GENERFEBRER 2021

És possible formular una primera pregunta i continuar sopant? Les pel·lícules de Carles Santos

14.01.21

Per a la inauguració de la temporada de projeccions, l’obra fílmica de Carles Santos pren la batuta. L’homenatge in-clou una lectura poètica a càrrec de Vicenç Altaió, una selecció dels seus films realitzats entre el 1969 i el 1979, molts dels quals rarament projectats, una peça inèdita de la cineasta nord-americana Joan Logue, dues peces breus dels orígens del cinema protagonitzades pel mag Leopol-do Fregoli i un concert únic de la pianista Clara Peya (Pre-mi Nacional de Cultura 2019) amb una peça composta per a l’ocasió en col·laboració amb la ballarina Sílvia Capell.

30 second portrait, Joan Logue, 1979-1982, 30 s. Peça per a quatre pianos, Carles Santos, 1978, 16 mm, 5 min 40 s. 682-3133 Buffalo Minnesota, Carles Santos, 1977, 16 mm, 6 min 44 s. Maestri di música, Leopoldo Fregoli, 1897-1899, 35 mm, 1 min. Retroescena 2, Leopoldo Fregoli, 1897-1899, 35 mm, 1 min. LA-RE-MI-LA, Carles Santos, 1979, 35 mm, 8 min 35 s. Preludi de Chopin opus 28, n. 7, Carles Santos, 1969, 16 mm, 20 min 45 s. Projecció en digital. Còpies de Carles Santos cortesia de La Filmoteca - Ins-titut Valencià de Cultura (IVC) i Fundació Caixa Vinaròs (Fons Carles Santos). Còpies de Leopoldo Fregoli cortesia de Cineteca Nazionale (CSC). Còpia de Joan Logue cortesia de l’artista.

Un programa d’Ona Balló.

Inauguració temporada Sala Teatre

AJORNADA FINS EL 10 DE JUNY

LA-RE-MI-LA, 1979. Carles Santos

Peça per a quatre pianos, 1978. Carles Santos

LA-RE-MI-LA, 1979. Carles Santos

Inauguració temporada Sala Teatre

Aquesta sessió està dedicada al cineasta Mani Kaul, un dels principals integrants de l’anomenat nou cinema indi. Mati Manas, una de les seves pel·lícules més emblemàti-ques, combina la poesia amb les llegendes associades a les tradicions de les antigues comunitats de terrissaires.

En col·laboració amb Filmoteca de Catalunya.*

21.01.21 24.01.21

La pel·lícula embruixada. Mani Kaul i les figures inconnexes

Dijous 19:00 h Auditori Diumenge 18:30 h Auditori

Mati Manas, Mani Kaul, 1985, 35 mm, 92 min.Projecció a 35 mm. Còpia cortesia d’Arsenal. VOS en anglès i català.

*Altres pel·lícules de Mani Kaul s’exhibiran a la Filmoteca de Catalunya al llarg del mes de gener de 2021. Per a més informació, consulteu www.filmoteca.catAgraïments: Gurudas Pai.

21.01.21 24.01.21

Mati Manas, 1985. Mani Kaul

Diumenge 18:30 h31.01.21

Babette Mangolte. The Camera: Je or La Caméra: I

The Camera: Je or La Caméra: I és una de les pel·lícules més importants de la fotògrafa i cineasta Babette Man-golte, més coneguda per ser la directora de fotografia de News from Home o Jeanne Dielman, de Chantal Akerman. Filmada a Nova York a finals dels anys setanta, Mangolte recorre al cinema per mostrar-nos el seu procés de crea-ció fotogràfic: una sèrie de retrats d’estudi i posterior-ment instantànies del paisatge urbà de Manhattan.

The Camera: Je or La Caméra: I, Babette Mangolte, 1971, 16 mm, 88 min.Projecció en digital. Còpia cortesia de Filmmaker’s Coop. VOSC.

Auditori

The Camera: Je or La Caméra: I, 1971. Babette Mangolte

Auditori

The Camera: Je or La Caméra: I, 1971. Babette Mangolte

Dijous 19:00 h

04.02.21

Boomerang, Julio Otero Mancini, 1976, Super-8 a digital, 5 min. Testamento y vida interior, Narcisa Hirsch, 1976, Super-8, 11 min.Passacaglia y Fuga, Jorge Honik i Laura Abel, 1976, Super-8, 18 min. Sensación 77: Mimetismo, Marie Louise Alemann, 1977, Super-8 a digital, 8 min. Gamelan, Claudio Caldini, 1981, Super-8, 12 min. Còpies cortesia dels artistes.

Un programa de Pablo Marín.

Hall

Cinema experimental argentí

El crític i cineasta Pablo Marín presenta una conferència il·lustrada i dos programes sobre cinema experimental argentí amb obres dels setanta i l’actualitat, els dos mo-ments més significatius de l’escena nacional.

Filmades durant la dictadura argentina (1976-1983), les pel·lícules d’aquesta primera sessió, realitzades per al-guns dels autors cabdals de la generació més influent del cinema experimental d’aquest país, exigeixen ser vistes no tan sols com un corpus de films renovadors i desa-fiants en la seva concepció d’un nou llenguatge cinema-togràfic, sinó també com a documents en primera per-sona de la realitat alienant i opressiva de la vida social i política del seu moment.

Sessió 1. Una realitat esdevinguda experiment

Hall

Passacaglia y Fuga, 1976. Jorge Honik i Laura Abel

Passacaglia y Fuga, 1976. Jorge Honik i Laura Abel

Diumenge 17:30 h

07.02.21

Cinema experimental argentí. Conferència il·lustrada per Pablo Marín

Com a molts dels països de la regió, la història del cine-ma experimental argentí és en realitat un compendi de diverses històries, la majoria aïllades entre si, on cada ca-pítol succeeix l’anterior des d’una perspectiva nova, però prolongant una certa sensibilitat enfront del mitjà cine-matogràfic. Prenent com a punt de partida les dues ses-sions que cobreixen l’arc evolutiu més important de la història del cinema experimental argentí (des dels anys setanta fins a l’actualitat), la xerrada reconstruirà una pos-sible cronologia del pensament cinematogràfic en pri-mera persona que ha tingut lloc en aquest país a partir de certs punts d’inflexió tecnològics i pel·lícules cabdals, però també de figures aïllades i films desenterrats recent-ment que, sense por d’equivocar-nos, podem dir que han tingut una influència secreta i silenciosa en el desenvo-lupament d’una tradició experimental incessant.

Auditori

Auditori

Carta a Lady, 2019. Ariel Nahón

Ý Berá - Aguas de Luz, 2016. Jessica Sarah Rinland

Diumenge 19:00 h

07.02.21

Cinema experimental argentí

A diferència del que passa en altres períodes històrics, les diferents realitats que componen l’arc temàtic de la producció experimental recent argentina superen qualse-vol intent per establir un fil conductor clar i coherent. És així com el present que transmeten aquests films és un context que empeny, entre altres coses, a debatre sobre els pobles originaris, l’ecologia, el treball i la identitat de gènere amb un formalisme rigorós i expansiu, per bé que d’una hibridesa indefinible.

Ý Berá - Aguas de Luz, Jessica Sarah Rinland, 2016, 16 mm a digital, 10 min.2019, Jeff Zorrilla, 2019, 16 mm, 9 min.Aula magna, Andrés Denegri, 2013, 16 mm, 7 min. Tres bocetos de casa, Azucena Losana, 2020, Super-8 y 16 mm a digital, 6 min. Reflejo Nocturno I-IV, Benjamín Ellenberger, 2020, 16 mm, 10 min. Carta a Lady, Ariel Nahón, 2019, Super-8 a digital, 5 min.Ceniza verde, Pablo Mazzolo, 2020, 35 mm, 10 min.Còpies cortesia dels artistes.

Un programa de Pablo Marín.

Auditori

Sessió 2. Una experimentació esdevinguda realitat

Ceniza verde, 2019. Pablo Mazzolo

Reflejo nocturno I-IV, 2020. Benjamín Ellenberger

Aula magna, 2013. Andrés Denegri

Auditori

Dijous 19:00 h

11.02.21

Margaret Tait I. Where I Am Is Here

L’obra de Margaret Tait, filmada en 16 mm, amb una Bo-lex, està vinculada en gran part a la seva terra natal, les illes Òrcades, i a les Highlands, a Escòcia, els seus para-disos d’infantesa. Després d’estudiar cinema al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma entre el 1950 i el 1952, Tait —que era llicenciada en Medicina— va tornar a Escòcia per fundar la seva petita productora, Ancona Films, amb la qual es va finançar la majoria de les 32 pe-l·lícules que va filmar entre el 1951 i el 1998. Entre el do-cumental, la poesia, el retrat, la home movie, l’animació o la música, la seva obra configura un atles emocional i íntim d’aquest món i d’aquesta cultura, en una conste-l·lació rítmica, sensorial i autobiogràfica de presències, cases i jardins, de la naturalesa de les petites coses.

The Leaden Echo and the Golden Echo, Margaret Tait, 1955, 16 mm, 7 min.Place of Work, Margaret Tait, 1976, 16 mm, 31 min.Tailpiece, Margaret Tait, 1976, 16 mm, 10 min.Where I Am Is Here, Margaret Tait, 1964, 16 mm, 35 min.Aerial, Margaret Tait, 1974, 16 mm, 4 min. Colour Poems, Margaret Tait, 1974, 16 mm, 12 min.Garden Pieces, Margaret Tait, 1998, 16 mm, 12 min.Còpies cortesia de Lux. VOSC.

Auditori

Auditori

The Leaden Echo and the Golden Echo, 1955. Margaret Tait

Garden pieces, 1998. Margaret Tait

Divendres 18:30 h

12.02.21

Margaret Tait vista per Diana Toucedo

La cineasta Diana Toucedo ens guiarà com a amfitriona convidada per aquesta sessió pensada per aproximar-nos a l’obra de l’autora escocesa i per generar un espai de gau-di cinèfil compartit i de visionat col·lectiu, d’especulació i col·loqui.

Aquesta activitat forma part del Projecte Arxipèlag, im-pulsat conjuntament per la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i l’associació Dones Visuals, des-tinat a fer visibles les genealogies creatives entre dones cineastes.

Aula 2

Un programa de la Mostra de Films de Dones.

Aula 2

Margaret Tait

Where I Am Is Here, 1964. Margaret Tait

Dijous 19:00 h

18.02.21

Margaret Tait II. La poètica dels paisatges

Els quatre films que componen aquest programa mostren l’habilitat de Tait per capturar el misteri i les intimitats dels paisatges. La seva càmera, com un cavallet au plein air, capta les evolucions dels personatges de les Òrcades, les variacions de la llum amb el pas de les estacions i els diferents cicles dels treballs; recull el dinamisme i la transformació del paisatge urbà; documenta el procés de repoblació d’una de les illes; fa un retrat de la seva mare a partir de les evolucions de la seva figura enmig de la natura.

Land Makar, Margaret Tait, 1981, 16 mm, 32 min. On the Mountain, Margaret Tait, 1973, 16 mm, 35 min.The Drift Back, Margaret Tait, 1956, 16 mm, 10 min.A Portrait of Ga, Margaret Tait, 1952, 16 mm, 5 min. Còpies cortesia de Lux. VOSC.

Un programa de la Mostra de Films de Dones.

Auditori

On the Mountain, 1973. Margaret Tait

A Portrait of Ga, 1952. Margaret Tait

Auditori

Diumenge 18:30 h

21.02.21

Corinne Cantrill. In This Life’s Body

La cineasta australiana Corinne Cantrill narra la seva vida a partir de fotografies en blanc i negre del seu àlbum per-sonal.

Corinne descriu de viva veu la seva història personal, l’en-torn on va créixer, la seva família, detalls de la seva vida privada, el seu recorregut artístic, els viatges i les perso-nes que més la van influir (amics, professors, artistes, in-tel·lectuals, companys, fills), des del seu naixement (1928) fins al moment de fer la pel·lícula (1982). Aquestes fotos, fetes en contextos diversos i sobretot per aficionats —au-toretrats, fotografies escolars, fotos tretes d’àlbums fami-liars o de la premsa—, li permeten explorar, a través del que mostren o amaguen, la seva identitat.

In This Life’s Body, Corinne Cantrill, 1984, 16 mm, 147 min.

Projecció en digital. Còpia cortesia d’Arsenal. VOSC.

Auditori

In This Life’s Body, 1984. Corinne Cantrill

Auditori

Dijous 19:00 h

25.02.21

Luke Fowler. Apunts, memòries i registres

Com es pot filmar la memòria en un arxiu? Com es poden presentar records personals, memòries de comunitats i els seus registres a partir d’imatges i sons? Aquestes tres pel·lícules de Luke Fowler, que neixen dels diferents ar-xius trobats pel cineasta escocès —el de la cineasta Mar-garet Tait, les fitxes de lectura de la seva mare i un centre de fotografia feminista—, cartografien algunes de les res-postes possibles a aquestes preguntes.

Les pel·lícules de Fowler documenten arxius i els diversos elements materials i immaterials que els envolten, no tan sols persones o llocs, sinó també idees i impressions amb les quals esbossa microhistòries a partir d’una infinitat de veus subalternes. I ho fa explorant els límits i les conven-cions del llenguatge fílmic, sense descuidar en cap moment el treball sonor i situant-se sempre entre els àmbits poètic i polític, documental i experimental, biogràfic i arxivístic.

Houses (for Margaret), Luke Fowler, 2019, 16 mm a HD, 5 min.Mum’s Cards, Luke Fowler, 2018, 16 mm a HD, 9 minTo the Editor of Amateur Photographer, Luke Fowler, 2014, 16 mm a DCP, 68 min.Còpies cortesia de Lux. VOSC.

Auditori

Houses (for Margaret), 2019. Luke Fowler

Mum’s Cards, 2018. Luke Fowler

Auditori

Diumenge 18:30 h

28.02.21

Maudite soit la guerre. Els orígens del color en el cinema

En aquesta sessió, la segona d’una sèrie de programes dedicats al color en el cinema dels orígens, es presenten dues obres d’Alfred Machin, pioner en l’ús de tècniques innovadores de coloració sobre pel·lícula, que aplica de manera exemplar en el seu documental Chasse à la pan-thère (1909) i la seva obra mestra, el melodrama pacifista Maudite soit la guerre (1914).

Chasse à la panthère, Alfred Machin, 1909, 35 mm, 7 min.Maudite soit la guerre, Alfred Machin, 1914, 35 mm, 50 min. Projecció en DCP. Còpies cortesia de la Cinémathèque Royale de Belgique.

Auditori

Chasse à la panthère, 1909. Alfred Machin

Auditori

Maudite soit la guerre, 1914. Alfred Machin

Coordinació:Gloria Vilches

Programadors:Celeste Araújo, Oriol Sánchez, Francisco Algarín Navarro, Gonzalo de Lucas, Ona Balló, Pablo Marín, Mostra de Films de Dones.

Autors:Carles Santos, Leopoldo Fregoli, Joan Logue, Mani Kaul, Babette Mangolte, Julio Otero Mancini, Narcisa Hirsch, Jorge Honik i Laura Abel, Marie Louise Alemann, Claudio Caldini, Jessica Sarah Rinland, Jeff Zorrilla, Andrés Denegri, Azucena Losana, Benjamín Ellenberger, Ariel Nahón, Pablo Mazzolo, Margaret Tait, Corinne Cantrill, Luke Fowler, Alfred Machin.

Preus:4 € / 3 € Reduïda Abonament 5 sessions: 15 € / 12 € Reduït Amics CCCB: gratuït Venda d’entrades a taquilles (taquilles@cccb.org / 933064100) i www.eventbrite.es