Auto-retrat del pintor Francesc Lado na i Saus (1784 ¡ 1849.) Muscu de Belles Arts de Barcelona. (CL L. del M.)

GASETA DE LES AIITS1: r DESEIIIBRE 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH 1 TORRES Any IIL—Nlím. 62

El pintor Locouia (17S4 i 1849)

En el programa de latasca de rehabilita-

ció dels mestres pintorsdel segle xix, que ini-ciàrem dins la disoltaJunta d'Exposicionsd'Art, lii teníem apun-tat el nom del pintorFrancisco Lacoma iSans (17841849). No ésque aquest nom siguiuna revelació. ni erapretenció nostra. comavui no ho és, el «des-cobrir» una personali-tat que és ja conegudapels estudiosos i ama-leurs del nostre art vuit

-centista; però sí que unaexposició de la pinturad'en Lacoma, difícil defer per l'escampall de lesseves obres a França,ens hauria portat, totpercaçant-les, a seguirels passos d'aquest ar-tista, interessant pelseu art i pel momentque va viure; interes-sant especialment per laseva intervenció pocconeguda en temps deLluís VXIII de Francaen l'important afer di-plomàtic que tinguécom a satisfactori re-sultat la restitució pelrei de França, a Espa-nya, d'algunes de lesgrans obres d'art queamb destí al Museu Na-poleònic les tropes fran-ceses, en el moment de1a invasió, s'en havienemportat de Madrid aParís.

Les notes escasses quetenim reunides per a ferla seva biografia, sóncertament insuficients.Calen fer a Madrid, Pa-ris i a Barcelona mateixmantes comprobacionsi recerques, i si avuimalgrat i la insuficiència•d'aquests materials ensatrevim a parlar aquídel pintor Lacoma, hofem únicament per afundar –l'esperança dequè en publicar el nos-tre projecte, més d'un auxili ens seràenviat i que els successors ignoratscfue l'artista pugui tenir a Barce-lona, interessats com nosaltres en la;glòria del seu antecessor, ens co-municaran les noticies i dades defamília que poguessin 'tenir, i ensinformaran sobre l'existència d'o-bres que poguessin conèixer o pos-seir; i ens guiaran potser per a em

-pendre a la capital de França laruta (exhaurida pel temps) que vaseguir cl pintor, en els trenta anysdesconeguts de la seva existènciaque s'escauen ésser els de l'època deplenitud de la seva vida, i segura-ment del seu art.

Es tota particular l'afició espe-cial a l'estudi de l'obra d'aquesthome que ha despertat en nosaltresel seu auto-retrat que posseeix elMuseu de Belles Arts. El tenim enla Sala II, on ve senyalat amb el

número 6 del Catàleg recentmentpublicat (1).

La figura jovenívola i vibrant del'artista, apareix en el quadre, pin-tant «el seu retrat quan serà vell» (?).Aquest tret d'ironia filosòfica, la vi-vesa inoblidable d'aquells ulls, l'ac-centuada energia de les faccions, ami)el nas aquilí i la boca sensual, amb elfront alt sota el serrell del pentinata la moda del temps del Consulatfrancès; tot en fi desvetlla l'atracciód'un temperament i traça damunt lageneral mansuetud de l'art de l'èpo-ca, com el lluenteig cuetejant d'unllampec de vida.

Aquest auto-retrat de Lacoma,ingressà al nostre Museu, amb totesles obres que formava l'antic Museude pintura de la Diputació. De 1'in-

(1) Junta ele Museos ele Barcelona. —Museo de Bellas Artes. — Catálogo porF. Guasch y Homs y E. Batlle - 1926.

ventari, suara darrerament refet irevisat i en les dades administrati-ves de l'adquisició, no hem trobata qui fou adquirit, perquè és la Di-putació qui el va adquirir abansd'ésser fundada la Junta de Museus.En el dors de la tela hi ha unes lle-tres en tinta que diuen que el quadrehavia sigut propietat de D. AntoniLacoma, oncle del pintor, i que elretrat fou pintat en 1805.

Seguint aquestes dades, el pintor,nascut l'any 178'l, tindria vint-i-unanys en pintar aquest seu auto-retrat. Potser hauríem fet: a Lacoma,un xic més vell si pel sol retrat judi-quéssim. El seu tipus macís, més queel seu rostre, podia fer-ho creure; peròcal comptar amb què la induinen-tària pot determinar un cert en bonpoinl en la figura i que d'altra partres s'oposa a l'edat que aquesta dataescrita al dors de l'obra determina.

Certament a vint-i-unanys, fer aquest cap del'auto-retrat, no és pocacosa. Algunes poquesincorreccions evidentshi ha en l'obra que lajovenesa pot justificarsobradamcnt; però hiha una fibra extraordi-nària i una intensitatque revelant un ver ar-tista, explica que La-coma, que llavia cursatels seus estudis a Llotja ,en temps de la Direc-ció d'en Moles, a l'edatde dinou anys, guanyésplaça de pensionat aMadrid per la Junta deComerç de Barcelona,i que en els anys 1805(època del nostre auto-retrat) i en 1808, ço és,a vint-i-un i vint-i-qua-tre anys respectiva-ment, guanyes el Premidel primer lloc en la pri-mera aula en els Con-cursos generals que ce-lebrava l' «Acadèmia deSan Fernando» de Ma-clrid, de la qual, el pen-sionat de Llotja, eradeixeble distingit.

De la seva activitaten aquesta hora de laseva vida d'estudiant,en tenim testimoni pelsexercicis de pensionatque els autors esmenteni que revelen en el jovedeixeble de la nostraescola un esforç de tre-hall considerable. Talssón les còpies de l'antic,entre les quals hi ha unCrist d'Alonso Cano, siscòpies d'obres de Mengs,tres còpies de Van Dyk,i un Sant Jeroni, còpiade . Ribera. Per aques-tes còpies, Lacoma, de-mostra, sinó res més,l'embranzida d'escollirmodels difícils, i unabase de preparació téc-nica prou forta per a ferd'ell un pintor que enel futur, havia de viurea París i passar allípintant tota la segona

meitat de la seva vida.L'hora en què aquèst pintor bar-

celoní ingressà a' la vida artísticabarcelonina, és aquella dels anys an-teriors a la invasió napoleònica, queel nostre estimat mestre Raimon Ca-sellas va estudiar en la sèrie d'arti-cles publicats a la «Pàgina Artística»de La Veu de Catalunya sota el tí-tol de «L'Estil Imperi a Barcelona»,l'hora d'aquell cenacle d'en Flaugier,en què predominaven encara a Llotjaels darrers barrocs i els darrers fran-cesistes dels estils «Lluísos. Flaugiervenint de França, i havent hagutpersonals relacions amb el pintorLluís David, era a Barcelona el re-presentant del neoclacissisme de laRevolució Francesa i l'autoritat mà

-xima en l'ordre d'aquest nou idealque les arts seguien i la moda adop-tava. En Casellas en parlar-nos delsmestres que feien rotllo a l'entorn de

-F C

y^ l :y G ;isJ

LACOMA. — «Flors». Museu de Belles Arts de Barcelona. (CI. L. del M.)

LA COMA. — Retrat dels pares i germana de l'artista. Col lecció de D. Lluís de Soler i Calls. (CI. L. del i1J.)

GASETA DE LES ARTS N.° ( 2

la figura prestigiosa deFlaugier (el francès ca-talanitzat), esmenta elsnoms d'en Planella, enMayol i en Pau Rigalt,tots ells gent jove ha-vent tombat la trente-na. No ens parla pasd'un Lacoma, que. ales-hores era un bailet queprometia i que vistosels seus mèrits, a dinouanys (els complí l'any1803), l'enviaren a Ma-drid, on residia segonsles dades ja indicadesl'any 1805 i l'any 1808,data aquesta de la inva-sió francesa a Espanya,i data ensems en què laJunta de Comerç pen-sionà a Lacoma, peranar-se'n a Itàlia i aFrança a estudiar. Con-seqüentment, en venir lainvasió francesa a Bar-celona, en ésser nome-nat en Flaugier Direc-tor de Llotja, davant ladimissió del que era Di-rector, en Jaume Folch,i davant la de tot elclaustre de professorsde l'Escola, que no vol-gueren jurar el governinvasor; i alhora que elCenacle d'en Flaugier esdesfeia, fugint en Pla-nella a allistar-se ambles tropes del generalCopons, i emigrant en Mallol a Ma-llorca i retirant-se en Pau Rigalt a Vi-lanova; quan el Mestre anava a exer-cir el seu magisteri »imperialista»des de l'Escola oficial, en Lacoma nohi era, i per aixó l'art d'aquest i elque hi ha d' <estil Imperi» en ell, hohem de considerar com un fet forade l'òrbiLa barcelonina, com un casque es deslliga del procés general dela introducció i difusió a 'Barcelonade l'art de Lluís David i els seus seBuidors i de la moda Imperi.

Des de la fi de l'any 1808 fins al'any 1812, no sabem res de Laco-ma. A Itàlia o a França per on foupensionat, treballaria innominat pot-ser. D'Itàlia poden venir les còpiesdels antics que esmenten els autors.Dels anys que va romandre allí idels anys que va romandre a Fran-ça, res en sabem. L'any 1812, però,sembla venir aquí, potser un copacabada la pensió. Deduim que eraaquí, perquè d'aquesta data és, se-gons el Catàleg de l'Exposició deRetrats celebrada l'any 1910, un re-trat de família interessantíssim exhi-bit en aquella manifestació. Aquestretrat, propietat de D. Lluís deSoler i Calls, representa els paresde l'artista, En Manuel Lacoma iN'Anna Sans, i la filla d'ells i ger-mana del pintor Na Joaquima La-coma i Sans. EI pare Lacoma apa-reix pintant, assegut davant d'uncaballet (seria pintor també ?). Lamare del nostre artista hi conversa;la germana (que presenta una sem-hiança singularíssima amb eu La-coma de l'auto-retrat de Belles Arts)és a un costat cosint. No és fàcil quel'artista pintés a França aquest grupde família tant barceloní. D'aquestamateixa data encara (1812) és unaltre auto-retrat de Lacoma que fouLambé exhibit a l'Exposició de re-trats, pel mateix posseïdor de l'an-terior, que és D. Lluís de Soler iCalls. En pintar-se aquest auto-re-trat, el pintor tenia vint-i-vuit anys.Beneziten el seu Diclionn aire (1) diu

(1) BENEZIT. — Dictionnaire des pchs-tres, etc. - Paris 1897.

rar les actes de la Juntade Comerç per aclariraquest punt. Elies deMolins, diu que fou pen-sionat a I tàlia i quedesprés fixà la seva re-sidència a París (1). Os-sorio (2) diu que Laco-ma es traslladà a «Itàliay Francia con pensiónde la citada Junta» (deComerç) i que fixà laresidència a París. Be-nezit diu: «Après yavoirobtenu tous les prix (al'Escola de Barcelona)il devint titulaire d'unepension de cinc ans quelui permit de venir tra-vailler a Paris.» Entrela pensió i la residènciafixa a París sembla pin-tat el retrat de famíliai el segon auto-retrat.

Dels anys de pensio-nat a París en sabemalguna poca cosa. Sa-bem, per exemple, queféu coneixença amb enLluís David, el pintorde l'Imperi Napoleònici la potència màxima del'art de Franca, i queDavid aconsellà al nos-tre jove pensionat. Aixímateix féu amistat ami)Gross, i sobretot convis-qué amb Spaendonck,el gran dels dos ger-mans d'aquest nom. Sa-

bem també que en 1810, exposà alSaló de París on obtingué una me-dalla d'or; el que a vint-i-sis anys iessent estranger, és alguna cosa.

En 1819, tornem a tenir notíciesde Lacoma, i el trobem a Madrid, onés nomenat membre numerari cíel'Acadèmia de Belles Arts de SantFerran, i pintor de Cambra de Fer-ran VII. Pinta en aquesta data, unasèrie de retrats de la Família Reial,destinats al pavelló dit «La Casitadel Príncipe» en els jardins d'El Es-corial. IIi ha encara a El Escorial, elssegüents: la Princesa María Teresanena, la Princesa María CarolinaFernanda, en sos primers dies denascuda, i la Princesa María Andreatambé infant. Demés }hi ha els delsduc i duquessa de Calàhria, del Comtede Lece, infant, del príncep de Cà-pua, adolescent, i dels comte de Si-racussa, del duc de Notto, de l'In-fant Sebastià, de la Princesa Beire,de l'Infant Carles Lluís comte deMontemolín, infant, de D. MariaCristina de Braganza, de D. MariaCristina de Borbon i de D. a MariaAndrea. Un retrat de Ferran VIIde cerimònia, gravat per Blanc, ésobra de Lacoma. Al Museu de Ma-drid es guarda un retrat de la reina,tercera esposa de Ferran VII, obrade Lacoma.

S'escau l'hora en què Lacoma,que residia habitualment a París, repels honors del títol acadèmic i depintor de la Cort de Ferran VII, ïclemés dels honors, els encàrrecs delsretrats al • ludits, amb l'hora en quèLluís XVIII retorna al rei d'Es-panya els grans quadres que ambbon ull, les tropes franceses se'nhavien endut a París. Entre aquestsquadres retornats, lii ha no-res menysalgunes obres de Rafael, Murillo, Ti-ziano, Zurbarán, etc., i sabent queLacoma intervingué en la gestió delretorn, és de suposar que les honorsque se li feien, eren en recompensadels seus treballs que l'èxit coronà.

(1) RUES DE MOLINS. — Diccionario deescritores y artistas catalanes del siglo xlx.

(Z) Ossoiuo Y BENAT. — Diccionariode artistas españoles.

que obtingué de l'Escola de Barce-lona, una pensió de cinc anys, de ma-nera que escau, més ençà més enllà,la data de 1812 com la del acaba-ment de la pensió, que podia iniciar-se a principis de l'any 1808 i aca-

bar-se a la fi de l'any 1812 en quèpresent a Barcelona, faria el retratde família i el seu segon auto-retrat.

No és clara la qüestió de si la pen-sió fou per anar a Itàlia o a Françao a Itàlia i França alliora. Caldrà mi-

LAcon¡n. — «Fruits , Museu de Belles Arts cle Barcelona. (CL L. del 111.)

N.°62 GASETA DE LES ARTS 3

LACOnrn. — «Fruits». Museu de Belles Arts de Barcelona. (CL L. del 111.)

Heu's aquí un aspecteimportant de la tascaque el biògraf deu fer aParís i a Madrid: bus-car la part que el nos-tre artista va tenir en:aquest afer. Com altreCanova, en qui aprofi-tant-se de l'admiració'que Napoleón sentia perell, Itàlia trobà un em-baixador ple de patrio-tisme i de desitjos vehe-ments de repatriar les'obres d'art emportadesper l'exèrcit invasor, laAcadèmia de San Fer

-nando de Madrid, vatrobar en l'artista cata-là un bon col•laboradordel Embaixador Extra-ordinari, que Espanyatenia a Paris, aquells•dies del compliment delstractes internacionals•establerts. E1 nostreLacoma, en una esferamés modesta i en unaCort que com la de LluísXVIII, tenia com a nor-ma de política exterior,clesfer els greuges na-poleònics, devia treba-llar intensament. Indicaaixó, cl'altra part, queexistien en Lacoma, comen Canova, dots perso-nals de simpatia i demondanitat; coratge icontenció, per a assistira la disputa que la reclamació delsquadres produí entre el Director delLouvre i 1'Embaixador d'Espanya aParis. Aixó a trenta cin anys, indicaque Lacoma era tot un personatge.que es sabia moure bé dins la situaciói seguir la línia de noble conductaque l'empresa exigia.

Des d'aquí, les notícies escritessobre l'artista s'acaben. Dades inè-dites numeroses deuen haver-hi queformaran, si a Déu plau, un dia labiografia de Lacoma en la qual tre-ballem, i per a la qual preguem l'au

-xili de totes les persones que cone-guin per via directa o indirecta, undetall, una data, un episodi de laseva existència, un document delseu art, una obra guardada en qual

-que recer familiar, aquí, a Madrid oa París.

La única notícia que els autors ensdonen de Lacoma, després de la delseu nornenamcnt d'Acadèmic a Ma-drid, és la de la seva mort en 1849.En aquesta hora l'artista tenia sei-xanta cinc anys. La mort ocorreguéa París i cap circumstància d'ella ésanotada. Unicament s'anota la dequè Lacoma en el seu testamentdeixa a la Junta de Comerç tres obresque són Un florero iDos fruteros, quesón els que avui figuren a BellesArts, al costat de l'auto-retrat i quecom l'auto-retrat procedeixen del'antic 1Vluseu Provincial de Pintura.al fondre's amb el Municipal sota elsauspicis de l'actual Junta .de Museusde Barcelona.

En aquestes obres, de tècnica me-ravellosa, de gust depurat i exquisit,d'observació de botanista i de cali

-tats insuperades en l'art nostre finsa Martí i Alsina, s'hi nota verita-blement el mestratge de Spaen-clonek. Gerard von Spaendonck, nas

-cut a Telbourg en 1758 i mort aParís en 1840, aconseguí a la capitalde Franca una d'aquestes glòries decapità d'un gènere que la moda ro-màntica havia posat en boga. Aquestgènere era la pintura de fruits i flors.El pintor belga nacionalitzat fran-cès, aconseguí en el París de 1'avantsegon Imperi una fama considerable,

Sant r+ i ancesecl'Assis 1 l'art(`)

E1 crític anglès JoanRuskin (de qui es

conta que en els ultimsanys de la seva vidaportava una reliquia desant Francesc), amb in-tuició genial havia sen-tat ja en una de lesconferències donades aEdimburg, en 1853, alfer l'elogi del pintorTurner, que l'art del se-gle xiii era el fonamentde tot art, i que les artsdels segles següents, notan sols es van edificarsobre d'ella, sinó quesempre es trobavencompreses en ella, i nosón, en últim resultat,més que son dcsenrot-llo (1).

Com antecedent de talveritat explicava Rus-kin que les ensenyancesde les Sagrades Escrip-tures i els exemples deNostre Senyor Jesu-crist despertaren per totarreu on foren adopta-des un interès per lesobres de Déu contem-plades en la naturalesa,i que si les manifesta-cions d'aquest se.nti-ment no es demostraren

abans d'una manera adequada, fouper raó de les circumstàncies queconcorregueren en la difusió de la fecristiana. L'art dels tres primers se-gles resultà insignificant per raó deles persecucions i per l'estat dels es-j)crits, més afanyosos de predicar quede pintar. Quan en temps de Cons

-tantí fou declarada religió de l'IIn-peri Romà, una munió de gent, quesols •de nom era cristiana, decoravaels temples cristians com hauriendecorat els temples pagans. I en elmoment en què l'art nou començavaa pendre una forma original, els bar-bres del Nord caigueren sobre d'ell.i calgué que les supersticions d'a-quells homes s'ennoblissin, i que larudesa de llurs mans s'afinés, abansde què el seu art pogués reflexaralgun caràcter.

A 1'arribar a aquest punt es quanRuskin exclama: ;Començo, doncs ,el meu estudi en el segle xIII!», i elsegle xlli fou el segle de sant Fran-cesc d'Assís.

Ara recordem una altra gran auto-ritat en la història i en la críticad'art. Deia Herich Anton Springer(2), l'any 1860, en sos Estudis sobreieonogrufía: «No existeix obra d'artcristià que no tingui per endavant untext; això no reabaixa de cap maneral'art de l'Edat Mitja, solament cons

-titueix l'afirmació de què una bonapart dels temes per ella compostosno han nascut de la fantasia dels

(*) La celebració del Centenari cle santFrancesc d'Assís fa oportuna la publicacióclel treball erudit de l'historiador d'art iPresident de l'Associació d'Amics de l'ArtLitúrgic D. Vicens de Moradas, amb elqual donà a conèixer als lectors de la'Página Artística» de La Veu de Cata-lunya, l'any 1910, l'important llibre deThode sobre Sant Francesc d'Assís i elsorígens de la Renaixença Italiana.

(1) John Ruskin, Conférencas sur I'Ar-chileclure et la Peinlure, traduites de l'an-glais et annotées par B. Coimnarets. —Paris, 1-I. Laurenç, 1910.

(2) Springer nasqué a Praga en 1825y fou allí professor d'Història fms a 1852en què s'encarregà cle la càtedra d'Històriade l'Art modern a Bonn, i passà en 1872a ésser pro-rector de la Universitat deStrasburg i, més tard, professor d'Històriad'Art a Leipzic.

i aconseguí el càrrec de professor i di-buixant al «Dardin des Plantes> i eltítol de Membre de l'Acadèmia Reial.Les seves obres, escampades en di-versos Museus de Franca, les conei-xem pel quadre de fruits i flors quehi ha al Louvre; per un altre repre-sentant una cistella de flors que hiha al Museu de Fontainebleau, i perun estudi de «Raïm negre» al Museude Montpeller. Qui conegui aquestesobres i es miri el Florero de Lacoma,del nostre Museu de Belles Arts,veurà com Spaendonck s'hi sent.Qui vegi els préssecs i raïms dels dosFruteros nostres, també ho reconei-xerà i el qui examini la tècnica apu-radíssima. de les tres obres de La-coma indicades, veurà i haurà deconfessar que Lacoma, pintà amb lamateixa destresa i qui sap si ambuna major intensitat que el propiSpaendonck.

Fou aquest l'únic gènere de La-coma?... No ho sabem. Lacoma en

morir i en presentar a la Junta deComerç de Barcelona, que de jovel'havia ensenyat i protegit, bé deviaescollir les obres que li semblavenmillors i més típiques de la seva ca -rera. Amb obres d'aquest gènere, pin-tades com ho són aquestes del nostre.Museu, Lacoma es feia a París unnom i un lloc distingit. «En París —diu Ossorio —, sus cuadros alcanza-ron buen precio»; i no és estrany, carla calitat d'aquesta pintura de La-coma, dins l'aparent modèstia delgènere, que la moda convertia en ungènere exquisit, resisteix l'anàlisi mésagut i la comparació amb els millorspintors de fruits i flors cque en el seutemps hi havia a Europa.

Lacoma és una glòria nostra igno-rada, i no perquè Lacoma sigui igno-rat, sinó perquè no li hem tret elIlustre... I dessota 1'engrut del nostreoblit, el Ilustre hi és, evidentmént.

JOAQUIM FOLCH I Tonnas.

GASETA DE LES ARTS

N.° 62

artistes, sinó que forentrets del patrimoni d'i-dees comú a molts delsseus contemporanis. Lainvenció, la creació deltema, no és la missió del'artista; quan més altai més gran és la con-cepció a la qui ha dedonar forma, és més dedesitjar que l'artista latrobi ben definida. Lla

-vors es p01 donar ínte-grament a sa realitzacióplàstica; llavors és quantroba preparats els es-pectadors per pròpiaeducació, per a com

-pendre ço que ell hatraduït.»

Sentats aquests ante-cedents, entrem a exa-minar el cèlebre estudisobre Sani Francesc icels Orígens de l'Art dela Renaixença a Ilàlia,d'Enric Thode, publi-cat a Alemanya l'any1885 i traduït per pri-mera volta a Francal'any 1900 (1).

Diu: Sant Francesc almateix temps que creàuna regla de vida reli-giosa, exercí una gran inlluència so-bre tota la civilització del seu temps,i més especialment sobre la poesia il'art. Ell mateix fou un poeta i unartista, i la seva concepció de la reli-gió cristiana fou essencialment poèti-ca i artística, donant als homes laconsciència plena de la tendència, se-creta i encara confosa, que l'inclinavaa entrar en comunió amb la natura.La influència creadora de sant Fran-cesc es manifestà d'una manera emi-nentment espiritual. En l'amor terre-

(1) Henry Thocle, Saint-François d'As-sise el les Origines de l'Arl de la Renaissanceen Ilalie, traduit de 1'allemand, sur la deu

-xièrne édition, par Gaston Lefèvre. —Paris, Henry Laurenç, éditeur.

E1 més vell retrat de Sant Francesc(vers 1218), a Subiaco.

nal bi descobria un reflex de l'amordiví; en totes les coses passatgeres,una imatge de les coses eternes, i elpoeta, qui sentint-se unit a tot lovivent, trobava en la'Creàció l'ex-pressió harmoniosa i la fidel imatgede ,Déu; féu que la civilització bro-llés en aquella hora de la més ar-dent de les fonts: de la moral cristianade l'amor, la caritat divina abraçantl'univers.

Es realitza novament, bé que enmolt superior esfera, el fet merave-llós que en els temps antics donànaixement a l'art grec: els déus esconvertiren en homes i els homesen déus. Fins els temps de santFrancesc la persona humana deCrist quedava en l'art com eclipsadaper la persona divina. A comptard'aquella hora, la persona humanade Jesús aparegué amb singularrelleu i l'art cristià es pogué eman-cipár, perquè li bastava el formar-seun ideal buscant-lo en la naturalesahumana per a poguer representarla bondat divina. Sant Francesc,convertint la natura en intermedià-ria llegítima entre Déu i l'home,designà a l'artista cristià ]'únic iveritable mestre que podia guiar-lo.Al mateix temps, també fou ell,per la tendra i pietosa imaginacióde poeta, qui renovà l'antiga ma-tèria de la llegenda cristiana, entermes de poder adaptar-se més di-rectament a l'art.

La seva manera senzilla i pura-ment humana d'imaginar la històriaevangèlica, és l'explicació veritablede l'acció prodigiosa que va exercirla predicació del Sant- i dels seusdeixebles. El cor del pobre s'emocio-nava d'amor i de pietat al sentircom el predicador inspirat feia re-viure als seus ulls, en tota sa sim-plicitat i sa veritat, els dramàticspassos de la vida terrena del Salva-dor. Les imatges? Heu's ací el quenecessitava el pobre analfabet al quales dirigia la predicació franciscana, iles imatges de tal manera evocadesdavant d'ell quedaven impreses pro-fundament en sa memòria, i Jesús esconvertia realment en el germà cor-poral, en l'amic i companyó del sen-zill cristià, fins al punt de què elmateix artista, 'tenint-lo vivent din-tre del seu cor, es sentia portat arepresentar-lo amb tota sublim sim-plicitat en sa naturalesa d'home.

Així, Giotto pogué pintar els frescosde sant Antoni de Pàdua, tendres ivivents, d'una realitat meravellosa;així, en una paraula, nasqué l'artdel Renaixement.

Perquè el Renaixement, o mésben dit el nou art cristià, començàen el segle xiir. Des del Giotto finsa Rafael; és una evolució conti

-nuada que desenrotllà l'art italià ique tingué per fonament una ma-teixa concepció del món i de Déu.Fer començar el Renaixement enel segle xv, i antecedir-lo d'un art«gòtic», com es fa sovint en leshistòries de l'art, és desconèixerabsolutament la vida orgànica delprimer període del nostre art modern.Pel que atany a la pintura i a l'es-cultura, almenys, les obres que s'handonat com de la fi de l'Edat Mitjaestan relacionades íntimament ambles que es diuen del Renaixement.1 per més que l'arquitectura gòticade Toscana demostra en part la in-fluència de l'arquitectura gòtica delNord, que efectivament pertany en-cara pròpiament a l'Edat Mitja,nonobstant fins aquella mateixaarquitectura manifesta ja des delsegle xii els principis essencials del'art de la Renaixença. La formagòtica de la construcció no és més,per tal arquitectura, que una vesti-dura exterior, i així no els hi cos

-tarà gens ni mica als arquitectes elprescindir-ne tot d'un cop pels anys1400, per conciliar-la amb una vesti-dura nova emmatllevada a l'art clàs-sic antic.

Afegeixi's a això que és la Toscanala sola regió que en el segle xrii vaésser bressol d'un moviment artísticdestinat més endavant a estendre'si a progressar d'una manera sempreconstant i segura. I la força de la.vida d'aquell art toscà, fill, o almenys inspirat en les predicacionsde sant Francesc, consistia en unsentiment individual i profund dela natura, independent de 'tota in-fluència estranya. La contribució del'art antic en el desenrotllament d'a-quest art nou es reduí a una direcciópurament formal i a una ensenyançapràctica. Així es comprèn que la iñ-íluència de l'art antic es fes sentir,sobretot en l'arquitectura, perquè enella l'element formal i plàstic té unaimportància preponderant, mentreque la influència és menor enl'escul-

turc i quasi nul -la en lapintura. En aquella in-fància de l'art modernes comprèn molt bé queels escultors i els pin-tors, desitjosos d'apen-dre, acudissin a demanarconsells als monumentsde l'art antic; però nehi van acudir més queper emmatllevar-li unllenguatge que poguésrespondre a les necessi-tats d'expressió comple-tament nova, de la quèells estaven ben pene-trats. 1 encara el Giotto,que correspon a la ge-neració immediata, amhla seva meravellosa pe-netració de quins erenels pervindres de l'artmodern, s'entregà percomplet a l'observaciódirecta de la naturale-sa, i per tal manera vaacabar d'empènyer l'artmodern pel camí que licorresponia. Després delGiotto, els escultors i elspintors encara tot so-vint acudien als modelsantics en busca d'ense-nyance.s precioses; mes,

baix les apariències d'imitació, cadadia anaven caminant més lliurementpel camí que els hi hávia obert eImateix Giotto, fins que el rlesidera-Irrnr que 'tots perseguien fou obtinguten l'obra de Rafael i de MiquelAngel. -

Però el principi que és comú a totaaquesta evolució artística, això és, launió de la religió i de la natura enuna idea de conjunt, va derivar real i

Sant Francesc per Margaritone d'Arezzo.Museu de l'Acadèmia de Siena.

La plana d'Umbria des de la Plaça d'Assisi. A dreta l'Església i el Convent de Sant Francesc.

ANÒNIM. — Retrat ele Sant Francesc (segle xirc) a Santa Maria dels Ángels d'Assisi.

L'Església i el Convent de Sant Francesc a Assisi.

N° ^- GASETA DE LES ARTS .y

veritablement de sant Francesc. Noés que hom degui per això proclamara sant Francesc com a veritablecreador del nou art cristià; mes ésben cert que ell i son ordre, profun-ditzant la fe cristiana i transfor-mant-la en imatges sensibles, do-nant-li una forma humana i popular,proporcionaren a l'art cristià unade les principals condicions de laseva existència.

VICENS DE MORADAS.(Seguirá.)

Les darreres deseo -

Lertas a la toinba deTutanhaiiion

En el Centre Excursionista de Cata-lunya, el soci senyor Pelegri Ca-

sades I Gramatxes, en una de lesúltimes sessions celebrades per -ladita societat, donà la nova del des-cobriment de la mòmia Tutankha-men. i de les joies i altres objectespreciosos que foren trobats en lacaixa-antropoide que guardava el cosd'aquell Faraó, resultat de la cam-panya i infatigables treballs por-tats a cap per Mr. Eduard Carter,coronats per l'èxit més sorprenent.

Per a donar una idea de l'excep-cional importància dels descobri-ments fets en l'últim Faraó de laXVIII dinastia, presentà el senyorCasades una sèrie de projeccions, re-produccions dels notables exemplarstrobats a 1'avant- cambra sepulcral,a la cambra que contenia el sarcò-fag reial i a les sales dites depen-dències anexes.

Exposà també 1'especialíssima dis-posició dels distints elements queconstitueixen la sepultura de Tutan-khamen, remarcant no sols el ritualfunerari,_ observat .en l'enterramentdels sobirans egipcis del període tebà,sinó també les precaucions minucio-ses per a la conservació indefinida delcos • momificat.

Per a obtenir el descobriment d'a-quest, recordà el senyor Casades quedegué procedir abans que .tot, ambrefinada cura i minucioses precau-cions, a descompondre els tres cada-falcs, o grans arcons, posats unsdintre els altres completament dau-rats; enriquits amb esmalts i <fa-yances» i decorats amb delicadissimsrelleus, i després separen un gran velmortuori, sembrat de rosàcees d'or,que cobria el sarcòfag, lliurat aquesten .un gros bloc de <cuarcita-grega »,ricament decorat amb relleus i es-malts.

Aixecada la tapa de granet delsepulcre i retirat el fi-níssim drap que la co-bría, aparegué la pri-mera de les tres caixesantropoides, ficades launa dintre de l'altra; enla Iíltima de les qualsfou per fi descoberta lamòmia reial.

Per a donar una ideade l'extraordinària ri-quesa dels dits antro-poides, presentà el con-ferenciant varis diapo-sitius.

La figura del Faraó,en els esmentats fère-tres, apareix sota la pre-sentació dels déus Os-.siris, amb la corona iatributs de la reialesa.

L'or, els esmalts, lespedres precioses i semi-fines decoren superba-ment tots tres antro-poides, que contenen, a

més a més, en finlsslms relleus, lesrepresentacions de les deesses Nelh-bet, Buto, Isis i Neftis, protegintamb les seves ales i braços el cosdel rei.

L'últim dels dits antropoides ésd'or anassis i està evaluat en un miliócinc centes mil pessetes, aproxima-dament.

Amb . no poques dificultats poguéCarter, auxiliat per altres arqueòlegsi especialistes, obtenir la mòmia deTutankhamen fortament adherida enel tercer antropoide, per la descom-posició dels olis, que havien formatuna resistent pasta bituminosa quetirà a perdre alguns adornaments idetalls.

Explicà el senyor Casades queamb ésser tan extraordinàriamentnotables els exemplars descobertsque projectà en la conferència, aug-mentava en interès artístic el tresorque es descobrí en el sarcòfag, en elsfèretres, en la mòmia reial, entre lessetze faixes que embolcallaven el cosdel Faraó. Consistien els exemplarsal • ludits en amulets, estrelles, collars,anells i braçalets, que a desgratde la seva gran riquesa queden engran manera superats pels magníficspectorals d'or i pedres fines, i esmaltsde gran trehall representant l'espar-ver I el serpent, divinitats de l'alt ibaix Egipte; i l'esperit del rei, sotala forma d'altre animal.

Per a final de tanta meravella estrobà coronant el cap de Tutanlcha-men la diadema reial, únic exemplarfins ara descobert; i el que forma èpo-ca en els anals de l'arqueologia, foutrobat en el cinturó del rei una dagaamb la fulla de ferro (cer), metall enaquella època més preciós que l'or,essent d'aquest metall el puny i lafunda o beina, decorat bellamentd'esmalts.

Altres dagues o punyals forentambé trobats a la sala reial, notant

-se pel seu gran valor artístic la fundad'un d'aquests en la qual, en finís-sim relleu, es representen escenes .delluita entre animals ferotges, obratal vegada superior; als, çèlgbres pu-nyals de Vafio, i que s'atribueixen,els darrerament trobats,. _a. orfebresaqueus, fundant-se aquesta atribucióen l'analogia que presenten els ele-ments ornamentals que decoren ,elpalau de Minos, a Creta, descobertsper Evans.

Finalment, el senyor Casades pre+sentà en projeccions el sarcòfag il'antropoide, dintre del qual ha estatde nou col locada la mòmia. de Tu-tankhamen, essent definitivament di-positat al Museu de El Caire; `junta=ment amb el tresor admirable' queguardava la tomba de l'últim Faraó

de la XVIII dinastia- tebana, clescobert tot

^. pels esforços inauditsdel malaurat lord Car-narvon i seguits ambbrillant èxit per l'ar-qucòleg Mr. Carter.

LesExposicions

Sala de la Pinacoteca.— A la Pinacoteca s'hacelebrat una exposiciói venda de pintura ca-talana del segle XIX;força interessant.

A Can Dalrnau. —Exposa a les Galeries

Dalmau, l'escultor Fe-lip Coscolla, una sèriede figures caricatures-

CLARET. — «Samaritana». Terra cuita. — Galeries Areñas. (Ci. Arenas.)

g GASETA DE LES ARTS N.°62

ques, fetes a la manera de certs ca-ricaturistes alemanys, revelant dretsd'observació notables. Aquestesobres, que en sa majoria formen partdel treball fet per l'artista fa una de-sena, are s'exposen, en demostracióde les seves facultats d'humorista;ben apreciables.

Exposicions que s'anuncien. = Sónobertes a les Galeries Dalmau, désdel 20 del corrent, les exposiciónsd'aquarel les, aiguaforts i"dibuixos deElsa Jernàs i la de paisátgés" sud-americans de Lluis Maristany deTrías. D'una i altra parlarem en elnostre vinent número.

Sala Parés. — Enric C. Ricart haexposat una sèrie de natures mortes,plenes d'aquell sabor personal incon-fusible que tenen les obres d'aquestartista. La graciosa veritat de lescoses modestes que poblen el mónque ens volta, hi és dita amb unamica d'ironia plena de noblesa i debon gust. El dibuixant precís que hiha en Enric C. Ricart es revela unavegada més. El pintor no depassaels límits que la rigidesa del dibuixincisiu del conegut gravador de Vi-lanova li imposa, i així les obresde pintura d'Enric C. Ricart sónbells dibuixos sobre tela i coloritsa l'oli.

No tenim la preocupació dels gè-neres ni la mania de les jerarquiesdels procediments, que tots són bonsquan constitueixen el verb queexplica alguna cosa interessant. Iles obres de Ricart són plenes d'in-terès i de profunditat senzilla.

A la mateixa Sala Parés, el dibui-xant Sr. Lòpez Mordió hi exposa unasèrie de dibuixos colorits de caràcterornamental del tipus ja conegut enl'obra d'aquest artista, qui persisteixen les rutes que la seva personalitatli ha assenyalades.

Exposen encara, a la Sala Parés,els Srs. Rafael Izquierdo, una sèriede pintures i dibuixos colorits sobretemes anecdòtics, pintorescos i pica-rescos, alhora, i l'escultor Domingo

Aragonés. Aquest artista mostra unesqualitats úniques entre nosaltres enla imitació de les talles antigues. Deles seves obres plenes de caràcter i demèrits, en aquest aspecte d'imitació

de models gòtics i romànics, en par-larem en el nostre vinent númeroamb l'atenció que aquesta especia-litat mereix, reproduint algunes deles obres exhibides.

El gravadorBartomen 11laura

Ha mort a Madrid En BartomeuMaura, germà de N'Antoni

Maura.En Bartomeu era fill de Palma de

Mallorca, nascut l'any 1844 i estudiàpintura en aquella Acadèmia de Be-lles Arts i després en l'Escola especialde Pintura i Escultura de Madrid.

Havia guanyat, per oposició, elcàrrec de director artístic de la Fà-brica Nacional de la Moneda i fouprimer gravador del Banc d'Espa-nya; era autor de la medalla comme-morativa del descobriment d'Amè-rica i del gravat del quadro «LasLanzas», de Velàzquez, i posseïamoltes recompenses obtingudes endiverses exposicions.

Les terres entesde Claret

L' escultor Claret, un dels nostresresidents a França, ens mostra ara

a les Galeries Arenas una bella col-lecció de terres cuites. Art exquisit,el seu clacissisme és un retorn a laactualitat i a la natura. Les sevesfigurines vívides tenen la gràcia i laforça d'aquells sublims bibelots queforen les tanagres gregues.

El record de les tanagres és evidenten l'obra d'en Claret; però en les sevesescultures, no sols hi ha el record,sinó que n'hi ha la ioia i la gràciaviva; i això és quelcom més que unneo-clacissisme, un retorn a les puresfonts on aquelles obres gregues tenenl'origen.

El menor elogi de l'artista és aquí.La seva exposició ens ha revelat elseu art que desconeixiem. Els cana-Leurs barcelonins gourmanls de lesbones obres d'art modern, no podendeixar passar indiferents aquesta ex-posició de terres cuites de Claret, caren ella el bon tast bu trobarà subs-tància per a complaure's. F.

CLARET. — Venus». Terra cuita. — Galeries Areñas. (Cl. Areñas.)

4 ._C ^G

tU^ qr { _, ^' 2

ó̂ l ác4.b'No\

CLARET. — «Venus i Cupideli». Terra cuita. — Galeries Areñas. (Ct Areïias.)

El ceramista sabadellene Marian Burgués en el seu obrador.

GASETA DE LES ARTSApareix quinzenalment

EDITORIAL DAVID, Corts, 460 EDITORIAL POLÍGLOTA, Petritzol, Ei(Barcelona............ 2 ptes, al mes Número solt:

Snbscripoió: . Península i América 30 » l'any De l'any corrent Ptas. 1251 Altres països........ 36 u u > anterior » 2

N•° G2 GASETA DE LES ARTS 7

E1 gerrer11larian Bnrgtiés

Marian Burgués és un gerrer de Sa-badell, venerable pels seus anys

i per la tasca que porta feta. La res-tauració de la ceràmica catalana téen ell l'iniciador. En Santiago Segura,quan va fundar el seu primer FaiansCatalà, obrí la casa amb les gerres iels gerros d'en Burgués, tots plens degràcia i d'alegria i de la simplicitat ibella rusticitat de les coses d'artpopular.

D'aleshores ençà molts han treba-llat en la feina de fer ceràmiquesd'art. En Serra inicià la fabricacióde porcellana d'art a Catalunya.En nuer, capità de tots en la tèc-nica lla permès dir que a Catalunyaes feien ceràmiques perfectes. Des-prés vingué la tongada dels decora-dors, amb 1'Aregay, en Nogués, enGuardiola i altres que fan honor ala terra.

En Burgués no s'lla mogut d'onera, i amb la seva cerámica popular, iels mitjans de la indústria tradicionalpopular de Catalunya ha fet cosesformosíssimes. Ell lla mantingut elsprocediments tipics de la bella terris

-sa de Mataró, de la Bisbal, de Bar-celona, etc., i home amorós de l'oficiha publicat un petit llibret del seuart que dóna gust de llegir.

Are en Marian Burgués s'ha posat

a fer vidres, i el mellor sobre els seusvidres, en l'art dels quals es confessaencara aprenent, ell ho diu en unalletra que ens lla adressat al dema-nar-li dades del seu treball:

«Treballo sol: jo m'arrenco la terra,colo el fang i el treballo, pinto, es-malto o engalbo, enforno, i faig lacocció.

En la mateixa fornada, barrejo laterrissa, la majòlica i la faiance sensedistinció.

A cada fornada probo nous esmaltsi motius de decoració. Quant a lesformes no podria fer una parellaamb tots els mils que he fet. Procurofugir de tot ço que ja fan els altres;les còpies m'enfarfeguen donant-seel cas que havent copiat la majorpart de faiances de Paterna o en saforma o en un detall o altre, fujo dela còpia exacte. No vull contribuira què s'enganyi als amaleurs, i posonom i data a cada peça.

En quant al vidre esmaltat elfaré cons els altres. Es qüestió d'anarprgyant, i procuraré també fugir deles còpies i de les normes dels altreslimitant el preu i posant-lo al al-canç dels modestos arnateln:s.»

Així parla de la seva feina aquestmodest artista que ha sabut donara la nostra ceràmica popular, uncaient de cosa artistica i moderna.

F1.Am A.

ITIA DE LE S ARTS I DELS AUTISTESPintors

BAIYEBAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, 1.aBIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGUER .... Bona vista, 22.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMESTRES, FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1 erRAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENS ....... PETRITXOL, 14

Dibuixants-pintors

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.•

Eseultors

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANTFRANCESC (SARRIÀ).

LLIMONA, JOSEP .......DIAGONAL, 410.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

Decoració

LENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2.a

Decoradors

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 36.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S. PERE, 36, 3.er, 1.•MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313.PARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS, 90RIGOL, RAMON ........ DIAGONAL, 389.

Projectistes de jardins

LLIMONA I BENET, RAFEL CASA BALIARDA-AORTARIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acadèmies de dibuix i pintura

BAILAS...............Pi, 1, 1 er

Llibreries d'art

EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'art

EDITORIAL MUNTAÑO-LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA, 9.

Reportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

Efectes de dibnix i pintura

GUARDIOLA,•I. ........ VALÈNCIA, 199.HORTA, MIQUEL......... AVINYO, 7TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEYIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

Antiquaris

COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA PIETAT, 10 DAR. a CATED.GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. aQUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (.Manufactura)

AYMAT, Tob ÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

Ceràmica d'art

GUARDIOLA, JOSEP..... MOZART, 6, l.er, 2.•

Construcció i decoració

BASTOS, QUERALTÓ I C. a . STA. ELENA, 4 16.

Constructors d'obres

OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.a

Ebenistes

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

Escultors decoradors

SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

Escultura religiosa

CAMPS ARNAU, J. M. &... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

Fusteries artístiques

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

Galcries d'exposicions

AREÑAS ....... .. .... CORTS, 670.GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAGALL) PETRITXOL, 5

Joiers

SUNYER, R. ........... CORTS, 660

Llmpa res

BIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

lIIetalls d'artBIOSCA I BOTEM ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBER6, PERE ....... ARIBAU, 103.

ñ[iralls

'['ERRÉS CAMALÓ E.... EXPOSICIÓ: LÀURIA, 9TERRÉS CAMALÓ, J. M., S. C. Tallers: VALÈNCIA, 483

71lobles imioderns

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Papers pintats

GUASCH, FILL DE JOSEP. RAUIIICR, 8. tSALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ÁNOEL, 4

Parquets (fabriques)

BASTÚS, QUERALTÓ I C. SANTA ELENA, 4 I 6CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificial

MINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROOER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRAcIA).

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

Tapisseries

BLANCO BAÑERES, FI... CALI., 21.

Tapissers

BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀC:A, 36.GILABERT, JOSEP ...... PASSEIG DE GRACIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (Mannfactnra)

AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artGRANELL I C.°......... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C. CASANOVA, 32.TERRÉS CAMALÓ, E.... EXPOSICIÓ: LÀURIA, 9TERRÉS CADIALÓ, J. M., s. C. Tallers: VALÈNCIA, 483

8 GASETMDIE LES ARTS N^ 6?

1. P7-ÌDRVS,

TIRQOES INVULNERABLES PER A CAUDALSA:\1B P:\NY DE SECRET SENSE CLAU

PREMSES PER A COPIAR CARTES

1? NYS DE SEGURETAT PER A PORTES DE PISB RSC^.ULES DE ROMANA SENSE PESOS

CIMBRES COIRTLSSi1DES AMB COM-PARTIMENTS (PER A BANCS I BANQUERS)A PROVA DE FOC, EXPLOSIUS I LLADRES

Fem tramesa de pressupostos si sens demanen

TALLLERS: VALENCIA, 501-503 • CASTILLEJOS, 247-249

DESPATX: RONDA SANT PERE, 21 • BARCELONA

' QC4 oeG19TAt0*

LONES, LONETES, LLANETESALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERESI SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAU

G. ESTAFEPASSEIG DE SANT JOAN, NLM. S

TELÈF. 203-s. P.

BARCELOY\

EnquadernacionsSubirana, $. JI.

Corts, 496

Enquadernacions de uae,pròpies per a presents,de bibliòfíl í de tota menaEspecialitats en daurats a mà

ïidministracib:

£libreria Subirana, Portaferrisa, 14

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP GILOB^RTANTIGA CASA ROSELLÓ

Es tallen fundes i confec-, cionen tota mena de cor-

.4e tinatges. • Especialitat ensillons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 Telèfon 2634 G.

BARCELONA

A reñas

FOTOGRAFIA 1_XFOSICIONS

Proredimenrs pigmentaria Venda d'obres

Gomes i objectes d'art

Tintes Antiguitats

Carbons Decoració

Esmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

Pintura : Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

Fusteria

Enric Tarragó–,–

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telè}. 3504 .4.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. TelPI. 327 S. P.

GfLEH[ES EfYET NE5Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'AR.T .:

TAPISSOSLÀMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

REN ARTReproduccions

Enquadraments

d'arf

1Diputació, 271 -

BARCELONA

H. 'Blanco BañeresCall, 21 (Pl. S. Jaume). -Telèf. 190 A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMI.RNA

Nt SATS A MÁ .

¡GRAN ÈXIT!

RESUM

DE LA

HI5TOIIIR GENERAL BE L'flRTper en

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Director dels Museus d'Art í Arqueologia de Barcelona,Ex-professor d'Història de L'Art a I'Escola Superior de

Bells Oficis

oeœOocoeexcooQGoc

SUBSCRIPCIÓ:

a P50 pessetes quadern :-: Dos quaderns mensuals

EDITORIAL DAVID - Corts, 460 - BARCELONA

L.MalmedéAntiguitats i objectes d'art

EXPOSICIONS

i^

Passeig de Gràcia, 68

València, 255

RIGALT, BULB t A i C. aV[DRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

9DRIEROSí

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)TELÈF. 5343-A• BARCELONA

TALLER D'EBENISTERIADE

Frederic Orri

Construcciómobles

des de tot

eses

classes

' AR oti20 2'6' BarcelonaTelèfon X091 G.

L1RAMON SUNYER

JOIERTEL. 813 -S.P. GRANVIA, 660

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY i835

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 120

i Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 430Barcelona

SILLÓ DE REPÓS

Patent n." 93559

POT GRADUAR-SE A QUATRE POSICIONSDIFERENTS '- AVENTATJA EN CONFORTI EN ECONOMIA AL SILLÓ ADJUSTABLE DE

FABRICACIÓ ANGLESA

Model A. Model B.

Taprssat amb molles Amb coixins de miraguano

A. Badrinas

Neptú, 2 (G.) BARCELONA

ARTS GR.FIÇIUES, 5. A., SUCCESIORS D •HENRICIL I C.—BARCELONA

¡ )222_