Sis projectes exposats. Resultats del procés de treball

Del 12 de gener al 7 de març. Sala d’exposicions del Centre Cívic Fort Pienc

TRANS_ART_06.LABORATORI DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES és un projecte que té lloc a

l’Illa Fort Pienc i a l’Espai Jove de l’Eixample de setembre de 2006 a febrer de 2007. Sis artistes o

col·lectius de diverses disciplines creatives han desenvolupat, en una primera fase (setembre-

octubre), un procés de treball ideat per aquest context social. Tant els usuaris dels equipaments

presents a l’Illa com els veïns del barri han pogut col·laborar i convertir-se en part activa de la

proposta.

*****************************

Trans-Art és un projecte que s’inicia al gener del 2006 i es clausura al març del 2007. Un dels

objectius d’aquest projecte era crear una plataforma temporal de gestió, producció i exhibició de

projectes d’art contemporani que es desenvolupessin en un context físic i social concret: l’Illa

Fort Pienc i l’Espai Jove de l’Eixample.

Aquest punt de partida genera una situació que comporta la interrelació entre diverses disciplines

professionals, equipaments, institucions, artistes, i públics. Aquestes relacions són les que acaben

per donar solidesa al vincle de treball entre Trans_Art i el context de l’Illa. Fet que es fa possible,

per una banda, pel mateix procedir dels artistes en el seus treballs en relació amb el context, però

també gràcies a que hi ha un procés de gestió del projecte compartit amb els responsables dels

equipaments i els tècnics del districte, una permanència física continuada en l’espai, que es

converteix en l’oficina des d’on es fa la gestió del projecte i per descomptat, els diferents

moments de visibilitat (Exposició Taller Obert (setembre-octubre), Butlletins informatius, pàgina

web www.trans-artlaboratori.org, i aquesta exposició) que també han estat imprescindibles per

enfortir la vinculació del projecte amb el barri.

Treballar en relació a aquest espai ha significat generar punts d’intersecció per la col·laboració,

l’intercanvi, però també pel desacord. La implicació compartida entre responsables del projecte,

els artistes i els equipaments ha estat significativa. Són equipaments de tarannàs molt diferents i

amb objectius, realitats i rutines de treball dispars. És per això que una part important del

projecte és la que fa referència a la creació d’aquest espai comú de treball en la qual molta de

l’energia s’inverteix en processos de mediació i coordinació per posar en contacte camps

professionals amb llenguatges, punts de vista i metodologies de treball diverses. La riquesa

d’aquest procés i les evolucions de les dinàmiques tot sovint queden soterrades a causa del seu

caràcter volàtil i circumstancial. Ens interessava que totes aquestes situacions estiguessin

presents en la mateixa

exposició per no caure en el risc que aquesta acabés per transmetre la imatge idíl·lica d’un procés

sense aspectes negatius. Cal recordar doncs, que certes expectatives no s’han acomplert, que la

implicació no ha estat, per raons diverses, sempre i per part de tothom la mateixa, i que entre el

que es va proposar i el que ha acabat succeint hi ha hagut desviacions, algunes afortunades i

altres no tant. Que tot procés passa per alts i baixos i que un projecte en el qual les propostes en

el seu moment d’arrancada són abstractes implica fer una aposta i una actitud d’entusiasme,

apel·lar a la imaginació. Poder inaugurar aquesta exposició és donar fer que el procés ha arribat a

bon port.

La creació d’aquesta xarxa de col·laboració és la que facilita unes condicions per a que els

projectes que s’havien de desenvolupar tinguessin la possibilitat d’establir una relació real amb el

context.

Un dels altres objectius de Trans_Art proposava com a punt de partida que el projecte dels

artistes convidés a col·laborar amb persones usuàries d’aquests espais i que el procés de treball

que realitzessin donés peu a un cert retorn a les persones usuàries. Una demanda que ja

assenyalava com a “delicada” la relació que s’estableix entre els artistes i les persones amb les

que es col·labora. El procés de mediació i contacte amb l’entorn ha estat una part important del

treball que han estat realitzant els artistes. A través de cada projecte i el seu desenvolupament

s’han establert uns canals de col·laboració a partir del qual Tran_Art s’ha anat filtrant en multitud

d’espais i situacions. Els seus treballs mostren de maneres diferents la presència participativa de

persones usuàries dels equipaments i veïnat.

En quant a la qüestió de la participació caldria remarcar alguns aspectes. En primer lloc fer

present que hi ha hagut maneres dispars de participar en els projectes i que aquestes abasten un

ventall d’intensitats variades. Des d’aportacions puntuals fins implicacions molt més continuades.

Per altra banda el grau de participació no ha estat sempre el desitjat i tot i que cada projecte ha

generat una simbiosis específica amb les dinàmiques dels equipaments i les seves persones

usuàries no totes les situacions afavorien de la mateixa manera la participació en els processos

artístics. També hem volgut tenir en compte i plantejar acuradament què és el que passa en

relació amb les comunitats i persones que han col·laborat amb els diferents processos un cop

finalitzat els projectes. En aquest direcció la mostra, amb l’ exposició dels projectes i l’esforç per

recollir i donar testimoni del procés vol ser una eina per retornar al context i a les persones que hi

han participat un agraïment i el testimoni de la seva col·laboració.

La mostra té la intenció no només de mostrar la resolució formal amb la qual es clausuren els

processos artístics de Trans_Art, sinó també traslladar als visitants, hagin o no participat en el

procés, la idea de que ha estat una experiència rica i complexa, plena de situacions

d’aprenentatge i experimentació.

Cristian Añó i Lídia Dalmau