Arquebisbat de Tarragona Diumenge XXVII del temps ordinari Any LXI - IV Època - Número 3160

3 d’

octu

bre

de 2

010

«La pau sigui amb vosaltres.» Aquesta expressió que utilitza Jesús moltes vegades és una referència al fet que el cristianisme és una religió promotora de la pau. No resulta fàcil actualment veure fins a quin punt era una novetat que Crist prediqués l’amor als enemics, la fraternitat universal com fills d’un mateix Pare Déu i, per tant, germans entre si. Un doctor de la llei li pregunta, per aprendre, o potser per excusar-se: «I qui és el meu proïsme?», i Jesús contesta amb la bella paràbola del bon samarità.

En el món actual, en què la violència abunda tant —encara que no gaire més que en altres èpoques— podríem preguntar-nos: És possible ser un pacifista radical, posar sempre l’altra galta? És necessari i encara convenient deixar que predomini el mal si som nosaltres els qui en rebem l’impacte?

Això ens dóna peu a considerar en termes realistes —encara que no menys exigents— les possibilitats de la pau i de la justificació d’oposar-se a un atac. En altres paraules, i fins i tot considerant l’ideal d’un món en pau, la pregunta és si pot donar-se una guerra justa.

Abans que res cal recordar que el cristianisme predica la guerra contra un mateix, contra les seves baixes passions o les males tendències, com l’egoisme, la supèrbia, la mandra. El terme «lluita ascètica» tan utilitzat parla bé d’aquesta autoexigència. Però… i davant dels altres?

El Catecisme de l’Església catòlica, recollint la tradició de l’Església, considera que hi ha guerres justes, per exemple per a la legítima defensa de les nacions, però amb una sèrie de condicions: que el dany causat per l’agressor sigui durador, greu i cert; que els altres mitjans per defensar-se hagin estat utilitzats (és a dir la guerra com a últim recurs), que hi hagi condicions serioses d’èxit i que l’ocupació d’armes no comporti mals majors que els que pretén eliminar.

En el cristianisme primitiu hi ha exemples que els soldats són admesos. El que els diu Joan Baptista

promotors de pau

és que no abusin ni es quedin amb una paga que no els correspon. D’altra banda als catecúmens els era prohibit ser gladiadors i participar en espectacles violents, però no ser militars. Un d’ells, Corneli, va ser un dels primers conversos.

Un cop deixat clar que és admissible, i a vegades imprescindible, fer front a la violència amb la força (d’aquí que hi hagi també la policia), l’Església sempre ha procurat que no s’arribi a la situació de guerra, que moltes vegades és fruit de la injustícia. Només cal veure moltes guerres del Tercer Món amb un lamentable passat colonial. Per això Pau VI va dir a la Populorum progressio que «el desenvolupament és el nou nom de la pau».

Nosaltres no podem intervenir directament en els grans conflictes, però sí que podem ser promotors de pau en les nostres famílies, en el nostre entorn social. Amb l’ajuda de Déu així ho hem de fer, posant l’esforç necessari i avançant amb això l’assentament del regne de Déu ja en aquest món.

DIUMENGE XXVII DEL TEMPS ORDINARILectura de la profecia d’Habacuc(Ha 1,2-3.2,2-4)Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi

ha baralles i s’aixequen discòrdies.El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada.»L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»

salm responsorial [94,1-2.6-7.8-9 (r.: 8)]Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva; presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb els nostres cants. R.

R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors.»

Veniu, prostrem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat, ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. R.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares,i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.

Lectura de la segona carta de sant pau a timoteu (2tm 1,6-8.13-14)Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna. Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc(Lc 17,5-10)En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.»Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»

PARAULA ENDINS

“doneu-nos més fe!”“Doneu-nos més fe!” Aquesta és la gran pregària

que mai hem de deixar de fer. Però la nostra fe no augmentarà, si nosaltres no ens hi predisposem. Per això el salm d’avui ens ha fet una crida a aquesta actitud. “No enduriu els vostres cors”. Cal procurar tenir el cor obert, el cor senzill, no endurit pels nostres interessos egoistes, que posa la seguretat en el tenir i en el posseir, en les satisfaccions fàcils i fugisseres. Això, que tant ens convida a l’ insaciable desig de consum de la nostra societat del benestar. Cal tenir el cor obert i disponible perquè la força de l’amor de Déu hi pugui entrar per poder moure’ns pels interessos del Regne.

La nostra missió, la nostra funció, el nostre paper és simplement deixar fer el que Déu, el que la força de l’amor de Déu, vol fer a través nostre. Nosaltres no afegim, res ni mica, a l’obra del projecte de Déu.

Per això no ens podem atribuir cap mèrit davant de Déu. Hem fet el que havíem de fer.

“Revifa la flama del do de Déu!” Aquest és el consell que dóna Pau a Timoteu. I és el que avui ens dóna a nosaltres. I revifarem el do de Déu, si fomentem les actituds altruistes i desinteressades que miren pel bé dels altres, especialment pel bé d’aquells que més necessiten rebre allò que Déu ens ha donat a nosaltres. I Déu ens ho ha donat, precisament, perquè ho compartíssim amb ells. És aquest el gran prodigi de la fe en Jesús.

Que la comunió amb Jesús, cos entregat a nosaltres i sang vessada per nosaltres, ens mogui a col·laborar en la construcció del gran prodigi del seu Regne.

J. Figueres, pvre.

diumenge 3 d’octubre: diumenge XXVII de durant l’any: [Hab 1,2-3.2,24; Sl 94; 2Tm 1,6-8.13-14; Lc 17,5-10 (LE/LH pròpies)].dilluns 4: Sant Francesc d’Assís, religiós i fundador (MO)[Ga 1,6-12; Sal 110; Lc 10,25-37]. dimarts 5: Tèmpores d’acció de gràcies i de petició [Dt 8,7-18; Sl 1Cr 29; 2Co 5,17-21; Mt 7,7-11(LE/LH pròpies)]. dimecres 6: Sant Bru, prevere (MLl)[Ga 2,1-2.7-14; Sl 116; Lc 11,1-4 ]. dijous 7: Mare de Déu del Roser (MO) [Ga 3,1-5; Sl Lc 1,69-75; Lc 11,5-13 (LE/LH pròpies)]. divendres 8:)[Ga 3,7-14; Sl 110; Lc 11,15-26]. dissabte 9: Sant Dionís, bisbe, i companys, màrtirs, i sant Joan Leonardi, prevere (MLl) [Ga 3,22-29; Sl 104; Lc 11,27-28]. diumenge 10: diumenge XXVIII de durant l’any: [2Re 5,14-17; Sl 97; 2Tm 2,8-13; Lc 17,11-19 (LE/LH pròpies)].Les lectures pertanyen al cicle C.Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III setmana.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

PREGUEM AMb L’ESGLéSIA Intencions que el Sant Pare proposa a

l’Apostolat de l’Oració per a la pregària en aquest mes d’octubre:

General: Perquè les Universitats Catòliques esdevinguin cada cop més llocs on, gràcies a la llum de l’Evangeli, sigui possible experimentar l’harmònica unitat que hi ha entre fe i raó.

missionera: Perquè la celebració de la Jornada Missionera Mundial sigui ocasió per comprendre que la tasca d’anunciar el Crist és un servei necessari i irrenunciable que l’Església està cridada a exercir a favor de la humanitat.

APOR

DEMà, 4 D’OcTUbRE,UN ESDEVENIMENT DE

TALLA MUNDIALDemà, dilluns, 4 d’octubre, a les 18.30 h i al saló

d’actes del Col·legi d’Advocats (c/ Enric d’Ossó, 1) de Tarragona, tindrà lloc una jornada interreligiosa sobre la pau, organitzada per la comunitat de Sant Egidi i presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells. En el debat hi intervindran experts de talla mundial com el cardenal Paul Poupard, president emèrit del Consell Pontifici de la Cultura; el Dr. Jaron Engelmayer, rabí de Colònia; Mn. Armand Puig, biblista i el sheik Mohammad Sammak, secretari general del Comité Nacional del Liban pel diàleg Islamocristià. La solidaritat amb els pobres junt amb el diàleg com a camí de pau i de col.laboració entre les religions, seran els eixos del debat. Hi haurà un servei de traducció simultània.DIàLEGS A VALLS

A Valls l’Any Jubilar en el Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de la Candela va fent el seu camí de preparació per les Festes Decennals 2011.

Els dies 7 d’octubre, 11 de novembre i dos de desembre el grup “Reflexió i Diàleg” ha organitzat un cicle, titulat genèricament DIÀLEGS, en el qual estan programats tres temes de diàleg de la màxima actualitat. Tres persones de reconeguda solvència respondran les qüestions que els presentaran tres entrevistadors ben avessats en els temes. Es tracta de fer l’aportació de la manera més atractiva i dinàmica. No cal dir que hi haurà temps perquè el públic pugui formular també les seves preguntes.

Les sessions es faran a la Casa de Cultura, de Valls, a 2/4 de 8 de la tarda.

El dijous 7 d’octubre hi haurà el primer diàleg, el qual versarà sobre “El repte de la globalització. El Dr. Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de Catalunya i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, respondrà les preguntes que li farà en Francesc Domènech, director de Canal Reus TV.

MANS UNIDES, PREMI PRíNcEP D’ASTÚRIES DE LA

cONcòRDIA 2010La institució d’Església Mans Unides

ha estat guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de la concòrdia 2010. Mans Unides, que l’any passat va complir 50 anys, es va imposar en les últimes votacions del jurat a l’Organització Internacional del Treball i a la dissident birmana i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, segons han informat fonts de la fundació que concedeix els guardons.

La candidatura de Mans Unides, entitat de l’Església catòlica a l’Estat espanyol per a l’ajuda, promoció i desenvolupament del Tercer Món, la va presentar el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Juan Antonio Martínez Camino, i comptava amb més de 6.300 suports.

D’altra banda, des de Mans Unides es vol ressaltar el gran nombre d’adhesions rebudes des dels països on treballen o han treballat al llarg d’aquests 50 anys.

MéS ENLLà DE LA NOTícIA EScLAUS

A LA cASA DEL PAREHA MORT MONS. JOSEP MARTí I AIXALà

El 20 de setembre de 2010 va passar a la casa del Pare, després d’una greu malaltia, Mons. Josep Martí i Aixalà, a l’edat de 75 anys.

Mons. Martí i Aixalà va néixer a Cervià de les Garrigues el 5 de setembre de 1935. Des de ben jove ja va manifestar la seva vocació presbiteral, la qual cosa el va dur a ingressar en el nostre Seminari Pontifici, on va cursar els estudis eclesiàstics i on, a la seva capella major, va

rebre l’orde sacerdotal de mans del cardenal Mons. Benjamín de Arriba y Castro. Igualment ben aviat va mostrar les seves preocupacions culturals, que el dugueren a llicenciar-se en Teologia, Arqueologia, Sociologia i Filologia anglogermànica.

La seva primera destinació pastoral va ser com a vicari de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell, d’on va passar a desenvolupar el mateix càrrec a la de Sant Francesc de Reus. El 16 de novembre de l’any 1964 va ser designat rector de la parròquia de Santa Maria de Guimerà. A totes elles va deixar un bon record, com a prevere i com a orador sagrat. Durant molts anys va ser capellà del monestir de les Carmelites Descalces i de la comunitat de les Germanetes dels Pobres, així com director diocesà del Catecumenat.. També va ser consiliari de Mans Unides.

Va ser diverses vegades membre del Consell presbiteral i del Consell Pastoral Diocesà i també exercir diversos càrrecs de govern a la nostra Arxidiòcesi, de la qual va ser designat vicari episcopal el 9 d’octubre de 1973. L’any 1989 va ser creat canonge del Capítol Catedral de Tarragona,

del qual era l’encarregat de Patrimoni. L’any 1995 va participar a les sessions del concili provincial Tarraconense, on va deixar constància de la seva capaitat oratòria i del seu ric i florit vocabulari, així com del seu tarannà correcte i meticulós.

També es va dedicar a la docència, exercint-la al Seminari Pontifici. L’any 1970 va ser designat formador-responsable de la Secció de Teologia de Barcelona, de la qual igualment va ser professor. Del 1977 fins al 1996 va ser professor de l’Institut de Teologia, embrió de l’Institut Superior de Teologia “Sant Fructuós”, del qual ha estat professor també fins la seva mort.

Els seus coneixements d’Arqueologia i del món de l’art religiós van portar-lo a ser nomenat delegat diocesà per al Patrimoni Artístic i Documental i Art Sacre, així com director de la Biblioteca del Seminari i del Museu Diocesà, càrrecs que va compaginar amb el de Secretari General del Pontifici Institut d’Arqueologia Cristiana de la Santa Seu, per la qual cosa va haver de residir a Roma.

Com a científic va publicar diversos llibres i infinitat d’articles a revistes internacionals especialitzades, va dictar nombroses conferències i va participar en molts congressos internacionals, on va deixar l’empremta de la seva erudició. També va demostrar la seva vena poètica posant la lletra a nombrosos “Goigs” i també publicant els seus versos en català a diversos poemaris, tant al nostre país com a l’estranger.

Les seves exèquies vas tenir lloc dia 22 de setembre, a les 11 del matí, a l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Cervià de les Garrigues i van estar presidides pel Sr. Arquebisbe.

Mons. Josep Martí i Aixalà, reposi en la pau de Crist!

A la premsa local s’ha publicat un article en el que, d’alguna manera, s’arriba a sacralitzar la democràcia. De quina democràcia es parla? Perquè, a vegades, dóna la impressió que cadascú interpreta la democràcia a la seva manera, segons els seus particulars interessos. Algú va preguntar als esclaus de Grècia què en pensaven de la democràcia? En temps de Pericles, Atenes tenia una població de 150.000 habitants dels quals 80.000 eren esclaus. Què en pensaven, aquests, d’una democràcia que era incapaç d’alliberar-los? Avui, aquí, els aturats, què en pensen d’una democràcia impotent per a trencar les cadenes de l’atur? O les diverses cadenes que imposa una societat consumista? No és, aquest, un altre esclavatge? Moltes vegades, quan es parla de democràcia, es vol dir partitocràcia. I cal dir les coses pel seu nom…

Josep S.

El proper dia 7 d’octubre, dijous, a 2/4 de 8 del vespre i a la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral de Tarragona, el Senyor Arquebisbe presidirà una celebració de l’eucaristia en sufragi de Mons. Josep Martí i Aixalà (a.c.s.), organitzada pel Capítol de la Catedral.