Arquebisbat de Tarragona V Diumenge de Pasqua Any LXI - IV Època - Número 3138

2 d

e m

aig

de

2010

En les seves famoses Cròniques de Nàrnia, la novel·la de ficció de C.S. Lewis portada al cinema amb gran èxit, lectors i espectadors entren en el món fantàstic governat per una reina malvada a la qual acompanyen quatre nens. Un d’ells, l’Edmund, revela el parador dels seus germans amagats, pecat que havia d’implicar-li la mort, i Aslan, el lleó, s’ofereix a substituir-lo i mor en lloc seu després d’horribles turments. Finalment el lleó ressuscita i venç en la batalla final contra el mal. El simbolisme cristià hi és més que evident. Per Setmana Santa hem recordat com Jesús es lliura en rescat nostre, és clavat a la creu i després torna a la Vida com a primícia dels ressuscitats.

Déu no es desentén de la sort del pecador. Precisament s’ha fet home en Jesucrist per a redimir-nos. En el món actual hi ha una clara pèrdua del sentit del pecat i això comporta necessàriament una pèrdua de la funció de Crist com a redemptor. Si no hi hagués pecat, quina necessitat hi hauria de redempció?

Després de repassar les diverses virtuts cristianes, el Compendi del Catecisme de l’Església catòlica es deté en la consideració de la realitat del pecat. Alguns veuen el pecat com un simple error, com qui s’equivoca de carretera quan va de viatge, o com qui amb un mal gest trenca un gerro de casa seva per malaptesa. Però en ell hi ha alguna cosa de més profund, que fa que tots els pecats s’assemblin al primer, al d’Adam i Eva: no fer la voluntat de Déu. El pecat no és una distracció o un error de càlcul, sinó una acció moral en la qual, en cerca egoista d’un bé nostre, per exemple un possible plaer immediat, s’oblida, es posterga o fereix la relació amb Déu i amb els nostres germans.

Uns altres pensen que Déu és massa gran per a ser ferit pels pecats d’uns éssers que, en la immensitat de l’Univers, són a penes no res. Però Déu no veu les coses així. Per a ell les persones no són com una formiga que es passeja sobre el llom d’un elefant, sinó

EL PECAT I EL RESCAT

que són objecte del seu amor. Per aquest motiu els pecats fereixen efectivament els qui els cometen, però també Déu, perquè va voler unir la seva sort a la nostra. Els qui tenen experiència de pares saben bé que quan un fill pateix, ells també pateixen.

El consol que tenim, en la nostra experiència de pecadors, és la mi-sericòrdia divina. Déu mateix, a través del sa-grament de la penitèn-cia, esborra les nostres faltes una vegada i una altra, fins a setanta vegades set, i ens retorna la gràcia i amb ella l’alegria veritable. Tal com passa en el si d’una família quan es restableix l’harmonia trencada abans per algun motiu, en la vida humana cap cosa no retorna tant la pau a l’esperit com la tornada a la llar, en aquest cas a l’amistat amb Déu.

DIUMENGE V DE PASQUALectura dels Fets dels Apòstols(Ac 14,21b-27)

En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al regne de Déu hem de

passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

Salm responsorial [144,8-13ab (R.: 1)]

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. R.

R. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.O bé: Al·leluia.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre Regne i parlin de la vostra potència. R.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor,la magnificència gloriosa del seu Regne. El vostre Regne s’estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,1-5a)Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat.» Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 13,31-33a.34-35)Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.»Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

Construïm un cel nou i una terra nova

PARAULA ENDINS

L’evangelització obre les portes de la salvació de Jesús a tothom i a tot arreu. Déu se serveix dels qui proclamen l’Evangeli per augmentar i organitzar noves comunitats de creients organitzats i units en l’Església del Crist. Malgrat les dificultats i les tribulacions, el Regne de Déu s’obre pas i tota la comunitat del poble sant hi participa, ho comparteix i se n’alegra. Els missioners experimenten la força i l’alegria de la comunió que viuen en el lligam dels qui els envien, en la força creadora i purificadora de la Paraula que anuncien, en la santificació dels qui l’escolten i l’accepten compartint-la, i en l’acció de gràcies que tots plegats ofereixen en l’amistat de Jesús que porta al Pare amb la força de l’Esperit Sant. Tot això ens obre a les paraules del salmista: El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat (Sl 145,9).

Déu ens fa el gran do d’expressar la seva bondat i el seu amor en la nostra vida de comunió, com ens diu l’autor del llibre de l’Apocalipsi tot celebrant el

diumenge: Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes (Ap 29,3). Ho aconseguim amb la força acceptada i viscuda amb el llaç de la seva presència: Qui m’estima guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell (Jn 14,23). Així, guiats per l’Esperit Sant que viu a casa nostra, està dins de nosaltres i ens conduirà cap a la veritat sencera (Jn 14,17; 16,13), treballarem avançant cap al cel nou i la terra nova.

Tenim el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres amb el mateix amor que Ell ens ha estimat. Un amor que ens manifesta com a deixebles seus. Un amor que tots necessitem i que és l’única força pastoral que té l’Església garantida pel mateix Jesús en pregària al Pare: Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món coneixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi (Jn 17,23).

Joan Magí, pvre.

Diumenge 2 de maig: Diumenge V de Pasqua. [Ac 14,21b-27; Sl 144; Ap 21,1-5; Jn 13,31-33a.34-35 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 3: Sant Felip i sant Jaume, apòstols (F)[1Co 15,1-8; Sl 18; Jn 14,6-14 (LE/LH pròpies)]. Dimarts 4: [Ac 14,19-28; Sl 144; Jn 14,27-31a]. Dimecres 5: [Ac 15,1-6; Sl 121; Jn 15,1-8]. Dijous 6: [Ac 15,7-21; Sl 95; Jn 15,9-11]. Divendres 7: [Ac 15,22-31; Sl 56; Jn 15,12-17]. Dissabte 8: [Ac 16,1-10; Sl 99; Jn 15,18-21]. Diumenge 9: Diumenge VI de Pasqua. [Ac 15,2.22-29; Sl 66; Ap 21,10-14.22-23; Jn 14,23-29 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la I setmana.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

LA REGULARITAT I LA coNSTàNcIA EN LA PREGàRIAVal més el qui persevera amb constància cercant el Senyorque el qui mena la pròpia vida com un cavall sense amo. (Sir 20, 32)

Un dels secrets per progressar en la pregària és la regularitat i la constància. Passa com en qualsevol ofici o feina: no n’hi ha prou, per exemple, de tocar de tant en tant alguns acords de piano per esdevenir un bon pianista sinó que s’ha de ser perseverant i constant. En la pregària és igual: no n’hi ha prou de pregar en l’Eucaristia, ni tampoc de pregar en les nostres cases de tant en tant, quan me’n recordo, quan ho necessito pels meus interessos personals (com si el nostre Déu fos el geni de la llàntia que només freguem quan ens interessa).

Ens anirà molt bé descobrir quin moment del dia ens va més bé per pregar i reservar-nos-el per al Senyor tot essent fidels i constants a aquest temps.

I si algun dia estem cansats o no gaire motivats, doncs fem una pregària breu, senzilla..., però fem-la, no la deixem.

La constància en la pregària esdevindrà una bona rutina necessària per poder viure l’Evangeli en el dia a dia, doncs així com el jugador de futbol a base de constància en els entrenaments aconsegueix aque-lla agilitat i lleugeresa que necessita per fer un bon partit, també la constància en la pregària ens anirà forjant en persones que amb agilitat i lleugeresa sa-bran viure la Bona Nova donant un bon testimoni i edificant un món segons els valors del Regne de Déu.

Xavier Roig, pvre.

MÉS ENLLà DE LA NoTÍcIAREBAIXES

Abans, les rebaixes només es feien durant determinats mesos amb l’objectiu d’incentivar les compres, per exemple, al mes de gener. Ara, però, les directrius comercials –millor dit, polítiques– han canviat perquè, pràcticament, les rebaixes s’aplicaran durant tot l’any. Hi ha negocis que requereixen una venda continuada, tot aprofitant l’ocasió del moment. Així es desprèn de la iniciativa adoptada per la Junta d’Andalusia segons la qual les joves que vulguin avortar tindran una rebaixa del vint per cent del cost total de la intervenció. Només hi ha una condició: que la jove estigui en possessió del “carnet jove”. L’avortament entra, així, al mercat de

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIAIntencions que el Sant Pare proposa a l’Apos-

tolat de l’Oració per aquest mes d’abril.Intenció general: Preguem per tal que s’acabi

el vergonyós i inic comerç d’éssers humans, que tristament afecta a milions de dones i d’infants.

Intenció missionera: Preguem per tal que els ministres ordenants, les religioses, els religiosos i els laics compromesos en l’apostolat, sàpiguen infondre entusiasme missioner a les comunitats que els hi han estat confiades.

APOR

les rebaixes. Certament, es tracta d’una rebaixa moral al marge de l’estrictament econòmica. Fins a quin punt ha arribat el mercadeig polític per fer aquesta oferta de rebaixar el cost dels avortaments? Amb quins valors es poden plantejar, alegrement, aquestes iniciatives? Es a dir, es plantegen perquè hi ha una manca absoluta de valors: ni cristians, ni ètics ni humans. Que tot un govern autonòmic accepti aquesta proposta del Departament de Joventut, constitueix un indicatiu de quin és el seu tarannà. Bé, això passa a Andalusia. Però qui no diu que el mateix pugui passar a Catalunya mitjançant el “carnet jove”?...

Josep S.

ES fA SABER6 dE mAIg – Reunió del Consell del Presbiteri. Al Palau

arquebisbal, a les 10.30 h.

8 dE mAIg – L’Escola de Litúrgia del Seminari Laïcal Diocesà

realitzarà una nova sessió de treball al Santuari-Monestir de la Mare de Déu de la Serra, a Montblanc. Començarà a les 17.30 i tractarà sobre el coneixement dels símbols litúrgics.

PASToRAL DE LA SALUT PREPARA EL PELEGRINATGE

A MoNTSERRAT Per al proper 15 de maig està prevista la visita

anual a la Mare de Déu de Montserrat de la Dele-gació diocesana de Pastoral de la Salut adreçada en especial a aquelles persones que necessiten anar acompanyades o en autocar adaptat.

Es voldria que, amb ocasió de la celebració dels XXV anys del Dia del malalt, s’ampliés el nombre de pelegrins, estiguin malalts o no. Les persones interessades poden inscriure’s o demanar informa-ció al telèfon 616 945 856 o a l’enllaç de la Pastoral de la Salut de la seva parròquia.

DISTINcIÓ A MoNS. MISERAcHSL’alcalde de Tarragona, Sr. Josep-Félix Ballesteros, va lliurar el

diploma de Serveis Distingits a la ciutat a Mons.Valentí Miserachs com a reconeixement a la seva important tasca de donar a conèixer Tarragona als llocs on s’ha interpretat o s’interpretarà una de les seves obres més destacades: l’oratori Pau i Fructuós, una extraordinària aportació a l’Any Jubilar de Sant Fructuós, composició estrenada a la Catedral, amb lletra de Mn. Joan Roig. Mons. Miserachs va lliurar a l’alcalde una versió italiana de l’oratori i al Sr. Arquebisbe. Mons. Jaume Pujol, un exemplar de la versió catalana.

MEDALLA DE L’ASSocIAcIÓDEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS

AL SR. ARQUEBISBELa nova Junta de l’Associació del Pas de la Presa

de Jesús, de la Confraria de Pescadors de Tarragona, de mans del seu president, Sr. Josep-Ramon Tules Armela, va lliurar al Sr. Arquebisbe la medalla de

l’entitat. Mons. Jaume Pujol va agrair la deferèn-cia i va mantenir un cordial canvi d’ impressions amb els mem-bres de l’esmen-tada Junta, els quals, posterior-ment, van visitar el Palau Arxie-piscopal.

MN. MARTÍNEZ SUBÍAS,DELEGAT DEL PATRIMoNI ARTÍSTIc

El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, ha nomenat Mn. Antoni Martínez Subías Delegat diocesà per al patrimoni artístic i documental i l’art sacre. Segons el Decret del Sr. Arquebisbe, aquesta Delegació “assumeix les competències de la Delegació diocesana per a l’inventari i catalogació del patrimoni artístic de l’arxidiòcesi i per tant se suprimeix aquest darrer organisme diocesà”.

LA SANTA MISSA cADA DIA A cANAL cATALà TV

Des del passat 12 d’abril el canal televisiu Canal Català TV ofereix en directe, de dilluns a divendres, la retransmissió de la Santa Missa a les 12.00 h pels seus canals televisius.

Canal Català és el grup privat de comunicació audiovisual amb més presència a tot el Principat després de rebre les llicències de TDT local privada. El projecte de Grup Canal Català que es posiciona per davant de grans grups de comunicació és la materialització d’una aposta per la proximitat, la pluralitat de continguts, la qualitat i la catalanitat. Canal Català TV, en la seva nova etapa digital, vol enfortir el model de televisió que preserva les essències de la televisió local catalana aprofitant les sinergies i l’experiència de les televisions associades.