Flora i fauna
Transcript of Flora i fauna
EL NOSTRE POBLE:FLORA I
FAUNA
Ferran Gamisans
Martí Garcia
INTRODUCCIÓ:
LA VEGETACIÓ I FAUNA DE LES TERRES BAIXES
DE CATALUNYA
A l’interior de Catalunya els boscos tendeixen a desaparèixer perquè hi fa més calor, no hi plou tant. A l’interior hi trobem arbustos, com la farigola, el romaní, etc. També hi trobem arbres com pins, alzines i roures.
De pins hi ha el pi blanc que està en les zones soleiades i el pi negre en les zones obagues.
A les zones muntanyoses de menys altitud hi ha senglars, guineus, conills, esquirols...
Pel que fa als ocells, trobem mussols, òlibes...
A les planes hi viuen conills, llebres i perdius roges. També hi ha rèptils com sargantanes i llangardaixos.
Als rius hi viuen diversos peixos d’aigua dolça com truites, carpes i barbs.
Els llocs humits són el refugi d’alguns amfibis com les granotes i els gripaus.
ELS OCELLS DEL BOSC QUE
POTS OBSERVAR MÉS
FÀCILMENT
Gamarús, aligot, tudó, cucut, gaig,
merla, pit-roig, mallerenga carbonera,
mallerenga cuallarga, mallerenga
emplomallada, mallerenga petita,
cargolet
Pinsà, raspinell
OCELLS DE RIU PRESENTS A LA
PRIMAVERA I A L’ESTIU
Cames llargues (Himantopus
himantopus)
Martinet de riu (Nycticorax nycticorax)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Boscarla de canyar (Acrocephalus
scirpaceus)
FAUNA DEL MUNICIPI DE
NAVÀS:
OCELLS
OCELLS DE RIU PRESENTS A LA TARDOR I A L’HIVERN
Xarxet comú (Anas creccas)
Bescadell comú (Gallinago gallinago)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
OCELLS DE RIU PRESENTS TOT L’ANY
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Martinet blanc (Egretta garzetta)
Merla d’aigua (Cinclus cinclus)
Esplugabous (Bubulcus ibis)
Xivitona (Actitis hypoleucos)
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Polla d’aigua (Gallinula chioropus)
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Rascló (Railus aquaticus)
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Teixidor (Remix¡z pendulinus)
Blauet (Alcedo atthis)
OCELLS
Rossinyol (luscinia ) megarhynchos)
Oriol (oriolus oriolus)
Pit-roig (eritchacus rubecula)
Oreneta de ribera (riparia riparia)
RÈPTILS
SERP D’AIGUA (NATRIX MAURA)
COLOBRA DE COLLAR(NATRIX NATRIX)
TORTUGA D’AIGUA EUROPEA(ERMYS ORBICULARIS)
TORTUGA DE FLORIDA(TRACHEMYS SCRIPTA)
TORTUGA D’AIGUA IBÈRICA(MAUREMYS CASPICA)
AMFIBIS SALAMANDRA(SALAMANDRA SALAMANRDA)
GRANOTA VERDA(RANA PERECI)
GRIPAU COMÚ(BUFO BUFO)
MAMÍFERS
Llúdriga(lutra lutra)
Teixó o toixó(meles meles)
Rata comuna(rattus norvegicus)
PEIXOS ESPÈCIES AL·LÒCTONES
Gardí (scardinius erithrophthalmus)
Llop de riu (barbatula barbatula)
Peix gat ( ameiurus melas)
Perca (perca fluviatilis)
Peix sol o mirallet (lepomis gibbosus)
Carpa (cyprinus carpio)
VEGETACIÓ DEL MUNICIPI DE NAVÀS:
ZONES HUMIDES
Asprella (Chara vulgaris)
Azolla caroliniana (falguera)
Cinell (Cladophora glomerata)
Llengua d’oca (Potamogeton modosus)
Nénufar (Nimphaea alba)
Nòstoc (Nostoc commnue)
Ranuncle aquàtic (Ranunculus aquatilis)
Volanti (Ceratophyllum demersum)
Consolda (Symphytum tuberosum)
Créixens bords (Apium nodiflorum)
Créixens vers (Nasturtium officinale)
Fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum)
Herba donzella (Vinca difformis)
Herba sabonera (Saponaria officinalis)
Lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides)
ZONA SOLEIA
Alzina (quercus ilex)
Pi blanc(pinus halepensis)
Garric(quercus coccifera)
Pi pinyer (pinus pinea)
Càdec(juniperus)
ZONA OBAGA
Pinassa(pinus nigra)
Roure de fulla petita(quercus faginea)
Boix(buxus senempervirens)
Heura(hedera helix)
Argelaga(genista scorpius)
LA VEGETACIÓ
DE L’OBAGA
DE LA ROVIRA
La primera impressió és que es tracta d’una pineda de pinassa perquè
es veu clarament que la pinassa és l’arbre que domina l’estrat
arbori.En aquest indret les pinasses tenen aproximadament uns 15
metres d’alçada, amb diàmetres que poden arribar els trenta
centímetres, amb la qual cosa podem suposar que es tracta d’un
bosc força estructurat. Un estudi detallat de la composició d’espècies
vegetals ens fa adonar que en realitat es tracta d’una roureda de
roure de fulla petita en la qual la pinassa domina en l’estrat arbori
perquè té un creixement més rápid I es troba en més quantitat que el
roure . De fet, el mateix topònim de (rovira) ja ens enuncia la
presència d’una roureda. La roureda de roure de fulla petita és una
comunitat vegetal que es troba en les àrees eixutes de la muntanya
mitjana plujosa. En el roure de fulla petita creix sobre sòls calcaris,
acompanyat per la pinassa I per un sotabosc que inclou algunes
espècies típicament mediterrànies de la terra baixa.
VEGETACIÓ DE RIBERA
Pollancre (populus nigra)
Trèmol (populus tremula)
Salze (salix alba)
Om (ulmus minor)
Vimatera (salix fragilis)
CURIOSITATS Quan anem al bosc trobem uns bultos, són alzines.
Les alzines estaven plantades abans, però com
que l’home va plantar pins a sobre les alzines, per
això les alzines no poden créixer.
De vegades al bosc hi ha esquirols o rates
(ratolins) i confonem els qui es mengen les pinyes.
Les rates es mengen tota la pinya, en canvi els
esquirols en deixen uns pèls.
fi