Arquebisbat de Tarragona Diumenge IV de durant l’any Any LXIII - IV Època - Número 3229

29 d

e ge

ner d

e 20

12

La Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) que hem celebrat aquest passat mes d’agost ens ha permès acollir a la nostra arxidiòcesi més de sis mil joves vinguts d’arreu del món. Juntament amb ells, molts joves catòlics de casa nostra han participat a Madrid en els actes centrals de la JMJ, que ha estat una veritable festa de la fe.

Tothom ha coincidit a valorar molt positivament el testimoni i l’actitud d’aquests joves cristians durant els dies que va durar la Jornada. Algunes persones que van participar en l’acolliment a les nostres parròquies i escoles m’han comentat joiosament la bona impressió que van tenir dels nois i noies peregrins.

Molts dels qui llegiu aquestes lletres sou pares i mares que teniu fills i filles en edat escolar, i estic convençut que voldríeu que els vostres infants esdevinguessin d’aquí a poc uns joves sans i alegres, «ferms en la fe, arrelats i edificats en Crist», com els que vam veure a la Jornada Mundial de la Joventut. Estic segur que per assolir un objectiu tan preuat, esteu disposats a posar tots els mitjans necessaris en llur educació.

Un dels mitjans que teniu al vostre abast és la classe de religió a l’escola. Us vull recordar que, tant si es tracta d’escola estatal com d’escola concertada, teniu dret a demanar la classe de religió catòlica per als vostres fills. Tots els centres educatius dependents de l’administració tenen l’obligació constitucional d’oferir la classe de religió, que és de lliure acceptació per part de les famílies. No poques vegades, en alguns centres es dificulta als pares i mares el dret a inscriure els fills a la classe de religió, a vegades de manera directa, i a vegades oferint una matèria alternativa que no és equiparable a la classe de religió tal com ho mana la llei.

Us animo a fer respectar aquest dret que teniu per al bé dels vostres fills i per a la seva educació in-tegral en la qual no ha de mancar la referència a la fe cristiana i a la dimensió transcendent de l’existència de tal manera que no tinguin una llacuna tan pro-

LA CLASSE DE RELIGIÓ A L’ESCOLA

funda en la seva formació humana.

Els nostres infants i jo-ves, en una societat ines-table i fragmentada com és avui la nostra, necessiten punts de referència sòlids. Els pares i mares cristi-ans són els primers punts de referència en l’educa-ció dels fills, però també la parròquia i l’escola són puntals de la seva educa-ció.

Justament a la Jornada Mundial de la Joventut, el papa Benet XVI, en una al·locució a joves professors a El Escorial els deia: «Els joves necessiten mestres autèntics; persones obertes a la veritat total en les diferents branques del saber, sabent escoltar i vivint en el seu interior aquest diàleg interdisciplinari; persones convençudes, sobretot, de la capacitat humana d’avançar en el camí cap a la veritat. La joventut és temps privilegiat per a la recerca i l’encontre amb la veritat.» El temps de l’escola d’un infant i un jove és un temps autènticament privilegiat per a créixer intel·lectualment i humanament, i la classe de religió catòlica és un veritable instrument de recerca i encontre amb la veritat.

Ben aviat, des de l’escola us preguntaran si voleu inscriure els vostres fills a classe de religió. Us demano que, pensant en el seu futur, demaneu la classe de religió catòlica per a ells.

DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY

PARAULA ENDINSJESÚS PREDICA AMB FETS I PARAULES

Jesús inicia el seu ministeri anunciant l’evangeli del regne de Déu a la regió de Galilea. Tot just arribar a Cafarnaüm, una ciutat important d’aquella zona i on Jesús s’hi estarà força temps, se’n va immediatament a predicar a la sinagoga.

L’evangelista Marc no ens diu quins són els continguts de la predicació a la sinagoga, però ben segur que són els mateixos que Jesús ja havia pronunciat poc abans pels voltants del llac de Tiberíades: «El regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.»

Allò que l’evangelista Marc destaca en aquest fragment és la reacció dels qui van escoltar Jesús: s’estranyaven i restaven admirats, no tant per allò que deia, sinó per la manera com ho deia «amb autoritat», i encara afegeix un detall significatiu, «no ho feia com els mestres de la llei».

Els habitants de Cafarnaüm i de tota la regió

havien escoltat moltes predicacions dels mestres de la llei cada dissabte a la sinagoga, però la predicació de Jesús era per a ells una veritable novetat davant la qual no podien restar indiferents.

I és que Jesús parlava com un mestre per damunt del qual no hi ha cap altre mestre, i de qui el mateix Pare del cel donava testimoni: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo.»

A més, Jesús acompanya les seves paraules amb uns fets que reforcen el seu missatge i que impressionen profundament la gent perquè guareix i allibera els qui estan oprimits pel maligne, tal com ho veiem en el fragment d’avui.

L’anomenada de Jesús s’estendrà per tota la regió de Galilea, i ben aviat arribarà a Jerusalem, i d’allí, mitjançant la predicació dels seus deixebles, fins als límits més llunyans de la terra.

Norbert Miracle, pvre.

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor,

el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu.«Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»

Salm responsorial [94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)]Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant seu a lloar-lo,aclamem-lo amb els nostres cants.R: Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:«No enduriu els vostres cors.»Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R.Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:«No enduriu els cors com a Meribà,com el dia de Massà, en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares,i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.» R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit.Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc(Mc 1,21-28)A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos?Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

Diumenge, 29: Diumenge IV de durant l’any [Dt 18,15-20; Salm 94, 1-2.6-7.8-9; 1C 7,32-35; Mc 1,21-28 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 30: [ 2S 15,13-14.30; 16,5-13a; Salm 3,2-3.4-5.6-7; Mc 5,1-20]. Dimarts, 31: St. Joan Bosco, prevere (MO) [2S 18,9-10.14v.24-25a.30-19,3; Salm 85, 1-2.3-4.5-6.; Mc 5,21-43]. Dimecres, 1: [2S 24,2.9-17; Salm 31,1-2.5.6.7; Mc 6,1-6]. Dijous, 2: La presentació del Senyor (F)[ Ml 3,1-4, o bé He 2,14-18; Salm 23,7.8.9.10; Lc 2,22-40 ( o més breu: 2,22-32) (LE/LH pròpies)]. Divendres, 3: St. Blai, bisbe i màrtir (ML), St. Anscari, bisbe (ML) [Sir 47,2-13; Salm 17,31.47 i 50.51; Mc 6,14-29]. Dissabte, 4: Memòria de Sta. Maria en dissabte [ 1R 3,4-13; Salm 118,9.10.11.12.13.14; Mc 6,30-34]. Diumenge, 5: Diumenge V de durant l’any [Jb 7,1-4.6-7; Salm 146, 1-2.3-4.5-6; 1Co 9,16-19.22-23; Mc 1,29-39(LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

JoRNADA MUNDIAL DE LA VIDA CoNSAGRADA La Jornada Mundial de la Vida Consagrada la va

instituir el beat Joan Pau II l’any 1994. Com a data de la celebració va fixar la del 2 de febrer, festa de la Presentació del Senyor. L’objectiu de la Jornada no és altre que recordar que la vida consagrada és un do de Déu a l’Església i a la humanitat i també donar gràcies a Déu per tots els ordes religiosos contemplatius, pels ordes i congregacions de vida apostòlica, per les societats de vida apostòlica, pels instituts seculars, pels ermitans i ermitanes, per l’orde de les verges consagrades i per les noves formes de vida consagrada.

El lema de la Jornada d’enguany és: «Vine i

segueix-me (Mc 10,31). Vida consagrada i nova evangelització.» La nova evangelització demana nous evangelitzadors. Els consagrats, pel nostre estil peculiar de vida, hem de donar testimoni radical de l’evangeli, sense concessions a la «mundanitat». La vida consagrada és per ella mateixa instrument d’evangelització. Aquesta és la seva missió en l’Església, i la missió no s’ha de confondre amb la «feina» encomanada. La riquesa són els diferents carismes presents en una Església particular.

Pere Cardona, ofmcap.Delegat diocesà per a la vida consagrada

TRES PREGUNTES A…Mn. Joan Miquel Bravo, arxiprest de l’Urgell-Garrigues

L’Arxiprestat de l’Urgell-Garrigues és la demarció territorial de l’arxidiòcesi integrada per 24 parròquies que compten amb set preveres, dos dels quals es troben ja en la jubilació pastoral i amb una laica amb missió pastoral. L’arxiprest, Mn. Joan Miquel Bravo, explica que el territori d’aquesta demarcació està situat a la Terra Ferma però arrelat a l’església de Tarragona.

- Mn., quina és la peculiaritat de l’arxiprestat?- Una gran peculiaritat del nostre arxiprestat és que té el gran pulmó espiritual del Monestir de Santa Maria de Vallbona, amb la presència de les monges cistercenques. També, en l’àmbit religiós, tenim la Família Fe i Vida a Rocallaura i els ermitans de la Mare de Déu del Tallat. A més, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Bovera així com nombroses ermites que s’estenen per tot el territori.

- Quines són les principals activitats de l’arxiprestat?- Per promoure i coordinar la pastoral de conjunt a l’arxiprestat, els preveres i la laica amb missió pas-toral ens reunim el segon divendres de cada mes a Belianes. També tenim tres reunions amb el Consell Pastoral Arxiprestal. A més, es desenvolupen els cursos bíblics, quinzenalment, a Belianes i cada úl-tim dimecres de mes a Arbeca. Exemple d’això és la pregària que s’organitza a Sant Pere de Maldà

l’últim divendres de cada mes, a més d’altres diverses activitats.

- Com està format el Consell Arxiprestal?- Per l’arxiprest, que n’és el president, i pels laics dels principals pobles de l’ar-xiprestat. També hi són presents la se-cretària del Consell, la laica amb missió pastoral i una representació dels pre-veres de l’arxiprestat. Entre tots volem que sigui realment una medició eficaç per a fer realitat la comunió i la corresponsabilitat de tots els membres de les respectives comunitats i la seva acció evangelitzadora en aquest territori de l’Església diocesana, amb una especial incidència sobre la pregària per les vocacions i per incentivar el compromís dels laics en la nostra societat.

Josep S.

FELICITEM-LoSAquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres:

30 de gener: Mn. Vicenç Ribas Canals (1983).2 de febrer: Mn. Jordi Gual Ferré ( 1968) i Mn. Pere Fibla Palazón (2002)

Ad multos annos!

ES FA SABER29 DE GEnER•Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe amb els

religiosos i religioses presents a l’arxidiòcesi. A la Catedral de Tarragona, a les 11h.

3 DE FEBRER•Inici de la novena de pregària amb motiu del

primer centenari de l’arxiconfraria de Nostra Se-nyor de Lourdes. A l’església parroquial de la Pu-ríssima Sang de Reus, a les 19h.

4 DE FEBRER•Curs de formació missionera «Els camins de la

missió». Tema: «El primer anunci de Crist Sal-vador», a càrrec de Mn. Isidre Foguet. A l’es-cola Joan XXIII de Bonavista (c/ Tretze), de 10 a 11.30h. Organitza: arxiprestats de Tarragona Centre i Tarragona Perifèria i Delegació diocesa-na de Missions.

5 DE FEBRER- Món Tabor, una eucaristia mensual per a joves. A

la Capella major del Seminari de Tarragona, a les 19h. Organitza: Delegació diocesana de Joven-tut en col·laboració amb el Secretariat Diocesà de Vocacions.

HA MoRT MN. PERE LLUíS RAMoN I MARToRI

El passat diumenge, dia 15 de gener, va mo-rir sobtadament Mn. Pere Lluís Ramon i Marto-ri, nascut el 21 de juliol de 1944 a Mont-roig del Camp. Actualment, des del 27 de setembre de 2011, era rector de les parròquies de Sant Bartomeu de l’Argentera, Sant Mateu Apòstol de Riudecanyes i Santa Maria de Duesaigües. També era consiliari de l’Associ-ació Família Llum i Vida de Rocallaura i administrador parroquial de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Vila-nova d’Escornalbou, que inclou l’església de Sant Joan Baptista de l’Arbocet. Des del mes d’octubre de 2008 era membre del Consell Presbiteral.

Enginyer tècnic agrícola i llicenciat en teologia, va ser ordenat prevere el dia 17 de juny de 1984 a l’església parroquial de Sant Joan Baptista del Catllar. Tot seguit va iniciar el ministeri sacerdotal com a vicari de la Par-ròquia de Sant Joan Baptista de Valls i com a rector de la Parròquia de Sant Martí de Vilaverd. Durant aquests anys i fins arribar a l’actualitat, moltes parròquies han estat testimoni de la seva tasca pastoral, com les de Sant Llorenç de Gratallops, de Santa Llúcia de Bellmunt del Priorat, de Sant Miquel de Torroja del Priorat, de Santa Llúcia de la Vilella Alta, dels Sants Abdó i Senén de Llorenç de Rocafort, de Santa Maria de Maldà, de Sant Llorenç de Rocallaura, de Santa Maria de Vallbona de les Monges, de Santa Maria dels Omells de na Gaia i de Sant Pere de Belltall. També ha estat consiliari de la Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat (Fra-ter) i del grup del Moviment Cristià de Pobles i Comar-ques de l’arxiprestat de l’Urgell Garrigues.

El funeral, presidit pel Sr. Arquebisbe, tingué lloc el dilluns, dia 16 de gener, a les 16.30 h, a l’església parro-quial de Sant Miquel Arcàngel de Mont-roig del Camp.

Mn. Pere-Lluís Ramon, reposi en la pau de Crist!

SETMANA DE PREGàRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANSDel 18 al 25 de gener de 2012, arreu del món

s’ha pregat per la unitat dels cristians amb el lema «Tots serem transformats per la salvació de Nostre Senyor Jesucrist» (1Co 15,51-58), basat en la pri-mera carta de l’apòstol Pau als corintis. Aquesta iniciativa respon a la crida del Consell Ecumènic de les Esglésies i el Consell Pontifici per a la Uni-tat dels Cristians a pregar i participar a les nostres parròquies i comunitats en el camí cap a la unitat de tots els batejats en Crist.

Alguns dels actes centrals d’aquesta setmana de pregària han estat les dues celebracions inter-confessionals que han tingut lloc a l’arxidiòcesi, la primera a l’església prioral de Sant Pere Apòstol de Reus el passat dia 20 de gener i la pregària ecu-mènica presidida pel Sr. Arquebisbe a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona, el passat dia 23, amb altres preveres i pastors representants d’altres confessions com el P. Vasile, ortodox ro-manès, els pares evangèlics Salvori Villar i Narcís de Batlle, i el pastor anglicà Rafael Alarcón, entre d’altres.

Segons el director del Secretariat diocesà de relacions interconfessionals, Mn. Jaume Roig, en els darrers cinquanta anys, des del concili Vaticà II, s’ha progressat molt en el diàleg ecumènic, però «cal mantenir i intensificar la pregària units uns i al-tres per a ser capaços de superar els cansaments, les apaties i el desconcert».

NoMENAMENTSEl Sr. Arquebisbe ha signat darrerament els següents nomenaments:- Mn. Amador Canaldas Salvadó, administrador par-

roquial de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Vila-nova d’Escornalbou.

- Mn. Stephen Cochrane, administrador parroquial de les parròquies de Sant Mateu Apòstol de Riudeca-nyes, de Santa Maria de Duesaigües i de Sant Barto-meu de l’Argentera.

- Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, vicedirec-tor del Secretariat diocesà d’animació bíblica

- Mn. Jordi Sánchez Pellicer, rector de la Parròquia de Santa Maria Assumpta de Maspujols.

- Mn. Marcin Matynka, vicari de les parròquies de Sant Salvador del Vendrell, de Santa Maria de la Bisbal del Penedès, de Sant Miquel de Marmellar, de Sant Cris-tòfor de Selma-El Pla de Manlleu, de Santa Maria de Valldossera i de Sant Miquel del Montmell.

- Mn. Daniel Barenys Llauradó, adscrit a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona.

- Sr. Jordi Borràs Fernández, director de Càritas Inter-parroquial de Tarragona.