Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat ... · Full de ruta per a la transició cap a...
31
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 1 Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa PROJECTE Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa CLIENT Consell Insular d’Eivissa DOCUMENT Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa DATA 29 d’abril de 2019 ELABORAT PER Inés Alomar, amb la col·laboració de Flor dell’Agnolo Amb la participació de CINESI, en la definició de les necessitats d’infraestructura de recàrrega
Transcript of Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat ... · Full de ruta per a la transició cap a...
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 1
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat
elèctrica a l’illa d’Eivissa
PROJECTE Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa
CLIENT Consell Insular d’Eivissa
DOCUMENT Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa
DATA 29 d’abril de 2019
ELABORAT PER
Inés Alomar, amb la col·laboració de Flor dell’Agnolo Amb la participació de CINESI, en la definició de les necessitats
d’infraestructura de recàrrega
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 2
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS 3
2 MOTIVACIONS 4 2.1 AVANTATGES DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA 4 2.2 CLAUS PER A ACCELERAR L’ELECTROMOBILITAT 4
3 DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ACTUAL. RESUM EXECUTIU 5
4 LÍNIES DE TREBALL 22
LÍNIA IMPULS • PROMOCIÓ I IMPULS DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA 23 LI-1 • INCENTIUS I RECOLZAMENT PER L’ÚS DE VEHICLE ELÈCTRIC 23
LI-1.1 INCENTIVAR L’ADQUISICIÓ PRIVADA DE VEHICLES ELÈCTRICS A L’ILLA 23 LI-1.2 ESTABLIR UN PROGRAMA D’INFORMACIÓ, ASSESSORAMENT I RECOLZAMENT A LES EMPRESES 23 LI-1.3 INCENTIUS PER L’ÚS DE VEHICLES ELÈCTRICS 23
LI-2 • SENSIBILITZACIÓ I COMUNICACIÓ 24 LI-2.1 REALITZAR UNA CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ SOBRE LA MOBILITAT ELÈCTRICA 24 LI-2.2 DONAR VISIBILITAT A LES ACCIONS DE MOBILITAT ELÈCTRICA EXEMPLARS 24
LÍNIA ADAPTACIÓ • MILLORA I ADAPTACIÓ DE L’ILLA A LA MOBILITAT ELÈCTRICA 25 LA-1 • DESPLEGAMENT DE LA XARXA DE RECÀRREGA EN ESPAIS PÚBLICS 25
LA-1.1 RECÀRREGA D’OPORTUNITAT I SEMI-RÀPIDA DE TITULARITAT PÚBLICA 25 LA-1.2 RECÀRREGA VINCULADA I SEMI-RÀPIDA O LENTA DE TITULARITAT PÚBLICA 25
LA-2 • IMPULS DEL DESENVOLUPAMENT D’INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PRIVADA 25 LA-2.1 FACILITAR LA INSTAL·LACIÓ D’INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA RÀPIDA 25 LA-2.2 FACILITAR LA INSTAL·LACIÓ D’INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA VINCULADA SEMI-RÀPIDA O LENTA PRIVADA 26 LA-2.3 FACILITAR LA INSTAL·LACIÓ D’INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA D’OPORTUNITAT SEMI-RÀPIDA PRIVADA 26
LA-3 • ADAPTACIÓ DELS SERVEIS DE TRANSPORT PÚBLIC A LA MOBILITAT ELÈCTRICA 26 LA-3.1 AVANÇAR EN L’ELECTRIFICACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC 26 LA-3.2 PROMOCIONAR L’ÚS DE VEHICLE COMPARTIT ELÈCTRIC EN SUBSTITUCIÓ DE DESPLAÇAMENTS EN VEHICLE PRIVAT 27
LA-4 • PROMOURE EL CONEIXEMENT EN EL SECTOR I ACTIVAR LA TRANSFORMACIÓ INDUSTRIAL 27 LA-4.1 IMPLANTAR LÍNIES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL ESPECÍFIQUES PER AL SECTOR DE L’ELECTROMOBILITAT 27 LA-4.2 PROMOURE I VALORAR EL DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL DEL RETROFIT DE VEHICLES DE COMBUSTIÓ INTERNA A ELÈCTRICS. 27 LA-4.3 REALITZAR JORNADES AMB PERSONES EXPERTES EN EL SECTOR 27 LA-4.4 PARTICIPACIÓ EN PROJECTES I+D+I 27
LÍNIA GESTIÓ: GESTIÓ INTEGRAL DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA INSULAR 28 LG-1 • COORDINACIÓ ENTRE ELS AJUNTAMENTS, EL CONSELL, GOVERN BALEAR I GOVERN CENTRAL EN RELACIÓ A LA MOBILITAT
ELÈCTRICA 28 LG-1.1 CONTRACTACIÓ CONJUNTA DE SERVEIS RELATIUS ALS PUNTS DE RECÀRREGA DE VEHICLES ELÈCTRICS 28 LG-1.2 DEFINICIÓ COMÚ DEL MARC NORMATIU PER A LES PERSONES USUÀRIES DE VEHICLES ELÈCTRICS 28 LG-1.3 DEFINICIÓ D’UN MODEL ÚNIC DE CONTRACTACIÓ DEL PRVE PÚBLICS 28 LG-1.4 OPTIMITZACIÓ DE LA COMPRA DE VEHICLES ELÈCTRICS PER A LES FLOTES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 29 LG-1.5 FOMENT DE MESURES DE PRIORITZACIÓ DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA EN PLANS DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE 29 LG-1.6 INCLUSIÓ DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA EN COM A EIX TRANSVERSAL EN DIFERENTS ÀREES DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS 29
LG-2 • CREACIÓ D’UNA PLATAFORMA DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA 29 LG-2.1 ELABORACIÓ D’UN PLA D’ACCIÓ ANUAL PER A LA TRANSICIÓ CAP A LA MOBILITAT ELÈCTRICA A L’ILLA D’EIVISSA 29 LG-2.2 PARTICIPACIÓ EN EL FULL DE RUTA PER A UNA EIVISSA 100% RENOVABLE 29 LG-2.3 COORDINACIÓ DE PROGRAMES D’IMPULS DE LA MOBILITAT 30 LG-2.4 CREAR UNA IMATGE DE MARCA DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA D’EIVISSA 30 LG-2.5 SERVEI D’INFORMACIÓ ACTUALITZADA SOBRE L’ACCÉS A LA MOBILITAT ELÈCTRICA, TANT PER A RESIDENTS, EMPRESES I VISITANTS 30 LG-2.6 PROMOCIÓ DE LA INTEGRACIÓ DE TOTS ELS PRVE DE L’ILLA EN SISTEMA ÚNIC 30 LG-2.7 DESENVOLUPAMENT D’UN PROJECTE D’ILLA AMB MOBILITAT SOSTENIBLE 30 LG-2.8 PLANIFICACIÓ DE LA XARXA ELÈCTRICA NECESSÀRIA 30 LG-2.9 SEGUIMENT I MONITORITZACIÓ 31
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 3
1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
El Consell Insular d’Eivissa (en endavant el Consell) i, en particular, el departament de
Territori i Mobilitat, té dins de les seves competències la gestió de la mobilitat de l’illa
d’Eivissa.
Per altra banda, el Govern de les Illes Balears ha aprovat recentment la Llei 10/2019 de
22/02/2019, de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Aquesta llei inclou un Capítol II
dedicat a la Mobilitat lliure d’emissions on es desenvolupen les polítiques d’obligat
compliment en mobilitat lliure d’emissions a les Illes Balears. Dins d’aquest capítol, es fa
esment específic a com les administracions públiques de les Illes Balears “han d’adoptar
les mesures necessàries perquè l’any 2050 la totalitat dels vehicles de motor que circulin
per les xarxes viàries de les Illes Balears siguin lliures d’emissions”.
Davant d’aquesta previsió i comprenent que forma part de la pròpia visió per a Eivissa, el
Consell ha contractat l’elaboració d’un “Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat
elèctrica a l’illa d’Eivissa” (en endavant Full de ruta).
L’objectiu d’elaborar un Full de ruta és avaluar i definir una estratègia que permetria al
Consell Insular d’Eivissa tenir un paper actiu en la transició a la mobilitat elèctrica en l’illa
d’Eivissa. I dins d’aquest objectiu marc:
✓ Proporcionar un document de Benchmarking de la mobilitat elèctrica, on identificar:
les dades que caracteritzen la mobilitat d’un territori, indicadors sobre la mobilitat
elèctrica, estat de l’art de la tecnologia, les solucions polítiques i tecnològiques que s’estan
implementant en d’altres indrets i quines de totes elles poden servir per a un territori com
el de l’illa.
El Benchmarking de la mobilitat elèctrica situa un marc de referència dels avantatges
d’apostar per la mobilitat elèctrica alhora que ens ofereix la visió d’exemples de bones
pràctiques per a definir en un model propi per l’illa.
✓ Incloure una foto de la situació actual mitjançant una Diagnosi de la mobilitat
elèctrica; per recollir la informació clau sobre: els paràmetres que caracteritzen la mobilitat
d’Eivissa actualment i a futur per tal de valorar en aquest model la implantació d’una
mobilitat elèctrica; la mobilitat elèctrica actual a Eivissa; avaluació particular de les accions
dutes a terme per les administracions de l’illa; i detecció de reptes i oportunitats.
La Diagnosi de la mobilitat elèctrica parametritza la situació actual, alhora que emmarca la
mobilitat elèctrica dins de les casuístiques pròpies de l’illa.
✓ Realitzar sessions de treball per a elaborar aquest document final:
§ Per una banda, la presentació del treball als diferents actors i actrius representants
de l’illa; per tant, administracions, sector empresarial i societat civil. Fruit
d’aquestes trobades, s’ha recollit també inquietuds i propostes per incloure en el
Full de ruta.
§ Reunions de treball internes de l’equip redactor amb el Consell.
✓ En el transcurs del projecte, al primer trimestre de 2019, l’illa d’Eivissa ha estat
seleccionada como una de les 26 illes que rebran suport per part del Secretariat per a la
Transició a les Energies Netes de les Illes de la UE, per a la redacció d’un Full de Ruta per
a una Eivissa basada 100% en energia neta i renovable. Aquest Full de ruta específic a la
mobilitat elèctrica serà incorporat dins d’aquest treball que ara s’iniciarà arrel d’aquesta
selecció.
✓ Presentar un document de Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica
a l’illa d’Eivissa com a resultat d’aquest treball d’investigació, anàlisi, debat i responent a
la voluntat d’oferir una guia i punt de trobada conjunta per a avançar de forma inclusiva i
coordinada cap a la transició a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa amb l’objectiu final
d’arribar al 2035 amb una illa on el 100% dels vehicles puguin ser elèctrics; i dins d’un
marc més ampli de Transició a les Energies Netes.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 4
2 MOTIVACIONS
Les motivacions per a desenvolupar un Full de ruta específic per impulsar la mobilitat
elèctrica a l’illa d’Eivissa es varen recollir en el Benchmarking.
2.1 AVANTATGES DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA
La mobilitat elèctrica és una tecnologia que està entrant en la seva maduresa tecnològica i
que presenta molts avantatges directes i indirectes de millora de la qualitat de vida i
d’impacte ambiental en el territori.
Es recull a continuació, el quadre resum dels avantatges de la mobilitat elèctrica presentat
en el citat document de Benchmarking.
Figura 1.- Avantatges del vehicle elèctric. Fonts: Estratègia de la Mobilitat elèctrica de
l’Ajuntament de Barcelona i PIRVEC 2016-2019.
2.2 CLAUS PER A ACCELERAR L’ELECTROMOBILITAT
Les claus per accelerar l’electromobilitat són 5:
1) Conscienciació; com per exemple, provar un vehicle elèctric o posar una fotografia
d’una persona prenent un suc mentre carrega el seu vehicle elèctric
2) Coneixement i transformació industrial; com per exemple, creant una línia de
formació de cursos d’especialització en mecànica de vehicles elèctrics.
3) Incentius i afavoriment normatiu; com per exemple, tenir aparcament preferent per
a vehicles elèctrics (no sempre han de ser incentius econòmics) com també l’ORA
gratuït.
4) Vehicles; transport amb camions lleugers o furgonetes per al transport de mercaderies
d’últim kilòmetre, vehicles de 2-3 rodes, cotxes privats, autobusos, flotes de serveis
públics i d’empreses, taxis... Cal identificar la/les tipologia/es on la tecnologia és
adequada per al territori i ús i que alhora és la més interessant de promoure.
5) Infraestructura; més enllà de la velocitat de recàrrega: pública, de càrrega ràpida,
semi-pública (en aparcaments, oficines...), privada en habitatge/local propi, de flotes.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 5
3 DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ACTUAL. RESUM EXECUTIU
Figura 2.- Resum dels elements principals de la Diagnosi. Font: elaboració pròpia
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 6
Aquest capítol recull les dades que s’han fet servir per a avaluar la situació actual com per
a quantificar la viabilitat de la mobilitat elèctrica des de diferents punts de vista.
Les dades recollides més rellevants són:
Població
La taula següent mostra les dades generals de la població de l’illa d’Eivissa i per municipis.
Taula 1.- Població i superfície per municipis a l’illa d’Eivissa, any 2016.
Font: Instituto Nacional de Estadística (extret de l’Annex 1 del PISTRUVC1
)
MUNICIPI POBLACIÓ
2016
SUPERFÍCIE
(HA)
Eivissa 49.549 1.116,1
Sant Antoni de Portmany 24.478 12.664,3
Sant Joan de Labritja 6.070 12.148,0
Sant Josep de sa Talaia 25.849 15.892,6
Santa Eulària des Riu 36.119 15.347,2
Total 142.065 57.168,2
Parc de vehicles
La taula següent ens mostra el nombre de vehicles (de tot tipus) per municipi i el total de
l’illa.
Taula 2.- Vehicles matriculats per municipi, any 2016.
Font: Parc de vehicles i padró municipal de les Illes Balears; per municipis a partir d’IBESTAT2
.
DISTRIBUCIÓ DE VEHICLES PER
MUNICIPIS
NÚMERO DE
VEHICLES
(UNITATS)
Eivissa 47.656
Sant Antoni de Portmany 22.365
Sant Joan de Labritja 5.784
Sant Josep de sa Talaia 26.280
Santa Eulària des Riu 35.306
Total 137.391
Mobilitat
1
PISTRUVC; Pla insular de serveis de transport regular de viatgers per carretera de l'illa d'Eivissa
2
IBESTAT, Institut d’Estadística de les Illes Balears
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 7
La taula següent mostra el nombre de viatges realitzats per residents, turistes estrangers
i turistes nacionals durant un dia. Aquesta informació ha estat extreta de l’Annex 1 del Pla
insular de serveis de transport regular de viatgers per carretera de l'illa d'Eivissa (en
endavant PISTRUVC).
Taula 3.- Viatges totals segons població i període de l’any, octubre 2017
Font: Matrius d’origen i destí d’Eivissa. Kineo.
PERÍODE LLOC DE RESIDÈNCIA VIATGES
Laborable temporada alta
Resident illa 361.715
Turista estranger 127.173
Turista nacional 81.066
Total 569.954
Laborable temporada baixa
Resident illa 343.339
Turista estranger 3.315
Turista nacional 23.712
Total 370.366
Dissabte temporada alta
Resident illa 327.544
Turista estranger 140.661
Turista nacional 90.881
Total 559.086
El mateix informe del PISTRUVC, s’obtenen les dades de fluxos principals entre macro-
zones, que són els viatges indicats en la Taula següent i distribuïts per recorreguts.
Taula 4.- Viatges per fluxos, octubre 2017
Font: Matrius d’origen i destí d’Eivissa. Kineo
Relació Laborable estiu
viatges/dia
Laborable hivern
viatges/dia
Dissabte estiu
viatges/dia
Eivissa - Platja d'en Bossa i Sant Jordi 57.254 35.941 62.278
Eivissa - Puig d'en Valls i Jesús 39.291 30.181 34.982
Sant Antoni - Zona Sud de Sant Antoni 23.810 13.412 22.290
Sant Antoni - Port d'es Torrent 27.447 15.679 26.002
Eivissa - Zona Sud de Sant Antoni 20.754 14.652 20.264
Santa Eulària - Zona est de Santa Eulària 15.434 8.895 15.676
Eivissa - Sant Antoni 14.312 8.609 12.070
Eivissa - Santa Eulària 13.675 9.509 12.300
Total Interzonals principals 211.977 136.878 205.862
Altres interzonals 168.808 101.096 175.078
Total interzonals 380.785 237.974 380.940
Intrazonals 189.169 132.392 178.146
Total viatges 569.954 370.366 559.086
Sistema energètic
Recull de les dades més rellevants del sistema energètic insular d’Eivissa, de diverses fonts.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 8
Les dades més rellevants del sistema elèctric de l’illa són:
§ Potència elèctrica instal·lada a Eivissa (estació de GESA): 280 MW
§ Potència elèctrica del enllaç Mallorca-Eivissa. 100 MW
§ Potència elèctrica disponible total: 380 MW
§ Demanda punta d’Eivissa (2015): 228 MW
§ Consum d’electricitat anual a Eivissa (2015): 894.699 MWh
§ Preu de producció d’electricitat al subsistema Eivissa-Formentera: 150 €/MWh
Impactes de l’energia
Utilitzant com a base d’informació de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro de
Energía (IDAE en endavant) i la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic del Govern
Balear, es defineixen els impactes energètics (energia primària), ambientals (emissions de
CO2 equivalents) i socioeconòmics (euro) dels diferents modes de transport terrestre.
Els principals impactes del consum d’energia són: el consum d’energia primària, les
emissions de CO2 i els costos socioeconòmics.
CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA
La forma d’unificar els consums energètics en una única unitat de treball, és calcular el
consum d’energia primària (en endavant EP) que representa. L’energia primària és aquella
energia tal qual s’obté de la terra i que no ha sofert cap transformació.
Per exemple, quan diem que 1 tep (tones equivalents de petroli, una unitat d’energia; on
1 tep = 11,63 MWh) de Gasoil equivalent a 1,12 tep d’energia primària; això vol dir que per
cada unitat de gasoil que es subministra en una benzinera, s’han gastat 1,12 en origen.
Els factors d’energia primària que s’han utilitzat en els càlculs són:
§ 1 tep de dièsel = 13.020 kWh d’EP
1 tep de dièsel = 1.181 litres de dièsel
Font: “Factores de conversión energía final -energía primaria y factores de emisión
de CO2 – 2010” de l’IDAE
§ 1 tep de benzina = 12.290 kWh d’EP
1 tep de benzina = 1.290 litres de benzina
§ 1 kWh d’electricitat = 3,049 kWh d’EP
Font: electricitat Sistema Balear en el document “Factores de emisión de co2 y
coeficientes de paso a energía primaria de diferentes fuentes de energía final
consumidas en el sector de edificios en España” de l’IDAE).
EMISSIONS DE CO2
Les emissions de CO2, són els gasos provocats en les transformacions de l’energia i
inclouen tot tipus d’emissions (com el CO2, les partícules, etc.) i comptabilitza tant les
emissions locals com les que han tingut lloc en un altre punt de transformació energètica
(que s’anomenen globals). S’utilitza la unitat de les tones equivalents de CO2 donat que
aquest és el gas que presenta major concentració.
Les emissions de CO2 són el principal causant del canvi climàtic.
Per exemple, quan diem que 1 kWh produeix 0,7476 kg de CO2, estem dient que, per a la
producció d’1 kWh d’electricitat s’han emès 0,7476 kg de CO2 sigui de forma local com
en el lloc d’origen de transformació de l’energia.
Els factor d’emissions de CO2 que s’ha utilitzat en els càlculs per a l’electricitat és el
següent:
§ 1 kWh d’electricitat 0,7476 kg CO2
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 9
Font: “Factors d’emissió de contaminants emesos a l’atmosfera” del Govern Balear,
any 2016.
Per al càlcul de les emissions de CO2 associades al transport, s’han utilitzat els factors
d’emissions per a diferents tipus de vehicles:
§ 1 litre de benzina 95 o 98 2,320 kg CO2; amb la que pot realitzar 13 km
§ 1 litre de dièsel 2,60 kg CO2; amb la que pot realitzar 16 km
Font: “Guía de Vehículos Turismo de venta en España, con indicación de consumos
y emisiones de CO2” de l’IDAE.
COSTOS DE L’ENERGIA
Els costos de l’energia són els euros per consum d’energia.
S’han utilitzat els valors següents:
§ 0,12 €/kWh_electricitat; en base a informació pròpia i contrastat amb la web
www.tarifasgasluz.com
§ 1,392 €/l de gasolina; de la web www.dieselogasolina.com
§ 1,213 €/l de gasoil; de la web www.dieselogasolina.com
Parc de vehicles elèctrics
La taula següent mostra els vehicles elèctrics matriculats a l’illa d’Eivissa i per tipologia i
municipis.
Taula 5.- Vehicles elèctrics per tipologia i municipis. Font: Dirección General de Tráfico
(en endavant DGT), setembre de 2018
MUNICIPI
CA
MIO
NS FIN
S A
3.5
00
KG
CA
MIO
NS D
E
MÉS D
E
3.5
00
KG
CIC
LO
MO
TO
RS
FU
RG
ON
ET
ES
MO
TO
CIC
LET
ES
ALT
RES
VEH
IC
LES
TU
RISM
ES
Eivissa 7
16 4 37 5 47
Sant Antoni de Portmany 2
1 5 2
15
Sant Joan de Labritja 1
5 2 4
Sant Josep de sa Talaia 3
14 4 11 1 17
Santa Eulària des Riu 2 1 7 6 16 4 21
Total 15 1 38 19 71 12 104
Total illa 260
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 10
Infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics
La taula següent mostra el resum dels Punts de Recàrrega de Vehicles Elèctrics (en endavant
PRVEs) de l’illa.
Taula 6.- PRVEs a l’illa d’Eivissa. Font: elaboració pròpia
MUNICIPI NÚM. DE
PLACES TOTAL MODE 1 MODE 2 MODE 3 MODE 4
Total illa 136 135 71 16 55 0
Eivissa 47 46 21 4 26 0
Sant Antoni de Portmany 20 20 6 2 12 0
Sant Joan de Labritja 10 10 5 2 5 0
Sant Josep de sa Talaia 21 21 17 0 4 0
Santa Eulària des Riu 38 38 22 8 8 0
Població i territori
§ La ciutat d’Eivissa acull el 35% de la població insular i té una densitat elevada, i
especialment alta en comparació a la resta de municipis.
§ Santa Eulària des Riu és el segon municipi en percentatge d’habitants amb un 26% del
total; seguit de Sant Josep de sa Talaia (18%) i Sant Antoni de Portmany (17%). Els tres
tenen unes densitats de població mitjanes baixes.
§ Finalment, es veu el cas particular del municipi de Sant Joan de Labritja amb un 4,3% de
la població de l’illa mentre ocupa un 21,2% de la superfície; fent que aquest municipi
presenti una densitat de població especialment baixa.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 11
Entrant en detall a nivell territorial:
§ El 48,51% de la població de l’illa viu en
zones rurals (de densitat menor a 25
hab/Ha) i ocupen el 98,45% del territori
insular. D’aquesta manera, fora dels
nuclis urbans, la densitat mitjana de l’illa
és de 1,22 hab/Ha.
§ La resta de població , el 51,49% es
concentra en un 1,55% del territori insular
i amb densitats superiors (amb densitats
màximes en algun districte de 600
hab/Ha).
Població i parc de vehicles
§ La taxa de motorització és
homogènia en tota l’illa del
nivell de motorització; les
majors variacions respecte de
la mitjana són a Sant Antoni
de Portmany (-5,51%) i Sant
Josep de sa Talaia (5,14%).
Diagnóstico sobre el Transporte Regular de Viajeros por Carretera de ámbito insular en Eivissa
13
Figura 4-1. Distribución población isla de Ibiza según secciones censales. Año 2016
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Datos 2016
Figura 4-2. Densidad de población isla de Ibiza según secciones censales. Año 2016
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Datos 2016
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 12
Parc de vehicles i tipologia
§ El combustible més utilitzat en el transport terrestre a l’illa és la benzina, amb un 68,4%
del total de vehicles; seguit del dièsel que representa un 30,6%. Entre ambdós sumen el
99% del total de vehicles de l’illa.
§ Els vehicles elèctrics sumen un total de 268 unitats i representen actualment el 0,2% del
parc de vehicles.
§ El 57,4% del parc de vehicles són turismes, sent el grup més nombrós i seguit del 24%
que representen els ciclomotors i motocicletes.
Mobilitat i vehicles
De les dades de l’estudi de Kineo, es desprén que els residents realitzen un nombre de
viatges bastant estable al llarg de tot l’any, al voltant de 2,3 viatges/dia, la variació
màxima de viatges diaris, laborable estiu respecte de dissabte estiu, és de 9%.
Per altra banda, de l’estudi de viatges (desplaçaments) i tenint en compte el nombre de
residents i vehicles de l’illa (residents), s’obtenen els ratis següents:
§ cada vehicle de l’illa fa una mitjana de 18 km/dia
§ cada resident fa una mitjana de 20 km/dia
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 13
Parc de vehicles elèctrics i territori
§ Eivissa és el municipi amb major
nombre de vehicles elèctrics (116
VE), tant en valor absolut com en
relatiu (0,24% de la flota del
municipi).
§ Sant Joan de Labritja (12 VE) és el
municipi amb menor nombre de
vehicles elèctrics matriculats però és
Sant Antoni de Portmany el municipi
amb menor rati de vehicles elèctrics
per vehicle total (0,11%).
Comparant aquestes dades amb les proporcionades per la Direcció General d’Energia i
Canvi Climàtic del Govern Balear de vehicles adscrits al sistema MELIB3
, sorprèn comprovar
que hi ha 162 vehicles elèctrics inscrits en MELIB mentre que hi ha 260 vehicles elèctrics
matriculats a l’illa segons la DGT. Actualment no disposem de les eines necessàries per
poder saber la raó de la variació de les dades.
Infraestructura de recàrrega
Classificació dels PRVEs
1) Propietat
2) Mode de funcionament, segons el Real Decreto 1053/2014, de 12 de diciembre, por el
que se aprueba una nueva Instrucción Técnica Complementaria (ITC) BT 52
3
Conveni de col·laboració entre la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, els consells i els ajuntaments
per al desenvolupament de la mobilitat elèctrica a les Illes Balears. Amb la signatura d'aquest conveni es
pretén crear una xarxa interoperable de punts de recàrrega públics i unificar els avantatges que ofereix
cada municipi per a la mobilitat elèctrica.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 14
«Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos
eléctricos»
MODE INFRAESTRUCTURA NECESSÀRIA TIPUS DE CORRENT TEMPS DE
RECÀRREGA
Mode 1:
Recàrrega
Normal
cap en concret; són preses domèstiques que s’ajusten
a la normativa; es connecta mitjançant un connector
Schuko.
alterna
(10-16A)
monofàsica
230 V
8-10h
Mode 2:
Recàrrega
Normal
cap en concret; són preses domèstiques que s’ajusten
a la normativa; es connecta mitjançant un connector
Schuko, que disposa d’un dispositiu intermedi de
protecció i control.
alterna (16A)
monofàsica
230 V
8h
Mode 3:
Recàrrega
normal i semi-
ràpida
es necessita una infraestructura tipus Wall-Box o
pilones de recàrrega. Es realitza mitjançant connectors
especials (p.e. Mennekes) i els dispositius de control es
troben dins del propi punt de recàrrega.
alterna
(16-63A)
I/16A: 3,74kW
I/32A: 7,4kW
III/16A: 11kW
III/32A: 22kW
30min-8h
Mode 4:
Recàrrega ràpida
es necessita infraestructura especial per a aquest mode
de recàrrega, amb connectors tipus CHAdeMO o CCS
Combo. Els dispositius de control es troben dins del
propi punt de recàrrega.
Continua
(50-100kW) 20-30min
3) Potència de servei, la capacitat de càrrega depèn de la potència elèctrica de servei del
punt de recàrrega. La màxima potència instal·lada a l’illa és de 22 kW.
PRVEs a l’illa
§ Hi ha 141 PRVEs a l’illa, 9 dels quals ofereixen 2 tipus d’endoll.
§ No hi ha cap punt de recàrrega ràpida (en Mode 4).
PRVEs i territori
§ Eivissa és el municipi que
concentra major número de
PRVEs i, en particular, en el
Mode 3, que es tracta de
càrrega semi-ràpida.
§ Sant Antoni de Portmany és
el segon municipi amb PRVEs
en Mode 3.
§ Sant Josep de sa Talaia és el
municipi amb menor nombre
de PRVEs en Mode 3, mentre
que Sant Joan de Labritja és
el municipi amb menor
nombre de PRVEs en global.
PRVEs i tipus d’ús
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 15
§ Els PRVEs públics són una
combinació de Mode 1
(Schuko) i Mode 3 (semi-
ràpida).
§ Pel que fa al Servei Clients,
d’acord amb la informació
recollida en la web
electromaps, hi ha molts
restaurants i botigues que
ofereixen gratuïtament la
càrrega amb Mode 1.
§ Hi ha 4 estacions amb PRVEs
de pagament a l’illa.
Potència dels PRVEs
Del sistema Type 2 – Mennekes, que és el sistema que dóna servei a la majoria dels
turismes elèctrics, la major part són de 7,4 kW seguits de 22 kW.
PRVEs i població i vehicles
S’han calculat quatre ratis dels
PRVE, a nivell d’illa i per municipis.
S’han calculat de forma que a
major ràtio implica una situació
més desfavorable (s’ha fet
d’aquesta forma per evitar tenir
números molt petits).
§ Hi ha un PRVE per cada 1.008 habitants i un PRVE per cada 1,84 vehicles elèctrics.
PRVEs i disseny
Aquestes són les diferents situacions que em trobat a l’illa:
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 16
El disseny 1 és el disseny més complert, ja que dóna l’opció de carregar a qualsevol
tipus de vehicle.
Cal avaluar però, en quin tipus de places de PRVE es dóna l’opció de carregar a qualsevol
tipus de vehicle (el tipus Schuko només es fa servir per a motocicletes, bicicletes i híbrids
endollables i algun vehicle, com el Twizy o el Citroen E-Mehari).
El disseny 2 és un disseny que destina una plaça d’aparcament a un segon vehicle
elèctric però que no podrà carregar.
El fet de disposar de dos tipus de connectors per punt és el mateix cas que l’anterior.
El disseny 3 limita el tipus de vehicle que pot carregar en cada punt. Veient els punts
anteriors, pot ser interessant aquesta solució i definint correctament a quins punts es
col·loquen punts per a vehicles que utilitzen Schuko per carregar.
Un aspecte clau en fer servir aquesta solució és que es reconegui fàcilment quin tipus
de connector hi ha en cada punt.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 17
A partir del càlcul de kilòmetres diaris per vehicle matriculat a l’illa, 18 km/dia, es fa una
estimació de consums energètics associats a la mobilitat resident actual.
Consum de combustible
Hipòtesis:
6 litres/100 km
VMCI (Vehicle amb
Motor de Combustió
Interna)
15 kWh/100 km VE
Només s’han
considerat vehicles
dièsel, benzina i
elèctrics
Aquests consums diaris de combustible resulten en uns impactes energètic, ambiental i
socioeconòmic de la mobilitat actual de l’illa, que són els que mostra la taula següent.
CONSUM D’ENERGIA DIÀRIA DIÈSEL BENZINA ELÈCTRIC
Consum d’Energia Final (kWh_EF/dia) 612.688 1.255.274 736
Consum d’Energia Primària (kWh_EP/dia) 685.915 1.380.478 2.245
Emissions de CO2 (tones CO2) 144,43 354,05 0,55
I per tant:
Impacte energètic
Diàriament, es consumeixen 2.068.639 kWh d’energia primària deguts a la mobilitat
actualment a l’illa.
Impacte ambiental
Diàriament, s’emeten 499,04 tones CO2 deguts a la mobilitat actualment a l’illa.
Impacte socioeconòmic
Diàriament, es gasten 269.373 € deguts a la mobilitat actualment a l’illa.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 18
S’avaluen els efectes de modificar el sistema actual de mobilitat, basat fonamental en
vehicles amb motor de combustió interna, per una flota de vehicles 100% elèctrica, i per
als vehicles matriculats de l’illa.
Es parteix dels càlculs resultants de l’apartat anterior:
CONSUM D’ENERGIA DIÀRIA DIÈSEL BENZINA ELÈCTRIC
Consum d’energia final (kWh_EF/dia) 612.688 1.255.274 736
Consum d’energia primària (kWh_EP/dia) 685.915 1.380.478 2.245
Emissions de CO2 (t CO2) 144,43 354,05 0,55
Impacte sobre la xarxa elèctrica
D’acord amb els estudis duts a terme per l’empresa Red Eléctrica Española, empresa que
gestiona la xarxa de transport a tot l’Estat, cada 100.000 vehicles elèctrics nous en
circulant en un territori impliquen un increment de la potència elèctrica necessària en el
territori del 3%.
Donat que a l’illa d’Eivissa hi ha 150.000 vehicles, la conversió de tota la flota de vehicles
de l’illa a elèctrics implicaria un increment de 4,5% la potència elèctrica necessària.
Amb el sistema elèctric actual
Amb una flota 100% elèctric (substituint els vehicles actuals dièsel i benzina per elèctrics)
i amb el sistema elèctric actual, els consums i impactes diaris d’energia serien:
CONSUM D’ENERGIA DIÀRIA DIÈSEL BENZINA ELÈCTRIC
Consum d’Energia Final (kWh_EF/dia) 133.322 298.361 736
Consum d’Energia Primària (kWh_EP/dia) 406.500 909.702 2.245
Emissions de CO2 (tones CO2) 99,67 223,05 0,55
Costos socioeconòmics (€/dia) 15.999 35.803 88
Per tant:
Consum d’electricitat
Diàriament, es consumirien 432.420 kWh d’electricitat deguts a la mobilitat a l’illa. Això
significa un total de 157.833 MWh anuals.
Amb el rati actual de consum d’electricitat a l’illa de 894.699 MWh (2015), subministrar
completament la flota de vehicles elèctric significaria un augment d’un 15% en el consum
d’electricitat actual.
Consum d’energia primària
Diàriament, es consumirien 1.318.447 kWh d’energia primària (estalvi de 36%) en mobilitat
respecte de la situació actual.
Emissions de CO2
Diàriament, s’emetrien 323,28 tones CO2 (estalvi de 35%) en mobilitat respecte de la
situació actual.
Costos socioeconòmics
Diàriament, es consumirien 51.890 € (estalvi del 81%) en mobilitat respecte de la situació
actual.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 19
Millora del sistema de producció d’electricitat
Amb una flota 100% elèctric i el sistema elèctric com el que actualment té la península, els
consums i impactes diaris d’energia serien:
CONSUM D’ENERGIA DIÀRIA TOTAL ESTALVI
Consum d’Energia Final (kWh_EF/dia) 432.420 n.a.
Consum d’Energia Primària (kWh_EP/dia) 1.023.969 50%
Emissions de CO2 (tones CO2) 104,65 78%
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 20
Actuacions de les administracions locals
Totes les administracions locals han signat el
conveni MELIB. Les mesures principals que
implica son:
La taula següent mostra els PRVEs de titularitat pública a l’illa.
MUNICIPI NÚM. DE
PLACES TOTAL MODE 1 MODE 2 MODE 3 MODE 4
PRVEs públics illa 66 65 29 0 45 0
PER ADMINISTRACIÓ
Consell Insular d’Eivissa 32 31 12 0 24 0
Aj. Eivissa 10 10 0 0 10 0
Aj. Sant Antoni de Portmany 6 6 5 0 5 0
Aj. Sant Joan de Labritja 8 8 4 0 4 0
Aj. Sant Josep de sa Talaia 10 10 8 0 2 0
Aj. Santa Eulària des Riu 32 31 12 0 24 0
Les administracions públiques de l’illa d’Eivissa es troben en la capçalera dels ràtios de
PRVE per habitant d’Espanya. Es mostra a continuació una taula amb el nombre de PRVE
per Comunitats Autònomes, el nombre d’habitants i el ràtio d’Habitants per PRVE. Tal com
s’observa a la taula, l’illa d’Eivissa és qui té el ràtio més baix, seguida de les Illes Balears.
Catalunya, la segona comunitat autònoma té un ràtio 4 vegades superior.
PRVE PÚBLICS HABITANTS HAB/PRVE
Illa d'Eivissa 65 142.065 2.186
Illes Balears 401 1.115.999 2.783
Catalunya 939 7.555.830 8.047
Navarra 67 643.234 9.601
Astúries 102 1.034.960 10.147
Castella i Lleó 238 2.425.801 10.192
La Rioja 30 315.381 10.513
Canàries 186 2.108.121 11.334
Cantàbria 50 580.295 11.606
Múrcia 120 1.470.273 12.252
Aragó 105 1.308.750 12.464
Extremadura 82 1.079.920 13.170
València 353 4.941.509 13.999
Madrid 453 6.507.184 14.365
País Basc 138 2.194.158 15.900
Castella - La Manxa 104 2.031.479 19.533
Galícia 137 2.708.339 19.769
Andalusia 346 8.379.820 24.219
Ceuta i Melilla 5 171.079 34.216
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 21
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 22
4 LÍNIES DE TREBALL
Es proposa treballar sobre 3 línies bàsiques que donin resposta a tots els reptes a la
transició a la mobilitat elèctrica en l’illa d’Eivissa. Aquestes línies són coherents amb els
objectius del Full de ruta, les seves motivacions i els resultats de la Diagnosi de la situació
actual (tant les conclusions de reptes i oportunitats, com punts forts i àrees de millora).
Línia Impuls Promoció i impuls de la mobilitat elèctrica
Es recullen en aquesta línia una proposta d’actuacions
orientades a incrementar el parc de vehicles elèctrics en tots
els sectors.
Línia Adaptació Millora i adaptació de l’illa a la mobilitat elèctrica
Es recullen en aquesta línia una proposta d’actuacions que han
de servir per adaptar l’illa a la nova forma de mobilitat
Línia Gestió Gestió integral de la mobilitat elèctrica de l’illa
Es recullen en aquesta línia una proposta d’actuacions que han
de servir per a estructurar de forma única tot el sector de la
mobilitat elèctrica de l’illa, en especial, durant el procés de
transició.
Per cada una de les línies s’identifiquen també diferents línies de treball específiques per
sector, per tipologia, etc. Això es veurà en els punts següents.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 23
Línia Impuls • Promoció i impuls de la mobilitat elèctrica
LI-1 • Incentius i recolzament per l’ús de vehicle elèctric
Actualment, hi ha diverses formes d’incentivar l’adquisició i ús de vehicles elèctrics ja sigui
reduint els sobrecostos d’adquisició com beneficiant als usuaris. Es fa esment específic per
totes les possibilitats.
LI-1.1 Incentivar l’adquisició privada de vehicles elèctrics a l’illa
Les subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics les realitza l’administració
de l’estat, actualment amb el programa MOVES amb una dotació de 45 M€.
A priori, sembla que les administracions locals, no entraran a realitzar
subvencions directes en la compra de vehicles elèctrics. Es recomana però,
avaluar si, per a sectors específics i d’interès general en l’illa, seria recomanable
avaluar projectes pilot.
LI-1.2 Establir un programa d’informació, assessorament i recolzament a
les empreses
Establir un programa de recolzament a les empreses per a renovar i adaptar les
seves flotes de vehicles a la mobilitat elèctrica, i en especial als sectors més
estratègics de l’illa: taxis, els rent-a-car, transport discrecional de passatgers i la
distribució d’última milla.
Es proposa realitzar les accions següents:
✓ Assessorament integral per a empreses en relació a la mobilitat elèctrica
✓ Estudis de viabilitat de la implantació del vehicle elèctric en flotes i per
sectors
✓ Promoure la instal·lació de PRVE en zones industrials i en els nodes de
comunicació principals de l’illa (aeroport i port).
✓ Organització de jornades on presentar casos d’èxit i on compartir
experiències
✓ Impulsar projectes específics per als sector estratègics: compra agregada de
vehicles, punts de recàrrega en parades de taxis, projecte pilot, subvencions
directes en la compra de vehicles elèctrics.
✓ Promocionar la formació en sectors específics i claus per a la mobilitat
elèctrica (com per exemple, la mecànica per a vehicles elèctrics)
LI-1.3 Incentius per l’ús de vehicles elèctrics
Actualment les administracions locals de l’illa ja tenen en marxa diferents
incentius i beneficis per als usuaris de vehicles elèctrics, dins del conveni MELIB
que s’ha signat juntament amb el Govern Balear. Aquests són:
§ Bonificació d’impostos
§ Aparcament gratuït en zona ORA
§ Punts de recàrrega de titularitat pública i d’accés públic
§ Bonificació a la recàrrega elèctrica, actualment gratuïta
Es proposa addicionalment, valorar altres mesures, com:
§ Incentius fiscals per les administracions competents per a empreses.
§ Incloure mesures específiques en els Plans de Mobilitat Urbana sostenible
que prioritzin l’aparcament i circulació de vehicles elèctrics en zones
urbanes.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 24
§ Recolzament a la implantació i ús de sistemes de car/moto-sharing elèctrics.
§ Recolzament a les propostes empresarials associades a la mobilitat elèctrica.
§ Accés preferent en zones d’interès turístic per a vehicles elèctrics
LI-2 • Sensibilització i comunicació
S’adrecen en aquesta línia propostes de sensibilització i comunicació de la mobilitat
elèctrica en l’illa d’Eivissa i amb la idea que es puguin desenvolupar de forma conjunta per
tota l’illa i tenint en compte totes les persones i interessos.
LI-2.1 Realitzar una campanya de sensibilització sobre la mobilitat
elèctrica
Contractar la creació de material didàctic i comunicatiu sobre els impactes
derivats del transport terrestre de l’illa i la viabilitat tècnica, econòmica,
ambiental i energètica de la transformació a una mobilitat elèctrica i més
sostenible.
Dins d’aquest contracte incloure també l’elaboració d’un vídeo de promoció de
la mobilitat elèctrica com una alternativa sostenible i econòmicament viable per
als habitants i visitants de l’illa.
Aquest treball hauria de servir per a ubicar-ho en el portal de la mobilitat elèctrica
d’Eivissa (i dirigit a través de la Plataforma de la mobilitat elèctrica d’Eivissa),
portar-ho a les escoles, disposar de la informació en les administracions
públiques.
Es proposa també participar en programes de televisió i ràdio així com elaborar
un dossier de premsa per a divulgar aquesta informació.
LI-2.2 Donar visibilitat a les accions de mobilitat elèctrica exemplars
Donar visibilitat a les accions tant públiques com privades exemple de la
implantació de la mobilitat és una forma d’ajudar a les persones indecises a
trobar solucions i a atrevir-se a canviar a aquest nou model de transport.
Aquest treball hauria de formar part de les tasques a desenvolupar per la
Plataforma de la mobilitat elèctrica d’Eivissa (veure punt LG-2 • Creació d’una
Plataforma de la mobilitat elèctrica) i ubicar-ho en el portal de la mobilitat
elèctrica d’Eivissa (veure punt LG-2.4 Crear una imatge de marca de la mobilitat
elèctrica d’Eivissa).
Es proposa mantenir actualitzada la informació sobre les actuacions realitzades
i incorporades en el portal web de la plataforma.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 25
Línia Adaptació • Millora i adaptació de l’illa a la mobilitat elèctrica
LA-1 • Desplegament de la xarxa de recàrrega en espais públics
L’illa d’Eivissa té actualment un bon rati de PRVE públics; cal però preveure el desplegament
de tota la infraestructura a mig i llarg termini així com incentivar el desenvolupament
d’infraestructura de titularitat privada, ja sigui per ús públic com privatiu.
El paper de les administracions de l’illa respecte de la xarxa de recàrrega ha de ser de
donar servei prioritari de dues formes.
LA-1.1 Recàrrega d’oportunitat i semi-ràpida de titularitat pública
Punts de càrrega d’oportunitat i semi-ràpida (considerant una potència
mínima de 7 kW i tendint a 22kW). Aquest tipus de recàrrega, d’oportunitat, es
considera que serveix per a aprofitar els moments on s’està fent una activitat
puntual per a fer una recàrrega parcial del vehicle.
Es proposa que tots els edificis/serveis públics de l’illa d’Eivissa disposin d’un
punt de recàrrega semi-ràpida com a servei públic. Dins d’aquesta categoria
estarien inclosos: ajuntaments, centres esportius, centres sanitaris (hospitals i
CAPS), museus, etc.
LA-1.2 Recàrrega vinculada i semi-ràpida o lenta de titularitat pública
Solucions de càrrega vinculada i semi-ràpida o lenta (en aquest cas, amb
potències baixes fins a 3,68 kW, i tant tipus shucko com mennekes).
Per aquelles persones que habiten en zones urbanes i que no disposen d’una
plaça d’aparcament pròpia, s’hauria de preveure que puguin disposar de punts
de recàrrega especials per a residents i durant la nit per tal que puguin realitzar
la recàrrega habitual dels seus vehicles.
La directiva europea 2014/94/UE recomana una ràtio d’un punt de recàrrega
públic/vehicle elèctric del 10%.
Segons aquesta recomanació es proposa que el 10% de les places
d’estacionament a la via pública ja siguin regulades o no, es destinin a places
amb punts de recàrrega elèctrica vinculada.
LA-2 • Impuls del desenvolupament d’infraestructura de recàrrega privada
L’illa d’Eivissa té actualment un bon rati de PRVE públics; cal però preveure com incentivar
el desenvolupament d’infraestructura de titularitat privada, ja sigui per ús públic com
privatiu.
LA-2.1 Facilitar la instal·lació d’infraestructura de recàrrega ràpida
El Govern Balear ha iniciat enguany unes línies de subvenció per a la instal·lació
de PRVE ràpida en lots i individuals.
Es proposa mantenir la coordinació entre les administracions per a donar
facilitats en la instal·lació d’aquests punts.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 26
LA-2.2 Facilitar la instal·lació d’infraestructura de recàrrega vinculada
semi-ràpida o lenta privada
El paper de les administracions locals per a impulsar aquest objectiu pot ser:
§ Subvencionar els costos d’instal·lació, en especial si està vinculat a la
instal·lació d’energies renovables per autoconsum
§ Assegurar que la companyia distribuïdora de l’illa facilita l’accés a potència
específica per a PRVE i, en especial, quan es troba vinculada a una instal·lació
fotovoltaica per autoconsum.
§ Recolzar en les gestions administratives
§ Oferir recolzament tècnic especialitzat
La directiva europea 2014/94/UE recomana una ràtio d’un punt de
recàrrega/vehicle elèctric del 10%. Seguint aquestes recomanacions, es proposa
realitzar accions que permetin assolir els objectius següents per l’illa:
Es proposa que per sota de 10 places d’estacionament hi hagi un punt de
recàrrega i a partir de 10 o més que un 10% de les places siguin amb punt de
recàrrega. En aquest tipus d’instal·lacions:
a. Instal·lacions comunitàries i troncals en aparcaments multipropietat
b. Instal·lacions de recàrrega nocturna per a flotes
c. Aparcaments privats
LA-2.3 Facilitar la instal·lació d’infraestructura de recàrrega d’oportunitat
semi-ràpida privada
Incentivar la instal·lació de punts de recàrrega en superfícies comercials, hotels,
restaurants, etc.
El paper de les administracions locals per a impulsar aquest objectiu pot ser:
§ Subvencionar els costos d’instal·lació, en especial si està vinculat a la
instal·lació d’energies renovables per autoconsum
§ Assegurar que la companyia distribuïdora de l’illa facilita l’accés a potència
específica per a PRVE i, en especial, quan es troba vinculada a una instal·lació
fotovoltaica per autoconsum.
§ Recolzar en les gestions administratives
§ Oferir recolzament tècnic especialitzat
Seguint les mateixes directrius que en el punt anterior es proposa que per sota
de 10 places d’estacionament hi hagi un punt de recàrrega i a partir de 10 o més
que un 10% de les places siguin amb punt de recàrrega
LA-3 • Adaptació dels serveis de transport públic a la mobilitat elèctrica
LA-3.1 Avançar en l’electrificació del transport públic
El nou Pla de transport públic de l’illa té previst la incorporació d’autobusos
elèctrics per als recorreguts més emblemàtics i urbans de l’illa: la línia de
l’aeroport i la de Ses Salines.
El mateix pla contempla l’electrificació de totes les illes de forma progressiva.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 27
LA-3.2 Promocionar l’ús de vehicle compartit elèctric en substitució de
desplaçaments en vehicle privat
Es proposa fomentar la introducció d’empreses de vehicle compartit elèctric en
l’illa (turismes, motos i bicicletes).
Per a fer-ho, es proposa fer-ho de forma coordinada entre totes les
administracions insulars per tal que els sistemes de vehicle compartit siguin
comuns a tota l’illa.
LA-4 • Promoure el coneixement en el sector i activar la transformació
industrial
LA-4.1 Implantar línies de formació professional específiques per al
sector de l’electromobilitat
Garantir que en l’illa d’Eivissa s’ofereix formació específica per a mecànica
especialitzada en mobilitat elèctrica.
Aquesta formació hauria d’incloure aspectes claus com:
§ Mecànica de vehicles (de 2 i 3 rodes)
§ Mecànica de bicicletes elèctriques
§ Instal·lació i manteniment de PRVE
§ Manipulació de vehicles elèctrics per sistemes de grues
§ Retrofit de vehicles
LA-4.2 Promoure i valorar el desenvolupament industrial del retrofit de
vehicles de combustió interna a elèctrics.
Promoure el desenvolupament d’una llei estatal que permeti el retrofit dels
vehicles de combustió interna a vehicles elèctrics i promocionar el desplegament
d’aquesta tecnologia a l’illa com una base fonamental de la transformació del
parc cap a un model elèctric i tenint en compte els criteris naturals d’insularitat.
LA-4.3 Realitzar jornades amb persones expertes en el sector
Organització de jornades específiques sobre mobilitat elèctrica i que incloguin la
participació d’experts no insulars per a millorar el coneixement del sector i
impulsar que l’illa es trobi en l’avantguarda de la tecnologia.
Aquest treball hauria de formar part de les tasques a desenvolupar per la
Plataforma de la mobilitat elèctrica d’Eivissa (veure punt LG-2 • Creació d’una
Plataforma de la mobilitat elèctrica).
LA-4.4 Participació en projectes I+D+I
Promoure la participació de l’illa d’Eivissa en projectes pilot i d’investigació
europeus. Per a fer-ho, és clau que la Plataforma tingui la capacitat de gestionar
aquest tipus d’actuacions i que tingui interlocutors en els sectors de
l’administració i empresarial.
Aquest treball hauria de formar part de les tasques a desenvolupar per la
Plataforma de la mobilitat elèctrica d’Eivissa (veure punt LG-2 • Creació d’una
Plataforma de la mobilitat elèctrica).
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 28
LÍNIA GESTIÓ: GESTIÓ INTEGRAL DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA
INSULAR
Definició d’un model de treball continuat i amb capacitat d’actuació que inclogui: totes les
administracions que tenen competències dins de l’illa (Govern Balear, Consell Insular
d’Eivissa i Ajuntaments); tots els actors polítics estiguin governant o no en aquell moment,
la societat civil a través de les entitats que treballen per al desenvolupament sostenible en
l’illa, així com el sector empresarial implicat i afectat directa o indirectament per
l’electrificació de la mobilitat.
LG-1 • Coordinació entre els Ajuntaments, el Consell, Govern Balear i
Govern Central en relació a la mobilitat elèctrica
Uns dels aspectes claus per a la normalització i promoció de la mobilitat elèctrica a l’illa és
que el seu ús i funcionament sigui homogeni en tot el territori insular i independentment
de l’administració titular (per exemple, que no hi hagi diferències entre Santa Eulària i Sant
Joan com a usuari d’un vehicle elèctric). Per aquest motiu, es proposa d’establir una forma
habitual de coordinació entre totes les administracions per a regular de forma conjunta
aquells aspectes bàsics del sector de l’electromobilitat.
Incloure la col·laboració interdepartamental de les diferents administracions que poden
tenir un paper actiu en el desenvolupament de la mobilitat elèctrica: mobilitat, energia,
territori i indústria.
Incloure també la coordinació de les inversions previstes de les administracions en matèria
de mobilitat elèctrica.
En base a la idea de coordinar la mobilitat elèctrica insular i, en especial, la feina conjunta
de les administracions públiques, es proposa avançar en els aspectes següents de forma
que totes les entitats públiques puguin participar i actuar de forma coordinada.
LG-1.1 Contractació conjunta de serveis relatius als punts de recàrrega de
vehicles elèctrics
Signatura d’un conveni de totes les administracions de l’illa per a la contractació
d’un únic servei de manteniment i atenció al client per a tots els PRVE públics de
l’illa, amb servei immediat per a incidències.
Vist que alguns dels punts encara es troben en període de garantia, es proposa
començar per un servei únic d’atenció a l’usuari i que es pugui incloure a futur
el manteniment.
LG-1.2 Definició comú del marc normatiu per a les persones usuàries de
vehicles elèctrics
Assegurar que el marc normatiu de l’electromobilitat és homogeni en tots els
municipis insulars, de forma que totes les persones usuàries de vehicles elèctrics
tenen les mateixes condicions d’ús d’aparcament preferent en aparcaments
públics, recàrrega en punts públics i beneficis fiscals.
LG-1.3 Definició d’un model únic de contractació del PRVE públics
Elaborar un document tècnic, validat i utilitzat per totes les administracions
locals, que defineixi les característiques tècniques, de qualitat, de servei,
instruccions d’ús i estètiques que han de garantir tots els PRVE públics de l’illa.
Aquests plecs hauran de ser diferents per als punts de recàrrega d’oportunitat
dels de vinculada.
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 29
LG-1.4 Optimització de la compra de vehicles elèctrics per a les flotes de
les administracions locals
Es proposen dues línies de treball, amb prioritat la primera en aquests moments:
1) Promoure l’ús en totes les administracions de plataformes de compra; ja
sigui la de l’Estat, el FELIB o de la FEM.
2) Elaboració d’un document tècnic, validat i utilitzat per totes les
administracions locals, que defineixi els criteris de compra per a les flotes
de les administracions públiques de l’illa.
Es proposa així mateix, promoure la millora de les plataformes públiques de
contractació per tal que es mantinguin en el dia a dia de les millors tecnologies
disponibles en el mercat; de forma que sempre es pugui optar per models que
incorporin millores tecnològiques tal com és el propi sector de la mobilitat
elèctrica.
LG-1.5 Foment de mesures de priorització de la mobilitat elèctrica en
plans de mobilitat urbana sostenible
La mobilitat elèctrica requereix tant d’una nova planificació urbana, per la
necessitat de desplegament de la xarxa de PRVE públics, com de la priorització
d’aquest model de transport respecte dels de combustió interna.
Es proposa adreçar en tots els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible de l’illa el
desenvolupament de mesures específiques, tant a curt com a llarg termini.
Es proposa també configurar una imatge conjunta de l’illa amb un nou model de
transport sostenible.
LG-1.6 Inclusió de la mobilitat elèctrica en com a eix transversal en
diferents àrees de treball de les administracions
Incorporació transversal dels temes de mobilitat elèctrica en les àrees
d’influència i crear trobades entre tots els equips per a formació i debat sobre
l’impacte de la mobilitat en cada una de les àrees.
D’aquesta forma, es promourà també la coordinació entre àrees per a les
actuacions que es duguin a terme.
LG-2 • Creació d’una Plataforma de la mobilitat elèctrica
Es proposa crear una Plataforma de la Mobilitat Elèctrica de l’illa d’Eivissa, que adoptarà
aquest Full de Ruta com a propi com a base del seu treball.
La plataforma té la voluntat de ser un punt de trobada multi-sectorial que sigui:
representatiu de tots els actors i actrius de l’illa, continuat en el temps; amb capacitat
d’actuació i de pressió, que inclogui un sistema de compartir coneixement i experiències;
lloc de debat, on expressar les inquietuds particulars per a trobar propostes específiques
i on totes les parts es puguin sentir representades respectes als seus interessos.
Es proposa que aquesta plataforma disposi d’una persona a temps parcial que realitzi les
tasques de secretariat tècnic, donant servei a totes les persones i entitats que ho necessitin.
LG-2.1 Elaboració d’un Pla d’Acció Anual per a la transició cap a la
mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa
Es proposa desenvolupar un Pla d’Acció Anual per desenvolupar el Full de ruta.
Es proposa que sigui anual per tal que es pugui anar actualitzant les mesures
tenint en compte l’evolució de la mobilitat, l’evolució tecnològica i les polítiques
de caràcter normatiu superior (europees, estatals i autonòmiques).
LG-2.2 Participació en el Full de Ruta per a una Eivissa 100% renovable
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 30
Dins d’aquesta plataforma, identificar un grup representant de la mobilitat
elèctrica que participaria al Transition Team (creat al mes d’abril de 2019 per a
coordinar el Full de Ruta per a una Eivissa 100% renovable, dins del programa de
l’UE, Clean Energy for UE Islands) per a donar veu a les inquietuds i necessitats
de la mobilitat elèctrica dins dels Full de Ruta per a una Eivissa 100% renovable.
LG-2.3 Coordinació de programes d’impuls de la mobilitat
La plataforma serà una entitat que abastarà tot el territori insular i tindrà
participació de tots els sectors estratègics. Per aquest motiu, es proposa que
sigui a través de la plataforma que es desenvolupin algunes de les línies d’impuls
de la mobilitat elèctrica tal com s’ha especificat en cada una d’elles:
• LI-1.2 Establir un programa d’informació, assessorament i recolzament a les
empreses
• LI-2.1Realitzar una campanya de sensibilització sobre la mobilitat elèctrica
• LI-2.2 Donar visibilitat a les accions de mobilitat elèctrica exemplars
LG-2.4 Crear una imatge de marca de la mobilitat elèctrica d’Eivissa
Realitzar la contractació i aprovació conjunta d’una imatge de marca amb un
portal web que inclogui tota la informació relativa a la mobilitat i la mobilitat
elèctrica de l’illa; que incorpori les accions de la plataforma i informacions
actualitzades; que tingui enllaços a totes les webs d’altres entitats.
Es proposa que aquesta imatge de marca inclogui també: un logotip de la
mobilitat elèctrica de l’illa d’Eivissa, material de promoció (merchandising) i totes
aquelles coses necessàries per a la promoció i difusió de la mob-e, i a gestió i
difusió en xarxes socials.
LG-2.5 Servei d’informació actualitzada sobre l’accés a la mobilitat
elèctrica, tant per a residents, empreses i visitants
Utilitzar l’estructura de la plataforma per assegurar que existeix un canal de
comunicació actualitzat i accessible sobre la mobilitat elèctrica per a totes les
persones que hi estiguin interessades.
LG-2.6 Promoció de la integració de tots els PRVE de l’illa en sistema únic
Mitjançant la Plataforma, promoure que els PRVE privats d’ús públics estiguin
inclosos en la plataforma MELIB i preveient els sistemes adequats de pagament.
LG-2.7 Desenvolupament d’un projecte d’illa amb mobilitat sostenible
Es proposa la contractació d’un projecte global per l’illa on es dissenyi un model
de mobilitat en tot el territori insular sostenible i tenint especial atenció al paper
de la mobilitat elèctrica.
Per a fer aquesta feina, es pot realitzar un concurs d’idees preliminar per tal que
grups de persones expertes a nivell internacional, puguin presentar propostes
inicials.
Es proposa que, un cop escollida la proposta més interessant, es desenvolupi el
projecte incloent-hi un procés participatiu.
LG-2.8 Planificació de la xarxa elèctrica necessària
Iniciar un procés de creació d’una mesa entre les administracions i les empreses
que intervenen en el territori insular en matèria de xarxes elèctriques (companyia
distribuïdora local i Red Elèctrica Española) per a fer un seguiment continuat de
Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa 31
l’impacte de la mobilitat elèctrica en la infraestructura elèctrica i previsió de
desenvolupament de noves línies.
Les administracions locals, a través de la plataforma per a la mobilitat elèctrica,
mantindran relació amb el sector privat per a conèixer les necessitats particulars.
D’aquesta forma, tots els actors i actrius implicades poden actuar de forma
coordinada i en previsió, de forma que el desplegament de la infraestructura sigui
àgil i adaptable a la realitat de l’illa.
LG-2.9 Seguiment i monitorització
Definició dels paràmetres bàsics de monitorització i seguiment de la implantació
de la mobilitat elèctrica en l’illa d’Eivissa, de forma global i sectorial, així com el
mitjà per a fer pública i accessible aquesta informació per als habitants de l’illa.
Es proposa coordinar aquesta monitorització a través de la Plataforma i
contractar l’observatori de Sostenibilitat d’Eivissa per a dur a terme aquest
encàrrec.
Alguns dels aspectes claus a monitoritzar són:
§ Evolució de la renovació del parc de vehicles i del parc de vehicles elèctrics
§ Mesura continuada de les emissions de CO2 associades a la mobilitat elèctrica
i per tipologia de vehicles
§ Mapa combinat d’infraestructures elèctriques i punts de recàrrega per a
vehicles elèctrics.
§ Mapa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics de les administracions
públiques indicant tipologia, associats a un aparcament o d’oportunitat.
§ Mapa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics d’entitats privades de càrrega
ràpida i d’oportunitat.
§ Monitoritzar les incidències relacionades amb l’accés a augment de potència
amb la companyia distribuïdora de la zona.
§ Monitoritzar l’evolució del desplegament de les instal·lacions d’energies
renovables per autoconsum i en especial, les vinculades a PRVE.
