El dia 8 de maig celebrarem la festa de la Mare de Déu del Toro, patrona de la nostra Diòcesi.

És una data que ha de ser marcada en vermell al calendari personal, familiar i comu-nitari de tots els catòlics de Menorca. També com a record i participació per a tots aquells que senten afecte per la imatge i pel lloc on es troba situada. És part de la nostra història i el lloc més significatiu de la nostra illa. No repetiré en aquestes línies els aspec-tes històrics més rellevants de la devoció a la Mare de Déu sota l’advocació del Toro. Molts dels nostres avantpassats que han clamat a ella, han tingut l’ajut necessari per a una vida cristiana autèntica i l’han transmesa fidel-ment a les generacions posteriors. Coneixeu els detalls àmpliament. Us demano que con-tinueu explicant aquesta tradició als més petits i joves de les vostres famílies. I que encoratgeu l’amor i la devoció a la Mare de Déu entre els vostres amics i coneguts. És el compromís de tot cristià. En la proximitat de la Mare de Déu, trobem el millor auxili per afrontar les nostres relacions humanes en l’actualitat que ens permeten la fortalesa i la paciència necessàries per estimar i servir als nostres semblants. La col·laboració i l’ajuda als que més pateixen en l’actualitat, per les malalties, la solitud, la vellesa o l’atur, és una altra gran petició que us demano des d’aquí. La Verge Maria és la mare de tots i necessita

de la nostra intel·ligència, del nostre cor, de les nostres mans per propagar llaços de fraternitat entre tots els seus fills. La mirada i el record que dipositem en ella han de comprometre’ns amb tots els menorquins sobretot els que més pateixen les carències socioeconòmiques. Finalment una tercera petició: participeu en les activitats que durant aquests dies s’organitzen amb motiu de celebrar la presència de la Patrona en la nostra vida i en la nostra societat. M’alegra comprovar com moltes institucions catòliques s’acosten al santuari cada any en vistoses i pietoses peregrinacions. A més de prendre part en els actes de la vostra pròpia associació, heu de fer-vos presents també en aquells que organitza el mateix Santuari que representa el sentir de tota la diòcesi. La Missa, la Vetlla de pregària, la benedicció dels camps, la trobada de sacerdots i membres de la vida consagrada, la visita familiar a la Verge són motius suficients per acostar-vos a Déu donant gràcies per la Mare i demanant la seva inter-cessió perquè ens empenyi a disminuir les necessitats de tots. Seguim en el procés de dotar de mitjans i d’instruments jurídics apropiats per canalitzar les futures ajudes econòmiques. És un pas important per intensificar la devoció que sent Menorca per la seva Patrona. Encomano a la intercessió de la Verge l’Any de la Fe, que ha convocat el papa Benet XVI i que comença el pròxim 11 de setembre. També posem a les seves mans el pròxim Sínode de Bisbes, que tracta sobre l’esperançador tema de la Nova Evangelització. Tant de bo ens trobi a tots els cristians de Menorca amb coratge suficient per respondre als grans reptes que ens planteja la cultura actual, de vegades tan distant del sentiment religiós i cristià. El coratge i la valentia que neixen dels autèntics testimonis de Jesucrist

† Salvador, bisbe de Menorca

LA PATRONA DE MENORCApassant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1557 - Any XXXI - 6 maig 2012

fullMonseñor

Raúl Berzosa,

obispo de Ciudad Rodrigo, trató duran-te unos días en Menorca de la nueva evangelización y de la necesidad y bús-queda de sanación en el mundo actual. Raúl Berzosa visitó hace unos días Menorca con un doble propósito. El primero era ofrecer una con-ferencia sobre la nueva evangelización en la iglesia de Sant Martí de Es Mercadal. Después, en el marco de la Jornada de formación de Pastoral de la Salud, monse-ñor Berzosa trató de la “Necesidad y bús-queda de sanación en nuestro mundo actual”, en la Sala de Convenciones, tam-bién en Es Mercadal.

Hoy se habla de nueva evangeliza-ción, ¿por qué?Para no olvidar dos realidades tan sen-cillas como éstas: por un lado, que la Iglesia no es para ella misma sino para anunciar y compartir la buena noticia de Jesucristo y, por otro lado, para recordarnos que el cristianismo y la Iglesia siguen siendo actuales y realida-des vivas para los hombres y mujeres de nuestro tiempo.

¿Qué es la nueva evangelización?Comienzo diciendo lo que no es: no es un reinventar el Evangelio o enseñar algo nuevo; no es criticar lo que se ha hecho hasta ahora como si no hubiera servido para nada; no es anular la pas-toral ordinaria que se hace en las comunidades cristianas o la evangeliza-ción en tierras de misión donde nunca se ha anunciado a Jesucristo. Sí es un examen para ver dónde no hemos lle-gado en nuestras viejas iglesias y por qué; y para acercarnos con nuevo ardor y nuevos lenguajes a los que un día se bautizaron y hoy no son practicantes o viven como si Dios no existiera.

El Papa ha convocado un sínodo sobre la nueva evangelización, ¿con qué motivo?Sencillamente para que la Iglesia, en los cinco continentes donde está presente, camine en la misma dirección pastoral, con la misma brújula y se compartan experiencias de nuevos evangelizadores tanto de personas como de comunida-des. Es como un nuevo dinamismo misionero o un nuevo Pentecostés.

Diario “Menorca”

MONS. RAÚL BERZOSA (1)

la entrevista a...

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura dels Fets dels Apòstols 9, 26-31

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorpo-rar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presen-tà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convi-via amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompa-nyaren a Cesarea i el feren anar a Tars. L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constant-ment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.

Salm responsorial 21R: En el Senyor s’inspirarà el

meu himne el dia del gran aplec.

Lectura de la 1ª carta de sant Joan 3, 18-24Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixe-rem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pen-sem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimat, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem allò que li demanam, perquè com-plim allò que ens mana i feim allò que és del seu grat. El seu mana-ment és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan 15, 1-8En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Jo som el cep ver-tader, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla, i la que dóna fruit, la poda i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets grà-cies a la paraula que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosal-tres no podeu donar fruit si no estau en mi. Jo som el cep, i vosal-tres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si qualcú se separa de mi, és tirat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedau en mi, i allò que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot allò que desit-geu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.”

Diumenge V de Pasqua (cicle B)

Lectura del libro de los Hechos de los apóstoles 9, 26-31En aquellos días, llegado Pablo a Jerusalén, trataba de juntarse con los discípulos, pero todos le tenían miedo, porque no se fiaban de que fuera realmente discípulo. Entonces Bernabé se lo presentó a los após-toles. Saulo les contó cómo había visto al Señor en el camino, lo que le había dicho y cómo en Damasco había predicado públicamente el nombre de Jesús. Saulo se quedó con ellos y se movía libremente en Jerusalén, predicando públicamente el nombre del Señor. Hablaba y discutía también con los judíos de lengua griega, que se propusieron suprimirlo. Al enterarse los herma-nos, lo bajaron a Cesarea y lo enviaron a Tarso. La Iglesia gozaba de paz en toda Judea, Galilea y Samaria. Se iba construyendo y progresaba en la fidelidad al Señor, y se multiplicaba, animada por el Espíritu Santo.

Salmo responsorial 21

R: El Señor es mi alabanza en la gran asamblea.

Lectura de la primera carta del apóstol san Juan 3,18-24Hijos míos, no amemos de palabra y de boca, sino de verdad y con obras. En esto conoceremos que somos de la verdad y tranquilizare-mos nuestra conciencia ante él, en caso de que nos condene nuestra conciencia, pues Dios es mayor que nuestra conciencia y conoce todo. Queridos, si la conciencia no nos condena, tenemos plena con-fianza ante Dios. Y cuanto pidamos lo recibimos de él, porque guarda-mos sus mandamientos y hacemos lo que le agrada. Y éste es su man-damiento: que creamos en el nom-bre de su Hijo, Jesucristo, y que nos amemos unos a otros, tal como nos lo mandó. Quien guarda sus mandamientos permanece en Dios, y Dios en él; en esto conocemos que permanece en nosotros: por el Espíritu que nos dio.

Lectura del santo evangelio según san Juan 15, 1-8En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: «Yo soy la verdadera vid, y mi Padre es el labrador. A todo sarmiento mío que no da fruto lo arranca, y a todo el que da fruto lo poda, para que dé más fruto. Vosotros ya estáis limpios por las palabras que os he hablado; perma-neced en mí, y yo en vosotros. Como el sarmiento no puede dar fruto por sí, si no permanece en la vid, así tampoco vosotros, si no permanecéis en mí. Yo soy la vid, vosotros los sarmientos; el que permanece en mí y yo en él, ése da fruto abundante; porque sin mí no podéis hacer nada. Al que no per-manece en mí lo tiran fuera, como el sarmiento, y se seca; luego los recogen y los echan al fuego, y arden. Si permanecéis en mí, y mis palabras permanecen en vosotros, pedid lo que deseáis, y se realizará. Con esto recibe gloria mi Padre, con que deis fruto abundante; así seréis discípulos míos.»

Els primers diumenges de Pasqua els evan-gelis amb insistència demostrativa ens parlaven de la resurrecció, mentre que el

passat diumenge ens mostrava la figura de Jesús Bon pastor. Avui es recorre a l’al·legoria del cep i de les sarments, mostrant-nos com Crist és el cep veritable, nosaltres som les sarments i el Pare és el vinyater. D’aquesta manera ens parla de l’actitud essencial per tal que cada cristià doni el fruit que el Pare espera: viure units a Ell. Forma clara, el que avui se’ns diu d’anticipar el que escoltarem en la pròxima solemnitat de l’Ascensió, on Jesús enviarà als deixebles lliu-rant-los el relleu que el Pare li confià. Aquesta missió serà possible si romanen units a ell. Precisament per açò la lectura evangèlica (Jo 15,1-8) resta marcada per la presència -set cops- del verb menô (quedar-se, estar, roman-dre): Estigueu en mi..; si us quedeu en mi..) i 6 vegades parla de “donar fruit”. La insistència

d’aquets termes posa de manifest la clara inten-ció que Crist té en relació a nosaltres. Però si important és el treball, la missió, també els deixa clar que no es tracta sols d’estar ocu-pats o de ser diligents treballadors, sinó que es tracta de ser i estar en una vinya que no es nostre sinó del Senyor i que per tant el que fem no podem fer-ho en nom propi sinó sols en el seu nom.Som escollits, Déu s’ha fixat en cada un de nosaltres i pel baptisme ens ha empeltat al Crist. Tenim la seva vida en nosaltres i en conseqüèn-cia l’element principal per a donar fruit: la unió amb Ell, perquè «les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit» (Jo 15,4). Jesús ho diu taxativament: «Sense mi no podeu fer res» (Jo 15,5). És aquest evangeli una oportunitat per demanar-nos si tot el que fem ho fem units a Ell, o més bé ho fem seguint altres criteris. Unió a Crist que passa per estar units al que l’Església

ens diu i ens demana. És en Ella on Crist segueix parlant i actuant i no podem pretendre dur a terme l’encomana evangelitzadora sinó és par-tint dels criteris eclesials. Ella és mare i mestre, va dir Joan XXIII i l’experiència ens demostra com l’actuar com a francs tiradors no porta en lloc i com al final el sentit intuïtiu i religiós de la gent ho descobreix, per açò és millor sempre amb l’Església que fora d’Ella. Però, com restar units a Crist? A més d’estar-hi a l’església com hem dit abans, també la pregà-ria constant i assídua, la celebració dels sagra-ments, l’exercici de la caritat, la formació religi-osa, els exercicis devocionals, l’acompanyament i la lectura espiritual, l’adoració eucarística... són formes que sempre s’han recomanant per tal de tenir i donar fruits de vida cristiana. És el que s’ha testimoniat en la llarga història cristiana a través dels millors fills de l’església: els sants. Seguim-ho nosaltres!

Millor “amb” l’esglésiaevangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 1ª Setmana Dg. 6, V de PASQUA: Fets 9, 26-31 / Sal 21 / 1Jo 3, 18-24 / Jo 15, 1-8.

Dl. 7, Fèria: Fets 14, 5-18 / Sal 113 B / Jo 14, 21-26.

Dt. 8, La Mare de déu deL Toro (S): Fets 1, 12-14 / Sal 1S 2, 1. 4-5. 7 / Ga 4, 4-7 / Llc 1, 39-55.

Dc. 9, Fèria: Fets 15, 1-6 / Sal 121 / Jo 15, 1-8.

Dj. 10, Sant Joan d’Àvi-la, prevere i doctor. Patró de la clerecia d’Espanya (MO): Fets 15, 7-21 / Sal 95 / Jo 15, 9-11.

Dv. 11, Fèria: Fets 15, 22-31 / Sal 56 / Jo 15, 12-17.

Ds. 12, Fèria: Fets 16, 1-10 / Sal 99 / Jo 15, 18-21.

Dg. 13: VI DE PASQUA: Fets 10, 25-26. 34-35. 44-48 / Sal 97 / 1Jo 4, 7-10 / Jo 15, 9-17.

LECTURES DE LA MISSA DIàRIA

Full Dominical Pàgina 3

Boni bé des del meu naixement, he après a estimar Maria. La vaig comen-çar a conèixer amb el nom d’Auxilia-

dora. Del que som, dec molt als salesians. Aquests bons religiosos que em feren esti-mar el mes de maig i em digueren que era el mes de Maria. Noms com: D. Gustavo, D. Jesús, D. Germán... em són del tot familiars.Segons Rafel Casasnovas, salesià ciutade-llenc, coneixem que l’origen de la devoció de Maria Auxiliadora a Ciutadella té un nom: fra Juan Díaz Merino, bisbe de Menorca (1832-1844). El seu episcopat no fou fàcil. Mort Ferran VII (29 de setembre de 1833) esclata una guerra civil que durà del 1833 al 1840 (regència de Maria Cristina i prime-ra guerra carlista). Patí un “reglament d’im-premta” (una censura d’Estat) que condici-

onava les ensenyances del bisbe. L’any 1835, visqué la cruel matança de religiosos, la suspensió dels convents de regulars... Fou vivint aquestes i altres circumstàncies, quan demanà a la Santa Seu la concessió de l’Ofi-ci i Missa de Maria Auxiliadora per a la seva diòcesi. La resposta vingué de Roma, firma-da el 13 d’abril d’aquest any, amb el visti-plau del papa Gregori XVI (1831-1846). A Menorca, la primera festa de Maria Auxiliadora se celebrà un dimarts: el 24 de maig de 1836.Després de 176 anys, a dins d’un altre marc no absent de dificultats socials, econòmi-ques, religioses... tornam a acudir a Maria dient-li: “Auxili i Far dels cristians, devora vostra, arrecerats, reconstruïu la nostra pau!”.

Si sabéssim que una vida feliç és possible, fins i tot en les hores fosques... Avui pensava amb una persona que tot el seu estudi a estat estimar i aquesta ins-

trucció l’ha rebuda a la “universitat de la vida”. Perquè una vida sigui polida, no és indispensable haver estudiat una carrera, tenir habilitats especials o haver tingut una vida fàcil: hi ha una felicitat en el do de si mateixa. Allò que torna alegre una existència és avançar en la sen-zillesa, la del cor, i la de la nostra vida. Quan la senzillesa està íntimament associada a la bondat del cor, podem crear al nostre entorn un espai d’esperança i, quan avan-cem pas a pas, construirem una vida feliç. Dia rere dia, fins i tot en la nit, anirem a la font on brolla l’Aigua Viva.Déu ens vol feliços! Per açò no podem estar indiferents davant el sofriment dels altres. Davant les proves, Déu

ens suggereix que siguem creadors/es. La nostra vida adquireix sentit quan és una resposta viva a una crida de Déu. Però com discernir aquesta crida? Ens podem dema-nar: Què vol Déu de jo?En el silenci interior, pot sorgir una resposta: atreveix-te a donar la teva vida pels altres, allà trobaràs el sentit de la teva existència. Déu espera que siguem reflexes de la seva presència, portadors i portadores d’una esperança d’Evangeli.Qui respon a la crida del Senyor, no ignora les debilitats, però guarda en el cor aquestes paraules de Jesús: No tenguis por, confiança!L’Esperit Sant és la força capaç de sostenir el si de tota una vida. És el mateix Esperit que posa en els nostres cors el desig d’Eternitat i de l’Infinit.

“Aixeca’t i camina; la teva fe t’ha salvat”. Amb aquestes paraules evangèliques, la pastoral de la salut ha engegat aquest 2012 una campanya amb el lema “el poder guaridor de la fe”. Aquest lema només el podem comprendre correctament si, amb paraules del bisbe de Ciudad Rodrigo Raúl Berzosa aquests passats dies per Menorca, entenem que la salut “no és només física, sinó també afectiva, social, ètica i espiritual”. Així és que la salut integral, do de Déu i tasca nostra, forma part de la voca-ció de l’home cap a la plenitud de la vida segons el projecte salvador de Déu.

Justament per parlar d’aquesta temàtica, el bisbe Raúl Berzosa reuní a la sala de convencions des Mercadal, el passat dime-cres dia 18 d’abril, un nombrós grup de persones de tota l’illa interessades en la promoció de la salut. El burgalès bisbe de Ciudad Rodrigo, amb un castellà clar i precís, i una qualitat comunicativa directa, desgranà davant els assistents un “decà-leg d’autenticitat” per al camí dels apòstols de la salut: els pro-fessionals, voluntaris i familiars de malalts que el vam escoltar amb atenció i sintonia:

1. Ser el que som, cosa que implica conèixer-nos i alliberar-nos de l’opinió dels altres.2. Viure la vida apassionadament.

3. Configurar la nostra vida amb Crist fins a veure, sentir i actuar com ell.4. Reconstruir persones i comunitats eclesials, punt de partida per a transformar el món.5. Aprendre de valorar les coses positives cercant pri-mer de tot allò que unifica.6. No viure al límit fins a cremar-se, és a dir, tenir cura d’un mateix.7. Respectar el ritme de creixement propi i dels altres fins a saber integrar els contraris i besar les nostres pors.8. No renunciar a trobar els valors autèntics seguint el manament d’estimar-se un mateix i els altres com a si mateix, i estimar Déu més que tot fins a estimar els altres en Déu i com ell, abraçant amb aquest amor el món i la societat segons els seus plans.9. Ser per als altres joier i pigmalió, estimar els pobres amb imaginació i creativitat.10. Posar en pràctica el revers del Parenostre, és a dir, acollint en la nostra vida la resposta de Déu Pare a la nostra pregària de fills segons l’ensenyament de Jesús.

D’aquesta xerrada en vam sortir reconfortats i alegres.

Joan Febrer

EL PODER GUARIDOR DE LA FE

Maria J. Bosco Faner i Bagur

pescant valors

des del claustre

Feliços Carme Mesquida OSC

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Durant tot el mes de maig, cada dia, a les set des capvespre rés del rosari.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL TORO

-Diumenge dia 6 a les 11 h:Benedicció dels termes i Eucaristia.-Dimarts dia 8 a les 20 h:Eucaristia presidida per Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Menorca.

Programa “HUMANS”Dijous, dia 10 maig, a les 22 h i divendres a les 13.30 i 21 h a Televisió Menorquina. Entrevista: a EMI ARMENGOL, autora del lli-bre: “Una cadira buida”. Reportatge: de la sèrie Pedres amb historia: “Sant Francesc de Ciutadella”. També es pot veure a http://www.bisbatdemenorca.com/

Menorca MissioneraTrobada al col·legi Salesià dissabte 12 de maig a les 19 h, xerrada de la Germana Brígida Moreta, car-melita missionera. A les 20.15 cele-bració de l’Eucaristia al Santuari de Maria Auxiliadora.“Maria Reina de les missions, encoratja les vocacions en la Missió” és el lema que hem escollit per a aquesta trobada, reflexionant sobre la importància del paper de Maria en la Missió. Les Col·lectes d’aquest cap de set-mana són a favor de Menorca Missionera.

Pasqua del Malalt, Diumenge 13 de maig.Celebració a les parròquies.

Recés pasqual al Monestir de concepcionistes, dirigit per fr. Josep M. Segarra, caputxí.

Dimarts 15, de 10.30 a 17.00 h.Que cada participant dugui la Bíblia i un entrepà pel dinar.Per a més informació: 971 362606

Formació de professorat de religió

Títol del curs: El Cinema com a recurs didàctic en l’ensenyament de la ReligióDestinataris del curs: Professorat de religió tant de primària com de secundària, professorat d’altres assignatures i catequistes.Duració del curs: 8 horesImpartirà el curs: Iñigo Arranz Roa, llicenciat en història moderna per la Universitat de Salamanca (1989)Data del curs: Divendres 18 de maig a les 17 h i dissabte 19 de maig a les 9 h .Lloc: Col·legi La Salle de Maó. Carrer Vassallo, 125Per una millor organització, es prega confirmar assistència, enviant un E-mail a religiomenorca@gmail.com abans de 15 de maig.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Trobada d’escolans

En el marc del diumenge III de Pasqua, els escolans de la Diòcesi celebraven la

darrera trobada d’aquest curs, i aquesta vegada a la parròquia de St. Esteve.Desprès de la benvinguda i un joc, compartíem la celebració de l’Eucaristia amb la comunitat. Un joc de Pistes sobre la Vigília Pasqual ens va dur fi ns al Castell de St. Nicolau per a trobar els diferents signes de la Pasqua, on el fi nal de les sis pistes va ser una trobada amb Jesús Ressuscitat a la capella de la parròquia. Els símbols trobats pel camí varen servir per a fer un mural i en-tendre una mica més la festa més important dels cristians. El dinar compartit i diversió a la plaça, per llavors arribar fi ns el Seminari i visitar l’exposició de fotos del concurs vocacional d’aquest curs, també la casa i fi ns el cor del Socors.Aquest curs ens hem trobat a: es Castell, es Migjorn i St. Esteve, tres trobades que recordem amb tots els escolans que hi han participat, ja que “hem estat cridats a viure la Paraula”. Els catequistes us demanem a voltros els nostres escolans que tot i acabar ja el curs, continueu “servint” a la taula de l’Eucaristia, és Jesús qui us hi convida i us necessita. Finalment, dir que ho hem passat molt bé, cantant, jugant, pregant... A tots i totes us desitjam un bon fi nal de curs i també un bon estiu, i, ens tornarem a trobar el proper curs.

Els catequistes

Festa de Sant Francesc Coll i GuitartDia 19 de maig, festivitat de Sant Francesc Coll i Guitart, fundador de les Gnes. Dominiques de l’Anunciata i celebració del Bicentenari del seu naixement.“Que no s’apagui la seva llum!” és el lema escollit per aquest any Bicentenari.El cor de les Dominiques de l’Anunciata una vegada més es vesteix de festa per celebrar els 200 anys del naixement del nostre Fundador. Encara ressona en nosaltres les imatges, vivències i el ressò de la seva canonització; esdeveniment que guardem amb gratitud i pas del Senyor entre nosaltres.La vida del P. Francesc Coll proclama la gràcia de Déu, la seva acció en ell, la seva presència amorosa i provident que el va convertir en instrument eficaç per la dignificació de la dona en el seu moment i en el llarg dels temps i altres mediacions. Testimoni d’aquesta veritat, on passava deixava en el cor de les persones el rostre de la fe i el de la conversió a Crist.Recordem novament les seves paraules: “Un foc encén un altre foc, una llum, una altra llum”.Que el Bicentenari sigui per a totes nosaltres un moment de gràcia per a ser més evange-litzadores, des de la santedat de vida i amb la paraula explícita que anuncia a Crist, Camí, Veritat i Vida per a tots els homes.

Comunitats de Ferreries i Maó Dominiques de l’Anunciata

notícies del món

Abril - New York, EL PAPER FONAMENTAL DELS PARESLa delegació de la Santa Seu a New York intervingué durant la 45a sessió de la Conferèn-cia sobre la població i el desenvolupament, el 24 d’abril, insistint en el paper “fonamental” dels pares en l’educació dels seus fi lls. Manifestava la seva preocupació per la “tendència desconcertant a minimitzar el paper dels pares en l’educació dels seus fi lls, i a suggerir que no és el paper dels pares, sinó el de l’Estat”. Deia que “és important que la relació natural i per tant essencial entre els pares i els seus fi ll sigui afi rmada i sostinguda, no afeblida”. L’Estat ha de “respectar l’elecció que fan els pares per als seus fi lls i evitar les temptatives d’adoctrinament ideològic”.

Abril. Catanzaro, POSAR LA PERSONA AL CENTRE DE LES PREOCU-PACIONS

Per a reactivar l’economia a Europa, hem de posar les persones en el centre de les preo-cupacions i no els interessos particulars dels individus. Aquesta és l’aportació específi ca del cristià, declara el cardenal Bertone en la Universitat de la diòcesi de Catanzaro-Squillace a Calàbria. Europa, creada com a comunitat econòmica als seus inicis, era fonamentada en el valor i la cultura del cristianisme on “l’ètica no era separada de la política i de l’economia”. “Avui l’esfera econòmica té necessitat de l’ètica per funcionar bé, perquè pertany a l’activi-tat de l’home. Cal, doncs, basar l’economia en la “centralitat de la persona” per a respondre a les seves necessitats més autèntiques”.

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca