directament al disc // Gràcies!


Gerard Sese - Sota la Dutxa

Documents

Transcript of Gerard Sese - Sota la Dutxa